Món Empresarial 122

Desembre 2009 n. 122 Anàlisi mensual d’economia i empresa

Una dècadaa dècècadaód’informaciód’informaciórmació

econòmicaeconòmicamica

ANIVERSARI

è

dè ddaè accèèèc aa aaèè aaddc aaaaacèc aaadóióóacicimaaammmmmrm óm cirm ccaaarrmam cm óar amrm ciir aaarm

òòò iiòòòòòòòmòm cò aaaaòò aòòmmmmmò iò caaaaòò iòòm cm caaaaò

èèèè dè dddddèèèèc daècè daaca aècaè addècacècacada adddcaèècè aèaaammrmmmmarmmmammmrmm carmm óa óacmrmrm

aòòò iicmmòòò còmmòòmmòòòòòmmmòm c

aaaaaaaaaaè aaadadóóóóiiióóóóóca iicicc óm óóóiciiccaaamaccci

iiiò iccaaammmmmòmicaaaaòmiicaaa

èèè dèèè aè aadè a adèèèèèèèè aèè aè dècècèècaè aè aèèècmarmaccr amrmaaaamacmma ómmama óóiómacmam

òòò iò aòmòòmò iiim cmmòòòmmòmm ccmmmmmmmmmòmòmòòm cccòmm

Editorial / OPINIÓ 1DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Editorial

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Dtor Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/ Caballero, 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: [email protected]. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Lluís Cuatrecasas. Col·laboradors: Ariadna Boada, Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Aureli Vázquez, Mònica Villanueva, Natàlia Pastor. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPECPremi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Amb aquest número, tan-quem l’any 2009 coincidint amb el desè aniversari de Món Empresarial. El camí recorregut fins aquí ha estat un període de temps en el qual hem tingut dos entorns econòmics molt diferenciats, amb una pri-mera etapa de creixement que, recordem, va culmi-nar amb les declaracions del president José Luis Rodríguez Zapatero afir-mant que jugàvem a la “Champions”, i l’altra cara de la moneda, la nostra realitat actual, amb les prediccions dels òrgans internacionals i del mateix

Banc d’Espanya, ubicant-nos al furgó de cua de la recuperació econòmica. Com a línia editorial, des del primer número en ple itinerari de l’abundàcia econòmica fins a aquest, en plena crisi, des de Medigrup Digital, SA, hem compartit un projecte creant una plataforma d’opinió plural, amb rigor, i amb col·laboradors de prestigi, sense els quals no haguéssim pogut asso-lir el nivell actual.

És evident que, en aquests temps, la societat civil ca-talana ha canviat molt, entre d’altres motius, perquè en el segle XXI el món ha entrat de ple en un context global, al qual ens anem adaptant, dia a dia, però són dies en què convivim amb els temes decisius de la polí-tica. Qüestions que, sens

dubte, el poble sap que són clau i que condicionen la capacitat de Catalunya per abordar el futur que mereix. La nostra història ha descrit un camí durant aquests 10 anys en què hem superat molts entre-bancs perquè tenim un teixit empresarial dife-renciat, amb característi-ques peculiars respecte a Espanya com el pes espe-cífic de la indústria, la implantació de l’empresa familiar, i també el fet d’operar en una economia oberta amb un alt nivell d’internacionalització, i és que Catalunya compta amb una societat civil amb fonaments i sobre ells ha construït organit-zacions de tot tipus que gaudeixen de dinàmiques i energies pròpies com són: col·legis professio-nals, universitats, sindi-cats, patronals, empreses

emblemàtiques, etc. Tots plegats conformen un fort teixit i són, sens dubte, amb la seva gent, el motor que ens impulsa cap al futur malgrat les mancan-ces que apuntàvem abans, barreres en gran part de gènesi mesetària, que ens limiten i de les que tots en som conscients. Algunes d’elles són la negació per cedir la gestió de l’aero-port, el retard fins a hores d’ara en un tema crític com el traspàs de roda-lies, l’establir un correcte finançament, i la definició i execució d’un corredor mediterrani que ens pro-jecti a Europa... I, breu-ment, i en clau política, hem de mencionar l’Esta-tut com a protagonista del lamentable sainet repre-sentat pels partits polítics a Madrid però del que, també aquí, s’han fet assa-jos en clau catalana.

Davant d’aquest pano-rama, hem de confiar que el nivell dels equips que conformen aparells polítics pugi i que, quan aquests guanyin les elec-cions, no només facin polítiques pensant en els

vots sinó també d’altres de més útils, que tot i poder ser impopulars, són les que fan que els pobles avancin.

A l’hora de tancar l’edito-rial, és de justícia agrair a tot l’equip de Medigrup, als lectors i a les organit-zacions que ens han donat el seu suport durant tots aquests anys, sense el qual no haguéssim pogut conformar una plata-forma mediàtica i amb la dosi necessària d’humili-tat i prudència, però amb projecció, ja que cal no oblidar que la protago-nista és Catalunya i que Món Empresarial està només per servir-la. Amb l’entorn actual, nosaltres a la redacció treballem de ferm, en línia a allò que els temps demanen, i volem mantenir un espai relacio-nal obert i de qualitat.

Durant aquests 10 anys hem compartit un projecte creant una plataforma d’opinió plural, amb rigor, i amb col·laboradors de

prestigi.

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya CONTROL OJD

10è Aniversari

2 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009OPINIÓ / Sumari i Tira còmica

SumariOPINIÓEn ple context de crisi econòmica, diversos representats d’associa-

cions empresarials fan balanç dels darrers 10 anys tot mirant cap al futur.En els darrers temps els col·legis

professionals cada cop juguen un paper més important dins la societat. Alguns d’ells ens donen a conèixer la seva opinió sobre aspectes que els preocupen.

pàgines 4 a 17

SECTORS ECONÒMICSMón Empresarial analitza a fons ca-dascun dels sectors econòmics:El sector primari lluita per sobre-viure, només l’agricultura mostra signes positius, alhora que despun-ten amb força les activitats vincula-des a la producció ecològica (20). La indústria (22-28) després d’haver-se recuperat el període 2006-2007, ara està patint una forta desaccele-ració. Es troba lluny encara, però, de la situació de la construcció

(30), que ha patit una frenada i tri-garà anys a recuperar-se. Finalment, els serveis (32-36), molt depenents del turisme, tot i ser el sector amb més aturats, es perfila com a clau de cara al futur. En qualsevol cas, a dia d’avui ja es pot parlar d’un sectors econòmics en retrocès i d’altres d’emergents (38-40)

pàgines 18 a 40

SOCIETATEn els darrers anys hi ha hagut canvis en l’ambit polític i social que conformoran probablement el nostre futur. Precisament el ca-tedràtic de la UPC, Lluís Cuatre-cas (42), ens dóna algunes pistes de com pot ser la societat de l’any 2050.

pàgines 42 a 48

INTERNACIONALMentre Estats Units i Europa es-tan immersos en una crisi, hi ha altres països del món que avan-cen econòmicament. En aquest bloc fem un repàs a alguns dels països clau econòmicament. Per la seva banda el catedràtic de la UB, Joan Tugores (52), analitza els errors econòmics dels últims anys.

pàgines 50 a 64

FINANCESSi algun fet ha caracteritzat la dar-rera dècada ha estat el pas de la pesseta a l’euro (66). Durant aquest temps la borsa ha viscut alts i baixos i no ha estat aliena als efectes de la crisi immobiliària i financera dels darrers anys (68-72). A nivell microeconòmic les empreses intenten sobreviure i,

fins i tot, avançar, malgrat les di-ficultats de l’entorn econòmic. El catedràtic de la UPF, Oriol Amat (76), ens explica quines mesures prenen.

pàgines 66 a 76

REPTESA nivell de pimes, empreses fa-miliars, recerca, formació, ex-portació i responsabilitat social corporativa.

pàgines 78 a 88

La millor oferta demàsters i postgraus perarribar a les teves metes.

www.salofutura.com

Recinte Montjuïc19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per

créixer en la teva carrera professional. Un espai

pensat exclusivament per al teu futur, amb

totes les propostes en màsters i postgraus i

un programa de jornades tècniques molt

complet per desenvolupar la teva professió

i aconseguir totes les metes. Amb tot l’asse-

ssorament i l’orientació personal perquè no

deixis de superar-te.

4 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009OPINIÓ / Associacions

Aquesta dècada, ini-ciada amb creixement econòmic i amb l’apro-pament de la renda per càpita espanyola a la mitjana de la UE, es tancarà amb la incer-tesa de com aconse-guir sortir de la crisi.

Diu el tango que 20 anys no són res, de manera que deu anys encara serien menys que res. No obstant, aquesta dèca-da es va iniciar amb la subs-titució de la pesseta per l’eu-ro, amb un acotament del pes econòmic del sector públic i la privatització de bona part del seu parc empresarial, amb l’as-sumpció plena dels reptes de la moneda única en termes d’in-flació, nivell de dèficit i deute. A la primera meitat de la dèca-da, els resultats van ser ràpids i inflats en termes de reducció de l’IPC i el cost del crèdit, així com un augment de l’ocupació i de la rendibilitat de les empre-ses, l’abaratiment del servei del deute públic i l’apropament de la renda per càpita a la mitjana de la Unió Europea. A més d’un canvi radical en la gestió mo-netària i fiscal, que va aportar credibilitat a la continuïtat de

la política econòmica.En el segon quinquenni, van començar a notar-se alguns ex-cessos en el ritme de l’endeuta-ment de les famílies i empreses, així com en el dinamisme ex-cessiu a la construcció immobi-liària. Aquests indicadors no es van prendre amb serietat, entre d’altres coses perquè l’entrada massiva de la dona a l’activitat econòmica donava un suport addicional al creixement i el flux de la immigració era un fi-bló afegit a tots els mercats. Tot i així, el desfasament entre el ritme d’edificació i la demanda de vivenda –facilitada pel crè-dit barat i abundant- va donar lloc a una bombolla especulati-va que va generar crèdits impa-gats, caiguda del preu de la vi-venda, de l’activitat econòmica i de l’ocupació. La resposta a la crisi es va cen-trar en l’ajuda als aturats i en

la proliferació de petites obres en el marc municipal. En paral-lel es van succeir fins a vuit pa-quets de mesures que incloïen canvis en la fiscalitat, regulació i altres que, en general, han inci-dit poc en la recuperació. Alho-ra, aquesta es deixa a mans de la innovació, les noves tecnolo-gies i la millora de l’educació i, mentrestant, la falta de liquidi-tat obliga a milers d’empreses a buscar un conveni de creditors per tal d’aconseguir una conti-nuïtat incerta per la debilitat de la demanda i la morositat.

La pregunta és, què fer? I la dis-juntiva està entre més despesa pública o reducció d’impostos per estimular la inversió i l’ocu-pació. S’ha optat per la primera opció, encara que l’experiència indica que la segona és més efi-cient. Els referents més socor-reguts són als Estats Units i

com a exemples hi ha els Ken-nedy, Reagan, el segon mandat de Clinton o el de Bush. Com a complement s’ha suggerit la di-ligència en els pagaments del sector públic, reducció del cost de compliment de la regulació, reducció de les administraci-ons públiques... mesures que no s’han intentat seriosament. Quan fallen alhora la política monetària i la fiscal és obvi que s’imposen reformes estructu-rals, especialment en l’àmbit laboral, on s’ha alimentat la cri-si i on cal que es creï ocupació duradora.

En el segon quinquenni van començar a notar-se alguns excessos

OPINIÓBalanç d’un decenni

Els darrers deu anys han es-tat farcits de reptes tant per a l’economia catalana com per a les petites i mitjanes empreses, que són la seva columna verte-bral. Alguns indicadors ens per-meten il·lustrar a la perfecció la magnitud dels canvis que tots plegats hem viscut i, en alguns casos, també sofert. El 1997 les exportacions xineses represen-taven el 3,3% del total mundial, però avui dia han arribat al 9%. Alhora, els països emergents han esdevingut els principals posseïdors de reserves de di-vises del món, liderats per Xi-na i els exportadors de petroli i matèries primeres. Tot plegat

il·lustra com el 2008 presenta un escenari radicalment dife-rent del que teníem deu anys abans, quan aquests fenòmens amb prou feines es comença-ven a dibuixar. El sector productiu català, amb les petites i mitjanes empre-ses al capdavant, ha fet impor-tants esforços i sacrificis per tal d’adaptar-se’n. No podem obli-dar que les pimes representen a casa nostra el 99% de les em-preses, el 76% de l’ocupació i el 67% del Valor Afegit Brut. Hi ju-guen, doncs, un paper clau dins la nostra economia. La densitat de pimes a Catalunya està per sobre de la mitjana europea (59 pimes per cada 1.000 habitants enfront les 52 a la UE i les 36 a França o 21 a Alemanya). Fins l’arribada de la crisi a fi-nals del 2007, el nombre de pi-mes catalanes havia passat de 474.087 establiments el 1999 a 535.169 el 2007, mentre el vo-lum d’ocupats també creixia de

1,74 a 2 milions en el mateix pe-ríode, segons indiquen les da-des de l’Anuari de la PIME. La pèrdua massiva de llocs de tre-ball del darrer any i mig, vincu-lat a la destrucció d’empreses, ha posat en una difícil situació el nostre teixit productiu, ja molt malmès pels efectes de la globalització abans esmentats. Tot i la capacitat de regenera-ció de les pimes, que mantenen el seu pes dins l’economia, és important establir les bases per a la seva recuperació i creixe-ment futur. La creació d’un marc econò-mic favorable a les empreses, particularment a les pimes, és avui dia una necessitat urgent i inexcusable. Conscient d’ai-xò, la pròpia Unió Europea ha llançat recentment la iniciati-va “Small Business Act” (SBA), que pretén precisament revifar les pimes arreu de la Unió, per tal de poder competir amb ga-ranties amb les noves economi-

es emergents. Aquesta iniciati-va, en la qual està col·laborant PIMEC a Catalunya, posa l’ac-cent en les relacions amb les administracions públiques, que han d’establir mesures de “dis-criminació positiva” envers les pimes i tenir-les en compte en totes les seves actuacions. El lema de la iniciativa SBA, “pensar primer a petita esca-la”, il·lustra el canvi radical que haurà de fer l’administra-ció pública davant les pimes. Caldrà que els poders públics facin efectivament aquest can-vi i alhora millorin l’entorn competitiu dels empresaris, amb reformes en àmbits com la morositat, l’energia, la inter-nacionalització, el règim labo-ral, la fiscalitat, la formació o la innovació. Només d’aquesta manera aconseguirem que les nostres pimes albirin un futur després d’un passat tan com-plicat i d’un present particular-ment convuls.

La pime catalana: passat, present i futur

La Unió Europeaha creat la “SmallBusiness Act” per revifar les pimes europees i fer-les més competitives

Durant els últims deu anys, les pimes cata-lanes han hagut de fer front a dificultats com la forta compe-tència de les econo-mies emergents. Ara cal recuperar-se de la crisi, amb l’ajuda de l’administració.

Joaquín TrigoDirector Executiu de Foment

del Treball Nacional

Antoni CañeteSecretari General de PIMEC


Quatre són els valors bàsics però impres-cindibles per situar Catalunya al pòdium econòmic del futur: lideratge, ambició, capacitat per prendre decisions i un nou es-til de fer les coses.

La meva visió envers l’evo-lució econòmica empresari-al en els darrers deu anys a Catalunya es podria resumir dient que, tot i que hem avan-çat, no ho hem fet prou o al ritme que hauria estat neces-sari. I fins aquí el balanç so-bre el passat. Haig de dir que sempre m’ha agradat molt més mirar cap endavant que perdre el temps lamentant-me del que hauríem d’haver fet i no hem fet. Per això, a l’hora de redactar aquestes lí-nies, més que un balanç, m’he decidit per intentar exposar què és el que crec que con-vindria fer de cara al futur. Segur que de les meves pa-raules els lectors podran ex-treure les seves conclusions envers el que penso del que s’ha fet bé i del que es podria

haver fet millor en els darrers deu anys. I des d’aquest punt de vista, crec que hi ha quatre elements clau que ens hauri-en de permetre projectar el futur de Catalunya: lideratge, ambició, capacitat de pren-dre decisions i l’impuls d’un nou estil de fer les coses.

Començaré pel lideratge. En un país com el nostre, petit i mancat de recursos naturals, el nostre “petroli” és el capi-tal humà. Necessitem acon-seguir que hi hagi molts cata-lans competents al món que lluitin pel nostre país i alhora hem de captar talent de qual-sevol indret i convèncer-lo que Catalunya és el millor pa-ís on emprendre. Per a totes dues fites, a més de moltes de les coses que ja ens hem

dit una i altra vegada, com un sistema educatiu que apos-ti per l’excel·lència, bones infraestructures, etc., es ne-cessita sobretot un lideratge fort.En segon lloc, ens fa falta més ambició. Sóc dels convençuts que el “driver” més important de riquesa que la nostra soci-etat ha tingut en el darrers 25 anys van ser el Jocs Olímpics de Barcelona 92. Des de lla-vors, a Catalunya li ha man-cat un impuls similar.

En tercer lloc, crec que hem de ser molt més eficaços en la presa de decisions. Gover-nar, dirigir és sobretot, pren-dre decisions (tot i que no siguin sempre populars) i fer-ho de forma ràpida i eficient. Acontentar tothom no ens porta enlloc.

Finalment, penso que ens cal un nou estil de fer les coses. El model de relació entre els interlocutors socials i entre aquests i les administracions està basat en la confrontació i no en el concepte del “win win”. Els països que siguin capaços d’alinear millor les seves forces socials i políti-ques en la mateixa direcció seran els que se’n sortiran millor. És clar que per això cal lideratge...

Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van ser el millor impuls econòmic dels darrers 25 anys

OPINIÓBalanç econòmic empresarial dels darrers deu anys

Vivim en un moment convuls en què totes les informacions que llegim, escoltem o veiem ens transmeten dades negati-ves. Això està provocant una situació de desmoralització social, d’inseguretat personal i, en conseqüència, d’inesta-bilitat professional.

Des que estic actiu, aquesta és la quarta crisi que visc i sempre m’he fet una reflexió: “de tota crisi ens en sortim i

d’aquesta, evidentment, tam-bé ens en sortirem”.

No podem caure en la nega-tivitat i deixar-nos portar per les idees derrotistes. L’esforç que hem de fer és saber tro-bar el camí, buscar noves oportunitats i per què no, po-sar en entredit algunes idees preconcebudes fins el mo-ment.

Caldrà planificar el nostre fu-tur a curt i mig termini, sen-se optimismes estrafolaris, però amb la suficient capaci-tat d’anàlisi que ens permeti veure com a empresaris cap a quin objectiu volem dirigir-nos.

Estem en el moment opor-tú per analitzar i sintetitzar els nostres projectes empre-

sarials. Dins d’aquesta anàli-si, podríem arribar a la con-clusió que hem de variar el nostre “full de ruta” i per tant, començar a potenciar la internacionalització de les nostres empreses, raciona-litzar-les, incrementar l’R+D, formar i transformar el nos-tre capital humà per ser més eficients i efectius, etc.

Com exemple, puc esmen-tar el cas d’un empresari del Baix Llobregat, vinculat al mercat del metall mecànic i molt orientat al sector auxili-ar de l’automòbil. En aquests moments, en lloc de replegar-se està fent un esforç reorien-tant els seus productes cap a entorns de mercats diferents. Enfocant el negoci des d’una perspectiva global, arribant a acords amb empreses estran-

geres, obrint mercats com els de l’Est, i tot això amb l’ob-jectiu de trobar noves opor-tunitats i, en conseqüència, incrementar les vendes. Lò-gicament, aquest canvi com-porta uns grans riscos profes-sionals i un esforç personal.

Estic segur que igual que co-nec aquest empresari i amic, n’hi ha molts més prenent ini-ciatives de futur amb similars circumstàncies. Aquesta acti-tud és l’essència de gran part de l’empresariat català.

Penso sincerament que les empreses que emprenguin amb valentia i intel·ligència la situació actual, seran els pals de paller de la propera reactivació.

Menys per menys igual a mésLes empreses que emprenguin amb valentia la situació actual, seran els pals de paller de la propera reactivació

Amb totes les infor-macions pessimistes que ens arriben de la crisi és fàcil caure en el derrotisme. Cal, però, fer un esforç per superar la situació buscant noves opor-tunitats i planificant el futur amb capacitat d’anàlisi i síntesi.

Antoni AbadPresident de la patronal Cecot

Joaquim CatalàSoci Fundador i membre de la Junta Directiva del

Cercle per al Coneixement


La celebració del desè aniver-sari de Món Empresarial és una bona fita per fer una retrospec-tiva de com ha estat l’evolució del mercat de treball català i plantejar quins son els reptes pel futur.Han estat deu anys de creixe-ment d’ocupació i d’aproxi-mació als objectius fixats per la Unió Europea pel 2010 en relació a les taxes d’activitat, ocupació i atur, sobretot per la incorporació majoritària de les dones al treball assalariat i el creixement de la població ocupada d’origen immigrant. Però la manera com s’ha pro-

duït ha consolidat les febleses del nostre mercat de treball: creixement en ocupacions de poc valor afegit que requerien molta ma d’obra poc especia-litzada; temporalitat alta; so-bredimensionament del sector de la construcció; alts índexs d’abandonament escolar per la pèrdua de valor de la formació davant d’un mercat de treball que no reclamava gent qualifi-cada; falta d’inversió dels bene-ficis empresarials en innovació i millora de les empreses; excés de crèdit a baix cost que ha hi-potecat famílies i empreses; in-existència de polítiques indus-trials actives, deixant en mans del mercat les iniciatives per transformar el nostre teixit pro-ductiu.La nostra economia hauria en-trat en crisi encara que no ha-gués esclatat la crisi financera

global, les nostres pròpies fe-bleses ho feien evident. Però hem d’aprofitar aquesta situa-ció com a una oportunitat per a la transformació i per això hem d’encertar amb el diagnòstic i en les mesures que cal pren-dre.El problema no està en els cos-tos d’acomiadament ni en la ri-gidesa del mercat de treball. La dualitat del mon laboral no és només entre fixes i temporals. Avui existeixen moltes duali-tats: per sexe, edat, procedèn-cia, sou, formació, per cober-tura de conveni... En definitiva la dualitat està entre precarie-tat i ocupació de qualitat i és en aquest sentit que hem de plan-tejar les mesures a prendre. Per això les organitzacions sindi-cals hem proposat a la patronal un acord laboral a tres anys que sota els paràmetres del mante-

niment del poder adquisitiu al final del període, la inversió dels beneficis empresarial en la millora de les empreses, la par-ticipació dels treballadors en la presa de decisions i l’aplicació de mesures de flexibilitat pac-tades en els convenis o en les empreses, serveixi per sortir de la crisi posant les bases per a la transformació del nostre teixit empresarial en més innovador, internacionalitzat i competitiu en valor afegit.El canvi de model productiu no ens vindrà de fora sinó de la transformació de les nostres empreses. Amb més innovació, buscant què és allò que sabem fer millor, fent aliances per a la internacionalització i amb una aposta clara per l’estabili-tat i la formació de les planti-lles. D’una altra manera no serà possible.

La poca qualificació de l’ocupació crea-da els darrers anys està passant factura durant la crisi. Cal canviar el paradigma del sistema de treball i de l’educatiu.

Abans d’arribar aquesta crisi, el mercat de treball català es caracteritzava per oferir molta ocupació. Durant l’última dèca-da la taxa d’atur es va mante-nir entre el 6% i el 10% i es van assolir els objectius marcats per l’estratègia de Lisboa (ta-xa d’ocupació global d’un 70%, taxa d’ocupació femenina d’un 60%...). Fins i tot vam superar la mitjana europea d’ocupació. Malgrat això, el nostre mercat laboral no era gens exemplar, ja que oferia –i ofereix- majo-ritàriament feines temporals, amb uns horaris maratonians i uns salaris molt baixos. Pel que fa a la temporalitat, vam asso-lir taxes del 26% (per sobre del 60% en el cas dels joves) i el 2007 el nostre sindicat ja va de-nunciar que 1.300.000 catalans cobraven sous per sota dels 1.000 euros.Des de la UGT de Catalunya veníem advertint que no valia només amb crear ocupació, si-nó que aquesta havia de ser de qualitat per garantir als treba-

lladors i les treballadores un ni-vell de vida digne.El 2007 va ser, en molts aspec-tes, un any de moderació i cert trencament amb la dinàmica de creixement expansiu que s’ha-via produït durant els darrers anys de la dècada dels noranta i els primers de l’actual. Aques-ta etapa d’alentiment ja anunci-ava una situació de conjuntura internacional més crítica, que s’ha deixat sentir de ple al llarg del 2008 i que durant aquest 2009 està tenint uns efectes de-vastadors en l’activitat produc-tiva catalana. La taxa d’atur –se-gons l’EPA del tercer trimestre de l’any- ha arribat ja a un 16%, gairebé el doble de l’any anteri-or i gairebé el triple que fa dos anys.Durant els anys de quasi ple-na ocupació i de bonança eco-nòmica –bonança només per a una minoria-, els sindicats vam reclamar reiteradament que era moment d’afrontar un canvi de model productiu i abandonar la competitivitat basada en els

baixos costos i la precarietat la-boral, estratègia d’un empresa-riat que durant els anys de crei-xement i beneficis va preferir especular en el sector immobi-liari que invertir en innovació i recerca de nous productes.Però aquest necessari canvi de paradigma mai es va posar en marxa i ara afrontem la trans-formació del model industrial i de serveis immersos en un pro-cés de crisi econòmica global, de manera que les persones amb més dificultats tornen a ser les víctimes mentre les em-preses del nostre país privatit-zen els beneficis i socialitzen les pèrdues.Des de la UGT de Catalunya apostem per un mercat de tre-ball de qualitat, amb flexibili-tat d’horaris, ocupació estable i salaris dignes, que potenciï els sectors productius emergents i que s’adapti a la nova realitat de la societat: incorporació de les noves tecnologies, extensió dels horaris educatius, incorpo-ració de la dona al mercat labo-

ral, canvis de valors i d’estil de vida, noves polítiques de me-di ambient... Considerem que s’ha de reorganitzar la despe-sa pública en polítiques actives d’ocupació i millorar els serveis públics d’ocupació per augmen-tar la seva eficàcia i augmentar la qualificació i l’ocupabilitat de les persones treballadores. També cal implementar mesu-res per afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i fa-miliar, i sobretot, polítiques di-rigides a millorar la qualitat del sistema educatiu, posant espe-cial atenció a la dignificació de la formació professional i a re-duir el fracàs escolar i l’elevada taxa d’abandonament prema-tur.Aquestes són les reformes que necessita el nostre mercat la-boral, i no les que busquen aba-ratir (més) l’acomiadament i augmentar (més) la temporali-tat i la precarietat. No ens en-ganyem, el model de futur de la patronal no és l’alemany. És el marroquí.

Els beneficis empresarials no es van invertir en innovació

OPINIÓAlemanya o el Marroc?

Dels 10 anys de creixement als 10 de transformacióLes febleses del nostre mercat de treball i dels sistemes productiu i educatiu ens haurien fet entrar en crisi en-cara que no hagués esclatat la financera. Els sindicats proposen a la patronal un acord laboral per canviar aquesta situació.

Josep M. ÀlvarezSecretari General

de la UGT de Catalunya

Joan Carles Gallego Secretari General

de CCOO de Catalunya

Formacióin-company

Els programes a mida de la UAB t’ofereixen una formacióuniversitària homologada a nivell europeu adaptadaa la realitat corporativa de la teva organització.

El prestigi i la qualitat de la Universitat Autònomade Barcelona, al servei de la teva empresa o institució.

Escola de Postgrau · Edifici U. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) · Tel. 93 581 31 25

http://corporativa.uab.cat

10 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009OPINIÓ / Col·legis

Quin paper juguen els gra-duats socials pel que fa a la prevenció de riscos laborals? Aconsellar les empreses per-què apliquin les normes so-bre riscos laborals, que són força estrictes. Si les em-preses s’adapten a la nor-mativa, el risc laboral es mi-nimitza molt. Hem de ser rigorosos perquè l’accident laboral comporta grans con-seqüències. No només a la companyia li pot tocar pagar, sinó que aquest tema de res-ponsabilitat civil pot derivar en un tema de responsabili-tat penal. El treballador pot reclamar a l’empresa una in-

demnització per la via civil, i això està previst en molts convenis a través d’una pòlis-sa de crèdit, però la respon-sabilitat penal en cap cas es pot assegurar. Hem d’insistir al client-empresari perquè prengui consciència de la im-portància d’aquesta qüestió.

Quina relació manté el Col-legi amb l’Administració?El tarannà de la nostra insti-tució sempre ha estat conci-liador i dialogant. Ens agra-da mantenir una bona relació amb l’Administració, tant central com autonòmica. Te-nim convenis signats amb

diversos organismes que fa-ciliten la tasca d’ambdues bandes, administració i gra-duat social, fet que repercu-teix en un millor servei per als nostres clients, empreses i treballadors.

Quina és l’assignatura pen-dent dels graduats socials?

El repte constant és la forma-ció i la informació, per tal de fer una professió més com-petitiva, i aprofitar la plata-forma d’internet per avançar en la comunicació entre cli-ents, professionals i Admi-nistració.

A l’Estat de Dret, cada dia més, resulta imprescindible la figura dels col·legis pro-fessionals. En el nostre or-denament jurídic el col·legi professional ha anat evoluci-onant des dels antics gremis que exclusivament defensa-ven interessos particulars de les persones que els integra-

ven, passant a ser autèntics garants, enfront dels poders públics, dels drets dels ciuta-dans. Aquesta última vessant, la defensa dels interessos de les persones que es relacio-nen amb les diverses profes-sions és avui en dia la clau per poder explicar el paper

que compleixen els col·legis professionals com a autèn-tiques corporacions de dret públic. El dret a la salut, el dret a l’assistència jurídica gratuïta o al torn d’ofici, la garantia de la qualitat de la prestació dels serveis profes-sionals o els visats col·legials dels projectes de construc-ció són alguns dels exemples del paper important que de-senvolupen els col·legis a la nostra societat. Juntament a això, òbviament, han de de-fensar els interessos de les diverses professions, els inte-ressos corporatius.En conseqüència, resulta im-possible rebre per part dels ciutadans uns serveis pro-fessionals de qualitat sen-se l’existència dels col·legis professionals i l’exigència de

la col·legiació obligatòria. La mateixa és garantia d’una bo-na praxis professional i del necessari respecte a les nor-mes deontològiques o regla-mentàries. Per això aquests fonaments han de ser respectats per les noves normes que regulen els serveis professional, com la Llei 17/2009, de 23 de novem-bre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici i el projecte de Llei de reforma de la Llei de col-legis professionals. Dit això, també és necessa-ri que els col·legis s’adaptin als nous temps. En primer lloc han de tenir en compte que tota restricció a l’exerci-ci d’una professió ha d’estar recollida en una norma amb rang de llei, és a dir, aprovada

pel parlament estatal o auto-nòmic. En aquest sentit, que-den postergades les normes reglamentàries corporatives que restringeixin la llibertat per a l’exercici professional. En el nostre Estat, i a Euro-pa, la llibertat és la regla i la prohibició ha de ser necessa-riament l’excepció. D’altra banda, i en segon lloc, les normes col·legials que im-posin impediments a la lliber-tat de prestació de serveis fo-namentats en la nacionalitat, territorialitat o en restriccions quantitatives són contràries a la Directiva 206/123, relativa als serveis al mercat interior i a la nova legislació. Aquest és el repte que tenen per en-davant els col·legis professio-nals, pedra angular, insistim, del nostre Estat de Dret.

“El repte constant és la formació i la informació per fer una professió més competetiva”

LA VEU DELS COL·LEGIS

Present i futur dels col·legis professionals

“Els col·legis són autèntics garants dels drets dels ciutadans”

“Si les empreses s’adapten a la normativa, el risc laboral es minimitza molt”

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“La llibertat [de l’exercici professional] ha de ser la regla”

Col·legi de Graduats SocialsEntrevista al president, Vicenç Cardellach

Seu central:c. Còrsega, 227-229, entresòl

Tel. 93 363 33 8008034 Barcelona

www.graduados-sociales.com

P R O G R A M A

Tema 1.- LA DECLARACIÓ DEL CONCURS IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER FERNÁNDEZ ÁLVAREZ. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 6 de Barcelona

STRACIÓ CONCURSAL IL·LM. SR. HUGO NOVALES BILBAO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil de Girona

PRÀCTICA I dels temes 1 i 2. SR. DANIEL CAPDEVILA DALMAU. Administrador concursal

Tema 3.- EFECTES DE LA DECLARACIÓ DEL CONCURS IL·LM. SR. EDUARD Mª ENRECH LARREA. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil de Lleida

PRÀCTICA II del tema 3. DR. JORDI ALBIOL PLANS. Administrador concursal

Tema 4.- LES MESURES CAUTELARS IL·LM. SR. FRANCISCO DE BORJA VILLENA CORTÉS. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 8 de Madrid

Tema 5.- DETERMINACIÓ SOBRE LA MASSA ACTIVA I PASSIVA IL·LM. SR. RAUL GARCIA OREJUDO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 7 de Barcelona

Tema 6.- LES ACCIONS DE REINTEGRACIÓ, RESTITUCIÓ I NULITAT IL·LM. SR. DANIEL IRIGOYEN FUJIWARA. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 5 de Barcelona

PRÀCTICA III dels temes 4 i 6. SR. LLUÍS VELASCO MASSIP. Administrador concursal

PRÀCTICA IV del tema 5 (actiu). SR. RODRIGO CABEDO GREGORI. Administrador concursal

PRÀCTICA V del tema 5 (passiu). SRA. MONTSERRAT NAVARRO SÁNCHEZ. Administradora concursal

Tema 7.- LES SOLUCIONS DEL CONCURS IL·LMA. SRA. ARANTZAZU ORTIZ GONZÁLEZ. Magistrada-Jutgessa del Jutjat Mercantil de Tarragona

Tema 8.- LA QUALIFICACIÓ DEL CONCURS IL·LM. SR. JOSÉ Mª FERNÁNDEZ SEIJO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona

Tema 9.- LA CONCLUSIÓ DEL CONCURS IL·LMA. SRA. MARTA CERVERA MARTÍNEZ. Magistrada-Jutgessa del Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona

PRÀCTICA VI dels temes 7, 8 i 9. SR. MIQUEL PONSATÍ MORA. Administrador concursal

Director del Curs: DR. ALFRED ALBIOL PAPS. Professor Titular de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona

Entitatd col·laboradora: TIRANT LO BLANC

CALENDARI:LLOC: Aules del Col·legi de Titulats Mercantils

i Empresarials de Barcelona C/ Moià 1 / Tuset 3, 3ª planta. 08006 Barcelona

MÉS INFORMACIÓ:Telf. 933 620 420 - Correu-e: [email protected] PLACES LIMITADES

pràctic està dirigit principalmen


Quina visió té la societat del món de l’auditoria?El món empresarial i instituci-onal ha començat a entendre la utilitat d’una informació finan-cera auditada, que dóna confi-ança a les transaccions. Això es detecta per la demanda crei-xent d’auditories voluntàries. La societat civil té una visió distorsionada sobre l’abast de l’auditoria: sovint la interpreta com una mena de control con-tra fraus i malversacions i no com una verificació de la seva adequació a les normes comp-tables i mercantils.

L’excés de normativa difi-culta la feina de l’auditor?

L’auditor és una de les profes-sions que precisa d’actualitza-ció permanent sobre multitud de matèries, sovint alienes a les de caràcter comptable i fi-nancer. Precisament això fa que els professionals de l’au-ditoria tinguin uns coneixe-ments tècnics, una compren-sió del negoci empresarial fora del comú. Això sí, cada cop més els auditors precisen treballar dins d’equips pluri-disciplinars i organitzats en firmes.

Quins són els reptes imme-diats que té el Col·legi?Primer, transmetre a les em-preses, a les institucions i a

la societat civil, la nostra fun-ció de servei públic que apor-ta valor i seguretat en el món econòmic. Segon, davant de fets irregulars com els que estem vivint aquests darrers mesos, ens cal fer un esforç didàctic important per expli-car els diferents rols de l’au-ditor: en l’auditoria financera - amb la seva funció de mi-

llora de la qualitat de la in-formació i el seu caràcter de control preventiu - i en el paper de perit, per exemple, aprofundint en la concreció de l’abast de les irregulari-tats. I, finalment, en un ordre intern, el repte permanent és facilitar als equips professio-nals la formació tècnica i tec-nològica perquè pugui seguir el ritme vertiginós dels can-vis que es produeixen en el món empresarial.

“Davant fets irregulars cal fer un esforç didàctic molt important per explicar el rol de l’auditor”

“La societat civil té una visió distorsionada sobre l’abast de l’auditoria”

Col·legi de Censors Jurats de ComptesEntrevista al president, Albert Folia

Com es projecta el Col·legi d’Enginyers Industrials a la socie-tat?El Col·legi d’Enginyers es pro-jecta a la societat amb la ma-nifestació pública que fa sobre qüestions que afecten els ciuta-dans de Catalunya. En aquest sentit vàrem publicar fa tres anys el monogràfic sobre ener-

gia i fa un any i mig, altre sobre l’aigua; aquest darrer duia per tí-tol “L’aigua, un fre al desenvolu-pament?” Fa poques setmanes participàrem, juntament amb el Cercle d’Economia, Foment, el RACC i la Cambra de Comerç, en l’elaboració d’un manifest sobre l’aigua i les necessitats de subministrament. Enguany hem publicat dos monogràfics: un sobre els residus urbans i la necessitat de considerar la inci-neració com a forma d’elimina-ció, i un segon sobre la indús-tria aeronàutica a Catalunya. Quan es va produir l’apagada a Barcelona, el 23 de juliol de 2007, la Generalitat va encarre-

gar al nostre Col·legi l’informe tècnic del fet. D’aquí pocs dies presentarem el segon “Obser-vatori sobre la competitivitat” a les empreses de Catalunya.

Quines són les principals preocupacions del col·lectiu en aquests moments?Una preocupació important ha estat durant els darrers anys la reforma dels plans d’estudis d’enginyeria, el pla Bolonya. Una vegada aprovat, encara que de forma no totalment satisfac-tòria, ens caldrà vetllar per la seva aplicació. Un aspecte relle-vant és la crisi econòmica que afecta directament molts com-

panys nostres, especialment els que fan exercici lliure de la pro-fessió. Hem de dir que durant el darrer any gairebé s’ha doblat l’índex de desocupació segons les nostres dades. Un tercer aspecte fa referència a la nova legislació sobre col·legis pro-fessionals condicionada per la Directiva de Serveis de la Unió Europea.

Quins són els reptes més immediats del Col·legi?Els reptes més immediats són el millorar i adequar els ser-veis que donem als nostres col·legiats, la informació i do-cumentació que els permeti

desenvolupar la professió en un marc sense fronteres i amb una competència a nivell mundial. Aquest fet porta com a conse-qüència la necessitat de relacio-nar-nos amb altres institucions paral·leles a la nostra a escala europea i mundial.

“Aquest darrer any s’ha doblat l’índex de desocupacióentre els nostres professionals”

“Els reptes més immediats són millorar els serveis que donem als nostres col·legiats”

Col·legi d’Enginyers IndustrialsEntrevista al degà, Joan Vallvé

Seu central:c. Sor Eulàlia d´Anzizu, 41

Tel. 93 280 31 0008034 Barcelona

www.auditors-censors.com

Delegacions: Vic, Girona, Lleida i Tarragona.

Seu central:c. Via Laietana, 39

Tel. 93 319 23 0008003 Barcelona

www.eic.cat

Delegacions: Sabadell, Girona, Lleida, Tarragona i Manresa.




Quins efectes ha tingut la crisi sobre el col·lectiu dels agents comercials? Nosaltres al gener del 2008, mig any abans que el Govern la reconegués, ja parlàvem de crisi. La davallada de coman-des era evident. Com és lògic, uns sectors han estat més afec-tats que d’altres, com per exem-ple el de moda i complements, seguit pel d’acers. Però com sempre diem, la crisi lluny de desanimar l’agent comercial, l’ha d’estimular. Per sort ens es-tem recuperant i avui dia tenim molts agents col·locant produc-tes nostres a països de l’entorn mediterrani que ja estan en sor-tint-se una mica.

Quins serveis ofereix el Col·legi als seus col·legiats?Malgrat l’actual panorama de crisi, la nostra manera de tre-ballar des del 2005, a més de protegir i adequar la professió als interessos dels col·legiats, ha estat obrir-nos a les seves necessitats per ajudar-los a tre-ballar, aplicant avantatges es-pecífiques en els seus serveis com assessorament professio-nal, financers adaptats a les ne-cessitats del sector, acord amb les tres companyies de telefo-nia mòbil, descompte en carbu-rants, aparcament, autopistes, borsa de treball, etc. Recent-ment també hem celebrat la IV edició d’Agents & Brokers, un

espai firal dedicat a fer contac-tes entre professionals i ampliar les possibilitats de fer negoci. Durant tres dies, es van tancar més de 300 projectes de feina entre professionals i empreses.

Què li demanarien a l’Admi-nistració?Demanem que fomenti la pro-ductivitat del país. Actual-

ment, s’ha perdut la cultura de l’esforç i la qualitat, és per això que es necessiten mesu-res i ajudes per potenciar la figura de l’autònom i l’empre-nedor a Catalunya. No l’hem de deixar perdre. Està clar que el Govern ha de crear un model econòmic coherent i adaptat al panorama actual que tenim. Per sobre de tot, s’ha de crear riquesa i consum i això només ho poden fer les

empreses i l’agent comercial, que és qui està a primera línia de foc.

“Hem celebrat la IV edició d’Agents & Brokers on es van tancar 300 projectes entre professionals”

“Nosaltres parlàvem de crisi mig any abans que el Govern la reconegués”

Col·legi d’Agents Comercials de BarcelonaEntrevista al president, Enric Enrech

Seu central:c. Casp, 130

08013 BarcelonaTel. 93 231 94 12www.coacb.com

Delegacions: Maresme, Osona i Anoia.

Quines són les principals pro-blemàtiques de la professió en aquests moments? Les principals problemàtiques amb què ens trobem en aquests moments són: l’intrusisme per part de persones sense la titula-ció de psicòleg ni l’experiència necessària, que estan duent a terme tasques directament re-lacionades amb les competèn-cies pròpies dels professionals de la psicologia; la necessitat d’una regulació rigorosa de la professió amb l’exclusió ex-plícita d’aquest ja esmentat intrusisme; la manca de sensibi-lització social, de coneixement dels professionals i de les com-

petències pròpies de la psico-logia i la falta d’un marc legal específic que justifiqui i reguli la psicologia clínica dintre del sis-tema sanitari.

Què pot aportar un professio-nal psicòleg a les empreses? El psicòleg aporta una visió de recursos humans com a capital

potencial de l’empresa a nivell intern i extern, així com també contribueix al treball en equip, la gestió del temps i la resolució de conflictes. És l’encarregat d’aportar una visió humanista de l’empresa i aconseguir que les persones que en formen part siguin més rendibles en l’àmbit personal, empresarial i social.

Quins són els reptes de futur del Col·legi?Els reptes de futur del Col·legi són els de potenciar els serveis que oferim als col·legiats, tant des d’una vessant legal com pro-fessional, incrementant l’oferta formativa cap a una especialit-

zació cada vegada més neces-sària en el nostre camp. Seguir construint un col·legi professio-nal que esdevingui una referèn-cia per a tots els professionals que treballen en l’àmbit de la psicologia a Catalunya. Defen-sar la psicologia a nivell social i institucional, coordinar totes les activitats que realitzem, tant en l’àmbit estatal com en l’eu-ropeu. En definitiva, som una professió amb un nivell d’ex-pansió altíssim i hem de donar

resposta a les creixents necessi-tats de la societat i dels nostres col·legiats.

“El psicòlegcontribueix al treball en equip, a la gestió del temps i a la gestió de conflictes”

“El psicòleg és l’encarregat d’aportar una visió humanistaa l’empresa”

Col·legi de Psicòlegs de CatalunyaEntrevista al vicedegà, Andrés González

Seu central:c. Rocafort, 12908015 BarcelonaTel. 93 247 86 50

www.copc.org

Delegacions: Girona, Tarragona i Lleida.

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Col·legis / OPINIÓ 15

Com valora el nivell tecnolò-gic de la nostra societat? Cada vegada més les tecnolo-gies s’estan popularitzant a un ritme més intens i amb una pe-netració en els joves que fa que les famílies aconsegueixin con-viure amb elles de forma nor-malitzada i habitual. Els nous tecnòlegs cada vegada son més joves i assimilen una soci-etat tecnificada. Els canvis que abans tenien cicles de decennis ara passen per cicles gairebé anuals amb els consegüents canvis tant de dispositius i de, fins i tot, relacions entre ells i els usuaris amb facilitats d’us més ergonòmiques i adaptades a les necessitats de tots. Ara

bé, això és a edats tempranes.Manca, però, la capacitat a par-tir dels 40 anys, persones que no estan adaptant-se amb la veloci-tat que caldria i que, com justa-ment són homes d’empresa, fan de fre a l’adaptació de les noves tecnologies en les mateixes.

Les empreses catalanes apos-ten prou per les TIC?Les empreses catalanes apos-ten poc per la incorporació de les TIC dins dels seus cicles productius i comercials. Mol-tes d’elles encara continuen amb procediments i amb orga-nitzacions arrelades al passat degut que no coneixen com po-den, les TIC, millorar l’eficièn-

cia operativa. Moltes vegades, els seus directius s’escuden en els costos (inversions) que pot comportar l’adopció de noves tecnologies però en realitat po-den amagar unes certes pors a canvis necessaris que podrien ajudar a millorar la seva com-petitivitat. No tot és negatiu, és cert que la mobilitat ha guanyat pes. També és cert que ja gau-dim d’ordinadors en gairebé to-tes elles. També les connexions d’ADSL o cable ja són una reali-tat. Però encara són peces d’un trencaclosques que no s’assu-meix com un tot i que cal ajun-tar amb sistemes telemàtics d’ajuda a la presa de decisions mitjançant l’accés a informació

distribuïda però compartida.

En aquest moment de crisi,el sector de les telecos resisteix.Com és això? El sector de les telecomunica-cions sempre ha estat deflaci-onista. Hem rebaixat costos i hem fet els deures de tenir orga-nitzacions flexibles adaptades al moment. Nosaltres vàrem tenir la crisi de les punt com a finals dels noranta. Aquell mo-ment va ser una crisi de super-vivència en què les empreses es van fusionar per créixer o van

desaparèixer perquè no tenien productes de mercat. A partir d’aquesta visió negativa que và-rem tenir, hem aconseguit que el sector hagi fet els deures a ni-vell empresarial.

Col·legi d’Enginyers Tècnics de TelecomunicacionsEntrevista al degà, Ferran Amago

Quin impacte ha tingut la crisi sobre el Col·legi?La professió d’arquitecte està passant a Catalunya i a Espa-nya per uns moments de greu dificultat, amb una dramàtica disminució de l’activitat cau-sada per la crisi, que ha vingut a sumar-se a les radicals transfor-macions —qualitatives i legis-latives— que en poc temps ha experimentat. Si ens fixem en les dades de visat corresponents

als darrers 12 mesos (de juny a juny) la caiguda en el nombre d’habitatges visats és de prop d’un 67%, passant de 43.859 en el període 2007-2008 a 14.585 el 2008-2009. Cal remarcar, però, que des del gener la quantitat de projectes visats mostra una certa estabilització de la situ-ació. Com a fruit d’aquesta da-vallada de l’activitat en el sector de la construcció, el COAC ha hagut d’adaptar la seva estruc-tura i els seus serveis a aquesta nova situació.

A quin perfil responen els col·legiats?En els últims anys hem vist com el perfil dels col·legiats està variant. Quant a l’edat,

el nombre d’arquitectes jo-ves està augmentant, situant-se la franja d’edat majoritària entre els 30 i els 40 anys. Així mateix, la majoria tenen una antiguitat inferior als 20 anys de col·legiació. Quant al sexe, les dones estan guanyant ter-reny dins la nostra professió i s’està tendint cap a la paritat. Dins l’àmbit laboral, malgrat el gruix dels professionals són ar-quitectes amb despatx propi, en els últims anys està creixent el nombre dels que treballen per compte aliè. Així mateix, s’està donant una diversifica-ció de tasques, destacant les feines relacionades amb la re-habilitació, l’ensenyament o la sostenibilitat.

Quins són els reptes de la professió?La crisi econòmica que tra-vessem està comportant una transformació profunda de la professió. Hi haurà menys vo-lum de feina i serà diferent: menys obra nova, més reha-bilitació, més documentació i major garantia de qualitat. En conseqüència, ens empeny a un reposicionament professio-nal de molts arquitectes i a una cerca de nous camins per tal de resituar-nos en un nou marc al sector de la construcció. Les

línies a seguir són la diversifi-cació de tasques, la necessitat de treball en equip i la millora de la base i la cultura empresa-rial dels nostres despatxos. En aquest sentit, la formació conti-nuada juga un paper essencial.

“Hi haurà menys volum de feina i serà diferent: menys obra nova i més rehabilitació”

“La crisi està comportant una transformació profunda de la professió”

Col·legi d’Arquitectes de CatalunyaEntrevista al degà, Jordi Ludevid

Seu central:Plaça Nova, 3

08002 BarcelonaTel. 93 306 78 00

www.coac.net

Delegacions: 18 seus.

“Les empreses catalanes aposten poc per la incorporació de les TIC”

Seu central:c. Mandri, 3

08022 BarcelonaTel. 93 434 20 70www.coettc.com

Delegacions: Tarragona, Lleida i Girona.



Per quan preveu la sortida de la crisi, el col·lectiu d’economistes?La meitat dels col·legiats, se-gons l’Enquesta de Situació Econòmica, considera que la crisi durarà fins l’any 2011 i una quarta part opina que s’allargarà més enllà.

Quins aspectes econòmics i socials preocupen més al col·lectiu professional?Dels resultats de la darrera en-questa enviada als col·legiats, Situació Econòmica Tardor 2009 es desprèn que la principal preocupació és l’atur (81,2% del total), seguit per la feblesa de la demanda interna i la manca de reformes estructurals, les de-

ficiències en infraestructures i comunicacions, els costos la-borals, les dificultats de finan-çament bancari de l’economia –familiar i empresarial- (manca de confiança en el sistema, pro-blemes i restriccions d’accés al crèdit, manca de liquiditat, manca de finançament...). Altres preocupacions que assenyalen els col·legiats són la manca de confiança, de credibilitat i de li-deratge en l’actuació política, i el funcionament del sector pú-blic, unit a la manca d’una po-lítica econòmica efectiva i a l’existència d’una política fiscal gravosa i deficient. Finalment, s’ha de ressaltar la preocupació dels col·legiats pel dèficit fiscal

que pateix Catalunya respecte de l’Estat.

A través de quines ac-cions es projecta el Col·legi d’Economistes a la societat? L’emissió de comunicacions i posicionaments sobre aspectes que preocupen a la societat, les Enquestes Situació Econòmica,l’organització de conferències i

taules rodones sobre aspectes econòmics i d’interès socials i, especialment, amb la celebració anual de la Jornada dels Eco-nomistes. A nivell més corpora-tiu, el Col·legi d’Economistes de Catalunya també vol projectar a la societat la seva sensibilitat per a la millora de la qualificació professional del seus membres, mitjançant l’organització de cur-sos, seminaris, conferències i sessions de treball, i la promo-

ció de comportament ètic, mit-jançant el Comitè de Normativa i Ètica Professional.

“Ressalta la preocupaciódel col·legiat pel dèficit fiscal de Catalunya respecte l’Estat”

“Una quarta part del col·lectiu opina que la crisi es podria allargar fins al 2011”

Col·legi d’Economistes de CatalunyaEntrevista al degà, Joan B. Casas

Seu central:Avda. Diagonal, 512

08006 BarcelonaTel. 93 416 16 04

www.economistes.com

Delegacions: Girona, Tarragona i Lleida.

Com ha incorporat el Col·legi les noves tecnologies en els da-rrers anys?El Col·legi d’Advocats de Barcelona sempre ha treba-llat per facilitar l’accés dels advocats a les noves tecnolo-gies. Així per exemple, vam ser pioners dins l’advocacia en disposar d’una pàgina web corporativa o en facilitar cor-reu electrònic als col·legiats de l’ICAB. Ja més recentment, hem facilitat el certificat digital expedit per l’Autoritat de Cer-tificació de l’Advocacia ACA, un sistema a través del qual és possible garantir la identitat de l’autor d’un missatge o transac-ció electrònica. Així doncs, a través d’aquest certificat els ad-vocats poden fer tràmits admi-

nistratius, garantir la identitat i condició d’advocat així com la confidencialitat dels missatges enviats per correu electrònic o en format PDF i accedir als ser-veis telemàtics de l’advocacia.

Creu que en aquest moment l’accés a la professió està ben regulat?Arran de la Llei d’Accés a les professions d’Advocats i Pro-curadors dels Tribunals, Llei 34/2006, de 30 d’octubre, a més de la llicenciatura en dret serà necessari realitzar un màster per poder exercir la professió d’advocat. Tot i que fa tres anys que s’ha aprovat la Llei d’accés, el Govern encara no ha dictat el reglament que estableixi les condicions d’aquest màster ni

com ha de ser l’examen d’ingrés als col·legis professionals. Tan-mateix, s’han posat les bases per accedir a la nostra professió amb més garanties per al ciu-tadà, que és el client. A l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB diem als alumnes que a la Fa-cultat els van ensenyar dret, i que a l’ICAB els ensenyarem la professió d’advocat.

Quins reptes se li plantegen a la justícia?La justícia ha de disposar de re-cursos i mitjans per ser eficaç i complir la funció que té enco-manada. Així per exemple, i des de fa temps i motivada especi-alment per la crisi econòmica, hi ha moltes branques de dret, com per exemple, mercantil

i concursal que veuen que els jutjats estan desbordats. Però aquest no és l’únic problema, estem vivint una pressió medi-àtica molt forta, tant advocats com diferents operadors jurí-dics. Arran de la mediatització dels processos judicials i dels judicis paral·lels sovint es de-manen reformes continues de lleis. Estem d’acord que les lleis es puguin revisar i adequar a les noves necessitats de la soci-etat, però la justícia no pot ser

televisada i qüestionada cons-tantment ni les lleis poden ser dictades per l’imperatiu de l’ac-tualitat i de casos concrets, per molt dura que sigui la realitat

“La justícia no pot ser televisada i qüestionada constantment”

Col·legi d’Advocats de BarcelonaEntrevista al degà, Pedro Yúfera

Seu central:c. Mallorca, 28308008 BarcelonaTel. 93 496 18 80

www.icab.cat

Delegacions: 11.

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Col·legis / OPINIÓ 17

Quines activitats destaca-bles realitza periòdicament el Col·legi?Des de fa un grapat d’anys ve-nim impartint una sèrie de cur-sos de llarga durada per tal de formar adequadament els com-panys que volen iniciar l’exer-cici lliure de la professió: el Curs Superior de Tributació, el Màster d’Auditoria en col-laboració amb la Universitat de Vic, el Curs per accedir a l’Ad-ministració Concursal. Aquests cursos són imprescindibles per ingressar en els nostres Regis-tres: El Registre General d’As-sessors Fiscals (REGAF), el Registre General d’Auditors (REGA) i el Registre d’Experts Comptables Judicials (RECJ).

D’altra banda, aquests cursos impartits en la seva modalitat de mòduls, serveixen també per aquells professionals exer-citants que volen reciclar-se en alguna de les àrees específiques de l’especialitat. Periòdicament organitzem seminaris i jorna-des de duració curta o mitjana, en funció de les novetats legals que afecten a la nostra profes-sió.

Quins aspectes preocupen, actualment, als col·legiats?La situació de crisi que ens en-volta i que sembla que trigarem a sortir-ne. Aquesta situació delicada per a les empreses i sobretot per a les pimes ve acompanyada com és tradi-cional any rere any per un in-

crement de les obligacions formals. La situació arriba a ser d’angoixa en no pocs casos i els despatxos professionals hem de treballar més, sense poder repercutir el cost d’aquest in-crement a la nostra feina. S’ha perdut l’oportunitat de regular d’una vegada per totes el mer-cat laboral, acostant-nos al nos-tre entorn europeu, que és més flexible. D’aquesta manera les nostres xifres d’atur continu-aran sent les més elevades de la Unió Europea i de la OCDE. Hi ha hagut una manca de sen-sibilitat vers les pimes, que re-percutirà en un allargament del temps que trigarem en sortir de la crisi. Als Estats Units, s’estan prenen mesures per recolzar

les pimes. Aquí les mesures que s’han adoptat no són suficients i per contra, s’imposa a les em-preses més obligacions formals especialment en l’àmbit tribu-tari. Sembla que les nostres au-toritats no valorin el que costa crear i mantenir una empresa. Aquesta és la principal preocu-pació del nostre col·lectiu.

Quins són els reptes més im-mediats del Col·legi?Mantenir l’activitat actual. Con-tinuar facilitant als professio-nals l’actualització dels seus coneixements. D’aquesta ma-nera contribuïm a oferir a la

societat un servei eficient i de qualitat, com el que els nostres col·legiats venen desenvolu-pant des de fa més d’un segle. Aquest darrer curs 2008-2009 s’han organitzat més de 50 ac-tes formatius (cursos, semi-naris, conferències) que han ocupat més de mil hores amb una assistència de més de 4.000 professionals.

“La situació econòmica actual és angoixant per a moltes pimes i despatxos professionals”

Col·legi de Titulats Mercantils i EmpresarialsEntrevista al degà, Josep Lluís Sánchez

Seu central:c. Moià, 1

08006 BarcelonaTel. 93 362 04 20

www.empresistes.org


18 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Anàlisi

que han de pagar els agricul-tors, que ingressen menys del que deuen. En concret, segons dades de l’associació de Joves Agricultors i Rama-ders de Catalunya (JARC), el crèdit agrari suposa el 100,7% de la renda agrària i aques-ta ha caigut un 26% des del 2003. En concret, el crèdit per assumir la modernitza-ció, ampliació i manteniment de les explotacions i la com-pra de béns i serveis ha arri-bat als 23.500 milions d’euros a tot l’Estat, quan els ingres-

Tot i la permanent crisi en què sembla instal·lat aquest sector, l’agricultura és, des del punt de vista de l’oferta, l’única branca d’activitat que ha mostrat durant el 2009 una taxa positiva, de l’1,9%, que consolida el seu creixement progressiu, ja que se situa quatre dècimes per sobre del trimestre anterior.

La mateixa lluitaLa lluita dels pagesos i rama-ders, però, no abandona el sector i aquest any no ha es-tat una excepció. Les protes-tes encapçalades per agricul-tors i ramaders han repetit les velles reivindicacions de sempre: segons els agricul-tors, les distribuïdores, amb marges comercials que supe-ren el 300% sobre el preu que cobren, no deixen d’ofegar el sector. La renda agrària s’ha vist superada pels crèdits

El sector primari tanca l’any amb la protesta més gran dels darrers 25 anys

sos no arriben als 23.000 mi-lions.

Augment dels costos de produccióEn aquest punt, cal citar la pressió de les grans distri-buïdores alimentàries, que amb la crisi econòmica han

SECTOR PRIMARI

ajustat encara més els marges de guanys dels pagesos, que en molts casos cobren per sota dels costos de produc-ció. Aquests, però, han aug-mentat al voltant d’un 25% en tres anys, sobretot per carbu-rants, fitosanitaris i alimenta-ció animal, segons denuncia

Font: Idescat.

La indústria catalana pateix la davallada inversora més gran del darrer lustre

INDÚSTRIA

la JARC. La situació precària que envolta el sector, de fet, va motivar a finals del mes de novembre la protesta més im-portant del sector en els dar-rers 25 anys, amb l’objectiu de denunciar la greu situació que travessa el sector agrari i ramader.

EVOLUCIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES 1999-2007

1999 2003 2005 2007

67.224 60.436 57.503 55.096

L’agricultura és l’única branca d’activitat que durant el 2009 ha mostrat una taxa positiva, de l’1,9%

mentar la indústria al llarg del 2008. La taxa de variació inter-anual de tot l’exercici va ser del -7,8% punts, una reducció de més de nou punts percentuals respecte el 2007, quan la taxa fou de l’1,3%.

La pime, castigada sense liquiditatL’expansió inversora, situada en el nivell més baix dels úl-tims 5 anys, ha impactat nega-tivament en l’activitat del teixit productiu industrial, tot i que amb matisos. Segons les da-des de l’Informe Anual sobre

Amb la majoria dels índex mal-mesos per la crisi, la indústria catalana sobreviu com pot a la desacceleració general després del seu màxim cíclic, assolit el 2006. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalu-nya, el PIB industrial va patir una forta davallada durant el 2008, situant-se en -2,6% punts, quatre punts i mig per sota de la taxa de l’exercici anterior. La crisi financera internacio-nal i els efectes de l’esclat de la bombolla immobiliària van fer possible que, en només un any, la mitjana anual de l’Indicador de Clima Industrial (ICI) baixés 20 punts percen-tuals respecte el 2007, quan va assolir el punt més alt en 7 anys i situant-se, en canvi, en el ni-vell més baix des dels anys 90. Tal i com s’observa al gràfic, l’Índex de Producció Industrial (IPI) de Catalunya mostra la forta davallada que va experi-

la Indústria a Catalunya, les grans empreses, amb un 5,9% d’increment, van marcar el sig-ne positiu de la inversió per se-gon any consecutiu. En canvi, les petites i les mitjanes empre-ses van finalitzar el 2008 amb un davallada inversora de l’1%, cas-tigades per la normativa fiscal

i la situació financera. El presi-dent de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, Jo-sep González, augurava un ‘es-cenari fatal’ per a la pime catala-na a causa de la poca efectivitat de les mesures per injectar liqui-ditat, que les pot deixar fora de joc a l’hora de superar la crisi.

Font: Observatori de Prospectiva Industrial.

La inversió industrial es va in-crementar en les indústries de l’automòbil, de l’energia i l’aigua i de productes alimentaris, be-gudes i tabac, mentre que va disminuir en els sectors de béns de consum no durador, béns de consum durador, béns interme-dis i béns d’equipament.

EVOLUCIÓ ANUAL DE L’IPI (ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL)Les petites i mitjanes empreses van tancar el 2008 amb una descens de la inversió de l’1%

-8-7-6-5-4-3-2-101234

1999 2000 2002 2003 2004 2006 20072001 2005 2008

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi / SECTORS ECONÒMICS 19

El sector de la construcció trigarà temps en absorbir l’estoc edificat creat avui

CONSTRUCCIÓ

un 60,7% a Catalunya els pri-mers mesos de 2009, respecte el mateix període de 2008, amb taxes negatives també per a la variable d’habitatges acabats.

L’efecte dòmino de la construccióMés que una desacceleració, el que ha patit el sector ha sigut una frenada sobtada en tots els indicadors d’aquesta activitat. No només ha registrat un des-cens en el consum i producció de ciment, entre altres mate-rials, sinó que ha arrossegat un elevat nombre d’aturats com a conseqüència de la desaccele-ració del sector, encapçalant també la principal caiguda del

Fins l’any 2006, el sector de la construcció va registrar una expansió fins aleshores des-coneguda. Fruit d’aquesta fe-bre constructora, actualment hi ha un sobreestoc que supe-ra el milió i mig d’habitatges a tot l’Estat. En concret, segons dades de l’Anuari estadístic del mercat immobiliari espanyol 2009 de la consultora RR Acu-ña y Asociados, actualment hi ha 582.000 vivendes usades buides, mig milió més de no-ves, 420.000 més en construc-ció i unes 110.000 en mans de les entitats financeres. Si s’hi suma el sòl disponible per edi-ficar, aquest estoc puja als 2,4 milions d’habitatges. Tenint en compte que la demanda actual està al voltant de 230.000 vi-vendes l’any, l’estoc cobreix les necessitats dels propers quinze anys, fins el 2024. D’altra ban-da, segons l’Idescat, el nombre de visats d’obra ha disminuït

número d’afiliats a la Seguretat Social. El sector de la construcció és, des del principi, el referent més dramàtic dels efectes de la crisi inmobiliària, i no només per les conseqüències en els treballa-dors. Segons dades del mateix anuari d’RR Acuña y Asocia-

dos, el 75% de les construc-tores dedicades a l’edificació residencial de l’Estat hauran desaparegut l’any 2013. Així doncs, la diversificació, tant geogràfica com en els tipus de negocis (menys cíclics), ac-tuarà com a taula de salvació de les grans constructores de

Font: Idescat

l’Estat. Això sí, tot i que el sec-tor confia en l’impuls de les in-fraestructures per absorbir els efectes de la davallada cons-tructora del segment residen-cial, es necessitaran molts anys per tornar a veure les gairebé 450.000 persones que vivien del sector a finals del 2007.

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ D’EDIFICIS INICIATS A CATALUNYA. 2004-2008El sector ha patit una frenada en lloc d’una desacceleració

empreses cauen un 9,7% i el turisme baixa un 8,6%.El sector serveis és el respon-sable, de fet, de l’augment sostingut de l’atur des de 2007. Exceptuant els mesos estivals, les xifres actuals d’atur al sector dupliquen les de fa dos anys. Els darrers estudis consta-ten, a més, que la davallada de l’activitat al sector serveis ha generat més de la meitat dels més de 12.000 desocu-pats nous a l’octubre (gaire-

Les dades del tercer trimes-te facilitades per l’Idescat ho deixen ben clar: només un 9,1% dels establiments decla-ra tenir una bona marxa del negoci. Tot el contrari, més de la meitat (un 50,7%) consi-dera que viu un mal moment, mentre que un 40,2% descriu la marxa del negoci com a normal. Fent una visió conjunta del sector, les dades mostren un saldo negatiu a gairebé totes les branques d’activitat. De la mateixa manera, l’índex de producció del sector ser-veis (IPROSS) registra un decreixement interanual de l’11,3% a Catalunya al tercer trimestre del 2009. Malgrat tot, es veuen algunes diferèn-cies. Així, les tecnologies de la informació (TIC) mostren la reducció menys intensa (-0,5%); el transport decreix un 14,2%; els serveis a les

Diversificació i desestacionalització, les claus del sector que té més aturats

bé 8.000). De fet, cal observar detingudament també el com-portament del turisme, on el nombre de viatgers també ha disminuït, descens motivat en gran part per la davallada del turisme estranger (provi-nent sobretot de França i el Regne Unit). El nombre de

SERVEIS

viatges dels turistes estran-gers que han triat Catalun-ya com a destí ha caigut un 8,7% interanual en el tercer trimestre del 2009, fet que ha comportat un descens del 2,9% pel que fa a per-noctacions, segons dades de l’Enquesta de moviments tu-

Font: Idescat i Cambra de Barcelona (3r trimestre 2009).

rístics a les fronteres (FRON-TUR). D’altra banda, segons l’Idescat, el turisme domès-tic ha anotat un creixement del 8,5% durant el segon trimestre de 2009, inver-tint la tendència dominant dels darrers anys fins ara, quan Catalunya va encap-çalar els nivells de pernocta-ció estrangera entre els anys 2005 i 2007. L’aposta catalana pel turis-me d’interior ha fet possible minvar els efectes de la cri-si respecte a d’altres zones d’Espanya gràcies a l’esforç fet per empreses i empresa-ris per tal de diversificar i desestacionalitzar l’oferta. Així, demostrant una bona capacitat de previsió, Cata-lunya ha mantingut els dar-rers anys la seva aposta per redireccionar la capacitat viatgera dels catalans cap a l’interior.

VALORACIÓ DE LA MARXA DEL NEGOCIEN EL COMERÇ URBÀ

El 9,1% dels establiments declara tenir una bona marxa del negoci mentre que un 50,7% considera que viu un mal moment

Bona

Normal

Dolenta

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2007 2008200620052004

Edificis residencials

No residencials

Total

20 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Sector primari

la pressió de la crisi i resten fi-dels a una alimentació que, tot i ser més cara, és més saludable i respectuosa amb el medi am-bient. És degut a aquesta fideli-tat i al creixement sostingut del sector que cada cop més nego-cis estan utilitzant aliments eco-lògics per oferir un valor afegit enfront la competència.Amb l’objectiu de fomentar el consum, el Govern de la Gene-ralitat va impulsar l’any passat el Pla d’Acció per a l’alimenta-ció i l’agricultura ecològiques.Durant aquest any, ja s’han tre-ballat 45 de les 105 accions que contempla, entre les quals des-taquen la realització d’un curs d’horta ecològica, adreçat als monitors d’horticultura i jar-dineria dels centres peniten-ciaris i de Justícial Juvenil de Catalunya; l’inici dels tràmits

La producció ecològica, un sector per créixerCreixen les hectàrees de producció mentre que els elaboradors denuncien que les taxes de certificació són sis vegades més cares a Catalunya que en d’altres comunitats. Polèmiques a banda, el català és un mercat líder en elaboració i comercialització de productes ecològics, mentre que la producció té una representativitat més testimonial en termes de facturació.

Catalunya té 459 indústries de producció vegetal ecològicai 97 de producció animal. / ARXIU

L’agriculturaecològicacatalana és una de les més dinàmiques de tot l’Estat

ARIADNA BOADA

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, l’alimentació eco-lògica és encara un sector molt emergent si es compara amb països europeus. Aquí enca-ra costa trobar als supermer-cats productes que no hagin estat elaborats amb cap addi-tiu químic, ni pesticida ni amb organismes genèticament mo-dificats. Tot i que es percep un petit augment, el preu, que acostuma a ser més elevat, fa que molts es resisteixin a pro-var-los.Així ho demostra el Baròmetre de percepció i consum dels ali-ments ecològics, presentat al començament d’aquest any. En aquest estudi es posa de mani-fest que “la motivació princi-pal per a la compra d’aliments ecològics és la salut (57%) per damunt del gust, la qualitat o raons mediambientals”. Però aquest gran interès contrasta amb els principals motius addu-ïts per al no consum d’aliments ecològics: preu excessiu (39%) i la difícil localització al punt de venda (38%), per damunt de la manca de costum (14%) i d’in-formació (12%). I és que pràc-ticament la totalitat dels com-pradors d’aliments ecològics manifesten que l’adquisició els suposa un sobrepreu respecte els productes convencionals, que situen aproximadament entre un 10% i un 20% de cost addicional.La majoria de consumidors de productes ecològics resisteixen

per crear un Observatori de l’alimentació i l’agricultura eco-lògiques, i la creació de la figura de tècnic dinamitzador territo-rial en producció ecológica.

Líders en produccióL’agricultura ecològica que es fa a Catalunya continua crei-xent any rere any i es con-solida com una de les pro-duccions ecològiques més dinàmiques i amb més creixe-ment de tot l’Estat.Segons les dades estadísti-ques sobre producció eco-lògica de què disposa el Mi-nisteri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Catalunya és la primera co-munitat autònoma en núme-ro d’indústries de producció EL SECTOR DEMANA MÉS SUPORT

Els productors, elaboradors i comercialitzadors catalans d’aliments ecològics, representats a l’APECPAE, una associació creada l’any 2005, han denunciat enguany que han de pagar per la certificació dels seus productes taxes que són de cinc a sis vegades més cares que la mitjana espanyola. La certificació la realitza el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), un organisme de caràcter públic que fa les inspeccions i controls per concedir el segell que distingeix el producte lliure d’insecticides, plaguicides i transgènics. Les empreses es queixen que les taxes excessives actuals els resten competitivitat i els minven recursos per a la seva promoció. Per tot això, reclamen que la Gene-ralitat autoritzi la posada en marxa de les certificacions privades, com passa a altres comunitats espanyoles.

EL CONSUM DE PRODUCTES ECOLÒGICS AUGMENTA

La principal motivació per a la compra d’aliments ecològics és la salut per damunt del gust i la qualitat

CASOS D’ÈXIT A CASA NOSTRA

A Catalunya, hi ha diverses iniciatives empresarials que intenten fer-se un lloc al mercat i que cada vegada tenen més visibilitat. L’any 2002 es va crear la cadena de supermercats Veritas, fundada per diversos inversors catalans entre els quals es troben les famílies Elías (ex propietària de Caprabo) i Pont (Borges), i el professor d’Esade, Carles Torrecilla. Veritas té previst tenir uns 30 establiments el 2010. Un altre cas és el de Santi-veri, creada el 1885 per Jaime Santiveri, i especialitzada en productes dietètics naturals. Des de fa 10 anys, la cadena de botigues ha afegit a la seva oferta de productes una línia de productes ecològics. Entre els productors, cal citar a Natursoy, establerta a Castellterçol, que produeix i distribueix productes ecològics d’alta qualitat a tot Espanya. Va ser creada el 1988 per Tomás Redondo i Carmen Asensio amb l’objectiu d’oferir als seus clients els millors productes ecològics i fer accessibles aquests tipus d’aliments a la població en general.

vegetal (459) i de producció animal (97). D’aquestes, les activitats més realitzades són l’embotellament de vins i ca-ves i les relacionades amb els escorxadors i les sales d’es-pecejament respectivament.No obstant, aquesta producció, i més concretament l’agricultu-ra ecològica, encara no ha ar-ribat als nivells d’altres països europeus. Catalunya represen-ta el 4,73% de la producció eco-lògica a Espanya, que és de 1,3 hectàrees aproximadament. Catalunya ocupa el cinquè lloc darrera d’Andalusia, Castella La Manxa, Extremadura i Aragó.A més a més, Catalunya té el major nombre d’elaboradors

(441), importadors (36) i co-mercialitzadors (120) de tot l’Estat. “El sector dels productes ecològics és el mercat agro-alimentari que més creix, i tot que en el nostre país és encara molt petit i se situa per sota de l’1% del consum d’aliments, som optimistes i creiem que Espanya és dels països més grans de la Unió Europea on encara no hi ha hagut un boom en el con-sum”, explica el president de l’APECPAE (Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Pro-ductes Agroalimentaris Eco-lògics), Fèlix Martínez.

PLA DE PENSIONS

Persones al servei de persones

!Regali’sun bon futur

A Caixa Penedès li oferim el Pla de Pensionsque més li convingui. Contracti’l i aconsegueixiexcel·lents articles

PLANS DE

PENSIONS

www.caixapenedes.com

Promoció vàlida del 26 d’octubre fins al 31 de desembre de 2009.Caixa Penedès actua com a dipositària i comercialitzadora dels Plans de Pensions i Fons de Pensions gestionats per Caixa Penedès Pensions, EGFP, SA.

22 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Indústria

de la facturació del sector quí-mic. El 23% restant correspon al subsector de la química fi-na, que alhora constata el fort pes del Principat al conjunt de l’Estat: de les 30 plantes d’aquest subsector que hi ha a Espanya, 22 són a Catalunya. Val a dir també que l’ocupació mitjana en aquestes empreses és prou elevada, amb una mi-ca més de 50 treballadors per firma.

El primer d’aquests laborato-ris (Almirall), acaba d’anunci-ar unes vendes de 701 milions d’euros per als tres primers trimestres de l’any, un 2,3% més que l’any passat. Durant aquests tres primers trimes-tres de l’any, la companyia amb seu a Barcelona ha acon-seguit un EBITDA de 210,3 milions d’euros, amb un resul-tat net normalitzat de 127 mi-lions.El cas d’Almirall és molt repre-sentatiu: els laboratoris farma-cèutics són, de fet, el subsec-tor majoritari a Catalunya, ja que concentra un 77% del total

clarament destacat; un 42% de la producció química estatal procedeix de Catalunya, segui-da de lluny per Madrid (15%), Comunitat Valenciana i Anda-lusia (ambdues amb un 8%).Per subsectors, a Catalunya predomina l’activitat relaciona-da amb la química bàsica (53% del valor de la producció), se-guida de la química per al con-sum final (25%) i de la química per a la indústria i l’agroquími-ca (el 22% restant).Pel que fa a les exportacions, Catalunya també registra una intensa activitat amb l’exteri-or, principalment amb França –que és el primer país destinata-ri amb un 14% de la producció–, Alemanya (12%) i Itàlia (11%).

Sector químic i farmacèutic: un pilar clau per a l’economia catalanaAmb una tradició que es remunta a dècades enrere, els sectors químic i farmacèutic a Catalunya s’han consolidat com àrees d’acció clau per a la indústria catalana. En conjunt, ambdós representen un 20% del Valor Afegit Brut de la indústria i donen feina directa a 15 de cada 100 treballadors del teixit industrial.

A Catalunya hi ha 154 laboratoris farmacèutics. / ARXIU

AURELI VÁZQUEZ

Parlar de la indústria catalana sense aturar-se en els sectors de la química i la farmàcia és senzillament impensable. Tant un com l’altre constitueixen un pilar clau de la nostra eco-nomia, i alhora les seves xifres són referència indiscutible per al conjunt del sector a Espanya. Només cal dir que el sector quí-mic català aporta el 44,7% del volum de negoci estatal, men-tre que el farmacèutic n’aporta un 49,5%.

Molt més que la petroquímicaUn dels punts forts del sector químic català és la forta pre-sència d’empreses petroquími-ques, que es concentren prin-cipalment a la demarcació de Tarragona. Aquesta activitat re-uneix més de 35 empreses en una superfície que ocupa l’equi-valent a uns 2.100 camps de futbol. De fet, aquesta mateixa activitat genera prop de 6.000 llocs de treball directes –i prop de 30.000 induïts, segons dades de l’Informe Anual de la Indús-tria a Catalunya–.Però la indústria petroquímica només és una porció del gran pastís que és el sector químic català. De fet, a Catalunya es concentren 1.050 de les 3.508 empreses que hi ha al conjunt de l’Estat. I si a Espanya el sec-tor dóna feina –directa o indi-recta– a unes 500.000 persones, la meitat d’aquests llocs de tre-ball estan a Catalunya.Tot plegat fa que Espanya sigui una de les grans potències eu-ropees i fins i tot mundials. A Europa és el cinquè productor, només per darrere d’Alemanya, França, Itàlia i Gran Bretanya. A nivell mundial, caldria afegir a aquesta llista Estats Units, Xi-na i Japó. En aquest sentit, des-taca la dada sobre exportaci-ons: un 59% de la producció es ven a l’exterior, amb un valor que gairebé assoleix els 25.000 milions d’euros.Per comunitats, com hem avan-çat, Catalunya ocupa un lloc

Farmàcia: un de cada dos laboratoris és catalàSi el sector químic té un pes més que notable al conjunt de la indústria –tant estatal com catalana–, el farmacèutic no es queda enrere. Les seves xi-fres parlen per si soles: dels 320 laboratoris farmacèutics que hi ha a Espanya, 145 –un 45%– són a Catalunya. Entre tots ells generen un 51% de l’ocupació estatal del sector. De fet, segons apunta l’Infor-me Anual de la Indústria a Catalunya, els cinc laboratoris més importants de titularitat espanyola són de capital ca-talà. Es tracta d’Almirall, Es-teve, Ferrer Internacional, La-cer i Uriach.

UN 49% MÉS DE RECEPTES

Una de les dades que més crida l’atenció al sector farmacèutic és el fort increment de la despesa en medicaments, que ha crescut de forma expo-nencial als darrers anys. Segons l’Informe Anual de la Indústria a Catalunya,en el període 2000-2008 va créixer un 49%, passant dels 7.000 als 12.000 milions d’euros. Paral·lelament, el nombre de receptes va passar de 500 milions d’unitats l’any 2000 a prop de 900 l’any 2008. L’Anuari atribueix aquest increment principalment a dos factors: d’una banda, l’augment de la població pensionista. De l’altra, l’extensió de la cobertura sanitària de manera generalitzada a la totalitat de la població immigrant. Tot plegat va motivar, l’1 d’agost de 2008, l’aprovació dels nous marges i descomptes per a la distribució i dispensament de medicaments d’ús humà.

EL 42% DE LA PRODUCCIÓ QUÍMICA DE TOT L’ESTAT PROCEDEIX DE CATALUNYA

Portugal 7%

FONT: Informe Anual de la Indústria a Catalunya

PAÏSOS DESTINATARIS DE LES EXPORTACIONSCATALANES DEL SECTOR QUÍMIC

França 14%

Itàlia 11%

Suïssa 8%

Gran Bretanya 4%

Altres 44%

Alemanya 12%

Valor afegit respecte el conjunt de la indústria

Ocupació del sector respecte el conjunt de la indústria

Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya

Ocupació sobre el total del sector a Espanya

PES ESPECÍFIC DEL SECTOR QUÍMIC A CATALUNYA

14,6%

10,3%

44,7%

51,3%

FONT: Informe Anual de la Indústria a Catalunya


La Piara, Cuétara...); Borges, Freixenet, Codorníu, Torres, etc. Altres noms que destaquen són els d’Agrolimen, Pastes Ga-llo, Guissona, Damm o casa Tarradellas. A això cal afegir que hi ha un bon grapat d’empreses multinacionals que tenen seu a Catalunya, com Nestlé, Dano-ne, United Biscuits, Pepsico, Unilever o Bimbo.

Una incidència relativa de la crisiUna de les característiques més ressenyables del sector alimen-tació/begudes, tant a Catalu-nya com a Espanya, és la seva maduresa. Tal com s’assenyala al ja esmentat Informe Anual

AURELI VÁZQUEZ

Juntament amb els sectors quí-mic i farmacèutic, el de begudes i alimentació és el més potent en volum de facturació. Tant és així que les vendes d’aquest sec-tor representen un 17% del total del sector industrial català, se-gons es desprèn de l’Informe Anual Sobre la Indústria Cata-lana. Aquest pes es reflecteix també en un fort impacte sobre l’ocupació; de fet, un 12,2% dels ocupats del sector industrial de Catalunya treballen actualment en aquesta branca d’activitat. Hi ha moltes altres dades que acrediten la importància del sector begudes/alimen-tació a l’economia catalana. N’esmentarem tres: la primera, que representa un 11,6% sobre el Valor Afegit Brut del Conjunt de la Indústria; la segona, que té un pes específic del 22,1% respecte la producció total del sector del conjunt de l’Estat, i la tercera, que a Catalunya aquest sector genera un 20,5% dels llocs totals del sector a Es-panya.

Un sector amb noms il·lustresEl sector de begudes i aliments a Catalunya no només desta-ca per les seves xifres. També compta amb noms insignes. Alguns d’aquests noms corres-ponen a empreses autòctones que han guanyat dimensió, com Nutrexpa (Nocilla, Cola-Cao,

només es mantenia, sinó que fins i tot s’incrementava –entre abril de 2008 i març de 2009, el conjunt dels espanyols van gas-tar en alimentació 95.680 mi-lions d’euros, és a dir, un 0,9% més en termes interanuals–. En canvi, la tímida tendència a l’alça mostrada pel sector du-rant aquests mesos es va inver-tir recentment. En el moment de tancar aquesta edició, el Ministeri de Medi Ambient co-

El sector d’alimentació i begudes afronta la crisi amb l’airbag de la solidesaInstal·lat a les societats occidentals com un pilar bàsic de l’economia, el sector de begudes i alimentació –absolutament clau a Cata-lunya– encara la crisi amb la garantia d’uns sòlids fonaments. Tot i així, les xifres constaten una lleugera baixada de les vendes, que afecta sobretot el consum que tradicionalment es feia fora de la llar.

sobre la Indústria Catalana, aquest sector “es considera un sector madur als països amb un cert nivell de renda, la qual cosa implica que no cal espe-rar canvis significatius en la se-va evolució”. És més, als països del sud d’Europa “es registren unes despeses en alimentació en proporció al pressupost fa-miliar bastant més elevades que a altres zones geogràfiques, com els països nòrdics i els Es-tats Units”. Tot plegat fa que l’impacte de la crisi hagi tingut un efecte moderat sobre el sec-tor, òbviament amb nombrosos matisos. Amb dades del mes de juny de 2009 vam conèixer que la despesa en alimentació no

SECTOR BEGUDES I ALIMENTACIÓ

municava que, entre els mesos d’octubre de 2008 i setembre de 2009, la despesa en alimentació dels espanyols va ser de 87.645 milions d’euros. Això represen-ta, doncs, un descens proper al 8% –tot i que en períodes de control diferents–. Aquesta da-vallada es pot jutjar des de di-ferents perspectives, però està clar que sembla poc important si es compara amb els núme-ros catastròfics de la construc-ció –un 60% menys de visats al 2009, o un 75% menys d’edificis iniciats amb només 2 anys de diferència–.

Més consum ‘de carmanyola’El que sí ha disminuït conside-rablement és el consum fora de casa. El comunicat del Mi-nisteri de Medi Ambient parla fins i tot d’un autèntic “transva-sament” del consum de fora de la llar a dins de la llar, “on ac-tualment es realitza el 74% de la despesa”. A això cal sumar que, al llarg de l’últim any, s’ha pro-duït un increment del 8,4% en les persones que han deixat de consumir menjar fora de la llar els dies de feina per dinar a la feina. Ha tornat la carmanyola.

Les vendes del sector de begudes i alimentació representen el 17% del total del sector industrial català. / ARXIU

El subsector de l’alimentació destaca i molt per sobre del de begudes, amb una proporció de 80% / 20%. Dins del sector de l’alimentació, la carn és l’autèntic producte estrella; de fet, representa més d’un 35% del total. Con-cretament, és la carn de porc la que pren més protagonisme, amb un pes del 71%. A banda del porcí, l’aviram –amb gairebé un 20%–, és l’únic producte que té una certa rellevància.

LA CARN, PRODUCTE ESTRELLA

PRODUCCIÓ CÀRNICA A CATALUNYA

PorcíAviramBovíAltres carns d’abastAltres carns no d’abast

71%

19,7%6,4%

Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ALIMENTS I BEGUDES A ESPANYA (ABRIL 2008-MARÇ 2009)

Forns i pastisseriesQuioscos i gasolineresRestauració nocturnaGelateriesEstabliments d’autoserveiVins espumososInfusionsMariscosXocolataCerealsLicorsArrossosPorcíFruitaPastaVerdures

-40-35-30-25-20-15-10-505

1015202530

Font: Ministeri de Medi Ambient

Estrella Damm és actualment la cervesa més consumida al litoral mediterrani, i és per això que la marca cervesera treballa en aquesta línia, amb tots els atributs que suposa l’estil de vida mediterrani: bona gastronomia, gaudir del bon clima, reunions amb amics, i sobretot la protecció del que ens envolta.Arrel de l’èxit de l’espot de l’estiu, amb el videoclip de Billie the Vision and the Dan-cers i la cançó “Summercat”, Estrella Damm ha decidit seguir amb aquesta línia medite-rrània i tirar endavant una iniciativa per a la

protecció del nostre mar, SOS Mediterrani.SOS Mediterrani és una iniciativa creada a partir de l’acord de col•laboració entre Estrella Damm i la Fundació per a la Con-servació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), per donar suport a aquesta ONG en la seva tasca de protecció i conservació del Mediterrani i les seves espècies.A través d’aquesta plataforma i de les diverses accions de suport a CRAM, Estre-lla Damm, es proposa dur a terme una tasca de conscienciació sobre els perills que amenacen el Mediterrani i donar visibilitat,

SOS Mediterrani,una nova iniciativa d’Estrella Damm

justament a tot allò que no sempre està a la vista: els animals i ecosistemes que hi viuen.L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar de manifest la situació actual del mar Medite-rrani i donar a conèixer a la societat les dife-rents accions que CRAM duu a terme com a entitat de referència per al rescat d’espècies marines mediterrànies amb més de 18 anys de trajectòria, i informar sobre les diferents formes de col•laborar-hi. Actualment existeixen moltes espècies en perill d’extinció al Mediterrani i és un dels mars amb més alts nivells de contaminació. Lluitar per tal que això canviï és la proposta que Estrella Damm i CRAM ens presenten de la mà de SOS Mediterrani.

Un calendari amb un objectiu solidariEl Calendari Estrella Damm 2010 marca l’inici d’aquest projecte conjunt d’Estrella Damm i CRAM. El calendari és una tradi-ció de més de 50 anys dins la companyia cervesera i aquest any, per primera vegada, el calendari serà comercialitzat a través de la web www.sosmediterrani.org. Tots els

La cervesa Estrella Damm aposta pel Mediterrani i la difusió dels seus atributs i estil de vida

beneficis de la seva venta seran destinats a la iniciativa, essent una forma visible, fàcil i compromesa de col•laborar.Per aquest projecte tant especial, el calen-dari ha comptat amb uns dissenyadors de luxe, que han accedit a col•laborar aportant els seus dibuixos. Javier Mariscal ha dibuixat una praderia de posidònia; Sita Murt un vell marí; la Carme Ruscalleda un tauró martell; Andreu Buenafuente una tortuga babaua; Antònia Font un rorqual comú; i Jaume Balagueró una baldriga cendrosa. Totes aquestes espècies elles estat escollides pel CRAM, ja que són espècies amenaçades del Mediterrani desconegudes per la majoria.

Enguany, el Calendari Estrella Damm 2010 dóna el tret de sortida a la iniciativa solidària SOS Mediterrani

Presentació del SOS Mediterrani i el Calendari Estrella Damm 2010, amb Ferran Alegre, veterinari fundador de CRAM, Sita Murt, Javier Mariscal i Carme Ruscalleda.


mic va arrossegar la deman-da exterior un 6,4% respecte el 2007, que va representar l’exercici més alt de vendes a l’exterior des de l’any 2000.

Arrossegat pelgegant xinèsLes manufactures tèxtils són el segment en què les expor-tacions van caure més nota-blement, un 17,1%, mentre que les vendes de peces de vestuari (punt i confecció) a l’exterior van augmentar un 10,2%, superant els 1.500 mili-ons d’euros. També la segona

La crisi sacseja un cop més la fràgil estabilitat del sector tèxtil La crisi econòmica ha tornat a incidir amb força en la branca d’activitat del tèxtil, deixant fora de joc moltes em-preses i arrossegant a milers de treballadors a l’atur.

Les importacions tèxtils s’han reduït un 2,8% degut a la caiguda de la demanda. / ARXIU

El sector tèxtil ha perdut a la UE-2735.000 empreses i 510.000 llocs de treball entre 2005 i 2008

NATÀLIA PASTOR

Des de 2005, el sector tèx-til i de la confecció no patia un descens de l’actividat tan pronunciat com el que va viu-re el sector el 2008. Castigat pels efectes de la globalit-zació (entrada al mercat de productors en desenvolupa-ment amb baixos costos la-borals, creació de zones de lliure canvi i adopció de po-lítiques de subministrament global), el sector ha perdut a la Unió Europea dels 27 un total de 35.000 empreses i 510.000 llocs de treball entre 2005 i 2008, tot i que manté una ocupació de 2,3 milions de persones amb una factura-ció global de 194.000 milions d’euros. Són dades de l’In-forme Anual sobre la Indús-tria Catalana de 2008, on es destaca també que, tot i que la producció del sector tèxtil s’havia mantingut estable el 2006 i el 2007, l’any 2008 va patir un retrocés de l’ordre d’un 6% en termes reals.

Menys produccióCom a la resta d’Espanya, les conseqüències de la greu crisi econòmica i financera internacional es van deixar notar amb intensitat durant la segona meitat de l’any a Catalunya. Però el pes especí-fic de l’estructura productiva de la indústria tèxtil catalana (dins de l’Estat continua sent capdavantera) ha fet possi-ble que Catalunya patís amb major intensitat la caiguda de l’activitat. En concret, segons l’anuari de l’Observatori de Prospectiva Industrial, la pro-ducció va disminuir un 18,1% i l’ocupació va retrocedir un 11,7%. L’ajustament econò-

metitat de l’exercici 2008 va marcar un punt i a part a l’ho-ra de valorar els efectes nega-tius de la crisi econòmica pel que fa a l’evolució de les im-portacions catalanes del sec-tor tèxtil i de la confecció. Ai-xí, per primera vegada des de 1991 les importacions van re-tocedir un 2,8% degut a la cai-guda de la demanda tèxtil. En concret, segons el mateix informe, les compres exteriors només van augmentar un 4% respecte el 14% de creixement mitjà anual registrat des del 2000. Durant els últims anys, el creixent pes de les economies en desenvolupament ha fet que els països proveïdors de la UE (entre ells la producció catala-na) hagin cedit terreny en be-nefici de la Xina com a princi-pal proveïdor de Catalunya.

Un 56% més d’EROsDavant d’aquest escenari, el nivell d’ocupació del sector ha registrat una gran davalla-da, fruit del retrocés de l’ac-tivitat durant l’any 2008. Ai-xí, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO) va créixer un 56% respecte l’any anterior. També es va reduir el nombre d’afiliats a la Seguretat Social un 11,7% de mitjana anual. La segona meitat de l’any va ser, com per a la resta de variables, la més desfavorable de l’exerci-ci. Segons el departament de Treball, durant aquest 2009, 3.545 treballadors del sec-tor s’han vist afectats per al-

gun ERO. Algunes empreses de referència que han hagut d’acomiadar part de la seva plantilla són Burberry (230), Escorpion (90), Ermenegil-do Zegna (120), Caribú (100) i l’últim ERO que hem cone-gut, el de l’empresa de Canet Pulligan Internacional (41), entre molts d’altres.Per últim, destacar que les restriccions del crèdit, l’ajus-tament de la demanda i les escasses expectatives de ne-goci fruit del pessimisme ge-neral han castigat novament les inversions que, estabilit-zades després de la forta cai-guda del període 2004-2005, van registrar una davallada del 28% l’any 2008.

EL TEIXIT EMPRESARIAL

Tot i que en tan sols 10 comarques es concentra gairebé el 90% de l’acti-vitat (el Vallès és el nucli principal), el fort lligam històric de Catalunya amb el sector tèxtil i de la confecció ha mantingut la indústria catalana com a capdavantera del sector en tot l’Estat. Malgrat els profunds canvis derivats de la globalització, el sector representa un 9,2% en termes d’ocupació i un 5,7% quant a producció. Abocat sense remei al dictat de la globalització i l’amenaça de la producció dels països en desenvolupament, el sector va aconseguir estabilitzar-se entre 2006 i 2007. Tal i com assenyala l’informe d’anàlisi sectorial facilitat der l’Observatori de Prospectiva Industrial, són precisament la proximitat geogràfica existent entre elles i les relacions de complementarietat que han establert durant els darrers anys, els factors que ha garantit la supervivència de més de 1.700 empreses, la majoria de les quals són pimes.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA ÉS CAPDAVANTERA A TOT L’ESTAT

Aquest últim any la producció a Catalunya s’ha reduït un 18% i l’ocupació ha retrocedit l’11,7%

EXPORTACIONS DEL SECTOR TÈXTIL I DE LA CONFECCIÓ A CATALUNYA.

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

02003 2004 2005 2006 2007 2008

-3,0% -5,7% +2,5% +0,3%+11,4%

-6,4%

Font: Informe Anual sobre la Indústria Catalana 2008 (milions d’euros)


teix estudi constata que, tot i la davallada del consum, el sector va registrar un no-table creixement de la pro-ducció, conseqüència sobre-tot de l’augment de la branca d’energia elèctrica, gas i ai-gua (d’un 4,6%). El sector de l’energia és un dels sectors amb l’evolució menys negat iva quant a l’ocupació. En concret, al 2008 va tenir lloc un retrocés d’un 0,7% a Catalunya, un des-cens inferior a l’experimentat l’any 2007.

El descens de la demanda energètica alenteix la marxa del sector de l’energiaEls efectes de l’ajustament de l’activitat econòmica han impactat en el sector energètic que, tot i registrar un augment de la producció el 2007, el 2008 va patir el descens de la demanda més greu dels darrers exercicis, de més d’un 2%.

La participació catalana en el sector de les energies renovables encara és baixa. / ARXIU

AURELI VÁZQUEZ

L’energia és un input bàsic per a la majoria de les acti-vitats econòmiques, siguin industrials o no. Estreta-ment relacionada amb ele-ments de benestar com ara l’enllumenat, el transport, la calefacció o els electro-domèstics, el comportament de la demanda d’energia es veu influenciat també en bo-na part per l’empresa, i és per això que la crisi també ha passat factura al sector. Tal i com assenyala l’informe de l’Observatori de Prospectiva Industrial, el sector energètic té un comportament notable-ment cíclic, ja que depèn en bona mesura de l’evolució econòmica, tot i que també varia en funció d’altres ele-ments com la climatologia o els preus de la font energèti-ca. El petroli va patir, a partir de la segona meitat de l’any, la caiguda de preus més im-portant dels darrers anys a causa de la crisi.

Descens generalAixí, amb alguns matissos, al conjunt de l’Estat i Catalunya, el sector va registrar un des-cens de la demanda, després de l’augment d’un 3,1% regis-trat l’any 2007. També va cau-re el consum d’energia final, un 1,5% fins al tercer trimes-tre, així com un descens de la intensitat energètica, que es repeteix per quart any conse-cutiu (un 4,6%), motivat entre altres factors per les estratè-gies d’eficiència energètica. En aquest punt, cal destacar l’augment del percentatge cor-responent a les energies re-novables sobre l’energia pri-mària total, que al 2008 va ser de 9,1%, respecte el 7% del 2007, amb l’augment de la producció eòlica com a factor determinant.

El cas catalàObservant només les da-des del sector català, el ma-

Segons destaca el mateix anuari, tot i la greu crisi in-ternacional, el sector ha ge-nerat nombrosos llocs de tre-ball indirectes, sobretot al sector de béns d’equipament relacionats amb la millora de l’eficiència energètica i el subsector d’energies renova-bles.

Més importacions, més exportacionsAtenent els intercanvis exte-riors, és rellevant observar que, tot i que les exporta-cions catalanes van registrar un increment nominal d’un 70% per les vendes de pro-ductes refinats, la balança co-mercial entre importacions i exportacions registra encara un saldo negatiu d’un 30%, el marge de diferència més gran dels darrers tres anys. Al marge de la crisi, és inte-ressant posar de relleu que a Catalunya i al conjunt de l’Estat, la taxa de dependèn-cia energètica supera el 80%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea dels 27, que és del 53,8%.

Cal tenir present que tot i que s’ha reduït la dependència del petroli gràcies al fort impuls del gas natural, Catalunya no té jaciments naturals de gas i l’ha de comprar a països com ara Qatar, Nigèria, Algèria i Egipte.

Energia renovable encara escassaMalgrat els esforços del go-vern català i estatal per pro-mocionar les energies re-novables, la participació catalana en el sector de les energies renovables encara és baixa i es troba per sota de la mitjana espanyola i eu-ropea, amb un 2,8% de pro-ducció d’energia primària a Cataluya procedent de fonts renovables. De fet, la principal font de generació d’electricitat és l’energia nuclear, que repre-senta més de la meitat de la producció. En general, el subsector de l’energia elèc-trica representa entorn d’un 21% de la producció total. Se-gons l’Informe anual sobre la indústria catalana, hi ha un

total de 872 empreses ubica-des a Cataluya que desenvo-lupen aquest tipus d’activitat.

El pes de Catalunya dins del sectorMalgrat que a Catalunya la creació de teixit empresarial en el sector no és tan forta –el sector es troba encara molt concentrat amb un ele-vat grau d’integració verti-cal-, la producció elèctrica global de Catalunya és la se-gona en importància de tot l’Estat, després d’Andalusia. Per la seva banda, el subsec-tor del gas natural representa més d’un 33,3% de la produc-ció total del sector energètic, amb el grup català Gas Natu-ral com a principal distribuï-dor. Per últim, destacar el sub-sector del petroli derivats, generador d’un 45,6% de la producció total del sector energètic. Tal i com destaca l’anuari de l’Observatori de Prospectiva Industrial, els productes petroliers suposen més de la meitat del consum final d’energia a Catalunya, que concentra la major part de l’activitat del sector petro-lier.

EL SECTOR ENERGÈTIC

El 2008 el sector va registrar un descens de la demanda, després de l’augment d’un 3,1% el 2007

A Catalunya i al conjunt de l’Estat, la taxa de dependència energèticasupera el 80%

PRODUCCIÓ SUBSECTORS A CATALUNYA L’ANY 2007

Petroli i derivats

Gas Natural i aigua

Energia elèctrica

Font: Observatori Prospectiva Industrial

30 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Construcció

cial és el que ocupa un major segment, també és cert que l’edificació no residencial està mostrant un millor comporta-ment, així com la rehabilitació d’habitatge usat i l’obra civil. En el cas de la rehabilitació, cal dir que aquest subsector ja va sofrir el seu reajustament en-tre 2006 i 2007, amb una mit-jana de 15.000 rehabilitacions menys cada exercici. El nou Pla Estatal d’Habitatge i Rehabili-tació 2009-2012 pretén ser un impuls, ja que segons la minis-tra d’habitatge, Beatriz Corre-dor, “gràcies a la rehabilitació” les empreses “trobaran noves oportunitats de negoci”.La inversió en infraestructures públiques és també un motor de creixement per a l’economia i es planteja des del Govern com una manera de sortir de la crisi. Per una banda perquè les infra-estructures per si mateixes su-posen una millora en el benes-tar de les persones però també un augment de la competitivi-

BEGOÑA GIMÉNEZ

En el marc de Construmat, la gran fira de la construcció a Ca-talunya, es van trobar els més importants representants del sector per discutir sobre quines haurien de ser les estratègies a seguir per sortir de la crisi i es va discutir sobre els errors co-mesos per mirar així de no tor-nar a repetir situacions tant dra-màtiques com les que s’estan vivint els darrers mesos. Se n’ha parlat molt última-ment: la construcció era el motor de l’economia catala-na i també de l’espanyola. En-tre 1998 i 2006 el PIB català va créixer un 33,1% i en el mateix període, el PIB de la construc-ció va créixer un 62,2% i el de l’edificació un 91,7%. La deman-da d’habitatge va augmentar considerablement, degut a fac-tors demogràfics i econòmics, però sobretot va augmentar el seu preu, fins un 150% entre 1998 i 2006, fet que va propor-cionar una rendibilitat extraor-dinària al sector immobiliari i a la construcció en general. Amb la gran demanda i els preus ele-vats, la màquina de fer diners funcionava a la perfecció. Si ja de per si va ser una època de baixa taxa d’atur, en el sector de la construcció encara ho era menys. L’ocupació en el sector, l’any 2007 va créixer – segons l’Enquesta de Població Acti-va, EPA - un 6,1%. A Catalunya, l’any 2005 el 10,5% dels ocupats treballaven a la construcció i a l’any següent, era el 12%. A par-tir de llavors, amb l’inici de la crisi, totes aquestes xifres ini-cien un procés d’inversió. La crisi financera que provocà una aturada dràstica de la con-cessió d’hipoteques va suposar la congelació del mercat immo-biliari, amb la qual cosa, el preu i la rendibilitat dels habitatges va baixar en picat. Els immo-bles s’acumulaven i l’estoc es feia cada vegada més gran. En aquest context, la construcció residencial no tenia cap sentit. A Catalunya el sector va pas-sar de tenir 21.916 aturats l’any 2002 a 94.148 persones atura-des aquest mes d’octubre. Tot i que el mercat residen-

Catalunya, CCOC, ja que se-gons els seus càlculs, la con-tractació d’obra pública a Ca-talunya per part de l’Estat ha disminuït un 42,8%, passant de 1.593,2 milions d’euros el 2008 a una inversió de 875,5 milions durant els tres primers trimes-tres de 2009. Des de la CCOC es perfila un futur molt negre, amb unes“perspectives molt nega-tives, ni de futur ni present”. Per la seva banda, l’informe elaborat per Fira de Barcelona sobre el sector, es mostra més optimista i preveu que la fre-nada d’inversions en obra pú-blica sigui “un episodi de cur-

La construcció vol ser innovadoraInnovació, sostenibilitat, eficiència energètica, rehabilitació... aquests seran segurament els quatre ingredients que compondran la me-dicina que s’ha d’aplicar el sector de la construcció per sortir de la crisi. Després d’anys de creixement a base de molta demanda, mà d’obra barata i poc formada i pocs avanços tècnics, empresaris, empleats i governs hauran de fer un esforç per tornar a crear ocupació i aixecar la producció.

Des del Govern es planteja la inversió en infraestructures públiques com una manera de sortir de la crisi

tat de les empreses (en el cas per exemple, d’infraestructures de transport). Per altra banda i en aquests moments, punt clau de les inversions, és que l’obra pública es converteix en una font generadora d’ocupació i riquesa. Així s’afirma en un es-tudi realitzat pel departament d’Investigació i Estratègia de Fira de Barcelona: “Diverses estimacions confirmen que per cada 50.000 – 60.000 euros, es genera un nou lloc de treball”.Segons l’Informe trimestral de la construcció, elaborat per SEOPAN, l’Observatori de la Construcció a Espanya, les xi-fres de licitació pública durant els nou primers mesos de 2009, han experimentat un augment en termes nominals del 2,8 per cent. Si ens fixem en la distribu-ció per tipus d’obra es detecta una lleu millora en el conjunt de l’edificació, destacant l’epígraf d’equipament social. Amb tot, l’obra civil, en aquest cas, pre-senta una certa disminució del 3%. Per organismes, destaca el creixement induït pel Fons Es-tatal d’Inversió Local en les ad-ministracions locals, d’un 78%, mentre que l’administració es-tatal i l’autonòmica mostren taxes negatives. Precisament d’això es queixa la Cambra Ofi-cial de Contractistes d’Obra de

EVOLUCIÓ DEL SECTOR: DE MOTOR A LLAST

ta durada”. Però els resultats de l’augment de les demandes pot trigar i la reactivació del sector no sempre té uns efec-tes immediats. Des de CCOC es veu molt probable el tanca-ment d’empreses per falta de comandes o “l’agonia” d’altres que “es veuen obligades a fer descomptes desproporcionats en les seves ofertes en un intent de sobreviure”.Recuperar-se de la crisi exigeix la coordinació de molts i di-versos elements: incentivar la demanda d’habitatge, proposa Gonzalo Bernardos, professor de la Universitat de Barcelona, expert en mercat immobiliari; augmentar la inversió en obra civil, demana la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Ca-talunya; qualitat i innovació re-comanen el experts. Però un dels handicaps amb què es pot trobar el sector a l’hora d’invertir en innovació és la seva petita dimensió i po-ca musculatura. A principis de 2008, el nombre d’empreses constructores que operaven a Espanya era de 501.056, de les quals el 91% eren treballa-dors autònoms i empreses de menys de 10 treballadors. Per això, més de cent professio-nals dels diferents àmbits de la construcció de Catalunya participen en el programa In-nocons, un projecte que pre-tén impulsar la innovació com a motor del canvi i de la re-conversió del sector.

EVOLUCIÓ DE L’ATUR A CATALUNYA

Aturats construccióTotal aturats

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

02002 2004 2008 2009

Entre 1998 i 2006 la demanda d’habitatges va augmentar per factors demogràfics i econòmics, alhora que creixien els seus preus. / ARXIU

32 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Serveis

ment sotmeses a avaluació. Aquestes són algunes de les prediccions que es desprenen de l’estudi Delivering Tomor-row, de l’empresa americana de comunicació iCross. “El fu-tur de la comunicació i el màr-queting dependrà en gran me-sura de la capacitat d’aprofitar tota aquesta activitat per la pròpia marca. Si la marca veu les crítiques dels consumidors com una amenaça o s’ignoren, en general no podrà mantenir-se molt temps en el mercat. En canvi, les empreses que acon-segueixin enrolar els seus cli-ents i construir una experièn-cia participativa, per exemple atenent els seus consells i sug-geriments o realitzant nombro-ses proves de producte amb ells, asseguraran el seu futur”, tal i com explica l’estudi rea-litzat per més de 900 experts en la matèria. Precisament en aquest sentit la botiga Esloúlti-mo de la Ronda Universitat de Barcelona ofereix les últimes novetats en béns de consum gratuïtament als consumidors. A canvi, i només de forma vo-luntària, el client pot donar la seva opinió sobre el produc-te. Sense dubte és una idea re-volucionària i que s’adapta al know-how del futur.

MÒNICA VILLANUEVA

La incorporació de la dona en el món laboral, l’aparició de nous segments com els sin-gles, la tercera edat o els gais, els canvis tecnològics, la ma-jor formació i informació dels consumidors, així com la crei-xent sensibilització amb el me-di ambient fan que la mane-ra d’entendre el màrqueting d’avui no tingui res a veure amb la de fa deu anys. Què ens ofereix el màrqueting del fu-tur? Estan les empreses prepa-rades per afrontar-lo?

La revolució d’InternetInternet ha suposat un abans i un després en la manera d’en-tendre i fer màrqueting. Els ex-perts parlen de ‘gran revolució’ ja que per primera vegada les empreses han hagut d’adap-tar-se a les estratègies de màr-queting i no al revés. En Rafael Muñiz, autor del llibre Màrque-ting en el segle XXI, ho té molt clar: “Internet és un magnífic canal de distribució, ajuda a comercialitzar l’empresa i s’ha erigit com un magnífic mitjà de comunicació. Reuneix totes les variables del màrqueting”. Malgrat el gran potencial que la xarxa ofereix sembla que encara hi ha moltes empreses que el desconeixen. “La com-panyia que avui no estigui pre-sent a Internet, difícilment serà competitiva”, explica Muñiz.

El màrqueting del 2020Durant la propera dècada pas-sarem cada vegada més temps online, realitzarem més activi-tats a Internet i intercanviarem informació de forma constant, sobretot donant la nostra opi-nió. Així, les empreses i les se-ves ofertes estaran constant-

expectatives i comportaments. Destaca, però, una tendència cap a la individualització, la transparència, la disponibili-tat i la rapidesa. Així com la importància del consum res-ponsable i respectuós amb el medi ambient que marca cada cop més el comportament de compra.

Qüestió de credibilitatQuan una empresa decideix contribuir amb una bona cau-sa és important que aquesta tasca la dugui a terme de ma-nera autèntica, integral i cons-tant. “El problema és que en molts casos es nota massa que la única finalitat és fer negoci contribuint a una bona causa–sense que importi quina– en-lloc de voler construir una societat més sostenible. Així veiem casos com el de les afec-tades pel càncer de mama, que ja estan fartes del rosa (sick of pink) i no suporten veure com les empreses s’aprofiten del seu patiment”, tal i com ex-plica María José López d’Euro RSCG, la cinquena empresa en comunicació i màrqueting glo-bal. En aquest sentit la Guia de Marketing Sostenible de CSR Europe pot ser un bon punt de partida pels realment interes-sats en la causa.

L’era del màrqueting marcada per InternetLa proliferació d’Internet, la importància cada dia més gran de les xarxes socials i les noves formes d’actuar del consumidor fan que el màrqueting estigui en una constant revolució sent la innovació i la comunicació els principals protagonistes.

A la propera dècada passarem cada vegada més temps online intercanviant informació. / ARXIU

Per primera vegada les empreses han hagut d’adaptar-se a les estratègies de màrqueting i no al revés

Actualment les empreses es-panyoles estan invertint més diners en el màrqueting pro-mocional que en els estudis de mercat. “Greu error” segons Marcos de Quinto, president de Coca-Cola Espanya que ho justifica dient que “a través de la publicitat dialoguem amb els nostres clients; a través dels estudis de mercat, escol-tem els clients”.D’altra banda, destaquen que la tendència vindrà de la mà de l’evolució dels consumi-dors, amb noves necessitats,

MARCEL GALLISoci Director d’ACTICOM

Novestendènciesen el món del màrquetingPhilip Kotler fa dies que explica l’anècdota de quan es va negar a signar un dels seus llibres a un lector, pel simple fet que es tractava d’una edició antiga. El màrqueting es mou és el títol d’un dels seus llibres i ell mateix explica que no signa mai un llibre antic de màrqueting, ni que si-gui seu, doncs segur que molts dels conceptes hauran caducat.Ara cal orientar el màrqueting a re-sultats, cal mesurar el retorn de tota acció feta i rendibilitzar els recursos. Estem aparcant aquella etapa en què es feia més comunicació corporativa i es potenciava el valor de la marca a qualsevol cost i s’estan poten-ciant accions puntuals del recuperat “màrqueting de guerrilla”, orientades a nínxols concrets. L’estratègia i la segmentació són les reines, doncs qualsevol acció feta sense haver-la pensat abans surt molt cara i el major aliat de màrqueting passa a ser el de-partament comercial. En aquest ter-reny sovint les marques “de sempre” han hagut de treballar promocions basades en reduccions de preu, per recuperar quota.La segona tendència ens arriba de la mà de les noves generacions i les noves tecnologies. Ja ho comenta Malcom Gladwell en la seva teoria sobre l’epidemiologia del màrque-ting, les coses canvien cada cop més ràpid, només cal un click a la ment del consumidor. La gent jove, són els cli-ents del futur immediat (d’aquí a 3 o 4 anys?) i es mouen de manera i per ca-nals diferents als tradicionals. Estan en comunitats a Internet, a webs 2.0 i 3.0 on poden participar, interactuar i expressar les seves opinions que són molt tingudes en compte a l’hora de decidir què comprar o què rebutjar. Ara les protagonistes són l’experièn-cia d’ús, la qualitat i l’orientació al client que generin un nivell de satis-facció en aquest consumidor, que el motivi a recomanar la nostra oferta entre els seus cercles d’amistat, mentre que el preu, tot i que sembli una contradicció, en els temps que vivim i pel públic al que ens orientem, no és el més important, doncs ajuda a fer la marca més exclusiva.

REPTES DE FUTUR

La visió de...

TRES CLAUS DE FUTUR

• Smart agents: Seran una nova forma d’agent de software que inte-ractuarà amb altres agents que formen part de la intel·ligència artificial del sistema. Pel matí oferiran la selecció personalitzada de notícies per Internet, confeccionaran l’agenda del dia i buscaran constantment els productes o continguts que interessin a l’usuari. Les empreses hauran d’estar preparades per respondre a les exigències d’un smart agent.• Second Life: a dia d’avui encara li queda molt camí per recórrer per convertir-se en una eina de màrqueting però a la llarga serà capaç d’aportar un retorn efectiu de la inversió a l’empresa que decideixi obrir una sucursal virtual en ella.• Outsourcing: Ikea, empresa líder en distribució de mobiliari i comple-ments, posseeix un magnífic disseny, preu, imatge de marca i una gran cadena de punts de venda però no fabrica cap dels productes que ven. L’externalització, tant a nivell de contractació com de serveis, es perfila com una sortida rendible i altament competitiva.

34 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Turisme

tura a aquest motor econòmic. De fet, durant el segon trimes-tre d’aquest any el sector ser-veis ha disminuït un 1,8%, men-tre que en el subsector turístic el nombre de viatgers ha caigut un 0,3%, segons l’Institut d’Es-tadística de Catalunya (Ides-cat). Així mateix, fins al juli-ol, el nombre d’estrangers que van venir al país per vacances va baixar un 6,2%. I si esperà-vem que amb l’arribada de l’es-tiu les xifres podrien remun-tar, no ha estat així, i es preveu que el sector tancarà l’any amb una caiguda del 6%, segons un informe de la UAB. En el con-junt de l’Estat, les dades són igual de pessimistes. Durant els nou primers mesos de l’any, les pernoctacions en establiments hotelers han disminuït un 7,6% respecte al mateix període de l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). També han disminuït els preus hotelers a totes les comunitats

MERITXELL SORT

Des dels anys 60, Catalunya ha estat una de les principals regi-ons turístiques de l’Estat espa-nyol. Amb un turisme de sol i platja que ofereix places tant de baixa qualitat com de molt alta, amb nombrosos camps de golf i sectors reservats a les rendes elevades, més el paisatge mun-tanyenc dels Pirineus i les se-ves estacions d’esquí, aquest sector suposa més d’un 10% del PIB català. La introducció que acabem de fer encaixaria a la perfecció amb qualsevol guia turística de Catalunya de fa 10 anys. Ara, però, un sector que sempre ha-via estat pròsper, sobretot per la seva contribució en el descens de l’atur durant els mesos d’es-tiu, està ressentit. Després d’un ràpid deteriorament de l’econo-mia catalana des de finals del 2008, el 2009 hem tocat fons, i sectors com la construcció, el turisme o l’automòbil, tradicio-nalment puntals del creixement econòmic, han sofert una forta davallada en la seva activitat. Ja al 2007 es va observar una des-acceleració del turisme, quan el sector va tancar l’any amb un ascens de només un 0,8%, una xifra que contrastava amb les taxes per sobre del 4% regis-trades el 2005, segons l’Índex de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre l’Activi-tat Turística.

El motor de l’economiaLa despesa realitzada pels turis-tes a Catalunya genera un im-pacte en el conjunt de l’econo-mia catalana de més de 13.473 milions d’euros. Aquesta xifra suposa que el turisme genera per la via de la despesa una ac-tivitat econòmica en el territo-ri de 36,9 milions d’euros al dia, tal com posa de manifest l’Ob-servatori de Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya. Però la crisi econòmica i finan-cera, unida amb la desconfian-ça dels viatgers, ha passat fac-

els hotels, més les campanyes promocionals que han anat a buscar turistes a les principals ciutats espanyoles i del sud de França, han contribuït a revifar el sector, afirma la Federació d’Hostaleria de Lleida.Per la seva banda, l’àmbit dels creuers s’ha mantingut aliè a la dinàmica general del turis-me i ha aconseguit superar a Barcelona el ritme de passat-gers de l’any passat. Fins al ju-liol, el port va sumar 1.056.167 creueristes, un 3,4% més que fa un any, segons l’últim ba-lanç de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ara bé, el més important per a la Ciutat Com-tal és que hagin crescut un 11% els vaixells que inicien o finalit-zen el viatge a la capital catala-na, ja que això significa que els seus usuaris possiblement pas-sen uns dies allotjats a la ciutat abans o després de la travessia. Al mateix temps, amb l’objectiu de pal·liar l’activitat a mig gas d’aquest estiu, els quatre muni-cipis de més potencial turístic del Maresme (Santa Susanna, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Calella) han unit esforços in-vertint en el projecte Innova-dors, el pla que recolza la Gene-ralitat per mantenir al mercat el màxim d’ofertes per desestaci-onalitzar la temporada turística i obrir els hotels el màxim de temps possible. I una de les fór-mules és oferir-se al col·lectiu homosexual, però sense obli-dar el turisme familiar. Així, a l’octubre, l’Alt Maresme enca-ra mantenia obertes les seves 40.000 places hoteleres.

Però malgrat els esforços per tancar la temporada amb uns resultats optimistes, la reali-tat és una altra: la gent gasta menys. Ara es necessiten 13,5 turistes per facturar el mateix que l’any passat generaven 10 clients. I mentre duri la crisi, es mantindrà la desconfiança dels viatgers que, tot i que potser no renunciaran a les vacances, sí que les faran més austeres.

Catalunya pateix la caiguda del turisme A nivell internacional, aquesta ha estat la dècada del turisme. Entre l’any 2000 i el 2008, la xifra global de viat-gers ha augmentat a un ritme superior al 4% de mitjana anual. L’aparició de les companyies low cost pot haver contribuït a la democratització del turisme, però la crisi actual també ha repercutit de forma negativa en el sector. Catalunya, amb penes i treballs, intenta resistir l’embranzida.

Fins al juliol, el nombre de viatgers estrangers a Catalunya va baixar un 6,2%. / ARXIU

Les vacances són sagrades, però amb la crisi econòmica s’estalvia i es fan més austeres

autònomes. Pel que fa a les pernoctacions en allotjaments turístics extrahotelers (aparta-ments, càmpings i allotjaments de turisme rural), s’ha regis-trat a Espanya un descens d’un 9,5% en relació als nou primers mesos del 2008.

Els que salvenla temporada Davant de tots aquests avisos del turisme, el sector havia d’aguditzar l’enginy per salvar com fos la temporada. I el tò-pic que les vacances són sagra-des és cert, perquè a l’agost, les modalitats d’allotjament que permeten una flexibilitat més gran de despesa i, per tant, d’es-talvi, han funcionat prou bé a Catalunya. Així, els càmpings van acabar la primera quinzena d’agost amb un 81,5% d’ocupa-ció, i els apartaments amb un 83,2%, segons la Direcció Gene-ral de Turisme.Contra tots els pronòstics, l’afluència de visitants a la mun-tanya ha anat millor del que ini-cialment es preveia. De fet, els hotels del Pirineu de Lleida han registrat a l’agost un augment d’entre el 7% i el 10% respecte al mateix mes de l’any passat. Els descomptes que han ofert

MARIAN MUROGerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV)

Potenciar la imaginacióA partir de setembre de 2007, les agències de viatges van començar a percebre certa ralentització que ha anat progressivament en augment. Òbviament, el sector del turisme i el de les agències de viatges no està al marge de la crisi global, i molts nego-cis s’estan veient sèriament afectats. En un recent estudi sobre l’impacte de la crisi a les agències espanyoles, elaborat per ACAV i AMADEUS Es-paña, el 79% reconeixien que els ha afectat. Aquesta situació ha obligat a adoptar mesures de reducció de des-peses, però també a implantar mesu-res per incrementar les vendes.

Moltes agències programen destins més econòmics, de menor durada, ofereixen possibilitats de finança-ment del cost del viatge, i destinen més recursos a l’atenció personalit-zada i a l’especialització de viatges. Així, podríem dir que la crisi ha con-tribuït a desenvolupar la imaginació dels agents de viatges, que estan in-novant les seves programacions amb l’objectiu d’oferir als clients viatges atractius que portin a gaudir d’experi-ències i vivències poc habituals.

La crisi lògicament també afecta els clients de les agències. No obstant, hem de ressaltar una dada que apor-ta certa tranquil·litat: només el 47,2% dels clients afirmen que la situació econòmica actual els ha portat a rea-litzar menys viatges. Els consumidors han optat per la reducció de les es-tades o el desplaçament a llocs més propers, però no deixen de viatjar.

El sector ha d’intensificar en aquests moments els seus esforços per tal d’incrementar la qualitat dels serveis que ofereix. És el moment d’impul-sar la formació dels treballadors, de reorganitzar les empreses per tal que siguin rentables, d’aplicar amb criteris d’eficàcia les noves tecnolo-gies i d’especialitzar-se per buscar l’excel·lència. Les crisis no són posi-tives, però darrere de moltes d’elles han sorgit noves oportunitats fruit del replantejament i reorganització dels negocis. Les agències de viatges es-panyoles estan treballant en aquesta línea intentant oferir el millor produc-te al millor preu.

LA CRISI PASSA FACTURA A UN DELS MOTORS ECONÒMICS DEL PAÍS

La visió de...

36 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Sanitat

L’assistència hospitalària en la majoria dels casos és bàsica i, segons dades del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, a Espanya hi ha 804 hospitals, dels quals 206 són a Catalunya. Més concretament, i en relació amb les persones amb depen-dència, a Catalunya es compta amb 95 hospitals generals i 74 que es dediquen a la geriatria i persones de llarga estància. A Espanya, l’any 2008 hi havia 7,4 milions de persones grans, de les quals 2.227.500 patien algun tipus de discapacitat, xifra que representava el 8,5% del total de població (Informe 2008 de la Gent Gran, realitzat pel Ministeri de Sanitat i Polí-tiques Socials, amb dades de l’INE). La discapacitat, en ge-neral, es dóna en persones de més de 80 anys, generalment dones. D’aquests més de 2 mi-lions de persones, el 18,4% no rebia cap ajuda, el 12% rebia ajuda tècnica i la resta no dis-posava de cap tipus d’ajuda.

Finançament de la sanitat i de les polítiques socialsEls pressupostos generals de l’Estat que es van aprovar per aquest 2009 han destinat al Mi-nisteri de Sanitat i Consum un

CRISTINA SAN JOSÉ

La dependència a Catalunya és una realitat social urgent a resoldre, la qual no es pot ob-viar i que encara necessita força temps per acabar de desenvo-lupar-se i posar en pràctica tots els serveis que requereixen les famílies que necessiten aquesta ajuda. Actualment, a Catalunya hi ha 115.114 persones depen-dents a les quals se’ls ha reco-negut una ajuda però la reali-tat és que només 73.103 l’estan rebent. Aquestes persones que reben l’assistència pertanyen al grau de dependència III i la res-ta s’incorporarà de manera pro-gressiva al sistema d’ajudes. L’actual llei de la Dependència (Llei 39/2006 de 14 de desem-bre) regula les condicions bà-siques per tal de promocionar l’autonomia personal i la pro-tecció de les persones que es-tan en situació de dependèn-cia. Des del 2007 i fins el 2013, segons el calendari establert per aquesta llei, s’avaluaran els drets a les prestacions de de-pendència a aquelles persones que han fet la sol·licitud i es prestaran progressivament els serveis d’assistència. A partir d’aquesta llei es va crear el Sis-tema per a l’Autonomia i l’Aten-ció a la Dependència (SAAD) format per les Administracions Públiques, que és a través d’on es gestionen les ajudes a les persones dependents.Des de Catalunya, el Progra-ma per a l’Impuls i l’Ordenació de la Promoció de l’Autono-mia Personal i l’Atenció de les Persones amb Dependències (PRODEP), que és el precur-sor de la futura Agència Cata-lana per a la Dependència i el va crear el Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya l’any 2005, és l’organisme que exe-cuta les valoracions de les per-sones dependents. Per tant, el seu objectiu és donar impuls a les actuacions tant de la Gene-ralitat com de les administraci-ons locals.

del departament de Salut i evi-ti que en els pròxims exercicis dels anys 2010 i 2011 segueixi augmentant el seu dèficit.” D’altra banda, aquest any 2009, concretament per a polítiques socials, Catalunya ha rebut de part de l’Estat una ajuda de 47,5 milions d’euros, és a dir, 11,5 milions més respecte de l’any 2008, quan es van re-bre 36 milions d’euros. Carme Capdevila, consellera d’Ac-ció Social i Ciutadania, també considera el finançament en aquesta matèria com a “insufi-cient”. Les ajudes que ha d’ofe-rir la llei de la Dependència són moltes i des de la conse-lleria s’expressa que no es po-den fer efectives amb l’actual pressupost. Q u a t r e e c o n o m i s t e s i Montserrat Cervera, l’exdirec-tora general de l’Institut Cata-là d’Assistència i Serveis Soci-als (ICASS) han presentat un informe encarregat pel Con-grés dels Diputats on es con-clou que “fan falta més diners per finançar la llei” i que la si-tuació serà més crítica a me-sura que entrin més persones al sistema. Els experts valo-ren que la previsió econòmica es va fer en temps de bonan-ça i ara l’esquema no s’adapta a la realitat de manera que no es poden complir les expecta-tives. Els experts apunten que la solució al finançament de la

Polítiques socials i sanitat amb dependència econòmicaLa sanitat pública i els serveis socials necessiten una millora urgent i efectiva en els respectius sistemes de finançament per evitar un agreujament de la situació dels serveis en els propers anys. La falta d’inversió es tradueix en llistes d’espera, retards en els tràmits o la falta de personal tant administratiu com sanitari o cuidadors socials. La dependència és un dels sectors que nota i molt aquest retard comportant que aquelles persones que necessiten ajuda de manera immediata hagin de seguir esperant.

L’any 2008, el 8,5% de la població era gent gran amb algun tipus de discapacitat. / ARXIU

La inversió en dependència representa avui el 0,6% del PIB,mentre que pel 2015 serà l’1,5%

total de 760,02 milions d’euros, gairebé un 25% menys respec-te de l’any anterior, a causa de la pèrdua de competències de l’Institut Carlos III en favor del Ministeri de Ciència i Innova-ció. La inversió en Dependèn-cia representa avui el 0,6% del PIB mentre que pel 2015, les previsions indiquen que passa-rà a representar l’1,5% del PIB, és a dir més del doble que ac-tualment. Per la seva part, el Govern de la Generalitat va augmentar el pressupost des-tinant per enguany a la sanitat catalana fins els 9.412,90 mili-ons d’euros, xifra que supera en un 2,78% la inversió de l’any 2008. Aquests números seguei-xen essent insuficients, tal com ha manifestat recentment la consellera de Salut, Mari-na Geli, amb motiu de la ree-dició de “l’informe Vilardell” (any 2005) amb el qual es pro-posen noves formes de finan-çament de la sanitat catalana per aconseguir combatre els dèficits en els centres d’assis-tència o la falta de més profes-sionals de la sanitat. Geli asse-nyala “la necessitat d’assolir un pacte de finançament de la sanitat amb la resta de co-munitats autònomes, un acord que freni ‘l’infrafinançament’

SANITAT I DEPENDÈNCIA A CATALUNYA

llei de la Dependència haurà de venir a través de l’augment dels impostos, que els pensio-nistes paguin els medicaments o bé solucionar-ho a través del copagament d’alguns ser-veis de la dependència lleu. La ministra de Salut, Trinidad Jiménez, ha rebutjat qualse-vol possibilitat de copagament mentre que Carme Capdevila, consellera d’Acció Social i Ciu-tadania afirma que “per cada tres euros que posa Catalunya, l’Estat només en posa un.” El problema del finançament queda demostrat amb les llar-gues esperes que s’han de fer per acollir-se a aquesta llei i, en lloc d’estar rebent ajuda de professionals externs, bona part dels ajuts que s’estan con-cedint són per a la figura del cuidador-familiar.

DESPESES D’HOSPITALS AMB RÈGIMD’INTERNAMENT (2007)

Any 2007:• Despeses hospitals públics: 29.665,3 milions d’euros.• Despeses hospitals privats: 4.565 milions d’euros.• Despesa total per cada mil habitants: 762,8 mil euros.

Compres:• Públics – SNS*: 30,47%• Privats: 34,52%

Serveis exteriors:• Públics – SNS: 4,70%• Privats: 12,17%

Despeses de personal:• Públics – SNS: 62,73%• Privats: 42,85%

Resta de despeses:• Públics – SNS: 2,11%• Privats: 10,46%*SNS: Sistema Nacional de Salut

Font: Institut d’informació sanitària. Ministeri de Sanitat i Política Social.

Les conselleries de Salut i d’Acció Sociali Ciutadania reclamen més finançament

38 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / En retrocès

Aquesta crisi és també conse-qüència d’una caiguda desta-cada de la demana. En el con-junt de l’any i fins l’octubre, a Catalunya es van vendre 112.256 cotxes nous, el que su-posa un 20,5% menys que l’any anterior, quan se’n van matricu-lar 141.911, segons Faconauto. Les administracions han sufra-gat, amb el pla 2000E i des de la primavera, la compra de cotxes nous, que contaminen menys, amb una aportació de fins a 2.000 euros, entre l’Estat, les autonomies i els concessiona-ris. Les caigudes s’han revertit i durant els primers dies de no-vembre, per exemple, les ven-des es van disparar d’un 70% de les vendes, després d’un bon octubre (+30,1%).Josep Maria Rañé aposta pels “cotxes híbrids, elèctrics o im-pulsats per altres combusti-bles”. Tindria un efecte multi-

Els ciments de l’economia catalana segueixen tremolantLa indústria i la construcció estan en la base de la major crisi que pateix Catalunya en democràcia. Amb uns descensos dels mercats la-borals respectius que s’aproximen al 20% en només un any, ni els serveis ni l’agricultura són capaços de prendre el relleu. A la indústria tèxtil, l’automobilística i la de la construcció encara els esperen anys de purga tot i que fa uns anys semblaven intocables.

La recuperació serà possible baixant els preus però no tant com es va pronosticar. / ARXIU

El futur passa per empreses que creen aquí però que encarreguen a l’altra punta del món

ARTUR ZANÓN

“Si es feien 900.000 habitatges a tot l’Estat, ara caldran 400.000. És a dir, hi haurà construcció amb una altra dimensió i amb un pes inferior al que va asso-lir els últims anys”. El president del Consell de Treball, Eco-nòmic i Social de Catalunya, Josep Maria Rañé, té clar que el boom de la construcció en què s’ha basat el creixement dels darrers 15 anys no es tor-narà a repetir ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, l’exconse-ller de Treball prefereix parlar d’aquesta branca, com també de l’automòbil o del tèxtil, com a “sectors en procés de canvi”, és a dir, ho estan passant mala-ment, però poden i han de recu-perar-se.Per ara, el que es troba al sec-tor de la construcció és una si-tuació propera al desert i amb empreses amb greus proble-mes, com ara Colonial. Els ha-bitatges iniciats a Catalunya entre el gener i el juny d’aquest 2009 són un 68,6% inferiors als del mateix període de l’any an-terior, segons Barcelona Eco-nomia. A ciutats com Terrassa, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú o Granollers, la caiguda supera el 90%. En paral·lel, el mercat de tre-ball d’aquesta branca de l’eco-nomia va expulsar el 17,3% dels seus treballadors entre el ter-cer trimestre d’enguany i el de l’any anterior, amb dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).El professor de la Univer-sitat de Barcelona Gonzalo Bernardos xifra en uns 200.000 els pisos nous pendents de ven-da a Catalunya. Amb una de-manda normal i sense que se’n construïssin de més, el mercat absorbiria aquest excés en uns cinc anys. Els experts assegu-ren que l’habitatge no s’ha aba-ratit prou i mentre no ho faci el mercat no s’ajustarà i no es po-drà començar a recuperar. Tot i aquest magre panorama, “el pessimisme dels darrers temps ha començat a disminu-ir”, segons es desprèn del dar-

rer Baròmetre del departament d’Habitatge i de l’Institut Cerdà. Però les xifres oficials d’hipote-ques continuen baixant en ter-mes interanuals a un terme del 9,8% (dades de l’INE d’agost) i Catalunya es troba, a diferència del que passava abans, molt per sota de la mitjana espanyola.El context que ha de fer possi-ble la recuperació és el següent: preus més baixos però no tant com es va pronosticar, tipus d’interès històricament redu-ïts però amb unes condicions imposades per bancs i caixes força restrictives per al crèdit (particular i empresarial). A tot això s’afegeix l’aposta per una edificació més sostenible i res-pectuosa pel medi ambient, que hauria de dotar el sector d’un major valor afegit i incorporar-hi mà d’obra qualificada. La in-versió de les administracions públiques en obra pública o el mercat de protecció només han pogut reduir, ni que sigui míni-mament, el ritme de caiguda d’un sector que al 2006 va arri-bar a visar un pis per cada cent catalans.No és més fàcil la situació in-dustrial de la locomotora de l’Estat. Lear, Samsung, Braun,

Pirelli, Honda... El llistat de les empreses que han tancat els darrers mesos o anys és força extens. La mà d’obra del sector ha caigut un 18,7% a Catalunya entre el juliol i el setembre res-pecte a un any enrere, segons l’EPA. La crisi ve d’abans. En gairebé una dècada, les manu-factures han perdut 190.000 empleats. Ara mateix el sector dóna feina a 629.000 persones, sobretot a les indústries els pro-ductes alimentaris (90.600), els vehicles a motor (74.800), la química (62.200), la construc-ció de maquinària (56.500) i els productes metàl·lics (53.000).Nissan i Seat, del sector auto-mobilístic, han acumulat greus problemes i sembla que s’albi-ri una sortida al final del túnel. Per cada ocupació a les plantes de la Zona Franca de Barcelona o de Martorell, se’n generen quatre de la indústria auxiliar. Són plantes punteres. També bucs insígnia i per això els go-verns català i estatal s’han bol-cat. S’hi donaran subvencions i ajuts a canvi de fortes inversió en recerca, desenvolupament i innovació, així com mantenir la producció i la mà d’obra i el tei-xit industrial.

plicador sobre l’economia en general: “Noves infraestructu-res (xarxa elèctrica), nous vehi-cles, renovació del parc i noves comandes per a la indústria au-xiliar de l’automòbil”, aventura. Camil Ros, secretari de coordi-nació sectorial de la UGT, tam-bé comparteix el pronòstic i espera que les compres es recu-perin en paral·lel a la confiança de la població i la major facili-tat per obtenir crèdits de les en-titats financeres.L’altra gran indústria que traves-sa per greus dificultats és la del tèxtil. Lluny queda l’estampa de Catalunya com a gran pro-ductor espanyol. Aquest sector comparteix el procés de moltes altres branques de l’economia: les empreses que van invertir aquí perquè la mà d’obra era barata es porten la producció a la Xina o a qualsevol país del sudest asiàtic pel mateix motiu. “No podem competir amb Àsia en preu. Les vies d’escapament són la diversificació i la quali-tat”, sentencia Ros. El secretari d’Acció Sindical de Comissions Obreres, Simón Rosado, creu que cal una “reconversió per treballar cap a la moda i el dis-seny”.El futur passa per empreses que pensen i innoven aquí però que encarreguen a l’altra punta del món? El mateix Rosado contes-ta que sí i posa un exemple, el de Mango. “Té més treballadors que qualsevol altra empresa tèxtil en la història: enginyers, dissenyadors, gent que fa R+D, arquitectes... Desenvolupa els productes, els distribueix i els comercialitza. Fabricar-ho aquí és un tant difícil”, explica. Els manuals d’economia estan farcits d’exemples de com les crisis esborren del mapa les empreses que no són competi-tives i no s’adapten a les noves exigències en preu, qualitat o rapidesa. Ara bé, la història es continua escrivint. I en ella es-tan els que es van saber ade-quar a les noves circumstàncies i aquells visionaris que van sa-ber trobar un forat on tot sem-blava tapiat.

ANÀLISI DELS FONAMENTS ECONOMICS

40 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SECTORS ECONÒMICS / Emergents

La matèria grisa amb què comp-ta Catalunya la conformen, a més de l’aeroport (amb capa-citat per a 55 milions de pas-satgers anuals després de la seva ampliació), el campus de la UPC a Castelldefels, el Parc aeronàutic de Viladecans i el Centre tecnològic d’aeronàuti-ca i l’espai. El futur aquí no es-tà tant en la construcció dels avions, sinó en el desenvolupa-ment de sistemes.

Energies renovablesFortament subvencionades, al-menys fins ara, estan les ener-gies renovables. Haurien de servir per atreure mà d’obra es-pecialitzada, per impulsar una economia més verda i per redu-ir la dependència amb els com-bustibles fòssils, cares i finites. “Cal que rebi ajuts públics”, ar-gumenta Rosado. “Si no ho fem nosaltres, ho faran altres paï-sos”; el mateix Estats Units hi està apostant amb força. Hem de preparar l’economia” perquè les renovables siguin rendibles a mig termini. De la mateixa manera que la indústria de l’au-tomòbil, al seu voltant hi ha au-xiliars que en viuen: panells so-lars obligats per llei a les noves instal·lacions, producció de ma-quinària eòlica, manteniment, gestió... Al capdavant se situa Alstom (hereva de la cooperati-va catalana Ecotècnia), que té a Barcelona el centre de disseny internacional de renovables.Algunes fonts parlen de l’acti-vitat turística com una mina de noves ocupacions a Catalunya, per cobrir les visites de pla-er i les de negocis (empreses, convencions...) que visiten Barcelona i la resta de destina-cions. No s’ha d’oblidar la logís-tica i el transport. La construc-ció d’una xarxa d’alta velocitat s’ha de completar amb un eix mediterrani que doti de compe-titivitat l’economia.

150 grups vinculats a parcs cien-tífics, com el Centre de Regula-ció Genòmica, el Centre de Me-dicina Regenerativa o l’Institut de Rercerca Biomèdica.Aquestes firmes són de les que més innoven. Sumen unes 250 companyies de la branca bio: 60 biotecnològiques, 60 farma-cèutiques i unes 120 relaciones amb el sector. Ara bé, la mesura pot ser un entrebanc: “La majo-ria d’aquestes empreses són petites i mitjanes. Això plan-teja un problema cap al futur, perquè aquest sector requereix molta recerca i desenvolupa-ment. El volum els pot impedir desenvolupar-se”, apunta Rosa-do. Aquestes firmes es mouen en un context de fusions entre multinacionals.Precisament és la salut ente-sa en un sentit ample un dels atractius més potents amb què compta la Regió Metropolitana, segons destaca Barcelona Acti-va en la presentació dels seus informes trimestrals. És un fu-tur en forma de present. Per exemple, amb el turisme de sa-

Farmàcia i biotecnologiaForça tradició a Catalunya té la indústria farmacèutica i la bio-tecnologia, amb un potencial per explotar. Les sinèrgies en-tre universitats, farmacèutiques i centres sanitaris o empreses del Parc Científic de la Univer-sitat de Bardelona són un fet di-ferencial. Tot plegat es coordina des del Biocat, una organització amb l’objectiu d’impulsar la bio-tecnologia com un sector eco-nòmic rellevant i clau sota una estratègia comuna.Dins d’aquesta BioRegió, com s’anomena oficialment, des-taquen les 13 universitats i 13 parcs científics (sis específica-ment dedicats a activitats de R+D de biomedicina i agro-alimentació). Barcelona acull l’oficina gestora del Reactor termonuclear experimental in-ternacional (ITER) i la seu d’un nou sincrotró a la UAB. El su-percomputador més potent d’Europa, el Mare Nostrum, és al Centre de Supercomputació de Barcelona IBM-UPC. Inves-tiguen en aquesta matèria uns

ARTUR ZANÓN

“Amb una que s’encerti de ple potser n’hi hauria suficient”, acostuma a explicar el con-seller d’Empresa i Innovació, Josep Huguet, convençut que Catalunya està fent els deu-res en la diversificació i que el temps donarà la raó. Els cistells en què Catalunya està posant els ous són nombrosos, encara que algunes noves ocupacions no donen les alegries que s’hi esperaven.La primera d’elles és l’atenció a les persones, que inclou salut, serveis socials, educació, però també oci, esbarjo o activitats esportives. Diversos estudis parlen de desenes de milers de llocs de treball en aquest àmbit, només a Catalunya. La llei de la Dependència, cridada a impul-sar el sector, neix en una etapa de crisi econòmica i sense la dotació pressupostària neces-sària. Segons l’INE, dues ter-ceres parts de la població amb discapacitats reben algun tipus d’ajut tècnic o personal. Es re-clama més suport tècnic en un 27% dels casos i més assistèn-cia personal en un 17%.“En un principi eren les insti-tucions les que es feien càrrec de les persones amb depen-dència, en paral·lel a un reforç dels serveis públics. Però ens trobem que l’estat traspassa a les famílies la cura i la majoria opta per fer-ho ell o recórrer a l’economia submergida. És un sector potent però viciat”, resu-meix Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de Comissions Obreres.Algunes feines com les relacio-nades amb l’educació o la sa-lut requereixen certa formació específica. “La qualificació no és homogènia i està molt po-laritzada entre els grups supe-riors i els baixos. Tot això es-tà canviant, perquè es demana cada cop més especialització i formació intermèdia”, raona el Consell de Treball (CTESC).

lut, que es presenta al món sota el paraigües de Barcelona Cen-tre Mèdic amb un “alt grau de qualificació, globalitat de les es-pecialitats mèdiques i avançat nivell tecnològic”. Catalunya suma prop de 60 hospitals, dels quals sis són dels més actius en producció científica.

Indústria aeronàuticai aeroespacial La instal·lació d’Spanair i Vue-ling (després de fusionar-se amb Clickair, filial d’Iberia-Bri-tish Airways) al Prat i el Pla d’Aeroports de la Generalitat poden impulsar una indústria en què Catalunya se situa per darrere de Madrid i Andalusia a Espanya, amb un pol, del de Tolosa de Llenguadoc, relati-vament proper. Catalunya in-tenta guanyar posicions amb el Barcelona Aeronautics & Space Association (BAIE), amb em-preses punteres o amb capa-citat de creixement com GTD, Serra, Nuevas Tecnologías Es-paciales.

Les esperances per a una recuperació duradoraAeronàutica i aeroespacial, energies renovables, serveis a les persones, turisme... Les candidates a rellevar la construcció-locomotora són moltes. Catalunya aposta pels sectors que ara es pronostiquen com de futur. Els dubtes sobre si serà així són molts: són indústries que requereixen d’una mà d’obra massiva i que puguin absorbir l’alt atur actual? Seran rendibles per elles mateixes? Es tracta de sectors que han de ser capaços de generar moltes i bones ocupacions, que siguin respectuosos amb l’entorn i que donin un alt valor afegit.

Algunes feines, com per exemple, les relacionades amb els àmbits de l’educació i la salut requereixen certa formació específica. / ARXIU

Les energies renovableshaurien de servir per atreure mà d’obra especialitzada

EL FUTUR DELS SECTORS ECONÒMICS

Es parla de l’activitat turística com una mina de noves ocupacions a Catalunya

42 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SOCIETAT / Perspectiva

això incideix de ple en el model de gestió empresarial. També en aquest aspecte estem exhau-rint un model, l’iniciat per Henry Ford fa cent anys, basat en pro-duir a gran escala, en grans fac-tories, pretenent més els baixos costos que la qualitat i el bon servei, generant problemes de tota classe, contaminació de tot tipus, un excés de consum inútil de recursos i esforços. Malaura-dament, aquest model s’ha extès als serveis que, prestats a gran escala, tracta les persones com a ramats, amb les incomoditats i frustració corresponents.En definitiva, estem utilitzant un model de vida i treball gens adequat avui. El pitjor és que tot plegat es pot agreujar més, si no canviem de model molt aviat, ja que nous, però grans col·lectius humans que fins ara no partici-paven del món desenvolupat, ho estan fent ja o ho faran en breu (Xina i Índia, sobretot).Afortunadament i, tal i com hem ja comentat, les alternatives van estant cada cop més clares i, en els propers vint-i-cinc anys s’anirà fent realitat un nou model de societat. Així, faran la seva aparició nous recursos, abundants, barats i sostenibles i un nou model de vida i treball. A més, podran estar a l’abast d’una societat més àmplia, sense arri-bar a situacions d’esgotament i insostenibilitat.

Què ens depararà el nou model de vida?Els recursos materials, sobre-tot els recursos clau (aigua, energia, materials, etc.), estan avançant i avançaran molt més en els propers anys, amb nous materials, millors i més barats, que estaran a disposició de la humanitat, sigui per al consum directe o per a la producció. En el cas de l’aigua, aquest recurs que tant ens preocupa avui, es farà realment disponible, amb una menor dependència de la climatologia, degut als avenços tecnològics (desalinitzadores i altres tècniques). Es podrà dis-posar de més aliments, millors i més saludables. Es faran cada vegada més assequibles, degut

engrescador és que les centrals de fusió termonuclear funcio-naran amb un plasma de gasos amb càrregues elèctriques que poden possibilitar la generació directe d’energia elèctrica, sen-se la necessitat de convertidors, molt costosos i que generen pèr-dues d’energia.Per la seva banda, les energies renovables (fotovoltaica, eòlica, etc.) constitueixen una bona solució, ja avui, que anirà a més, amb la qual cosa es podrà dependre cada cop menys del petroli. Per altra banda, poden ser la solució ideal per a l’auto-bastiment en situacions concre-tes, siguin domèstiques, indus-trials o altres.Un aspecte especialment impor-tant serà el model de funciona-ment dels transports. L’energia elèctrica, un recurs energètic net i amb una gran diversitat d’aplicacions, que avui encara és difícil d’emmagatzemar, s’uti-litzarà en el transport, de forma àmplia i generalitzada. Però el transport té un altre aspecte molt important: les infraestruc-tures. Hi haurà més i millors infraestructures per al trans-port. Un exemple, serà la xarxa de ferrocarrils d’alta velocitat que en poc temps, cobrirà tota Europa. Hem de dir, tot i això, que hi haurà un altre aspecte

LA SOCIETAT DEL FUTUR

Horitzó 2050: un nou model de societat més eficient, humana i sostenibleLa humanitat es troba ara mateix en una situació crucial: està arribant al límit de les possibilitats d’explotació d’un model de societat que ha estat vigent durant tot el segle XX i, inclús, en molts aspectes, en bona part de la segona meitat de l’anterior. Afortunadament, però, es pot dir que ens trobem a les portes d’un nou model.

Els sistemes de transport estan arribant al límit de les seves possibilitats. / ARXIU

Podem considerar que el món assisteix a l’obligat acabament d’una forma de viure insosteni-ble, adequada fa cinquanta, cent o més anys, però avui excessi-vament incòmoda, estressant i costosa en tots els sentits. Avui, la nostra existència pre-cisa de productes i serveis que, amb molta freqüència, aconse-guim després de complicades i fatigoses gestions. Els sistemes de transport estan arribant al límit de les seves possibilitats, ja que bàsicament ens movem pels mateixos sistemes de fa cinquanta anys, però en una societat on tot el món es mou i molt (ha arribat la globalització massa d’hora?) i els col·lapses estan a l’ordre del dia (aero-ports, autopistes, vies urbanes, etc.). L’energia necessària uti-litza els mateixos recursos (una altra cosa que segueix sense variar gran cosa des de fa molts anys), quelcom insostenible econòmica i ambientalment.El tema dels recursos per viure i treballar, no ofereix un pano-rama gaire millor. Així, pel que fa referència als recursos ali-mentaris, el model actual exi-geix cada vegada més aliments i més barats i l’hem resolt amb el que anomenem menjar escombraria, amb el resultat d’un increment espectacular de l’obesitat i atres malalties. S’es-tan utilitzant recursos materials que, a falta de noves opcions, estan esgotant les reserves mundials (aigua, petroli, etc.).Un aspecte no menys important és el relacionat amb la produc-ció de tot el necessari per viure i

també als avenços en la genè-tica i les noves tecnologies.També podrem parlar d’un nou model energètic que, de fet, ja està posant-se en marxa. Aquest model ha de basar-se a curt i mig termini en l’hidrogen, ele-ment molt abundant a la natura, no contaminant, i que no genera problemes ambientals i climà-tics, a més de no presentar de-sequilibris a nivell mundial entre països que el tenen i els que no, com passa amb els recursos fòssils. Ja està desenvolupada la tecnologia necessària, que ja es podria utilitzar.A llarg termini arribarà la solu-ció definitiva: l’energia nuclear de fusió; es tracta d’una energia d’una capacitat colossal, total-ment neta de radiacions, que utilitzarà recursos abundants arreu, ja que l’hidrogen ho és i encara que el procés de produir els seus núclids és car, hem de pensar que un sol gram de deuteri pot donar el rendiment energètic de 10.000 kg de carbó. Una altra dimensió... I el més

que ajudarà a la descongestió en el transport: el nou model de vida que ens espera, serà més ordenat, no ens mourem innecessàriament, a més que la creixent tecnologia de la infor-mació i telecomunicacions ens estalviarà desplaçaments (tele-treball, telebotigues, videocon-ferències, etc.).Per altra banda, tot el que cons-tituirà la nova forma de vida i els nous recursos de tot tipus que la humanitat tindrà a la seva disposició en els propers decen-nis, haurà d’obtenir-se, ser pro-cessat, fabricat i posat a dispo-sició de la humanitat, per mitjà de l’activitat de les empreses. Aquestes hauran de millorar el nivell d’eficiència i sostenibilitat que presenten avui, cosa que s’aconseguirà amb la definitiva implantació de models de gestió altament eficients, en la línia del lean management, aplicat de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient.El lean management és una filosofia de gestió, cada vegada més utilitzada (tot i que avui és encara cosa d’unes poques empreses excel·lents), que suposa un avenç definitiu, no sols en la gestió d’empreses i negocis, sinó també de la vida personal. Així, per exemple, permet operar amb eficiència a petita escala, eliminant malba-ratament de recursos i obtenir productes i serveis més perso-nalitzats i un tracte més proper amb l’usuari. La pròpia opera-tiva industrial i de serveis impli-carà molt menys cost i temps, en eliminar activitats que supo-sen malbarataments en els pro-cessos de tota mena. Es supe-rarà, en fi, l’actual necessitat, massa freqüent, de sacrificar la qualitat, la rapidesa de res-posta i la comoditat dels clients (per exemple, obligant-los a fer cues), per aconseguir producti-vitat i costos més baixos.Aquest és el nou model de món i de vida que ens espera en un futur. Que sigui realment proper i complet, dependrà de la volun-tat dels éssers humans, de mou-re’ns plegats cap a aquest objec-tiu comú i transcendental.

LLUÍS CUATRECASAS ARBÓSCATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES DE LA UPC. PRESIDENTDE L’INSTITUT LEAN MANAGEMENT

D’ESPANYA

Apareixeran nous recursos, abundants, barats i sostenibles, i un nou model de vida i treball

44 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SOCIETAT / Educació

(2001) per acabar de perfilar i concretar en què consistiria i com s’aplicaria l’EEES i també les qüestions de programes d’in-tercanvi i la formació en idio-mes i en les Tecnologies de la Informació i a Comunicació. A Espanya, el 2001 amb el Partit Popular al Govern es va apro-var la Llei Orgànica d’Universi-tats (LOU), la qual va suposar la paralització de l’adaptació a Europa sotmetent les universi-tats a l’elaboració d’estatuts i reglaments innecessaris. Poste-riorment, el 2007, amb el PSOE al Govern es va aprovar la refor-ma de la LOU (LOMLOU) amb la qual es va reprendre el camí cap a Europa, posant les bases del canvi que la universitat està realitzant avui dia.El 1999 els 29 països de la Unió, amb els ministres d’educació al capdavant, van trobar-se a Bo-lonya per engegar la reforma. Aquest pla actualment s’està acabant d’adaptar totes les uni-versitats i haurà d’estar en fun-cionament el proper curs 2010-2011. L’objectiu és la unificació de criteris dins l’EEES i perme-tre la mobilitat d’alumnes com de professors. Els títols univer-sitaris, és a dir les diplomatures i les llicenciatures, passaran a dir-se Graus mentre que els crè-

CRISTINA SAN JOSÉ

Fent una mirada enrere, el sec-tor universitari ha evolucionat força des que hi ha democràcia, tot i que a un ritme potser una mica lent respecte d’altres paï-sos. A l’any 1983, a Espanya hi havia la Llei Orgànica per a la Reforma Universitària (LRU), la qual va iniciar el primer de tota una sèrie de canvis que s’aniri-en succeint amb posteriors re-formes fins a dia d’avui, amb Europa en ple procés d’adapta-ció al Pla de Bolonya. En aquell moment, la LRU possibilitar la transferència a les comunitats autònomes de les competèn-cies en matèria d’educació superior, cosa mai permesa abans. Aquella nova etapa va permetre al sector universitari, a nivell estatal, emprendre una sèrie de reformes i canvis que van fer possible la democratit-zació de la universitat.

Com sorgeix BolonyaL’any 1988 gairebé 400 universi-tats van signar la Carta Magna amb la qual proclamaven i de-fensaven l’autonomia de la uni-versitat i la llibertat acadèmica. Així naixia la base del Procés de Bolonya. Però no va ser fins el 1999 que els ministres d’edu-cació dels països membres de la Unió Europea van signar els punts bàsics que fonamentarien el Pla per crear l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest acord constava d’uns punts bàsics que permetrien a cada país adaptar la reforma universitària a la seva manera. Després de l’acord de Bolonya del 1999 es va realitzar la De-claració de la Sorbona (1998) i la Declaració de Salamanca

a tothom per poder accedir a la universitat mentre que hi haurà una part optativa perquè l’es-tudiant pugui millorar la nota per entrar als estudis desitjats. Aquesta part optativa l’estudi-ant la podrà triar en funció de les matèries de modalitat cur-sades al segon curs de batxille-rat. Per accedir a la universitat s’haurà de treure una puntua-ció d’un mínim de 5 punts. Modificació de la LUCLa Generalitat de Catalunya ha iniciat recentment els trà-mits per modificar la Llei d’Uni-versitats de Catalunya (LUC) i adaptar-se així a les noves com-petències de l’Estatut d’Auto-nomia de Catalunya. Una de les novetats de la LOMLUC se-rà l’impuls de la marca Univer-sitat de Catalunya a través del consorci que crearà el govern juntament amb les universitats catalanes. El text que el conse-ller Huguet ha presentat recent-ment s’ha elaborat a través d’un procés consultiu i participatiu i té la voluntat de poder apro-var-se amb un ampli consens. Encara cal definir i modificar alguns punts de manera que les universitats públiques i priva-des s’hi trobin totalment inte-grades i identificades.

La universitat s’adapta a EuropaL’educació universitària ha viscut en els darrers 10 anys tota una sèrie de canvis importants, tant a nivell legis-latiu com, per consegüent, a nivell pràctic a les aules. Ara, ja amb un peu dins l’Espai Europeu d’Educació Su-perior (EEES) la universitat encara el futur ple de reptes a assolir, els quals, de ben segur, no estaran exempts de possibles protestes.

A partir d’aquest curs 2009-10 la nova selectivitat entrarà en funcionament. / ARXIU

Amb Bolonya, s’unifiquen els criteris i es potencia la mobilitat d’alumnes i professors

dits tindran la mateixa equiva-lència a tot arreu d’Europa sota el criteri ECTS (European Cre-dit Transfer and Accumulation System) pel qual s’estableix que cada crèdit equival a un temps d’entre 25 i 30 hores de treball.

La nova selectivitatAmb el nou escenari educatiu la selectivitat també canvia i ho fa-rà aquest curs 2009-2010. La no-va prova constarà d’una part ge-neral comuna i obligatòria per

IMMA TUBELLARectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“Una universitat estàtica, un salt sense xarxa” Amb el nou segle el nostre món va entrar en un nou model d’organitza-ció social conegut com a «societat xarxa», vinculat a una revolució tec-nològica impulsada per l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en diversos aspectes de la nostra vida. La tecnologia no és la font d’aquest canvi, però sense no existiria la societat en què vivim.La societat xarxa és l’estructura so-cial del nostre temps i, tot i que no totes les persones ni totes les acti-vitats o territoris són organitzats a partir de la lògica de la xarxa, tota la humanitat està condicionada en els aspectes fonamentals de la seva existència pel que s’esdevé en les xarxes globals que inclouen i organitzen el que és més essencial pel que fa a la riquesa, el coneixe-ment, el poder, la comunicació i la tecnologia existents al món. Això no és bo ni dolent, simplement és una realitat, i les conseqüències, tal com ha passat en altres mo-ments de la història, dependran del que fem les persones amb els ins-truments que tenim a l’abast.Com la societat xarxa afecta la uni-versitat? Tot indica que en el segle XXI les nacions econòmicament po-deroses seran les que hagin estat capaces de convertir-se en socie-tats d’aprenentatge, les que hagin fet de l’aprenentatge al llarg de la vida el seu objectiu central. Per a fer-ho necessitaran institucions educatives tan fortes com flexibles per a poder-se adaptar als nous temps i a les noves demandes.Em sembla que hi ha el consens necessari sobre la necessitat de canviar cap a una economia basa-da en el coneixement, i la crisi en què som immersos ens ofereix una magnífica oportunitat per a fer-ho, i ho aconseguirem si tenim una es-tratègia nacional orientada a refor-çar la recerca i la innovació i unes universitats emprenedores orienta-des a l’excel·lència acadèmica.Però no oblidem que no podrem transformar la societat si abans no transformem la universitat i l’adaptem a les necessitats del segle XXI, a les demandes de la societat xarxa.

LA UNIVERSITAT AHIR I AVUI

La visió de...

Xile

Espa

nya

Alem

anya

Itàlia

Mèx

ic

Irlan

da

EUA

Bras

il

Portu

gal

OCDE

UE-1

9

Païso

s Baix

os

Regn

e Unit

Franç

a

Finlàn

dia

Noru

ega

Suèc

ia

8%

7%

6%

5%

4%

3%

2%

1%

0%

DESPESA PÚBLICA EN EDUCACIÓ COM A PERCENTATGE DEL PIB (DADES 2006)

Font: Informe espanyol sobre l’educació. Indicadors de la OCDE 2009.

46 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SOCIETAT / Ocupació

construcció unida amb la cri-si financera es perfilen com les causes de la recessió. Durant molts anys, l’economia espa-nyola s’ha sustentat en el tot-xo, però quan aquest ja no ha donat més de si, tot el que esta-va al seu voltant s’ha esfondrat. Després d’Irlanda, Espanya ha estat el país de la UE amb un pes més elevat de la construc-ció entre la població en edat la-boral. En canvi, és el país amb menys pes (només per sobre de Romania) del sector educa-tiu. A Suècia, els percentatges s’inverteixen. I és que la inten-sa creació d’empreses i treball al voltant d’aquest sector (5,5 milions més d’actius, dels quals 3 són immigrants, és a dir, nous residents), ha fet que moltes persones abandonessin el sis-tema educatiu atretes per les oportunitats que oferia la cons-trucció, sense necessitat de te-nir formació prèvia. El resultat ha estat devastador: milers de joves, i també immigrants, de baixa qualificació s’han quedat sense feina. Mentrestant, un informe de l’Institut d’Estudis

MERITXELL SORT

Si mirem uns anys enrere, la paraula crisi no existia. Vivíem en ple miracle espanyol, basat en la creació de 7,5 milions de llocs de treball en 12 anys. La taxa d’ocupació va arribar gai-rebé al 67% de la població en edat laboral, i podíem albergar l’esperança de complir amb els objectius de plena ocupació marcats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%), després d’ha-ver superat països com Itàlia o França. Fa tres anys, la princi-pal lacra del mercat laboral era l’elevada temporalitat. Alesho-res, el Govern de Zapatero va impulsar la contractació inde-finida i va perfeccionar la uti-lització del contracte temporal. El juliol del 2007 l’atur vivia els seus mínims històrics i res feia presagiar un futur tan negre...

L’atur creix a un ritme imparablePerò aquesta època daura-da va acabar ràpid. De fet, no-més va ser un miratge, perquè el deteriorament del mercat de treball ha estat fulminant. A mitjans del 2008, quan el pre-sident Zapatero negava la cri-si que s’apropava, les xifres ja ens alertaven. L’atur se situava al 9% a Catalunya (i a l’11,3% a Espanya) i les empreses havien de fer mans i mànigues per tan-car l’any amb resultats ajustats. Durant aquest 2009, l’economia catalana i espanyola ha caigut en picat, fins al punt que la xifra d’aturats a l’Estat ha augmentat en 1.524.600 persones al llarg dels últims 12 mesos, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La taxa d’atur s’ha situ-at al tercer trimestre al 17,93% a Espanya i al 15,95% a Catalunya, dades que contrasten amb el 9,3% de la Zona Euro. A més, dos terços dels nous aturats de la Unió Europea surten d’Espa-nya. I sembla que la cosa va per llarg, tenint en compte les pers-pectives tan poc esperançado-res que ens acompanyen.I com hem arribat fins a aquest punt? La sobresaturació del mercat immobiliari i de la

drets dels treballadors. El docu-ment Propuestas sindicales por el Empleo y la Protección Soci-al, elaborat per UGT i CCOO, defensa com a mesures més urgents fomentar l’activitat em-prenedora, impulsar polítiques actives de treball, augmentar la protecció dels aturats per evi-tar la seva exclusió social, i re-formar el sistema financer per tal de garantir el flux de crèdit a les famílies i empreses. Al mateix temps, els ex minis-tres de Treball Manuel Pimentel i Jesús Caldera parlen de futur i de la necessitat de posar en marxa un nou model produc-tiu, ja que l’actual s’està esgo-tant. “Després d’una saturació en el sector de la construcció, cal mirar cap als sectors de fu-tur, on hi ha les energies reno-vables, que ja han creat 188.000 llocs de treball; la biotecnolo-gia, el sector aeronàutic i aero-espacial; les tecnologies de la informació i la comunicació; el sector cultural; els serveis soci-als i els serveis personals asso-ciats a l’atenció a discapacitats i a persones dependents”, afir-men els dos ex ministres.En qualsevol cas, l’increment de l’atur és un fet i els pronòs-tics apunten a què arribarem al 20%. Això requereix mesures urgents i, tot i que difereixin en les seves solucions per cre-ar treball, l’atur és una pedra a les sabates tant per a empreses com per a sindicats i Govern. Perquè ens afecta a tots.

L’atur, la cara més amarga de la crisi econòmica Després d’anys de bonança econòmica, a mitjans del 2008 les coses es van començar a tòrcer. Tant, que durant l’últim any, el nombre d’aturats a Espanya ha augmentat en 1.524.600 persones. I sembla que arribarem fàcilment a una taxa del 20% al llarg del 2010. La solució no la té ningú, però si l’economia no creix amb força, no es genera treball. I de moment, el diàleg social entre Govern, patronal i sindicats està en suspens.

Després d’Irlanda, Espanya ha estat el país de la UE amb un pes més elevat de la construcció entre la població en edat laboral. / ARXIU

Econòmics (IEE) alerta que aquests joves són els que cor-ren més risc de quedar exclo-sos de l’àmbit laboral a causa de la crisi i pel gir de les eco-nomies cap a un sistema basat en el coneixement.

La solució passa per la reforma laboral?Davant d’aquest panorama, nin-gú té una bola màgica per pro-nosticar quan podrem veure una mica de llum enmig de tan-ta foscor, però sí que tothom té alguna cosa a dir-hi. Moltes pro-postes giren al voltant de la ne-cessitat d’una reforma laboral, tot i que, de moment, el diàleg social entre Executiu, patronal i sindicats s’ha aturat sense ar-ribar a cap acord.El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, aposta per la modera-ció salarial a Espanya per allu-nyar els riscos d’inflació. Molt semblant és la postura del Banc d’Espanya i la Confederació Es-panyola d’Organitzacions Em-presarials (CEOE), que parlen d’un abaratiment dels acomia-daments. La CEOE també de-manda la defensa del concepte de flexiseguretat i una rebaixa de cinc punts en l’impost de so-cietats per a totes les empreses, independentment de la mida que tinguin.Per la seva banda, els sindicats veuen les solucions que es pro-posen des del col·lectiu empre-sarial com una reducció dels

OCUPACIÓ I MERCAT LABORAL

Durant molts anys l’economia espanyola s’ha sustentat en el totxo, i ara, tot el que estava al seu voltant s’ha esfondrat

MIQUEL BONETDirector Prog. Competències de la Universitat de Barcelona - IL3

De quina crisi em parla?Ser optimista davant d’un futur incert és la millor eina per obrir la caixa del treball durant els propers anys. Es tracta d’una actitud, però segur que funciona perquè, amb crisi o sense, les empreses no volen ni persones tristes ni persones perdedores.Venim d’una gran mentida, denomi-nada l’educació del benestar. I això què és? Gairebé ens hem pensat que es podia viure sense esforç, i ara ha arribat la factura en forma de crisi, que no té res a veure amb els bancs o amb els pisos, perquè estem par-lant de valors, d’una forma de vida que s’ha anat pervertint al llarg dels últims deu anys i que té a veure amb l’educació, la inseguretat jurídica i la deserció familiar. Cal fer front al fracàs escolar (una de les taxes més elevades d’Europa), a la falta d’em-prenedoria (gairebé la meitat dels alumnes universitaris fa oposicions), assumir que la justícia no funciona (més de dos milions de procediments pendents), i que és necessària una reforma laboral.Mentrestant, haurem de mirar al nostre voltant i decidir si en el pro-jecte laboral que tenim estem dis-posats a aportar valor afegit, idees i el compromís necessari per aprofitar les oportunitats que existeixen al mercat, com fan alguns sectors que continuen apostant pel futur. Mango, Desigual o Diesel obren noves tendes als mercats emergents, i Zara aposta per Internet. Aquí podem exportar restauració i cuina, perquè ningú sap més de turisme que nosaltres. Som un país de serveis, fem que es noti.No tindran problemes per trobar fei-na els que són competents en algun tema, ho saben i volen demostrar-ho, perquè han après destreses útils en un mercat competitiu. Per tant, a més de l’FP (que va néixer Ventafocs i ara és la princesa desitjada per més de 17.000 ofertes només a Catalunya), la informàtica a partir del 2.0; l’atenció a la bellesa, salut i geriatria; i tots els serveis que permetin estalviar temps, diners o esforços i que puguis fer pels altres, com gestió de compres a do-micili, teletreball o passejar gossos, seran oportunitats. Tot i que, el més important és anar despert per la vida, mirar al teu voltant i escoltar molt. I amb això, i una mica de fortuna, el futur està assegurat.

La visió de...

48 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009SOCIETAT / Política

Maragall i el nou EstatutLes eleccions de novembre de 2003 posen punt i final a gairebé 25 anys de pujolis-me i obren una nova era. Tot i que CiU torna a ser la can-didatura amb més escons, Ar-tur Mas es queda a les portes, ja que el pacte del Tinell en-tre ERC, ICV-EUiA i PSC per-met que el socialista Pasqual Maragall sigui investit nou president de la Generalitat. A part d’algunes polèmiques, com el famós 3%, Maragall serà recordat com l’impulsor del nou Estatut, aprovat pel Parlament català el setem-bre de 2005. No obstant això, aquest text original inicia un periple en terres poc amiguesi pateix una bona plomada al Parlament espanyol. Es rees-criu, s’exclou el terme nació i es retallen competències. En definitiva, un acord global de Zapatero amb CiU que in-digna ERC, que finalment de-mana el “no” al referèndum. L’Estatut es cobra la prime-ra víctima, amb la fractura definitiva del tripartit, però rep el suport del 73,9% dels catalans que van a votar en referèndum. Ara bé, el se-rial de l’Estatut sembla que encara té corda per estona. De moment, hem d’esperar que el Tribunal Constitucio-nal es pronunciï i doni res-posta als múltiples recursos d’inconstitucionalitat que ha rebut el text. En aquest sen-tit, qui ja ha dit la seva és Jor-di Pujol, que s’inclina a pen-

MERITXELL SORT

Si ens remuntem més de 10 anys enrere, el rostre polí-tic del país era un altre: Jor-di Pujol. Havia arribat a la presidència de la Generali-tat de Catalunya el 24 d’abril de 1980, i havia estat reele-git consecutivament el 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Es re-tira l’any 2003 i deixa les reg-nes del partit (Convergència Democràtica de Catalunya) al seu delfí, Artur Mas. Després de més de dues dèca-des de pujolisme, no és fàcil resumir els aspectes més relle-vants del seu mandat. Ara bé, n’hi ha un, que per les repercus-sions que encara avui dia té, no s’oblida així com així. Estem parlant del pacte del Majestic, un sopar informal el 28 d’abril de 1996 entre Pujol i Aznar a l’Hotel Majestic de Barcelona que va donar com a resultat el suport de CiU al govern del PP a canvi de determinades con-traprestacions per a Catalunya. Bàsicament, el PP es va com-prometre a millorar el sistema de finançament autonòmic (la cessió de l’IRPF a les autono-mies va passar del 15% pactat amb el PSOE al 30% amb ca-pacitat normativa); a permetre que els Mossos d’Esquadra as-sumissin el control del trànsit i es convertissin en una policia integral; i a agilitzar el traspàs d’algunes competències, com la gestió aeroportuària. En aquest sentit, diversos pesos pesants de la política actual estan reivindicant el Pacte del Majestic, com Artur Mas, el lí-der de l’oposició, que ha asse-gurat que la T-1, la nova ter-minal de l’aeroport del Prat, és fruit d’aquell acord entre CiU i PP. En línies semblants es va expressar fa uns mesos l’eurodiputat Ramon Tremosa, que va identificar el pacte com el “millor salt” en autogovern que ha donat Catalunya du-rant els últims trenta anys. De fet, va ressaltar que si avui te-nim vols directes a Nova York, ha estat gràcies a què el pacte va desembocar en una mica d’autonomia en la gestió aero-portuària.

crisi podria passar factura al tripartit si ara se celebressin les eleccions autonòmiques, segons dos sondejos publi-cats a El Periódico de Catalu-nya i La Vanguardia. Les dues publicacions coincideixen en la mateixa tendència: creix CiU i retrocedeix la suma dels tres partits d’esquerra que for-

Del pujolisme al tripartit Ha plogut molt des del famós pacte del Majestic entre CiU i PP i des que Aznar deia que parlava català a la intimitat. Des d’aleshores fins a l’actual govern de Montilla, entremig hem tingut de president Pasqual Maragall i un nou Estatut. I ara, en plena crisi econòmica, i sembla que també de valors, es destapa la caixa dels trons i surten a la llum casos de presumpta corrupció política.

Després de 25 anys de pujolisme al capdavant de la Generalitat, Pasqual Maragall obre una nova era

sar que la retallada per part del TC no serà explícita, però n’hi haurà. I recomana una resposta unitària del Parla-ment per mantenir el text en la seva integritat.

Montilla topa amb la crisiEl juny de 2006 Maragall anun-cia que no repetirà una terce-ra vegada com a candidat del PSC a la presidència de la Ge-neralitat. El que fins aleshores era ministre d’Indústria, José Montilla, el substitueix. I a les eleccions d’aquell mateix any, malgrat que obté 11 escons menys que CiU i cinc menys que Maragall en els comicis anteriors, accedeix a la presi-dència gràcies a la reedició del tripartit.El repte de Montilla durant aquesta legislatura és fer efec-tiu el desplegament de l’Estatut i dur a terme les polítiques so-cials i d’esquerres promeses al seu programa electoral. Però a partir de 2008 es comença a trobar amb un entrebanc que ja era previsible: la crisi econòmica. Les xifres sobre aturats, recessió i perspecti-ves de futur negres han situat en un segon terme els temes més polítics. I sembla que la

RECORREGUT POLÍTIC PELS ÚLTIMS 10 ANYS

men el Govern de la Generali-tat amb un lleuger retrocés del PSC i una pèrdua més impor-tant per part d’ERC. A més, els resultats que ofereixen una enquesta i l’altra indiquen que, si les eleccions fossin ara ma-teix, Artur Mas tindria opcions d’arribar a la presidència de la Generalitat.

Durant els últims mesos, pràcticament cap partit polític s’ha escapat de la polèmica. “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolu-tament”, deia Lord Acton. Després del cas Gürtel, que ha deixat força tocat el PP, la tempesta ha arribat a Catalunya. A part de Millet, acusat, entre altres coses, de desviar fons del Palau de la Música i destinar-los al partit d’Àngel Colom i a la Fundació Trias Fargas (vinculada a CDC), en aquestes últimes setmanes hem vist com diverses personalitats po-lítiques eren arrestades pel cas Pretòria del jutge Garzón contra la cor-rupció urbanística: l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, dos ex alts càrrecs de governs de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l’ex diputat del PSC Luis García. Alguns dirien que no és d’estranyar que, després de gairebé 25 anys de pujolisme al capda-vant de la Generalitat i sis de socialisme a l’Ajuntament de Santa Colo-ma, la corrupció havia d’emergir un dia o altre. I tot i que tant la cúpula de CiU com del PSC han intentat minimitzar l’impacte i els perjudicis produïts per l’operació Pretòria, la realitat és que el nucli dur d’ambdós partits ha rebut un cop important. Aquesta onada de corrupció, però, ha servit per reconciliar Mas i Mon-tilla, que han anunciat que treballaran junts per pactar fórmules de transparència en les requalificacions urbanístiques i en el finançament de les fundacions polítiques.

LA CORRUPCIÓ ESQUITXA LA CLASSE POLÍTICA

Al llarg dels últims 10 anys, la Generalitat de Catalunya ha tingut tres presidents: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.

El nou Estatut encara està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional

Trabajamos con personasSi para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos:

Selección de personal Formación Evaluación del perfil personal/profesional y competencias Adecuación del perfil al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos

Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 BarcelonaTel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21

E-mail: [email protected] - Web: www.ceice.com

50 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Evolució del PIB al món

L’Institut Nacional d’Estadística donava a conèixer, el passat 19 de novem-bre, que el PIB espanyol s’ha reduït tan sols un 0,3% durant el tercer trimes-tre respecte a l’anterior. És a dir, el PIB ha caigut, però, ho ha fet de forma més moderada que en el segon trimestre (-1,1%). Segons els experts, això ha estat possible gràcies a la millora del consum i la inversió.D’altra banda, l’INE situa la caiguda interanual del PIB espanyol, durant el trimestre del 2009, en un 4%. Són, per tant, ja quatre trimestres consecu-tius durant els quals l’economia espanyola ha registrat taxes interanuals negatives, després de les reculades de l’1,2%, 3,2% i 4,2%, experimen-tades en el quart trimestre de 2008, i primer i segon trimestre de 2009, respectivament.

Entorn europeu Tant el PIB de la Unió Europea com el de l’eurozona mostren evolucions similars al del PIB espanyol durant el tercer trimestre del 2009. Així, la pri-mera millora sis dècimes el seu creixement interanual (del -4,9% al -4,3%) mentre que la segona ho fa en set dècimes (del -4,8% al -4,1%). Ara bé, mentre hi ha països com França i Alemanya que ja comencen a tenir incre-ments positius respecte al trimestre anterior pel que fa al creixement del seu PIB, Espanya sembla ser que encara haurà d’esperar.

El PIB espanyol atenua la seva caiguda

2007 2008 2009 2010 2011Zona Euro 2,7 0,6 -4,5 0,5 1,9

2007 2008 2009 2010 2011Turquia 4,7 1,1 -5,5 1,5 3,0

2007 2008 2009 2010 2011Polònia 6,7 4,8 0,5 0,9 3,5

2007 2008 2009 2010 2011Algèria 3,0 3,0 2,2 3,5 4,0

2007 2008 2009 2010 2011Egipte 7,1 7,2 3,8 4,2 5,0

2007 2008 2009 2010 2011Argentina 8,7 6,8 -1,5 1,9 2.1

2007 2008 2009 2010 2011Mèxic 3,3 1,4 -5,8 1,7 3,0

2007 2008 2009 2010 2011Estats Units 2,0 1,1 -3,0 1,8 2,5

2007 2008 2009 2010 2011Nigèria 6,3 5,3 2,9 3,6 5,6

2007 2008 2009 2010 2011Brasil 5,7 5,1 -1,1 2,5 4,1

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL El mapa del món / INTERNACIONAL 51

2007 2008 2009 2010 2011Japó 2,3 -0,7 -6,8 1,0 2,0

2007 2008 2009 2010 2011Xina 13,0 9,0 6,5 7,5 8,5

2007 2008 2009 2010 2011Tailàndia 4,9 2,7 -3,2 2,2 3,1

2007 2008 2009 2010 2011Bangladesh 6,4 6,2 5,0 4,5 5,0

2007 2008 2009 2010 2011Pakistan 6,4 5,8 1,0 2,5 4,5

2007 2008 2009 2010 2011Índia 9,0 6,1 5,1 8,0 8,5

2007 2008 2009 2010 2011Iran 6,2 6,9 2,5 3,0 4,0

2007 2008 2009 2010 2011Rússia 8,1 5,6 -7,5 2,5 3,0

2007 2008 2009 2010 2011Indonèsia 6,3 6,1 3,5 5,0 6,0

2007 2008 2009 2010 2011Kenya 7,1 1,7 2,6 3,4 4,9

2007 2008 2009 2010 2011Sud- àfrica 5,1 3,1 -1,5 2,6 4,1

52 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Anàlisi

ELS ERRORS ECONÒMICS DE L’ÚLTIMA DÈCADA

JOAN TUGORES QUES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

10 anys: de crisi a crisi... i les lliçons apreses? Fa 10 anys les economies asiàtiques, incloses algunes de les ara més emergents, sortien d’una greu crisi, amb una empenta inusitada. Avui, economies de tot el món i molt especialment les avançades, lluiten per sortir d’una gravíssima crisi. Com ha canviat el món entre crisis i crisi?

Hi ha probablement moltes formes de caracteritzar els darrers 10 anys, en què Món Empresarial ens ha portat pun-tual informació de qualitat i rigor sobre els esdeveniments econòmics i empresarials i el seu entorn sociopolític. Però, amb la perspectiva històrica que inspiren aquests aniver-saris, crec que una manera adient és la transició entre la crisi de finals del segle XX (iniciada a Àsia però contagi-ada també a Rússia, Turquia i Argentina, entre d’altres) i l’actual de finals de la primera dècada del segle XXI.

La crisi amb origen geogràfic a Àsia des de 1997 es va originar, en bona mesura, per unes grans entrades de capital procedent dels països occidentals avançats i que van donar lloc a sobrevalo-racions artificials d’actius finan-cers i immobiliaris a bona part

de les economies avui emer-gents d’Àsia-Pacífic. La crisi actual, curiosament, ha tingut la direcció geogràfica inversa: ha estat causada en bona mesura per una arribada massiva d’es-talvi procedent de Xina i altres economies amb potencial comercial o energètic, que es va canalitzar sobretot envers els mercats financers dels Estats Units, però amb països com el Regne Unit, Austràlia, Irlanda o Espanya com a importadors nets de capitals. I també, com a finals del segle XX, la sobrevalo-ració generada en actius finan-cers i immobiliaris va arribar a situacions insostenibles, també sota la coartada de sofistica-ció financera. En resum, en 10 anys hem passat d’uns excessos financers a Àsia finançats per Occident, a una crisi financera a Occident finançada des d’Àsia.

Entre crisi i crisi, una onada de creixement, almenys segons els indicadors habituals (que inclo-uen al PIB per exemple la cons-trucció d’un milió d’habitatges que no es poden vendre en molt temps) que, estadísticament, ha estat la segona més gran de la història després de la dels anys 60. Curiosament –o no– la finalització d’aquesta etapa de prosperitat ens ha portat també a la segona fase més crítica del capitalisme, després de la Gran Depressió dels anys 30. El terme

Gran Recessió recull aquest dubtós honor. La fragilitat del creixement assolit, sobretot als països que van apostar per un baix estalvi, una baixa produc-tivitat i activitats intensives en ocupació de baixa qualificació (se’ns acudeix algun exemple?), i la necessitat de fonamentar amb més solidesa el futur seria una lliçó cabdal de la darrera dècada.

Aprendre la lliçóHem après algunes lliçons d’aquesta dècada? Algunes hau-rien de ser evidents, però això no garanteix que siguin assu-mides. La reacció d’Àsia a la seva crisi fa 10 anys va ser molt bona: els ha permès avançar en l’emergència cap a posicions cada vegada més capdavante-res a l’economia, les finances i la política globals. Quins van ser els trets fonamentals de la seva reacció? Més estalvi domèstic (entre d’altres raons perquè van patir la fugida d’in-versions occidentals quan més necessàries eren), més orien-tació a inversions productives, a sectors capaços de competir internacionalment, més esforç, més valor afegit... i a institu-cions que donessin suport a aquest model. Si ho veiem així sembla fins i tot difícil parlar de miracle asiàtic: una descripció més senzilla seria la feina ben feta sí que tenia futur, com es deia no fa gaire.

Hem après les lliçons nosaltres els occidentals, amb la nostracrisi recent? Són sincers els plantejaments per redreçar el model econòmic envers acti-vitats de més elevada produc-tivitat, innovació, valor afegit i ocupació de qualitat que les que van protagonitzar el boom fins el 2006 o, al contrari, es tracta fins ara sobretot de retòriques sense que els veritables incen-tius hagin canviat? Estem dispo-sats a recuperar pautes d’estalvi raonables amb els valors sub-jacents d’austeritat i esforç que fins no fa tant eren integrants cabdals dels nostres valors?

Es podrà dir que la prosperitat dels emergents en bona mesura s’ha basat en el motor de les exportacions que han submi-nistrat durant anys els mercats de destinació de les economies avançades, però també és cert que ara són les economies emer-gents les que ofereixen mercats més dinàmics (que inclouen la incorporació a pautes de consum quasi-occidentals de més de mil milions de perso-nes), però per aprofitar aques-tes oportunitats hem de ser capaços de sintonitzar amb les seves demandes específiques. Curiosament, mentre alguns debaten si les economies emer-gents s’estarien desacoplant(decoupling) de la seva tradici-onal dependència dels mercats de les economies avançades,

potser som ara les economies tradicionalment avançades les que hem de fer esforços per no desconnectar del potencial de creixement de les emergents-emergides.

Dues consideracions finals. La primera, si uns països van reaccionar bé a la crisi de fa 10 anys i altres van entrar en models de creixement amb importants fragilitats, no és estrany que la darrera dècada hagi estat testimoni d’una redistribució del poder eco-nòmic, financer i empresarial que ja s’està traduint en més pes polític global. I la pregunta inquietant és si aquesta nova distribució del poder també implicarà més pes d’interpre-tacions del paper de la demo-cràcia i de les societats de be-nestar que suposin un retrocés històric. Què deixarem anar pel desguàs els occidentals en la propera dècada com a preus dels errors que ens han conduït a la crisi recent? I la segona, si no aprenem les lliçons que ens han portat de crisi a crisi a la darrera dècada, en termes del paper de l’estalvi, la pro-ductivitat, els nivells d’exigèn-cia al sistema financer i a les institucions, probablement la penitència serà que quan s’es-crigui la història de la propera dècada 2009-2019 encara sigui aplicable el títol d’aquest arti-cle, de crisi a crisi... again.

Les economies avançades no poden passar per alt el potencial de creixement de les emergents

Cal recuperar pautes d’estalvi raonablesamb els valors d’austeritat i esforç

Els països que van apostar per un baix estalvi han tingut un creixement fràgil. / ARXIU

Al llarg de l’última dècada s’han comès molts errors. / ARXIU

54 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Conflictes polítics

Una dècada de conflictesLa guerra contra el terrorisme iniciada pels Estats Units després dels atacs de l’11S ha marcat l’agenda política dels darrers deu anys. No podem oblidar la guerra a l’Afganistan i al’Iraq, l’11M a Madrid o la siuació de la Franja de Gaza, tots ells també fets protagonistes d’aquesta dècada.

Nova York va ser l’escenari dels atacs terroristes d’Al-Qaeda el 2001. / ARXIU

NÚRIA CABRERA

El 1999, ara fa deu anys, es tan-cava un dels episodis més sag-nants de la història dels Bal-cans, la Guerra de Kosovo, que va deixar, segons les Nacions Unides, més de 10.000 morts, més de 3.000 desapareguts i prop d’un milió de refugiats. Concloïa així el segle XX, una de les etapes més convulses de la Història.Amb el segle XXI no arribaria tampoc la pau. Tothom recor-da on era l’11 de setembre de 2001, i com es va assabentar de la terrible notícia: un avió s’es-tavellava contra una de les Tor-res Bessones del World Trade Center de Nova York. Als pocs minuts, quan els espais infor-matius de totes les cadenes de televisió del món connectaven en directe amb el lloc del fets, la comunitat internacional as-sistia en temps real a l’estave-llament d’un segon avió, que va eliminar de cop, la hipòtesi de l’accident per la certesa d’un atemptat terrorista. Els Estats Units es convertien en un gran plató de televisió que també ens va oferir, en diferit, els atacs al Pentàgon i la caiguda d’un altre avió a Pensilvània. El cor del Món Occidental es convertia en pocs segons, en la zona més vulnerable del plane-ta, amb prop de 3.000 víctimes mortals, i l’actualització d’una de les tècniques de guerra més antigues, l’atac a la població ci-vil. Però l’11S va ser, en defini-tiva, un canvi en les relacions internacionals tal i com s’ente-nien fins ara, i la presentació en societat d’Al-Qaeda i del seu lí-der, Osama Bin Laden.

Guerra a Orient:Afganistan i IraqCom a resposta a l’11S, George W. Bush va declarar la “Guerra contra el terrorisme” per dete-nir a Osama Bin Laden. Això el va portar a envair l’Afganistan, amb la col·laboració de l’OTAN i el vist-i-plau de les Nacions Unides, sota l’operació “Lliber-tat duradora”. Ja han passat vuit anys de l’inici d’aquest con-flicte i Estats Units continua a l’Afganistan enfrontant-se a grups de guerrillers talibans que van ser expulsats del poder

amb l’arribada nord-americana, i sense rastre de Bin Laden.Pel que fa a la presència espa-nyola a l’Afganistan, s’ha man-tingut, encara el cost de vides humanes. En els darrers mesos, s’ha augmentat el contingent de soldats espanyols i el recolza-ment econòmic. L’any 2003, els Estats Units van envair Iraq, amb el recolzament de la Gran Bretanya i Espanya, un suport que ha quedat re-flectit en l’imaginari col·lectiu a través de la fotografia dels tres líders a les Açores, on es van reunir, amb la justificació que el país de Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. L’ocupació va con-vertir-se en guerra, i els Estats Units van fer-se amb el control del país un mes després. De la “guerra quirúrgica” i ràpida que es va plantejar en el pri-mer moment, els Estats Units s’han trobat amb una forta re-sistència armada que fan im-possible la resolució immedia-ta d’un conflicte que costa als nord-americans més de 12.000 milions de dòlars al mes i que ha deixat més de 4.000 soldats morts, 150.000 víctimes civils i quatre milions d’exiliats. Pel que fa a Espanya, el presi-dent José Mª Aznar va donar total suport a Bush, i va envi-ar tropes. Amb el canvi de go-

vern, el nou president, José Luis Rodríguez Zapatero va complir una de les seves pro-meses de candidat, i va orde-nar la retirada dels soldats es-panyols de l’Iraq.

Al-Qaeda a Europa: 11MEspanya va viure el terrorisme d’Al-Qaeda al seu propi terri-tori. L’11 de març de 2004, la xarxa de rodalies de Madrid va ser l’escenari del major atemp-tat terrorista comès a Euro-pa, amb 191 víctimes mortals i quasi 2.000 ferits, en plena precampanya a les eleccions generals, que va guanyar Jo-sé Luis Rodríguez Zapatero. Amb posterioritat, es va dur a terme el judici pels atemptats que va concloure amb la rea-firmació de què van ser come-sos per una cèl·lula yihaidista, desmuntant la possible autoria d’ETA, primera versió del go-vern d’Aznar.

Altres conflictesA finals de 2001, mentre la co-munitat internacional recolza-va la “Operació Llibertat Dura-dora” del president George W. Bush a l’Afganistan, a l’hemis-feri sud americà, esclatava un dels conflictes econòmics més desesperants, l’anomenat “Cor-

ralito”. Va suposar, de la nit al dia, literalment, una restricció a l’extracció de diners en efec-tiu de bancs i caixes, imposada des del govern del president, en aquell moment, Fernando De la Rúa. Amb aquesta prohibició, es volia evitar la sortida de di-ners del sistema bancari per fugir del col·lapse bancari. La fugida de grans capitals d’em-preses estrangeres dies abans i la deficient gestió econòmica de governs anteriors, com el de Carlos Menem, recolzats per l’FMI, va donar lloc a mesos de mobilitzacions ciutadanes i la caiguda política dels presidents De la Rúa i Adolfo Rodríguez Saa. Psicològicament, el “Cor-ralito” va suposar per l’estalvia-dor, la conscienciació de la in-estabilitat bancària.D’Argentina cap a Estats Units, l’huracà Katrina va po-sar de manifest la debilitat del país més poderós del món a l’hora d’enfrontar-se contra una catàstrofe natural. Més de 1.800 morts i pèrdues eco-nòmiques de més de 75.000 milions de dòlars.Beslan, a Ossètia del Nord, es va convertir en l’escenari de l’horror l’any 2004. Una escola va ser presa per la força per ter-roristes armats, que va deixar més de 370 morts, 200 desapa-reguts i centenars de ferits. Al

2008, Ossètia del Sud va viure un altre conflicte, quan Geòrgia va voler reprendre militarment el control de la zona. Rússia va intervenir i el conflicte va fina-litzar amb l’acceptació de to-tes dues parts, del pla de pau proposat per la Unió Europea, que els obligava a tornar a l’sta-tu quo. Com a apunt, cal recor-dar que per Geòrgia passa, en bona part, el corredor de sor-tida de petroli i de gas del Mar Caspi i l’Àsia central, i que els Estats Units es troben cons-truint un oleoducte que neix a l’Azerbaidjan i arriba fins Turquia, passant per Geòrgia. Pel que fa a la Franja de Gaza, el desembre de 2008, Israel va dur a terme l’operació “Plom fos”, de la que es recorda com una de les massacres més ter-ribles dels darrers 40 anys de conflicte entre àrabs i israeli-ans, amb més de 1.400 morts, la major part, civils palestins. Du-rant els prop de 20 dies de guer-ra, es va anunciar l’alto al foc i l’exèrcit israelià es va retirar de la zona. L’ONU va condemnar “l’excés de força de l’exèrcit is-raelià”. El president de torn de la Unió Europea en aquell mo-ment, Nicolas Sarkozy, va con-demnar tant les “provocacions irresponsables” que havien pro-vocat l’atac, com “l’ús despro-porcionat de la força”.

L’ESPERANÇA D’OBAMA

Barack Obama guanyava les eleccions presidencials el 4 de novembre de 2008. Des de llavors fins ara, el nou president dels Estats Units ha destacat per la seva preocupació pels Drets Humans, que li ha valgut per rebre el Nobel de la Pau 2009, pel seu “extraordinari esforç” per estrènyer lligams amb la diplomàcia i la cooperació internacional, segons el comitè dels premis. Entre les decisions polítiques d’Obama com a president dels Estats Units es troben (encara que no s’han dut a terme) el pla de retirada de les tropes d’Iraq i el tancament de Guantánamo. En política nacional, Obama ha dut a terme la Llei d’Equitat Salarial, la Llei d’expansió del Programa d’Assegurança sanitària infantil, i ha aixecat la prohibició d’investigar amb cèl·lules mare. Econòmicament, ha dedicat els seus esforços a fer sortir els Estats Units de la recessió, amb la signatura de la llei d’Estímul Econòmic, dotada de 787.000 milions de dòlars.D’aquesta manera, Barack Obama s’ha convertit en l’esperança per poder avançar en les relacions entre països i afavorir un clima de diàleg i lluny dels conflictes armats. Encara això, Obama té davant seu reptes com el canvi climàtic, les relacions amb Rússia i l’Orient Mitjà o la desigualtat social a Nord-americà, que serviran per acabar de construir la figura de 44è president dels Estats Units.

XOCS D’INTERESSOS POLÍTICS

56 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Amèrica del Sud

terreny i que possiblement els actuals governants hagin de deixar el càrrec tot i les millo-res aconseguides, com el des-cens de l’atur i la pobresa o l’augment dels sous. Si això es produeix, tota la zona sud aca-barà implantant els mateixos patrons polítics. Brasil i Xile, juntament amb l’Uruguai, són els països que avui tenen un de-mocràcia moderada de centre-esquerra a la zona. De l ’altre costat, Uribe (Colòmbia), Morales (Bolívia) i Correa (Equador), tot i no sinto-nitzar amb les idees que procla-ma i defensa Chavez (Veneçue-la), han aconseguit entendre’s i treballar en consonància a l’hora de governar. Tots ells te-nen en comú haver modificat les respectives constitucions de manera irregular per acon-seguir estar al poder de mane-ra il·limitada. La tendència del populisme ‘chavista’ a Bolívia i l’Equador segueix i sembla que persistirà amb el temps.

Argentina i BrasilL’Argentina, amb Cristina Fer-nández, sembla que ha perdut definitivament el seu paper referent en favor de Brasil. A principis del segle XX, amb la celebració del primer cente-nari de la independència d’Ar-gentina, el futur d’aquest país prometia ser brillant i es creia

Sud-amèrica enceta una etapa de canvis polítics, econòmics i socials La zona de Sud-amèrica ha iniciat amb Uruguai un període electoral que durarà des del passat octubre i fins ben entrat el 2010. Les esquerres segueixen dominant tot i que les diferències entre el socialisme més liberal i el socialisme més populista segueixen el seu curs. El Brasil de Lula, amb la designació de Rio de Janeiro com a seu olímpica pel 2016, pren la batuta com a referent a la zona i espera la seva gran oportunitat de canvi i transformació a tots els nivells.

Brasil, amb Lula al capdavant, lidera el canvi de rumb a Sud-amèrica. / ARXIU

CRISTINA SAN JOSÉ

Els països que constitueixen la regió de Sud-amèrica, tot i les diferències evidents que existei-xen entre ells, estan units per la Unió de Nacions Sud-america-nes (UNASUR), la qual és una organització interestatal, fun-dada el 2004, la qual vol oferir un espai d’integració i diàleg de tots ells en tots els àmbits exis-tents prenent com a referent la Unió Europea (UE). Els conflictes però han estat sempre presents motivats per les desavinences dels 2 grans grups dominants que es distin-geixen. D’una banda, es troba el grup que tendeix a la demo-cràcia liberal, és a dir d’ideo-logia progressista, encapçalat per Brasil i seguit d’Uruguai, Xile, Perú, Paraguai, Costa Ri-ca, Guatemala i El Salvador (aquests 3 últims pertanyents a Centre-amèrica). Mentre que de l’altre costat hi ha el socialisme del segle XXI, o populisme, lide-rat per Hugo Chavez a Veneçue-la i on trobem també l’Equador, Bolívia i Nicaragua. El primer grup s’ha caracteritzat per l’al-ternança de govern i la volun-tat d’evolucionar les polítiques que s’apliquen; en canvi, el se-gon grup ha tendit al populis-me d’esquerres i a la permanent oposició cap a Nord-amèrica.

Sud-amèrica avuiSens dubte, el país que lide-ra actualment Sud-amèrica és Brasil, amb Lula da Silva al capdavant del govern. Es trac-ta del país amb la població que irradia més felicitat però que alhora compta amb l’índex més alt en nombre d’homici-dis provocats per arma de foc. Segons un informe presentat a mitjans d’octubre per la ONG Viva Rio, s’afirma que el con-trol de les armes de foc és en-cara una qüestió molt precària ja que moltes de les armes que recapten les forces de seguretat tornen més aviat o més tard a mans dels narcotraficants. La violència, els desperfectes i els

danys que causen els enfronta-ments entre grups i també amb la policia és una qüestió que preocupa i molt sobretot des-prés de l’anunci que Rio de Ja-neiro acollirà els Jocs Olímpics del 2016. Aquest esdeveniment, amb grans expectatives pel que suposarà pel país i per la zona, haurà de servir per dur a terme millores en els àmbits d’infraes-tructures, la seguretat pública, les desigualtats socials, temes mediambientals, o la baixa ins-titucionalitat política per tal de garantir un futur millor. Colòmbia, per la seva part, se-gueix amb la seva lluita per acabar amb les FARC, organit-zació que segueix actuant tot i el setge que se li està fent. Pre-cisament per impulsar aques-ta qüestió es posarà en funcio-nament una brigada fluvial per combatre la guerrilla i els càr-tels del narcotràfic gràcies a la represa de les relacions amb el president Correa, de l’Equador, després de 2 anys sense con-tacte. D’altra banda, l’Equador també ha reforçat la seva alian-ça amb Veneçuela amb una dot-zena de nous acords.

Cursa d’eleccions en cadena Bona part dels països de Sud-amèrica i alguns de Centre-amèrica, hauran de celebrar eleccions generals en el termi-ni d’un any i mig. Uruguai ha va ser el primer a celebrar elec-cions i, tal com indicaven els pronòstics, els seus ciutadans van escollir a finals de novem-bre el candidat progressista del Frente Amplio, José Pepe Múji-ca per rellevar Tavaré Vázquez. Mújica representa l’evolució de l’esquerra, tal com simbolitzen Lula i Bachelet, als seus respec-tius països.Brasil, Xile, Bolívia, Colòmbia i Veneçuela també hauran de do-nar veu als seus ciutadans pro-perament. A Sud-amèrica el vot es mou en funció de la persona i no pas del partit o de si són de dretes o d’esquerres. El vot po-pulista és el que decideix. Lula da Silva, a Brasil, i Bachelet, a Xile, gaudeixen d’una gran po-pularitat a la zona i són els pa-ïsos forts que marquen la ten-dència del moment a la zona. Tot i així, les enquestes apun-ten que les respectives oposici-ons de la dreta estan guanyant

que s’havia de convertir en la potència que faria seguir la res-ta de països sud-americans cap a un progrés similar a Europa. Brasil va rebre la notícia de la designació com a seu olímpica amb una alegria que mostrava la superació d’una por estigma-titzada d’un èxit que mai creien que s’arribaria a fer realitat. La línia política que actualment impera al Brasil va iniciar-se el 1992 amb Fernando Henri-que Cardoso, seguit de l’actual president Lula. L’Argentina per la seva part, va endinsar-se en la seva època gris primer amb Raúl Alfonsín, després amb Carlos Menem i finalment amb Carlos de la Rúa per acabar amb l’època Kirchner, primer amb Néstor i després amb la seva dona Cristina, la presiden-ta actual. Brasil, segueix la línia de Xile o l’Uruguai, on l’alter-nança de poder s’entén amb to-ta naturalitat com una eina de sanejament polític. En canvi, a l’Argentina el canvi de color del govern és un fet que crea alarmisme. El govern de Kirch-ner ja s’ha encarregat d’esten-dre la creença que un canvi vol dir colpisme. Lula encara el fu-tur amb més tranquil·litat, pre-parant un terreny dolç per una successió en el poder ja sigui per un candida del mateix pa-ís o bé de l’oposició, en un país on el futur ha de ser millor que fins ara.

RADIOGRAFIA DE SUD-AMÈRICA

País 2006 2007 2008Argentina 214.267,38 262.450,8 330.195,6Bolívia(Estat Plurinacional de) 11.451,845 13.120,183 16.674,277

Brasil 1.089.398,2 1.300.311,9 1.575.835Xile 146.773,99 163.879,41 169.457,98Colòmbia 162.346,52 207.785,74 242.268,16Equador 41.763,23 45.789,374 52.572,486Paraguai 9.275,21 12.222,396 15.976,213Perú 92.318,982 107.329,06 127.499,65Uruguai 20.022,779 24.253,806 32.186,179Veneçuela (República Bolivariana de) 184.508,51 228.070,8 313.799,27

Amèrica Llatina 3.115.901,7 3.607.539,5 4.206.918,6

EVOLUCIÓ DEL PIB A L’AMÈRICA LLATINA(MILIONS DE DÒLARS A PREUS CORRENTS)

Font: Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib. Estadístiques 1950-2008. Divisió d’Estadístiques i Projeccions Econòmiques 2009.

58 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Europa

N.C.

Ara fa deu anys, un jove i espe-rançador Tony Blair començava a donar les seves primeres pas-ses com a Primer Ministre del Regne Unit, significant el can-vi cap al progressisme, després del mandat del conservador John Major. Era l’anomenada “Tercera via”, una doctrina polí-tica basada, en els seus orígens, en un sistema econòmic mixt, el reformisme com a ideologia, l’aprofundiment de la democrà-cia, el desenvolupament tecno-lògic, i els mecanismes de com-petència regulada per obtenir progrés, desenvolupament eco-nòmic i social. Si s’analitza la posició defensa-da i propagada per Tony Blair, trobem la influència de les vi-sions liberals, amb polítiques

Buscant la sortida a la crisiRegne Unit es troba en un moment d’incertesa i amb la vista posada en les properes eleccions generals.

El metro de Londres va ser l’escenari dels atemptats reivindicats per Al-Qaeda el 2005. / ARXIU

REGNE UNIT

de desregularització, descentra-lització i reducció d’impostos i augmentant el sentit de respon-sabilitat personal, on l’Estat traspassaria poders a la comu-nitat i als individus, segons els principis d’aconseguir “treball per aquells que poden treballar” i “seguretat per aquells que no”. Com el mateix Blair va decla-rar als mitjans de comunicació: “S’ha acabat la cultura de rebre alguna cosa a canvi de res”.Durant el seu mandat (fins juny de 2007), va encetar grans projectes com la Llei de Drets Humans, la imple-mentació de la reestructura-ció del sistema gratuït de sa-lut, la millora de la qualitat de vida i el descens de l’atur. En política interna, el Reg-ne Unit ha viscut importants

canvis en els darrers deu anys. S’ha de destacar, per sobre de tot, la finalització del conflicte armat d’Irlanda del Nord, després de 30 anys, on l’IRA va decidir deixar de banda la lluita armada i expo-sar la seva ideologia de forma pacífica per la via política.En política internacional, el Regne Unit va recolzar des del primer moment tant l’ope-ració “Llibertat Duradora” a l’Afganistan com la Guerra a l’Iraq, sent Tony Blair un dels tres polítics de primer línia pre-sent a la Cimera de les Açores. L’any 2005 Londres va patir un atac terrorista reivindicat per Al-Qaeda, en resposta a la pre-sència militar del Regne Unit a Iraq i Afganistan, i que va deixar 52 morts i més de 700 ferits.

Tradicionalment, el Regne Unit sempre ha mantingut una acti-tud “euroescèptica”, encara que les posicions s’han anat suavitzant, en bona part, a l’in-terès europeista de Tony Blair. Encara això, durant el seu mandat no va aconseguir l’ad-hesió del país a l’eurozona, un fet que continua llunyà de fer-se realitat en l’actualitat. Amb la dimissió de Tony Blair, s’obrien nous interrogants que havia de respondre el nou Pri-mer Ministre, Gordon Brown,

que abans d’arribar a aquest càrrec havia ocupat la cartera d’hisenda al govern britànic.Brown s’ha trobat amb el repte de fer sortir el Regne Unit d’una de les seves pitjors crisis eco-nòmiques, segons els analistes, que s’està allargant en el temps més del què s’esperava, enca-ra que ja s’han observat els pri-mers signes, lents, de recupera-ció, i d’esquivar els escàndols de despeses econòmiques que van fer dimitir quatre ministres en tres dies.

ALEMANYA

El centredreta es consolida a AlemanyaEn els darrers deu anys, Alemanya ha passat d’un govern d’esquerres i ecologista a l’actual coalició governant de la CDU amb liberals i socialcristians.

N.C.

L’any 1998, Gerhard Schröder guanyava les eleccions a Alema-nya amb l’SPD, convertint-se en nou president. Començava així un període molt important per Europa, que va veure com les dues grans potències, França i Alemanya, treballaven de la mà per impulsar la regió. Durant el seu mandat, va dur a terme im-portants polítiques socioeconò-miques sobre treball, atur, pres-tacions, pensions i immigració. Respecte als Estats Units, Ale-manya va donar suport a l’atac a Afganistan després de l’11S, encara que les relacions en-tre tots dos països es van veu-re malmeses l’any 2004 amb la decisió de George W. Bush d’ocupar Iraq, una acció que no va rebre l’aprovació alemanya.

Aquesta postura va comptar amb el recolzament de la ciuta-dania, que el va tornar a escollir com a canceller l’any 2002, el mateix any que el país va adop-tar l’euro com a moneda. Durant aquest nou període, Ale-manya va dedicar molts dels seus esforços a millorar les se-ves relacions polítiques i eco-nòmiques amb els països àrabs i la Xina. L’any 2005, en un nou procés electoral, va perdre per quatre escons davant el CDU, i va renunciar a la cancelleria a favor d’Angela Merkel, que va governar en coalició. Amb les eleccions de 2009, Angela Mer-kel continuarà al capdavant del govern alemany durant els pro-pers quatre anys. En aquesta ocasió, ho farà amb nous so-cis de govern, es liberals i els

socialcristians, amb els quals ha format una coalició de cen-tredreta i ha promès una baixa d’impostos. Al primer semestre de 2007, Alemanya va ocupar la presi-dència de la Unió Europea, per segona vegada en 10 anys, ja que durant el primer semestre de 1999 va ocupar aquest càr-rec Joschka Fischer. Com és habitual, encara que la cance-ller era Angela Merkel, va ser Frank-Walter Steinmeier, minis-tre de Relacions Exteriors, l’en-carregat de presidir la Unió Eu-ropea. Durant aquest període, cal destacar l’acord sobre l’ús del 20 per cent d’energies reno-vables per al 2020, la redacció de la Declaració de Berlín per al reconeixement dels Tractats de Roma de 1957 i el treball de

la Unió per lluitar junts contra el terrorisme, la delinqüència organitzada i la immigració il-legal, i portar a terme la inicia-tiva en polítiques energètiques i de la protecció del clima. En-cara això, el major avanç de la presidència alemanya de la Unió Europea de 2007 va ser l’acord que va donar origen al Tractat de Lisboa. Pel que fa a la crisi, Alemanya també es tro-ba immersa en aquest procés, encara que ja s’han registrat sig-nes de recuperació. L’economia

europea comença a donar els primers símptomes de recupe-ració, com el creixement d’un 0,3% del PIB d’Alemanya en el segon trimestre de 2009 res-pecte als tres mesos anteriors, el primer des de l’any passat. Tot i així, amb relació al segon trimestre del 2008, el PIB ale-many s’ha reduït un 7,1%. Mal-grat tot, les dades publicades són millors del que s’esperaven els experts, que havien previst un altre retrocés en el segon tri-mestre.

Alemanya ja mostra signes de recuperació econòmica després de la crisi viscuda. / ARXIU

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 59

60 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Europa

N.C.

Encara que Nicolas Sarkozy ha eclipsat França des d’abans d’arribar a la seva Presidèn-cia, cal recordar que ara fa deu anys, el President de la Repú-blica Francesa era Jacques Chi-rac, una de les figures que es va erigir contra la invasió de l’Iraq de 2003 i que anteriorment, ja va mostrar la mateixa posició davant de Bill Clinton l’any 1998 quan Saddam Hussein es va negar a permetre que l’ONU inspeccionés el seu arsenal quí-mic i biològic.Pel que va amb la relació amb la Unió Europea, França va ser, l’any 2000, un dels principals països impulsors del Tractat de Niça, que volia reformar l’es-tructura institucional de cara a l’ampliació de la Unió Euro-

França consolida la seva posició europeistaDe Jacques Chirac a Nicolas Sarkozy, França continua amb la seva hegemonia política a Europa, estrenyent els llaços polítics amb els seus aliats naturals

França i Espanya col·laboren activament en la lluita antiterrorista. / ARXIU

FRANÇA

pea, una tasca que va desem-bocar en tensions entre França i Alemanya respecte al pes del vot de cada país segons la seva població. Continuant amb Europa, un dels esdeveniments més impor-tants que ha viscut França en els darrers deu anys, va ser el ‘No’ a la Constitució Europea. El referèndum sobre el Tractat que establia una Constitució per a Europa es va celebrar a França el 29 de maig de 2005, per consultar els ciutadans si el país havia de ratificar el text, amb la pregunta següent: “Aprova vostè el projecte de llei que autoritza la ratificació del tractat que estableix una Constitució per Europa?”. El resultat va ser d’una victòria del ‘No’ amb el 55% dels vots i

una participació del 69%.Després d’una campanya electoral força moguda, amb l’eterna lluita esquerra-dreta exemplificada en la candidata socialista Ségolène Royal i el candidat liberal, Nicolas Sarko-zy, aquest darrer es convertia en el nou President de França. La seva vida personal ha ocu-pat més pàgines que les seves actuacions polítiques, encara que ha mantingut una impor-tant tasca de millora de les re-lacions amb diversos països, entre ells, Estats Units.El seu interès per les bones re-lacions amb els països veïns van quedar palesos a la XXI Ci-mera bilateral França-Espanya, on es va anunciar la cooperació en la lluita contra el terrorisme, el tràfic de drogues, així com la

unió ferroviària d’alta velocitat entre tots dos països.Pel que fa a la Unió Europea, Sarkozy va viatjar a Berlin en el seu primer dia com a President francès per entrevistar-se amb la canceller alemanya Ange-la Merkel per garantir les rela-cions entre França i Alemanya i el seu compromís amb la Unió Europea.França va acollir la presidèn-cia europea en el segon semes-tre de 2008, on es va tractar un

dels temes més controvertits, l’entrada en vigor del Tractat europeu de Lisboa, que no es va tirar endavant degut a la no ratificació per part d’alguns es-tats. La crisi també ha marcat França en el darrer any, tant po-lítica com econòmicament, en-cara que en els darrers mesos, la Comissió Europea ha revisat a l’alça les seves previsions de creixement, establint una con-tracció del 2,1% en comptes del 3% estimat al maig.

ITÀLIA

Una economia en crisi permanentLa inestabilitat política i els casos de corrupció han fet que l’economia italiana es trobi vivint el seu pitjor moment dels darrers 50 anys.

N.C.

Va ser a principis de la dècada dels 90, quan Itàlia va patir un terratrèmol polític mitjançant l’operació judicial “Mans ne-tes”, que va destapar una xar-xa de corrupció institucional a la política italiana. Aquesta cor-rupció va provocar canvis molt importants, com l’acabament de l’hegemonia dels partits po-lítics tradicionals (la major part del polítics van acabar davant els tribunals) i el canvi en el sistema electoral, donant pas a nous protagonistes, com Roma-no Prodi o Silvio Berlusconi. En els darrers deu anys, la ciu-tadania italiana ha vist com els dos líders s’han anat alternant en el poder, encara que sembla que la victòria final l’ha acon-seguida Il Cavaliere: Romano

Prodi va ser Primer Ministre italià entre 1996 i 1998 i 2006-2008; Berlusconi, entre 1994-1995, 2001-2006 i el 2008 va tor-nar a guanyar les eleccions.Prodi va tornar a Itàlia, sota l’aura de serietat, confiança i bona feina que li havia donat el seu pas com a President de la Comissió Europea (1999-2004), on va coincidir amb fets molt importants, com l’entrada en vigor de l’Euro com a moneda entre diversos països membres, l’ampliació de la UE i la unifica-ció de l’espai judicial europeu, l’Euro Ordre. I el 2006, va arri-bar el canvi, amb unes noves eleccions guanyades pel mateix Romano Prodi al capdavant de la unió de centreesquerra L’Uni-one. El nou govern va encetar tota una sèrie de reformes per

tal de modernitzar el país com ja va fer en el seu anterior man-dat (sanejament de l’economia per superar la crisi econòmica i aconseguir que Itàlia entrés en el projecte de moneda única europea), però no van posar-se en marxa degut als problemes interns de la coalició governant i les diferències en temes cab-dals de la política italiana. L’any 2008 va tornar la ines-tabilitat a la política, amb no-ves acusacions de corrupció, i pèrdua de confiança, que van acabar amb la dimissió de Ro-mano Prodi com a Primer Mi-nistre d’Itàlia. A les eleccions següents, el poder tornava a mans de Silvio Berlusconi, aconseguint agrupar tots els partits de dreta en un d’únic, el Popolo della Liberta. Com

és habitual, l’escàndol va de la mà del Primer Ministre, i re-centment se l’ha tornat a relaci-onar amb la màfia calabresa i la corrupció. Sobre la crisi econò-mica, Itàlia està vivint la seva pitjor recessió dels darrers 40 anys, i el pla anticrisi de Ber-lusconi, dotat de 80.000 milions d’euros, sembla no aconseguir resoldre la situació. L’oposició reclama noves reformes i aler-ta que Itàlia es troba en una si-tuació “d’autèntica emergència nacional”. Encara això, Berlus-

coni ha assegurat que el país ja està començant a viure els pri-mers signes de recuperació.En definitiva, i segons dades de Confindustria i la Universi-tat de Torí, quan parlem d’Itàlia hem de parlar de 27 governs en 30 anys, una dependència ab-soluta del petroli, una despe-sa pública de prop del 40% del PIB, un deute públic del 105%, uns sectors econòmics contro-lats per les màfies, uns impos-tos més alts d’Europa i uns sa-laris similars als de Portugal.

Itàlia ha tingut 27 governs diferents en 30 anys. / ARXIU

62 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Lideratges mundials

Els líders polítics mundials Formar part del G8 implica no només ser un país industrialitzat amb un pes polític, econòmic i militar rellevant a escala global. El G8, integrat per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia, també es caracteritza per tenir uns líders polítics potents. Uns són més carismàtics o peculiars que d’altres; poden caure més o menys bé. Però el que és incontestable és que no causen indiferència.

QUI GOVERNA EL MÓN?

ALEMANYA

Angela Merkel, la dona més poderosa del mónAixí és com la qualifica la revista Forbes. I és que portar a les espatlles el pes de dirigir un país com Alemanya requereix poder. Un poder amb nom de dona, ja que és l’única representant del sexe femení al G8. Provinent del camp professional de la física, amb els anys esdevé la mà dreta del canciller Helmut Kohl, fins que el 2000 és elegida presidenta de la Unió Demòcrata Cris-tiana d’Alemanya (CDU), un partit cristià de centre. Cinc anys després arriba a la cancilleria del país i es converteix en la pri-mera dona que ocupa aquest càrrec. Merkel ha estat comparada amb la Dama de Ferro, l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher: les dues pertanyen a partits de dreta i són científiques de formació. D’altres analistes, però, veuen poques similituds entre la ideologia radical de Thatcher i la més moderada de Merkel.

CANADÀ

Stephen Harper, un líder a l’ombraAl tenir un país veí que li fa tanta ombra (Estats Units), sembla que Canadà no té la rellevància que li pertoca a es-cala mundial. Almenys, i potser és perquè no fa gaire so-roll, quasi no se’n sent a parlar. Però de rellevància, en té, i imolta. Amb una opulenta societat industrial d’alta tecnolo-gia, la federació s’assembla als EUA pel que fa al sistema econòmic orientat al mercat, els patrons de producció i els estàndards elevats de vida. Al capdavant d’aquest país hi ha Stephen Harper, que des del 2006 ostenta el càrrec de primer ministre. Líder del Partit Conservador, amb el seu mandat posa fi a 12 anys de governs hegemònics del Partit Liberal. És economista de professió i ha criticat la posi-ció de Washington respecte al Mur fronterer EUA-Mèxic.

ESTATS UNITS

Barack Obama i un Premi Nobel de la Pau dubtósBarack Obama passarà a la història. I no només per ser el primer pre-sident afroamericà dels Estats Units, sinó també pel que ha suposat la seva entrada a la Casa Blanca. Ja abans de guanyar les eleccions es van dipositar moltes esperances en la seva persona: mentre al-guns creien que era exagerat pensar en la capacitat d’un sol home per canviar la direcció del món, altres el veien com la salvació a tots els problemes de la humanitat. Als pocs dies, va promoure un canvi en l’estratègia de guerra dels Estats Units i va anunciar el tancament de la presó més controvertida, Guantánamo. Però el que ha estat una sorpresa és que li hagin atorgat el Premi Nobel de la Pau gràcies als seus esforços diplomàtics en el desarmament nuclear. I per què se li ha donat? Pel que ha fet o pel que s’espera d’ell? No se li pot negar que té bones intencions, però de bones intencions el món n’és ple.

Nicolas Sarkozy i un complex d’alçadaEl president de la República francesa manté bones relacions amb Espanya, subratlla l’amistat francogermana existent entre ell i Merkel, i es compromet activament amb la Unió Europea. Però a pesar d’aquestes actuacions, Sarko gairebé apareix més a la premsa del cor que als periòdics d’informació rigorosa. Els escàndols el persegueixen des que va arribar al poder: divorci de la seva segona esposa a causa d’infidelitats; boda amb l’ex model Carla Bruni; sabates amb un tacó pronunciat; insults a un ciutadà davant les càmeres de televisió... I per acabar-ho de rematar, és acusat de nepotisme per proposar que el seu fill, Jean, de només 23 anys i estudiant de tercer de Dret, accedeixi a la presidència d’un organisme públic del país. El mateix Jean renuncia al càrrec per evitar sospites de favoritisme.

FRANÇA

ITÀLIA

Les sortides de to d’Il CavaliereSembla com si l’espai de la política democràtica sigui una simple prolongació de les relacions d’amistat i dels entreteni-ments del primer ministre italià. La implantació del Laudo Al-fano el 2008 va aixecar molta polseguera. Aquesta llei, dero-gada pel Tribunal Constitucional l’octubre passat, establia que els quatre dirigents màxims de l’Estat no podien ser jutjats per cap delicte no relacionat amb el seu càrrec mentre estiguessin al Govern. Ara, Berlusconi ja és un ciutadà més davant la llei, i això pot fer que es reobri un cas en el qual estaria imputat per presumpta corrupció. Si hi afegim les protestes que tenen lloc a Itàlia contra ell per vulnerar la llibertat de premsa, a vegades pensem que l’actuació d’Il Cavaliere no és una simple sortida de to, sinó que gairebé posa en joc el futur d’Itàlia com a Estat de dret.

Yukio Hatoyama, aires de canviAl capdavant d’una de les principals potències mundials hi ha Yukio Hatoyama, el primer ministre del Japó des d’aquest setembre. Actualment és líder del Partit Democrà-tic de Japó i la seva victòria ha significat el punt i final de 60 anys de governs conservadors i la instal·lació del primer govern progressista al país des de la derrota del socialis-ta Tetsu Katayama el 1948. Tot i que porta pocs mesos al càrrec, el seu programa electoral es basa en la reducció de l’extensa burocràcia nipona, l’ajuda als sectors socials menys afavorits (a través de la congelació d’impostos i l’atorgament d’ajuda i subsidis directes als treballadors del país), i una reforma en les relacions bilaterals que manté Japó amb els Estats Units.

JAPÓ

REGNE UNIT

El lideratge econòmic de Gordon BrownEl primer ministre anglès potser no té el carisma del seu an-tecessor, Tony Blair, però ha sabut mantenir el país en una relativa tranquil·litat econòmica des que va pujar al càrrec el 2007. De fet, segons la premsa britànica, durant el mandat de Blair els dos van arribar a un acord en virtut del qual, Blair seria el líder, però Brown tindria el control total sobre la políti-ca econòmica del partit. Ja va ser ministre d’Hisenda des del 92 fins el 97, i la seva tasca com a impulsor del creixement econòmic del país va ser molt reconeguda. Enmig del caos mundial, l’economia britànica s’ha caracteritzat per una inflació reduïda i la taxa més baixa d’atur des de mitjans dels anys 70. Es considera que el premier ha sabut portar a terme una bona política fiscal i monetària, malgrat els entrebancs del mercat immobiliari.

Vladimir Putin i l’estabilitat a RússiaDiuen d’ell que és un líder rus atípic: jove, abstemi, esportista i parla amb fluïdesa l’alemany i l’anglès. El 2008 és nomenat primer ministre del país. Ha iniciat una política d’apropament a Europa, sobretot a França i Alemanya, i ha estat elegit Perso-natge de l’Any 2007 per la revista Time. Segons la publicació, el seu fort lideratge ha ajudat a dirigir un país enmig del caos i portar-lo a l’estabilitat i al creixement econòmic. Però Putin també ha estat objecte de crítiques, sobretot per part dels mit-jans de comunicació occidentals, que l’han acusat de reobrir les hostilitats amb Txetxènia, de retallar les llibertats democràtiques i d’estar al darrere d’alguns assassinats, com el de la periodista Anna Politkóvskaya i el de l’ex espia Alexan-der Litvinenko. Malgrat les crítiques, el 85% dels ciutadans russos li donen suport.

RÚSSIA

M. SORT

64 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009INTERNACIONAL / Països emergents

Rússia és un gegant econòmic que posseeix les majors reser-ves de gas natural del món i ocupa els llocs més alts en re-serves de carbó i petroli, a més de ser un dels primers exporta-dors de tots tres recursos natu-rals. Juntament amb la fusta i els metalls, el petroli i el gas na-tural constitueixen el 80% de les exportacions russes. Tot i així, el seu desenvolupament econò-mic irregular a nivell geogràfic, fa que moltes parts de Rússia visquin en una desigualtat molt intensa. Tot i això, en els dar-rers anys ha crescut la classe mitjana i com a dada curiosa, a Rússia es troba el segon major nombre de multimilionaris del món, per sota dels Estats Units. Com a repte pels propers anys, Rússia haurà de modernitzar les seves infraestructures, que són el principal obstacle per al creixement econòmic. De fet,

NÚRIA CABRERA

Durant els darrers anys, han aparegut nous actors en el pa-norama polític i econòmic. Pa-ïsos que fins el moment no ha-vien estat tinguts en compte a l’hora de prendre grans deci-sions a nivell mundial, però que ara sorgeixen com a estats po-derosos que reclamen el seu lloc en el grup dels més influ-ents. Són països com la Xina, Rússia, l’Índia i Brasil, que for-men part un dels organismes internacionals més importants del món, el BRIC (acrònim for-mat per la inicial de cada país), que reuneix a aquests quatre pa-ïsos en situació emergent i que serveix d’intercanvi d’opinions sobre l’actualitat econòmica.Aquests països acumulen la meitat de la població mun-dial i el 23% dels PIB, unes da-des molt significatives que fan que tant els Estats Units com la Unió Europea segueixin amb molt d’interès el seu decurs.En moments de crisi econòmi-ca com l’actual, han aprofitat la seva darrera trobada per deba-tre sobre l’organització del sis-tema internacional i les alterna-tives econòmiques i polítiques que es poden generar. Com a resultat d’aquesta reivindicació, s’ha passat del G-8 (països més rics del món) al G-20, tal i com es reflecteix a la Declaració de Pittsburgh del G-20 (punt 18): “Hem designat el G-20 com a principal fòrum de cooperació econòmica internacional. Esta-blim el Fòrum d’Estabilitat Fi-nancera per tal d’incloure així a les principals economies emer-gents i donar la benvinguda als seus esforços per coordinar i supervisar programes d’enforti-ment de la regulació financera”.

RússiaAmb un gran desenvolupa-ment econòmic sobre les se-ves espatlles, Rússia continua formant part dels principals països emergents, encara que amb la Xina, forma part d’altres organismes internacionals on es troben al nivell dels Estats Units o països de la Unió Euro-pea, el qual és el seu principal soci comercial (47% de les im-portacions).

2009 del 8%. Finalment, la Xi-na haurà de reflexionar sobre el desequilibri existent entre la població i els recursos del país, ja que amb un 6% de la superfí-cie cultivable del planeta dóna recursos d’alimentació al 22% de la població mundial.

BrasilUna de les economies més im-portants del món és Brasil, que ha destacat per la seva capaci-tat d’exportació, afavorint així un creixement dinàmic que li ha servit per acumular rique-sa i per convertir-se, en un fu-tur proper, en un dels primers països en sortir de la recessió econòmica actual. Els seus ma-jors socis són la Unió Europea, Mercosur, Estats Units i la Xi-na. D’aquesta manera, quan es tracta de Brasil, s’està parlant del major productor de cafè a nivell mundial, d’un dels grans productors de pedres precio-

La reivindicació dels països emergents Les noves economies busquen el seu lloc dins l’actual sistema econòmic, promovent canvis i deixant clara la seva importància com a motors per sortir de la crisi.

Brasil destaca per la seva capacitat d’exportació, fet que li ha servit per tenir un creixement dinàmic i acumular riquesa. / ARXIU

La fusta, els metalls, el petroli i el gas natural representen el 80% de les exportacions russes

el govern rus invertirà 1 bilió de dòlars en infraestructures fins 2020. Encara que el país ha en-trat en recessió i es preveu que el PIB creixi per sota del 6,8% previst, els signes de recupera-ció són positius.

XinaAls anys 90, la Xina va continu-ar aplicant noves reformes eco-nòmiques que li van donar l’em-penta necessària per arribar al lloc que ocupa avui. Així, es va posar especial interès en el fo-ment de la inversió estrangera, donant pas a la creació de no-ves zones econòmiques al país, afavorint la industrialització i la inversió en instal·lacions i ser-veis públics, convertint-se en la principal indústria manufactu-rera mundial del món. A aques-ta posició de superioritat en el mercat, cal esmentar els trac-tats comercials del país amb els Estats Units i la Unió Europea.El creixement de la Xina va di-rectament relacionat amb les seves emissions de diòxid de carboni, que són de les més al-tes del món, un preu que el país haurà d’afrontar si vol arribar al nivell de benestar de qualsevol país industrialitzat. Cal dir que la Xina va ser un dels primers països en veure venir la crisi i també ha estat un dels primers països en incentivar el consum, que equival a obtenir resultats positius a nivell econòmic, amb un creixement estimat per a

LES ECONOMIES DEL FUTUR

ses i un important productor de matèries primeres i produc-tes manufacturats com equips militars, material de tecnolo-gia, automòbils i avions. L’èxit de Brasil es veurà amplificat a nivell mundial en els propers anys, ja que el país organitzarà dues de les cites esportives més importants del món, com són el Mundial de Futbol l’any 2014 i els Jocs Olímpics de 2016. L’as-signatura pendent de Brasil és social, i és que queda molt per fer en matèria de desigualtat, pobresa, inseguretat, corrupció i contaminació. Tot i l’èxit ob-tingut per les polítiques socials engegades pel president Lula, que han reduït la pobresa extre-ma, i ha afavorit el creixement de la classe mitjana, queda un camí llarg per endavant.

ÍndiaEn els darrers 20 anys, l’Índia ha viscut grans canvis a nivell eco-nòmic. D’aquesta manera, amb les decisions d’obrir el país als mercats internacionals ha acon-seguit un creixement progres-siu de l’economia, convertint-se en potència emergent, liderant les noves tecnologies, la infor-màtica, les telecomunicacions i la indústria farmacèutica. Amb una mà d’obra qualificada, l’Ín-dia s’ha convertit en un dels pa-ïsos més interessants per inver-tir,. Pel que fa a la crisi, l’Índia també ha registrat dades negati-ves, les primeres dels darrers 15 anys, que han afectat, sobretot, el sector de les manufactures. Entre les principals xacres que té per combatre l’Índia, es tro-ben l’explotació infantil, la cor-rupció, la degradació ambiental i les desigualtats socials.

EL PAPER DEL TERCER MÓN

Encara que els països emergents estan agafant protagonisme en el sistema econòmic mundial, no s’ha d’oblidar la resta d’actors que continuen esperant que els arribi el seu moment. Fem referència als països del Tercer Món, un conjunt d’estats que encara es troben en situació de subdesenvolupament i als quals els costa avançar ja que, a més d’intentar millorar econòmicament, han de treballar per eradicar la pobresa, les desigualtats, la corrupció i la sobreex-plotació dels recursos.Així, durant els propers anys s’obre un nou espai per observar si les polítiques que s’estan portant a terme en aquests països a nivell d’organismes internacio-nals afavoriran la millora de les condicions del Tercer Món.

El creixement de la Xina és directament proporcional a les seves emissions de CO2

66 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / De la pesseta a l’euro

estimulat el comerç intern de-gut a la desaparició de les des-peses lligades al tipus de canvi, representant aquest un terç del PIB de l’eurozona, quan suposa-va una quarta part fa deu anys. A més, l’euro ha creat 16 mili-ons de llocs de treball, ha rebai-xat la taxa d’atur i ha millorat el dèficit públic dels països mem-bres.Malgrat aquests avantatges, els ciutadans segueixen sense estar massa convençuts de les virtuts de la moneda única. Una gran majoria considera que l’euro va contribuir a l’encariment dels productes. En canvi, la comis-sió insisteix a dir que això no és cert i ho demostra amb dades: des de 1999 a 2007, la inflació va pujar de mitjana un 2,1% anual en els països de l’eurozona, no-més una dècima per sobre de l’objectiu que s’havia marcat el Banc Central Europeu. De fet, canviar la percepció del ciutadà és una de les assignatures pen-dents dels líders comunitaris. Tot i que n’hi ha d’altres, com el creixement econòmic, que en aquests deu any s’ha situat

cular en el comerç i en les fi-nances internacionals. A llarg d’aquests anys hem pogut veu-re com l’euro es feia més fort, no només al costat d’un dòlar americà debilitat, sinó també d’una lliura esterlina cada dia més distant del centre de grave-tat de les finances mundials.El desè aniversari de la moneda única va coincidir amb l’entrada d’un nou soci: Eslovàquia. Amb 5,4 milions d’habitants és el pa-ís més pobre de l’àrea de l’euro, amb el 71% del PIB brut per cap de mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, els eslovacs ja han vist els beneficis ja que és l’única moneda de la regió que no s’ha debilitat des que el can-vi va ser fixat a 30,126 corones per euro. La crisi, en canvi, ha tirat per terra les aspiracions de països com Hongria, Polònia o la República Txeca. Els experts vaticinen que seran necessaris anys abans que el Banc Central Europeu torni a obrir les seves portes.

L’euro de la discòrdiaEn aquests gairebé 11 anys de vida, l’euro ha generat taxes d’interès més baixes -els tipus han caigut al 5% de mitjana da-vant del 9% dels anys 90-, s’ha

tar moltes burles abans de ser introduït en els primers 11 pa-ïsos europeus. Eren molts els que auguraven un ràpid fracàs.L’economista i polític francès Jacques Rueff, ja l’any 1950 va advertir: “Europa es farà per la moneda o no es farà”. A princi-pis dels 70, sis països membres de la Comunitat Econòmica Eu-ropea (CEE) posarien les bases del que més tard seria una rea-litat amb el nom d’ECU (Unitat Monetèria Europea). Aleshores no estava gens clar que l’ECU acabaria sent l’embrió d’una moneda única, tal i com avui la coneixem:”Pensàvem que pos-siblement es convertiria en una divisa paral·lela a les monedes nacionals”, explica l’excanciller alemany Helmut Schmidt.

16 països, 327 milions d’usu-arisL’euro va representar que, per primera vegada, 11 de les eco-nomies més avançades del món fessin una cessió tan significati-va. Tot un repte. Avui, fins i tot els més escèptics admeten que l’euro ha contribuït a reduir la inestabilitat global i a enfortir la integració de les economies europees. A més, no ha deixat d’augmentar el seu paper vehi-

Deu anys de la unificació monetària: èxits i reptesLa moneda única europea es reivindica en temps de crisi com una garantia d’estabilitat. Amb Eslovàquia, ja són 16 els països per on circula l’euro que gaudeix de valor i fama mundial. Ara bé, una de les assignatures pendent és aconseguir més popularitat entre la ciutadania.

En una dècada, l’euro s’ha convertit en una divisa mundial./ ARXIU

La crisi ha tirat pel terra les aspiracions de Polònia, Hongria o República Txeca d’accedir a l’euro

MÒNICA VILLANUEVA

Tot i que els ciutadans dels ini-cialment onze països membres de la zona euro no van tocar els primers bitllets i monedes fins el primer de gener de 2002, la nova divisa ja era una realitat en els mercats financers inter-nacionals el gener de 1999. Mal-grat que l’efemèride li arriba en un moment complicat, polítics i analistes coincideixen en as-senyalar les virtuts de la mone-da única i els beneficis que en aquesta última dècada ha com-portat per als integrants de la zona euro.En canvi, els inicis de l’euro no van ser brillants. El seu de-but en els mercats de divises va ser el 3 de gener de 1999, a Austràlia, quan va cotitzar a un preu de 1,4747 dòlars. Després d’aquesta arrencada a l’alça, la divisa europea es va debilitar fins marcar un mínim històric el 26 d’octubre de 2000, quan es canviava a 0,8228 dòlars. No obstant això, a partir d’aquesta data, i després de la seva en-trada en circulació al gener de 2002, no només va recuperar la paritat amb el bitllet verd, sinó que al juliol d’aquell mateix any va arribar a una cotització his-tòrica de 1,60 dòlars per cada euro. L’euro va haver de supor-

per sota de les expectatives. A més, encara continua havent-hi diferències molt importants entre els integrants de l’àrea en termes d’inflació i creixement econòmic.

L’euro a EspanyaA part del sentiment popular que associa l’euro a la pujada de preus, com ha afectat la mo-neda única l’estat espanyol? Els analistes coincideixen en què l’euro ha permès a Espanya créixer més, però també ha pro-piciat un increment dels dese-quilibris en l’economia del país. Amb l’entrada de l’euro, es va perdre la potestat sobre la polí-tica monetària a favor del BCE, que ha mantingut en aquests úl-tims anys el tipus d’interès molt baix. Això ha permès créixer notablement per sobre dels so-cis europeus però, d’altra ban-da, el tipus era potser més baix del que hagués estat desitjable. Conseqüentment, Espanya és un dels països amb major infla-ció de l’eurozona, el que supo-sa pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors i disminució de competitivitat dels nostres productes a l’exterior. En canvi, el creixement sostingut durant aquests anys ha suposat per Es-panya un augment de la credi-bilitat internacional, i per tant ha facilitat la transferència de capital des de la Unió Europea.

L’EURO, A FONS

• És la moneda oficial de 17 dels 27 estats membres de la Unió Europea.• Utilitzada diàriament per part d’uns 327 milions d’europeus.• Els països de l’eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta i Portugal. Tot i que també es fa servir de forma pactada a: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, Montenegro i San Marino.• Prèviament s’havien contemplat altres denominacions com: ecu, franc o florí.• El símbol € s’inspira en la lletra èpsilon ( ) de l’alfabet grec. Es va triar aquest símbol com a referència a la inicial d’Europa. Les dos línies paral-leles fan referència a l’estabilitat dins l’àrea euro.• Cada bitllet té un estil arquitectònic: 5 (Clàssic), 10 (Romànic), 20 (Gòtic), 50 (Renaixement), 100 (Barroc), 200 (Modernisme) i 500 (Contemporani).

L’EURO: 1999-2009

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

Recerca i selecció de professionals i directius.Avaluació psicològica i competencial.Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona . Tel.: 93 412 33 99 . www.abr.es

Máxima exigencia en la calidad del servicio.

Innovación continuada en la metodología de trabajo.

Análisis en profundidad del perfil profesional y personal de los candidatos.

Agilidad en la resolución de los procesos.

Ser colaboradores expertos, fiables, discretos, próximos y leales de nuestros clientes.

Sentido de la ética profesional en todas las actuaciones con clientes y candidatos

68 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / Crisi financera

I és que els gestors de les MBS, perquè no es notés tant els ris-cos que s’assumien amb la seva adquisició (val a dir que les ren-dibilitats també eren molt ele-vades) van idear un altre con-cepte de requalificació basat en diferents trams, el que es co-neix com a tranches, i cadascú adquireix una qualificació dife-rent. Per acabar d’embrollar el tema, les MBS passen a ser CDO, Obligacions de Deute Co-lateralitzat. I per complementar el paquet, s’inventen els CDS, Credit Default Swaps, que són una mena d’assegurança per si l’actiu incloïa molts futurs im-pagaments. Aquests productes van ser com-prats en un primer moment per hedge funds, a la vegada que fons de renda fixa i plans de pen-sions compraven participacions dels primers. Uns altres fons van comprar a aquests últims i així successivament i a poc a poc, el producte es va dispersar i cada hipoteca escombraria te-nia virtualment milions de petits partícips que no tenien ni idea que en el seu pla existia aquest producte de caràcter tòxic. Però quan els problemes co-mencen a fer-se evidents, ningú vol comprar ni MBS ni CDO ni res relacionat amb la titulització d’hipoteques. Però com tampoc està molt clar on estan ficades aquestes titulitzacions es gene-ra una total desconfiança i els bancs deixen de prestar-se di-ners amb la consegüent pèrdua de liquiditat. Aquest va ser l’ori-gen. La crisi està servida.

començar a desinflar. Les ven-des van disminuir, la construc-ció es va paralitzar, l’atur va augmentar i com tot peix que es mossega la cua, la morositat es va elevar i totes aquelles hi-poteques subprime que s’havi-en concedit anys enrere, es van comportar com a tal, de mane-ra riscosa. Va ser llavors que el sistema financer començà a sentir els primeres símptomes de la greu crisi mundial que s’estava gestant. Part del problema va començar quan els bancs, per donar tots aquests préstecs, es van anar quedant sense liquiditat i van començar a recórrer a la ban-ca estrangera per demanar crè-dits. Per altra banda, com les normes de Basilea exigeixen a les entitats bancàries un cert equilibri entre els crèdits que concedeixen i els que dema-nen, entre el seu actiu i el seu passiu, se’ls va acudir realitzar titulitzacions. Les Mortgage-Backed Security(MBS) són actius creats quan una institució financera deci-deix vendre part del seu porta-folis d’hipoteques a inversors com a paquets on hi trobem de tot tipus: primes i subprimes.L’encarregat de comprar aquests actius són els conduits,unes entitats filials dels propis bancs però que no són socie-tats, només són fons. Aquest sistema permet els bancs ne-tejar els seus balanços, conti-nuar oferint hipoteques i fer que siguin els conduits els en-carregats de desfer-se del deu-te i de córrer els riscos quan la gent deixa de pagar l’habitatge. Per aconseguir finançament, aquestes entitats contracten els serveis de Bancs d’Inversió que poden vendre les MBS a al-tres fons d’inversió, assegura-dores, societats de capital risc, etc. Però per operar en aquest àmbit calia que una agència les classifiqués i indiqués a la res-ta del sector la qualitat del seu producte i per tant, dels riscos que es corren en adquirir algun dels seus actius. Però les agèn-cies de rating (de qualificació creditícia) no van acabar de complir molt bé la seva missió.

L’obscur origen de la crisiLa concessió d’hipoteques escombraria, la mancança de liquiditat i la desconfiança interbancària van ser la metxa que va fer esclatar la crisi financera. La metralla estava formada per uns productes financers opacs i poc regulats estesos i repartits per tot el món.

Les agències de rating no van aconseguir fer una valoració real dels riscos. / ARXIU

El 29% de les hipoteques concedides als EUA el 2006 eren d’alt risc, segons el Wall Street Journal

BEGOÑA GIMÉNEZ

Calia recuperar-se de la bombo-lla tecnològica, de la crisi punt.com, i de la davallada borsària que va seguir l’atemptat a les Torres Bessones de l’11 de se-tembre. Els Estats Units havien de sortir de la recessió i vendre pisos i hipoteques va ser la fór-mula més senzilla. Però és clar, vendre hipoteques quan el preu del diner és tan baix, no resul-ta rendible, i per guanyar-ne, els bancs van haver de multipli-car les seves vendes. Els bancs es van atrevir a concedir crè-dits més riscosos però amb els quals podrien cobrar majors in-teressos. Com que estaven en ple boom immobiliari, deman-da d’hipoteques per la compra d’habitatge no faltava. I a qui van vendre? Als que res no te-nien: els anomenats NINJA (no income, no job, no assets) és a dir, persones sense treball ni in-gressos fixos ni cap propietat. Als EUA, que tot ho classi-fiquen, tenen un sistema de puntuació per als clients d’hi-poteques segons el seu risc d’impagament. Els prime, són els que assoleixen al menys 620 punts. Els que arriben als 850 punts, són els superprime, i aquest paguen pocs interessos i comissions. Els clients amb hi-potques subprimes, són aquells que tenen menys de 620 punts i ens podem trobar, fins i tot, amb hipoteques valorades en poc més de 300 punts. Com pa-garien aquests, si realment no tenien treball ni ingressos co-neguts? Per als comercials de les hipoteques era més impor-tant la venda de la hipoteca que no el cobrament en si de l’habi-tatge i a més, com que l’econo-mia anava tan bé, tothom con-fiava que al final se’n sortiria: si no trobava feina, sempre po-dria vendre’s la propietat hipo-tecada ja que en aquella època, el valor de l’habitatge ascendia vertiginosament mes a mes. Se-gons un estudi publicat pel dia-ri econòmic Wall Sreet Journal,el 29% de les hipoteques sig-nades el 2006 als EUA van ser d’alt risc. Però a principis de 2007, la bombolla immobiliària es va

ELS FRAUS QUE LA CRISI VA DESTAPAR

El frau piramidal de MadoffA mitjan del mes de desembre de l’any passat, una notícia se sumava a l’allau d’informacions relacionades amb la crisi financera i afegia una mica més de desànim al negativisme generalitzat. En aquest cas, la notícia tenia nom propi: Bernard Madoff, el major estafador del nostre segle, ex-presi-dent del Nasdaq. Amb un increïble muntatge piramidal, se sospita que va estafar més de 50.000 milions d’euros. Les rendibilitats les pagava amb els diners que aportaven nous clients. Només invertia una part. I no ho va fer en un any ni en dos. Quaranta anys va estar enganyant bancs, rics, famosos i ciutadans anònims que invertien els seus pocs o molts estalvis en algun dels productes tòxics (això ho van saber després) que gestionava el famós agent de Wall Street. En realitat es tractava d’un producte molt exclusiu que vehiculava mitjançant hedge funds, és a dir, fons d’inversió lliure que es caracteritzen per estar poc regulats, per la seva capacitat per aplicar estratègies riscoses i la recerca d’altes rendibilitats en qualsevol situació de mercat. A Espanya es calcula que es podrien haver estafat fins a 3.000 milions de dòlars, segons informa Europa Press, als clients d’Optimal, la gestora de hedge funds del Santander.

Informació privilegiadaUn any després del cas Madoff i més de dos des de l’inici de la crisi, els escàndols de fraus i delictes financers se succeeixen, especialment als EUA. Els gestors Mark Kurland i Raj Rajaratnam, que manejaven 7.000 mili-ons de dòlars en inversions, van ser detinguts el passat mes d’octubre, junt a quatre persones més, per ús indegut d’informació privilegiada. Manipu-lant informació d’empreses com Google, Hilton o Sun Microsystems i actius financers, van aconseguir uns 20 milions d’euros fraudulents. Segons va publicar l’agència Bloomberg, les autoritats d’EUA tenen previst llançar una ofensiva per acabar amb aquests tipus de delictes financers.

LES TITULITZACIONS VAN PERMETRE EMPAQUETAR BONES I DOLENTES HIPOTEQUES

El Credit Default Swaps és una assegurança per si l’actiu inclou moltes hipoteques tòxiques

L'ORGANITZACIÓQUE FA AVANÇAR

EL PENEDÈS

connecti amb nosaltres

www.uepenedes.com

més de 1.500 associats

formació empresarial

assessorament a mida

serveis i avantatges

projectes territorials

patrocinadors:

70 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / Evolució de la borsa

tructora San José, que ho ha fet al mercat continu i la pro-ductora d’audiovisuals Zinkia, qui, per altra banda, ha estre-nat el Mercat Alternatiu Bor-sari. “El que veiem a Europa s’acaba traslladant a Espanya i els mercats alternatius són els que estan resultant més atrac-tius”, explica De Torres. També Imaginarium planeja sortir al MAB el proper any i altres em-preses estudien la seva sortida a borsa per al proper exercici, com ara Spanair, Amadeus o Renovalia. Per a De Torres, la millora de les sortides a borsa s’estendrà, almenys, fins l’estiu de 2010. Veiem que els mercats fan el possible per passar pàgina a la crisi de 2008. Recordem que

BEGOÑA GIMÉNEZ

La borsa està a punt d’assolir el seu màxim anual si no és que ja ho ha fet quan es pu-bliqui aquest article. Una ona-da d’optimisme recorre els diferents mercats borsaris i si no passa res de nou, la ten-dència és de continuar millo-rant. “Hi ha un optimisme que s’encomana i que és positiu, perquè la borsa està transme-tent confiança i per tant, els resultats que estan donant les cotitzades són bons a nivell de tota Europa” assegura Cristina de Torres, directora de mercat de capitals de Pricewaterhou-seCoopers (PWC).En concepte de dividends, les empreses han pagat 25.324 mi-lions d’euros, augmentant en un 15 per cent el pagament als inversors en comparació als nou primers mesos del 2008. A més, la devolució de pri-mes d’emissió ha superat els 836 milions d’euros, multipli-cant per quatre l’import pagat l’any anterior. Pel que fa a les sortides a borsa, cal destacar que el seu valor global als mer-cats europeus ha pujat aquest trimestre després de dos anys de continus descensos, segons l’Observatori Europeu d’OPV que elabora trimestralment la consultora PWC. De moment, a Espanya han debutat dues empreses a la borsa: la cons-

gualable. “Va ser un gran mo-ment. Estàvem als rànquings mundials de capitalització i quasi també en el de sortides a borsa, almenys en volum”, recorda De Torres. I és que a Espanya encara no havia arri-bat amb plena força la crisi de les hipoteques subprime que va desplomar totes les borses mundials, inclosa l’espanyola uns mesos més tard.Abans d’això, la borsa i l’eco-nomia mundial venien de recu-perar-se de la crisi de les empre-ses puntcom, empreses de base tecnològica majoritàriament relacionades amb Internet. De fet, l’any 2000 es va crear a Es-panya el Nou Mercat, a imitació del Nasdaq, precisament per donar cabuda a aquests tipus d’empreses, més innovadores però també amb més riscos. Tanmateix, no va acabar de

La borsa recupera el polsSi bé és cert que la crisi mundial financera va fer caure la Borsa de manera fulminant, també cal reconèixer la seva capacitat de recuperació. Ara l’optimisme planeja pel parquet i empreses i inversors coincideixen en les seves expectatives i fan pujar els índex borsaris de tot el món.

Els mercats fan el possible per passar pàgina a la crisi del 2008, després d’un any fatídic a la borsa

aquest any, la borsa va viure el pitjor any. L’Ibex va reduir el seu volum de negoci en els on-ze primers mesos de l’any en un 24%, fins els 1,2 bilions d’euros, i va dividir a la meitat els punts amb què va començar el 2008, passant de 15.182 sencers als 9.195,8 punts a finals d’any. Res a veure amb els anys pre-cedents. El 2006 la borsa va ba-tre rècords històrics en rendibi-litat, liquiditat, capitalització i contractació. Des de l’any 1998 que l’Ibex 35 no gaudia d’una alça i un rendiment tan grans. La capitalització de les compa-nyies cotitzants va superar per primera vegada el bilió d’euros. La contractació també va supe-rar aquesta xifra i el volum de negocis va augmentar un 31% respecte l’any anterior. Durant aquell any, 10 noves empreses (entre elles Corporación Der-moestética, Parquesol, Astroc Mediterráneo i Técnicas Reu-nidas) van ingressar al mercat borsari captant 3.000 milions d’euros. Dades que contrasten amb les de 2008, quan només la Caixa del Mediterrani, CAM, va sortir a borsa. L’any 2007 també va ser un gran any en termes d’OPAs i OPVs. Altres 10 empreses es van es-trenar a borsa, amb la peculia-ritat que dues d’elles, Iberdro-la Renovables i Criteria Caixa Corp. van sumar un volum ini-

L’IBEX 35 ES TROBA ARA ALS MATEIXOS NIVELLS QUE FA 10 ANYS

funcionar i set anys després, va desaparèixer. Per aquella època assistíem a la globalització dels mercats financers i vèiem les primeres conseqüències de les crisis globals. Els tres primers anys del segle configuraren un cicle baixista, però el 2004, la Borsa espanyola va triplicar la pujada de les borses europees i, a finals d’any, l’Ibex ja va su-perar els 9.000 punts. Això mal-grat els dubtes existents so-bre la recuperació econòmica, l’escalada dels preus del petro-li i la debilitat del dòlar enfront de l’euro. Cinc anys després ens trobem de nou en una època de recu-peració. La liquiditat ha tornat i els inversors semblen ani-mats. Els experts no temen una caiguda. Per tant, esperem que l’any vinent la borsa conti-nuï oferint bones notícies.

LA CRISI PUNTCOM

El 17 de novembre de 1999 va sortir a borsa Terra Networks, la filial d’Internet de Telefónica. Va batre tots els rècords de la història de la borsa espanyola. En el seu primer dia de cotització els títols de Terra es van revaloritzar un 184%, col·locant-se com la vuitena companyia per capitalització borsària d’Espanya i líder en serveis d’Internet a Europa. El gener de l’any 2000 Terra ja cotitzava a l’Ibex 35 i també al Nasdaq als EUA. La història de la companyia és el prin-cipal referent espanyol en allò que es coneix com a “bombolla tecnològica”. Les seves accions van arribar a pagar-se a més de 150 euros però quan Terra va abandonar la borsa, amb l’OPA d’exclusió llançada per Telefónica, els títols només valien cinc euros.

Des de l’any 1998 que l’Íbex 35 no gaudia d’una alça i un rendimenttan grans

5889,39

6512,19

7134,98

8380,57

9003,36

9626,15

10248,95

10871,74

11494,53

12117,33

12740,12

13362,91

13985,71

15231,2914608,50

7757,77

01.2

000

04.2

000

07.2

000

10.2

000

01.2

001

04.2

001

07.2

001

09.2

001

01.2

002

04.2

002

06.2

002

10.2

002

01.2

003

04.2

003

07.2

003

10.2

003

01.2

004

04.2

004

07.2

004

10.2

004

01.2

005

04.2

005

07.2

005

10.2

005

01.2

006

04.2

006

07.2

006

10.2

006

01.2

007

04.2

007

07.2

007

10.2

007

01.2

008

04.2

008

07.2

008

10.2

008

01.2

009

04.2

009

07.2

009

10.2

009

LA CRISI PUNTCOM

Selecció, Assessorament i Reorientació professional

La Consultora de referència en perfils tècnics i tecnològics

Experts en Recursos Humans i Tecnologia

10 anys d’experiència avalen la qualitat dels nostres serveis

Català de Recursos Humans, S.L. Via Augusta 13-15. Despatx 605. 08006. Barcelona Tel. 93.452.6464 www.catalarrhh.es

72 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / La crisi immobiliària

rès gairebé negatius; el públic volia i necessitava comprar; les immobiliàries guanyaven molts diners; el sector ocu-pava treballadors; els polítics guanyaven popularitat... Com acabar amb aquest somni? Però la bombolla va esclatar i els preus dels immobles van començar a caure en picat. Entre 2007 i 2008 es van abai-xar els preus un 6,6 per cent de mitjana. La demanda d’ha-bitatge va quedar totalment aturada durant molts mesos i això va fer créixer l’estoc fins les 65.000 unitats a Catalunya, assegura l’APCE, l’Associació de Promotors de Catalunya. La baixada del preu de l’habi-tatge té efectes negatius en el conjunt de l’economia, el que dificulta encara més la recu-peració. La construcció d’ha-bitatge nou, no cal dir-ho, es troba pràcticament aturada. Però tot i que encara queda molt per reajustar en aquest sector, comencen a perce-bre’s els primers signes de recuperació. El professor de la Universitat de Barcelona i consultor immobiliari Gon-zalo Bernardos explica que la demanda està augmen-

BEGOÑA GIMÉNEZ

Molts experts coincideixen a afirmar que la crisi financera ha arribat de manera brutal a la nostra economia degut, en gran mesura, a la despropor-cionada importància que va assolir el sector immobiliari i de la construcció en el con-junt de la nostra economia. A partir dels darrers anys de la dècada dels noranta, el sec-tor immobiliari va començar a enlairar-se. L’augment de la població, el descens de l’atur i la baixada dels tipus d’inte-rès van fer augmentar la de-manda d’habitatge i, per tant, el preu d’aquest també va anar augmentant; de manera gradual al principi i de ma-nera desordenada els darrers anys abans de la crisi. I és que en entrar al nou segle, els inversors es van adonar que la compravenda d’immobles era tant o més rendible que la inversió en Borsa o en deu-te públic o privat. També per aquella època, els fons immo-biliaris inicien el seu propi boom. Com a dada significa-tiva, cal fixar-se que del 1998 al 1999, aquests fons creixen un 300%, en part gràcies a la nova normativa recentment aprovada, la Llei de regulació de fons immobiliaris.A partir de l’any 2000 el sec-tor de la construcció i l’im-mobiliari es constitueixen com a motor de l’economia espanyola i tothom hi tenia interessos com per no fer res per canviar aquesta situació, i tot apunta que la creació de la bombolla immobiliària va ser pràcticament inevita-ble. Joan Ollé Bertran, presi-dent del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, considera que “als poders fàctics econòmics els convenia i, per tant, ho recol-zaven. Es tractava de laisser faire laisser passer, és a dir, desregulant al límit i si algu-na cosa estava regulada des-fer-ho, la saviesa de les lleis naturals i del mercat per si sols ho arreglarien tot”. Els bancs necessitaven donar hipoteques per obtenir bene-ficis amb els marges tan escu-rats a causa dels tipus d’inte-

L’habitatge es reajustaEl descens del preu de l’habitatge es modera. Segurament s’inicia una nova etapa d’estabilització del sector immobiliari després de l’esclat de la bombolla i posterior reajustament. Però tot requereix el seu temps. No serà fàcil recuperar el ritme de creixement assolit durant la fase expansiva dels anys anteriors.

Font: Documents d’Economia de “la Caixa”, n. 12. Autor: Oriol Aspachs-Bracons. Febrer de 2009. / ARXIU

tant. “Els agents mediadors ens diuen que ja estan tenint un 50% més de vendes que el 2008, però no hem d’oblidar que encara són un 25% menys que les del 2006”. La minis-tra d’Habitatge, Beatriz Cor-redor, afirma que l’increment de les transaccions immobili-àries en un 4’7% segons l’INE és una bona senyal. Però cal-dria incentivar la demanda per estimular el mercat, que encara està molt aturat. Joan Ollé apunta a “una rebaixa de l’IVA o ajudes al primer paga-ment” com a mesures per in-crementar-la . De moment, els tipus d’interès baixos poden servir també d’estímul, pe-rò el BCE ja està pensant en apujar el preu del diner, i els bancs a Espanya encara no han començat a donar crèdits hipotecaris al ritme que pot necessitar la recuperació. El preu de l’habitatge també comença a estabilitzar-se i en algunes zones cèntriques de Barcelona i Madrid ja s’ha ini-ciat la recuperació. Els preus tornaran a pujar i la crisi pas-sarà. El que caldrà és no obli-dar la lliçó per no tornar a fer bombolles i el que és millor, detectar-les, reconèixer-les a temps i posar-hi remei si arri-ben a produir-se. Serà possi-ble una cosa així?

DEL BOOM IMMOBILIARI A L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA

LA NEGACIÓ DE LA BOMBOLLA

Malgrat que per a molts era evident l’existència d’una bombolla immobiliària i no pocs els experts que van alertar de les conseqüències del seu esclat, d’altres la van negar durant molt temps i, fins i tot, els que menys, encara fins fa poc no reconeixien la seva existència. Així va ser recollit pels mitjans:

El Mundo, 4 de gener de 2003Que els preus hagin crescut un 14,7% el 2002 no significa que hi hagi una bombolla especulativa al mercat immobiliari. Així ho creu, almenys, el president de la Societat de Taxació, José de Pablo Méndez. És cert que s’ha incrementat l’adquisició d’habitatges com a inversió, però “la majoria dels compradors són usuaris”, assegurava.

El País, 24 de maig de 2004Eugenio Domingo Solans, membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), nega “rotundament” que hi hagi bombolla a Espanya.

Actualitat Terra, 25 d’abril de 2005Pablo Matos, portaveu de la comissió d’habitatge del PP:“Estic convençut que no hi ha una bombolla que pugui esclatar i crear problemes a la nostra economia”.

El Mundo, 25 de novembre de 2006Gregorio Izquierdo, director del Servei d’Estudis de l’Institut d’Estudis Econòmics: “Portem més de cinc anys en els quals alguns van equivocar-se i van parlar de bombolla immobiliària i d’ajust de preus a la baixa. Certament el mercat està gaudint d’un perllongat cicle expansiu”.

El Mundo, 12 de juliol de 2007Marcos Peña, president del Consell Econòmic i Social, no tem una punxada immo-biliària: “Si això passés, estaríem davant d’una desgràcia nacional, però no ho veig possible, ja que hi ha necessitats d’habitatge que exigeixen ser cobertes”.

La importància desproporcionadaque va assolir el sector immobiliari ha provocat la crisi financera

Preu de l’habitatge

Preferència per la liquiditat

Capacitat de finançament d’entitats financeres Capacitat de finançament i

la riquesa de les empresesCapacitat de finançament i la riquesa de les famílies

Oferta de crèdit

Taxa de morositat

Atur

Inversió i produccióConsum i inversió en habitatge

EFECTES D’UNA CAIGUDA DEL PREU DE L’HABITATGE

Efectes directes Efectes indirectes

A partir del 2000 el sector de la construcció i l’immobiliari esdevenen el motor de l’economia

Quan la bombolla immobiliària esclata els preus dels habitatges van començar a caure en picat. Entre 2007 i 2008 es van abaixar un 6,6%

74 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / Entitats catalanes

Catalunya, model en el mapa de fusionsMentre que a la resta de l’Estat les caixes d’estalvi continuen, i per a moltes s’inicien, les negociacions per trobar amb qui fusionar-se, a Catalunya el nou mapa financer està ja molt avançat. No hi ha res definitiu i, no cal dir-ho, nous actors podran participar encara en el joc de les fusions, integracions i absorcions però de moment, sembla que Catalunya ha fet els seus deures pel que fa a la reordenació del sistema bancari.

CATALUNYA HA ESTAT LA PRIMERA EN FUSIONAR LES SEVES ENTITATS

BEGOÑA GIMÉNEZ

De les més de quaranta cai-xes d’estalvi que existeixen a l’Estat espanyol, poques han fet els deures tan ràpid i de manera tan discreta com les catalanes. Almenys sobre el paper. Al mes de juliol ja sabí-em la fusió de Caixa Terrassa amb la de Manlleu i Sabadell, equip al qual poc després s’uniria Caixa Girona per do-nar lloc a la vuitena caixa es-panyola amb 35.000 milions d’euros sumant tots els seus actius. La segona gran inte-gració és la protagonitzada per Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. L’entitat resultant serà la quarta de l’Estat amb un vo-lum d’actius de 81.000 mili-ons d’euros. Pel que fa a les altres dos petites, Caixa Laie-tana i Caixa Penedès, encara estan estudiant possibles ali-ances entre elles o amb terce-res. La Caixa, com a primera entitat de tot l’Estat, s’ha vol-gut mantenir, de moment, al marge de tot aquest ball de fusions.

Procés lentTots aquests moviments, in-creïblement complicats per les implicacions polítiques i econòmiques que compor-ten, a Catalunya s’han desen-volupat d’una manera força ràpida, comparat amb la res-ta de l’Estat, on pràcticament tot continua igual que fa uns mesos. A excepció de la fu-sió virtual de Caja Canarias amb Caja Navarra i la inte-gració d’Unicaja, Caja Jaen i Caja Sur en una nova entitat –Unicajasur–, res no ha can-viat, almenys de manera ofi-cial, tot i que moltes altres caixes es troben al bell mig del procés d’integració. Però per més que ho vulguin dila-

tar en el temps, la reordena-ció del sistema bancari i més concretament de les caixes d’estalvi és una realitat de la qual pràcticament cap enti-tat podrà escapolir-se. Per al governador del Banc d’Espa-nya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, “almenys una quin-zena s’hauran fusionat d’aquí a la primavera”.

Els reajustamentsA ningú se li escapa que totes aquestes fusions impliquen un reajustament de les seves plantilles i el tancament d’ofi-cines. En el període 1999-2003, mentre que els bancs reduïen el nombre de treba-lladors i d’oficines, les cai-xes van haver d’augmentar la plantilla degut a la seva estra-tègia d’expansió. L’objectiu de la majoria d’entitats era expandir-se geogràficament i obrir més i més oficines, tam-bé per complir el seu objectiu d’estar ben a prop del client. “El sector financer espanyol ha crescut de forma accelera-da i excessiva i la debilitat de certes institucions i la sobre-capacitat del sector són impe-diments per a la recuperació i creixement futurs”, va adver-tir Juan Asúa, director d’Es-panya i Portugal de BBVA du-rant la trobada d’experts que va tenir lloc el mes passat a la

fira Borsadiner. Les caixes d’estalvi s’han ca-racteritzat per cercar la pro-ximitat amb el client i l’esta-bliment de relacions a llarg termini i això les ha obligat a obrir sucursals i establir cai-xes arreu del territori. A Es-panya existeixen 1,2 sucur-sals bancàries per cada mil habitants, mentre que a Ale-manya ni arriben a les 0,5 i al Regne Unit, a les 0,2 ofici-nes. A la mateixa trobada de professionals de Borsadiner, el director general adjunt executiu de La Caixa, Tomàs Muniesa, va afirmar que “el sistema financer hauria de re-duir les seves despeses d’ex-plotació en un 20% per man-tenir els nivells de solvència actuals i aconseguir que la rendibilitat del sistema finan-cer sobre recursos propis es mantingui en el 13,7%.”

El fons d’ajudaEl director general de la CECA, la Confederació Es-panyola de Caixes d’Estalvi, aposta per una “major capita-

lització de les entitats amb un bon múscul financer”, gràcies a fons com el Fons de Rees-tructuració Ordenada Bancà-ria (FROB), encara no estre-nat. Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa ja han aprovat per unanimitat el seu Pla d’Integració i han acordat demanar al FROB l’import de 1.315 milions d’euros. Tot i que les entitats sempre han volgut mantenir l’espe-rit localista, la competèn-cia i l’expansió internacional les va obligar a sortir-se del negoci tradicional, la capta-ció de dipòsits i la concessió d’hipoteques, per apropar-se a d’altres activitats com les participacions industrials. Pe-rò malgrat aquesta ampliació del negoci, les caixes sempre han mostrat una gran depen-

dència del sector immobiliari, i això ara els està passant fac-tura. “Estem patint un ajusta-ment més ràpid i intens com a conseqüència de la nostra major dependència del sector immobiliari i superior endeu-tament de les empreses i fa-mílies”, afirma Asúa.Amb la reordenació bancària, les caixes tornen al seu ter-ritori. Les catalanes hauran de tancar oficines i es desfa-ran sobretot d’aquelles que es troben fora de la comunitat autònoma. Per la seva banda, els sindicats ja han començat a mobilitzar-se per aconseguir les millors condicions per les persones que es quedaran sense feina a causa de les fu-sions. El passat 18 de novem-bre es van manifestar treba-lladors de Caixa Catalunya, Manresa i Tarragona per exi-gir un millor acord per la pre-jubilació o les baixes voluntà-ries que es demanen als 1.800 treballadors dels quals haurà de prescindir la nova entitat resultat de la fusió. Les ne-gociacions de les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona estan menys avança-des però ja han establert la xifra de 629 persones de les quals s’haurà de prescindir.

Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona demanaran 1.315 milions d’euros al FROB. / ARXIU

Caixa Girona Caixa Manlleu Caixa Terrassa Caixa Sabadell

Volum de dipòsits 6.886 2.501 10.659 11.886

Recursos propis 683 197 1.090 981

Resultats nets 26 6 49,5 42

DADES TANCAMENT 2008 (EN MILIONS D’EUROS)

Font: Elaboració pròpia

Caixa Catalunya

60,00%

20,00%

20,00%

REPRESENTATIVITATÒRGANS DE GOVERN

Caixa TarragonaCaixa ManresaRESULTATS NETS 2008 (EN

MILIONS D’EUROS)Caixa Catalunya 193,7

Caixa Terrassa 36,5

Caixa Manresa 26,3

La reordenació bancària obligarà les caixes a tancar oficines i ajustar plantilles per ser més competitives

76 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009FINANCES / Anàlisi

accionistes o amb els recur-sos generats per elles matei-xes. Per tant, es tracta d’em-preses conservadores en temes de finances. Analitzant les empreses que estan tan-cant o entrant en concursos de creditors s’observa que en la majoria dels casos es tracta d’empreses molt descapitalit-zades. És a dir, que funcionen amb aportacions insuficients dels seus accionistes. Amb nivells excessius d’endeuta-ment no es pot funcionar amb normalitat. L’empresa ha de tenir una estructura financera adequada per evitar que la ge-rència perdi concentració en relació amb el que realment és important: els productes, els clients, els empleats...

Empreses que compren enmig de la recessióAquelles empreses que han estat conservadores en els anys de bonança, és possible que es trobin en una posició en la qual els sobri liquiditat i tinguin un baix nivell d’endeu-tament. Llavors poden aprofi-tar-se d’oportunitats que porta la recessió, tals com comprar immobles amb descompte o comprar empreses a un bon preu. Això es el que estan fent empreses com Bon Preu (aca-ba de comprar Intermarché) o Taurus (acaba de comprar Windsor).

Canvis en el sectorLa facturació de les empreses, en general, s’ha reduït. A la majoria de sectors, les caigu-des en els nivells de factura-ció són importants. Hi ha ca-sos, com el sector immobiliari, l’automòbil o la publicitat on la caiguda supera el 50%. En d’altres sectors, com el tèxtil o l’alimentació, per exemple, la caiguda està al voltant del 10%. Finalment, hi ha sectors en què les vendes estan esta-bilitzades (sanitat, editorial...) i d’altres on hi ha increments (obra pública, formació...). Per altra banda, hi ha sectors on s’estan produint transfor-macions radicals, com a con-seqüència de fenòmens tan diversos com els canvis tec-nològics (venda de viatges per internet, llibre digital...), la globalització (automò-bil...), la generalització del model low-cost (moble, líni-es aèries...) o les concentraci-ons empresarials (caixes d’es-talvis...). Els canvis dins de cada sector depenen molt de com reacci-ona cada empresa i de quina estratègia implementa.

Estratègia financera con-servadoraUna característica comuna a la majoria d’empreses que perduren en el temps és que gaudeixen d’un nivell alt de capitalització. És a dir es trac-ta d’empreses que financen la major part de les seves inver-sions amb aportacions dels

La revisió del model de nego-ci ha de permetre que l’em-presa disposi d’avantatges competitius. En uns casos, l’avantatge competitiu ha d’ésser en costos. En uns al-tres ha de ser a través del dis-seny, la marca, la qualitat o la diferenciació. Hi ha empreses que aconsegueixen avantat-ges competitius amb els siste-mes d’informació. La Caixa o Caprabo, per exemple, tenen un sistema de coneixement sobre els seus clients que els permet fer campanyes de màrqueting molt personalit-zades i amb grans resultats.

Innovar en producteTambé hi ha empreses que estan innovant molt en pro-ducte sobretot en sectors amb bones perspectives de futur com Internet (vendes, formació… ), noves tecnolo-gies de la informació i la co-municació, serveis a les per-sones (fitness, wellbeing,assessorament en compres, assessors d’imatge…), re-ciclatge, actuacions medi-

Què fan les empreses que aprofiten les oportunitats de la recessió?Enmig de la recessió es interessant analitzar les transformacions que s’estan produint en el teixit empresarial. El mapa de molts sec-tors està canviant substancialment, tant per la dinàmica general de cada sector, com per les estratègies concretes de les empreses.

La crisi està generant situacions difícils per a moltes empreses. / ARXIU

Un alt nivell de capitalització pot assegurar la supervivència i èxit de l’empresa

Empreses amb models de negoci flexiblesHi ha empreses que estan aconseguint créixer enmig de la recessió gràcies a un mo-del de negoci guanyador. És el cas d’empreses com Desi-gual, que el 2009 està veient com les seves vendes crei-xen un 70%, o Mango que se-gueix obrint botigues en tot el món i ja ha sobrepassat els 1.229 punts de venda. Al-tres empreses d’aquest sector que estan aguantant bé la cri-si són Sita Murt i Rosa Clará. El cas d’aquestes empreses és especial perquè ho estan aconseguint en un sector es-pecialment complicat, el tèx-til. Una vegada s’aconsegueix un model de negoci que fun-ciona és fonamental que la in-novació el vagi adaptant als canvis que es produeixen en el mercat. Però la innovació no es produeix per casualitat. Cal que la cultura de l’empre-sa estigui enfocada cap a la innovació, per això cal pro-moure la creativitat i no cas-tigar les persones que assu-meixen riscos.

COMPRAR EN TEMPS DE CRISI POT SER UNA GRAN OPORTUNITAT

ambientals, productes per a segments específics de la po-blació (tercera edat, celíacs, vegetarians…).

ConclusionsLa crisi econòmica genera si-tuacions difícils per a mol-tes empreses, però al mateix temps proporciona grans oportunitats. Les empreses que aprofiten aquestes oportu-nitats normalment es basen en la innovació i en les finances conservadores. L’estratègia fi-nancera conservadora els per-met disposar de recursos per efectuar compres a bon preu. Per altra banda, compten amb models de negoci guanyadors i flexibles que els permeten in-novar en processos i produc-tes i així estan aconseguint incrementar la seva quota de mercat. Les empreses que aposten poc per aquests dos eixos (finances conservado-res i innovació) com Habitat, Martinsa o Immobiliaria Colo-nial són les que tenen més di-ficultats per evitar el concurs de creditors.

Cal que la cultura de l’empresa estigui enfocada cap a la innovació, promovent la creativitat

ORIOL AMAT,CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

78 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Pimes

ARIADNA BOADA

En el moment actual coinci-deixen una crisi financera, global i sense precedents, que ha introduït la desconfi-ança en els mercats interna-cionals, i una crisi econòmi-ca pròpia d’un canvi de cicle, que s’ha accelerat precisa-ment per aquesta crisi finan-cera global i que, en el cas de Catalunya, ens pot portar al creixement negatiu després d’un dels períodes més pròs-pers i llargs que hagi viscut mai l’economia del país.

En general, les empreses es troben molt afectades per la caiguda brutal del negoci, que de mitjana es podria situ-ar al voltant del 60% respecte el 2007. A més de la caiguda de vendes, les pimes, tal com expressa un empresari català, “estan pagant les conseqüèn-cies de no haver planificat el futur i de no haver analitzat el rendiment i els riscos de de-terminades operacions amb la banca”.

Davant aquest panorama, hi ha qui recorda que actualment les empreses es troben sense eines per fer front als proble-mes reals. Per la seva part, el professor d’Esade i especialit-zat en estratègia de pime fami-liar, Ignacio Mur explica que actualment les empreses “no tenen eines eficaces per afron-tar l’ajustament derivat de la caiguda de la xifra de negoci”. Els expedients de regulació d’ocupació (ERO), segons ell, no serveixen: “Són pa per avui i gana per demà. Servirien si confiéssim en una recuperació

Reduir costos i obrir mercats, la possible recepta per sortir de la crisi A Catalunya, es calcula que hi ha unes 530.000 empreses que encaixen en l’anomenat format pime, un nombre que gairebé representa la totalitat del teixit empresarial. L’actual situació de crisi fa replantejar-se més que mai els reptes i les solucions per afrontar diverses rea-litats com són la forta caiguda de vendes, la manca de finançament, la futura pujada de l’IVA i poca flexibilitat pel que fa al marc laboral. El panorama pot sembla desolador, però hi ha solucions i reptes que poden ajudar a sortir-ne.

EL 99% DE LES EMPRESES CATALANES SÓN PIMES

Cal guanyar dimensió per internacionalitzar-se i reduir dependència del mercat espanyol

Font: IDESCAT

del mercat a curt termini, però ara és utòpic”.

Cal recordar que un 99% de les empreses a Catalunya són pimes, la majoria de les quals pertanyen al sector serveis. Di-versos empresaris consultats coincideixen a dir que tenen la sensació d’estar “abandonats”. D’una banda, la banca sembla que no vol cedir en facilitar el crèdit, d’altra, el marc laboral és “absolutament rígid i des-tructor d’empreses”. Ignacio Mur és bastant dur respecte el

paper de les Administracions. “No generen l’estat d’opinió realista i autèntic sobre la gra-vetat de la crisi que ajudi l’em-presari a ajustar costos i sobre-viure”. A més, recorda que “els sindicats i patronals han impo-sat convenis nacionals inasu-mibles per a les pimes”, asse-nyala.

Reduir costos i despesesSembla evident que entre els principals reptes de l’empresa catalana pels propers anys hi ha el d’ajustar els costos d’ex-

plotació a uns mercats reduïts i empobrits. És a dir, reduir cos-tos i despeses per baixar preus sent competitives. Ignacio Mur afegeix que “també és impor-tant organitzar-se i guanyar dimensió per internacionalit-zar-se i reduir dependència del mercat espanyol”.

Una altra de les mesures que caldria posar sobre la taula és la de buscar solucions millors per a les necessitats de sempre o noves necessitats, tot i que Mur assegura que “és molt bo-

nic però difícilment aplicable a molts negocis”. També és inte-ressant obrir noves vies de dià-leg. “Cal trencar l’absurd mono-poli de sindicats i patronal que no representen ningú, i obrir vi-es de negociació directes amb la seva gent. Això implica tam-bé canviar el marc legal laboral pensat per ser controlat pels sindicats i la patronal actuals, no representatius”, afegeix el professor d’Esade.

Sens dubte, les empreses han d’aprendre a guanyar dimensió, sempre en la direcció d’arribar directament al client. Però en-tre les solucions, cal discernir entre les empreses que estan en sectors on la crisi no afecta, és el que s’anomena mercats anticíclics, com és el cas de sectors com el farmacèutic o el de diagnòstic. També aquí pre-nen especial importància els mercats exteriors. Qui ara ex-porta el 80% de la seva produc-ció, notarà menys la crisi que si ven la seva totalitat en territori espanyol, i per tant, depèn d’un sol país.

Per últim, Mur recorda que també notarà menys la crisi aquelles que han sabut “absor-bir negoci del seus ex com-petidors, sense diners, ja que comprar amb diners ho sap fer qualsevol”.

PIB I DEMANDA INTERNA

Font: IDESCAT

Les empreses han d’ajustar costos d’explotació i buscar eines eficaces. / ARXIU

6%

5%

4%

3%

2%

1%2002 2003 2004 2005 2006 2007

Demanda interna PIB

6%

5%

4%

3%

2%

1%2002 2003 2004 2005 2006 2007

7%

10%

9%

8%

Importació Exportació

SECTOR EXTERIOR (BÉNS I SERVEIS)

English for Management Anglès per Direcció

[email protected]

En un món global l’anglès és un factor clau.

Inverteixi el seu temps en millorar i aprendre

Anglès.

In a Global World English is a key factor.

improving and learning English.

80 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Empresa familiar

L’empresa familiar, o com la uniófa la força en temps de crisiEl 65% de les empreses catalanes són familiars, representen el 57,1% de la població activa i generen el 54,9% de les vendes generades a la comunitat.

Un 14% de les empreses familiars té una vida empresarial superior als 60 anys. / ARXIU

El sentit de pertinença i lleialtat són els grans aliats de la competitivitat del negoci familiar

CICLE GENERACIONAL EN QUÈ ES TROBEN LES EMPRESES FAMILIARS ESPANYOLES

EL POTENCIAL DE L’EMPRESA FAMILIAR

En temps de crisi, a Catalunya l’empresa familiar lidera el desenvolupament econòmic

NATÀLIA PASTOR

El tarannà prudent assumit generació rere generació ha enfortit l’empresa familiar davant la crisi o, si més no, l’ha fet més resistent. Segons les conclusions d’un estudi elaborat per l’escola de nego-cis IESE, l’empresa familiar té una vida empresarial més llarga que l’empresa no fa-miliar. En concret, posen de relleu que les empreses fami-liars que facturaven més de 50 milions l’any 2005 tenien una antiguitat mitjana de 35 anys, per sobre dels 31 anys de mitjana de l’empresa no familiar espanyola. Tot i que durant els darrers anys el nombre de noves em-preses que facturen més de 50 milions ha caigut, cal des-tacar que un 14% de les em-preses familiars té una vida empresarial superior als 60 anys, respecte l’11% registrat per les empreses convencio-nals. Dades com les anteriors il·lustren, segons els autors de l’estudi de l’IESE, la pre-ocupació de les empreses fa-miliars per la supervivència i els plans a llarg termini.

Llaços més resistentsSegons dades de l’Institut de l’Empresa Familiar, la factu-ració global de l’empresa fa-miliar és de 100.000 milions d’euros, l’equivalent a l’11% del PIB espanyol. L’empresa familiar és responsable, de fet, de donar feina a més de 300.000 persones. Atenenent el cas català, tot i que no es disposen de dades concretes relacionades amb l’evolució de l’empresa familiar durant la crisi econòmica, Alfonso Cebrián, director de la Funda-ció Nexia, ha explicat a Món Empresarial que cal tenir en compte que el 65% de les em-preses catalanes són fami-liars, representen el 57,1% de la població activa i generen el 54,9% de les vendes generades a la comunitat. “És fàcil en-tendre que la crisi també està provocant grans dificultats en aquest tipus d’empreses”, ad-

met el director de l’entitat de recolzament de l’empresa fa-miliar fruit de l’aliança entre Segasco, l’Institut de l’Empre-sa Familiar (IEF) i el Consell Superior de Cambres. Tot i ai-xí, destaca Cebrián, “les em-preses dirigides per una o més famílies són més resistents a la crisi gràcies a un apalanca-ment més reduït i perquè les seves estratègies es solen ba-sar en el mitjà i llarg termini”.

De tota la vidaSens dubte, representar el 65% del PIB català ha situ-at l’empresa en una posició privilegiada per a liderar el desenvolupament econòmic en temps de crisi. De fet, l’empresa familiar compta amb millors índexs d’imat-ge respecte de les empreses no familiars. La qualitat dels productes, el tracte en les re-lacions comercials i el con-tacte amb els clients i proveï-dors fan que, segons dades de l’IEF, un 49% de les persones enquestades valori la imatge de l’empresa familiar per so-bre de les que no ho són. El model familiar és, a més, ren-dible. Segons la mateixa ins-titució, tot i que l’empresa fa-miliar representa el 30% de la capitalització borsària, el 50% de les empreses espanyoles que cotizen a la borsa són

familiars. “Darrerament, les poques bones notícies eco-nòmiques que ens arriben es-tan relacionades amb aquest tipus d’empresa, i i això no és casualitat, ja que la seva vin-culació al territori, el compro-mís i responsabilitat són més ferms que en moltes multina-cionals”, valora Cebrián.

El compromís guanya al finançamentAmb tot, el principal repte de l’empresa familiar també està estrictament relacionat amb la supervivència i gira en torn el relleu generacional i el compromís de la família propietària amb el projecte empresarial, malgrat l’apa-lancament financer existent. “És per això que la família que sap mantenir-se unida i es prepara, es veurà refor-çada per la crisi”, explica el representant de la Fundació Nexia. El sentit de la respon-sabilitat patrimonial innat en la família empresària, la fle-xibilitat i adaptabilitat, han guanyat pes en la balança de l’èxit i la continuïtat. El sentit de pertinença i lleialtat són els grans aliats de la compe-titivitat del negoci familiar que acostuma a mantenir els càrrecs directius durant molt més temps que la resta d’em-preses.

Menys pressió fiscalPer últim, cal destacar que tot i que s’han assolit impor-tants avanços tant a nivell nacional com a nivell autonò-mic, segons dades provinents de l’Institut Empresa Famili-ar, el marc fiscal de l’empre-sa familiar presenta un elevat grau de fragmentació segons la comunitat autonòmica que s’analitza. El traspàs del pa-trimoni comporta encara un gravamen diferent segons el lloc de residència de la famí-lia, tot i els esforços per uni-ficar criteris. Existeix, segons

aquesta entitat, un marge per a realitzar noves millores per a reduir la pressió fiscal a què estan sotmeses aquest tipus d’empreses, a les quals s’afegeix la lluita per a ence-tar una reforma del mercat laboral que, segons declara-cions del president de l’IEF, Simón Pedro Barceló durant el XII Congrés Nacional de l’Empresa Familiar, “no fun-ciona”. Durant la trobada ce-lebrada a Saragossa, Barceló sí que va felicitar l’actuació del govern central en relació amb l’ampliació de les línies de crèdit de l’Institut de Crè-dit Oficial (ICO) i la llibertat d’amortització.

54% 18%

23%

4%

Primera generació, 23%Segona generació, 54%Tercera generació, 18%

Cuarta generació, 4%.Cinquena generació, 1%

Font: Institut Empresa Familiar.

CURSOS DE FORMACIÓN PARA EMPRESAS:

Habilidades de Management y Técnicas de Apoyo a la Gestión.

Marketing

Gestión Comercial

Marco Legal Empresarial

Familia Empresaria

Decisiones Estratégicas

Gestión Contable y Financiera

Gestión de Recursos Humanos

Gestión de Calidad

Gestión Ambiental

Prevención de Riesgos Laborales

Gestión Integrada

Gestión de la Innovación

Comunicación Corporativa

Gestionar en la Administración Local

Supply Chain & Logistics

Inteligencia Emocional y Coaching

Dinámicas para el Desarrollo Personal y Directivo

Gestión de Instituciones Deportiva

Entidades Sanitarias

Inglés para el Desarrollo Profesional

Informática de Gestión

Formación Outdoor Training

7+7 EXECUTIVE DIRECTOR:

Management

Gestión Deportiva

Marketing

Dirección Estratégica

Recursos Humanos

Gestión Comercial

Contabilidad Y Finanzas

Familia Empresaria

Gestión De Calidad

FORMACIÓN IN COMPANY:

El servicio de formación In Company Training tiene por objeto proporcionar una respuesta específica e individualizada a las diferentes necesidades de formación que puedan surgir en las organizaciones.

Nuestro equipo multidisciplinar de técnicos en formación, consultores y auditores, com-puesto por especialistas con amplia experiencia en los diferentes sectores productivos, genera la solución más idónea para aplicar a cada uno de los casos que puedan plantearse.

Passeig de Gràcia, 66 1º 1ª 08007 Barcelona (Spain) - tel. 902255200 fax 902255250

82 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Recerca

destaquen l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (Irta) o el Centre d’Innovació i De-senvolupament Empresarial (Cidem), a més del Consell Su-perior d’Investigacions Cientí-fiques (CSIC), on un 10% de la plantilla és d’origen català.Al sector privat poden innovar totes les empreses, però inves-tiguen especialment les grans i mitjanes, sobretot en sectors com l’alimentari, el químic, el farmacèutic o l’automobilístic (part de l’ajut públic per a la supervivència d’aquest darrer sector a Catalunya està condi-cionat a plans potents d’inves-tigació).La mediocre situació en què encara es troba Catalunya en R+D+i no millorarà especial-ment enguany: “L’evolució re-cent preveu serioses dificultats per assolir les fites del Pacte nacional per a la recerca i la in-novació i les de l’Acord estratè-gic”, adverteix el president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Josep Maria Rañé. El pressupost de la Generalitat en R+D per a 2010 és de 608,3 milions d’euros, que s’han d’afe-gir als 805,9 per a societat de la informació o telecomunicaci-ons i els 172,7 milions per a la innovació a l’empresa catalana.

Amb un 1,48% d’inversió en re-cerca, desenvolupament i in-novació (R+D+i), Catalunya se situa per damunt de la mit-jana espanyola (1,27% del Pro-ducte Interior Brut) però molt per sota dels paràmetres de la Unió Europea dels 25 (1,83%) i a major distància dels Estats Units (2,61%) o el Japó (3,32%), segons dades del Departament d’Innovació corresponents al 2007. Aquest indicador (la des-pesa per unitat de PIB) és el més estès a l’hora de comparar l’esforç dels països en aquest àmbit. Ara mateix 43.037 persones es dediquen a la recerca i la taxa d’investigadors se situa en 6,67 per cada mil actius. Catalunya suma uns 500 productors de re-cerca de qualitat. En conjunt, la creació científica en forma d’articles va arribar als 42.214 en el període 2002-2006, un 46% més que el quinquenni an-terior, segons l’Institut per la Investigació Científica de Fila-dèlfia (EUA). Una mostra més de la correcta (però insuficient) evolució: el 1996 Catalunya pu-blicava la meitat d’articles que Finlàndia; la diferència ara gai-rebé és inexistent. I una última dada: Catalunya genera 73 pa-tents per milió d’habitants, da-vant les 139 de la Unió Europea dels 15.És la universitat la que genera la majoria d’aquesta producció científica: el 64%, segons dades oficials; els camps en què més excel·leix són els de la bioquí-mica, la biologia molecular i la química analítica. A continuació se situa el sector sanitari (hos-pitals públics i privats, fundaci-ons de recerca...), que suposa el 28% de la documentació; els hospitals investiguen sobretot en neurologia clínica, medici-na general i interna i oncologia. Precisament és en aquestes dis-ciplines on Catalunya diposita l’esperança, que els veu com a sectors que poden impulsar l’economia i aportar-hi una pro-ducció amb un alt valor afegit.Entre els organismes públics

forç en investigació.En la mateixa línia, Josep Maria Rañé considera que ara és mo-ment també per “aprovar i des-plegar la legislació per consoli-dar els canvis en l’organització i la governança del sistema ca-talà de recerca i innovació amb noves lleis de política industrial i de contractació pública de les administracions”. Per a l’excon-seller de Treball, cal “finalitzar el projecte Catalunya Recerca i Innovació 2020, que ha de pro-posar els temes en què s’ha de focalitzar la recerca i la innova-ció en els propers anys per mi-llorar l’eficàcia dels recursos” que s’hi esmercen.Segons la Comissió Europea, Catalunya ocupa en innovació el lloc 66 entre les 201 regions que integren la UE. La regió d’Estocolm assoleix una qualifi-cació d’1 (el màxim) però aquí ens quedem en un 0,51. Els experts afirmen que la insu-ficiència d’inversions en recer-ca, desenvolupament i innova-ció a Catalunya té la seva base en la feblesa de la cultura cien-tífica i tecnològica i l’escasse-dat de les infraestructures que hi donen suport. També hi con-tribueixen altres factors que són difícils de solucionar. D’una banda, l’estructura de l’empre-sa catalana, generalment petita i mitjana i amb menys recursos per destinar personal a inves-tigar. D’altra, la rivalitat amb Madrid, que capta la majoria de seus de les grans empreses espanyoles i internacionals que s’instal·len a la Península, a més de tenir ubicats els organismes estatals. Sindicats, patronal i administra-cions estan d’acord en la impor-tància de l’impuls de la recerca i la innovació. Uns per millorar la productivitat, garantir feines i elevar salaris; d’altres per gua-nyar competitivitat en un mer-cat cada cop més internaciona-litzat, i els últims per garantir-se que l’economia posterior a l’ex-plosió immobiliària té futur i el país pot fer-se un forat en l’eco-nomia mundial.

De la recerca d’avui en depèn el benestar del futur Insuficient. L’esforç que ha realitzat Catalunya els darrers anys en recerca i innovació ha estat notable, però encara se situa força lluny de la despesa que recomana la Unió Europea o de la que realitzen els països capda-vanters com el Japó i els Estats Units. Els experts estan d’acord en assenyalar que tornar a créixer a xifres del 3% o 4% només serà possible si es desenvolupa una economia d’alt valor afegit en totes les seves branques.

La universitat és la principal generadora de producció científica . / ARXIU

El pressupost de la Generalitat en R+D per a 2010 és de 608,3 milions d’euros

Altres programes com el d’R+D de biomedicina, ciències de la salut o tecnologia alimentària es doten amb més de 230 mili-ons d’euros. Segons els Pressupostos Gene-rals de l’Estat, a Espanya la in-versió caurà un 2%, tot i l’aposta del govern de Zapatero per una nova economia en què primi el valor afegit. El professor del de-partament de Direcció d’Ope-racions i Innovació d’ESADE Juan Ramis Pujol observa que aquest descens en R+D és me-nor que la caiguda de la despe-sa de l’Estat i recorda que en un moment de crisi com l’actual les partides socials són potser prioritàries.La majoria d’anàlisis se centra en el percentatge de la riquesa nacional destinat a l’R+D, però Ramis Pujol troba a faltar una avaluació seriosa dels diners que s’hi han destinat: quant es va gastar, en quins capítols i amb quin rendiment. Es trac-ta d’aconseguir la màxima efi-càcia amb aquestes partides, a més de sostenir i ampliar l’es-

MIQUEL HUGUETAs-Innova

Són de refiar els innovadors? La innovació es finança a Espanya, principalment, a través de l’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO, amb el suport de les Societats de Garantia Recíproca, les SGR, que actuen com a avalistes. La seva representació a Catalunya és l’Institut Català de Finances, l’ICF, i una de les seves destacades enti-tats és Avalis de Catalunya, SL. Els fons que gestionen són realment espectaculars, més de 8.000 milions d’euros disponibles per a la innova-ció. No obstant, no s’han atorgat ni el 40% en el que portem d’any 2009, malgrat la demanda de les empre-ses i els emprenedors innovadors. Què està fallant? Que la innovació no és garantia de negoci per a les entitats financeres, és a dir, les dis-tribuïdores oficials dels fons ICO. Per què passa això? Perquè les entitats financeres no acostumen a disposar dels recursos tècnics per portar a terme una Due Diligence tecnològica i de mercat, que els permeti avaluar l’impacte real de la innovació. I les institucions com el CIDEM, ACC1Ó o CDTI els manquen els recursos sufi-cients per donar resposta a tot el tei-xit empresarial que sol·licita els seus serveis. En aquestes condicions, és impossible que a Espanya es pugui desenvolupar un teixit innovador de rellevància per construir el futur del país.

Des d’As-Innova proposem que l’Ad-ministració es comprometi immedi-atament a: reorientar part dels fons ICO i garantir la devolució a la banca, a través de les SGR, creant un fons de garantia; que exigeixi plans de vi-abilitat sòlids on es demostri un ade-quat quocient de benefici/risc que doni confiança a l’inversor; que desti-ni ajudes a fons perdut, de quantitat limitada, per subvencionar l’avalua-ció de qualsevol projecte innovador; i que prioritzi a nivell de concessió de crèdit, a igual quocient benefici/risc, els projectes d’innovació.

Només així, s’aconseguirà revertir el procés decreixent en nous projectes d’innovació i les empreses espanyo-les assoliran el nivell de competitivi-tat i desenvolupament que necessi-ten per prendre decisions en un món global.

LA UNIVERSITAT I EL SECTOR SANITARI SÓN ELS PRINCIPALS CENTRES INVESTIGADORS

La visió de...

84 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Formació

lificació com a base: “Econo-mies fundades en feines de baixa qualificació o amb un abandonament escolar elevat probablement tenen més risc d’experimentar un increment accentuat del nombre d’atu-rats”, afirma l’entitat finance-ra en el document.Anglès, capacitats directives, prevenció de riscos laborals, habilitats personals, atenció al client... Els camps on cal ampliar la formació són nom-brosos. A Catalunya, el 2008 (el darrer amb dades tanca-des) es van formar 371.792 treballadors en actiu (poc més del 10% de la població ocupada), segons les dades de la Fundació Tripartida per la Formació en l’Ocupa-ció, depenent del ministeri de Treball; a tot l’Estat en van ser 1.998.458.Anglès (8,3% del total) i pre-venció de riscos laborals (8,0%) són les accions for-matives amb major segui-ment dels empleats catalans; aquest ordre és el contrari al conjunt de l’Estat. A major distància se situen habilitats personals i interpersonals en l’entorn laboral (4,3%), habili-tats directives (3,1%) i gestió de recursos humans en gene-ral (3,0%). Tres de cada qua-tre opten per ensenyaments presencials i la resta, per cursos mixtos (10,9%), a dis-tància (9,5%) o teleformació (5,5%).Malgrat aquestes baixes xi-fres, l’important és veure l’evolució en el temps. I en quatre anys ha estat notable. El 2004 els participants for-mats n’eren 112.924, de mane-ra que en aquest període els treballadors que assisteixen a cursos ha augmentat un 229% a Catalunya (un 235% a tota

Un raig d’esperança en la baixa formació dels treballadorsL’alt fracàs escolar, l’elevada taxa de feines que no reque-reix qualificació i la baixa quantitat de treballadors que fa formació continuada conformen un panorama laboral a Catalunya que cal redreçar. Davant els missatges de recuperació “imminent” de l’economia, els experts aler-ten que cal formació per sortir d’un model d’ús intensiu de mà d’obra i per millorar la competitivitat. Tot i aquest magre panorama, les darreres dades en formació conti-nuada permeten donar una petita esperança.

Els directius opten per l’anglès i les habilitats directives i personals per a la seva formació continuada. / ARXIU

ARTUR ZANÓN

A Catalunya, un de cada tres estudiants no acaba l’Edu-cació Secundària Obligatò-ria (ESO). Segons la primera prova del departament d’Edu-cació feta als nens que aca-ben la Primària, un de cada quatre supera aquesta etapa educativa sense els mínims coneixements per llegir, es-criure, comprendre i fer càl-culs. El col·legi no està aïllat de la societat: Catalunya es troba a la cua d’Espanya en èxit escolar (i l’Estat ja va al darrere dels països que inte-gren d’OCDE, només per so-bre del veí Portugal) i aquest mateix fenomen s’acaba tras-lladant al mercat laboral, que no n’és aliè. Més aviat al con-trari.Aquí encapçalem la classi-ficació de la Unió Europea a 15 de feines de baixa qua-lificació: un 14,4% té un tre-ball elemental, cinc punts per sobre de potències com Alemanya o França. Aques-tes dades es refereixen als que treballen. Si se sumen els més de 500.000 aturats que té Catalunya al Servei d’Ocupa-ció (SOC), un de cada tres té un perfil d’ocupabilitat baixa o molt baixa, per la seva es-cassa formació.Encara més: la població (en termes generals) rep poca formació en l’etapa obligatò-ria, però tampoc no s’educa mentre treballa. “Mentre que a Suècia un 62% dels treba-lladors de 55 a 64 anys van rebre formació el 2007, la ràtio a Espanya es va situar en el 14%”, destaca La Caixa en l’informe Per què les ta-xes d’atur han reaccionat de forma tan distinta als dife-rents països? En la resposta a aquesta pregunta hi ha la qua-

Espanya). És curiós compro-var com han variat també les modalitats: l’anglès i la pre-venció de riscos segueixen, ara tant com a abans, com a reis (cosa que indica que l’es-cola pública està lluny de so-lucionar el baix nivell d’idio-mes estrangers quan s’acaba l’etapa obligatòria). Aspectes que el 2004 estaven al capda-vant, com atenció al client, hi-giene alimentària i tècniques de venda passen ara a un se-gon pla en benefici, com s’ha explicitat, d’habilitats de co-ordinació i lideratge de grups o gestió de recursos humans.Ara bé, no tothom té les ma-teixes mancances. Els direc-tius opten per anglès, habi-litats directives i habilitats personals i interpersonals, mentre que els treballadors no qualificats tenen unes al-tres prioritats: prevenció de riscos laborals en general; coneixement de l’empresa (acollida), cultura d’empre-sa i canvi de cultura, i segu-retat alimentària: manipula-ció i control d’aliments en general. Els analistes senyalen cap a la construcció com el sector amb menor capacitat de do-nar valor afegit a la produc-ció per la poca qualificació de la seva mà d’obra. No per ca-sualitat aquesta és la branca de l’economia que en el dar-rer any més s’ha carregat les piles: malgrat haver perdut un 20% de la seva força labo-ral, els participants en cursos de formació es van disparar

un 64,5% entre 2008 i 2007.Quant a les dimensions, tam-bé són les més petites les que sostenen la major part del creixement de la qualifica-ció contínua: un 88% més de formats en els centres entre una i cinc persones i un 63,6% més si la plantilla es mou en-tre els sis i els nou. L’anàlisi d’aquestes dades desglossades i la seva evolu-ció permet preguntar-se si es-tem davant d’un canvi de ten-dència real. Així ho sembla, tenint en compte que l’aug-ment de treballadors formats és sostingut any rere any, que afecta tots els sectors, totes les empreses segons la me-

LA QUALIFICACIÓ RESTA ATRACTIU A BARCELONA

Estadístiques internacionals atorguen bona reputació a la posició de Barcelona com a centre de negocis a Europa, segons l’estudi anual d’European Cities Monitor. El 2009 va mantenir la seva quarta posició, darrere dels gegants de Londres, París i Frankfurt i immediatament per sobre de Brussel·les, Madrid i Munic. Els tres factors per ubicar una empresa són, per aquest ordre, el fàcil accés al mercats i els clients (60%), facilitat per trobar dirigents qualificats (57%) i la qualitat de les telecomunicacions (54%). Un personal ben format és imprescin-dible per instal·lar una companyia industrial, segons la mateixa font. I és aquí on Barcelona no aconsegueix excel·lir. La capital catalana se situa en la plaça número 12 sobre 33 ciutats, tot i haver avançat dues posicions en un any. Amb un 0,35 de nota, se situa molt lluny de l’1,55 de Londres, el 0,75 de París i el 0,63 de Frankfurt. Madrid és l’onzena. Aquestes mancances, com també les de telecomunicacions o d’infraestructures i mobilitat, no impedeixen que, segons els empre-saris, Barcelona sigui la que més s’esforça per millorar. Ho sosté un 17%, davant d’un 14% que opina que Londres avança més, el 13% de Berlín o el 12% de Madrid.

ENS TROBEM EN UN MOMENT DE CANVI DE TENDÈNCIA EN FORMACIÓ CONTÍNUA

sura i també totes les catego-ries laborals (amb matisos, és clar). A tot això s’afegeix que el 2009 els cursos per for-mar aturats es tripliquen a Catalunya i que l’ampliació del període de percepció de la prestació per atur de 420 euros mensuals es vincula a la formació. Les estadístiques subrat-llen l’escletxa de formació a Catalunya i Espanya respecte els entorns més propers (so-bretot en els ensenyaments obligatoris), però també una correcció els darrers anys que ha de servir per crear una economia més competitiva. El got està mig ple?

20

10Personal

E spaña3rd Exhibition forHuman Resource Management

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

www.personal-espana.es

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Medio de comunicación oficial Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados Colaboradores

3ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN SOLUCIONES SOFTWARE• Planificación de personal• Nómina• Recopilación operacional de datos• Asistencia, tareas y registro de tiempos• Selección del aspirante / administración del

reclutamiento

HARDWARE• Hardware para captación de datos móvil• Sistemas de control de acceso• Sistema de registro de tiempos

SERVICIOS DE PERSONAL• Reclutamiento de personal• Selección del aspirante• Servicios a empleados

ASESORAMIENTO• Consultoría de personal• Asesoramiento para la gerencia• Outsourcing• Centros de Evaluación (Assessment Centers)• Búsqueda Ejecutiva• Consultoría de Outplacement• Derecho laboral, Constitución de la empresa, Derecho de despido• Entrenamiento

SERVICIOS• Aseguradoras de salud• Seguros• Centros hoteleros y de congresos• Servicios de relocalización

GENERALES• Literatura profesional, editoriales• Asociaciones de comercio/organizaciones• Sindicatos

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING• Gestión y Training• Desarrollo Personal• Marketing / Ventas• Universidades• Formación continua para Trainers / Desarrollo personal• Foro educativo para formación contínua y training• Teatro de empresa / Training al aire libre / Eventos /

Incentivos• Sistema de evaluación 360º• Idiomas

E-LEARNING / BLENDED LEARNING

EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

86 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Exportació

novable, química i farmacèuti-ca, i el sector de la construc-ció i les infraestructures.

ConjunturaSegons la darrera Enquesta de Conjuntura de l’Exportació,confeccionada per la Subdi-recció General d’Anàlisi, Estra-tègia i Avaluació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i corresponent al tercer trimes-tre de 2009, està millorant l’ac-tivitat exportadora de les em-preses. També es destaca el manteniment dels preus i l’evo-lució de la demanda externa.Així mateix, la percepció de l’activitat exportadora regis-tra importants variacions en els diferents sectors d’activitat. Els millors resultats s’han tro-bat en els sectors de productes químics, semimanufactures no químiques i matèries primeres. Els valors negatius, en canvi, s’han observat en els aliments i els béns de consum de llarga durada.Cal tenir en compte que la per-cepció del comportament de les comandes d’exportació ha millorat per segon trimestre consecutiu, encara que conti-nua en nivells negatius, si bé les empreses confirmen que es troben en un moment esta-

s’ha convertit en un mercat important per a les exportaci-ons catalanes de maquinària i aparells per a la preparació d’aliments. Pel que fa a l’Àsia emergent, on s’inclouen la Xina, l’Índia i l’ASEAN, la principal oportuni-tat d’exportació es troba en la indústria química, els compo-nents d’automòbils i el sector del medi ambient (tractament d’aigües i gestió de residus) i les energies renovables. La indús-tria requereix millores tecno-lògiques en disseny, seguretat i medi ambient, cosa que implica oportunitats per a empreses ca-talanes dedicades a l’alt contin-gut tecnològic. Respecte als ser-veis de les TIC, les oportunitats sorgeixen de la venda d’equips de telecomunicacions d’alt va-lor afegit i telefonia mòbil.Al Mediterrani i l’Orient Mit-jà, les principals oportunitats es troben en el sector tèxtil i de la confecció, sobretot en maquinària i capacitats de gestió, disseny i creació. La importància del sector a to-ta la regió s’aprecia pel vo-lum d’exportacions catalanes d’alguns productes durant el període 2004-2007. Aquest és el cas del Marroc, principal mercat de les exportacions catalanes de cotó i teixits es-pecials. Tunísia i Algèria tam-bé han estat països significa-tius quant a les exportacions catalanes de cotó i, en el cas tunisià, Catalunya ha gaudit d’una quota de mercat desta-cada. Turquia ha estat el se-gon mercat més important per a les exportacions catalanes mundials de pelleteria. Des de la perspectiva de la con-fecció, Catalunya ha exportat els últims anys peces i com-plements a Tunísia, la Unió dels Emirats Àrabs i a l’Aràbia Saudita, amb quotes de mer-cat significatives al Marroc i Turquia. A més, també hi ha oportunitats d’exportació re-lacionades amb la indústria agroalimentària, d’energia re-

NÚRIA CABRERA

En moments on la conjuntura econòmica no és favorable i el consum interior està a la bai-xa, les empreses tenen l’opor-tunitat de sortir a l’exterior i exportar els seus productes per continuar creixent. Encara que exportació és una assigna-tura pendent de les empreses, ja s’estan començant a obser-var els primers moviments.Així, la internacionalització de les organitzacions juga un pa-per molt important, no només en el moment de crisi actual, sinó com a estratègia de llarga durada que permet la conso-lidació d’una posició compe-titiva de cada empresa en un món global.

Oportunitats d’exportacióEn el recent Informe Anual OME 2009-2010 Reglobalitza-ció. Transformacions de fons i noves oportunitats en un món postcrisi, d’ACC1Ó, s’observa un mapa clarificador d’oportu-nitats de negoci per a les em-preses catalanes.Si es comença per Rússia i l’Europa de l’Est, les expor-tacions més demandades se centren en el sector agroali-mentari, ja que no es satisfà la demanda interna, hi ha canvis en les preferències dels consu-midors i es busca millor quali-tat. Destaca la fruita, màquines empaquetadores i envasado-res, i fungicides. També hi ha espai en el sector de compo-nents d’automoció, el sector farmacèutic, i la tecnologia per al control mediambiental.Continuant per Amèrica Lla-tina, les oportunitats són con-cretes en l’àmbit dels envasos, els sistemes d’empaquetatge, l’enllaunat, els contenidors i els congeladors. Especialment al Brasil, l’Argentina, Xile i Colòmbia les exportacions ca-talanes de maquinària per en-vasar i empaquetar van assolir quotes de mercat significatives en el període 2004-2007, i Mèxic

ble. Pel que fa als factors amb incidència positiva en l’activi-tat exportadora més citats per les empreses, han estat l’evolu-ció de la demanda externa i el preu de les matèries primeres. Més de la meitat de les empre-ses enquestades han assenyalat que la competència internaci-onal en preus està afectant ne-gativament la seva activitat ex-portadora.

Impuls a l’exportacióDurant aquest any 2009, des del Ministeri d’Indústria, Tu-risme i Comerç també s’han engegat noves mesures d’im-puls a l’exportació, basades en tres àmbits: el recolzament financer, la informació i la for-mació.Sobre el recolzament financer, les mesures que s’apliquen són la reforma del CARI (Conveni d’Ajustament Recíproc d’Inte-

Exportar per sortir de la crisiLes empreses catalanes es troben davant del repte de consolidar els seus productes als mercats exte-riors en plena recessió.

L’exportació és encara una assignatura pendent de moltes empreses. / ARXIU

Internacionalitzar és una estratègia de llarga durada que situa l’empresa en una posició competitiva

EXPANSIÓ A L’EXTERIOR

ressos, incentivant la conces-sió de crèdits a l’exportació de llarga durada i a tipus fix per les entitats financeres, com-pensant-les per la diferència entre l’EURIBOR i el CIRR), la flexibilització de l’Asseguran-ça de crèdit a l’exportació, re-colzament a la inversió espa-nyola a l’exterior (COFIDES), noves línies per a pimes, nova línia per a la internacionalitza-ció i el Pla Àfrica.Pel que fa a la informació, es comptarà amb el Centro de Atención Unificado para el Comercio Exterior (CAUCE), Centro de Asistencia al In-versor (CAI), Aprofitament d’oportunitats IFM (Pla LICI-TA) i el Portal d’Informació sobre barreres al comerç. En les mesures relacionades amb l’exportació, cal desta-car el Pla de Formació per a la internacionalització de la PIME.

EL SECTOR EXTERIOR APORTARÀ DOS PUNTS AL PIB

En el darrer Congrés per a la Internacionalització Empresarial Exporta2009, celebrat el passat mes de juny a Saragossa, el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va estimar que aquest any el sector exterior aportarà dos punts al PIB (el doble que l’any 2008), en plena caiguda de la demanda interna. D’aquesta manera, el ministre va voler animar les empreses a diversificar-se en l’exterior per tal de millorar la seva posició i fer-se més fortes. Tal com van recollir els mitjans de comu-nicació en declaracions de Sebastián, “les empreses que exporten són més eficients”.D’aquest mateix congrés es poden extreure altres dades, com que només el 14% del total de les empreses venen a l’exterior, i de les quals, l’1% concentra el 73% de les vendes. Finalment, només el 7% de les empre-ses que decideixen exportar ho continuen fent passats set anys, a causa de les dificultats de finançament.

-

Oficinas con recursos

Showroom + administración: c/Tavern, 11. 08021 BarcelonaOutlet + logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat

www.facility project.net

88 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009REPTES / Responsabilitat Social Corporativa

forma de relació amb l’entorn social i ambiental? Com podem estar segurs de si la motiva-ció per l’RSC és suficientment “autèntica” o “altruista”… o bé respon a una estratègia empre-sarial perfectament calculada i planificada? L’RSC és un in-vent al servei de les grans cor-poracions… o bé també resul-ta interessant i possible per les PIMES, i fins i tot per les micro-empreses? I, finalment, l’RSC és aplicable només a les em-preses… o bé també hauria de ser-ho a la resta d’actors socials (governs, ONG’s, etc…)?Al llarg d’aquests 10 anys tots aquests dilemes han anat des-apareixent i, invariablement, la resposta final s’ha decantat per la segona opció.

L’RSC davant la crisiUna altra qüestió recurrent, almenys durant els darrers 2 anys, han estat les conseqüèn-cies de la crisi econòmica sobre l’RSC. Què passaria, després d’un llarg període d’abundàn-cia exagerada, quan arribessin les vaques magres? Tampoc no van faltar, en aquest cas, les veus apocalíptiques que anti-cipaven el fracàs i, fins i tot, la desaparició, de l’RSC. No obs-tant, el cert és que res d’això no

Afortunadament, el progrés de l’RSC durant els primers 10 anys del mil·lenni són fàcilment perceptibles. D’una banda, cada vegada hi ha més empreses i directius, més treballadors i consumidors, més governs i ciutadans que es fan la pregunta per l’RSC. Què significa ser una empresa responsable avui i aquí? Responsable de què? Res-ponsable davant de qui? Aquesta és i continuarà sent la qüestió nuclear, i, certament, mai no obtindrà una resposta fàcil.D’altra banda, també comença a quedar clar que la majoria de les objeccions (perfectament lícites) sobre l’RSC, excuses i subterfugis (ja més discuti-bles) o maniobres deliberades de confusió (clarament inac-ceptables), no s’aguanten per enlloc. Així, per exemple, hi ha tota una col·lecció de falsos di-lemes que el pas del temps ha anat dissolent, superant o ban-dejant. Vegem-ne alguns dels més cèlebres. Quan parlem d’RSC estem davant d’una mo-da passatgera… o bé d’un nou paradigma emergent? (qui no ha escoltat mil vegades aquesta pregunta en alguna de les infini-tes jornades, congressos i taules rodones que s’organitzen anual-ment per parlar de l’RSC?). És només una estratègia de màr-queting, una simple operació de “maquillatge” per millorar la reputació… o bé realment es tracta d’una nova visió de l’em-presa, substancialment diferent de la clàssica? En el fons l’RSC es pot reduir a l’acció social (filantropia empresarial)… o bé el seu plantejament va molt més enllà i requereix una nova

menor, ja que el cost de l’absèn-cia d’RSC en termes d’agressió ambiental i canvi climàtic, per exemple, és completament in-assumible. La dada esperan-çadora és que tot sembla indi-car que cada vegada són més les empreses, els governs i els ciutadans que han pres cons-ciència d’aquesta situació, i es comencen no només a inte-ressar, sinó també a exigir, un compromís de responsabilitat i sostenibilitat per part del teixit empresarial. Ja sigui per convicció, per inte-rès o bé per pura necessitat, les raons poden ser diverses, però

Un 10è aniversari compartitLa celebració dels 10 anys de Món Empresarial, coincideix també, curiosament, amb els 10 primers anys de l’RSC al nostre país. Si bé en el segon cas no és possible establir una data tan precisa, sí que existeix un cert consens en situar els inicis de l’RSC vora l’any 2000. Heus aquí una sorprenent història en forma de “vides paral·leles”: la il·lusió inicial, la lluita incessant per avançar, la legítima satisfacció pels resultats assolits... i la sòlida confiança en els èxits del demà.

Cada vegada són més les emrpeses, els governs i els ciutadans que prenen consciència de la importància de l’RSC. / ARXIU

ha succeït. L’RSC pateix, igual que tothom, de la mateixa ma-nera que els altres àmbits de la gestió empresarial, els ajusta-ments de la crisi, però poc més. I si l’RSC en algun cas ha desa-paregut a causa de la crisi, ben-vinguda sigui la crisi: desem-mascarar les coses i fer evident la retòrica buida de contingut també forma part del procés de catarsi. No obstant, en termes generals, l’RSC no només ha sobrevis-cut, sinó que n’ha sortit enfor-tida i dia a dia esdevé un ele-ment més imprescindible per construir l’empresa del futur. La crisi ha estat causada pels excessos, l’especulació, la cob-dícia, la manca de regulació… És a dir: l’absència d’RSC, per damunt de cap altra cosa. Ai-xí doncs, per poder superar la crisi i garantir un desenvolupa-ment humà a escala planetària, sens dubte caldrà apostar més, i no menys, per l’RSC.

Un futur esperançadorMalgrat tot, hom detecta símp-tomes esperançadors, que con-firmen la necessitat i l’encert de l’RSC. Els vents de la història bufen a favor… encara que des-coneixem la velocitat dels can-vis. I aquest no és un element

LA CONSOLIDACIÓ DE L’RSC

el que compta són els resultats finals. A més, qui està legitimat per jutjar les intencions dels al-tres? Més val, doncs, concen-trar-se en el desenvolupament real de l’RSC, que passa per millorar la seva gestió, definir nous instruments per mesurar-la i avaluar-la i, en darrer terme, ser capaços d’assumir-la de de-bò, al màxim nivell, dins l’em-presa. Naturalment, això impli-ca també el predomini d’una determinada sensibilitat, d’uns determinats valors i d’un deter-minat estil de lideratge. Com suggeríem al principi, bo-na part d’aquests plantejaments també són aplicables a Món Empresarial. També la nostra publicació ha hagut de superar molts obstacles, fer front a di-verses crisis i continuar defen-sant, de vegades en circums-tàncies ben difícils, el compro-mís amb el teixit empresarial i econòmic de Catalunya. Felici-tats per aquest aniversari com-partit, i llarga vida per a l’RSC i per a Món Empresarial!

“EL MAJOR CONTRACTE”

Aquest és el títol d’un cèlebre article publicat a The Economist el 26 de maig de 2005, per Ian Davis, director executiu mundial de McKinsey&Company. En primer lloc, l’autor qüestiona per igual l’immobilisme dels defensors de la vella idea de Milton Friedman segons la qual “el negoci del negoci és el negoci”, i les visions ingènues i poc rigoroses de l’RSC. I posteriorment exposa la seva tesi: cal redefinir el contracte implícit entre l’empresa i la societat. Tota empresa necessita disposar d’una “llicència per operar” que li ha de concedir la societat. I ha arribat l’hora de reformular els termes d’aquest contracte social. En aquest sentit, fan falta tres requisits. Primer, cal que les empreses incorporin les demandes i expectatives socials al màxim nivell estratègic. Segon, cal que siguin capaces de gestionar proactivament aquest contracte social. I tercer, cal que els líders empresarials perdin la por i s’impliquin de manera molt més clara i decidida, fins i tot a través dels mit-jans de comunicació, en la resolució dels grans reptes de la nostra societat.

“Què significa ser una empresa responsableavui i aquí? Responsable de què? Responsabledavant de qui?”

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

90 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009TANCAMENT / Les 10 empreses

Les 10 ‘estrelles’ de l’economia catalanaSón empreses de diferents sectors i de volums de facturació substancialment diferents, però totes elles tenen una cosa en comú: ja sigui per les vendes o pel seu renom, representen un actiu important per a l’economia catalana.

ALGUNES DE LES EMPRESES MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA

ABERTIS

Any de fundació: 2003Facturació 2008: 3.679 milions d’eurosNombre d’empleats: 12.000Abertis és el gegant de les infraestructu-res no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Amb uns ingressos d’explotació que superen els 3.600 milions d’euros i una plantilla de 12.000 empleats, el grup toca totes les tecles del món de les infraestruc-tures. Tot i que és bàsicament conegut pel seu negoci d’autopistes –que, de fet, aporta gairebé dos terços de la seva facturació–, també desenvolupa una intensa activitat en el sector de les telecomunicacions, que li reporta gairebé un 10% dels ingressos. A més, Abertis treballa en el sector dels satèl·lits, aeroports, aparcaments i parcs logístics.

A l’espera de conèixer el resultat defini-tiu de l’any 2009, podem dir que serà un bon any per al grup. Al llarg dels 9 pri-mers mesos de l’any, el grup ha facturat 2.956 milions d’euros, un 5,8% més que al mateix període de l’any 2008. Aquesta impressió positiva es confirma si tenim en compte que el seu ebitda (beneficis abans d’impostos i amortitzacions) puja a 1.894 milions, és a dir, un 7% més en termes interanuals.Una de les notícies més destacades pro-tagonitzades pel grup durant aquest any, si més no en termes financers, ha estat la inversió de més de 1.000 milions d’euros en la seva expansió. De fet, Abertis ha incorporat actius tan a Xile com a Espanya (noves autopistes).

Aureli Vázquez / Natàlia Pastor

AGBAR

Any de fundació: 1867Facturació 2008: 3.108 milions d’eurosNombre d’empleats: 20.360 Amb gairebé un segle i mig a l’esquena, Agbar va ser fundada a Lieja com a Com-pagnie des Eaux de Barcelone per abastir d’aigua determinades zones de Barcelo-na. En sentit estricte, no va ser fundada com el que ara coneixem fins l’any 1919, quan un grup d’inversors catalans la va adquirir i li va posar el nom de Sociedad General de Aguas de Barcelona.És coneguda la gestió del negoci d’aigües per part d’Agbar; en canvi, no tothom sap que aquesta mateixa firma té també una

important branca de salut, concretament a través de l’asseguradora Adeslas, de la qual té un 54% del capital.Agbar factura més de 3.100 milions d’euros, dels quals gairebé un 60% procedeixen del sector Aigua i Medi Ambient. Durant els nou primers mesos de l’any 2009, Agbar ha obtingut un creixement del 4% en la seva facturació (2.417 mi-lions, davant els 2.324 de l’any passat). Al sector d’Aigua i Medi Ambient, els ingressos pràcticament s’han estancat, amb un creixement que amb prou feines supera el 0,5% –acompanyats d’una

retallada del benefici també poc signi-ficativa–. Pel que fa a l’àrea de Salut, en canvi, els ingressos han millorat de forma notable, passant de 996 a 1081 milions, un 8,5% més, conseqüència d’un més gran nom-bre d’assegurats i la posada en marxa de noves clíniques. No es pot dir el mateix, però, de la rendibilitat d’aquesta àrea, que ha caigut un 8,8% en els tres pri-mers trimestres de l’any.Val la pena destacar també que les in-versions realitzades durant aquest ma-teix període (gener-setembre 2009) as-soleixen la xifra de 327 milions d’euros.

ALMIRALL

Any de fundació: 1943Facturació 2008: 902,8 milions d’eurosNombre d’empleats: 3.300La companyia que presideix Jorge Gallar-do va créixer l’any 2008 un 14% en ven-des netes i fa un pas més cap a la barrera dels 1.000 milions d’euros. Aquest 2009, el creixement ha continuat, tot i que amb una desacceleració significativa, passant dels 685 milions (xifres del tercer trimestre) als 701, el que representa una millora del 2,4%.Val la pena destacar la interessant ren-dibilitat que aconsegueix la companyia, que l’any 2008 va aconseguir un resultat net de 136 milions d’euros. Els medica-

ments que han empès aquests resultats són, principalment, Ebastina –un antial·lèrgic–, Atorvastina –per al col·lesterol– i Esertia –antidepressiu–. Tots tres sumen 231 mili-ons, és a dir, aproximadament un terç del to-tal de les vendes. Ara bé, el creixement més espectacular se l’emporta el medicament Solaraze, amb un increment del 48%, que tot i així representa poc quantitativament –17 milions, entre un 2% i un 3% del total de la facturació–. És la 35a companyia europea del sector per volum de facturació i la 65a del món. Dels ingressos totals, el mercat espanyol representa aproximadament un 60%, men-tre que el 40% correspon a exportacions.

GRUPO PLANETA

Any de fundació: 1949Facturació estimada: 2.500 milions d’eurosNombre d’empleats: 12.500Una de les coses més característiques del Grup Planeta és el seu enorme potencial de marca. O, més ben dit, de marques. El grup mediàtic que presideix José Manuel Lara és propietari –totalment o en part– de mitjans de comunicació com La Razón,ADN, Antena 3, Neox, Onda Cero, City TV,per esmentar-ne només alguns.A banda dels mitjans de comunicació, és conegut òbviament per la seva intensa ac-tivitat editorial, amb l’Editorial Planeta al capdavant, però amb altres segells indub-tablement coneguts com Destino, Espasa,

Seix Barral, Paidós, Crítica, Ariel, Altaya i totes les firmes del Grup 62: Edicions 62, Proa, Columna, Empúries...Paral·lelament, el grup dels Lara té un peu i mig al món de l’empresa, començant per EAE Business School i continuant amb CEAC, Home English, Deusto, CEAC o l’editorial Gestión 2000.Pel que fa als números del grup, l’agència EFE va xifrar la seva facturació en 2.500 milions d’euros. En els propers anys, l’arribada de l’e-book serà el gran repte i, alhora, la gran oportunitat de Planeta. Està per demostrar si el món del llibre podrà fer front al llibre electrònic o, si com en el cas de la música, patirà els seus efectes.

NUTREXPA

Any de fundació: 1940Facturació estimada: 268 milions d’eurosNombre d’empleats: 1.200L’any 1946 neixia el que ja és, sense cap mena de dubte, el producte estrella de Nutrexpa: Cola-Cao. Han estat 63 anys de progressió farcits d’èxits publicitaris, des de la famosa ‘cançó del negrito’ fins al seu paper als Jocs Olímpics del 92 com a ‘aliment olímpic’. A finals de 2008, Nutrexpa va tancar una de les operacions més importants de la seva his-tòria: la compra de Cuétara al grup SOS, per un import de 215 milions d’euros. És una firma més que s’afegeix a l’univers de marques de renom del grup català, propietari de Cola-Cao, Nocilla, La Piara, Phoskitos o Granja San Fran-cisco, entre d’altres. L’operació redimensiona el grup alimentari, que segons dades del Re-

gistre Mercantil va facturar 268 milions l’any 2008 (la facturació consolidada del grup era de 358 milions l’any 2006, segons Nutrexpa), però que aquest 2009 incrementarà de forma notable aquest import. Diverses fonts situen les expectatives per a aquest any al voltant dels 500 milions d’euros. Cal afegir que l’operació de compra-venda de Cuétara inclou el traspàs de tres fàbriques a Espanya i una a Portugal, amb uns 850 treballadors en total.A les acaballes del 2009, Nutrexpa ha estat notícia pel fitxatge de José Manuel Faria, que fins ara era director d’Operacions d’Unilever. De fet, fins ara Nutrexpa no comptava amb la figura del director d’Operacions, però sembla que l’adquisició de Cuétara, amb la complexi-tat que això representa per al grup, fa neces-sari aquest nou càrrec.

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Les 10 empreses / TANCAMENT 91

LA CAIXA

Fundació: 1904Volum d’actius (2008): 268.496 mi-lions d’eurosPlantilla: 25.335 treballadorsPendents encara de les dades defi-nitives de 2009, l’entitat dirigida per Joan Maria Nin ha tancat els primers nou mesos amb un benefici de 1.410 milions d’euros, un 10% menys que la xifra obtinguda al 2008. Tot i així, se situa un any més en el primer lloc en nivell de liquiditat de tot el sistema financer espanyol. La caiguda del benefici, de fet, es veu justificada per un elevat nivell de dotacions destinat a insolvències de 1.037 milions, el doble que un any abans i que va situar el fons genèric

d’aquesta entitat en 2.067 milions, segons els criteris d’estricta prudèn-cia assumits. En un any marcat per les fusions de les caixes catalanes, l’entitat ha cen-trat la seva estratègia de creixement en l’expansió internacional, tal i com es posa de relleu amb l’obertura de la primera sucursal operativa d’una enti-tat espanyola al Marroc (Casablanca) així com la posada en marxa de la segona oficina de representació a la Xina (Shanghai). L’entitat presidida per Isidre Fainé re-peteix per setè any consecutiu com a la marca financera més valorada pels consumidors, segons la classificació del Merco Marca Financeres, així

com la millor empresa per a treballar segons el rànquing Merco Persones. Amb més de 10,6 milions de clients, La Caixa ha resistit les sacsejades del 2009 recolzada per més de 5.300 ofici-nes i liderant, a més, la banca on-linea través de la Línia Oberta (amb més de 6 milions de clients). Tot i la normalització pendent del sec-tor quant a concessió de crèdits, se-gons les darreres dades de La Caixa, la cartera de crèdits sobre clients ha augmentat un 1,6%, amb 815.494 operacions noves. Per últim, cal destacar que el ràtio de morositat de l’entitat s’ha situat en el 3,53%, respecte 5,34% de mitjana del sector.

GRUP DAMM

Fundació: 1876Facturació (2008): 755 milions d’eurosPlantilla: 2.223 treballadorsEl grup cerveser català ha tancat els nou primers mesos de 2009 amb un volum de negoci de 621 milions d’euros, xifra que representa un 4% més que al mateix període de l’any passat. Juntament amb aquest resultat, que la companyia ha valo-rat com a ‘satisfactori’ tenint en compte les dificultats de l’actual context econò-mic, el grup dirigit per Enric Crous va tancar el mes de setembre amb un volum total d’inversió de 80 milions d’euros. A falta de comptabilitzar l’últim trimestre, aquest esforç inversor és notablement inferior a l’inversió total de l’exercici 2008, que va arribar als 137 milions, des-tinats, com enguany, a la renovació tecno-

lògica i a l’ampliació de les instal·lacions de la fàbrica del Prat de Llobregat. Pel que fa al benefici, cal destacar que malgrat haver guanyat un 33% menys al 2008 res-pecte l’exercici anterior (51,34 milions), l’estratègia de Grup Damm ha destacat per la seva aposta en innovació i desenvo-lupament. Durant el 2009, Damm ha man-tingut la seva aposta per la producció de cervesa sense gluten amb la marca Daura, que ha rebut per segon any consecutiu el prestigiós premi “World’s Best Gluten Free Beer 2009”, oganitzat per la publi-cació internacional Beers of the World. Cal destacar també l’èxit mediàtic arreu l’estat de l’espot publicitari de l’estiu, que li ha valgut al grup propietari d’aigües Veri i Fuente Liviana, enguany el premi a la millor producció professional.

CODORNÍU

Fundació: 1551Facturació (2008): 215 milions d’eurosPlantilla: 516 treballadorsCodorníu ha tancat l’any 2009 mostrant l’austeritat que ha assumit el grup durant l’any amb un pla d’inversions notablement més reduït que a l’exercici anterior degut a la caiguda generalitzada del consum als principals mercats en els quals opera. Però, tot i que l’exercici anterior –tancat el 30 de juny- va registrar una caiguda del benefici fins a 7,2 milions, el grup fabricant de cava preveu una millora en les vendes de cava durant les festes d’aquest any, millorant els resultats registrats durant la campanya de nadal de l’any anterior, quan el consum del cava va caure al voltant del 5%. A diferència del seu competidor més directe, Freixenet, Codorníu sí ha apostat

per renovar la campanya publicitària del Nadal, amb l’objectiu d’enfortir l’esperit de la celebració i el diàleg amb el consu-midor, allunyant-se, això sí, de la frivoli-tat i el luxe. El grup familiar més antic de l’Estat (des de 1551), que va facturar un 11% més al 2008, recolza el bon ritme de les vendes a l’exterior, tant de cava com de vi, amb una incidència rellevant del mercat anglès i nord-americà. El percen-tatge de vendes internacional ja suposa al voltant del 40% del negoci controlat per la família Raventós i ha centrat bona part de l’estratègia comercial del grup. Estats Units s’ha convertit en un mercat prioritari degut al gran consum de vi, i la bodega de Codorníu de Napa, a l’estat de Califòr-nia, ha registrat per segon any consecutiu resultats positius, avalant el pla de negoci de creixement internacional del grup.

MANGO

Fundació: 1984Facturació (2008): 1.440 milions d’eurosPlantilla: 7.800 treballadorsLa multinacional catalana amb seu a Palau-Solità i Plegamans va tancar l’any 2008 amb 1.320 establiments a 93 països dels cinc continents. La companyia dirigida per Enric Casi ha basat el seu creixement en les vendes exteriors, que ja suposen el 70% del negoci de l’empresa i que, segons Mango, han compensat la caiguda de la facturació a Espanya amb el creixe-ment a la resta del món. A mitjan d’any, de fet, el mateix president de Mango, Isak Andic, revisava les previsions de l’exercici 2009 a l’alça, augurant un augment de la facturació fins als 2.000 milions d’euros, tot i la crisi. Alhora, Mango va augmen-tar un 8% la seva facturació respecte el

2007, fins als 1.440 milions d’euros i va invertir 100 milions d’euros en nous esta-bliments, reformes i sistemes logístics d’informació, la mateixa quantitat inver-tida durant aquest any. Pendents encara de conèixer els resultats globals, Mango havia previst per a 2009 l’obertura de 150 noves tendes, destacant l’arribada de la firma tèxtil catalana a les Antilles Holandeses, Bielorrúsia, Guate-mala, Iraq, Iran, Martinica i Nova Caledò-nia. Tot i la força de les vendes exteriors, la crisi ha passat factura al negoci als Estats Units, Regne Unit i Irlanda, sense comptar els resultats a Espanya, on pre-visiblement es registri un descens en la facturació que es veurà compensat, no obstant, pel creixement de les vendes en altres països.

GAS NATURAL

Fundació: 1843Facturació (2008): 13.544 milions d’eurosPlantilla: 6.842 treballadorsEl passat mes de novembre Gas Natural va fer públics els resultats corresponents al tercer trimestre fiscal, que ja incorporaven la seva participació a Unió Fenosa per inte-gració global des del dia 30 d’abril, procés que va finalitzar el 7 de setembre. La mul-tinacional energètica ha registrat uns resul-tats similars als obtinguts durant el mateix període de l’exercici anterior, tot i la contrac-ció de la demanda energètica i el descens dels preus de l’electricitat. En concret, el benefici net del grup presidit per Salvador Gabarró va arribar als 914 milions d’euros, xifra que representa un 13,5% més que al tercer trimestre de 2008. Durant els primers nou mesos de l’any la companyia ha realitzat inversions per un

import total de 14.957 milions d’euros, que inclouen la inversió financera rea-litzada durant el procés d’adquisició de la participació del 80,5% d’Unió Fenosa. Finalitzada aquesta fusió, la companyia es situa al mercat amb presència a 23 països del món amb més de 20 milions de clients, dels quals 9 es troben a Espanya, i una potència elèctrica instal·lada de 17 GW. Al conjunt de l’estat, Gas Natural és la primera companyia de distribució de gas natural a través de 10 companyies de distribució que operen a 13 comunitats autònomes. Pendents encara dels resul-tats anuals, cal destacar que al conjunt del 2008 el benefici net de Gas Natural va augmentar fins als 1.057 milions d’euros, un 10,2% més en comparació amb l’any anterior, malgrat els nivells de volatilitat dels preus energètics i mercats financers.

Joan Maria Nin, director general de La Caixa

92 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009TANCAMENT / Més enllà del present

Què podem esperar del futur?Els protagonistes indiscutibles dels darrers deu anys de Món Empresarial han estat, en especial, persones vinculades a empreses de sectors di-versos, a associacions empresarials i a institucions educatives, entre d’altres. En moments com els actuals, tots ells tenen en comú una mateixa preocupació: com encarar el futur? Tot seguit hem recollit alguns dels protagonistes que intenten donar-nos algunes pistes en aquest sentit.

ELS EXPERTS DEMANEN: FORMACIÓ, INNOVACIÓ, INTERNACIONALITZACIÓ I SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ

Els empresaris de l’Alt i el Baix Penedès aposten per sortir de la crisi amb l’obertura a mercats internacionals, la innovació i el valor afegit. Demanen que s’aposti per la marca Penedès i també per una millora de les infraestructures i les telecomunicacions.

Com valora el desenvolupament econòmic del territori en els darrers anys?L’Alt i el Baix Penedès formen un ter-ritori molt divers que reuneix des de les grans explotacions del vi i el ca-va fins a nombrosos sectors indus-trials i de serveis. Els últims anys hi ha hagut una gran diversificació de l’activitat, amb un creixement impor-tant de la logística, la indústria auxi-liar de l’automòbil o la química, en-tre molts altres sectors.

Com viuen les empreses del Penedèsl’actual context de crisi econòmica? I,concretament, el sector del vi i el cava? Amb preocupació, com tothom. El sector vitivinícola està patint una davallada de vendes per la caiguda de consum interior i està apostant per ampliar els mercats exteriors. El gran problema és que s’ha hagut de reduir el preu de venda final del pro-ducte i, en conseqüència, qui en surt més perjudicat és el productor. El sector auxiliar de l’automòbil, ja con-solidat, ara intenta superar el tempo-ral i el sector de la construcció, des-prés d’una llarga bonança, travessa una crisi gravíssima, sobretot al Baix Penedès.

Com ajuda la UEP les empreses del Penedès?Assessorant-les i intentant ser el seu millor suport, fent d’interlocutor amb l’Administració i els subminis-tradors de serveis, intentant crear el context més competitiu possible. En aquest sentit, la UEP també encapça-la iniciatives i aposta per projectes

que considera imprescindibles per al futur, com el LOGIS Penedès, un centre logístic que generarà milers de llocs de feina i ens situarà de ple al segle XXI.

Com valoren les empreses de la comarca les infraestructures i les tele-comunicacions de què disposen? Són clarament insuficients. La gran assignatura pendent és el transport de mercaderies per via fèrria, però també cal una aposta en ferm per noves carreteres que suposin una al-ternativa a l’autopista de pagament i que descongestionin de camions les petites carreteres locals. El Pe-nedès necessita també millores pel que fa al subministrament elèctric i l’accés a Internet. La nota positiva és l’aposta del Port de Tarragona pel transport de contenidors i també el futur aeroport corporatiu i empresa-rial d’Igualada-Òdena. Són dues al-ternatives fins ara inexistents i molt interessants per al Penedès.

Què podem esperar del futur?El Penedès, per superar la crisi i sor-tir-ne reforçat, ha de fer un esforç per la internacionalització, per sec-tors i activitats innovadores i d’alt valor afegit. Ha d’apostar també per l’enoturisme i la marca Penedès. I ha de saber crear el clima i condicions necessàries per atreure noves em-preses. Només així podrem remun-tar. Deixant enrere els records de la bonança passada i posant les bases per a un futur amb garanties.

Albert Calzada, president de la

Unió Empresarialdel Penedès (UEP)

Està afectant per igual la crisi totes les empreses familiars?Independentment que la crisi no ha afectat de la mateixa manera tots els sectors empresarials, les mitjanes i petites empreses estan molt més per-judicades que les empreses grans pel que fa al finançament per part dels bancs i caixes.

Què demanen en aquests moments les empreses familiars a les adminis-tracions?Les empreses familiars troben a fal-tar mesures urgents que puguin com-portar la creació d’ocupació en el nostre país. No solucionarem l’atur si no som més proactius en la crea-ció d’ocupació.

Les empreses familiars miren prou cap a l’estranger?Notem una major inquietud i interès per part de les empreses familiars pel que fa a la seva internacionalitza-ció. Aquest és un capítol en el qual la major part de les grans empreses fa-miliars ja estan involucrades des de fa temps.

Què tenen de diferent les empreses familiars respecte a les altres empreses que no ho són?La família involucrada amb l’empre-sa i la possibilitat de planificació a llarg termini solen donar una estabi-litat a l’empresa familiar que no te-nen algunes altres empreses.

Què podem esperar del futur?El futur l’hem de crear i modelar ca-dascú de nosaltres. Moltes empreses familiars de llarga trajectòria han passat per altres crisis i saben que d’aquestes neixen oportunitats.

L’ASCEF és una associació que reuneix més d’un centenar d’empreses catalanes amb almenys una cosa en comú: la família és el principal lligam de les seves estructures. N’hi ha de llarga trajectòria i que ja han viscut més d’una crisi. D’altres, les més joves, treballen per sortir amb èxit de l’actual, alhora que pro-ven de conquerir el mercat exterior. Tot això amb el suport de l’ASCEF.

“Moltes empreses familiars de llarga trajectòria han passat per altres crisis i saben que d’aquestes neixen oportunitats”

AntonioGallardo,

president de l’AssociacióCatalana de

l’EmpresaFamiliar (ASCEF)


Quins són els principals canvis que hi ha hagut en els darrers anys en el món dels recursos humans? Segons el meu parer el principal canvi en els recursos humans en els darrers anys fa referència a la seva evolució cap a funcions més estratègiques com ara l’alineació de la gestió de l’acompli-ment amb la direcció per objectius i les polítiques de compensació, la conside-ració del talent com el principal valor gestionable i la comunicació corpora-tiva com a instrument clau de la im-plantació de la estratègia corporativa. Estem davant d’un nou paradigma per a la nostra professió, i exigirà noves competències i la necessitat de fer-ho compatible amb les funcions tradicio-nals que també han d’ésser ateses.

Com afecten moments de crisi econò-mica com l’actual en els departaments de recursos humans? Com sempre, depèn del sector i de l’empresa, però en termes generals està portant una forta prevalença d’àrees de la nostra gestió que potser varen quedar una mica relegades. Tan-mateix, això pot suposar una involució cap a posicions més operatives o una autèntica oportunitat per reconstruir-nos com a soci de negoci, vital per a l’alta direcció de les empreses. Aquesta disjuntiva es portarà a terme empresa a empresa i les noves competències del responsable de recursos humans tindran una importància cabdal.

Des del seu punt de vista, quines són les principals mancances dels professio-nals catalans? En general les que fan referència al treball en equip i al lideratge i desen-volupament de col·laboradors (curi-osament aquelles que tenen a veure

amb la gestió de les persones). En l’àmbit dels recursos humans potser la capacitat d’innovació i el caràc-ter intraemprenedor a les empreses, juntament amb una visió de la funció encara massa allunyada del negoci i massa tradicional.

Creu que els joves que s’incorporen al món laboral estan menys preparats? Tot el contrari, crec que aquells jo-ves que han aconseguit mantenir viva la cultura de l’esforç en la seva etapa formativa arriben a les empreses més preparats que mai (els que no, tindran un futur molt dolent en el nou mercat laboral). Però al marge d’una bona pre-paració acadèmica aportaran nous va-lors i obligaran les empreses a adaptar els seus si volen ser competitives en el mercat del talent.

Què podem esperar del futur? Crec que la globalització, la previsió del canvi climàtic i la tecnologia apli-cada als essers humans ens portarà un model de desenvolupament més soste-nible per al planeta. Això, en termes de mercat laboral suposarà una polaritza-ció de les condicions de treball i de les oportunitats laborals. Es per això que és tant important treballar sobre el nou model formatiu de país.

Els joves emprenedors també pateixen els efectes de la crisi i demanen menys traves i més ajudes per poder contribuir a reac-tivar el mercat creant ocupació i fent moure l’economia.

Què opina sobre la situació de l’em-prenedoria avui en dia, donat el delicat context econòmic?És difícil emprendre en un país que no creu en els empresaris. Les tra-ves administratives dificulten la cre-ació d’empreses, i el finançament per tirar-les endavant és molt escàs. Per altra banda, l’educació que re-ben els nostres joves no aposta pel foment de l’emprenedoria. Tot i així la tradicional cultura emprenedora de Catalunya fa que cada dia nous emprenedors s’arrisquin a tirar en-davant el seu projecte. Catalunya continua liderant l’emprenedoria a l’Estat.

Com valora les ajudes als emprene-dors? Reclamaria algun tipus de millo-ra? Quina? Els ajuts són escassos. No faciliten la contractació de personal, la mitjana de dies per crear una empresa és de 24, ens regim per més de 22.000 lleis i decrets vigents, i no es facilita l’ac-cés al finançament... Per fomentar l’emprenedoria caldria agilitar i sim-plificar els tràmits administratius, fomentar les bonificacions a la Segu-retat Social per a la contractació del primer treballador i garantir un ac-cés més fàcil al finançament.

Quines característiques defineixen un emprenedor? Es valora prou la tasca d’aquesta figura?L’emprenedor és una persona que es qüestiona la realitat, que creu que les coses es poden millorar, amb talent propi i capaç de veure el talent aliè, és una persona flexible que està con-vençuda que si les coses no es po-den fer d’una manera, es poden fer d’una altra. A més a més, l’emprene-dor ha de ser una persona amb sentit

de l’humor, vital i optimista. La tasca d’un emprenedor no es prou valo-rada ni reconeguda i, tot i que ha mi-llorat en els últims 30 anys, no té el pes ni la posició que hauria de tenir dins la societat.

Quines circumstàncies s’han de do-nar perquè algú es converteixi en em-prenedor? És una qüestió de recursos i/o de vocació?Caldria fomentar l’emprenedoria des de l’escola, fent que els nens es qüestionin la realitat, donant-los re-ferents empresarials, que els joves vegin els emprenedors com a crea-dors de projectes engrescadors. Cal que els joves coneguin emprenedors que han aconseguit tirar endavant i que els tinguin com a referents. Cal canalitzar la vocació empresarial mitjançant polítiques reals de foment de l’emprenedoria amb l’objectiu d’aconseguir que el volum d’empre-nedors creixi i que la cultura empre-nedora catalana segueixi sent un fet diferencial del nostre país.

Què podem esperar del futur?Cal tenir confiança en el futur. La so-cietat catalana és una societat molt dinàmica, que ha passat per dificul-tats i que sempre ha tirat endavant el país, malgrat les dificultats econò-miques i la manca de suport empre-sarial de les institucions. La vocació internacional de les nostres empre-ses i la capacitat dels empresaris per afrontar la situació de crisi ens portarà a ressorgir més ràpidament i amb més força que la resta de l’Es-tat.

CristianRovira,

president de l’Associació de Joves Empresa-ris de Catalunya

(AIJEC)

“Els joves que han mantingut la cultura de l’esforç en la seva etapa formativa arriben a les empreses més preparats que mai”

Els recursos humans han evolucionat en els darrers anys cap a un paper més estratègic dins les organitzacions. En un moment com l’actual el seu paper pot ser clau sempre que els seus res-ponsables juguin un paper actiu.

RicardAlfaro,

presidentd’Aedipe Catalunya


El networking és una pràctica a l’al-ça entre les empreses. Quins beneficis aporta?La web 2.0 ha obert una nova dimen-sió en els sistemes de relació entre les empreses. Empreses que aposten per la cooperació i col·laboració a l’hora d’innovar, de fer negocis i de fer néixer nous projectes. Per aques-tes empreses la relació i la comu-nicació és bàsica, i el networkingfonamental per donar-se a conèixer, crear confiança i captar aliats. És precisament per aquest motiu que la UOC impulsa la xarxa d’Empreses Associades UOC com a fòrum de re-lació i networking entre institucions i empreses amb les quals comparteix valors i una clara voluntat de col-laborar.

Amb quin objectiu sorgeix la possi-bilitat d’associar empreses a la UOC?La UOC sempre ha reconegut les empreses com a agents innovadors i transformadors del desenvolupa-ment professional. Per això volem estar al seu costat i crear un canal permanent de comunicació que ens permeti involucrar-les en la nostra acció formativa, fer-les còmplices dels projectes de recerca i innova-ció, i ajudar-les a impulsar el conei-xement i la formació entre els seus professionals. És amb aquest objec-tiu que neix la xarxa d’empreses as-sociades a la UOC, una iniciativa que avui agrupa més de 160 institucions i empreses innovadores, comprome-ses amb la competitivitat de les seves organitzacions a través del desenvo-lupament dels seus professionals.

Les empreses associades poden optar a la formació contínua que ofereix la UOC i millorar la seva competitivitat. Com valora aquesta oportunitat? Quines altres avantat-ges tenen les empreses?La UOC estableix una dinàmica de rela-ció especial amb les empreses amb les que s’associa, afavorint l’accés a la for-mació amb avantatges per als seus pro-fessionals, tals com descomptes en les matrícules de formació de postgrau, as-sessorament personalitzat en el procés de matrícula, i suport en la seva gestió posterior.Les empreses valoren molt positiva-ment aquesta col·laboració donat que han vist incrementada la competitivitat dels seus professionals, gràcies a la for-mació que han fet a la UOC.

En general, des de l’àmbit empresarial es valora prou la necessitat de formar con-tínuament els treballadors? Per què? Actualment la majoria de les empreses entenen que la millora de la competi-tivitat comporta una inversió en el de-senvolupament dels seus professionals, i cada cop més trobem empreses en què aquesta formació interna la fan mitjan-çant l’e-learning. És per aquest motiu que la UOC treballa molt especialment per adaptar els seus programes de for-mació de postgrau a les necessitats in-ternes específiques de a cada una de les institucions i empreses associades.

Què podem esperar del futur?Que aquesta relació entre la universi-tat i l’empresa, que la UOC ha encetat amb la iniciativa Empreses Associades, s’intensifiqui i es consolidi, de manera que en el futur es reconeguin com a dos agents complementaris i imprescin-dibles del desenvolupament dels pro-fessionals, de la competitivitat de les empreses i del progrés d’un país.

Des de finals dels 80 les escoles de negoci de Barcelona han fet grans esforços per posicionar-se internacionalment. En aquest sentit, els Jocs Olímpics del 1992 van ser de gran ajuda.

Com es reflecteix el posicionament de Barcelona com a clúster de formació per a directius?Avui és reconegut a nivell internaci-onal l’existència de tres escoles de negoci de primer nivell mundial, jun-tament amb una excel·lent oferta de les universitats públiques i privades. L’aparició de determinats centres especialitzats donen a Barcelona unes característiques quasi úniques a nivell europeu i mundial del clús-ter d’excel·lència de la formació en direcció i administració d’empre-ses. Després de París i Londres, Barcelona apareix com la tercera ciutat europea amb més capacitat d’atreure estudiants per als progra-mes MBA, segons un estudi recent del professor X. Mendoza.

S’està promocionant convenient-ment aquest punt fort de la ciutat? Des de fa quasi dues dècades, algunes institucions i persones hem insistit que la formació superior i en particu-lar el camp de les escoles de negoci era un sector d’activitat econòmica que atreia talent d’altres parts d’Es-panya i molt particularment d’altres països. Això ha estat quasi sempre desatès per part de la ciutat que, per exemple, va tenir mes interès en do-nar suport a l’arribada a Barcelona de la Universitat de Chicago, que no ajudar i promocionar les escoles que ja tenia a casa seva.Sembla que a partir de la crisi això ha començat a canviar ja que algú s’ha adonat que era important donar visibilitat a aquelles institucions que ja existien.

Quines accions s’haurien d’empren-dre de cara al futur per vendre-ho enca-ra millor?Totes les accions que eliminin la burocràcia existent perquè perso-nes d’altres països puguin estudiar a Barcelona. Facilitats per als visats d’estudiants i professors, promocio-nar les residències d’estudiants, as-pectes d’acollida i informació prèvia. Quasi totes aquestes accions les fan individualment les institucions i po-drien estar molt més centralitzades.

Les administracions s’hi impliquen prou?Les administracions tenen molts mals de cap i personalment penso que la seva prioritat és solucio-nar problemes. Si unes escoles de Barcelona surten entre les 100 pri-meres del món, les administracions pensen: “Mira són bons i ho fan bé, ja no necessiten res”.

DavidParcerisas,

Ex-president del Patronat de la

Fundació EADA

Les empreses que s’associen a la UOC veuen com la inversió en formació contínua pels seus treballadors i la participació en recerca i innovació fan que millorin els resultats i la seva com-petitivitat.

MeritxellSantiago,

responsable de projectes Empre-ses Associades a

la UOC

“Barcelona apareix com la tercera ciutat europea amb més capacitat d’atraure estudians per als programes MBA”


Com valora la situació de les ETTs avui en dia? Els afecta la crisi?Les ETTs pateixen les crisis abans que d’altres mercats, de fet podem veure els canvis a les empreses i la reducció de contractació en el mo-ment en què es plantegen dificultats econòmiques. També sortim abans d’aquesta situació; en moments d’in-certesa, les empreses contracten temporalment fins a poder assegurar llocs estables. La crisi afecta tots els sectors, encara que no de la mateixa manera. Els mercats creatius que han sabut veure oportunitats, surten abans de la crisi.

Quin és el perfil del treballador que més es demanda actualment? Quin sec-tor té més demanda de treballadors?Telemàrqueting, cambrers qualificats, comercials. A tots els sectors es pre-cisen persones amb bona atenció al públic i amb un clar perfil comercial. Avui no es contracta per aptitud, sinó que l’actitud és el factor determinant per escollir un treballador, motivació i grau de compromís amb els projec-tes són factors cada vegada més sol-licitats per les empreses.

Com creu que afecta la temporalitat laboral als treballadors? És un factor de desmotivació?El nou mercat de treball obliga a can-vis d’actitud, hem viscut moments de bonança fictícia i ara necessitem començar de nou i aprofitar aquest moment per sortir-ne reforçats. La motivació l’hem de crear nosaltres cada dia. Formar-nos en allò en què tenim mancances professionals és un motiu de satisfacció que permet que ens enfrontem amb major segu-retat a nosaltres mateixos.

Creu que encara hi ha discriminació a les dones en alguns sectors en con-cret? Per què passa i que cal fer per canviar aquesta dinàmica?Les dones segueixen sent el motor de la llar i assumeixen el rol de fa-mília-treball. Els canvis s’han de pro-duir per la complicitat amb la parella i la família, per tal que tots els inte-grants assumeixin les seves respon-sabilitats respecte al grup familiar, i que les dones puguin escollir el seu futur professional amb llibertat.

Què podem esperar del futur?Major implicació, millor preparació, conèixer la realitat del nostre país, mantenir un esperit positiu, el futur és nostre, l’hem de crear cada dia i assumir que a major esforç, compro-mís i preparació, millor futur per a tots.

Tot i la que la formació és sempre una inversió, sembla ser que moltes empreses en un moment de recessió econòmica com l’ac-tual aposten per retallar les despeses en aquesta partida. Tot i el context, l’Euncet aposta pel futur i espera posicionar-se fort especialment en l’àmbit de les finances.

A quin perfil responen els professionals que estan més predisposats a formar-se?A grans trets, respon a un doble perfil. Professionals que volen potenciar la seva carrera i també persones que han pres consciència que la permanència en el món laboral està íntimament relacio-nada amb la capacitat d’aportar valor a les seves organitzacions. Són professi-onals que entenen que la formació és un procés que no acaba mai, persones amb iniciativa i sense por al canvi. En-tenen que la millor manera de fer front als reptes que plantegen el canvis de conjuntura i de paradigma és amb pre-paració.

Creu que l’empresa catalana aposta suficientment per la formació?Els responsables de les empreses hau-rien de tenir molt present que la forma-ció és absolutament imprescindible per poder encarar un procés de canvi i ges-tionar una conjuntura de crisi. Una or-ganització que no tingui present aquest precepte no podrà respondre de ma-nera satisfactòria als reptes que plan-teja el segle XXI. Malauradament, no podem dir que les empreses catalanes esmercin els recursos necessaris per formar els seus col·laboradors. Justa-ment en època de recessió econòmica les empreses redueixen les partides de formació mentre que el que haurien de fer és aprofitar aquests moments per preparar-se per sortir de la crisi. L’es-talvi en el compte d’explotació a curt termini és la pèrdua garantida a llarg termini. No saben valorar el retorn de la inversió que genera la formació en les seves organitzacions.

Quins són els reptes més immediats de l’Euncet?Els nostres objectius per a aquest curs

acadèmic es concreten en quatre punts: implementar el curs pont de seixanta crèdits que possibiliti que els alumnes que havien obtingut la diplomatura de Ciències Empresarials puguin assolir en un any el títol de grau; convertir els nos-tres màsters professionals de Direcció i Administració d’Empreses i de Direcció Internacional de l’Empresa en màsters universitaris, alhora que implementar un màster en finances de referència tot aprofitant la nostra experiència i rela-ció amb Caixa Terrassa; potenciar la línia de recerca, especialment en el te-mes relacionats amb finances i banca; i incrementar les relacions exteriors per potenciar la formació internacional dels alumnes. En definitiva, volem que l’Euncet sigui reconeguda com a escola universitària de referència en el camp de les finances i el màrqueting.

Què podem esperar del futur?Al marge de la crisi econòmica a es-cala mundial, el que em preocupa de l’economia catalana no són tant els in-dicadors de la seva situació en aquests moments (que sens dubte cal no menys-tenir), sinó la manca d’actitud emprene-dora en la classe política i empresarial per liderar una nova etapa. Per sort, es comença a detectar una nova genera-ció de joves amb esperit emprenedor que pensen en les noves tecnologies i en una escala mundial. Pel que fa a la formació, aquesta que-darà condicionada per dos elements. En primer lloc, el que comporta Bo-lonya respecte al fet d’incorporar les competències professionals. En segon lloc, s’imposarà el sistema de formació blend. La formació serà imprescindible però haurà de combinar la presenciali-tat amb la distància.

Miquel Solé i Sanabra,

director Fundació Cultural Caixa

Terrassa

“Els mercats creatius que han sabut veure oportunitats, surten abans de la crisi”

Les ETTs viuen els canvis econòmics igual que la resta d’empre-ses però diuen que se’n surten abans. Actualment, l’actitud és més decisiva que l’aptitud a l’hora de contractar un treballador i el perfil més demandat per les empreses és el comercial.

Maria Àngels Tejada,

membre del Consell Executiu

de Randstad i presidenta de la

Fundació Interna-cional de la Dona

Emprenedora (FIDEM)


Com ha afectat a Toshiba la caiguda de vendes a causa de la crisi? A nivell mundial hem notat la reces-sió en una caiguda del consum i de la inversió empresarial. En relació a Toshiba a Espanya hem augmentat la nostra facturació un 21% motivada per projectes al sector de l’educació i a l’Administració així com accions en canals promocionals.

Es poden detectar diferències entre Espanya i la resta d’Europa?Sí. A Espanya la crisi està afectant de forma estructural el nostre model econòmic basat en sector construc-ció i inversió de capital estranger. Aquest any 2009 ha estat l’any de l’ajustament en la construcció però el 2010 continuarà en altres sectors. Hem estat deu anys creixent i vivint per sobre de les nostres possibilitats, ara toca fer dieta. Europa, i sobretot, les economies fortes estan sortint de la crisi de forma més ràpida ja que el teixit industrial i empresarial és més fort que en el nostre país.

Els ordinadors portàtils estan en-trant amb força a les aules. Creu que els professors estan preparats per aquest canvi?Aquest és un canvi que afectarà en una millora qualitativa de l’educació i sobretot en una millora en la pro-ductivitat del professorat, que po-drà dedicar més temps a la creació de continguts i a la preparació de les aules que a treballs administra-tius. En aquests moments, estem en la primera fase i existeix un període d’adaptació per part de professors, alumnes, infraestructures en el cen-tre... Ho aconseguirem.

Quines innovacions tecnològiques ens arribaran en els propers anys?Més dispositius, més potents i més interconnectats entre si. Dintre de la mobilitat, veurem dispositius que es-taran entre el telèfon (smartphone)i el portàtil amb prestacions adapta-des a cada segment d’usuaris

Com valora el nivell tecnològic de la societat catalana?Catalunya sempre ha estat pionera en la implementació de tecnologia. Un motor és l’empresa que per a ser competitiva en aquest món global està obligada a millorar processos. Pel que fa a penetració d’Internet, en educació estem en primera posició a Espanya. Catalunya s’està convertint en un referent tecnològic a Espanya però falta consolidar-lo a nivell euro-peu, per què no ser el Silicon Valley europeu?

Què podem esperar del futur?Salut, diners i amor... O dit en termes macros: sostenibilitat mediambien-tal, progrés i responsabilitat amb la societat.

Tot i el paper cabdal que ocupa la tecnologia en els nostres dies, aquesta tampoc viu al marge de la crisi. Mentre que les vendes de Toshiba a nivell mundial han retrocedit, a Espanya, li ha anat força bé. Això ha estat en gran part gràcies a les vendes realitza-des a l’Administració.

XavierPascual,

Vicepresident pel sud d’Europa de

Toshiba

“Catalunya s’està convertint en un referent tecnològic a Espanya, però falta consolidar-lo a nivell europeu”

El referente en formaciónwww.guiamasters.com

Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

T’ajudema impulsar la teva carrera

professional

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 [email protected]

www.eug.es

CURSOS DE FORMACIÓ CONTINUADA:

Disseny de Solucions WEB50 hores. De febrer a abril 2010

Disseny de Videojocs 50 hores. De febrer a abril 2010

Producció d’Audiovisuals 50 hores. De febrer a abril 2010

Mètodes Àgils - SCRUM9 hores. Febrer 2010

Teamworking - Outdoor Training 8 hores. Abril 2010

CURS DE POSTGRAU:

SAP PI-Integració de Processos de Negoci amb SAP Netweaver 100 hores. D’abril a juliol 2010

Direcció i Gestió de ProjectesMultimèdia50 hores. D’abril a juny 2010

Gestió de Projectes amb MS Project 18 hores. De maig a juny 2010

Certificacions PMP - PMI i PRINCE29 hores. Juny 2010

Certificació Project + de CompTIA 3 hores. Juliol 2010

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC)

Visca Barcelona,la millor botiga del món!

Visc a unaciutat on elsbotiguers sónmolt més quebotiguers.

botiguers

Perquè saben el que m’agrada i m’aconsellen, perquè tenen productes de qualitat, perquè donen caràcter a la meva ciutat... i a més són ben a prop meu.

Món Empresarial 122

Documents

Transcript of Món Empresarial 122