El perfil del jove empresari català és el d’un home d’entre 26 i 35 anys, amb es-tudis superiors i propietari d’una em-presa de serveis. Així ho determina una anàlisi de l’Associació Indepen-dent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC). L’estudi també determina que l’empresa més comú entre els empre-nedors té una plantilla d’1 a 10 treballa-dors i té un volum de negoci de 500.000 euros anuals.

PÀGINA 6 >>

Febrer 2010 n. 123

Com és el jove empresari català?

Tot i estar per sota de la mitjana euro-pea, Espanya, en els darrers deu anys, ha augmentat la inversió en R+D en un 174%. Això representa que s’hi ha des-tinat un 1,35% del PIB. Un recent estudi, titulat “La inversió en R+D a Espanya” d’EAE Business School, analitza l’esforç innovador que ha realitzat el nostre país. Segons aquest, la contribució del sector pri-vat a la inversió en R+D és del 54,81%, lluny encara de països com Alemanya

UN ESTUDI ANALITZA L’ESFORÇ INNOVADOR REALITZAT PEL NOSTRE PAÍS EN ELS DARRERS ANYS

El tipus d’activitat innovadora més comú entre les empreses espanyoles és la no tecnològica.

Espanya ha retallat distàncies amb els seus veïns europeus en R+D entre el 1998 i el 2008.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 8 >>

El Col·legi d’Infermeria de Barcelona estrena nova seu al districte 22@. D’aquesta novetat i altres aspectes ens en parla la seva presidenta, Mariona Creus.

Breus col·legials.

EMPRESA pàg. 9 a 15 >>

L’economista Daniel Ortiz, en el seu article, ens proposa no únicament mirar el present més immediat, sinó plantejar reptes i pensar solucions a llarg termini.

El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia.

INTERNACIONAL pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: El nivell de corrupció de diversos països del món.

Molts poques empreses s’han establert a Kenya, tot i que existeixen opcions de negoci atractives. A més, cal tenir present que resulta una porta d’entrada a la regió est d’Àfrica.

Joan Tugores alerta que el dèficit i el deute públics, intensificats arran de la crisi, poden acabar passant factura a molts països.

FINANCES pàg. 21 a 23 >>

Entrevista a Joaquim Fàbregas, conse-ller delegat de Corporación Legal, com-panyia que es dedica a la recuperació de deutes i impagats. L’any 2010 preveu augmentar un 30% la seva facturació.

Les agències de ràting rebaixen la qualificació espanyola i, per tant, en aquests moments, aconseguir diners per a l’Estat resulta més car.

Bankinter ha presentat uns resultats força positius, alhora que pot presumir de tenir la ràtio de morositat més baixa de tot el sistema.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 25 a 28>>

Miquel Bonet conversa amb el director de Polítiques de Formació de Banc Sabadell, Miguel Ángel Cortés.

Breus de formació i recursos humans.

ESTILS DE VIDA pàg. 29 a 31 >>

L’Axol és un restaurant jove i modern, que s’ha convertit en un nou referent gastronòmic a la població de Cabrils.

Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

UN ESTUDI DE L’AIJEC REVELA EL RETRAT DEL JOVE EMPRESARI CATALÀ

El 2008, Espanya va invertir 324,7 euros en R+D per habitant. / ARXIU

DESTAQUEM

BENOIT FOUCRASDIRECTOR COMERCIAL DE PORTAVENTURA BUSINESS&EVENTS

El jove empresari català té entre 26 i 35 anys. / ARXIU

“Les pimes no tenen una direcció financera

professional”

“No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi”

LEOPOLDO ABADÍAESCRIPTOR

(69,96%), Finlàndia (74,73%) o el Regne Unit (66,49%). El 2008, una de cada cinc empreses espanyoles, amb més de deu emple-ats, era innovadora. Sobresurten, en especial, les empreses del País Basc, Navarra i Castella i Lleó que són les que presenten una intensitat més gran en innovació, mentre que a l’altre ex-trem es troben les empreses de les Ba-lears, Canàries i Múrcia. PÀGINA 3 >>

“És l’hora d’ajustar-nos a les necessitats del client”

La inversió en R+D gairebé es dobla en una dècada

Anàlisi mensual d’economia i empresa

ARGELIA GARCIADIRECTORA D’EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

2 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010OPINIÓ / Sumari

La inversió en recerca i desen-volupament s’ha incrementat en els darrers anys a Espanya i, en gran part, això ha estat possible gràcies als esforços que, d’una banda, han fet les administracions per potenci-ar-la, i d’altra banda, pel nivell de conscienciació assolit a nivell empresarial. Ara bé, no ens podem deixar enlluernar pels progressos d’aquests úl-tims temps, ja que el nostre país partia de posicions molt endarrerides des de les quals sempre és més fàcil avançar. El cert és que encara queda molt camí a recórrer.

L’any 2008 Catalunya va des-tinar l’1,61% del seu PIB a R+D, una xifra que la situa per damunt de la mitjana es-panyola (1,35%). Ara bé, hi ha comunitats autònomes que se situen per sota de l’1%. De fet, conscient d’aquesta situ-ació, el govern espanyol s’ha-via compromès per al 2010

destinar un 2% del PIB a R+D, una xifra que l’actual crisi fa perillar seriosament i que, en qualsevol cas, encara quedaria un punt per sota de l’objectiu fixat, l’any 2000, per l’Agenda de Lisboa (3%). Ens trobem, per tant, lluny dels nostres veïns europeus i, encara més, de països com el Japó o els Estats Units. E ls mot ius que expliquen el retard espa-nyol en R+D són diversos.

Tradicional-ment, la recer-ca que s’ha fet a casa nostra ha estat excessivament lligada a la universitat i s’ha desenvo-lupat allunyada de la realitat de les empreses. En els dar-rers anys i gràcies a l’aparició dels parcs científics i centres tecnològics això ha canviat o, si més no, s’ha intentat crear un espai on universitats i em-

preses poguessin perseguir un objectiu comú. Els resultats, a Catalunya, han estat espec-taculars sobretot en sectors com el farmacèutic, el químic, el biotecnològic i, fins i tot, l’automobilístic, un sector ac-tualment tocat per la crisi i la supervivència del qual proba-blement passa únicament per

apostar fort per l’R+D.

Cal que totes les empreses sense excep-cions es cons-cienciïn de la importància

d’invertir en recerca. Tot i així, la majoria d’elles s’enfronten al problema econòmic. A més, la inversió en R+D no dóna guanys immediats. És per aquest motiu que quan una empresa decideix invertir en un projecte, la recerca ha d’es-tar pensada i planificada. Les empreses més grans ho tenen

fàcil, normalment disposen de més diners, de personal qualificat i, fins i tot, de depar-taments d’R+D. Ara bé, aques-ta realitat no respon a la del teixit empresarial català, que està conformat bàsicament per pimes. Són empreses que, normalment, no tenen temps per veure en què poden in-novar o què els pot oferir la recerca. Necessiten algú que les ajudi, i és per això que les administracions els han d’ofe-rir el seu suport, i l’actual crisi econòmica no pot servir d’ex-cusa per reduir les ajudes en aquest sentit. Tot el contrari.

Ara més que mai cal generar sinergies entre les adminis-tracions, els parcs científics i els centres tecnològics, i les empreses grans, però sobre-tot també les pimes. Cal que trenquem definitivament amb aquell tòpic que una empresa petita no pot fer recerca de qualitat.

EDITORIAL

LA RECERCA REQUEREIX UNA IMPLICACIÓ DE TOTES LES PARTS

“L’actual crisi econòmica no pot

servir d’excusa per reduir les

ajudes en R+D“

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordi-nadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAdif ...............................11

Adolfo Domínguez.........13

Air Comet ......................13

Altran.............................11

Banc de Sabadell ....12, 27

Banesto .........................13

Cortix .............................12

Danone ..........................12

Don Piso ........................12

EasyJet..........................12

General Motors .............13

Goldman Sachs .............12

Grup Torres....................13

Iberostar ........................13

Nokia .............................12

Renfe .............................13

Repsol......................11, 12

Roca...............................13

Ryanair ..........................11

SAS................................11

Seat ...............................13

Sol Meliá.......................12

Toshiba ..........................11

Toyota............................12

Xerox .............................12

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

REDACCIÓ

L’any 2008, Espanya va inver-tir 324,7 euros en R+D per ha-bitant, una xifra inferior a la mitjana europea (476,2 euros) i molt allunyada dels líders europeus en aquesta matèria: Dinamarca (1.157,5 euros), Finlàndia (1.296,3 euros) i Suècia (1.341 euros). Tot i es-tar a la cua dels països pel que fa a R+D, el nostre país ha augmentat considerablement la seva inversió en recerca en la darrera dècada. Concreta-ment, ho ha fet en un 174%. Segons l’estudi “La inversió en R+D a Espanya” de l’Strategic Research Centre d’EAE Bu-siness School, Espanya ha aconseguit que el seu esforç innovador representi un 1,35% del seu PIB, una xifra encara allunyada de l’objectiu marcat per l’Agenda de Lisboa, que era un 3%.

Una mesura que permet conèixer la dimensió inno-vadora d’un país depèn de la contribució del sector pri-vat en la inversió en R+D. Quan es va signar l’Agenda de Lisboa la xifra a assolir, en aquest àmbit per parts dels països europeus, es va fixar en un 66%. Però, en el cas d’Espanya, l’objectiu es va re-visar a la baixa i es va situar en el 55%. Actualment és del 54,81%, lluny de la mitjana de la UE-27 (64,74%) i de països

com Alemanya (69,96%), Fin-làndia (74,73%), Regne Unit (66,49%) o Irlanda (65,03%). Malgrat que l’aportació del sector privat sigui encara una assignatura pendent, Espanya ha fet també, en aquest apar-tat, un avanç considerable en R+D. Altres països europeus que destaquen també pels seus progressos són Portugal, Estònia i Hongria.

El paper del sector privatEl 2008, una de cada cinc (20,8%) empreses a Espanya, de deu o més empleats, era in-novadora. Mentre que el sector de l’agricultura i la ramaderia, així com el de serveis presen-ten una proporció d’empreses innovadores similar a la mitja-

na general, és el sector indus-trial és el que registra una ma-jor taxa d’empreses innova-dores, amb una tercera part d’aquestes que s’identifiquen com a tal. Dins del sector in-dustrial, destaquen els sub-sectors químic, farmacèutic i productes informàtics, elec-trònics i òptics en els quals dues terceres parts de les em-preses van innovar el 2008. En el sector serveis, destaquen les activitats d’informació i comunicacions i activitats fi-nanceres i d’assegurances per comptar amb una propor-ció d’empreses innovadores propera al 40%. És a dir, en aquests subsectors d’activitat, 2 de cada 5 empreses són con-siderades com a innovadores. Per la seva banda, el sector de la construcció, tot i la gran im-portància que ha tingut en els darrers anys per a l’economia espanyola, presenta la quar-ta taxa d’empreses innovado-res més baixa (15,7%). Darre-re seu trobem tres activitats més: hosteleria (8,6%), activi-tats administratives i serveis auxiliars (9%) i activitats im-mobiliàries (14%).

Els països europeus que re-gistren els majors percentat-ges ho fan gràcies a la inno-vació de sectors d’alt compo-nent tecnològic. En canvi la situació espanyola és diferent: el sector industrial i el de ser-

veis, que arriba a representar una tercera part, són els més innovadors. Degut a aquesta característica, l’estudi conclou que la naturalesa de l’activitat innovadora del nostre país es-tà molt enfocada cap a la co-mercialització de productes o serveis, i a la millora de pro-cessos i models organitzacio-nals, sovint relacionades amb el sector dedicat als serveis.

El País Basc, al capdavantL’estudi esmentat també ana-litza la despesa de les comuni-tats autònomes en R+D i des-taca com Madrid, Navarra i el País Basc són les tres comuni-tats autònomes que han acon-

seguit que la despesa en R+D representi el 2% del seu PIB. Una altra comunitat que les segueix de prop és Catalunya que ha passat de tenir un es-forç innovador de l’1,06% del seu PIB l’any 2000 a l’1,61% el 2008. A l’altre extrem trobem les Balears, les Canàries, Cas-tella la Manxa, Extremadura i Múrcia amb nivells inferiors a l’1%.

Les empreses del País Basc, Navarra i Castella-Lleó són les que aposten més per les activi-tats vinculades a l’R+D. En el cas basc, la despesa en aques-ta matèria per part de les em-preses assoleix l’1,55% sobre la xifra del seu negoci.

Economia

Espanya avança en R+D sense assolir la mitjana europea

ESTUDI D’EAE BUSINESS SCHOOL

Espanya ha reduït la distància que la separa dels seus veïns europeus en R+D, però segueix sense assolir els objectius establerts per l’Agenda de Lisboa, l’any 2000. Un estudi realitzat per EAE Business School analitza l’esforç innovador que el nostre país ha realitzat en els darrers deu anys.

Espanya ha aconseguit que el seu esforç innovador representi un 1,35% del seu PIB

El 2008, una de cada cinc empreses a Espanya de deu o més empleats, era innovadora

Euros per habitant

1998 2008UE-27 303,3 476,2Espanya 118,4 324,7Alemanya 540,4 798,1Dinamarca 599,2 1.157,5Estats Units 733,4 892,2Finlàndia 647,7 1.296,3França 469,5 616,1Itàlia 200,3 311,8Japó 820,0 891,9Noruega S/D 1.056,7Regne Unit 391,3 558,1Rússia S/D 83,4Suècia S/D 1.341,0

DESPESA EN R+D PER HABITANT (1998-2008)

4 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010ECONOMIA / Col·legis Professionals

“Som un dels col·lectius que ens formem més”Prestigiar la professió i fer més visible la figura de les infermeres són reptes que es planteja el Col·legi d’Infermeria de Barcelona de cara al futur. De ben segur la inauguració d’una nova seu al districte 22@ de Poblenou hi ajudarà.

ENTREVISTA A MARIONA CREUS, PRESIDENTA DEL COL·LEGI D’INFERMERIA DE BARCELONA

Ingressos dels col·legisLa reforma de la Llei de col-legis professionals de 1974 portada a terme per l’ano-menada Llei Omnibus com-porta canvis importants en molts aspectes i, en concret, en les quotes que han de cobrar els col·legis als seus col·legiats a partir del dia 27 de desembre de 2009. Les regles son les següents:

a) La quota d’inscripció o col·legiació ha d’anar en relació als costos de tramitació d’aquesta. Ni més ni menys b) Els col·legi pot cobrar una quota col·legial que anirà en relació als ser-veis prestats pel col·legi als seus col·legiatsc) Els col·legiats d’altres col·legis professionals se’ls podrà cobrar només pels serveis prestats per una altra corporació sem-pre justificant deguda-ment aquesta quantitat.

En conseqüència, queden prohibides altres percep-cions que no vinguin rela-cionades amb els costos dels serveis prestats als col-legiats. Aquest criteri veda l’exigència de pagament obligatori de revistes, publi-cacions o altres qüestions que no tinguin relació amb la funció pública que s’ha de prestar per part del col-legi. Una altra cosa és que, voluntàriament, el col·legiat o usuari del servei pugui gaudir de certes activitats corporatives.

A partir d’ara els principis dels serveis prestats i la no discriminació entre col-legiats de diferents corpora-cions son les regles bàsiques dels ingressos col·legials.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

ÀGATA SERRA

Han començat l’any 2010 amb nova seu. A què respon aquest canvi?Estàvem en un edifici molt antic que no responia de cap manera a les nostres necessi-tats. No disposàvem d’espai, des de deia temps havíem de funcionar amb magatzems ex-terns i, fins i tot, per poder dur a terme activitats de formació havíem llogat espais fora del Col·legi, perquè no hi cabíem. D’altra banda, era un edifici antic amb moltes dificultats de remodelació, perquè inicial-ment havia estat una vivenda, i estava també molt mal co-municat. I, sobretot, el canvi respon a què l’antic edifici no reflectia la imatge del que avui dia som les 37.000 infermeres col·legiades.

Quines són les preocupacions actuals del Col·legi?Hi ha diversos aspectes. D’una banda, ens trobem en una si-tuació de manca d’infermeres. És cert que s’ha avançat i que han acabat la carrera més in-fermeres que abans, però en continuen faltant moltes. Con-tinuem lluitant per apropar la ràtio d’infermera-ciutadà a la d’altres països europeus. Men-tre la mitjana europea és de 8,4 infermeres per 1.000 habitants, al nostre país és de 5,3. Per tant, ens queda per fer un llarg camí, el país necessita inferme-res. D’altra banda, hi ha un al-tre tema igual o més important que aquest, que és la precarie-tat. Les infermeres continuem amb una situació de contrac-tes laborals precaris, especial-ment les més joves. I no em re-fereixo als contractes de tres o sis mesos, sinó que ens trobem amb una gran quantitat de con-tractes que són per un dia, per hores, per caps de setmana... I, evidentment, aquesta precarie-tat està afectant l’àmbit laboral, però també l’àmbit professio-nal. Si ets una persona que vols millorar com a professional i formar-te, difícilment ho pots fer si no tens una estabilitat en un lloc de treball.

Aquesta precarietat explica el fet que moltes infermeres joves marxin a l’estranger?Normalment quan una in-fermera marxa ho fa perquè d’entrada els contractes que es fan quan comences, en els altres països, són indefinits i, a més, els inclou moltes faci-litats per formar-se. En el cas d’Anglaterra, hi van moltes in-fermeres a estudiar llevadora, perquè alhora que treballen, se’ls facilita poder estudiar de llevadores. Quan tornen cap aquí, és clar si tornen, ho fan havent adquirit una experièn-cia a l’estranger i també amb un títol.

Pel que fa a la precarietat, hi ha diferències entre diversos àmbits?En l’àmbit hospitalari i d’aten-ció primària les infermeres sempre han estat millor. En canvi, on han estat més mal si-tuades ha estat en l’àmbit so-ciosanitari, en el qual fins fa poc algunes no cobraven ni 1.000 euros. Ara això està can-viant, ja que des que falten in-fermeres, aquest tema s’ha anat regularitzant. Tot i que segur que hi ha infermeres de resi-dències que estan cobrant molt malament.

Hi ha vocacions per estudiar infermeria?Fa uns anys realment hi havia més oferta que demanda. En canvi, aquest curs 2009-2010, coincidint amb el primer any que s’ha aplicat el pla Bolo-nya i, per tant, que els estu-dis han passat de tres a quatre anys i, a més, s’han incremen-tat una mica l’oferta de places, han quedat més de 500 aspi-rants per entrar. Per tant, hem d’intentar que aquesta xifra es pugui absorbir.

Se senten ben valorades per la societat?Quan es fan enquestes als ciu-tadans sobre el nivell de sa-tisfacció respecte a les infer-meres, el resultat és sempre molt bo. El que sí que es nota diferència és entre la gent que ha tingut l’atenció d’una infer-mera, enfront dels que no l’han tinguda. Això, per què és? Qui ha tingut un tracte directe amb una infermera sap el que fa. En canvi, quan la persona no l’ha utilitzada, encara hi ha molt tòpic, la gent pensa encara en una infermera de fa 30 anys. I, en realitat, en els darrers anys la professió ha patit una trans-formació important i ha canviat radicalment.

Què li demanaria a les institu-cions?Que se n’adonin que en aquest moment la professió d’infermera pot aportar molt més del que està aportant per fer funcionar el sistema sani-tari i per poder oferir més ser-veis a la societat. D’altra banda, ens estem trobant que les infer-meres estan sobreformades per allò que després els demana el sistema sanitari. Per tant, no-saltres el que volem és poder fer el que nosaltres sabem fer.

El seu col·lectiu és majori-tàriament femení. Com condiciona això?Moltíssim. Les professions que tenen tanta dona no avancen tant de pressa, a nivell sala-rial. Dins de tot el conjunt del sistema sanitari, les inferme-res som al voltant del 90% i les metgesses estan arribant ja al 50%. Per tant, què vol dir? Que una majoria de les persones que treballen al sistema sanitari són dones i, en canvi, els qui el governen són homes.

Quin paper juga la formació per al desenvolupament de la pro-fessió?És molt important. Dispo-sem d’un estudi de fa poc, que demostra que som un dels col·lectius que ens formem més. A més, ara ja podem fer formació de postgrau especia-litzada a la universitat. I des del propi Col·legi també ofe-rim oferta. Cal dir que exis-teix molta oferta, però tot i així sempre s’omple.

Quins són els reptes més immediats del Col·legi?Sobretot visibilitzar la feina que la infermera fa avui. D’altra banda, hauríem d’incrementar la nostra autoestima i, en aquest sentit, pot semblar una mica xocant però crec que el pas que hem donat en aquest moment el Col·legi de te-nir una seu important també forma part d’això. La seu ens aporta una imatge de què som una professió amb la qual cal comptar-hi.

Mariona Creus a la seu del Col·legi. / ARXIU

Col·legis Professionals / ECONOMIA 5FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

COACB

Augmenten un 25% les ofertes

de treball de comercial durant el 2009

Les ofertes de treball d’agents comercials qualificats van aug-mentar en un 25% durant el 2009 respecte a l’any anterior. Aquest augment és degut a la necessitat de les empreses de contractar equips comercials qualificats com a via per sortir de la crisi i aug-mentar la seva facturació, segons es desprèn d’un estudi elaborat pel Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB). A més, un 75% dels agents comercials assegura que el 2010 és un bon moment per obrir-se a nous mercats internacionals, tot i que vuit de cada deu reconeixen que el descens de les vendes va ser l’obstacle més greu que van haver d’afrontar durant el 2009, junt amb la manca de crèdit (10,3%) i la morositat (8,4%).

CCJCC

Els auditors demanen que s’impulsi

la coordinació entre auditors públics i privats

Coincidint amb el Dia de l’Auditor, Albert Folia, president del Col-legi de Censors Jurats de Comptes (CCJCC), va demanar que la nova llei de la Sindicatura de Comptes de Catalunya prevegi una major col·laboració entre els auditors públics i els auditors de comptes privats amb l’objectiu de reforçar el control dels comptes de les administracions públiques. En aquest sentit cal recordar que el Govern de Catalunya s’ha compromès a reformar la Llei 6/1984 de Creació de la Sindicatura de Comptes de Catalunya abans dels propers comicis autonòmics arran dels darrers casos de frau i de presumpta corrupció apareguts a Catalunya. Folia va insistir que “és necessari estendre la filosofia de rendició de comptes i de con-trol pròpia del sector privat al sector públic i que això demana una major dotació pressupostària a disposició de qui ha de vetllar pel compliment de la llei”. El president del Col·legi també es va referir a la relativa “opacitat” que presenten les associacions i va advocar perquè “s’ampliï a aquestes organitzacions la normativa de rendició de comptes, informació pública i auditoria vigent per a les fundacions”.

COACAcord amb el Banc Sabadell,

que suposarà avantatges per als col·legiats

El Col·legi d’Arquitectes i el Banc Sabadell han signat un acord de col·laboració financera que permetrà l’accés en condicions prefe-rents a un ampli conjunt de productes i de serveis als col·legiats, així com als familiars de primer grau i els empleats, adaptats a les seves necessitats financeres, ja siguin personals o professionals. El COAC treballa amb empreses i institucions per oferir als col-legiats avantatges i recursos que els permetin desenvolupar millor la seva activitat. El conveni amb Banc Sabadell reforça la cons-trucció de relacions, no tan sols compatibles amb les funcions del col·legi d’arquitectes com a institució, sinó també estretament vin-culades a la tasca del COAC com a representant dels interessos generals dels arquitectes i la seva professió. Banc Sabadell supera, amb aquest acord, els 950 convenis signats amb diferents col·legis i associacions professionals d’arreu d’Espanya.

CAATEEB

Convocada la 7a edició dels

Premis Catalunya Construcció

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edi-ficació de Barcelona (CAATEEB) va presentar el passat 26 de novembre la setena convocatòria dels Premis Catalunya Cons-trucció, uns guardons pensats per reconèixer públicament la tas-ca dels tècnics en l’exercici de les seves funcions professionals. El concurs consta de quatre categories: direcció o gestió de l’exe-cució de l’obra, coordinació de seguretat i salut, innovació en la construcció i intervenció en edificació existent. El jurat atorga també cada any un premi especial a la trajectòria professional. Els premis, que no s’han deixat de celebrar des que es van crear l’any 2004, guanyen prestigi en cada edició i gaudeixen d’un alt nivell de participació entre els professionals als quals es dirigeixen: direc-tors facultatius, caps d’obra, coordinadors de seguretat i salut, pro-motors, constructors, projectistes, industrials i fabricants, com ho mostren les més de 500 candidatures presentades al llarg d’aquest temps i que corresponen a obres executades arreu del país.

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

Rafael Cámara, José Antonio Gonzalo i Albert Folia durant el Dia de l’Auditor. / CEDIDA

Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Medio de comunicación ofi cial Medios de comunicación ofi cial on-line y medios asociados Colaboradores

20

10Personal

E spaña3rd Exhibition forHuman Resource Management

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

Experto en innovación, management y recursos humanos. Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Miercoles 17 de marzo de 2010

Doctor en Ciencias Económicas por la UB y Catedrático de Economía Presentado por LID Editorial y LID Conferenciantes

Jueves 18 de marzo de 2010

Autora del libro „Nadal, pasión y coraje” Presentada por LID Editorial y LID Conferenciantes

Miercoles 17 de marzo de 2010

Asesor del equipo del barco “Desafío Español” en la regata Copa de América de vela en su preparación psicológicaPresentado por CONFERENCIANTES BCC

Jueves 18 de marzo de 2010

CONFERENCIANTES PRINCIPALES- CONFERENCIASJORGE CAGIGAS VILLALBA

HELENA LOPÉZ-CASARES

JUAN TUGORES QUES

ANDRÉS MARTÍN

SOLUCIONES SOFTWARE

HARDWARE

SERVICIOS DE PERSONAL

ASESORAMIENTO

SERVICIOS

EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

NUEVA ZONA Desarrollo PersonalDP

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING

E-LEARNING / BLENDED LEARNING

¡AHORRE 50%! Entrada con descuento en

www.personal-espana.es/registro

Visite el programa actual del foro de prácticas en:www.personal-espana.es/conferencias

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN

6 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

PIMEC

Pimec promourà la cooperació i l’intercanvi de co-neixement entre empreses ubicades en polígons industrials i empreses dels parcs tecnològics, mit-jançant un conveni de col·laboració amb la Coor-dinadora Española de Polígonos Empresariales (CEPE). Concretament, la patronal participarà en el programa COPIT (Cooperació amb Parcs Industri-als i Tecnològics), que vol millorar la competitivitat i el desenvolupament del negoci entre les empre-ses del Parcs Industrials i els Parcs Tecnològics, i fomentar el desenvolupament del negoci entre les empreses d’ambdós àmbits. Precisament, per mi-llorar la competitivitat de les empreses ubicades en els polígons industrials, Pimec ja va organitzar el 21 i 22 d’octubre el 1r Congrés de Parcs Empresarials, que va comptar amb més de 250 participants.

CECOT

La Junta directiva del Cercle Cecot de Joves Empre-saris, presidit per Toni Amat, va convidar el secretari general de CIU i candidat a la Generalitat, Artur Mas. Durant la trobada els assistents li van poder plan-tejar temes com una reforma laboral que ajudi les empreses a ser més competitives; la necessitat de simplificació administrativa i la reducció de proces-sos i de l’estoc legislatiu per tal d’assolir el màxim d’eficiència en la relació administració-empresa, o l’actual política que està portant a terme el Govern central amb l’augment d’impostos i d’inspeccions tant fiscals com laborals, com a mesura recapta-tòria.

CAMBRA DE BARCELONA

La Cambra de Comerç de Barcelona dissenya un Pla d’Acció Internacional per donar resposta a les necessitats de les empreses exportadores. Les accions plantejades es concreten en: facilitar l’accés al finançament per les operacions internacionals, la simplificació administrativa dels ajuts, i la reducció dels costos, tràmits i digitalització dels procediments, entre d’altres. Les previsions de la Cambra de Barcelona per l’any 2010 apunten a què les exportacions de béns i serveis a Catalunya creixeran a l’entorn de l’1,3%. Aquesta dada positiva es deu a què les previsions d’evolució del comerç mundial han millorat, així com les previsions econòmiques pels principals compradors que són Alemanya i França.

REDACCIÓ

L’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) ha fet un estudi entre els seus més de 500 socis per determinar quin és el perfil de jove empresari al nostre país. Es tracta d’un home, d’entre 26 i 35 anys, amb estudis superiors, i que és propietari d’una empresa de serveis, amb una plantilla d’entre 1 i 10 treballadors. Té un volum de negoci anual al voltant dels 500.000 euros i la figura jurídica més utilitzada és la so-cietat limitada. L’estudi sobre el “Perfil del Jove Empresari Català” determina que els homes, amb un 74,62% són majoria a l’hora de crear la seva empresa. Respecte a l ’edat, acostumen a optar primer a l’empre-nedoria els joves d’en-tre 26 i 35 anys amb un 48,88%. Els segueixen

els d’entre 35 i 40 amb un 33,33%. En quant a nivell formatiu la gran majoria d’empresaris (93,3%) tenen una alta qualificació i són llicen-ciats o diplomats. La figura jurídica més comú a l’hora de crear la seva pròpia empresa és la de la societat limi-tada amb un 52,86%. Li segueixen en preferèn-cia els autònoms amb un 26,40% i les societats anònimes amb un 13,2%. Els sectors més prolífers a l’hora de creació de noves empreses són els de serveis per empreses amb un 49,01%, seguit a distància per les empreses TIC i el sector financer, immobiliari i d’assegurances amb un 17,64%, en ambdós casos. El sector comerç només registra un 3,92% de noves empreses diri-

gides per joves. En quant a empleats la majoria d’emprenedors comencem amb petites empreses amb planti-lles que no superen els 10 empleats (47,72%) tot i que un 25% té entre 30 i 50 empleats. Des-taquen, però, el 9% de joves empresaris amb una plantilla superior als 250 treballadors. Si parlem de volum de negoci, l’estudi destaca els 500.000 euros al vol-tant dels que gira la fac-

turació del 40% de les empreses. Li segueixen, per volum de negoci, un 7,5% que es mouen entre el mig milió i el milió d’euros, un 22,5% d’empreses que facturen entre 1 milió i 2 d’eu-ros, un 15% d’empreses entre 2 i 10 milions, un 10% que facturen més de 10 milions i un 5% d’empreses dirigides per joves emprenedors que es mou al voltant dels 50 milions d’euros de facturació anual.

Un estudi revela el retrat del jove empresari català

ESTUDI DE L’ASSOCIACIÓ DE JOVES EMPRESARIS DE CATALUNYA (AIJEC) BREUS ASSOCIACIONS

L’empresa més comú entre els emprenedors té una plantilla d’1 a 10 treballadors i té un volum de negoci de 500.000 euros anuals. Això ho determina un anàlisi de l’Associació In-dependent de Joves Empresaris (AIJEC) entre els seus més de 500 socis.

ES PROMOURÀ LA COL•LABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTRE ELS PARCS

EL PLA D’ACCIÓ INTERNACIONALPROMOU L’ACTIVITAT EXPORTADORA

ARTUR MAS ES REUNEIX AMB EL CERCLE CECOT DE JOVES EMPRESARIS

Un de cada quatre joves empresaris són autònoms. / ARXIU

LA MEITAT DELS ENQUESTATS SUSPÈN LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL

El 52,,27% dels enquestats atorga un suspens a la situació actual. Un 29,5% li posa un 5, un 13,63 li dóna un 6 i només un 4,6% creu que la situació mereix un 7. Respecte al futur tampoc es mostren gaire optimistes Així només un 24,4% creu que millorarà, mentre que un 48,8% creu que la situació és mantindrà igual i, fins i tot, un 24,4% pensa que empitjorarà. D’altra banda, quan es tracta de puntuar el paper de les entitats financeres a l’hora de donar suport, un 72,22% les suspen.

Suspens

5

6

7

ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

ADMINISTRACIÓ ESTATAL

Suspens

5

7

VALORACIÓ DEL SUPORT DE LES ADMINISTRACIONS

“La figura jurídica més utilitzada és la societat limitada”

“Un 9% dels joves empresaris té una plantilla superior als 250 treballadors”

8 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva

.LES DADES DEL MES

4 de febrer

Reunió Obama – Zapatero

El president del Govern es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es reuneix a Was-hington amb el president dels Estats Units, Barack Obama. Hi anirà per participar en un desdejuni d’oració nacional. Serà una reunió prèvia a la que es mantindrà a l’Estat per la presidència de torn de la Unió Europea.

15 de febrer Efectes impagats del desembre

Societats Mercantils del desembre

25 de febrerHipoteques del desembre

12 de febrerIPC de gener

9 de febrer

Decisió sobre el FROB

Brussel·les decideix com a molt tard el 9 de febrer sobre el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat per l’Estat per facilitar la fusió d’entitats bancàries. En aquella data deixa el seu càrrec la comissaria de Com-petència, Neelie Kroes, que vol decidir si aprova o no el fons abans de marxar.

11 de febrer

Discussió a fons de

l’economia europea

El president permanent del Consell Europeu, Herman van Rompuy, convoca els líders dels Vint-i-set a una “discussió a fons” sobre la situació econò-mica en una cimera informal a Brussel·les per aconseguir una “recuperació econòmica total” després de la crisi. Se-

rà el primer cop que es posi en pràctica el joc de la doble pre-sidència: la de torn, exercida per Espanya, i la permanent de Van Rompuy.

Caiguda del PIB del 2009

Es publica la comptabilitat na-cional del quart i últim trimes-tre. S’espera que la contracció sigui menor del -0,3% del tercer trimestre i del -4% interanual. Es calcula que el PIB es contre-gui un 4% el 2009 tant a l’Estat com a Catalunya (-4,1%). Cal-drà estar atents a l’evolució de la demanda interna i les expor-tacions per veure amb quina força se sortirà de la recessió.

15 de febrer

Llei d’Economia Sostenible

Arriben al Congrés durant la segona meitat del mes les llei d’Economia Sostenible i el projecte de llei de Ciència. La primera normativa ha de per-

metre que l’Estat redreci les fonts productores d’energia i estalviï el seu ús.

16 de febrer

Decisió del nou

vicepresident del BCE

S’anuncia de manera oficial el nou vicepresident del Banc Central Europeu, en substitu-ció del grec Lucas Papademos. Els candidats són els gover-nadors dels bancs centrals de Luxemburg, Yves Mersch, i de Portugal, Vitor Constancio, i el director executiu del Banc de Bèlgica, Peter Praet. El nome-nament indicarà el perfil del relleu, el 2011, de l’actual presi-dent, Jean-Claude Trichet.

18 de febrer

Mobile World Congress

1.300 companyies de tot el món presenten les seves novetats al Mobile World

Congres del 15 al 18 de febrer, que aspira a mantenir les xifres de l’any passat, malgrat la crisi. S’esperen almenys 47.000 visitants en una fira que serà el termòmetre d’un dels factors que també influeixen en l’economia: l’optimisme.

La professionalitat i l’experiència dels nostres professorsés la nostra garantia d’èxit

Servei d’idiomes per aempreses i institucions

UAB Idiomes BarcelonaEdifici UAB – Casa ConvalescènciaSant Antoni M. Claret, 171 · 08041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60incompany@uab.catwww.uab.cat/uab-idiomes

· Assessorament i servei personalitzat· Formació a mida· Avaluació i certificació· Auditoria lingüística

Empresari del mes / EMPRESA 9FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Què demanen les empreses a l’hora d’organitzar un esdeve-niment?La ubicació i els accessos són molt importants. Les seus dels grans esdeveniments s’han de situar en ubicacions estratègiques i amb acces-sos àgils. També cal tenir en compte les instal·lacions i la qualitat del servei, així com la versatilitat i la creativitat. I, finalment, es valora molt positivament la integració de totes les necessitats (hotel, zona de reunions i activitats) en un espai únic. Nosaltres complim totes aquestes con-dicions. PortAventura està a prop de Barcelona, el tercer destí mundial en l’organit-zació d’esdeveniments. L’es-tació de l’Ave del Camp de Tarragona també està a prop del resort i permet als nostres clients disposar d’una conne-xió ràpida amb Barcelona (30 minuts) i Madrid (dues hores i mitja). A la vegada, els aero-ports de Reus i Barcelona els tenim relativament propers.

“Ara és l’hora d’escoltar el client i d’ajustar-nos a les seves necessitats”

ENTREVISTA A BENOIT FOUCRAS, DIRECTOR COMERCIAL DE PORTAVENTURA BUSINESS&EVENTS

Benoit Foucras destaca la versatilitat del centre de convencions de PortAventura. / D. CALDERÓN

REDACCIÓ

Per què PortAventura va decidir apostar pel sector dels esdeveniments i, en concret, per la construcció d’un centre de convencions?L’obertura del centre de con-vencions respon a la forta demanda que tenim per organitzar esdeveniments corporatius. Ja abans de la construcció d’aquest centre, PortAventura feia temps que acollia actes empresarials i grans esdeveniments com el mundial de Rallys. Vam veure clarament que hi havia un potencial per continuar des-envolupant aquesta línia de negoci.

Quines característiques i ser-veis destacaria del nou centre de convencions?Hem aconseguit que sigui un producte totalment diferen-ciador i únic. D’una banda, la seva ubicació ofereix unes vistes fabuloses al mar i als nostres camps de golf. El seu disseny s’integra perfec-tament en un entorn medi-terrani format per terrasses enjardinades que asseguren un accés exterior a la pràctica totalitat de sales del centre de convencions. Aquest disseny també fa que els espais siguin molt lluminosos. D’altra banda, el centre té una ubi-cació estratègica, a escassos metres de l’hotel Villa Medi-terránea, de quatre estrelles, amb 500 habitacions i a cinc minuts dels camps de golf. Així mateix, el centre de con-vencions, amb 14.000 m2, ofe-reix 18 sales de reunions ver-sàtils i modulables repartides en dues plantes comunicades per escales mecàniques. A la planta baixa cal destacar la sala Alexandria, ideal per fires i presentacions, ja que disposa de 2.500 m2 diàfans que, si és necessari, poden convertir-se en un auditori per a 1.242 persones gràcies a un sistema de graderies mòbils motorit-

zades. I a la primera planta hi ha diverses sales, com la Har-vard (tipus auditori per a 150 persones i ideal per ponències o conferències), o una exclu-siva sala VIP per a reunions de consells d’administració, per exemple.

Quin seria el perfil de client potencial d’aquest centre?Tenim un ventall de clients molt ampli gràcies a la nostra versatilitat. Però per sobre de tot, ens dirigim a grans empreses i a associacions empresarials.

Com està afectant la crisi a l’àrea de Business&Events de PortAventura?La crisi està afectant tots els sectors i, efectivament, Business&Events no n’és una excepció. Ara és qüestió d’adaptar-nos i escoltar el client a l’hora de definir les seves necessitats i ajustar-nos al seu pressupost.

Quines mesures estan pre-sent per posicionar-se a nivell internacional?Tenim representació comer-cial i de màrqueting al Regne Unit, França i Alemanya, i fem accions conjuntes amb les Convention Bureau. Així mateix, assistim a la majoria de fires internacionals del sector.

Com valora el posiciona-ment de Catalunya i, en espe-cial, de Tarragona com a punt de destí a l’hora d’organitzar esdeveniments?Tarragona i la Costa Dau-rada són un destí ideal per

“La Costa Daurada és un destí ideal per a l’organització d’esdeveniments”

La crisi està afectant tots els sectors, i l’àrea de Business&Events de PortAventura no n’és una excepció. No obstant això, el seu direc-tor comercial, Benoit Foucras, confia en la versatilitat i caràcter únic del centre de convencions de PortAventura perquè es posicioni com un dels destins principals del sud d’Europa en l’organització d’esdeveniments.

a l ’organització d ’esde-veniments, tant pels seus accessos directes des de Barcelona i Madrid, com per l’entorn mediterrani, les instal·lacions adaptades (hotels, centre de convenci-ons) i el ric patrimoni his-tòric (Tarragona – Reus) i gastronòmic. A més, tenim el suport dels Convention Bureau de Tarragona, de la Costa Daurada i dels Patro-nats de Turisme per oferir el bo i millor del nostre destí.

Quines sinergies s’han creat amb les altres entitats de la zona?Busquem reforçar la Costa Daurada com a destí MICE, amb una oferta global per a la captació i l’organització de grans esdeveniments. És fonamental que tots perseguim el mateix objec-tiu per crear sinergies. En aquests moments, estem col·laborant de forma molt estreta amb els principals operadors de la zona i patro-nats de turisme per implicar els hotels dels municipis circumdants i així disposar d’una planta hotelera capaç de donar servei a qualsevol esdeveniment. De la mateixa manera, estem complemen-tant les activitats del catàleg de PortAventura amb altres activitats a fora del resort, com sopars mariners a Cam-brils o regates de vela.

Quins són els reptes més immediats que es plantegen?El més important és posicio-nar-nos com un dels destins principals del sud d’Europa pel que fa a l’organització d’esdeveniments. Per des-comptat, això es tradueix en uns objectius quantita-tius (200 esdeveniments anuals), però en aquests moments d’enlairament la nostra prioritat és aconse-guir la satisfacció dels cli-ents i fidelitzar-los.

“El centre de convencions és un producte diferenciador i únic”

10 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010EMPRESA / RSC

portància cabdal de pactar un bon mecanisme de presa de decisions: “D’aquí que convin-gui orientar ara més que mai els pactes de contingut cap als pactes de procediments. És a dir, en el vel de la ignoràn-cia, sense saber avui qui gua-nyarà les eleccions (a l’Estat espanyol en particular), sense conèixer amb certesa a qui li tocarà gestionar alguns “mar-rons”, és el moment idoni per pactar i consensuar les regles i procediments que s’haurien de seguir per prendre les de-cisions que s’estimin necessà-ries tot impermeabilitzant-les respecte a la lluita partidista”.

Aprendre a decidir col·lectivamentAls dos exemples anteriors s’hi podrien afegir encara in-comptables situacions simi-lars. La situació és greu, per-què tot sembla abocar-nos a la paràlisi i, finalment, a l’esclat del caos. Serà difícil trobar respostes adequades als grans desafiaments col·lectius, tant a nivell de país, com a nivell global, si no som capaços de seguir alguns criteris bàsics. Primer, garantir la participa-

ves responsabilitats, quin aug-ment de la temperatura podrà suportar la Terra i quan po-dem seguir esperant”.

No obstant, és evident que van seguir un procediment de negociació erroni. Van fallar la metodologia, l’enfocament i la manera d’afrontar la qües-tió: “La recerca d’una societat mundial sostenible, amb bai-xes emissions de CO

2, reque-

reix un esforç enorme. Per aquesta raó precisament, re-quereix també una base ètica àmpliament compartida, que guiï a les parts negociado-res de tal manera que no no-més busquin solucions per a una part del problema, sinó també –i abans que res- una solució completa per a tot el problema”.

En darrer terme, la conclu-sió dels autors és ben clara. A Copenhaguen no hi eren tots, faltaven actors importants: “La qüestió del canvi climàtic és massa important per dei-xar-la en mans dels polítics. Així, doncs, a Copenhaguen era absolutament necessari que no només els estats nació sinó també la comunitat em-presarial i els ciutadans ha-guessin combinat els seus es-forços per salvar el clima del nostre planeta. No és una ne-cessitat científica, sinó un im-peratiu ètic”.

Un dèficit públicinsostenibleA principis d’any en Guillem López i Casasnovas (cate-dràtic d’Hisenda Pública a la UPF) reflexionava sobre la necessitat imperiosa de corre-gir el desequilibri del pressu-post públic (“Pactar els proce-diments”, AVUI, 04/01/2010), i ho feia en els següents ter-mes: “No hi ha dubte que la feina més complexa com a societat que ens espera en el futur, tan aviat com sortim de la crisi econòmica actual, serà posar ordre a les finances pú-bliques. L’estímul fiscal viscut,

ció de tots els actors relle-vants (governs, empreses i societat civil organitzada). Segon, millorar la capacitat de dialogar, de compartir co-neixement i, sobretot, de co-operar. I tercer, superar les vi-sions reduccionistes, centra-des en el curt termini, i substi-tuir-les per una visió més àm-plia de la realitat, inspirada en la responsabilitat i el compro-mís ètic, orientada al llarg ter-mini, i que tingui com a priori-tat el respecte als drets de les generacions futures.

GOVERNANÇA

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

A Copenhaguen, a més dels polítics, era imprescindible la participació de les empreses i la ciutadania

Vivim en societats complexes, plurals i fortament atomitzades, en les quals preval l’individualisme i els valors compartits són febles. Hem desplaçat la gestió dels problemes vers un horitzó indefinit. Només ens preocupa allò que ens afecta aquí i ara. El demà no importa. Però l’estratègia d’ignorar les amenaces és arriscada i té un límit. Quin futur podem esperar si som incapaços de prendre les decisions més necessàries per ignorància, incapacitat o covardia?

Incapaços de prendre decisions

Iniciem el 2010 amb el desig de bons auguris i l’esperança renovada en el futur, però, al mateix temps, constatem també com la dinàmica per-versa d’ignorar els grans pro-blemes col·lectius, amagar el cap sota l’ala i evitar prendre decisions valentes es va es-tenent, de forma inquietant, en tots els àmbits. La passi-vitat, és a dir: el fet de con-tinuar aplicant les receptes del passat, només condueix a la paràlisi o al caos, i no ser-virà pas per corregir l’ame-naça dels grans desequilibris (econòmics, socials, ambien-tals...), ni, menys encara, per establir les formes de gover-nança imprescindibles per al segle XXI.

Copenhaguen,un balanç decebedorEn un article recent (“Un acuer-do insuficiente”, La Vanguar-dia, 03/01/2010), Sylvia Barren (exdirectora d’Oxfam), Ruud Lubbers (exprimer ministre dels Països Baixos) i Sayida Vanenburg (exrepresentant de la joventut dels Països Baixos a les NNUU) reflexionaven sobre l’intent fallit de firmar un tractat mundial sobre el clima: “Els polítics, els funcio-naris i altres participants en la cimera de Copenhaguen s’han estat bombardejant princi-palment amb números: quant han de reduir els diversos pa-ïsos les emissions de CO2, la quantitat de diners que han d’aportar en els propers anys, la naturalesa exacta de les se-

amb augments de despesa pública en la lluita contrací-clica de gran magnitud, con-juntament amb un decrement espectacular de les recapta-cions fiscals per la baixada de les bases de renda i consum, ha deixat un forat majúscul als comptes públics”.

L’autor, conscient de les enor-mes dificultats que caldrà su-perar, proposa el següent: “Aquesta tasca no resultarà senzilla, sigui quin sigui el go-vern que se la trobi encoma-nada. De manera que voldria insistir avui sobre la necessi-tat de pautar aquestes deci-sions com més millor per tal que en la seva aplicació no esdevinguin joguina electora-lista. Es tractaria, així, de se-parar d’una vegada la Política en majúscula de la política en minúscula, de distingir entre política partidària i polítiques de consens a efectes de pac-tar-ne els continguts. Aquest exercici s’ha demostrat en el passat que era tan desitjable en teoria com irrealitzable en la pràctica”.

Finalment, el professor López Casasnovas subratlla la im-

La dinàmica perversa d’ignorar els grans problemes col·lectius es va estenent en tots els àmbits

Cal millorar la capacitat de dialogar, compartir coneixement i cooperar per tal de trobar respostes als grans desafiaments col·lectius. /ARXIU

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Adif

Punts nets per a

locomotores

L’Administrador d’Infraes-tructures Ferroviàries (Adif) està implantant punts nets per a l’estacionament i el trac-tament de locomotores als centres logístics de València-Fuente San Luis, Silla i Sagunt, tots ells situats a la Comuni-tat Valenciana. Aquesta acció s’emmarca dins la política mediambiental i de sostenibi-litat que Adif ha establert en el seu pla de RSC. En el ter-reny de la gestió mediambien-tal, l’any 2009 Adif va fer una inversió de 306 milions d’eu-ros, és a dir, un 37,8% més que l’any anterior.

Altran

Empresa Familiarment

Responsable

Altran, líder europeu en Con-sultoria d’Innovació, ha rebut recentment el certificat efr amb motiu del seu compro-mís amb la conciliació de la vida familiar i laboral. La com-panyia desenvolupa el pro-grama Puzzle, que engloba les pràctiques d’Altran Espanya en l’àmbit de conciliació, diversitat, flexibilitat i igualtat. De les darreres novetats que ha posat en pràctica Altran en destaquen les facilitats per a la reincorporació de les dones treballadores després de la baixa per maternitat. La seva jornada laboral es reduiria al 50% durant la primera setmana però rebrien la totalitat del seu salari. Amb l’obtenció del certificat efr, Altran es suma a les 32 empeses que ja han superat una exhaustiva audi-toria externa per tal d’obtenir aquest segell de qualitat en el terreny de la conciliació.

Repsol

Promou el

desenvolupament

La Fundació Repsol i la Fun-dació “Por una sonrisa en Àfrica” treballen conjunta-ment per promoure la sani-tat, l’educació i el desenvo-lupament a les comunitats de Mbour, Mbackmobel i Louly Benteigne al sud de Dakar (Senegal). Repsol ha finançat un projecte per posar electrici-tat en un dispensari i a un cen-tre de maternitat i, a més, ha posat el mobiliari i el material informàtic i a una residència d’estudiants. Aquesta ajuda és vital, sobretot després de l’anulació del Rally Dakar 2008 el qual s’ha traslladat a Sud-amèrica. L’organització d’aquesta prova feia que el ter-ritori rebés importants recur-sos i ara la Fundació Repsol ha fet que aprofités aquesta estructura per transportar i entregar el material mèdic a diferents hospitals.

Ryanair

Calendaris solidaris

Ryanair, l’aerolínia de baix cost, ha venut fins ara 10.500 exemplars del “Calendari de Caritat de Tripulació” com a gest solidari en benefici de la infància. Quan s’arribi als 11.000 calendaris venuts s’haurà aconseguit l’objectiu marcat inicialment per fer la donació, xifrada en 110.000 .Aquests diners es donaran als centres de caritat per a la infància per contribuir a mi-llorar el seu dia a dia. Les 500 còpies que queden disponi-bles es poden adquirir a www.ryanair.com a un preu de 10 ,segons ha comunicat la com-panyia.

SAS

Ajuda a Save the Chidren

La Scandianvian Airlines (SAS) destina des del passat mes de desembre 0’50 de cada bit-llet venut al programa “Reescri-bamos el futuro”, que desenvo-lupa Save the Children. Aquest programa té per objectiu donar l’oportunitat a nens que viuen en països en conflicte armat de poder anar a l’escola i poder així millorar la seva forma-ció i educació. Hallvard Brat-berg, director general de SAS a Espanya i Portugal destaca que “portem 11 anys treballant amb

Save the Children i estem molt orgullosos de poder profundit-zar encara més amb aquesta re-lació”. A més, Bratberg afegeix que “accions de responsabilitat social com aquesta, marquen la diferència i ens allunyen de les companyies de baix cost.”

Toshiba

Promou l’ús d’impressores

ecològiques

Toshiba aposta per incentivar l’ús d’impressores ecològiques i ho fa oferint fins a 1.500 per cada impressora de codi de

barres que es substitueixi per un model dels nous. Aquet incentiu equival a un descompte del 25% del preu de la nova impressora. Aquesta acció, que és vigent fins a finals d’aquest proper mes de març, s’emmarca dins el “Pla Renove Eco-Tecnològic” que té per objectiu retirar els vells aparells i substituir-los per d’altres de nova generació. Se-gons ha explicat la companyia, els nous aparells permeten als seus usuaris augmentar les actuals prestacions dels seus sistemes, així com agilitzar els processos de negoci i millorar la seva productivitat.

12 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUBanc de SabadellCompra el Mellon Bank

Recentment el Banc de Sabadell acaba de tancar l’operació de compra de Mellon United Natio-nal Bank (MUNB) i ara passarà a dir-se Sabadell United Bank. Després de les respectives auto-ritzacions del Banc d’Espanya i de la Reserva Federal d’Atlanta, el Banc de Sabadell passarà a controlar 1.165 milions del dipò-sit i 609 milions de crèdits.

CortixBons resultats econòmics

La facturació del grup Cor-tix, líder europeu en la creació professional de pàgines web per a pimes, es va situar en els 28,3 milions d’euros en l’exer-cici 2007-2008. Aquests resul-tats representen un increment del 98% respecte de l’exercici anterior. A finals de l’exercici del 2008, l’empresa tenia una plantilla de 540 treballadors, de manera que havia augmentat en un 132% respecte de l’any ante-rior. A més, es van registrar un important increment del resul-tat d’explotació (+121%), fins a arribar als 2,69 milions d’euros, i també del resultat net (+138%), el qual va ser d’1,69 milions d’euros. En aquest mateix perí-ode, Cortix va desenvolupar un ambiciós pla d’inversions que li ha permès ampliar la seva pre-sència a 7 nous països euro-peus.

DanoneInversió promocional

Danone Canaries invertirà 4 milions d’euros el 2010 per a la reducció del preu de 75 milions de productes. La campanya, que és la promo-ció més gran realitzada per aquesta empresa a les illes, porta per títol “Danone Cana-

ries està amb tu”. Fonts de l’empresa han comunicat que el motiu d’haver decidit enge-gar aquesta campanya ha estat la voluntat de poder aju-dar els ciutadans canaris que estan travessant un moment econòmic dolent. En total són gairebé 4 milions d’eu-ros en descomptes directes al consumidor. Precisament a l’arxipèlag canari és on hi ha un consum més gran de pro-ductes Danone en compara-ció amb la resta d’Espanya.

Don pisoObertura de nous

establiments

La immobiliària Don Piso ha anunciat que per aquest 2010 ha fet una previsió d’ober-tura de 25 noves oficines. D’aquesta manera la xarxa d’establiments que tindrà Don Piso per atendre els seus clients serà de 100. Es distri-buiran per tota Espanya però amb un interès especial per Catalunya, Madrid, Andalu-sia i València. Aquesta deci-sió s’emmarca dins el pla de negoci que Don Piso acaba d’engegar i que segons afir-men fonts de l’empresa “coin-cideix amb l’inici de la recu-peració de la intermediació immobiliària.”

EasyjetMés viatgers i beneficis

En el darrer trimestre del 2009, l’aerolínia va registrar un total d’11 milions de pas-satgers i uns ingressos de 698 milions d’euros, resultats que suposen un augment del 9,1% i el 10,5% respectivament, si es compara amb el mateix perí-ode de l’any anterior, segons ha informat la companyia. Easyjet espera augmentar per

aquest 2010 un 10% el número de passatgers. Les previsions també indiquen que pel pri-mer semestre esperen regis-trar unes pèrdues d’entre 80 i 95 milions d’euros, resultats que suposarien una millora respecte el mateix període de l’any 2008. Actualment, l’a-erolínia opera a 113 aeroports amb 493 rutes. En els darrers mesos van transportar més de 45 milions de passatgers.

EurofraganceAmplia les instal·lacions

L’empresa Eurofragance ha adquirit a Rubí (Barcelona) la nau situada al costat de l’edifici Fragancias, on abans s’ubicava l’empresa Indús-tria Química. L’import de la compra més la reforma de la nau es situa en els 1,3 milions d’euros i ha estat finançada pel Banc de Sabadell. La nova nau disposarà de laborato-ris, magatzems i oficines, on el personal s’anirà instal·lant per fases. Santiago Sabatés, director general de la compa-nyia, afirma que “amb aquesta adquisició, Eurofragance confirma la seva voluntat de seguir invertint per assegurar la seva contínua expansió.”

Goldman SachsSupera les previsions

El banc nord-americà Gold-man Sachs ha millorat els seus resultats i els ha donat a conèixer en la presenta-ció dels resultats trimestrals. El banc ha deixat enrere les

pèrdues per obtenir benefi-cis que es situen en els 4.950 milions de dòlars. Els experts afirmen que Goldman Sachs ha tornat a ser la companyia més rendible de Wall Street i ha demostrat la seva capa-citat per fer front a una situ-ació tant delicada com la viscuda arrel de la crisi eco-nòmica.

NokiaRegala el servei GPS

Nokia ha decidit actuar per contraatacar Apple i Goo-gle en el tema de les aplica-cions per a mòbils i ha decidit regalar els serveis de nave-gació GPS a 74 països. Amb aquesta mesura Nokia calcula que duplicarà el volum d’usu-aris de telèfons “smartphone” que s’utilitzen a tot arreu pels serveis de geolocalitza-ció. D’aquesta manera, Nokia busca ampliar la seva base de clients de navegació per des-prés vendre els seus serveis d’informació i màrqueting geolocalitzat. En un comu-nicat Nokia va anunciar que, segons un estudi fet per la consultoria Canalys, a finals del 2009 hi havia 27 milions d’usuaris amb navegació GPS i que amb aquest anunci espe-ren incrementar-ne poten-cialment el número fins els 50 milions.

Repsol YPFDesembarca a Noruega

El govern de Noruega ha adjudicat als consorcis on participa Repsol YPF dues llicències d’exploració en aigües del Mar del Nord i del Mar de Noruega. Per part de Repsol aquesta decisió es considera “un reconeixement de la capacitat de la compa-nyia per part de les autoritats noruegues, molt valorat en el

sector.” A més, afegeixen que “Noruega és una zona estra-tègica per a Repsol i per a la indústria pel potencial d’hi-drocarburs que s’estima que es descobriran.” La concessió es va realitzar el passat 19 de gener i la signatura està pre-vista per mitjans de febrer.

Sol MeliáBeneficis en el 2009

La cadena Sol Meliá va tancar l’exercici del 2009 amb bene-ficis però ha decidit seguir retallant les seves inver-sions. Per aquest 2010 està previst que es redueixin a la meitat, segons han informat fonts de la direcció de l’em-presa. Tot i aquesta mesura, Sol Meliá seguirà amb el pro-jecte d’obertura d’un hotel cada mes al llarg del 2010. ToyotaAugment de vendes

Toyota Espanya va vendre al llarg del 2009 un total de 3.787 cotxes híbrids, és a dir, equipats amb un motor de combustió i amb un altre d’híbrid. Aquest fet suposa un augment del 14,4% respecte del 2008. Bona part d’aques-tes vendes corresponen al model Toyota Prius amb gai-rebé 3.000 unitats, seguit dels models Lexus RX 400h i l’RX450h amb 725 unitats, el GS 450h amb 73 unitats i el LS 600h amb 20 unitats. La companyia aposta pel crei-xement de vendes d’aquests tipus de vehicles. El total de vendes a Espanya es va situar en les 55.453 unitats.

XeroxDuplica el seu benefici

Xerox, la companyia nord-americana de fotocopiado-res i reprografia va obtenir un benefici net de 345 mili-ons d’euros al llarg del 2009. Aquestes xifres suposen una mica més del doble obtingut l’any anterior. Els resultats econòmics de la multinacio-nal són una mostra de l’im-portant increment del bene-fici del darrer trimestre del 2009, quan l’empresa va asso-lir els 128 milions d’euros.

Panorama / EMPRESA 13FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAdolfo DomínguezRegistra pèrdues

L’empresa Adolfo Domínguez ha registrat unes pèrdues de 3,56 milions d’euros en els pri-mers mesos de l’exercici fis-cal (de març a novembre de 2009) en front del benefici de 2,68 milions d’euros registrats en el mateix període de l’any anterior, segons va informar la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En els primers mesos de l’exercici l’empresa va obte-nir unes vendes de 118,37 mili-ons d’euros en els primers nou mesos de l’exercici, resultat que representa un 10% menys que en el mateix període de l’any 2008. La companyia va reduir fins a 597 el número de punts de venda després de no haver arribat als nivells de ren-dibilitat estimats.

Air CometAplicació de l’ERE

Treballadors i empresa han arribat a un acord sobre l’apli-cació de l’ERE que l’aerolínia va presentar el passat mes de desembre. Inicialment s’ha-via d’aplicar l’Expedient de Regulació a 666 treballadors però finalment serà a 250 i es portarà a terme en un perí-ode màxim de 4 mesos. L’em-presa s’ha compromès a pre-sentar el concurs de creditors abans del proper 1 de març. Els beneficis econòmics que s’obtinguin en aquest perí-ode es destinaran a abonar els salaris dels treballadors. El tancament d’Air Comet va afectar unes 7.000 persones, les quals es van quedar atrapa-des en diversos aeroports on operava Air Comet, fet que va obligar el Ministeri de Foment a posar en marxa un pla d’ur-

gència per traslladar i aten-dre els passatgers afectats, tot això per un cost de 6,3 milions d’euros.

BanestoMenys guanys

però controlats

El banc que presideix Ana Patrícia Botín va obtenir l’any 2009 un benefici net atribuït de 559,80 milions d’euros. En total, però va guanyar un 28,2% respecte de l’any ante-rior a causa de la ralentitza-ció del negoci producte de la crisi i a que va sacrificar una part dels seus guanys per a destinar-les a les provisions. La taxa de morositat va passar del 2,59% al 2,94% els darrers dos trimestres de l’any. D’altra banda, els crèdits a clients van retrocedir el 3,8% al 2009 i es van situar en els 75.092 mili-ons d’euros.

General MotorsTanca la fàbrica a Amberes

General Motors ha anunciat que la fàbrica d’Opel a Ambe-res (Bèlgica) serà l’última que tancaran a Europa. Nick Rei-lly, conseller delegat de Gene-ral Motors a Europa, ha dit que “per assegurar la viabilitat a llarg termini de l’empresa, Opel necessita reduir la seva capacitat aproximadament en un 20%” i que aquesta decisió “no ha estat presa a la lleu-gera i es tracta de la realitat econòmica actual.” Actual-ment, a la fàbrica d’Amberes hi treballen 2.600 persones i el tancament es realitzarà de manera progressiva al llarg del 2010. El cas de la fàbrica de Figueruelas, que es preveia l’anunci del seu tancament, finalment no tancarà però hi

ha previst un pla de reestruc-turació d’Opel, que compor-tarà un retall de 900 dels seus més 7.000 treballadors.

Grup TorresRedueix vendes

El Grup Torres va registrar l’any 2009 un descens en la venda de vi i brandi en un 4,6%, principalment pel des-cens de vendes dins el mer-cat nacional, on la caiguda va ser del 9,5%. Els resultats de les vendes de vi del 2009 a nivell internacional es van igualar a les registrades l’any 2008 mentre que a Espanya van caure el 3,8%. Pel que respecta al sector del brandi, els números van ser pitjors, amb una caiguda del 8%, prin-cipalment a conseqüència de què l’empresa no va poder exportar a Mèxic durant un mes amb motiu de l’epidè-mia de la Grip A. Per al Grup Torres, les vendes a l’exte-rior suposen el 69% del total registrat pel grup, amb pre-sència a 140 països. De cara als resultats del 2010 hi ha unes bones previsions, tenint en compte que les vendes de vi en el que portem d’any han augmentat un 35%.

IberostarLleu descens de facturació

Iberostar Hotels i Resorts va tancar el 2009 amb la incor-poració de 9 establiments nous i va obtenir una factu-ració de 810 milions d’euros. Aquests resultats suposen un descens del 3% respecte de l’exercici del 2008 i per part de l’empresa es consideren xifres “raonables” donada la situació de crisi econòmica.

RenfeApuja les tarifes

L’operadora ferroviària ha

decidit aplicar una pujada de preus en els seus bitllets per tal de corregir el dèfi-cit d’explotació que hi ha des del 2004. Concretament, la pujada per als bitllets de trens de Rodalies és d’un 5% mentre que pels bitllets de l’AVE i de trens de llarga dis-tància és del 7%. Aquestes pujades s’estan aplicant des d’aquest mes de gener i supo-sen un augment molt supe-rior al de l’IPC anual, situat en un 0,3.

RocaAutorització de l’ERE

El Ministeri de Treball ha autoritzat l’ERE de Roca per acomiadar 504 treballa-dors d’entre totes les fàbri-ques que té a Espanya. Ini-cialment, l’ERE havia d’afec-tar a 713 treballadors però el Ministeri n’ha reduït 200 per tal d’acceptar la justifi-cació de la decisió per causa de la crisi. Els treballadors afectats rebran una indem-nització de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. La deci-sió arriba després de mesos de dures negociacions entre l’empresa i els sindicats. Els treballadors que tinguin més de 53 anys i una antiguitat laboral de 20 anys se’ls farà la prejubilació. L’empresa, però, ha assegurat que farà totes les inversions necessà-ries per tal d’assegurar la via-bilitat de Roca.

SeatProtesten contra

els acomiadaments

Els treballadors de Seat de la Zona Franca han decidit parar la producció amb l’ob-jectiu de protestar contra els acomiadaments de dos tre-

balladors de manteniment, inclosos dins el grup de 330 llocs de treball indirectes que s’havia decidit de retallar. Els treballadors es van concen-trar recentment davant les oficines de personal per pro-testar contra aquest fet. A més, el Comitè d’Empresa ha decidit presentar una denún-cia davant la inspecció de Treball perquè la direcció de la companyia ha impedit als representants sindicals acompanyar els treballadors acomiadats a recollir la carta per “baix rendiment”. Des del sindicat de treballadors també s’ha lamentat que des de l’empresa no es permeti l’aplicació de baixes incen-tivades i afirmen que amb aquest sistema, l’empresa trenca el “model de relacions imperants fins ara.”

Sector de venda de motosDescens de vendes

Les vendes de vehicles de dues rodes van baixar molt el passat mes de desembre fent que s’acabés el 2009 amb unes xifres molt dolen-tes. Les vendes van tancar amb un descens del 40%. Més concretament, el descens en la venda de motos es va situar en el 37% mentre que en el cas dels ciclomotors va ser del 48%. La patronal de fabricants, Anesdor, ha aprofitat la publicació de les dades anuals per denunciar el poc efecte que ha tingut el pla d’ajudes. En sis mesos, tan sols s’han acollit al pro-grama 2.500 operacions i la previsió per a finals d’any és que siguin entre 40.000 i 45.000 compres, encara que des d’Anesdor es veu impos-sible d’aconseguir.

14 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010EMPRESA / Decàleg

COOPERACIÓ MÀRQUETING MANAGEMENT RSC CONSULTORIA

JORDI MASPROFESSOR DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

ESCI-UPF

ALEJANDRO MARTÍNSOCI DIRECTOR TDSYSTEM

La paradoxa del consum

L’home és un animal de con-sum. De consum passiu, ens n’ensenya Sennett. Això vol dir que ens agrada perseguir coses fins a posseir-les, tot sentint que ens pertanyen. Volem, volem i, fins que no les aconseguim, no parem. Cal però adonar-se’n que aquesta mateixa tensió que ens mou a la recerca constant de nous productes, de nous objec-tes per fruir, ens condemna a sentir-nos sempre insatisfets. Aquesta insatisfacció genera per la seva banda un increment de la sensació de necessitat de possessió, de manera que sem-blem hàmsters tancats en una gàbia creient que correm i que així sortirem de la nostra situa-ció. La diferència amb l’animal és que l’home, vet aquí la pa-radoxa, decideix per si mateix tancar-se en aquesta gàbia. La gàbia del consum. I és per això que ara llegim que la primera obligació dels consumidors és la de seguir consumint. Mirant-ho però amb una mica de dis-tància, potser ens aturem un moment a pensar on som, no?

CRISTIAN PALAZZICATEDRA ETHOS

Estratègia ambidextra

En el management, no hi ha només blanc o negre; tot són matisos de grisos que es van modulant segons els entorns macro i microeconòmics que viu l’empresa. Especialment, en moments de canvis i d’una certa incertesa econòmica, re-sulta convenient per algunes empreses adoptar l’estratègia coneguda amb el qualificatiu d’ambidextra. Aquesta con-sisteix en saber combinar sàviament el camí de la super-vivència a curt termini, amb l’obertura d’oportunitats a llarg termini que permetin as-segurar l’avantatge competi-tiu. Ni les estratègies basades en l’aprimament del negoci, o en inversions expansives poden, per si soles, ser vis-tes com panacees universals en moments de recessió eco-nòmica. La combinació amb seny de l’explotació (millorar l’eficiència dels processos) amb l’exploració (buscant noves fonts d’avantatge com-petitiu) sembla ser una posi-ció estratègica interessant en l’entorn actual.

Costos de transacció

Un dels dos guardonats amb el Premi Nobel d’Economia del 2009 ha estat el professor Oliver Williamson. Aquest economista destaca tant per la seva anàlisi dels costos de transacció com per les seves afirmacions en les quals ens diu que entre la integració vertical en una empresa i l’intercanvi en el mercat hi ha una tercera via, que és la de la cooperació entre empreses. Se’l podria considerar com un dels pre-cursors dels estudis sobre les xarxes d’empreses.Aquest premi, és no només el premi per la seva obra, sinó també un reconeixement de la importància dels treballs, que cada cop més autors, es-tan dedicant a aquests temes. La cooperació entre empreses en aliances estratègiques és un camí per estendre i ampli-ar l’espai en que es prenen les decisions econòmiques, so-vint massa limitat –com hem pogut veure darrerament– si està concentrada en molt po-ques persones.

Cal prendre decisions

Avui hem de prendre decisions des d’un coneixement que en poc temps pot ser obsolet i, a la vegada, amb tanta infor-mació que pot arribar a paral-litzar-nos si ens dediquem a analitzar-la detingudament. Correm el risc de compartir amb Hamlet aquell dilema del “ser o no ser”. Avui necessitem: passar ràpidament de la idea a l’acció, discernir entre allò re-llevant i allò complementari, procurar actuar amb segure-tat i gestionar la inseguretat, establir indicadors objectius i controlar la subjectivitat, prio-ritzar la planificació i controlar la improvisació, diferenciar entre col·laboradors i detrac-tors, i gestionar els canvis en comptes de ser víctimes d’ells. Una decisió que no compleixi amb els requisits anteriors és una decisió ineficient. Neces-sitem decisions que se centrin en els problemes clau, que la seva execució sigui ràpida, que considerin el canvi com a aliat i que comptin amb col-laboradors que contribueixen a l’eficiència dels resultats.

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

És previsible la conducta?

Dan Ariely, professor de la Uni-versitat de Duke i autor del llibre Las trampas del deseo ha inves-tigat com arriben a ser de previ-sibles les nostres conductes més irracionals. Ha dut a terme estu-dis que recull en el llibre, alhora que il·lustra i permet experimen-tar al seu web www.predicta-blyirrational.com. Alguns dels exemples són sorprenents, po-saré un dels seus exemples: ima-gineu tres ofertes possibles per comercialitzar un producte; la primera demana 5 per l’article tot regalant el transport, la sego-na demana 2,5 pel producte i la mateixa quantitat pels ports, mentre que la tercera proposa obtenir el producte GRATIS, però pagar 5 pel lliurament de la mercaderia. Quina imagineu que ha estat la guanyadora? No crec que us equivoqueu, la pa-raula “gratis” té trampa i ens im-pulsa a prendre decisions que no sempre es corresponen amb les que resultarien d’una anàlisi més acurada. Ja ho diu una campa-nya publicitària recent a televi-sió... “que tindrà la paraula gratis que a tots ens agrada?”

JOSEP LLUÍS PÉREZJUNTA DIRECTIVA DE LA COMISSIÓ

INTANGIBLES ACCID

La cooperació entre empreses és un camí a estendre

Un llibre investiga com són de previsibles les nostres conductes

Pot ser útil combinar l’explotació amb l’exploració

Potser ens parem un moment a pensar on som, no?

Necessitem passar ràpidament de la idea a l’acció

Decàleg / EMPRESA 15FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

La vida és un gran arc al llarg del qual es van succeint mo-ments crítics en els quals hem d’escollir i decidir. No sempre aquestes tries resulten fàcils; en molts casos prèviament ens sentim bloquejats. Des del co-aching considerem que sempre hi ha opcions. Cada situació es pot valorar des de diferents perspectives o punts de vista. Allunyar-se del moment que s’està vivint i deixar-se portar, a mode de pluja de possibilitats, contribueix a desbloquejar la situació. Ens permet explorar la naturalesa de cada opció, les seves possibilitats i els seus límits. Passar de la raó a l’emo-ció, sentir i viure aquestes pos-sibilitats ens ajudarà a escollir amb més èxit i a comprome-tre’ns amb més seguretat a l’hora de passar a l’acció. En definitiva, en moments crítics només juga el nostre compro-mís amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, apropar-nos amb les nostres decisions a allò que necessitem i que és important per a nosaltres en la nostra vida.

Crisis i decisions

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANODIRECTOR GENERAL AUGERE & ASSOCIATS

MIREIA POCHCOACH DE VALORS I PERSONES

IMPAGATS

GEMMA SABATÉ ROIGGERENT DEL DEPARTAMENT DE CRÈDIT

COMERCIAL DE MARSH BARCELONA

La cobertura contra impagats

La pòlissa de crèdit és una eina que alhora que indemnitza per la insolvència definitiva d’un client ha de guiar-nos via les classificacions creditícies que l’asseguradora ens ator-ga, en base uns paràmetres cada cop més financers i menys comercials. És aquí on rau l’origen de les múltiples queixes plantejades respecte aquesta cobertura doncs, d’un temps ençà, les companyies han intentat corregir, amb més o menys sort i sempre amb un important impacte sobre la seva pròpia cartera de clients, l’allau d’impagaments. Informació, prevenció i indemnització. Si la primera és actualitzada i de qualitat, el segon dels axiomes ha de ser real, i amb impacte positiu i directe al circulant de l’empresa. Pel que fa al tercer, entronquem ja amb el domini d’un clausulat que, oblidat al calaix dels gestors, ha d’observar-se amb el rigor que la situació requereix a fi d’evitar que, primes liquidades, els impagaments quedin al marge de la cobertura.

INFORMÀTICA

Renovar-se o morir

La teleassistència informàtica es tracta d’un servei de repara-ció instantània, l’ús del qual és il·limitat, tant en número de re-paracions com en temps inver-tit en cadascuna d’elles. Cada cop són més les empreses que opten per introduir aquests ser-veis com a forma de fidelització del client. Per exemple, inclou-re aquest servei en contractar un compte bancari significa, per tant, una nova forma d’entendre les necessitats actuals. L’empre-sa està molt més present en les rutines dels clients, ja que po-den comptar amb aquest ser-vei en qualsevol moment, i el consumidor, per la seva banda, valora positivament el contacte directe i continuat amb el seu banc. La teleassistència infor-màtica és ara un nou canal de comunicació, que per al client té major efectivitat o utilitat que el típic, i ja antiquat, regal de bateria de cuina. A més, su-posa un canvi en la imatge de les companyies, es convertei-xen en més modernes i prope-res i canvien la pauta en la seva forma d’oferir el servei.

ALBERTO CURIELDIRECTOR DE MÀRQUETING D’ACTUALIZE

DESENVOLUPAMENT TECNOLOGIA

DAVID TEIXIDÓDIRECTOR GENERAL DE PASIONA

Invertir en tecnologia

La tecnologia apunta avui més que mai a ser una de les inversions inqüestionables en el centre de les millors organi-tzacions. Internet ha arribat a generar conceptes econòmics revolucionaris que, com el Long Tail, han fet possible un món nou, en el qual la combina-ció de vendes modestes i títols minoritaris iguala les vendes de grans èxits. En l’àmbit de la responsabilitat social, la inver-sió en tecnologia s’està mos-trant com la més encertada, gràcies en part a la necessària i constant millora de la nostra imatge. En el sector industrial la inversió en tecnologia s’ha convertit en una constant in-dissoluble amb la competiti-vitat, aspecte que es recolza en altres sectors com el quí-mic-farmacèutic, l’alimentari, el financer, d’assegurances, etc. Per tot això, a Pasiona no deixem d’aprendre, d’innovar, d’enriquir als nostres clients amb les millors pràctiques, aquelles que faran que el seu projecte tecnològic reverteixi qualitativa i quantitativament.

COACHING

El coaching està entrant amb força en diverses àrees de les nostres vides, donant origen a diferents tipus de coaching. En el coaching executiu o directiu a diferèn-cia del coaching personal és l’empresa o organització la que contracta els serveis d’un coach per a directius, empresaris i comandaments, sobretot, per dos motius: per la responsabilitat que assumeixen en la direcció de persones i per la inversió que fa l’empresa, que acos-tuma a ser important i, per tant, la centra en persones decisòries. En temps de crisi es dóna una necessitat immediata de desenvolupar nous com-portaments en els directius. El coaching executiu és un procés que les empreses utilitzen avui amb major fre-qüència perquè han constatat que l’increment en el desen-volupament de les persones amb elevades responsabili-tats augmenta el rendiment de tota l’organització.

El coaching executiu

Cal evitar que els impagaments quedin al marge de la cobertura

La teleassistència informàtica és ara un nou canal de comunicació

Cada situació es pot valorar des de diversos punts de vista

La tecnologia avui resulta una inversió inqüestionable

Està entrant amb força en diverses àrees de les nostres vides

16 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010INTERNACIONAL / El mapa del món

La corrupció al món

L’Índex de Percepció de la Corrup-ció (IPC), que es publica des de fa 14 anys, classifica 180 països, en funció de com els empresaris i analistes del país perceben la corrupció dels fun-cionaris públics i polítics. El darrer índex, publicat el 2008, es basa en 13 enquestes i sondejos diferents d’11 ins-titucions independents. Dels resultats de la investigació se’n desprèn que la pobresa no sempre arrossega un país a una espiral de males pràctiques de govern i privacions econòmiques. Hi ha països com Butan, Botswana, Cap Verd, Xile, Jordània i Uruguai, que tot i tenir ingressos baixos, continuen pre-sentant nivells relativament baixos de corrupció percebuda. Per altra banda, hi ha països rics en recursos naturals que obtenen una qualificació de l’IPC especialment baixa.

Índex de Percepció dela Corrupció

Dinamarca 9,3

Suècia 9,3

Suïssa 9,0

Alemanya 7,9

Regne Unit 7,7

Estats Units 7,3

Espanya 6,5

Portugal 6,1

França 6,9

República Txeca 5,2

Itàlia 4,8

Grècia 4,7

Turquia 4,6

Tuníssia 4,4

Cuba 4,3

El Salvador 3,9

Colòmbia 3,8

Mèxic 3,6

Brasil 3,5

Marroc 3,5

Algèria 3,2

Bolívia 3,0

Senegal 3,4

Argentina 2,9

Egipte 2,8

Hondures 2,6 Mauritània 2,8

Ucraïna 2,5

Angola 1,9

Sudan 1,6

Veneçuela 1,9

El mapa del món / INTERNACIONAL 17FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

CongoGuinea EquatorialTxadGuineaSudanAfganistanHaitíIraqMyanmarSomàlia

DinamarcaNova ZelandaSuèciaSingapurFinlàndiaSuïssaIslàndiaPaïsos BaixosAustràliaCanadà

ELS 10 MENYS CORRUPTESELS 10 MÉS CORRUPTES

Nova Zelanda 9,3

Singapur 9,2

Finlàndia 9,0

Austràlia 8,7

Japó 7,3

Israel 6,0

Corea del Sud 5,6

Emirats Àrabs Units 5,9

Taiwan 5,7

Malàisia 5,1

Xina 3,6

Arábia Saudita 3,5

Tailàndia 3,5Índia 3,4

Vietnam 2,7

Moçambic 2,6

Iran 2,3

Pakistan 2,5

Kenya 2,1

Rússia 2,1

Cambodja 1,8

Afganistan 1,5

Somàlia 1,0

< 4

4-5

5-6

6-7

7-9

9-10CO

RR

UP

CIÓ

18 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010INTERNACIONAL / Sobre el terreny

ca i de la construcció, indústria química, tecnologia de la infor-mació i les telecomunicacions, animals vius i productes rela-cionats, indústria cultural, tec-nologia industrial i oci.

On dirigir les inversionsActualment, Kenya rep el recol-zament tant del Fons Moneta-ri Internacional (FMI) com del Banc Mundial (BM) per dur a terme un encoratjador projec-te desenvolupat pel Govern de Kenya, anomenat Visió 2030i que té la finalitat d’arribar al nivell d’una economia de ren-da mitjana el 2030. En el marc d’aquesta acció, s’obren noves perspectives de negoci per a les empreses, amb l’objectiu de

mantenir la competitivitat de l’economia de Kenya.La posició estratègica de Ke-nya en el seu entorn i la impor-tància del seu port fan que sigui un país adient per començar a fer negocis que, en un futur, es poden estendre a països com Uganda, Rwanda, Burundi, Su-dan o Etiòpia. A més, els nego-cis poden sorgir tant en l’àmbit comercial com en el sector d’inversions.No obstant això, moltes em-preses topen amb una gran di-ficultat, les infraestructures, ja que redueixen el flux comer-cial i la inversió cap al país. Per posar-hi fre, tant el Govern com el Banc Mundial estan desenvolupant importants pro-jectes de millora en les infra-estructures, tant viàries com aeroportuàries i portuàries, així com en els sistemes de co-municacions a través de grans projectes de cable submarí de fibra òptica.Si parlem de sectors, aquells que demanden més importa-cions són els de les matèries primeres, semimanufactures i productes intermedis per a la indústria, vehicles industrials, maquinària i equipament indus-trials, maquinària agrícola i sis-temes de reg, cables elèctrics, tot tipus de materials de cons-trucció, maquinària d’obres

públiques i components de la indústria de les telecomunica-cions, sobretot, telefonia mòbil. També, equipament per aero-ports, serveis de consultoria i equipaments electromecànics de plantes hidràuliques, i equi-pament per a plantes termals, d’energia eòlica i de carbó, ja que s’estan duent a terme im-portats projectes de generació elèctrica. Pel que fa a les inversions, les principals oportunitats de ne-goci es presenten en forma de privatitzacions i conces-sions. D’aquesta manera, desta-ca que en els darrers anys sigui força interessant la creixent participació del sector privat en empreses i grans projectes, com la concessió dels ferrocar-rils i el significatiu procés de privatitzacions endegades pel Govern, d’empreses amb parti-cipació pública a diversos sec-tors: agrícola, assegurances, financer, energètic i de teleco-municacions.Els sectors on es poden tro-bar oportunitats d’inversió són: agricultura i activitats relacio-nades, sector manufacturer, energia (hidrocarburs i gene-ració elèctrica), telecomunica-cions (telefonia fixa i mòbil), infraestructures (instal·lacions portuàries i aeroportuàries), transport ferroviari i mineria.

ments de sistemes comercials de gestió financera i de com-pres. Finalment, cal esmentar Mango, que té dues botigues en règim de franquícia al país. A més, hi ha una llista d’empreses que no han invertit de forma di-recta a Kenya però que desen-volupen diversos negocis, com Iberinco, Montreal, INECO o ABB España.En sectors, les importacions d’Espanya a Kenya es repar-teixen (per ordre d’importància) entre productes hortofrutíco-les, peix i marisc, derivats del pa, matèries primeres, semi-manufactures i productes inter-medis, begudes sense alcohol, moda, plantes i productes de floricultura, grasses i olis, hà-bitat, indústria auxiliar mecàni-

UN FUTUR PROMETEDOR

Kenya, un mercat encara per descobrir Tot i que que és la porta d’entrada a la regió est d’Àfrica, són molt poques les empreses del nostre país que s’han establert a Kenya, encara que hi ha opcions de negoci força interessants a mig i llarg termini.

NÚRIA CABRERA

Es coneix Kenya pel seu poten-cial turístic, però poca informa-ció es té del seu flux comercial. Quan ens referim a Kenya hem de parlar d’un país on les opor-tunitats de negoci sorgeixen a mig i llarg termini, però amb resultats positius, estables i que s’estendran en el temps. Tal com es coneix, Kenya és la principal porta d’accés a la re-gió est d’Àfrica, i compta amb el port de Mombasa, el més im-portant de tota l’Àfrica oriental. És membre de l’East African Community (EAC), juntament amb els països de Tanzània, Uganda, Rwanda i Burundi, amb els quals també manté acords en matèria aranzelària, per tal de facilitar la lliure cir-culació de mercaderies.

Empreses espanyoles a KenyaCom hem mencionat abans, la inversió espanyola i catalana a Kenya es troba, encara, en una situació força marginal, tot i que també es pot observar una tendència al creixement en els dos darrers anys. Si s’agafen les dades del Registre d’Inversions, la inversió neta espanyola du-rant el període 2003-2007 és de 85 milions d’euros. Si es transformen aquestes dades en casos reals, es pot analitzar la implantació i les actuacions de diverses empre-ses de capital espanyol a Ke-nya. Així, es pot trobar Ibera-frica Power Ltd, que pertany a Unión Fenosa. És una empre-sa de generació elèctrica que ha ampliat recentment la seva inversió al país amb la cons-trucció d’una nova planta de generació. També el Grupo Ga-llina Blanca, que ha formalitzat una joint-venture amb un soci local, amb la finalitat de pro-duir i comercialitzar produc-tes relacionats amb el brou. D’altra banda, hi ha Indra, que a més de desenvolupar activitats pròpies, posseeix una empre-sa d’enginyeria de capital espa-nyol (Soluciona Kenya Ltd.) que desenvolupa contractes de consultoria i de subministra-

DADES GENERALS

Població: 38,5 milions

Superfície: 582.646 km2

Capital: Nairobi

Sistema polític: República

Inflació: 12% (2009), 7,8% (estimació 2010)

Creixement del PIB: 2,5% (2009), 4% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Gran Bretanya (10%), Països Baixos (9,2%),

Uganda (9%), Tanzània (8,7%), Estats Units (6,3%), Pakistan (5,6%).

Fonts: The CIA World Fact, ICEX, Banc Central de Kenya, African Development Bank Group, FMI.

KENYA CREARÀ ZONES ECONÒMIQUES ESPECIALS

El Govern de Kenya va expressar el desembre passat la seva intenció de crear en sis mesos les denominades Zones Econòmiques Especials (SEZs per les seves sigles en anglès), que substituiran les actuals Zones d’Exportació (EPZ) que han afrontat diversos problemes. L’Assistent d’Intercanvi de Comerç del país, Omingo Magara, va assenyalar que el Govern es comprometrà amb el sector privat per tal d’assegurar un canvi que afavoreixi totes les parts implicades. Una SEZ és una regió geogràfica on les lleis econòmiques són més liberals que les típiques del país. Les SEZs inclouran zones de comerç lliure i foment de l’exportació, entre d’altres característiques. Magara va indicar que les SEZs oferiran incentius als inversors i eliminaran les debilitats oposades en les EPZs que es van crear el 1990 per accelerar la industrialització de Kenya i que van dificultar el projecte d’expansió de la inversió a causa de les seves restriccions legals que no permeten valor afegit a productes primaris, així com la falta de protecció i ajuda a pimes. Una vegada s’acabi l’esborrany, es presentarà al Parlament per debatre’l. S’espera que en un període no superior a sis mesos les noves Zones Econòmiques Especials estaran operatives.

Internacional

Kenya és la principal porta d’accés a la regió est d’Àfrica. / ARXIU

20 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010INTERNACIONAL / L’expert

SORTIR DE LA RECESSIÓ, UNA MISSIÓ COMPLICADA

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

2010: digerir la factura de la crisi Està per veure si el 2010 és l’any de la recuperació també per la nostra economia. Però és segur que la factura de la crisi, en termes també de dèficit i deute públics, començarà a ser una càrrega a afrontar que implicarà decisions delicades i difícils.

Després de més d’una dècada de cuinar la crisi sota les fragi-litats del creixement anterior a 2007, i després d’un parell d’anys gestionant les urgèn-cies de la situació amb mesu-res excepcionals, arriba ara un 2010 en què, a més, cal afegir de manera explícita la digestió de la factura de la crisi que ha desbordat els indicadors tra-dicionals d’atur i reduccions del PIB per incorporar les evi-dències que els dèficits i deute públics, implementats per trac-tar de reduir els impactes de la gran recessió, són ja una fac-tura que cal afrontar amb més rapidesa del que es preveia.

Els episodis de finals del 2009, en què situacions delicades de solvència a països tan diversos com Dubai i Grècia van encen-dre moltes senyals d’alarma, ens recorden que els marges de maniobra dels poders públics són finits. La capacitat per emetre més deute públic comença a tensionar la credi-bilitat internacional d’alguns països, i ens veiem obligats molt abans del que s’esperava a examinar-nos de nou davant dels inversors i mercats inter-nacionals. Sí, aquells mercats que van ajudar a portar la crisi, que alguns governants de les economies avançades volien regular i disciplinar... i que ara troben en les urgències de finançament d’aquestes econo-mies una nova forma d’eviden-ciar el seu poder.

Reduir els dèficits anuals de les economies avançadesEl 2010 s’amplien les qüesti-ons delicades. Ja no es tracta

només d’avaluar si hem fet servir de manera òptima, econòmicament i socialment, els recursos públics mobilit-zats o si hem dilapidat una part important d’ells en acti-vitats de baixa productivitat i efectes molt transitoris. Ara emergeix la pregunta de si per fer front a una crisi que es va manifestar inicialment en uns endeutaments privats que en alguna mesura era de dubtosa solvència –i que es va traduir en els famosos actius tòxics del sistema financer–, resulta que ara els hem anant substituint per un endeuta-ment públic amb riscos de veure degradada la seva qua-litat, amb el que això implica de transferència explícita dels riscos i costos a les butxaques dels contribuents.

I sobretot, al 2010 s’evidenciarà que això té implicacions eco-nòmiques, socials i polítiques cabdals. Documents recents del Fons Monetari Internacio-nal (FMI) i de l’OCDE apunten a la necessitat de reduir entre 6 i 12 punts percentuals del PIB els dèficits anuals del conjunt de les economies avançades, més enllà de les millores que es puguin produir de forma més

o menys automàtica a mesura que es consolidi la recuperació. En una línia semblant, el recent Informe de Sostenibilitat fiscal de la Comissió Europea avalua en 11,8 punts percentuals del PIB l’ajust necessari a Espanya per estabilitzar la ratio entre deute públic i PIB, dels quals 6,1 punts corresponen a absor-bir els efectes de la crisi i 5,7 punts als nous compromisos associats a l’envelliment de la població. A nivell del conjunt de les economies avançades, l’FMI, no tan diplomàticament, apunta a què són més que pro-bables les friccions entre la digestió del finançament de la crisi d’una banda i, de l’al-tra, les expectatives de suport públic a les demandes deriva-des dels canvis demogràfics, començant per les pensions de jubilació.

Què ens espera els propers anys?Són prou evidents les delica-des decisions a què aquests escenaris obliguen. Les parti-des de despesa tenen destina-taris concrets que tendeixen a considerar-les drets adquirits.Molta gent estaria inicialment d’acord en retallar la despesa

pública... excepte en aquelles partides en què cada grup té un interès especial, que ràpi-dament passa a ser catalogada com estratègica (intocable), anatematitzant qualsevol intent o insinuació de reduir-la. I, per descomptat, cada alternativa de pujada d’impostos genera polèmica entre persones i grups més directament afectats per cada alternativa, que fan servir tot el bagatge de l’argu-mentari econòmic i la pressió sociopolítica per tal que siguin

uns altres els principals contri-buents a la factura de la crisi. Els exemples de les anuncia-des pujades de l’IVA, les revi-sions de situacions ofensives com la tributació dels esportis-tes estrangers d’elit, el que ens espera quan aflorin les pujades de tarifes i preus com la llum i altres subministraments, etc., són només una bestreta del que ens espera a gran escala els propers anys.

La digestió de la crisi serà, doncs, com la dels menjars mal cuinats, més llarga i possi-blement tan problemàtica com la gestió de la crisi dels dar-rers dos anys. Sobretot si apa-reixen complicacions interna-cionals derivades de la forma en què alguns països afronten aquests reptes. Caldrà veure si els Estats Units cauen en la temptació de reduir el valor dels seus deutes, acceptant o donant suport complaent a una inflació i/o depreciació del dòlar. La resposta dels mercats financers en termes d’exigència de tipus d’inte-rès més elevats pot portar el pèndul dels tipus a nivell mundial des de nivells arti-ficialment baixos a nivells perillosament elevats. Caldrà, doncs, un esforç addicional de coordinació internacional per evitar oportunismes o mesu-res que, en comptes d’afrontar el difícil fons dels problemes, es limitin a intentar desplaçar els costos als altres països.

I, a nivell geopolític, qui compra el deute públic de les econo-mies avançades? En la impor-tant mesura en què els països amb excedents d’estalvi conti-nuïn sent economies emergi-des amb potencial comercial o petroler, potser tornarà a ser veritat que els relleus al poder financer i polític mundial tenen al llarg de la història un ingre-dient cabdal en els processos mitjançant els quals els nous rics financen els antics rics en decadència. En resum, encara que a 2010 alguns indicadors importants passin a valors positius queda molta i delicada digestió de la crisi per fer.

La digestió de la crisi serà més llarga i possiblement tan problemàtica com la gestió de la crisi dels darrers dos anys. / ARXIU

A nivell geopolític, qui comprarà el deute públic de les economies avançades?

La pujada d’impostos genera polèmica entre la població

Caldrà veure si els EUA cauen en la temptació de reduir el valor dels seus deutes

Entrevista / FINANCES 21FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

“Cal acabar amb l’efecte dominó que provoca la morositat entre les empreses”

ENTREVISTA A JOAQUIM FÀBREGAS, CONSELLER DELEGAT DE CORPORACIÓN LEGALFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

La crisi us està portant molta feina?Ens hem arribat a trobar en un moment que teníem un volum de feina molt gran. Formar el personal que s’encarrega de la gestió de recuperació de deute ens comporta tres o quatre mesos de formació. Els nos-tres tècnics han de tenir conei-xements de psicologia i màr-queting telefònic. Han de saber de què parlen quan parlen d’in-teressos, de les conseqüències judicials que poden tenir certs comportaments, dels efectes que pot tenir un impagament, etc. Així que si no tenim el personal suficient format per donar aquest servei, preferim no acceptar una feina.

La taxa de morositat és ara el doble que fa un any. Com serà 2010?Cal tenir en compte que aques-tes dades s’extreuen a partir la informació comptable que ofereixen les diferents entitats financeres. Però el cert és que la comptabilitat i la realitat no sempre coincideixen. Existei-xen moltes maneres o trucs per diferir un deute. Moltes entitats, sobretot caixes d’es-talvi, aquest darrer any s’han hagut de quedar 183.000 immo-bles. Això és deute. I a més a més se’ls han quedat per un preu molt inferior al seu valor inicial. S’ha de posar solució a aquesta situació de morositat perquè és que si no, al final et faran pagar tot per avançat, et demanaran una provisió de fons per a tot.

Són iguals tots els deutes?No és el mateix la morositat que pugui haver en el sector bancari que en el sector submi-nistraments. Aquests darrers anys, les entitats financeres van atorgar crèdits amb unes condicions molt favorables i unes garanties que no feien cas a les recomanacions del Banc d’Espanya, ja que aquests crè-dits havien d’estar protegits

i no sempre ha estat així. Ara el sector bancari ha quedat molt tocat. En canvi, la moro-sitat en el sector dels submi-nistraments, el que veiem són persones que tenen dificultats per fer, per exemple, el paga-ment de la llum o del telèfon, però això és una necessitat i al final, tard o d’hora paguen. La morositat de la banca és més complicada de gestionar i el recobrament s’allarga. La dels subministraments es soluciona en un període molt més breu de temps. També és una qües-tió d’imports.

Quines empreses són les més afectades per la morositat? El sector de la construcció ha quedat molt tocat. El lúdic i turístic també. La restauració ha hagut de rebaixar preus. Les empreses funcionaven a través de les pòlisses dels bancs. En el moment en què els bancs han dit que ja no poden reno-var la pòlissa, ja no es pot fer front als pagaments.

Quins efectes té la morositat en les empreses?Amb la morositat el problema és que es produeix un efecte dominó. Com que a mi no em paguen, jo no et puc pagar a tu i tu no li podràs pagar a un altre... Per això és molt impor-tant que el comerç funcioni perquè l’economia rodi. La gent ha de saber que quan no es paga es generen moltes pèr-dues. Les empreses preparen les seves inversions segons

les previsions de cobrament que fan, si després això no es compleix no hi poden fer front i tornem a l’efecte dominó. És una cadena que s’ha de trencar.

En què us diferencieu d’altres empreses de gestió de cobraments?Som un despatx d’advocats especialitzat en la recupera-ció de crèdits i en la gestió de deute. Hem industrialitzat els processos, hem invertit en innovació i en sistemes per aconseguir la màxima efecti-vitat i poder gestionar grans volums. Nosaltres treballem tant amb el deute jove de 30 dies fins deutes de 20 o 25 anys d’antiguitat, que ja està caducat o prescrit. No és el mateix un deute jove que a vegades és perquè ha hagut un problema o un desacord en la facturació, que gent que deu diners des de fa molts anys. Tots aquests supòsits els fem per la via amistosa, arribem a un acord extrajudi-cial, o per la via judicial quan veiem que és impossible, que no ens posarem d’acord,

demanem l’auxili judicial perquè es resolgui. Nosaltres exercim de media-dors, estem en el mig entre el client, el creditor i el deutor. Intentem esbrinar els motius pels quals no s’ha satisfet el deute i quines possibili-tats tenim de solucionar-lo. Moltes vegades hi ha una pro-blemàtica com que no s’han posat d’acord, no han sigut atesos per una persona que els ha entès, perquè ha hagut una errada en la facturació o perquè no s’ha llegit la lletra petita dels contractes.

No hi ha comparació amb el Cobrador del Frac?Indiscutiblement, el que fan ells no té res a veure amb el que fem nosaltres i des-prestigia totalment el sector, aquesta professió. Nosaltres som un despatx d’advocats, tenim un equip humà format, competent per tirar endavant aquest tema. La diferència principal respecte qualsevol despatx d’advocats que pugui reclamar un deute mercantil o civil, és l’automatització i industrialització dels proces-

Segons el Banc d’Espanya, en el mes de novembre la morositat dels crèdits concedits per entitats financeres va tornar a repuntar fins el 5%. És la taxa més alta des del juny de 1996. Cada vegada més empreses confien en la gestió professional per la recuperació de deutes i impagats, com fa Corporación Legal, companyia catalana que està assolint molt bons resultats i preveu augmentar la seva facturació un 30% aquest 2010.

sos. Nosaltres podem gestio-nar grans volums.

Què és la compra de carteres de deute?Les companyies gestionen el seu deute durant un temps i si no poden aconseguir el reco-brament, el romanent que els queda de la cartera el conver-teix en liquiditat amb la venda del deute i dels seus drets. El diferencial s’aconsegueix amb la professionalització de la gestió. Titularitzen els deutes i arriben fins i tot a cotitzar en diferents Borses. El nostre partner per a la compra de carteres és una companyia que es dedica especialment a això i disposa de 8.000 milions d’euros per invertir exclusi-vament en la compra de car-teres de deute de tot el món. Aquí en el mercat espanyol ja n’han adquirit quatre o cinc i nosaltres els ajudem a gestio-nar-les.

El percentatge de recobra-ment del deute és del 20-50%. De què depèn l’èxit?El que més influeix en el recobrament d’un deute és la quantia i l’antiguitat, més que el sector. Si deus la factura del telèfon i veus que et donen facilitats per al seu pagament, veus que es preocupen per tu ajudant-te a fer front al deute, s’acostuma a respondre positi-vament, perquè la gent el que vol és pagar. La localització, això també és molt important. Un deutor viu avui en un lloc i d’aquí dos anys ni sabem on viurà ni si tindrà el mateix número de telèfon. Quant més passa el temps, més difícil es fa recuperar el deute.

Quins mètodes utilitzen? Cada vegada que entra un client nou, tenim una pre-sentació amb tot l’equip per conèixer-lo molt bé, saber com fa els cobraments, quina és la seva política... es tracta també que el deutor no senti que li estem enganyant.

“Quantia i antiguitat, el que més influeix en el recobrament d’un deute”

Joaquim Fàbregas és soci fundador de Corporación Legal. / CEDIDA

”La gestió es pot fer per la via amistosa, per un acord, o per la via judicial”

22 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010FINANCES / Anàlisi de valors

ció econòmica”. Espanya no és l’únic país amb dificultats. Des que va esclatar la crisi financera, tots els paï-sos s’han endeutat, el que cal mirar és si estem més cap a la banda d’Alemanya o cap a la banda de Grècia. Però segons els experts consultats, ni el professor Corona ni el profes-sor Vergara, consideren que es pugui donar un paral·lelisme entre Espanya i Grècia. De moment, la qualificació no és excel·lent, però si molt nota-ble.

capital i els interessos, els quals per certs, són cada vegada més alts. Però aquesta situació tam-bé es retroalimenta, ja que sen-se diners per invertir, l’Estat di-fícilment podrà sortir de la crisi. El professor de finances Car-los Vergara, de l’IESE apun-ta a la necessitat d’equilibri: “Controlar la despesa públi-ca, no emetent més deute de l’estricament necessari per no haver de pagar després tants interessos i per altra banda in-vertir en productivitat, en ac-cions que ajudin a la recupera-

què si baixa la qualificació del deute, l’inversor internacional estarà menys predisposat a ad-quirir-ne i per fer el deute més atractiu, l’Estat haurà de pujar el tipus d’interès que paga, lla-vors el cost del deute s’encareix i encara costarà més retornar-la. A la vegada, això pot supo-sar noves rebaixes en la seva qualificació i així continua el cercle.” Per la seva part, l’agència Mo-ody’s ha presentat recentment un estudi sobre deute sobirà a Europa, on elabora un Index de misèria (veure requadre) i on apunta els factors que perme-tran que una economia generi o no confiança en els mercats. Se-gons l’agència, 2010 serà un any difícil pels emissors europeus de deute sobirà, els quals seran revisat amb freqüència al llarg dels propers mesos. L’Índex de misèria de Moody’s es basa en dos indicadors, la taxa d’atur i el dèficit fiscal, que analitza en 16 països. En el cas d’Espanya, la seva taxa d’atur, del 20% i el seu dèficit fiscal que podria si-tuar-se en el 10% del PIB, són les dues dades que fan que Mo-ody’s el consideri com un dels països amb més dificultats per recuperar la seva economia.El problema no és l’emissió del deute sinó la capacitat real de l’Estat per després retornar el

El deute sobirà espanyol genera desconfiança internacional

VALORSDEL MES

LES AGÈNCIES DE RATING REBAIXEN LA QUALIFICACIÓ ESPANYOLA

BEGOÑA GIMÉNEZ

El passat 13 de gener el tresor públic va completar la seva pri-mera emissió d’obligacions de l’Estat de l’any amb un volum de 5.000 milions d’euros. La no-va obligació de l’Estat a 10 anys té un cupó del 4,00%, una ren-dibilitat del 4,096%, situant-se a 75,9 punts bàsics sobre el bo alemany de referència. La ren-dibilitat que pagarà el Tresor per aquesta emissió serà me-nor que les de les dues últimes emissions sindicades a 10 anys. El febrer de 2009, el cost de l’emissió va ser de 4,65%, men-tre que la rendibilitat de l’emis-sió de maig de 2009 es va situar en 4,41%. El tresor va rebre 180 ordres d’inversors per un total de 8.000 milions d’euros. Més de la meitat de la col·locació de la nova obligació es va realitzar fora d’Espanya. Els principals països inversors van ser Espa-nya (43%), Regne Unit i Irlanda (12%), Portugal (12%) i França (7%).

Dubtes i rebaixesL’emissor espanyol considera que la transacció va tenir “una molt bona acollida” i que “els mercats financers han tornat a demostrar la seva confiança en la solidesa del Deute de l’Estat espanyol”. Aquesta afirmació contrasta però amb les darre-

L’Estat espanyol necessita finançament i el busca als mercats internacionals mitjançant l’emissió de deute públic. Tanmateix, aquest instrument comença a complicar-se: sense el suport de la qualificació de les agències internacionals, aconseguir diners per a l’Estatcosta més car i més temps.

res veus que ens arriben des de les agències internacionals de qualificació de riscos. Ja fa un any, l’agència Standard & Po-or’s va retirar la triple A (AAA) al Regne d’Espanya, tenint en compte la debilitat de la seva economia i el deteriorament dels seus comptes públics, i va situar la perspectiva del deute espanyol en AA+. Des de lla-vors, la situació no ha millorat. La mateixa agència va rebai-xar al desembre la qualificació del deute a curt termini d’esta-ble a negatiu, és a dir, A-1+. El canvi de la perspectiva, segons S&P, obeeix “al lleu augment del PIB previst unit a l’elevat déficit fiscal i a la mancança de polítiques centrades en millorar les expectatives de creixement d’Espanya”. Esgrimint les ma-teixes raons, l’agència Fitch cri-da l’atenció a diferents econo-mies europees, entre les quals destaca l’espanyola, i adverteix d’una possible futura rebaixa de la qualificació del seu risc. De moment, manté la triple A per Espanya però avisats estem. El professor Juan Corona, rector honorari de la Universitat Abad Oliva CEU veu amb preocupa-ció aquesta situació: “És més que probable que continuïn re-baixant la qualificació del deute espanyol. I això genera un pro-blema de retroalimentació, per-

CAC DOW JONESÍBEX

FEBRER 2009 GENER 2010 GENER 2010FEBRER 2009FEBRER 2009 GENER 2010

Font: Sovereing risk: review 2009 and outlook 2010, Moody’s Investors Services

5.550,365.643,20

DAX

1,481,40

10.075,0510.252,08

1.722,461.802,76

NASDAQ

2.793,962.784,96

EUROSTOXX 50

L’ÍBEX TRONTOLLALa borsa espanyola es veu sac-sejada degut als decepcionants resultats del BBVA i a les males previsions per a l’economia del nostre país. El manteniment dels 11.000 es troba en perill .

+4,66%

28 octubre 09 27 gener 10

DÒLAR / EURO

-0,33%

NIKKEI

+1,75% +1,67% -5,40%

Espanya

Regne Unit

Estats Units

França

Portugal

Alemanya

Itàlia

Dèficit Fiscal (2010F) Taxa de desocupació (2010F)

ÍNDEX DE MISÈRIA

0 5 10 15 20 25 30

7620,89

7988,78

8356,67

8724,55

9092,44

9460,32

9828,21

10196,10

10563,98

10931,87

11299,75

11667,64

12035,53

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 23

període de l’any anterior.Pel que fa al benefici per ac-ció, aquest s’ha situat en 0,57 euros, mentre que l’any passat es va situar en els 0,63 euros. Aquesta rebaixa es deu, se-gons apunten fonts de Bankin-ter a la realització d’una am-pliació de capital, la qual cosa ha incrementat, durant l’exer-cici, el nombre d’accions en 67.553.852, un 16,64%. Així mateix, la cotització de l’ac-ció BKT ha tancat l’any a 7,15 euros, és a dir, un 13,31% per sobre de la cotització a 31 de desembre de 2008, tot i que aquest darrers dies previs al tancament d’aquesta publica-ció, la seva cotització es situ-ava en els 6,73 euros, un cop presentats els resultats.

gut i força” en clara referència a possibles fusions o absor-cions amb altres entitats. I el cert és que l’any tancat ha confirmat que el model estra-tègic de Bankinter és el nego-ci de clients, que ha mostrat una bona activitat malgrat la dificultat de l’entorn. El banc ha estat capaç de captar en els darrers dotze mesos més de 73.000 nous clients, i d’in-crementar significativament la inversió creditícia en els seg-ments objectiu: un 4,2% d’aug-ment de la inversió en “Ren-des Altes” en comparació amb desembre de 2008, i un 6,4% més en “Banca Corporativa”, dades que indiquen que l’enti-tat continua mantenint un bon nivell i una rigurosa activitat prestatària amb les empre-ses. Bankinter torna a repetir com l’entitat que més creix en sicavs, principal instrument d’inversió dels grans patrimo-nis. A finals d’any, Bankinter comptava amb un total de 240 sicavs, amb un patrimoni ges-tionat que ha crescut respecte 2008 un 17,5%. Això situa l’en-titat en la tercera posició del Rànquing Inverco per nombre de societats gestionades, amb una quota de mercat del 7,6%.Per altra banda, la comercialit-zació d’assegurances continua reforçant els resultats del ne-

Bankinter augmenta els seus beneficis tot i les provisions

ÉS EL SISÈ BANC ESPANYOL

HIPOTECA A TIPUS FIXLa Caixa ha llançat una nova hipoteca, l’Hipoteca Tren-caterres, que ofereix un tipus d’interès fix nominal del 2,84% els tres primers anys de vida del préstec. En el cas de clients que ja tinguin hipoteques d’altres entitats. assumeix, en cas de subrogació, les despeses del notari, de gestoria i de taxació per facilitar el canvi del préstec.

PROSEGUR

En el que portem d’any, el valor de les accions de Prosegur, l’empresa de vigilància privada més important del país, s’ha abaixat un 3,54%, si-tuant-se l’acció en 32,01 euros. Cal mirar, però, la seva evolució els dar-rers mesos, ja que les seves accions s’han revalorat un 43% en els últims dotze mesos. Els forts interessos que la companyia de protecció té a Amèrica del Sud, especialment al Brasil, li atorguen bones perspectives de creixement. Prosegur, que fins el mes de setembre havia fet una fac-turació de 1.513 milions d’euros, acaba de repartir un dividend brut de 0,209 euros per acció amb càrrec al benefici de l’exercici de 2008.

BEGOÑA GIMÉNEZ

El Grup Bankinter ha estat un dels primers bancs espanyols a presentar els seus resultats referents a l’any 2009 i ho fa mostrant uns resultats sòlids malgrat el dificultós cicle eco-nòmic. El benefici abans d’im-postos del Grup Bankinter a tancament de 2009 es situa en 345,94 milions d’euros (un 2,66% més que el 2008); i el be-nefici net acumulat en 254,40 milions (un 0,84% més). A ban-da, el banc ha anticipat provisi-ons voluntàries per import de 88,3 milions d’euros.Una de les dades més destaca-bles en els seus resultats és la bona gestió del risc i la moro-sitat que està efectuant aques-ta entitat. La ràtio de morositat en hipoteques residencials no suposa ni un terç de la que té la resta del sistema com a mit-jana. Així mateix, Bankinter manté un adequat nivell de sol-vència, como es posa de mani-fest en l’enfortiment de les pro-visions totals, 879,43 milions de euros a tancament d’any, un 19,01% més que a finals de 2008, i una ràtio de cobertura de la morositat del 74,43% (un dels més alts del sistema).Les dades de solvència i mo-rositat es mantenen amb una notable solidesa, punt especi-alment important si observem

la delicada situació econòmica. Així, el risc creditici dubtós es situa en 1.093,10 milions d’eu-ros, el que equival al 2,46% del risc computable del banc, nivell que no arriba a ser la meitat de la mitjana del sector. Segons confirmen fonts de Bankinter cal afegir que “les entrades ne-tes en mora han anat minvant trimestre a trimestre durant tot l’any, de la qual cosa s’infereix una millora de la perspectiva de cara a 2010”. Les provisions per insolvències totals també s’han augmentat fins un 11,39% respecte el 2008.Pel que fa al balanç de Bankin-ter, els actius totals arriben als 54.468 milions d’euros; els crè-dits sobre clients se situen en 39.884 milions d’euros, el que suposa un descens de l’1,35% respecte l’any anterior; i pel que fa als recursos de clients, sumen un total de 40.033 mili-ons d’euros, un 7,18% per sobre de la xifra presentada l’any an-terior.

La clau, els clientsL’encarregat de presentar els resultats va ser Jaime Eche-goyen, conseller delegat de Bankinter, qui va afirmar que “el model de negocio és l’ade-quat i creiem que sent inde-pendents tenim més recorre-

INVERSIONS ELÈCTRIQUESRed Eléctrica de España (REE) invertirà 800 mili-ons d’euros durant 2010, segons el seu pla estratègic 2009-2013, que contempla inversions globals de 4.000 milions d’euros. Es destinaran a enfortir la xarxa de transport d’electricitat, integrar les renovables, ali-mentar el tren d’alta velocitat i a les interconnexions.

OFICINES IMMOBILIÀRIESL’entitat resultant de la fusió entre Caixa Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu obrirà ofi-cines immobiliàries en zones on tingui més im-mobles en estoc. D’aquesta manera es podria recol·locar part del personal que es veurà afectat pel tancament de sucursals que suposarà la fusió.

goci del banc. En total, un vo-lum consolidat de 439 milions d’euros. L’activitat de renda variable, negoci estratègic en què Bankinter és un operador de referència, tanca un any de creixements trimestrals amb 1.855 milions d’ordres per mitjançar en el total de l’any i un increment del 15% en els ingressos per comissions de-rivats d’aquesta activitat en comparació amb 2008.Tots aquests resultats han per-mès a Bankinter millorar el dividend de manera molt sig-nificativa: els tres primers di-vidends a compte de l’exercici 2009 pagats per l’entitat ascen-deixen a un importe total de 104,5 milions d’euros, un 18% més que l’abonat en el mateix

Bankinter ha presentat uns resultats força positius abans de dotacions de 612,9 mi-lions d’euros, el que representa un 17,2% més que l’exercici anterior. A més pot pre-sumir de tenir la ràtio de mora més baixa de tot el sistema.

28 DESEMBRE 2009

Bankinter ha captat 73.000 clients nous durant 2009. / ARXIU

22 DE GENER 2010

32,032,132,332,532,732,933,133,333,533,633,834,034,234,434,634,835,0

Trabajamos con personasSi para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos:

Selección de personal Formación Evaluación del perfil personal/profesional y competencias Adecuación del perfil al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos

Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 BarcelonaTel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21

E-mail: info@ceice.com - Web: www.ceice.com

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 25FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ARGELIA GARCÍA, DIRECTORA D’EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

Formació directiva

“Les pimes, en bona part, no tenen una direcció financera professional”

ARIADNA BOADA

Un dels principals proble-mes actuals de les pimes és la manca de liquiditat. Com es pot solucionar aquest problema? Cal tenir una bona àrea finan-cera per poder planificar i per poder negociar, tant amb els bancs o entitats financeres, com amb els clients. Per poder negociar has de saber abans què necessitaràs, fer una pre-visió i tenir clar que ara les negociacions amb les entitats financeres són diferents, cal ser més exigent, professional, seriós i per això, necessitem un professional preparat, com pot ser un director financer.

Hem de canviar la forma de treballar?Hem iniciat una nova època en la que toca planificar, pensar i aplicar totes aquelles coses que s’ensenyen a les escoles de negoci. Els directius han de ser estratègics, han de planificar, han d’executar i avaluar els resultats. No es pot treballar sobre la marxa.

Un altre dels grans proble-mes de les empreses són els impagats. Hi ha alguna solució eficaç?L’existència d’impagats té relació amb els circuits de venda i de pagament. Un ha de saber què ven, el límit de crèdit que té, tenir contrac-

tes, condicions i perseguir els cobraments. Hi ha gent que té impagats que no ha reclamat mai. Hi ha un sistema molt senzill que és el de trucar cada dia per reclamar el paga-ment i us asseguro que dóna molt bons resultats. No s’ha d’optar per la via de lamentar-se sinó per la de renegociar i no donar els impagats per perduts!

Encara costa molt trobar finançament. Els bancs han tancat realment l’aixeta dels diners?Ara els bancs volen tota la documentació i són més exi-gents i demanen més papers. Les negociacions es guanyen quan es preparen, has de co-nèixer els termes de la ne-gociació. El món ara és una mica més complicat i ens hem de conscienciar.

La crisi ho ha remogut tot.Jo sempre dic que hi ha hagut moltes crisi i hem de seguir treballant i prendre les coses que passen com una refe-rència i treballar els nostres marges, els nostres preus de venda. Hi ha finançament, però s’ha de lluitar més que mai. Els problemes que hi ha són d’una gestió empresarial poc prudent i poc professio-nal. Ser empresari significa prendre riscos controlats

Estan les pimes de Cata-lunya ben gestionades?Jo crec que les pimes, en bona part, no tenen una direcció fi-nancera professional. El gran impediment és que la majoria d’elles no s’ho poden permetre perquè un sou d’aquest tipus de professional és d’uns 100.000 euros anuals. Abans, una pime s’ho gastarà en un director co-mercial o de marketing.

No és una figura gaire habi-tual a les pimes però sí a les grans empreses.

Ser un director financer no s’en-senya a les facultats. La gent que surt preparada va a les grans empreses i aquest coneixement costa molt que arribi a la pime. Però al final, la tècnica és la mateixa en una multinacional o pime. A la gran, les coses poden trigar més temps mentre que a una pime es pot fer en menor temps. Jo no veig cap diferència entre un pla de viabilitat per en-viar un coet de la Nasa i el pres-supost d’una pime. El volum d’informació és diferent, però la metodologia és la mateixa.

Per on passa el futur de la pime catalana?A Catalunya hi ha gent fan-tàstica que està fent coses increïbles i que es refarà. So-breviuran les empreses que tinguin producte, qui pensi sobre el negoci i qui es prepa-ri. La formació és una assigna-tura molt oblidada. Nosaltres ho veiem últimament que el personal de les pimes no es re-cicla i no té la formació sufici-ent. L’eina més important per sortir de la crisi és fomentar la creació i el manteniment de les empreses. Hem d’aprofitar aquesta crisi per pensar a fons en totes aquestes coses.

L’empresari està poc valo-rat?Sí. L’empresari és un valor des-conegut a la societat que hauria de ser molt més prestigiat, que s’hauria de respectar molt més. S’haurien de fer campanyes per canviar aquesta concepció.

I pel que fa als empleats, ha de canviar alguna cosa?Els treballadors han de ser molt més compromesos amb els projectes perquè sinó ho són, el millor que poden fer és canviar de feina. Treballar té molt a veure amb que un ha de fer el que li agrada. Si ho fas, ja trobaràs el camí. És sobretot important fer allò que a un li agradi.

Llicenciada en Dret, Argelia Garcia va deixar la seva feina de directora financera a una multinacional del sector químic per muntar, juntament amb Miquel Carrió, una empresa de serveis de direcció administrativa i financera externa. El seu coneixement de les petites i mitjanes empreses catalanes li permet assegurar que calen polítiques arriscades per potenciar els emprenedors i, a més, canviar la mentalitat dels assalariats.

ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

www.abr.es

• Recerca i selecció de professionals i directius.• Avaluació psicològica i competencial.• Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 BarcelonaTel.: 93 412 33 99

Argelia Garcia durant un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

26 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

HABILITATS DIRECTIVES ACTITUDS

Un bon líder ha de tenir humor

Quan es parla de diversió, de riure o d’humor, normalment es pensa en activitats d’oci o en converses amb els amics, però no en el treball que es desenvolupa a l’empresa. Al cap i a la fi, el treball s’ha de prendre se-riosament, oi? No obstant això, un estudi realitzat per Marco Sampietro, mestre de conferències en gestió de projectes i tecnologies de la informa-ció a la Universitat de Bocconi, posa de manifest que els dirigents capa-ços d’elevar el nivell de productivitat dels seus col·laboradors tenen, en ge-neral, un bon sentit de l’humor. I és que divertir-se a la feina no implica distreure’s i reduir la productivitat, sinó tot el contrari. Segons l’estudi, el lideratge no es debilita per la uti-lització de l’humor, sinó que en surt reforçat. Així, els dirigents capaços d’obtenir les millors qualitats dels seus col·laboradors solen tenir un

bon sentit de l’humor, i aconseguei-xen crear un ambient de treball òp-tim i reduir l’estrès.

Un aliat en la gestió de conflictesA l’hora d’afrontar un conflicte, l’hu-mor també és clau, ja que demostra ser molt efectiu en la negociació: una proposició té més possibilitats de ser ben rebuda si està enfocada de ma-nera humorística. A la vegada, com que l’humor millora temporalment la capacitat de construir associacions mentals inhabituals, és una font ines-gotable de creativitat i de resolució de conflictes.D’altra banda, però, l’estudi ha de-mostrat que l’humor tendeix a dis-minuir la percepció de risc. Per això, en situacions en les quals s’hagi de prendre una decisió crítica per a la supervivència de l’empresa, és mi-

llor aparcar els moments d’hilaritat. En un context internacional també cal vigilar a l’hora d’utilitzar l’humor, ja que alguns te-mes són tabús en certes cultures i tocar-los podria provocar l’efecte contra-ri. De la mateixa manera, a vegades, l’humor ama-ga una mala organització dins l’empresa.En qualsevol cas, a pesar d’aquestes recomanaci-ons de no utilitzar l’hu-mor en certs contextos, els seus avantatges són molts. I l’autor de l’infor-me, Marco Sampietro, recomana que s’analitzi des d’un punt de vista científic i no romàntic, és a dir, des d’una pers-pectiva que ens permeti entendre un aspecte fo-namental de les relaci-ons humanes.

La percussió corporal, una tècnica innovadora per motivar en temps de crisi

És en els temps difícils quan les empre-ses necessiten encara més fomentar el treball en equip, il·lusionar i premiar els seus empleats pel compromís dipositat en l’organització. Per tal d’aconseguir aquesta motivació i cohesió, la compa-nyia Sewa Beats, líder en el desenvolu-pament de programes d’aprenentatge empresarial interactius mitjançant la percussió i el ritme africà, ha posat en marxa una eina innovadora denomina-da Body Percussion.En moments de canvi i incertesa com els que estem vivint actualment, mol-tes organitzacions tenen la necessitat d’accedir a programes impactants de formació i coaching d’equips. Gràcies al Body Percussion s’aconsegueix fo-mentar la motivació del grup a través d’una experiència emocional i inspi-radora basada en exercicis rítmics acompanyats d’instruments melòdics africans. El treball es desenvolupa en equips de 20 a centenars de persones que utilitzen el seu cos i la seva veu per crear una peça musical.

Efectes beneficiososErnst&Young, Volvo, Swiss Com, Nest-lé i Telefónica són algunes de les em-preses que ja han comprovat l’efecte beneficiós del Body Percussion als seus equips. “Gràcies a aquesta tècni-ca, un grup de treball pot aconseguir un resultat immediat i satisfactori quan cadascú escolta els altres i està con-centrat i compromès. És una manera diferent, però molt poderosa, de trans-metre missatges a través d’experiènci-es emocionals a les empreses”, explica Pascale Marcou, sòcia directora de Sewa Bets a Espanya. De fet, en temps de recessió, les sessions de Body Per-cussion han demostrat ser molt efecti-ves per motivar els empleats que estan en tensió, ja que fomenten el compro-mís individual i ajuden a transmetre missatges corporatius decisius. Conse-qüentment, els treballadors surten re-forçats de les sessions, que milloren el seu rendiment. En definitiva, es tracta d’un mètode ben curiós que orienta els empleats cap al canvi positiu.

En èpoques de recessió cal fomentar la cohesió del grup de treball. / ARXIU

L’humor és molt efectiu en les negociacions. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 27FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MIGUEL ÁNGEL CORTÉS, DIRECTOR DE POLÍTIQUES DE FORMACIÓ DE BANC SABADELL

S’aprèn a manar?Manar és fàcil, però per donar ordres cal una mica de valor. Prefereixo dir que s’aprèn a guiar, a construir junts, a traçar objectius comuns, a il·lusionar un equip, a generar compromís, i a ser transparent i coherent. Molts caps no són conscients de la rellevància dels seus comentaris, del seu exemple i de la seva capacitat de generar voluntats positives.

Com es porten les fusions? Em vaig incorporar al meu lloc fa tres anys, en ple procés de compra del Ban-co Urquijo. Em va cridar l’atenció que es treballava amb els cinc sentits molt afinats i amb molt sentit de la responsa-bilitat, respecte als processos, però tam-bé les persones. L’entitat ja havia tingut altres experiències i es notava.

Com es viuen els RH en una entitat tan complexa?Amb la voluntat d’ajudar les estratègies i objectius de l’entitat. Arran de la nova realitat dins el sector financer, a finals del 2008 la direcció de RH va iniciar un procés de revisió i reestructuració de les polítiques, adoptant un enfocament transformador en un marc d’actuació que requeria més eficàcia en la gestió dels recursos i dels costos.

Al final que pesa més: els recursos pro-fessionals o les persones?Sens dubte les persones, els recursos sempre es poden incorporar. L’actitud, el compromís, la flexibilitat, l’ètica... han de venir de ‘fàbrica’ i l’entitat ha de treballar per no pansir-los.

La formació et fa més competent?Sí, si està adequada a la teva realitat, i si és atractiva i permanent. No valen massa les apostes discontínues i enllaunades.

En un món tan individualitzat, és possi-ble treballar en equip?

“Dins el sector, s’ha produït una pèrdua d’ofici que cal pal·liar”

No estic tan convençut que el món esti-gui individualitzat. Critiquem les noves generacions, però tenim molt a aprendre d’elles en el sentit de generar relacions, xarxes socials, confiar en l’opinió dels al-tres... És clar que és possible treballar en equip. N’hi ha prou amb un objectiu comú, comunicació i compromís. Si a això hi afegeixes un líder funcionarà.

Què és el projecte Laude?Banc Sabadell i la Universitat de Bar-celona, mitjançant l’Institut de For-mació Contínua IL3-UB, han signat un conveni gràcies al qual els treballadors podran obtenir reconeixement acadè-mic dels itineraris formatius interns. Per acreditar la qualitat d’aquests itineraris, IL3-UB ha revisat la qualitat acadèmica i pedagògica de la formació interna de l’entitat, elaborant i desenvolupant al-guns programes que la completen.

Motiva de veritat el reconeixement acadèmic?Estem convençuts, però no pel “re-coneixement acadèmic”, sinó pel que representa. Els professionals es com-

prometen amb els projectes empre-sarials quan observen que l’entitat on treballen es compromet recíprocament amb ells, i aquest compromís de l’entitat cap als seus professionals es tangibilit-za quan aquesta reconeix la seva apor-tació, aposta pel seu desenvolupament. En definitiva, quan no els deixa sols en-front d’una nova responsabilitat.

Quins valors destacaries de la vostra col·laboració amb IL3-UB?Cal tenir present que venim d’un entorn d’alt creixement a les oficines, en què les persones promocionaven ràpida-ment. Creiem que, en general al sector, s’ha produït una pèrdua d’ofici que hem de pal·liar, oferint als nostres empleats la millor formació per assumir les seves funcions de forma competent. Per això, la nostra estatègia actual és d’una for-mació progressiva, i el projecte Laude ens hi ajuda. Estableix períodes d’apre-nentatge continuats en funció del lloc que s’ocupa.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Cortés es va incorporar a Banc Sabadell fa tres anys. / DIEGO CALDERÓN

Nascut a Barcelona. Casat. Lli-cenciat en Econòmiques i màster en Direcció de Màrqueting.

La teva principal virtut?Perseverança. Capacitat de tre-ball.

I algun defecte? Excés de perfeccionisme.

Tens algun hobby?Viatjar. Conèixer altres cultures. He viatjat a 35 països... i els he fo-tografiat.

Quina és la ciutat que més t’agra-da?Sydney.

I on no viuries mai?Malgrat la fascinació que em va causar, a Benarès.

Estan els bancs per ajudar a gas-tar?Els bancs estan per donar prés-tecs, amb garantia de devolució i pagament d’interessos.

Patim bulímia de consum?Ens cuidem més. Després de l’empatx toca dieta.

Què penses del moment que vi-vim?No hauríem d’exagerar la situa-ció. Al llarg de la història de la humanitat existeixen cicles de creixement i recessió, i els segui-rà havent-hi mentre la condició humana sigui la que és.

Crisi de valors o altres valors?Els valors sempre estan en crisi, desafortunadament anem millo-rant més lentament del que ens sembla.

El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida?El millor, la família i els amics. El pijtor ja arribarà, si ha d’arribar.

In a Global World English is a key factor.

learning English.

l’anglès és un factor clau.

englishservices.info@gmail.com

English for Management Anglès per Direcció

28 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

ESPANYA NO SORTIRÀ DE LA CRISI FINS AL 2013, SEGONS ESADEL’economia espanyola deixarà d’estar en caiguda lliure el 2010, el que permetrà registrar algun creixement puntual de les taxes intertrimestrals del Producte Interior Brut (PIB). No obstant, el creixement interanual seguirà sent negatiu, d’entre el -0,1% i el -1,1%, “a no ser que el Govern faci reformes estructurals”, va avançar el catedràtic d’Economia d’Esade, Francesc Xavier Mena durant una roda de premsa celebrada a mitjan gener. Mena va pronosticar, a més, que a Espanya no es tornarà a generar treball fins al 2013. La taxa d’aturats seguirà creixent el 2010, sobretot durant el primer trimestre, i superarà el 20% a finals d’any. També va dir que la Seguretat Social entrarà en dèficit de tresoreria degut a la caiguda de persones cotitzants i l’augment de les prestacions, que actualment està creixent a un ritme del 25%. Per aquest motiu, Mena va recomanar un replantejament del Pacte de Toledo, i va proposar allargar l’edat laboral.

LA UPC, PRIMERA UNIVERSITAT QUE REP LA CERTIFICACIÓ AENOR DE QUALITAT ISO 20000

El rector de la UPC i president de UPCnet, Antoni Giró, va rebre la distinció de qualitat ISO 20000 de mans d’Eva Subirà, delegada a Catalunya de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). La UPC ha rebut aquesta distinció pels serveis d’e-learning i de correu electrònic a la comunitat universitària, ambdós oferts per l’empresa de serveis TIC corporatius UPCnet. La delegada d’AENOR, Eva Subirà, va destacar durant l’acte de lliurament el lideratge clau i estratègic de la UPC pel fet de ser la primera universitat espanyola que obté aquesta certificació de qualitat. També va subratllar la capacitat de la UPCnet d’“assumir voluntàriament i d’aplicar en el seu dia a dia el repte d’apropar tecnologia i negoci, ja que és la primera empresa amb seu a Catalunya que s’ha certificat amb una norma internacional tan exigent i de referència”.

NATURHOUSEJavier Santafé,

director general

L’empresa líder a Espanya en benestar i reeducació alimen-tària ha nomenat Javier San-tafé com a nou director general. Entre d’altres, s’encarregarà de consolidar i potenciar la xarxa d’establiments, propis i franqui-ciats, i desenvolupar el posicio-

nament de la marca a nivell internacional. Llicenciat en Dret i Màster Executiu en Direcció de Màrqueting, Santafé posseeix una àmplia experiència directiva en les àrees de vendes, màrqueting i comunicació. Abans de la seva incorporació a Naturhouse, havia ocupat càrrecs directius a Mapfre, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i Vlex.

RANDSTADCarlos Capizo, director de

recursos humans

L’empresa de recursos humans Randstad ha nomenat Carlos Carpizo director de recursos humans del grup a Espanya i membre del seu Consell Execu-tiu, lloc des del qual es coordi-narà l’estratègia del departament per a la gestió i desenvolupa-

ment de les 1.500 persones que conformen l’equip de la companyia a Espanya. Capizo ha estat designat per aquest càrrec després d’haver liderat amb èxit el procés d’unió de Randstad, Vedior, Select i Expectra, com a director de l’Oficina d’Integració en la fusió dels grups Randstad i Vedior.

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

NOMENAMENTS

LA CONTRACTACIÓ DE DONES PROFESSIONALS PER A L’ALTA DIRECCIÓ CREIX UN 45 PER CENTCada cop hi ha més dones professionals ocupant primers llocs dins de les empreses. Cecilia Taieb Walch, associada principal de Michael Page Executive Search, declara que la contractació de dones professionals per a l’alta direcció s’ha incrementat un 45%. Les raons d’aquest increment són diverses. Segons Taieb, “la dona acostuma a ser molt més fidel a la companyia i sempre ha estat menys receptiva a l’hora d’escoltar propostes. Però, això comença a canviar. La crisi, a més, ha motivat més moviment. També influeix en aquesta tendència una major experiència de la dona en llocs rellevants. La directiva espanyola avança al ritme d’altres països europeus i té ara més experiència que abans”.

CATALUNYA SE SITUA EN L’ELIT MUNDIAL DE LA SUPERCOMPUTACIÓ GRÀCIES AL BSCEn una recent visita al Barcelona Supercompunting Center (BSC), el president de la Generalitat, José Montilla, va expressar el suport del Govern català al lideratge d’aquest centre dins el projecte europeu PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), que convertirà la capital catalana en membre de l’elit europea de la supercomputació. “En el nucli principal d’aquest projecte –va destacar el president– hi ha només sis països, entre els quals hi ha Espanya, a més de França, Alemanya, Itàlia, Holanda i el Regne Unit. En un altre nivell hi ha pràcticament la resta de països de la Unió; però en el grup d’elit, al màxim nivell, hi som nosaltres”. D’altra banda, el cap de l’Executiu va ressaltar que “és un projecte que ens fa més líders a Espanya, que confirma la raó i el sentit de la nostra vocació europea i que ens fa més forts a escala internacional”.

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I LA UB SIGNEN UNACORD ESTRATÈGIC DE COOPERACIÓ Assistència Sanitària i la Universitat de Barcelona han signat un acord que permetrà promoure noves relacions de caràcter acadèmic i de recerca conjuntes; l’objectiu és intercanviar coneixements i habilitats que permetin el creixement dels metges i infermeres i oferir un millor servei als pacients. En concret, els projectes de recerca se centraran en accions relacionades amb neonatologia i pediatria, tècniques de reproducció assistida, gestió de centres i organitzacions sanitàries, biopatologia molecular i col·laboració entre sanitat pública i privada. D’altra banda, en el seu segon any, el Programa de beques Assistència Sanitària augmenta l’import de les dotacions per alumne i n’amplia l’oferta docent.

LES XARXES SOCIALS ES CONVERTEIXEN ENLLOCS ON BUSCAR CANDIDATSUna enquesta realitzada al Regne Unit pel portal especialitzat CareerBuilder evidencia la importància de comptar amb un perfil actiu i verídic a les xarxes socials. L’estudi es va realitzar entre 450 empreses. D’elles, el 53% afirma utilitzar les xarxes socials per localitzar candidats, i un 12% té intenció de començar-ho a fer en breu. De les empreses que realitzen recerques on line o comprovacions del perfil dels aspirants laborals, un 43% utilitza buscadors, un 12% consulta al Facebook, i un altre 12% ho fan a Linkedin. També es consulten blogs i comptes a Twitter. D’altra banda, un 43% de les empreses afirma haver descartat candidats a partir de la informació del seu perfil on line.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 29FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

més. I com a condició no poso l’honradesa, perquè aquesta ja la dono per suposada, perquè sinó no duren ni quinze segons en el safety car.

De fet vostè reivindica cons-tantment l’honradesa, la decèn-cia, l’educació...Totalment. A la teoria del safety car he inclòs un president que és el de la bona educació, que significa molt més que menjar amb la boca tancada. Consis-teix en què els joves se n’ado-nin que han de treballar, i que no s’acostumin a què se’ls doni la vida resolta. Estem exigint als fills molt menys que abans. En aquesta línia, hi ha una cosa que em posa nerviós i és quan em diuen que caldrà retornar a la cultura de l’esforç, perquè jo penso que la cultura de la gan-duleria no ha estat mai cultura.

Però, els referents d’aquests joves són els directius financers que ens han portat en gran part a l’actual crisi i que veiem com a triomfadors.Per aquest motiu hem d’en-senyar als nostres fills que el triomf no es mesura per la quantitat de diners que es porten a casa. Es pot ser eficaç i bona persona, a mi no em val aquella idea del business is business, perquè això fins i tot condueix a una situació esqui-zofrènica, en què un és bona persona a casa i, en canvi, és mala persona a la feina. Això no té cap mena de sentit.

ENTREVISTA A LEOPOLDO ABADÍA, AUTOR DEL LLIBRE LA HORA DE LOS SENSATOSEstils de Vida

Abadía, que acaba de presentar el seu segon llibre, ja està pensant en el següent. / DAVID FERNÁNDEZ

Fins fa dos anys Leopoldo Abadía era un exprofes-sor de l’IESE que gaudia de la seva jubilació. D’un dia per l’altre, i sense voler-ho, es va convertir en un expert econòmic, gràcies al seu primer lli-bre, La Crisis Ninja. Ara, als 76 anys, reconeix no haver-se divertit tant en la vida. Acaba de publi-car el seu segon llibre, La hora de los sensatos, on ens dóna les claus per superar la crisi.

ÀGATA SERRA

Vostè titula el seu darrer llibre La hora de los sensatos.Per què aquest títol i qui són aquests sensats?Durant el darrer any he donat moltes conferències on m’han fet diverses preguntes que m’han permès palpar el que pensen les persones i he des-cobert que la gent és molt sen-sata. No he sentit cap pregunta que fos una tonteria. Tothom vol saber quan acabarà la crisi, si podrà cobrar la seva pensió, què passarà quan s’esgotin les prestacions d’atur... Són pre-ocupacions de persones molt sensates i, en certa manera, ha arribat l’hora que aquestes persones es despertin i puguin dir la seva per sortir d’aquesta crisi. No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi.

Aleshores, qui ens ha de treure de la crisi?Sobretot la sortida passa per l’empresa privada, i no només estic parlant de les grans, sinó també de les pimes. En aquest sentit, tot allò que es faci per ajudar-les perquè reprenguin el seu funcionament normal és bo. Per això, és tan important el paper que estan jugant les enti-tats financeres. El govern les ha d’animar perquè se n’adonin que cal ajudar les empreses i, per extensió, les famílies.

En què consisteix la teoria del safety car que presenta en

el seu llibre?En les carreres de Fórmula 1, quan hi ha un problema surt el safety car a la pista, un cotxe de seguretat que posa ordre. Quan la situació s’arregla, aquest cotxe, que en cap cas pretén guanyar la carrera, es retira de la pista. A Espanya hi ha hagut un accident en què hi han par-ticipat molts cotxes: polítics, entitats financeres, associaci-ons empresarials, sindicats... i no s’entenen entre ells. Neces-sitem un safety car, és a dir, algú que es posi al davant i que arregli la situació en un període de quatre anys, no improrroga-bles, i que després marxi.

Tenim gent disposada i pre-parada per pilotar aquest safetycar?Seguríssim. Ara bé, què els demano a aquesta gent? Que siguin competents i que no cobrin res durant aquests quatre anys, que ni tan sols percebin una medalla d’agraïment. En concret, en el meu llibre, parlo de sis persones i jo crec que en el nostre país hi són i, fins i tot,

Vostè en el seu llibre també defensa una reforma laboral.No es pot potenciar un diàleg social com el d’ara, en què un dia un afirma una cosa i uns dies més tard n’afirma una altra. Això és donar voltes, no és un diàleg. El que cal fer és agafar les dues posicions, sindi-cats i patronals, i tancar-les en un parador i no deixar-les sortir fins que arribin a un acord. Els polítics han de facilitar aques-tes coses. Tothom està d’acord amb què s’ha de fer alguna cosa, però sisplau fem-ho aviat.

Quan sortirem de la crisi?El problema més important que tenim és l’atur. Quan jo vegi dos trimestres seguits en què la xifra de parats descen-deix, m’atreviré a dir que ens n’estem sortint. Però, per ara, l’atur està pujant, i no només en el nostre país, sinó també als Estats Units. Obama tampoc té

la situació controlada. De fet, l’altre dia va convocar els diri-gents de les principals entitats financeres per convènce’ls que han de donar crèdits i tres d’ells no van acudir, al·ludint que no s’havien pogut traslladar fins a Washington a causa del mal temps. Això és mentida, no van acudir perquè no van voler.

De jove, algun cop va voler ser escriptor?Mai de la vida. Jo he estat 31 anys a l’Iese com a professor i no he deixat ni un sol docu-ment escrit. Això d’ara ha estat un accident del qual estic molt feliç. Vaig començar a escriure una cosa que era per a mi, un diccionari de termes que sor-tien als diaris, i quan vaig voler afegir-hi el mot crisi em van sortir sis pàgines, que li vaig enviar a un amic, i aquest el va reenviar. Al cap d’unes setmaes em van trucar per animar-me a escriure un llibre, que va ser La Crisis Ninja.

Tot just entrem al 2010. Què li demana?El 2010 serà un any dolent, Malgrat això demano que ens deixem de queixar. Segon, que no ens distraguem, ja que crec que a nivell privat i públic hi ha molta distracció i això costa molts diners. I tercer, no siguem tan audaços, recomano gastar menys per si de cas, perquè sinó pots acabar endeutat i angoi-xat. Cal utilitzar més la targeta de dèbit que la de crèdit.

“Cal utilitzar més la targeta de dèbit que la

de crèdit”

“No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi”

“El triomf no es mesura per la quantitat de diners que es porten a casa”

30 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

Ja fa uns anys que a la c o m a r c a d e l M a r e s m e comença a despuntar un cert auge gastronòmic impul-sat en part per les diverses jornades que s’hi celebren - amb certa repercussió fins i tot internacional, com la del pèsol o la de la maduixa - i també per l’assentament de restaurants de cada vegada més qualitat, tenint com a figura destacable la gran xef Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar. El passat mes de novembre es van celebrar les V Jornades Gastronòmiques del raïm i vi DO Alella. Entre els restaurants que hi van participar oferint un menú especial, destaca un de molt jove, l’Axol, situat a la vila de Cabrils, inaugurat fa dos anys amb la pretensió d’oferir qua-litat i elegància a l’hora que creativitat i joventut.

Bona preparacióA la seva cuina, l’encarregat de controlar els fogons i fer realitat la màgia culinària és Albert Ortiz Lázaro. Per a ell la cuina és amor, plaer i passió que conjuga a la perfecció amb tècnica i disciplina. El seu rodatge va començar des de ben jove, al restaurant dels pares, El Xaret, també a Cabrils, especialitzat en cuina tradicional i familiar catalana. Però no es va con-formar amb allò que s’aprèn a casa. Primer va estudiar a l’Escola Universitària d’Hos-taleria i Turisme de Sant Pol de Mar, per més tard forjar el seu propi estil observant i aprenent de les seves estades

Situat a una tranquil-la urbanització de Cabrils, l’Axol és un restaurant jove i mo-dern que ofereix uns àpats creatius sense oblidar els arrels més tradicionals. El seu xef, l’Albert Ortiz, pro-va de distingir-se amb les seves receptes en una comarca que es caracteritza, preci-sament, per reunir un gran nombre de res-taurants, alguns de qualitat excepcional.

RESTAURANT AXOL

La xalet de l’Axol va ser especialment dissenyat per acollir el restaurant . / CEDIDA

EL TAST

Anyada: 2008Varietats: 100% Pansa BlancaElaboració: Aquest vi és elaborat a partir de raïms veremats, manualment, en el seu punt àlgid de maduresa. Premsat del raïm sencer (sense trepitjar) a baixa temperatura i en atmosfera protectora. La maceració, per extreure al màxim els compostos de la pell (aroma, sabor), i una fermentació molt lenta sobre mares fines són les claus de les seves carac-terístiques. El vi ja embotellat és afinat al celler.Característiques: A la vista és un vi untuós amb reflexos verdosos característics de la seva joven-tut. L’aroma és intens, franc i fruitós, fidel reflex de la Pansa Blanca madura. A la boca és un vi volumi-nós, corpulent, llarg i amb un final molt peculiar, una mica amarg, a causa de la seva elaboració. És un vi amb personalitat, estructurat i potent. Un vi que vol expressar el caràcter mediterrani de la regió i el temperament de la varietat.Grau Alcohòlic: 13% vol.

Pansa Blanca Marqués de Alella

Un nou referent creatiu a la vila

gastronòmica de Cabrils

als millors restaurants: el de l’Arzak, el de Ramon Freixa, el dels germans Roca i amb el Ferran Adrià. És a dir, que ha crescut entre els millors i ha tornat a la població que l’ha vist fer-se cuiner per complir el somni de tenir el seu propi restau-rant. Un desig que compar-teix amb els seus pares i amb la seva germana, Xènia Ortiz directora de l’Axol i qui també compta amb una àmplia i dila-tada experiència en la recep-ció i la direcció hostalera. Però tot aquest currículum no diu res si no ens apropem i assaborim els bons acabats de les receptes que ofereix l’Albert Ortiz. És a taula, for-quilla en mà quan descobrim que realment, a la seva cuina, qui mana és l’amor pel que fa. La millor manera de com-provar-ho és amb el menú Axol de degustació, que es composa d’uns aperitius, cinc plats i dos postres. Bones racions, ni excessives com per no poder arribar al final (seria una llàstima no tenir espai a l’estómac per gaudir del gelat de flor de cervesa amb pinya, anís estrellat, pa

d’espècies, sopa d’ametlles i balsàmics) ni ridícules com per acabar amb gana després de l’últim plat fort (garrí sego-vià confitat amb patates al carbó, cassis i nous de Maca-dàmia). Ajustant-se als temps i sobre-tot a la situació econòmica de crisi, l’Axol s’ha esforçat per oferir qualitat, quantitat i creativitat juntes, triplet que no aconsegueixen tots els establiments per més que s’ho proposin. La clau, el menú Arboç, gràcies al qual, i només per 23,50 euros, el comensal té l’oportunitat de tastar el bo i millor de la casa. Plats que van variant segons mercat i temporada però on podríem trobar ara mateix unes gambes amb carxofes i mandarina, un arròs de boti-farró i cigrons o un pollastre farcit amb foie gras i alber-coc.

Grans aliatsL’Axol compta amb una acu-rada carta de vins i, com molts altres aspectes en aquesta casa, plena d’equilibri. No trobarem vins extravagants

ni excessivament moderns ni clàssics inassequibles per a la majoria de butxaques. Són vins de qualitat i d’una varietat suficient com perquè cadascú trobi aquell que millor s’avé als seus gustos: vins blancs, frescos i aromàtics com els d’Alella; vins blancs amb cri-ança, com els de la Terra Alta; vins negres afruitats, com els de La Manxa; vins negres de mig cos, com el Ribera del Duero; o vins negres corpu-lents, com un bon Montsant. Tot això dit i recomanat per un gran amic de l’Axol, Xavier Ayala, sommelier, president de l’Associació de Sommeliers de Lleida i la persona encarre-gada de donar sentit al celler del restaurant. Abans d’acabar, cal destacar

d’aquest restaurant un prota-gonista indiscutible, el propi espai. El xalet on està situat va ser dissenyat i construït especialment per allotjar l’Axol. La sala, àmplia i amb gran lluminositat, és dirigida per la basca Olatz Suárez, d’al-tra banda parella del xef, que s’encarrega d’aconseguir que la vetllada a l’Axol sigui el més còmoda i agradable possible. I és ben cert que en aquests dos anys que aquest restaurant està a punt de celebrar, molts són els clients que surten pen-sant en quan podran tornar-hi.

AxolArboç, 6Can Cabot – CabrilsTel. 937 538 645

• Pipes picants• Alga nori amb sègol• Irregular de pesto• Macarró de parmesà i llimona• Pa d’orenga i tomàquet• Magdalenes d’oli d’oliva• Pop a la gallega• Calamarsets amb la seva tinta i mussolina d’alls

ELS APERITIUS DE L’AXOL

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

CULTURACITA CÈLEBRE: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat” Friedrich Nietzsche (1844-1900), filòsof alemany.

“DISEÑO AVANZADO DE PROCESOS Y PLANTAS DE PRODUCCIÓN FLEXIBLE”Autor: Lluís CuatrecasasEditorial: Profit EditorialPàgines: 718Aquest llibre analitza la temàtica de l’enginyeria de processos, sobre-tot els de la indústria i els de les plantes de producció, seguint els models més implantats actualment en aquest sector. A més, l’autor para especial atenció al model de gestió conegut com a Lean Manufacturing, el qual es basa en el sistema de pro-ducció de Toyota. Com a comple-ment i per a facilitar la comprensió de tots els aspectes i tècniques que s’exposen, el lector trobarà molts casos pràctics per analitzar. També s’inclouen eines i tècniques gràfi-ques i visuals d’una potent efectivi-tat en la seva aplicació en el terreny de l’eficiència i la competitivitat. S’inclouen també aplicacions infor-màtiques per a posar en pràctica el disseny i la simulació de processos productius per després aplicar-los en situacions reals.

“POLÍTICA I VALORS. COM RESTAURARLA GRANDESA DE LA POLÍTICA?”Autor: Daniel OrtizEditorial: Editorial Barcino SAPàgines: 235L’autor ha volgut plantejar en aquest llibre quins són els valors i les actituds que caracteritzen la política catalana d’avui en dia i també quins són els valors que fan falta posar en pràctica per tal que la política recuperi el prestigi i asso-leixi la grandesa que li correspon. Ortiz ha elaborat un complet repàs dels èxits polítics que han succeït al llarg de la història però també de les grans misèries que, inevita-blement, també han ocorregut, des dels temps d’Aristòtil i Maquiavel fins els fenòmens més actuals, com la figura d’Obama als EUA. Aquest repàs es combina amb l’anàlisi dels diversos representants polítics que ha tingut Catalunya al llarg de la història. Finament, l’autor ana-litza també tota una sèrie de valors generals d’una societat que sovint desconfia dels seus dirigents.

CRISTINA SAN JOSÉ

L’espai Setba Zona d’Art, des del seu origen l’any 2007, dóna suport cada temporada a diferents col·lectius que es troben passant un moment complicat i ho fa sempre a través de les eines que li proporciona l’art i la cultura. Enguany, la campanya està dedicada al col·lectiu dels petits i mitjans empresaris, autònoms i emprenedors amb motiu de la situació de crisi econòmica que viuen tant ells com la societat en general des de fa més d’un any. Setba Zona d’Art els dóna suport d’aquesta manera perquè, segons afirmen “socialment se’ls considera, en part, responsables de la situació” i els volen donar així el seu recolzament. Durant la presentació de la campanya, Darío Olaortúa, director de Setba, va expressar que l’objectiu de la campanya és “acostar el món de l’art al de l’em-presa, les quals són dues matèries que sempre han estat vinculades i que s’han beneficiat mútuament de les sinèrgies obtingudes de la seva unió.” Per a realitzar aquesta campanya s’ha volgut utilitzar la funció reivindicativa de l’art i s’han dissenyat diferents estratègies per difondre el seu missatge: performan-ces, un manifest, el web www.lavidaes-puta.com, conferències i diverses peces de videoart. Precisament el web vol ser el principal mecanisme de comunicació de Setba amb el teixit empresarial i és l’es-

pai on es pot trobar tota la relació d’acti-vitats previstes per aquest any en l’àmbit d’aquesta campanya. Com a curiositat, els empresaris que visitin el web trobaran un espai, arteràpia, amb diferents jocs per ajudar-los a treure’s l’estrès de sobre. Per exemple, una de les possibilitats més uti-litzades és la incorporació de la imatge de la pròpia cara a la imatge d’un pres o d’un penjat, per després enviar-la per correu electrònic. La campanya utilitza tècniques de màr-queting viral i de guerrilla i busca la complicitat del col·lectiu al qual va dirigit proposant sempre una solució, la qual consisteix a posar una mica d’art a la vida. La campanya sempre fa servir l’humor i la ironia per transme-tre el principal missatge. Els objectius de la galeria són augmentar el conei-xement d’aquest espai singular d’art de Barcelona i apropar l’art i la cultura als col·lectius als quals es dirigeixen les seves campanyes. L’estètica triada per a les campanya és dels anys 20/40. Per exemple, el eslògan de reclam de la campanya està inspirat en una estètica antiga i es vincula amb la cultura pictòrica tradicional. Aquest estil, sens dubte, també recorda a com apareixien les frases a les pel·lícules de cinema mut, on s’aclaria a l’audiència la situació que apareix a la pantalla i també tot el que eren les converses importants.

AGENDA CULTURAL

L’art com a reivindicacióL’espai cultural polivalent Setba Zona d’Art ha engegat una campanya que porta per nom “La vida de l’empresari és puta”, amb la qual vol donar suport a aquest col·lectiu en un context general de crisi econòmica.

Imatge d’una de les performances de la campanya “La vida és puta”, organitzada pel Setba Zona d’Art. / Cedida.

Concert:: PeretPeret presenta el seu darrer treball titulat “De los cobardes nunca se ha escrito nada”, el qual conté el millor de tota la seva trajectòria musical. En aquest disc hi ha col·laborat Lamari, Bebe i Marina, del grup Ojos de brujo.Dijous 11/02, a l’Auditori.

Teatre: “Escenes d’un matrimoni/ Sarabanda”Es tracta de dues obres de l’escriptor i direc-tor suec, Ingmar Bergman. Marta Angelat dirigeix aquestes peces teatrals que tracten les crisis i les infidelitats d’una parella adulta.A la sala petita del TNC, del 26/01 al 28/02.

Art: “Abracadabra. Il·lusionisme i ciència”El visitant veurà maquetes, experiments i projeccions que li permetran descobrir les lleis de la física, la psicologia i les matemàtiques que permeten realitzar als mags els seus trucs.Fins el 28/02, al CosmoCaixa, Museu de la Ciència de Barcelona.

Exposició :“Fotopres’09”En aquesta exposició els visitants poden veure les millors imatges que s’han selec-cionat per a la present edició del concurs de fotografia per a premsa.Fins el 21/02, al CaixaForum de Barcelona.

La millor oferta demàsters i postgraus perarribar a les teves metes.

www.salofutura.com

Recinte Montjuïc19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’asse-ssorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.