Per vuitè any consecutiu, el proper 29 de setembre torna la Diada de les Te-lecomunicacions, que organitza el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Teleco-municació. A més, enguany un cop fina-litzi, s’iniciarà la Setmana de les Teleco-municacions, que se celebra per primer cop amb l’objectiu d’atraure joves cap al món de les telecomunicacions. Tot plegat ho comentem amb el degà del COETTC, Ferran Amago.

PÀGINA 4 >>

Octubre 2009 n. 120

Cita per al sector de les ‘telecos’

La crisi econòmica està afectant sobre-tot les petites i mitjanes empreses, que tenen una forta presència a Catalunya. De fet, la pèrdua de llocs de treball en aquest segment empresarial és més acusat que en les grans empreses, se-gons es desprèn de l’Anuari de la Pime Catalana 2009, elaborat per Pimec. Si bé el nombre de pimes a Catalunya és similar a la mitjana europea, aques-tes tenen una dimensió menor. De fet, la majoria d’elles són microempreses,

L’ANUARI DE LA PIME CATALANA 2009 REFLECTEIX ALGUNS DELS EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA

Només el 18,7% de les pimes són exportadores, enfront al 77,3% de les grans empreses.

El 40,9% de la riquesa generada per les pimes, a Catalunya, és aportat per les microempreses.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 8 >>

Breus col·legials.

L’economista Oriol Amat explica com gestionar de forma més eficient els costos i els actius en un moment en què les empreses estan generant menys vendes.

EMPRESA pàg. 9 a 15 >>

Hi ha països que han apostat fort pel foment de l’RSC, com és el cas de Noruega. Daniel Ortiz analitza l’experiència del país escandinau.

El Decàleg: deu experts opinen de temes econòmics i empresarials.

INTERNACIONAL pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: La presència de les franquícies espa-nyoles a l’estranger.

La República Dominicana lluita des de fa temps per donar-se a conèixer a l’estranger, molt més enllà del turisme.

Joan Tugores comparteix amb altres experts que existeixen signes evidents de recuperació econòmica. Ara bé, apunta també alguns dels riscos més immediats amb què ens podem trobar.

FINANCES pàg. 21 a 23 >>

La sortida de la crisi a Europa seguirà diversos camins segons els països. Les previsions per Espanya no són massa optimistes i, fins i tot, es parla que l’atur augmenti el 2010.

Criteria CaixaCorp ha arribat a un acord amb el grup inversor Investin-dustrial perquè s’incorpori com a soci dins de la companyia que explotarà el parc temàtic de PortAventura.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 25 a 28>>

Entrevista a Jordi Tovar, socidirector de selecció i head-hunting de IORConsulting.

Miquel Bonet conversa amb la respon-sable de recursos humans de Pimec, Xenti Robles, sobre els serveis que ofereixen a les empreses.

Breus de formació i recursos humans.

ESTILS DE VIDA pàg. 29 a 31 >>

El restaurant Gresca és un dels màxims exponents de la restauració gastronòmica a Barcelona.

Un tros de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

VUITENA DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS

Les empreses que surtin a l’exterior seran les primeres que superaran la crisi. / ARXIU

DESTAQUEM

JESÚS ECHEVARRÍADIRECTOR DE COMUNICACIÓ DEL GRUPO INDITEX

Enguany se celebra la vuitena edició de la Diada. / ARXIU

“La borsa seguirà amb la tendència a l’alça”

RAFAEL RUBIODIRECTOR DE BORSADINER

“Els governs haurien d’enfortir les polítiques

industrials”

JOSEP M. ÁLVAREZSECRETARI GENERALDE LA UGT DE CATALUNYA

és a dir, tenen menys de 9 treballadors. Aquesta escassa dimensió de la pime catalana permet que tingui una major capacitat d’adaptació, però alhora li di-ficulta que pugui obrir-se mercat a l’ex-terior. Actualment, només una de cada deu pimes exporta. És per això que els experts apunten que la sortida de la crisi per part de les pimes passa per la cooperació i les aliances per poder ar-ribar als mercats estrangers. PÀGINA 3 >>

“Hi ha poques comunicacions tan

estables com la de Zara”

Les pimes han d’apostar per la internacionalització

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009OPINIÓ / Sumari

El debat sobre la convenièn-cia de tenir un sistema electo-ral amb llistes obertes no és nou. Moltes són les persones que s’han plantejat la possibi-litat d’aconseguir el canvi per fidelitzar el compromís dels polítics en les qüestions que governen la seva vida. Anteri-orment, alguns polítics, com M. Dolores de Cospedal (PP) i el propi president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, han manifestat la seva posició a favor de les llistes obertes. L’accés al Congrés dels Dipu-tats té tres limitacions: circums-cripció provincial, adjudicació d’un nombre mínim d’escons per província i l’ús de llistes tancades. Aquest sistema que podia tenir sentit el 1977, quan no teníem cultura política, perquè veníem d’un llarg pe-ríode de dictadura, les sigles i els partits que hi havia darre-re eren clau per orientar-nos. Però en el context actual tenint en compte el nivell de cultu-

ra polític assolit, creiem que podria ser un bon moment de canviar llistes tancades per llis-tes obertes. En comptes de vo-tar un partit concret, el ciutadà podria elegir el candidat d’una llista electoral, com passa en països com Suïssa, Finlàndia, Luxemburg o Suècia, que es re-geixen per aquest sistema. Amb llibertat els ciutadans podrien es-collir el can-didat que els representés millor i no no-més un partit, és a dir, una marca paraigües. Amb aquest apropament de la ciutadania i la política gaudiríem de més democràcia, que en certes si-tuacions sembla devaluada pel sistema oligàrquic dels partits. Què diferent seria el com-portament dels polítics si a nivell personal haguessin de treballar-se el vot! Amb aquesta

obertura política guanyaria pes el candidat i el perdria l’apa-rell del partit, i la identificació de candidat i votant seria més gran. L’exemple més evident es dóna en els pobles petits, on els ciutadans coneixen més de prop la persona que escullen. Allà, no voten només un partit, sinó la persona en què s’identi-

fiquen perquè saben que vet-llarà pels seus interessos. Si es generes-sin llistes ober-tes no tindríem els actuals pro-b l e m e s d e

transfuguisme. En la història s’han donat múltiples casos, com per exemple l’actual de Benidorm, el cas Simancas o d’altres no tan populars. I, ves per on, malgrat tot, si en una cosa s’han posat d’acord tots els partits ha estat en l’aprova-ció del Pacte Antitransfuguis-me, creat el 1998 amb rang de

compromís polític. Així, els regidors que abandonessin el seu grup municipal o fossin ex-pulsats no podrien exercir els drets atribuïts per la regulació aplicable als grups polítics en el desenvolupament de les ses-sions plenàries, sense perjudici dels drets que constitucional-ment li corresponguessin com a regidor. Davant d’aquest escenari, on encara no s’ha canviat la llei electoral, sembla que tots els partits polítics hi estan d’acord i impulsaran aquesta llei vet-llant pel seu poder i no pas per l’autonomia dels candidats i de retruc els interessos dels seus votants, donat que aquests cada quatre anys a les urnes els poden canviar. És tan greu per al poble que es donin casos de transfuguisme? O potser són només una demostració de l’encarcarat que està el sistema polític? I és que el fet trànsfuga sempre és dolent per als partits. Però no per al poble.

EDITORIAL

VOTEM MARQUES O PERSONES?

“És tan greu per al poble que es donin casos de

transfuguisme?“

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordi-nadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAir France ......................12

Aliancia .........................12

Altran.............................28

Arcelor Mittal................11

BBVA .............................11

Campbell .......................13

CCM...............................13

Chicco............................28

Criteria.....................11, 12

Deusche Telekom ..........12

Easyjet...........................13

FCC ................................11

Iberdrola ........................12

Iberia .............................12

Inditex..............................9

ING Direct......................12

Kraft...............................13

Liberty Seguros .............28

Lufthansa.......................12

Michael Page Int. ..........11

Nokia .............................12

Nozar .............................13

Orange...........................13

Roca...............................13

Sharp .............................13

Spanair ..........................12

Vodafone .......................12

Fe d’errates: En el número anterior, a la secció del Decàleg (pàg. 14), a la columna signada per Ricard Masip, hi havia un error a la divisió d’Axis Corporate. Hauria hagut d’aparèixer Human Capital en comptes d’Humana Capital.

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

La falta d’internacionalització de la pime catalana dificulta la seva recuperació

ANUARI DE LA PIME CATALANA 2009

BEGOÑA GIMÉNEZ

La crisi està resultant mor-tal per a moltes petites, i fins i tot mitjanes, empreses cata-lanes. Segons dades presenta-des a l’Anuari de la Pime Cata-lana 2009, elaborat per Pimec, l’evolució del nombre dels centres de treball inscrits al Registre General de la Segure-tat Social és del tot negativa. Del primer trimestre de 2008 al primer trimestre d’enguany el nombre de centres d’entre un i deu treballadors ha des-cendit un 6,5%, dels que comp-ten entre 11 i 50 treballadors, s’ha abaixat un 10,6% i les em-preses d’entre 51 i 250 treba-lladors, el nombre de centres s’ha reduït un 6,7%. En aquest sentit, s’observa com les grans empreses estan suportant mi-llor l’embat de la crisi, ja que el descens és d’un 5,8%. Els registres de la Seguretat So-cial tant en matèria d’afiliats com d’empreses cotitzants des de l’1 de gener de 2008 a 30 de juny de 2009 posen en relleu que l’ajustament degut a la crisi afecta molt més a les pimes i autònoms, col·lectiu que ha perdut un 10% dels afi-liats. En canvi, les grans em-preses han viscut una reduc-ció del 4%. Per a Pimec, au-tònoms i pimes són els grans “protagonistes anònims” de la crisi. En dos anys, les condici-ons negatives han arrasat amb bona part dels projectes i ex-pectatives del teixit productiu català. El 2007, però, la situa-ció era diferent. En quin estat es trobaven les pimes quan la crisi financera mundial va co-mençar a ser una realitat pal-pable ?

Un punt de partida positiuCal saber d’on venim per po-der redreçar el timó de les em-preses per fer front a la gran tempesta que és la crisi finan-cera i econòmica. És per això que l’anuari presentat per Pi-mec amb dades de 2007, pe-

rò que també recull l’evolu-ció des de l’any 2003, cobra tanta importància en aquests moments. I així ho consta-ta el president de la patronal dels petits i mitjans empresa-ris catalans, Josep González: “Cal tenir informació que ens ajudi a superar la situació ac-tual i a tornar cap al camí dels bons resultats macroeconò-mics que aquest anuari, amb dades del 2007, encara reflec-teix”. I és que realment, les rendibilitats econòmiques i fi-nanceres d’aquell any són bo-nes i l’evolució del seu creixe-mentob també.Catalunya segueix les tendèn-cies europees pel que fa a les pimes amb la particularitat

que la proporció de microem-preses està per sobre de la de la UE-15; en canvi, el pes de les petites i les mitjanes em-preses està lleugerament per sota, la qual cosa posa en re-lleu que el sistema productiu català es basa en empreses de dimensió més petita. Per un dels responsables de l’Anu-ari, Moisés Bonal, responsa-ble d’Estudis de Pimec, la pe-tita dimensió de la pime cata-lana té una doble lectura. “Per una banda són empreses que al mercat domèstic funcionen molt be però no tant al mercat global, per això demanem que s’aliïn entre elles, que es faci cooperació. Per altra banda, aquesta mida els permet una millor adaptació a les noves necessitats del mercat”.La contribució de les micro-empreses, petites empreses i mitjanes empreses al VAB, Va-lor Afegit Brut, de la UE dels 15 és aproximadament d’un terç per cada dimensió; en canvi, en el cas del VAB de la pime catalana, el pes està es-biaixat cap a les microempre-ses ja que aquestes represen-ten el 40,9% de la riquesa ge-nerada. En general, la pime de Catalunya aporta el 67,6% del VAB. En el període 2003-2007 el VAB de les pimes ha evolucionat fins a una taxa

de creixement anual acumu-latiu del 2,5%, amb les varia-cions interanuals. El creixe-ment més important va tenir lloc al 2006, moment de mà-xima eufòria econòmica, es-sent la variació experimenta-da en el 2007 negativa, quan els primers efectes de la cri-si ja començaven a constatar-se. Segons Bonal, “l’any 2007 es comencen a detectar eleva-des taxes d’endeutament, i ai-xò explica en certa manera el que estem patint després de les restriccions del crèdit que s’han viscut en aquest període 2008-2009. L’anterior va ser un període en què l’obtenció del crèdit era molt fàcil, el tipus d’interès gairebé nul i això va fer que les empreses s’en-deutessin. Després s’han tro-bat que un aprovisionament tan senzill com era l’endeuta-ment, de cop se’ls ha acabat. D’aquí que el nostre missatge sigui que les entitats finance-res no deixin de donar prés-tecs a les empreses producti-ves perquè això les afecta de manera molt seriosa.”

Cal més exportacióLa petita dimensió de les em-preses catalanes dificulta la sortida de la crisi, tenint en compte que la recepta per a

la recuperació econòmica, se-gons els experts, passa per la internacionalització. I d’ex-portadores, les nostres pimes, ho són poc. L’any 2007 es po-sa en relleu que el 18,7% de to-tes les pimes amb assalariats són exportadores. Aquest per-centatge contrasta amb el de les grans empreses, que és del 77,3%, de manera que la dis-tància entre ambdues dimen-sions d’empresa és de 58,6 punts percentuals. La pime del sector químic presenta un nivell d’internacionalitza-ció molt superior a la mitjana (el 40,1% de pimes exporta), mentre que la resta d’activi-tats estan molt més centrades en el mercat domèstic. Bonal ho explica clarament: “Les pi-mes que abans se’n sortiran són les que estan internacio-nalitzades. Ja hi ha signes de recuperació a d’altres països com França i Alemanya, i ai-xò, independentment del sec-tor. Les empreses que operen al mercat exterior, són les que primer notaran la sortida de la crisi. El problema és que són poques les empreses expor-tadores i massa vinculades al sector de l’automòbil, que ara mateix és molt inestable. Hem de veure com s’acaba de rees-tructurar la situació a nivell mundial.”

Cal que les empreses cooperin entre si per internacionalitzar-se i agafar major dimensió. / ARXIU

Globalment, l’any 2007 podria considerar-se satisfactori des del punt de vista de la petita i mitjana empresa. Les elevades taxes d’endeutament, la petita dimensió i la poca internacionalització de les pimes catalanes contribueixen a dificultar la sortida de la crisi. Cal preveure que les primeres en alçar el vol seran les pimes exportadores, que malauradament, no són moltes.

El 40,9% de la riquesa generada per les pimes a Catalunya és aportat per les microempreses

DISTRIBUCIÓ DE LES PIMES A CATALUNYA. 2006

92,5%6,5%

0,9%

microempresa (0 a 9)

petita empresa (10 a 49)mitjana empresa (50 a 249)

Només el 18,7% de les pimes són exportadores,contra el 77,3%de les grans empreses

4 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

“Un país sense enginyers no té futur”Per vuitè any consecutiu el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya organitza la Diada de les Telecomunicacions, el 29 de setembre, amb novetats importants: les activitats d’enguany es concentren en un sol matí, i en finalitzar la Diada es posarà en marxa, per primer cop, la Setmana de les Telecomunicacions.

ENTREVISTA A FERRAN AMAGO, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA (COETTC)

Obligatorietat de les col·legiacions Malgrat els rumors que afir-men que la nova legislació derivada de la Directiva de Serveis pretén suprimir l’obli-gatorietat de la col·legiació per exercir determinades pro-fessions, res d’això té a veu-re amb la realitat. Entre les funcions públiques que desenvolupen els col-legis professionals està la de controlar l’accés a determi-nades professions. Aquesta competència és tan impor-tant per al bon funcionament de la nostra societat que resultaria inversemblant la seva supressió. Al respecte, els nous pro-jectes legislatius únicament afirmen que els col·legis professionals no podran obli-gar al pagament de quo-tes que no tinguin a veure amb els costos concrets de la col·legiació (subscripció obligatòria a revistes, abo-nament obligatori de quotes d’utilització de determinats serveis, etc.). Aquesta ha es-tat la pràctica habitual en alguns col·legis però s’ha de considerar, ja en l’actualitat, il·legal.Amb l’excusa de l’important competència delegada de l’Administració i atribuïda als col·legis professionals del control a l’accés de la profes-sió, aquestes Corporacions de Dret Públic no poden per-seguir finalitats recaptatòries per equilibrar els seus pres-supostos. És en aquest marc on s’han de situar les noves previsions legislatives que volen tallar d’arrel aquestes pràctiques fraudulentes. En conseqüència, l’obligato-rietat de la col·legiació per a l’exercici de certes professi-ons no està ni estarà en perill en el futur. De fet, és la base del correcte desenvolupa-ment de determinats serveis professionals.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

ÀGATA SERRA

La Diada de les Telecomuni-cacions ha esdevingut una fita per al sector de les telecomuni-cacions. Quines novetats s’hi han incorporat enguany?Hem retallat una mica la Diada. Si abans hi dedicàvem tot un dia sencer i un sopar, aquest any hi dedicarem un matí i un dinar. Això és degut a què comencem també la Setmana de les Tele-comunicacions. Com sempre les taules rodones previstes per a la Diada tractaran entorn a quatre pilars bàsics: la ‘Pime digital’, perquè entenem que la diferenciació a nivell de com-petitivitat i internacionalitza-ció de la pime catalana hauria d’anar lligada necessàriament a la incorporació de les noves tecnologies; les ‘Ciutats i llars digitals’, ja que l’any passat es va aprovar la llei que impulsa la societat de la informació que ja contempla la part d’infraestruc-tures dins de carreteres, de zo-nes industrials, etc.; la ‘Segure-tat en Xarxa’, en què volem fer una reflexió sobre la necessitat d’incorporar la seguretat sobre-tot per als infants i les empre-ses; i ‘Telecomunicacions i dis-capacitat’, ja que pensem que si el nostre sector vol col·laborar dins de la societat, ha de facili-tar la potenciació de les noves tecnologies en aquest àmbit.

En què consisteix exactament la Setmana de les Telecomunica-cions que anteriorment ha esmen-tat?A diferència de la Diada que va orientada més a professionals i a reflexionar sobre cap a on vo-lem anar, la Setmana va molt enfocada a promoure noves vo-cacions d’enginyeria. La Funda-ció la Caixa ens cedeix el Cos-mocaixa per tal que puguem cridar a uns 4.000 alumnes de secundària i de batxillerat que vindran a veure què és exacta-ment això de l’enginy, i els mos-trarem com l’enginyeria es pot aplicar en l’evolució d’un país, perquè entenem que un país sense enginyers no té futur.

El sector telecos és anticrisi?Realment ho és. La despesa que dediquen els ciutadans a les te-lecomunicacions és molt alta degut a què les troben neces-sàries. En aquests moments de crisi, la retallada de minuts que s’ha produït en telefonia mòbil ha estat minsa, se situa al vol-tant d’un 2%. A més, continuem sent un sector no inflacionista, tot el contrari, abaixem preus. D’altra banda, ocupa molta gent. És per això que demanem al govern que pensi en les tele-comunicacions de forma més positiva, i que no faci massa pressió al sector. Som un dels països que més evolució havíem tingut, però si hi ha una pressió inflacionista forta, al final no po-drem seguir invertint.

Com qualificaria la situació de Catalunya a nivell tecnològic?Catalunya ha invertit molt en tot el desplegament de xarxes de telefonia mòbil, wifi... i crec que estem fent bé els deures, però encara manquen més in-versions en fibra òptica. Calen unes regulacions i uns impul-sos que permetin fer un desple-gament adequat per tal que les

xarxes actuals de coure puguin substituir-se a mig i llarg ter-mini per una xarxa de via òp-tica. Aquesta serà l’única via per aprofitar al màxim la po-tencialitat de la xarxa.

L’Administració aposta prou per les TIC?Ho hauria de fer més. L’obliga-torietat que les administracions hagin de parlar amb el ciutadà via electrònica està molt bé, perquè és una forma d’arros-segar inversions en aquest sen-tit. D’altra banda, la Generalitat està aplicant moltes mesures per ajudar les pimes a sortir del seu estancament. Així, hi ha po-lítiques com el pla PIMESTIC o el TIC.cat, que volen agrupar sota un mateix paraigua acci-ons que abans l’administració ja oferia, però de forma més dispersa. Jo demanaria a tot

polític que considerés les tele-comunicacions com un servei bàsic. Hauríem d’arribar a un punt en què qualsevol urbanit-zador o promotor hauria d’in-cloure dins d’un projecte per defecte i no per obligatorietat temes com el de la telefonia mòbil o la fibra òptica.

I les empreses catalanes aposten prou per les TIC?El directiu de les empreses ca-talanes no coneix prou els be-neficis d’aplicar les telecomuni-cacions o les TIC dins del seu negoci. Això passa perquè mol-tes vegades els ‘telecos’ no sa-bem comunicar, parlem de te-mes tecnològics amb paraules molt complexes, enlloc de par-lar d’una gestió de clients o del benefici empresarial que poden comportar les TIC. Per això, el discurs tecnològic s’ha de su-perar i s’ha de parlar molt més d’una orientació cap al negoci.

Falta cultura tecnològica entre la ciutadania?Parlem molt de tecnologia, cada vegada més les noves generacions neixen amb una vessant tecnològica molt alta però només a nivell d’usuari, encara manca el coneixement. Per exemple, a nosaltres el fet que es regali un ordinador als nens perquè estudiïn ens sem-bla molt bé, però sí no can-viem una mica tots els proce-diments de l’educació, és a dir, professor, mètode i continguts, l’alumne només tindrà una eina. És com donar una clau a algú que no sap per a què ser-veix aquesta. Pensem que ca-len canvis culturals.

En aquests moments, quina hauria de ser la gran revolució a nivell de TIC?A la Diada sempre parlem de convergència, de posar el con-tingut multimèdia dins d’un mòbil i que pugui arribar a la televisió. Aquesta integració total entre eines és el que pen-sem que serà la gran revolució del futur i ja està aquí...

Ferran Amago es troba al capdavant del COETTC. / DAVID FERNÁNDEZ

“Demanaria a tot polític que consideres les ‘telecos’com un servei bàsic”

Col·legis Professionals / ECONOMIA 5OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi de Censors Jurats de Comptes

L’entitat vetlla pel risc cardiovascular dels auditors

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya partici-pa activament en l’elaboració d’un estudi científic sobre el risc cardiovascular en els directius i executius empresarials promo-gut per l’Associació Espanyola de Directius (AED) i dirigit pel doctor cardiòleg Víctor Oliveras, del Centre d’Assistència Pri-mària Adrià de Barcelona. L’estudi, denominat ‘Factors de risc cardiovascular en el món directiu’, es basa en un ampli conjunt de proves mèdiques realitzades gratuïtament als auditors de comptes amb una edat compresa entre els 44 i els 55 anys i amb hipertensió arterial. Els participants en l’estudi ho fan de manera voluntària amb un breu conjunt de proves mèdiques absolutament indolores.

Col·legi de Treballadors Socials

Núria Carrera és escollida com

a nova presidenta de l’entitat

Durant els propers quatre anys, el Col·legi de Treballadors So-cials estarà presidit per Núria Carrera. Aquesta diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona, ha exercit d’as-sistent social en diferents administracions públiques, i també ha estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i diputa-da de Benestar Social a la Diputació de Barcelona. En aquesta etapa, la Junta de Govern es proposa potenciar tant a nivell intern, dins la professió, com extern, la societat, el paper del treball social. Alhora s’ha proposat fer créixer el nombre de col·legiats que actualment se situa en 4.500 professionals. Tam-bé, la nova Junta de Govern es planteja prioritzar la formació i recerca en treball social com a mitjà òptim de projecció social i de desenvolupament professional.

Col·legi d’Advocats de Barcelona

L’ICAB es mostra contrari a rebaixar l’edat

penal del menor i a legislar en “calent”

Arran del nombre de notícies publicades en els darrers mesos sobre la necessitat o no de modificar la Llei de Responsabilitat Penal del Menor, i sobre si s’ha de modificar l’edat a partir de la qual es pot demanar responsabilitats penals als menors de 14 anys, el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) considera que el dret penal de menors ha de ser l’últim mecanisme a utilitzar per l’Estat de Dret per resoldre aquest tipus de conductes i apos-ta per derivar cap els anomenats mecanismes de control social –família, escola i administració– com a vies perquè nens i joves assumeixin les pautes de comportament, de socialització i de re-inserció. La Llei de Responsabilitat Penal del Menor, que s’aplica a menors entre 14 i 18 anys, és una llei sancionadora i de natura-lesa penal, i en aquest sentit l’ICAB es mostra contrari a què les reflexions i possibles canvis legislatius es facin en “calent”.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

El visat d’habitatges a Catalunya ha baixat

un 66 per cent en el darrer any

Entre juliol de 2008 i juny de 2009 es van visar a Catalunya un total de 14.585 habitatges, xifra que suposa un descens del 66,75 per cent en relació amb els dotze mesos immediatament anteriors, en el decurs dels quals es van visar prop de 44.000 habitatges. Aquestes són algunes de les dades incloses a l’es-tadística de l’edificació del segon trimestre de 2009 a partir de les dades facilitades pels diferents col·legis d’arquitectes de l’estat. Segons aquest informe, al segon trimestre d’aquest any van ser visats a Catalunya 2.552 habitatges, gairebé un 63 per cent menys que el segon trimestre de l’any anterior. Pel que fa a les dades del conjunt d’Espanya, la comparativa que pren com a referència els darrers 12 mesos indica un descens del 63 per cent, gairebé quatre punts inferior al català. Tot i la tendència negativa, sembla ser que els darrers mesos hi ha hagut una frenada en la caiguda de visats.

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

20

10Personal

E spaña3rd Exhibition forHuman Resource Management

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

www.personal-espana.es

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Medio de comunicación oficial Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados Colaboradores

3ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN SOLUCIONES SOFTWARE• Planificación de personal• Nómina• Recopilación operacional de datos• Asistencia, tareas y registro de tiempos• Selección del aspirante / administración del

reclutamiento

HARDWARE• Hardware para captación de datos móvil• Sistemas de control de acceso• Sistema de registro de tiempos

SERVICIOS DE PERSONAL• Reclutamiento de personal• Selección del aspirante• Servicios a empleados

ASESORAMIENTO• Consultoría de personal• Asesoramiento para la gerencia• Outsourcing• Centros de Evaluación (Assessment Centers)• Búsqueda Ejecutiva• Consultoría de Outplacement• Derecho laboral, Constitución de la empresa, Derecho de despido• Entrenamiento

SERVICIOS• Aseguradoras de salud• Seguros• Centros hoteleros y de congresos• Servicios de relocalización

GENERALES• Literatura profesional, editoriales• Asociaciones de comercio/organizaciones• Sindicatos

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING• Gestión y Training• Desarrollo Personal• Marketing / Ventas• Universidades• Formación continua para Trainers / Desarrollo personal• Foro educativo para formación contínua y training• Teatro de empresa / Training al aire libre / Eventos /

Incentivos• Sistema de evaluación 360º• Idiomas

E-LEARNING / BLENDED LEARNING

EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

ECONOMIA / Anàlisi 7OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Aconseguir diferenciació en cost per a mantenir els avantatges competitius

POSA’T LES PILES

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

La cadena irlandesa de roba barata Primark està venent samarretes a 1,99 euros. / ARXIU

Seguint en la línia de l’article de juliol, cal insistir que una crisi com l’actual fa necessari en molts sectors tenir una estruc-tura de baix cost que faci possi-ble guanyar diners amb preus de venda molt baixos. Enmig de la recessió la majoria d’empreses estan generant menys vendes i, en canvi, augmenta la moro-sitat. Per tant, els beneficis es redueixen i la liquiditat també. És el moment de gestionar de forma més eficient els costos i els actius. Per millorar l’eficièn-cia existeixen múltiples enfoca-ments, com els que es descriuen a continuació.

Eficiència basada en la gestió dels costosEl control de gestió pot ajudar enormement a millorar l’eficièn-cia en costos, ja que de fet la pri-mera tècnica que es pot utilitzar per a reduir costos és el càlcul dels mateixos. Al llarg dels úl-tims anys, moltes empreses s’estan beneficiant de tècniques com l’ABC. L’ABC o sistema de costos basat en les activitats, aporta informació sobre el que costen les activitats i processos que l’empresa porta a terme.

Conegut el cost ja es pot valorar si l’activitat genera valor o no: - L’activitat genera valor (algú està disposat a pagar per ella): - El cost és raonable: es pot con-tinuar igual. - El cost no és raonable: convé reduir el seu cost ja sigui amb una millora interna o amb una externalizació del procés. - El cost és raonable però només una part dels clients están dis-posats a pagar per aquesta acti-vitat. El que es pot fer és fer aquesta activitat només per als clients que estiguin disposats a pagar per ella i cobrar-los un suplement. És el que fan les línies aèries quan cobren per begudes o menjar als clients que ho demanen. D’aquesta manera transformen costos en ingressos.– L’activitat no genera valor (ningú està disposat a pagar per ella): en aquest cas pot convenir eliminar l’activitat. La cadena irlandesa de roba barata Primark està venent samarretes a 1,99 euros. Com s’ho fa per a guanyar diners amb uns preus de venda tan baixos? Una tècnica que pot ajudar és la del cost objectiu que consis-teix en calcular el cost màxim que pot costar un producte quan encara no s’ha dissenyat. Per això, es parteix del preu de venda al qual els clients voldran comprar el producte. Aquesta informació s’obté a través d’es-tudis de mercat. A tall d’exem-ple es pot fer com segueix: si el preu de venda objectiu de mercat es fixa en 1,99 euros i el marge de benefici desitjat se situa en 0,30 euros, aleshores el cost objectiu és 1,69 euros.Primark fa com les grans empre-

ses de distribució alimentària:- Treballen amb grans volums i molta rotació.- Redueix el cost dels mate-rials (planificació de coman-des, reduir components...). En èpoques de recessió és quan és possible plantejar les negocia-cions per aconseguir rebaixes importants ja que als proveïdors els interessa frenar la caiguda de vendes i, al mateix temps, garantir la fidelització del client amb contractes a llarg termini. Per tant, es concentren en pocs però bons proveïdors i enfortei-xen relacions a llarg termini. - Passen costos fixos a variables

per aconseguir una estructura més flexible. - Redueixen els costos de mala qualitat amb la millora contínua i la qualitat total. La clau de l’èxit del model low cost en alguns sectors, com el del moble, els hotels o les línies aèries, per exemple, està en la utilització d’aquests models de costos.

Gestionar de forma eficient les inversions en actiusA més dels plantejaments ante-riors, les empreses poden dotar-se d’un balanç més adequat, ja que per reduir costos convé aconseguir la màxima eficiència en l’ús d’actius, el que requereix mesures tals com: - Reducció de les inversions, fent només aquelles que siguin imprescindibles. Per exemple, la seu social i els serveis cen-

trals d’Easyjet no estan al mig de Londres, on el metre quadrat és molt car, sinó en un hangar de Lutton, que és un aeroport secundari a bastants quilòme-tres del centre de Londres.- Llogant en lloc de comprar o venent els actius que siguin prescindibles. - Reducció d’existències (just a temps, produir mentre es trans-porta, reducció d’espai d’em-magatzematge...). - Reducció del cicle de madu-ració. És a dir del termini que transcorre des que es compren les matèries primeres fins que es ven i cobra dels clients. - Reduir saldos clients mitjan-çant tècniques de credit mana-gement.- Cash management o gestió de la tresoreria per reduir els saldos ociosos i minimitzar els descoberts en compte. Com deiem al principi, en molts sectors cal apostar pel model low-cost per sortir ben parats de la crisi. En termes generals, les empreses que ho fan estan obte-nint bons resultats. Amb aquesta estratègia, Primark va aug-mentar les vendes un 21% l’any 2008. Inditex també ho està fent amb Lefties, la seva cadena de roba barata. En canvi, al mateix sector, encara que en un altre segment, la principal empresa alemanya de roba de luxe acaba d’entrar en un concurs de credi-tors. Per tant, oferir uns preus de venda baixos no garanteix que l’empresa sigui viable. Fa unes setmanes, la línia aèria de baix cost Sky Europe ha presen-tat concurs de creditors. És un cas que s’esperava feia temps ja que feia anys que perdia diners i el balanç estava en fallida.

El control de gestió pot ajudar enormement a millorar l’eficiència en costos

8 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva

LES DADES DEL MES

2 d’octubre

Pla de finançament local

El Consell de Ministres apro-va un nou pla de 5.000 milions d’euros de finançament per a les administracions munici-pals. El fons servirà per execu-tar projectes relacionats amb la sostenibilitat econòmica i amb les energies renovables. El fons estatal d’inversions locals, amb 8.000 milions, va ser criticat per la seva inutilitat a l’hora de can-viar el model productiu, encara que va servir per maquillar les xifres de l’atur.

4 d’octubre

Referèndum Irlanda

Tractat UE

A la segona va la vençuda. O no. El Tractat de Lisboa, que hauria de permetre un govern molt més àgil de la UE, es po-sa en joc en el segon referèn-dum que s’organitza a Irlanda,

14 d’octubre Índex de preus al consum del setembre

27 d’octubreHipoteques de l’agost

després de la primera consulta en què va guanyar el ‘no’. L’es-tat britànic vol que cada mem-bre tingui un representant en la Comissió Europea i garanti-es per mantenir la seva política de neutralitat o de política soci-al interna (prohibició de l’avor-tament).

6 i 7 d’octubre

Assemblea anual de l’FMI

Els màxims responsables de l’economia mundial es reunei-xen al Centre de Congressos d’Istambul (no és habitual que aquestes reunions es facin fora dels EUA) per celebrar l’assemblea anual del Fons Monetari Internacional. En el rerefons, les bones dades eco-nòmiques dels EUA, Alema-nya, França i la Xina, com a principals arguments per sor-tir de la crisi. Es tornarà a alertar Espanya pel seu elevat atur, com ja ha fet l’OCDE.

7 d’octubre

En defensa de l’ocupació

Els dos principals sindicats de l’Estat, Comissions Obreres i UGT, convoquen una jornada de protesta “en defensa de l’ocu-pació”, després de la qual no descarten organitzar una pro-testa de major abast. Les cen-trals han de reprendre, sense data, el diàleg amb la patronal després que el diàleg social que impulsava el Govern central es tanqués un document sense acord amb els empresaris.

13 d’octubre

Foto Obama-Zapatero

El president dels EUA, Barack Obama, rep el president espa-nyol, José Luis Rodríguez Zapa-tero, a la Casa Blanca. Serà la primera reunió oficial de Zapa-tero amb un cap de govern dels EUA en aquell país. Es un símp-toma que les relacions entre

tots dos països milloren, al ma-teix temps que els EUA han ac-ceptat la presència, sembla que permanent, de l’estat espanyol en les reunions del G-20.

27 d’octubre

Barcelona Meeting Poing

Fins l’1 de novembre, se celebra el Barcelona Meeting Point, tot just quan encara no se sap fins quan es contraurà l’activitat en el sector de la construcció. Es faran, entre d’altres, la primera Conferència Euro-Àrab d’Inver-sió Immobiliària.

28 d’octubreSegona edició d’InterACC1Ó

a Barcelona

La segona edició d’InterAC-C1Ó reunirà 4.000 profes-sionals i experts que deba-tran al Centre de Congressos de Barcelona sobre la innova-ció i la internacionalització. Empresaris, inversors, em-prenedors i experts mundi-als compartiran experiències, s’anticiparan a les tendències del futur i donaran a conèixer les seves estratègies per se-guir guanyant competitivitat.

T’ajudema impulsar la teva carrera

professional

Màster en Disseny Multimèdia(títol propi UAB)

Postgraus SAP (homologats per SAP, preparenper superar l’examen de certificació oficial)

SAP – Certification Development ConsultantABAP Workbench

SAP – Desenvolupament SAP Netweaver(Màster)

SAP – Certification Netweaver ConsultantExchange Infraestructure

SAP – Certification Netweaver Consultant WebAplication Server

Postgrau en Direcció de Projectes (encol·laboració amb Microsoft Productivity &Innovation Center)

Cursos intensius de Producció Audiovisual, DissenyCentrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB iDisseny d’Animacions Interactives

Model presencial en horaricompatible amb la teva jornada laboral

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada enl’àmbit de les Tecnologiesde la Informació i les Comunicacions (TIC)

Empresari del mes / EMPRESA 9OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Zara és una de las marques espanyoles més conegudes al món. Com s’aconsegueix?Bé, és que aquesta política de comunicació ha estat molt esta-ble al llarg dels anys i ha acon-seguit transmetre amb èxit els objectius que s’havia plantejat. En realitat, conec molt poques altres comunicacions comer-cials tan estables i consistents com la de Zara i la de la resta de les cadenes del grup en la història de l’empresa moderna. A les botigues tot està pensat per al client (localització, apa-radors, decoració, disposició del producte, col·leccions, atenció al client...). I cal esfor-

“Hi ha poques comunicacions comercials tan estables i consistents com la de Zara”

ENTREVISTA A JESÚS ECHEVARRÍA, DIRECTOR GENERAL DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS DEL GRUPO INDITEX

Jesús Echevarría està al capdavant de l’àrea de comunicació d’Inditex. / CEDIDA

Jesús Echevarría és el responsable de l’àrea de comunicació i relacions institucionals d’una companyia que factura 10.407 milions d’euros. El grup té com a prioritats estratègiques la consolidació del creixement a Europa, que suposa un 80% de les vendes, i el creixe-ment als països asiàtics, sobretot Xina, Corea i Japó.

ARIADNA BOADA

En què es basa la política de comunicació de la companyia?La política de comunicació d’Inditex es fonamenta en els propis valors i en la idiosincrà-sia de la companyia, construïda des dels seus orígens sobre la discreció, la sinceritat, l’ama-bilitat i la transparència. Dis-creció a l’hora de subratllar els èxits, sinceritat en la comunica-ció dels seus valors, amabilitat de cara a quants s’interessin per ella i, finalment, com a resultat de tot això, transparència en l’explicació de la realitat de la companyia.

Quantes persones treballen a l’àrea de comunicació d’Inditex?Al centre corporatiu, unes 12 persones. I cal sumar-hi l’estruc-tura internacional i els equips de cada una de les cadenes.

Per què la companyia gai-rebé no inverteix en publicitat a mitjans tradicionals?L’empresa va renunciar des dels seus orígens a un principi no només legítim, sinó fins i tot recomanable en l’economia moderna, que és el de parlar d’un mateix. La publicitat no és més que això: parlar (bé) d’un mateix per projectar la imatge desitjada en la percepció del consumidor. En definitiva, el que va fer Inditex va ser renun-

ciar a la possibilitat d’influir en la percepció del consumidor abans del moment de compra i va dirigir tots els seus esforços a satisfer aquesta percepció en el punt de venda. Una decisió així té molts riscos, però l’em-presa va aconseguir traslladar la percepció desitjada a través de les seves localitzacions, del seu disseny d’interiors, del seu espai de compra, de la coordi-nació dels seus productes en el punt de venda i, sobretot, a través d’una oferta permanent-ment actualitzada i atractiva de moda de qualitat, gràcies a la qual va establir un diàleg per-manent amb els clients.

çar-se a fer-ho realitat dia a dia. I qui cregui que ha aconseguit alguna cosa perquè ahir va encertar, s’equivoca.

Quin percentatge representa el negoci a Catalunya del total?Catalunya té una importància altíssima en la realitat d’Indi-tex, no només pel número de botigues, unes 280, sinó també pels vincles afectius. Aquí està la seu de la meitat de les nos-tres marques: Massimo Dutti, Stradivarius, Bershka i Oysho. Aquests centres de Tordera i de Sallent són focus d’atracció internacional per a dissenya-dors i per als equips d’R+D d’ar-quitectura i obres. A més, junts sumen més de 180.000 metres de plataformes logístiques dedi-cades a l’enviament de peces a tot el món. En total, estem par-lant d’una plantilla de més de 5.000 persones a Catalunya.

Inditex ha revolucionat la moda i la forma de comprar-la. Com ho han aconseguit? Sincerament, des de dins mai definiríem la situació de revo-

“Catalunya té una importància altíssima en la realitat d’Inditex”

lucionària. En realitat, el que es fa en cadascun dels processos és intentar aplicar el màxim de sentit comú, posant-se a la pell dels clients. I dedicar-li a cadas-cun d’ells tot l’esforç possible.

El cas Inditex s’estudia a diverses escoles de negocis...En aquests fòrums s’intenten buscar les peculiaritats d’em-preses l’acompliment de les quals destaca per algun motiu, per formar així amb el millor fonament possible les futures generacions d’executius. Per això, analitzen amb la màxima amplitud la realitat empresarial del moment, de la qual indubta-blement Inditex forma part.

Què representa la botiga per a una companyia com Inditex?La botiga és el cor d’Inditex. És a través d’ella on es produeix el contacte amb el client, la reac-ció del qual a la proposta de moda ha de ser el motiu inspi-rador per als dissenyadors i els equips de direcció de botigues. Per tant, tots els esforços de comunicació es concentren en la botiga, en el client.

En què han de millorar? Cada dia cal qüestionar-se tota l’organització i començar de nou. I, de tant en tant, donar-li la volta a tot, també en allò que sembla més evident.

10 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009EMPRESA / RSC

hi pot haver empreses exito-ses en països fracassats, però tampoc països exitosos amb empreses fracassades (els su-posats èxits empresarials en països fracassats són, senzi-llament, una obscenitat). En un món globalitzat, vinculat a l’emergència de la societat del coneixement, la interdepèn-dencia és un fet estructural.”

En summa, construir un país de qualitat, en el qual valgui la pena viure, només pot ser el resultat d’una acció col-lectiva. La responsabilitat ciu-tadana no és patrimoni exclu-siu de ningú, però es posa en joc en les decisions, els com-portaments i les actituds dià-ries de cada persona.

Contribuir a la governança globalEn darrer terme l’RSC s’em-marca, lògicament, en una de-terminada visió global sobre el present i el futur del planeta, i el llibre blanc ho expressa d’aquesta manera: “la voluntat del govern és que Noruega ju-gui un paper proactiu, global-ment, per tal d’enfortir el res-pecte als drets humans, crear condicions de treball decents i protegir el medi ambient”. Des d’aquest punt de vista ad-quireix tot el sentit el fet que sigui precisament el ministeri d’Afers Exteriors l’encarre-gat de promoure l’RSC, ja que l’RSC ha esdevingut una ma-nera d’estar i una manera de relacionar-se amb el món. En definitiva, assumir l’RSC sig-nifica esdevenir conscient que existeix una relació molt més directa del que a priori podria semblar entre la manera de gestionar l’empresa, la quali-tat de vida i la governança del planeta. Novament amb pa-raules del professor Lozano: “Potser el veritable futur passi perquè, en un món globalitzat, el made in… es converteixi en una denominació d’origen as-sociada no només a la qualitat dels productes i serveis, sinó també a la responsabilitat, credibilitat i sostenibilitat de les empreses.”

L’EXEMPLE NORUEC

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“El govern noruec predica amb l’exemple: abans d’exigir l’RSC als altres, s’obliga a assumir-la ell mateix.”

Amb el títol “Responsabilitat social corporativa en una economia global”, Noruega acaba de publicar el seu llibre blanc sobre l’RSC. Aprovat pel Parlament noruec (Storting) el mes de gener, el document ha estat editat pel ministeri d’Afers Exteriors amb l’objectiu de fomentar la gestió responsable tant del sector privat com del públic, en els àmbits nacional i internacional. El foment de l’RSC ha esdevingut un objectiu prioritari per aquest país escandinau.

RSC i model de país

Els 10 principis del Pacte Mun-dial impulsat per les Nacions Unides constitueixen un dels referents bàsics d’aquest lli-bre blanc. El text parteix de la premissa que: “les empre-ses noruegues han d’estar en-tre les millors en relació a la pràctica de l’RSC, és a dir: pro-movent el reconeixement dels drets humans, creant condi-cions dignes de treball, pro-tegint el medi ambient i com-batent la corrupció.” I a partir d’aquest plantejament, el do-cument es proposa tres grans objectius. Primer, fomentar l’RSC en l’exercici de la pròpia activitat governamental (políti-ques públiques, funcionament de l’Administració, etc…). Se-gon, facilitar que les empreses noruegues assumeixin les ex-pectatives i les demandes que la societat els formula. I tercer, participar en el desenvolupa-ment de les xarxes nacionals i internacionals d’RSC.

A l’hora de diagnosticar el grau de desenvolupament actual de l’RSC, el document fa referèn-cia als resultats d’una enquesta recent, efectuada sobre 300 companyies noruegues de més de 50 treballadors, i exposa els resultats següents: el 54% de les empreses afirma disposar de guies o programes d’actu-ació per desenvolupar l’RSC. La direcció de l’RSC recau, majoritàriament, en un direc-tiu sènior o bé en algun òrgan col·legiat. El 44% reporta so-bre RSC, ja sigui en les seves memòries anuals o bé en un informe específic. Les qües-tions d’RSC són debatudes fre-qüentment en el 28% dels comi-

tès de direcció i en el 20% dels consells d’administració.

Innovació... i coratge D’entre els molts aspectes sus-ceptibles de ser destacats, cre-iem que val la pena posar l’ac-cent en dos d’ells. En primer terme, convé subratllar que el govern noruec predica amb l’exemple: abans d’exigir l’RSC als altres, s’obliga a assumir-la ell mateix. Una actitud cohe-rent i ben lògica, però extraor-dinàriament insòlita a les nos-tres latituds. Algú s’imagina, ara com ara, els governs català o espanyol comprometent-se pú-blicament amb l’RSC? És a dir, autoimposant-se l’eliminació de la morositat; la integració sis-temàtica de persones amb dis-capacitat; la pràctica del diàleg i l’esperit de servei envers els seus stakeholders (començant pel ciutadà particular que acu-deix a una dependència admi-nistrativa i tem haver d’escoltar el tristament cèlebre: “vuelva usted mañana”…); l’assumpció real de la transparència i la ren-dició de comptes (en relació al destí final dels nostres impos-tos, els mecanismes de presa de decisió, etc…). El repte és am-biciós, certament, però també és ben cert que a casa nostra ens queda encara un llarg camí per recórrer!

En segon terme, els redactors del llibre blanc tenen molt clar que no es tracta pas, només, d’impulsar les bones pràcti-ques empresarials, sinó de promoure un autèntic model alternatiu, basat en la compe-titivitat responsable. Per això insisteixen en un punt clau: “les empreses tenen (o hau-rien de tenir) un interès evi-dent en fomentar la gestió so-cialment responsable.” L’RSC no és quelcom addicional, ac-cidental o superficial. L’RSC suposa una nova visió de l’em-presa i comporta un canvi ra-dical en la manera de dirigir-la. Es tracta, en conseqüència, de facilitar i encoratjar (quan-tes més empreses millor) a re-alitzar la transició següent: de l’RSC com a filantropia cor-porativa, a l’RSC com a gestió del risc i, finalment, a l’RSC com a creació de valor. Estem parlant de construir un avan-tatge competitiu sostingut en el temps, és a dir, de descobrir i assumir el nou paradigma de la competitivitat responsable. Per això el document fa seves

aquestes paraules de Michael Porter: “Si les empreses ana-litzessin les possibilitats de l’RSC de la mateixa manera que prenen les seves deci-sions estratègiques, alesho-res descobririen que l’RSC pot ser molt més que un cost, una obligació o un desig altruista, i pot esdevenir una font d’opor-tunitats, innovació i avantatge competitiu.”

Model d’empresa i model de país Quin sentit tindria promoure l’RSC a les empreses i oblidar-se de la resta d’actors socials? L’esforç per la gestió responsa-ble només té sentit si va acom-panyada d’un context cohe-rent, en el qual aquesta trobi un ressò favorable per part de consumidors, sindicats, go-vern, mitjans de comunicació, etc… El professor Josep Maria Lozano (ESADE) ho formula amb la màxima claredat: “En quin tipus de país ens volem convertir? (…) Diguem-ho de manera clara i contundent: no

“No hi pot haver empreses exitosesen països fracassats,però tampoc països exitosos amb empreses fracassades.”

Imatge del Parlament noruec a Oslo. /ARXIU

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

BBVA

Inversió en educació

financera

El BBVA acaba de posar em marxa el Pla Global d’Edu-cació Financera per tal de donar un impuls a la forma-ció en aquest àmbit per a nens i joves a totes les àrees del grup. Aquesta acció repre-senta una inversió de 26 mili-ons d’euros en 3 anys, del 2009 al 2011. El Pla es durà a terme a Espanya però també a Mèxic, Amèrica del Sud i els Estats Units, i s’adaptarà a les característiques de cada lloc. A Espanya, el pla tindrà com a lema “Valors de futur” i es centrarà en reforçar l’edu-cació dels nens de primà-ria i secundària en qüestions tant importants com l’estalvi, la responsabilitat, la solida-ritat, l’esforç o la prudèn-cia. El projecte es vol portar a totes les escoles d’Espa-nya, però en la seva primera fase només es realitzarà a les escoles de les capitals de pro-víncia. Es proposaran activi-tats tutelades que requeriran l’ús de material pedagògic i es faran debats per convidar a la reflexió.

Criteria, FCC, Fluidra i Arcelor Mittal

Entren a l’índex

FTSE4 Good Ibex

Les empreses Criteria, FCC, Fluidra i Arcelor Mittal tot

just s’acaben d’incorporar a l’índex FTSE4 Good Ibex, el qual mesura les empreses que cotitzen a la borsa i complei-xen els índex de responsabili-tat social corporativa. D’altra banda, les empreses que dei-xen el grup enguany per no complir els criteris demanats són Cie Automotive, Corpo-ración Dermoestética, Meca-lux Vidrala i Vocento. L’índex FTSE4 Good Ibex és una eina molt utilitzada per inversors que busquen empreses que compleixen amb els criteris bàsics de RSC i que, a més, contribueixen al seu desen-volupament a nivell mundial.

Destinia

Col·labora amb una ONG

Destinia, l’agència de viat-ges online, treballa en col-laboració amb l’ONG egíp-cia Artellewa per procurar el benestar dels malalts de càn-cer. La darrera acció conjunta ha estat la decoració d’un hospital que acull nens amb aquesta malaltia amb panells ornamentals i pintures de temàtica animal i vegetal per tal que l’espai de convivència esdevingui un lloc més càlid i humà. Artellewa és un espai d’art contemporani indepen-dent, sense ànim de lucre, fundat el 2007 i amb seu a El Caire, que col·labora en nom-brosos projectes per ajudar els més desfavorits.

Leroy Merlin

Accions responsables

Leroy Merlin, l’empresa espe-cialitzada en condicionament de la llar, aposta per la cura del Medi Ambient. Ho fa a tra-vés de productes que promo-uen el consum responsable com, per exemple, la famí-

lia de productes Eco Opcio-nes. Es tracta d’una alterna-tiva que ajuda a crear llars més sostenibles, la qual, l’any 2010 complirà un any. A més a més, Leroy Merlin ofereix als seus clients op-cions alternatives a les bos-ses de plàstic tradicionals oferint-ne 3 tipus diferents: les de plàstic reciclat, les bosses reutilitzables i les bosses biodegradables. Les dues primeres són gratuïtes mentre que les biodegrada-bles tenen un preu de 0,30 cèntims i estan fabricades a partir de fècula de patata.

Michael Page International

Escolarització

de nens a Guatemala

Més del 50% dels treballa-dors de l’empresa Michael Page International a Espa-nya col·laboren des del pas-sat mes de març amb part del seu sou en l’escolarització de nens a Guatemala a través de la Fundació Altius. Les esco-les Mà Amiga de Guatemala, que són les encarregades de canalitzar l’ajuda d’aquests treballadors solidaris, oferei-xen als nens de Guatemala la possibilitat de poder rebre

una educació que els perme-trà créixer com a persones i així construir-se un futur millor per a ells i també per a les seves famílies. Fonts de Michael Page han expres-sat que “tenim una respon-sabilitat social sobre tot allò que passa al món i tot el què puguem fer per convertir-loen un lloc amb menys injustí-cies, ho farem.” La Fundació Altius compta amb més de 30 escoles a l’Amèrica Llatina i Àsia i cada any dóna la seva ajuda a més de 400.000 perso-nes amb escassos recursos per a poder viure.

12 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAir FranceMesures contra la crisi

La companyia Air France vol aplicar mesures contra la crisi i ha fet saber que una opció podria ser la supressió de la classe business en els seus tra-jectes de mitjana distància i poder augmentar el nombre de places econòmiques. En les properes setmanes es comuni-carà si la mesura tira endavant.

AlianciaVenda de pisos i sòl

Aliancia va sorgir amb l’objec-tiu de gestionar la creixent car-tera d’actius immobiliaris de les entitats financeres. L’empresa ajudarà a canalitzar l’abun-dant cartera d’actius valorada en 200 milions d’euros. Amb dades del Banc d’Espanya, actualment les caixes d’estalvi tenen un total de 15.345 mili-ons d’euros en immobles. El 40% dels actius està format per sòl i la resta són promocions en curs i en fase de venda.

CriteriaAcord amb Investindustrial

Criteria ha venut el 50% de Port Aventura a l’empresa Investindustrial per un valor de 95 milions d’euros. Crite-ria va comunicar l’operació a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors i va fer saber que amb aquesta operació es “potenciarà el parc a llarg ter-mini, en aconseguir un grup industrial, d’arrel familiar i amb presència a Catalunya.” Es preveu una inversió de 80 milions d’euros en 4 anys per part d’Investindustrial. Aquesta operació comportarà una reorganització de la socie-tat de Port Aventura, la qual es dividirà en dues societats independents.

Deutsche TelekomPrepara fusió amb

France Telecom

Deutsche Telekom i France Telecom han tancat recent-ment un acord pel qual integra-ran en una empresa conjunta els seus negocis de telefonia mòbil al Regne Unit. Les dues companyies tindran cadascuna un total de participacions del 50%. L’empresa resultant lide-rarà el sector de la telefonia mòbil en aquest país. Es cal-cula que es podrien generar uns beneficis de més de 10.000 milions d’euros. L’acord de les dues companyies ha fet que les accions de France Telecom hagin pujat un 2,18% mentre que les de Deutsche Telekom han caigut un 0,2%.

IberdrolaEmet bons als

Estats Units

Fa ben pocs dies Iberdrola va anunciar l’emissió de bons als Estats Units per un valor de 2.000 milions de dòlars (1.400 milions d’euros) amb l’ob-jectiu d’aconseguir reforçar el seu creixement en aquest mercat estratègic. D’aquesta manera, l’empresa ampliarà el seu nombre actual d’inver-sors, diversificarà les seves fonts externes de finança-ment i mirarà de reduir el seu actual deute bancari de 33.000 a 25.000 milions d’eu-ros en acabar aquest any. Aquesta emissió de bons és la primera que realitza una com-panyia energètica espanyola en aquest país.

IberiaPuja pel possible

acord amb BA

L’aerolínia Iberia va veure com els números a la borsa

mi l loraven després que s’anunciés que les negocia-cions amb British Airways (BA) seguien endavant des-prés de més d’un any de con-verses. Concretament, Ibe-ria va obtenir un guany d’un 5,76% davant l’expectativa d’un acord proper amb l’ae-rolínia britànica. Segons el president d’Iberia, Antonio Vázquez, “la fusió segueix en marxa”, tot i que no es dona-ran detalls de l’estat del pro-cés de les negociacions.

ING DirectObrirà a les tardes

L’estratègia per afrontar la crisi que ha decidit aplicar el banc ING Direct consisteix en obrir les oficines a les tardes de dilluns a divendres i els dissabtes al matí per tal d’ofe-rir un millor servei als seus clients. L’entitat, a més a més, acaba d’inaugurar 39 oficines més. ING s’havia caracteritzat des de sempre per una relació amb els seus clients bàsica-ment per Internet però aquest nou plantejament respon a la “voluntat de millorar l’eficièn-cia operativa”, tal com han informat fonts del banc.

LufthansaGran aerolínia alemanya

Lufthansa ha tancat la com-pra d’Austrian Airlines des-prés d’uns quants mesos de negociacions amb les autori-tats de lliure competència de la Unió Europea. D’aquesta manera, Lufthansa es conver-teix en l’aerolínia més gran d’Europa superant ja a Air France-KLM. Brussel·les n’ha autoritzat la fusió i també les ajudes que ha concedit el govern austríac però amb la condició que Lufthansa cedeixi a la competència els drets d’aterratge i enlaira-ment a alguns aeroports ale-manys, austríacs i europeus. Austrian Airlines haurà de reduir un 15% els vols a par-tir del proper mes de gener respecte el gener del passat 2008 i també tindrà limitat el creixement de rutes fins l’any 2015 o bé fins que elimini tots els deutes, que es calculen en uns 430 milions d’euros.

Miquel AlimentacióFacturació positiva

L’empresa Miquel Alimenta-ció ha obtingut uns ingressos de 1.170 milions d’euros en el darrer exercici, resultat que representa un 0,2% més res-pecte de l’any anterior, i el resultat brut (ebitda) va aug-mentar un 28%. Fonts de l’em-presa atribueixen aquests bons resultats a “la reduc-ció de costos, a la millora de preus de les mercaderies i al control sobre les pèrdues conegudes i desconegudes. El pla estratègic del grup de cara al període 2009-2013 inclou la previsió de creixement de la línia Miquel Food Service, l’obertura de 20 nous esta-bliments de cash & carry i la implantació de l’àrea d’impor-tació i exportació a la Xina, el Marroc i Llatinoamèrica.

NokiaAcord amb Facebook

Nokia i Facebook han arri-bat a un acord pel qual totes aquelles persones que com-prin el model de telèfon Nokia ‘N97 mini’ podran actua-litzar el seu perfil des de la mateixa pantalla inicial del terminal mitjançant el life-casting. Experts han apos-tat que aquesta col·laboració

pot aportar grans beneficis a Nokia amb motiu de l’èxit de les xarxes socials. Nokia, que posarà a la venda el nou model de telèfon a l’octubre a un preu de 450 euros, espera que la col·laboració amb Facebook impulsi i millori les vendes.

PetrobrasAlta productivitat

Petrobras, la petroliera esta-tal brasilera, ha anunciat que el pou Guarà té una “alta pro-ductivitat”, equivalent al con-sum de 2 anys a Espanya. Repsol YPF té un 25% de par-ticipació en aquest jaciment.

Spanair i VodafoneEmbarcament per MMS

Spanair juntament amb Voda-fone han posat en pràc-tica un sistema que permet als passatgers rebre la tar-geta d’embarcament per mis-satge multimedia (MMS) al mòbil. D’aquesta manera, les persones que viatgin sense equipatge passaran els con-trols de seguretat i realitza-ran l’embarcament passant el telèfon mòbil per uns lectors de codis habilitats.

TataVehicles elèctrics

Properament l’empresa mul-tinacional índia Tata Motors European Technical Centre podria dur a terme el projecte d’una fàbrica per al muntatge final de vehicles elèctrics si les ajudes públiques són sufi-cients. Noruega, però, està molt ben situada per endur-se el projecte però encara no hi ha res decidit. Aquesta planta es de dedicaria al muntatge de cotxes elèctrics i rebria les piles i les carrosseries d’al-tres factories.

Panorama / EMPRESA 13OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUCampbellReducció de beneficis

Campbell, el popular fabri-cant nord-americà de sopes i salses, ha guanyat 504 mili-ons d’euros en aquest darrer exercici fiscal, tancat aquest més d’agost. Aquest resul-tat suposa un 36,8 menys res-pecte de l’any anterior. Pel que fa a les vendes, Camp-bell va arribar als 5.384 mili-ons d’euros, xifra que mostra un lleuger descens d’un 5% si es compara amb l’any passat. De cara a l’exercici del 2010, l’empresa ha previst que obte-nir un creixement d’entre el 5 i el 7% gràcies als nous plans previstos per la direcció de Campbell. CCMS’acaben les ajudes

El Banc d’Espanya ha decidit posar fi a les ajudes a la Caja Castilla La Mancha (CCM) i ha optat per impulsar una fusió de la caixa amb una o diver-ses entitats per donar sortida als problemes financers que arrossega de fa temps. Fins ara, aquesta caixa ha dispo-sat d’una línia de liquiditat de 1.300 milions d’euros més uns altres 1.300 que va rebre del Fons de Caixes. Diverses són les caixes interessades en aquesta possible fusió. El banc

d’inversions UBS era l’encar-regat de plantejar una estratè-gia de futur per a CCM i ara se li ha encarregat que contacti amb els candidats més idonis per tal de trobar una sortida a aquesta situació.

Area PropertyEmbargament d’hotels

Area Property, nou nom del fons d’inversions nord-ame-ricà fins ara anomenat Apo-llo, ha decidit liquidar la seva filial espanyola amb motiu de les pèrdues acumula-des de les seves inversions les quals ascendeixen als 70 milions d’euros. Concreta-ment es tracta de l’embarga-ment que farà l’Areal Bank alemany dels hotels Miramar i el gran hotel La Florida de Barcelona. Area Property va invertir 100 milions d’eu-ros en l’adquisició d’aquests 2 hotels entre els anys 2005 i 2007. Area Property ha inten-tat vendre aquests hotels des de fa gairebé 2 anys però les ofertes rebudes eren inferiors al preu establert.

EasyjetRedueix vols

L’aerolínia de baix cost ha fet públic recentment que tancarà la base que té al centre d’An-glaterra, concretament a l’ae-roport d’East Midland i que, a més a més, reduirà els vols de l’aeroport de Luton fins un 20%. El motiu del tancament de la base d’East Midland es deu, segons la companyia a que “les operacions han estat estancades durant molts anys.” El cas de Luton es justifica des d’Easyjet perquè “els costos s’han incrementat un 25% en els darrers anys de manera que

actualment ja no resulta com-petitiu.” Fins a finals d’any es mantindran els vols previstos a l’aeroport d’East Midlands però en el cas de Luton no s’ha pogut confirmar. D’altra banda, Easyjet ha fet saber també que probablement reduirà també els vols a Belfast (Irlanda del Nord), Bristol (sud d’Angla-terra), New Castle (nord d’An-glaterra) i Stansted (afores de Londres).

KraftNo hi ha acord de compra

La nord-americana Kraft va presentar una oferta de 16.700 milions d’euros per adquirir la britànica Cadbury, que final-ment va ser rebutjada. Si final-ment s’arribés a un acord, la unió de Kraft i Cadbury sig-nificaria el naixement d’una companyia líder en el sector dels aperitius, la confiteria i els menjars preparats. D’al-tra banda però, les empreses Nestlé, Hershey i Mars podrien fer les seves ofertes per adqui-rir Cadbury com a millora estratègica empresarial.

NozarRefinança el seu deute

La immobiliària Nozar ha arri-bat a un acord amb les seves entitats financeres credito-res per aconseguir finançar de nou el seu deute, el qual se situa en els 700 milions d’eu-ros. A hores d’ara només falta la signatura definitiva pen-dent del compliment d’una sèrie de requisits. Les negocia-cions han durat 4 mesos i alguns dels bancs que han par-ticipat en aquesta operació han estat el BBVA, Caja Madrid, Barclays, Eurohypo, Popular, La Caixa, Banco Pastor, Banc de Sabadell i Caixa Galícia, entre d’altres. En cas que per alguna circumstància no s’aca-bés signant l’acord en el ter-mini establert, Nozar hauria de presentar concurs de creditors en el termini d’un mes.

OrangeExigeix ajuts públics

Orange ha demanat que les administracions públiques espanyoles i les operadores

privades treballin conjunta-ment per tal de dur a terme el desplegament de les noves xarxes de telecomunica-cions d’alta velocitat. El cost d’aquesta instal·lació es situ-arà entre els 6.000 i els 8.000 milions d’euros anuals en els propers 10 anys. D’altra banda, des d’Orange s’ha demanat al Govern que acceleri la licita-ció de les noves freqüències de l’anomenat Dividend Digi-tal, molt importants i necessà-ries per la demanda del servei d’Internet Mòbil. Per ara està previst que la data per cedir-les sigui l’any 2015.

RocaProtestes

pels acomiadaments

Un grup de 600 treballa-dors de les plantes de Gavà, Madrid i Sevilla de l’empresa Roca s’han manifestat recent-ment davant la seu de l’Avin-guda Diagonal en protesta pels acomiadaments que comportarà l’ERO presentat. L’expedient afectarà més de 700 treballadors i des de l’em-presa s’ha justificat la mesura per la crisi que pateix el sec-tor de la construcció el qual va lligat a la venda de sanita-ris; i també pel descens de la demanda de reforma d’habi-tatges i banys.

Sector immobiliariCau la venda de vivendes

En el primer semestre del 2009 la venda de vivendes a l’Estat espanyol va caure un 31%. En aquest període es van vendre 217.589 vivendes, xifra considerablement més baixa si es compara amb les 316.096 vivendes venudes en el mateix període de l’any anterior.

SharpPresenta un ERO temporal

Sharp, l’empresa multinacio-nal japonesa, acaba de pre-sentar un Expedient de Regu-lació d’Ocupació tempo-ral de 6 mesos que afectarà 490 treballadors de la planta que hi ha a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Membres del Comitè d’Empresa han constatat que la baixa activi-tat de la planta “s’arrossega de fa temps” i que per això s’ha traslladat la producció a Polònia. Per part dels sindi-cats s’ha demanat a l’empresa un pla que garantitzi la conti-nuïtat dels treballadors en el futur. Amb motiu de protesta, els treballadors han anunciat mobilitzacions contra l’ERO presentat. El passat mes de juliol, Sharp havia anunciat que a la planta de Sant Cugat es desenvoluparia una nova línia de televisors LCD per tal de mantenir-ne la producció.

Sky EuropeConcurs de creditors

L’aerolínia de baix cost, Sky Europe, es presentarà en concurs públic de creditors tal com ha decretat un jutjat de Bratislava. Aquesta aerolí-nia de baix cost, que comen-çar a operar l’any 2002, va ser la primera de centre-europa que va cotitzar des de l’any 2005 a la borsa de Viena i Varsòvia, generant 120 milions d’euros de capi-tal en accions. Des del passat mes de juny, Sky Europe està en suspensió de pagaments i no pot fer front als plans de reestructuració anunciats, segons ha comunicat l’admi-nistrador interí que aquest jutjat ha assignat per analit-zar l’empresa.

14 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009EMPRESA / Decàleg

PERSONES VALORS MÀRQUETING ACTITUDS COACHING

MARCEL GALLISOCIDIRECTOR D’ACTICOM

MIREIA POCHSOCIA DE VALORS I PERSONES,

EMPRESA DE COACHING EXECUTIU

L’eficiència de l’equip

1. Decidir quan s’ha de deci-dir.Evitar que les persones que prenen decisions pateixin el síndrome de “Hamlet”, que es tradueix en ambients d’ama-ble ambigüitat, en el que els dubtes, la desconfiança i les intrigues es tradueixin en un lideratge dèbil i missatges d’inseguretat que dinamiten el potencial de l’equip.2. Decidir bé quan decidim: Evitar que les persones amb funcions directives pateixin el síndrome “Manolo”, que es tradueix en comportaments agressius i arrogants amb els altres i limitadors del desen-volupament de l’equip. Aquest comportament pot restar fins a un 30% de l’eficiència de l’equip,3. Aprofitar el potencial de l’equip en la presa de decisions. Evitar que les persones amb potencial pateixin el síndrome “Maripili”, terme encunyat per Carme Garcia, que impedeix desenvolupar tot el seu poten-cial per por a no agradar o a ser vistes com unes competidores.

ALEJANDRO MARTÍNSOCIDIRECTOR TDSYSTEM

Quan diu que costa?

Quan Philip Kotler va definir les quatre dimensions del màr-queting mix: Producte, Distri-bució, Comunicació i Preu, ja devia veure clar que és aques-ta última, el preu, definit com a “valor dels clients”, aquella que sintetitza el posicionament assolit per la nostra oferta. El preu pot venir fixat per oferta i demanda quan parlem de matè-ries primeres i, fins i tot, per un govern regulador, però arriba a ser absolutament subjectiu quan el que venem és un article de luxe o un servei diferenciat, o... és que potser no hi ha gai-re gent disposada a pagar una mica més per un producte de marca reconeguda que per un altre sense marca? Tot i això, en plena època d’ajustos, en la que pocs dubten de la qualitat de les coses, no parem de rebre ofer-tes de productes que rebaixen el seu preu, des de iogurts, fins a automòbils. Cal plantejar-se: qui és qui fixa el preu? Tot depèn del valor que el client atorgui a la nostra proposta respecte a la de la competència i de la consis-tència del propi posicionament.

Ser una marca

No ens sorprenem quan sen-tim a dir a una organització que està orgullosa d’haver pogut assolir el repte de ser una marca en el seu sector. Probablement, ser una marca és el que els ha facilitat l’accés a nous mercats, resistir millor que la competència la davalla-da de vendes o, fins i tot, ser capaç de conservar un marge comercial. Endinsant-nos en el món de les persones a les organitzacions, molt fàcilment tendim a fer una primera ava-luació de les persones en saber per quines organitzacions han passat. Igualment ens és fàcil fer l’exercici de pensar que en certes organitzacions hi troba-rem els millors professionals. Tant se val si l’empresa és pe-tita o gran, si és multinacional o familiar, el que importa és que empresaris i treballadors treballin units per l’excel-lència dels seus productes i serveis, per sobresortir dels estàndards i esdevenir una marca com a organització i una marca com a treballadors professionals.

Ajuda per als aturats

Cada dia rebem la notícia de persones que han perdut el seu lloc de treball. De seguida pensem en les dificultats eco-nòmiques que aquestes hauran d’afrontar però hi ha un aspecte igualment delicat i que a vegades passa més desapercebut que és el proces de dol per la ruptura d’un vincle professional que ens dóna identitat. Quan parlem de dol ho associem principalment a la mort d’un ésser estimat però en el cas de la pèrdua del lloc de treball es passa també per un procés que té elements semblants. Algunes persones ho podran superar amb els seus propis recursos però en alguns casos pot ser necessari recór-rer a l’ajuda d’un professional. Un coach amb experièn-cia en transicions professionals pot acompanyar la persona, soste-nint-la i ajudant-la en el reconei-xement, acceptació i integració de sentiments difícils tals com la ràbia, el resentiment, la por o la pèrdua de l’autoestima. La contenció d’aquestes emocions la situaran en millors condi-cions per encarar el futur.

SALVADOR GUASCHPRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

Resultatsrelacionals

La comptabilitat dels intangi-bles està interessada en captar els valors i contravalors de les relacions de l’empresa com a element creador i potenciador de bons resultats. Convé tenir ben identificades les relacions amb les parts implicades ja que són les que estan cointeressades en la bona marxa de la mateixa. No cal dir que convé conrear especialment les crítiques. Les parts interessades són les que en anglès es diuen stakeholdersi a qui nosaltres en català els hi diem partprenents, els que pre-nen part més o menys de prop amb la nostra història empresa-rial. És rellevant l’involucrament i la mútua informació que ens fa sentir corresponsables informats del que som i del que volem. L’as-sociació i col·laboració amb els nostres partprenents ens per-met nous enfocaments, noves oportunitats i nous desenvolu-paments. Els resultats són evi-dents, entre altres, la millora de la presa de decisions individual o conjuntament, l’augment de la confiança mútua i la prevenció de conflictes.

QUIM ARPÍDIRECTOR GENERAL AXXON

Empresaris i treballadors han de treballar units per l’excel·lència

Les parts interessades s’anomenen stakeholders

El preu pot arribar a esdevenir totalment subjectiu

Els dubtes es poden traduir en un lideratge dèbil

La pèrdua del lloc de treball pot comportar un procés de dol

Decàleg / EMPRESA 15OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Ha arribat al sector de la forma-ció el low cost. Una empresa multinacional espanyola ofe-reix als seus clients tota mena de cursos que es poden desgra-var fàcilment. Malgrat l’abun-dant oferta el 90% de les pimes no aprofiten els avantatges de la formació subvencionada. Potser al nostre sector li falta potenciar el màrqueting per fer veure la necessitat d’aprendre i desenvolupar el talent. Cal evolucionar de la impartició i justificació del cursos, a la fidelització de l’empleat amb la formació més útil, pràctica i rendible. Tot professional hauria de tenir el seu propi pla personal de carrera a mida i dis-posar al seu abast de l’oferta de més qualitat en el mercat mun-dial. Aixó avui és posible gràci-es a l’e-learning. Les empreses que busquen la formació low cost, estant apostant per una trajectoria de curt recorregut. Hem de ser més competitius per lluitar en un mercat global amb els liders i per tant necesi-tem la millor formació que no sempre és la més barata.

Formació low cost

JOSEP LOZANODIRECTOR D’AEFOL.COM

JOSEP M. VILÀSOCI DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

LEGAL

MARCOS BOCOSADVOCAT

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL, SL

El prestigi de la marca

Recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que els titulars de marques poden oposar-se a la revenda dels seus productes de saldo, si això causa perjudici a la imatge de prestigi d’aquests articles. La directiva comunitària estableix que el titular d’una marca pot impedir a una altra companyia revendre els seus productes si això afecta la qualitat dels seus articles. En aquest cas la marca afectada és Christian Dior, que va demandar una empresa de llenceria “Societe Industrielle Lingere” que va vendre els seus productes a una societat que exerceix la seva activitat saldista (Societat Copade). Entén el Tribunal que la qualitat dels productes i el seu prestigi no només resulta dels materials amb què s’ha fabricat, sinó també de la seva presentació, promoció o col·locació, i per tant pro-mocionar-los a un menor cost i en activitat de saldo pot perjudicar la notorietat i el prestigi de la marca.

CREATIVITAT

Innovació local

Derivat del fet d’haver assu-mit serveis sense els recur-sos econòmics necessaris, un elevat nombre de municipis han assolit nivells importants d’endeutament. Si afegim la greu davallada d’ingressos provinents del sector de la construcció i un sistema de finançament municipal defici-ent, ens trobem que la majo-ria d’ajuntaments tenen una situació econòmica precària. Per sortir-ne, calen doncs no-ves idees, nous projectes que aportin innovacions a la vida municipal i que ajudin, en ma-jor o menor grau, a fer veure la llum del final del túnel. Establir laboratoris o unitats d’innovació local que dina-mitzin la creativitat potencial de les persones del municipi hauria d’assolir dos objectius clau. Per una banda, millorar la gestió pública municipal en un moment de necessàri-es retallades pressupostàri-es, i per una altra, estimular la creació d’empreses al mu-nicipi que alleugerin el nivell de desocupació local.

JORDI MASPROF. DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’ESCI-UPF

SOCI FUNDADOR DE COCO CONSULTING SL

E-LEARNING AUDITORIA

RODOLFO MARSAL BOSQUÉ SOCI DE RSM GASSÓ AUDITORES – TARRAGONA

Instrument de transparència

En l’actual entorn econòmic, la professió d’auditor ha recu-perat totalment el seu rol com a mecanisme necessari per aportar transparència i confi-ança al complex món financer. Si bé en èpoques anteriors i ar-rel d’algun escàndol econòmic, des d’algun sector es va inten-tar desprestigiar la professió, l’actual situació de l’economia ha fet que aquesta recuperi amb més força que mai el seu valor com a instrument neces-sari per la transparència en els àmbits financers. Actualment el principal repte del mercat financer, és recuperar la confi-ança, element fonamental per aconseguir l’estabilitat que per-meti sortir en la major brevetat possible de la situació de crisi econòmica. Podem dir doncs que l’auditoria és un instru-ment clau i indispensable en la transparència dels mercats financers i és precisament en aquests moments de crisi eco-nòmica, quan la transparència és un factor determinant per assolir la confiança dels mer-cats.

TECNOLOGIA

La crisi ens iguala a tots. Ja si-guem llestos o sòmines, seden-taris o esportistes, amb el cor bé o malament. Quan unes em-barcacions són sacsejades per una tempesta, totes són iguals davant el risc de naufragar. El primer i més urgent és tractar de taponar les vies d’aigua, evi-tar que la tripulació s’ofegui i ajudar els ferits. Però a la vegada s’ha de ser conscient que, si la nau no s’enfonsa, el que la salvarà serà el seu mo-tor. Després de la tempesta sí que tots seran diferents, ja que les embarcacions que tin-guin el motor més potent se’n sortiran millor i més ràpid. Al nostre país, sacsejat per la crisi econòmica, el motor és el seu teixit productiu. Tothom està d’acord en què s’ha de millorar el nostre motor econòmic, pot-ser no cal canviar-lo tot, però sí caldrà dotar-lo de noves presta-cions que el facin més potent. Això vol dir més competitiu, que sols ho podrem aconseguir si aprofitem les prestacions que l’utilització intensiva de les TIC proporcionen a les empreses.

La solucióés digital

El titular d’una marca pot prohibir la revenda

Cal estimular la creació d’empreses als municipis

Tothom hauria de tenir el seu pla personal de carrera a mida

La professió d’auditor està recuperant amb força el seu valor

El motor del nostre país és el seu teixit productiu

16 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Les franquícies espanyoles a

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA PRESÈNCIA ESPANYOLA EN ELS MERCATS EXTERIORS

2009 2008 2007 2006 2005

Establiments 12.264 10.665 7.763 7.130 7.775

Companyies 151 168 143 132 142

Països 105 102 103 98 91

Portugal Establiments Companyies 2.308 103

Itàlia Establiments Companyies 675 32

França Establiments Companyies1.500 36

Grècia Establiments Companyies 607 25

Irlanda Establiments Companyies 35 10

Regne Unit Establiments Companyies148 25

Andorra Establiments Companyies 41 33

Islàndia Establiments Companyies 2 1

Veneçuela Establiments Companyies777 17

Xile Establiments Companyies171 14

Mèxic Establiments Companyies600 46

Cuba Establiments Companyies2 1

Canadà Establiments Companyies 22 3

E.E.U.U. Establiments Companyies 81 13

Marroc Establiments Companyies 42 21

Bèlgica Establiments Com 143

A

Argentina Establiments Companyies 449 10

Algèria Establiments Companyies 3 3

Sud-àfrica Establim 12

Angola Establimen 6

Tunísia Establiments Compa 3 2

Brasil Establiments Companyies378 12

Perú Establiments Companyies34 6

10 primeres companyies en nombre d’establiments a l’estranger

1. Dia Alimentació 3.4562. Zara Moda i complements 9623. Mango Moda i complements 9424. MRW Transport 6665. Telepizza Hostaleria 4306. Springfield Moda i complements 4227. Naturhouse Cosmètica i dietètica 4028. Bershka Moda i complements 3299. Pull&Bear Moda i complements 29610. Pressto Tintoreria 286

El mapa del món / INTERNACIONAL 17OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

al món

Malgrat la crisi econòmica, la franquícia espanyola viu un bon moment. Segons un informe de Tormo&Asociados, si bé enguany s’ha registrat un descens del nombre de com-panyies espanyoles presents a l’estranger, aquest fet es compensa amb escreix amb un augment del nombre d’es-tabliments, concretament 1.609. De fet, han estat moltes les companyies de casa nostra que han apostat per implantar-se encara més a l’exterior i així compensar les pèrdues dins del mercat nacional.

El sector de l’alimentació i de la moda són els qui tenen una major presència en mercats estrangers. D’altra banda, com és lògic per motius de proximitat, Europa, amb Portugal al capdavant, és el continent amb més presència de la franquí-cia espanyola, seguit del continent americà i a gran distància d’Àsia. Com a novetat del 2009, tres companyies penetren en tres països sense presència espanyola fins ara: Bielorússia, Geòrgia i Iran, de la mà de Women’s Secret, Mango i Adolfo Domínguez, respectivament.

La franquícia espanyola esquiva la crisi

Turquia Establiments Companyies 762 14

Aràbia Saudita Establiments Companyies178 22

Xina Establiments Companyies461 14

Japó Establiments Companyies82 6

Índia Establiments Companyies 30 5

Líban Establiments Companyies45 15

Singapur Establiments Companyies 37 11

Iran Establiments Companyies 1 1

Tailàndia Establiments Companyies 13 4

Síria Establiments Companyies8 5

Rússia Establiments Companyies 201 17

Jordània Establiments Companyies 19 13

Israel Establiments Companyies97 9

Noruega Establiments Companyies 23 6

Polònia Establiments Companyies 267 16

Suècia Establiments Companyies 24 6

Suïssa Establiments Companyies53 13

E.A.U. Establiments Companyies91 24

Kuwait Establiments Companyies40 15

mpanyies 16

Alemanya Establiments Companyies 200 11

Indonèsia Establiments Companyies 24 4

ments Companyies 5

Egipte Establiments Companyies29 9

nts Companyies 2

Kenya Establiments Companyies2 1

anyiesLíbia Establiments Companyies

1 1

Austràlia Establiments Companyies 16 4

Nova Zelanda Establiments Companyies 8 1

18 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009INTERNACIONAL / Sobre el terreny

Altres declaracions oficials do-minicanes són també menys optimistes, ja que xifren les entrades entre els 2.000 i els 2.300 milions de dòlars, que significarien un descens més suau. El director de l’ASIEX es va mostrar, doncs, optimis-ta, i va afegir que moltes em-preses del món estan buscant on col·locar els seus capitals. D’aquesta manera, va augurar que la inversió a la República Dominicana compensarà el dèficit per compte corrent de la balança de pagaments. Com a exemple, es poden citar diverses empreses espanyo-les que s’han establert al país aquest any: Element Power,

que construirà cinc parcs eò-lics, o Deneb (sistemes d’infor-mació geogràfica).La presència espanyola a la República Dominicana es complementa amb Absolut-gest Caribe, Agència Efe, Air Europa, Air Plus Comet, Arce Dominicana, Auding, Auren-sa, Banesto, Banco Sabadell, BSCH, Barceló, BBVA, Bahía Príncipe, Hoteles Riu, CAM, Catalonia, Cener, Carrefour, Dex, Disa Consulting, Domi-tur, Editorial Santillana, Elec-tor, El Samex, Eudom, Eulen, Ferrovial Agroman, Getinsa, Meliá, Iberia, Marsans, Sigma Dos, Zara, Travelplan, Soltour i Zugurat, entre d’altres.Les exportacions espanyoles a la República Dominicana tenen una evolució molt favorable. / ARXIU

MOLT MÉS QUE UN PAÍS TURÍSTIC

Bones condiciones per invertir a la República Dominicana País clau a l’Amèrica Central, la República Dominicana es troba en un moment de reclam d’inversions estrangeres per tal de caminar endavant en temps de recessió mundial. El repte es troba en aconseguir capital inversor més enllà del turisme.

NÚRIA CABRERA

Encara que la crisi econòmica s’està deixant veure a l’econo-mia de la República Domini-cana, els principals indicadors conclouen que registrarà un nivell d’inversió estrangera directa similar a l’any passat, segons les declaracions del di-rector executiu de l’Associació d’Empreses d’Inversió Estran-gera (ASIEX), Pablo Linares. Aquesta declaració contrasta notablement amb les previsi-ons de l’Economic Intelligence Unit, que vaticina una caigu-da a 900 milions de dòlars du-rant el 2009, en comparació als 2.800 milions de dòlars assolits l’any passat.

La professionalitat i l’experiència dels nostres professorsés la nostra garantia d’èxit

Servei d’idiomes per aempreses i institucions

UAB Idiomes BarcelonaEdifici UAB – Casa ConvalescènciaSant Antoni M. Claret, 171 · 08041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60incompany@uab.catwww.uab.cat/uab-idiomes

· Assessorament i servei personalitzat· Formació a mida· Avaluació i certificació· Auditoria lingüística

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Sobre el terreny / INTERNACIONAL 19

DADES GENERALSPoblació: 9,6 milions

Superfície: 48.670 km2

Capital: Santo Domingo

Sistema polític: República democràtica

Inflació: 4,52% (2008), 3,9% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 4,5% (2008), 1% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (63,1%), Espanya (3,7%),

Bèlgica (3,6%), Canadà (0,7%), França (0,7%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

Oportunitats de negoci més enllà del turismeÉs necessari recordar que el sector amb més presència és el turístic, on són constants les inversions, tant dels grups ja establerts com de nous. No obstant, hi ha noves oportu-nitats de negoci en altres sec-tors. De fet, s’estan produint inversions en generació d’ener-gia, banca, assegurances, con-cessions de serveis i indústria. Les exportacions espanyoles al país continuen en una evolució favorable, ja que guanyen més quota de mercat, tot i que actu-alment no són bons temps. El país es troba en una forta crisi que possiblement estanqui el creixement de la seva econo-mia aquest 2009. Tot i així, els productes espanyols gaudeixen d’un bon posicionament i són valorats per la seva qualitat.Com a sectors principals d’ex-portació, cal destacar la ma-quinària elèctrica i mecànica, els materials relacionats amb la construcció i els de consum tradicionals (vins, oli, medica-ments, aliments envasats). L’au-tomoció, que va pujar amb força

el 2005, ha baixat en temps re-cents. A mig termini, s’obren noves possibilitats en els sub-ministraments i muntatges de fonts d’energia renovable (so-lar, eòlica o de microcentrals hidràuliques), l’agroindústria, i els subministraments i ser-veis relacionats amb l’hostale-ria (vigilància, atenció mèdica, restauració, oferta cultural i llo-guers diversos). Finalment, es poden citar oportunitats en ma-tèria de programari, assessoria de gestió, auditoria i serveis a les empreses que tenen la llen-gua espanyola com a suport.Pel que fa a les inversions, el sector més atractiu fins ara ha estat el turístic, i les cadenes espanyoles són les primeres en el país. La tendència es repe-teix al sector immobiliari.D’altra banda, si la República Dominicana confirma la cons-trucció de noves infraestructu-res (línies de metro, carreteres, centrals elèctriques...), també s’obriran noves oportunitats en forma de concessions. Cal re-cordar que el país no compta amb una normativa específica sobre concessions. Això fa que

s’hagi d’estudiar de forma con-creta cada convocatòria per co-nèixer tot allò relacionat amb garanties i avals, tarifes, estabi-litat dels contractes i altres es-pecificacions.

Nova guia de la Cambra de ComerçAmb l’objectiu de facilitar in-formació a les empreses a l’ho-ra d’orientar-se en les gestions de comercialització i inversió, la Cambra Oficial Espanyola de Comerç i Indústria de la Repú-blica Dominicana ha presentat la Guia de Negocis d’Amèrica Central i República Domini-cana. Aquesta guia recull, país a país, tota una sèrie de dades generals (polítiques, demo-gràfiques), quadres estadístics (índexs macroeconòmics, ex-portacions, importacions), cos-tos d’establiment, règim jurídic mercantil i fiscal, informació pràctica i adreces útils. La guia inclou un CD interactiu que conté, a més de la versió elec-trònica de la guia, una llista de les empreses espanyoles sòcies de la Cambra.

INVITACIÓ ALS EMPRESARIS ESPANYOLS A CONÈIXER LES POSSIBILITATS DE NEGOCI AL PAÍS

El president dominicà, Leonel Fernández, va aprofitar la seva darrera visita a Espanya durant el passat mes de maig per convidar les empreses espanyoles a realitzar noves inversions al país, més enllà de la seva forta presència al sector del turisme. Per al mandatari dominicà, les relacions amb Espanya es troben en una “edat d’or”, tot i que considera que encara hi ha molts negocis per fer, i ha convidat a invertir en sectors com les energies renovables, les infraestructures i les telecomunicacions. Fernández va subratllar que el país garanteix la seguretat jurídica de les inversions, i per incentivar-les va signar amb Rodríguez Zapatero un acord que evitarà la doble imposició a les empreses. Fernández va sol·licitar al govern espanyol l’accés a fons FAD per portar a terme diversos projectes a la República Dominicana. El president dominicà va assegurar també que el sector del turisme, principal destinació de les inversions espanyoles, no s’ha vist afectat per la crisi, i va confirmar que el brot de grip A a Mèxic ha desviat turistes cap al país.

*En funció de la modalitat escollida. **Promoció vàlida fins al 31/10/09 i no acumulable a altres promocions.Consulta les condicions al teu comercial DiR.

NOVES QUOTES D’EMPRESA E5 / E10 / E20

Si ets empresari, pots contribuir amb un mínim de 10 * en elcost de l’abonament

Si ets empleat, gaudiràs d’un abonament que et permet anar aqualsevol hora i dia als 13 clubs DiR existents a partir de 40 /mes

FER EXERCICI FÍSIC MILLORA L’EFICÀCIA I EL CLIMA LABORAL,I REDUEIX L’ABSENTISME A LES EMPRESES

ARA, AL DiR,MIMEM

MÉS QUE MAILES EMPRESES

ARA, A MÉS, GAUDIRÀS DE

0 D’INSCRIPCIÓ!**

PER UNA EMPRESA EN FORMADiR Empreses · 902 10 1979 · info@dir.cat13 clubs DiR i 1 Pilates DiR Studio al teu abast · dir.cat

20 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009INTERNACIONAL / L’expert

SORTIR DE LA CRISI I RISCOS

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Internacional

Recuperació: asimètrica i... sòlida? Apunten senyals de recuperació a diversos països emergents i algunes economies europees, però de manera molt asimètrica –amb problemes especials a Espanya– i amb dubtes sobre la seva solidesa. Quin és l’escenari?

Molts indicadors envien mis-satges una mica més positius a escala internacional. Una forma especialment interes-sant de veure què passa són les periòdiques comparacions que publiquen Barry Eichengreen i Kevin O’Rourke entre el com-portament de variables clau a la Gran Depressió i a la crisi actual, a la que ja s’ha posat de certa moda anomenar com a Gran Recessió. Els gràfics 1 i 2 recullen les comparatives entre les dinàmiques de la producció industrial i el volum de comerç internacional que, a més de reiterar la gravetat de la situa-ció recent, apunten a uns certs símptomes de recuperació, modestos però clars. Cal reco-nèixer, com fan Eichengreen i 0’Rourke, que les decidides polítiques expansives han marcat diferències significa-tives: si als països avançats la comparació habitual és amb la Gran Depressió dels anys 1930, a Xina la magnitud del paquet d’estímul fiscal només es pot comparar a l’impacte keynesià que en el seu moment va poder suposar la construcció de la Gran Muralla.

La qualitat de les polítiques expansivesPerò ja sabem que les dades agregades o globals amaguen de vegades (bé, pràcticament sempre) asimetries importants. Hi ha diferències molt nota-bles pel que fa a la freqüència i fecunditat dels famosos brots verds entre diferents països. A Europa el diferencial entre Alemanya i Espanya és objecte

de comentaris. Naturalment, la principal explicació rau en la qualitat del model econòmic així com també en la qualitat de les polítiques expansives portades a terme. Cal recordar que el que dóna solidesa a una política expansiva és la seva capacitat no tan sols per fer despesa pública, sinó per fer-la de manera que estimuli en el futur més immediat possible l’activitat privada. Alemanya –malgrat que algunes dades provisionals de l’Organització Mundial de Comerç apunta-rien a què està a prop de ser superada per Xina com a pri-mera potència exportadora mundial– manté el seu poten-cial competitiu raonablement en forma malgrat la crisi, de manera que pot connectar amb qualsevol símptoma de recu-peració global. A Espanya, en canvi, la composició d’activi-tats que han rebut el gruix del suport dels recursos públics durant la crisi no sembla haver ni tan sols igualat la ja baixa productivitat del fallit model espanyol de creixement.

Manca d’organització col·lectivaAquests mateixos mecanis-mes de diferents qualitats en la gestió de la crisi probable-ment són els responsables que a l’edició 2009 dels rànquings de Competitivitat Global publicats el passat setembre al World Economic Forum (WEF), Espanya hagi perdut quatre posicions en un any, des del lloc 29 al 33, per darrere de la República Txeca i amb Estò-nia i Eslovènia ja molt a prop. I un aspecte especialment pre-ocupant d’aquestes dades, més enllà dels més repetits mediàti-cament com els problemes de funcionament del mercat de treball, és la dolenta posició en l’aspecte cabdal de qualitat ins-titucional (lloc 49), d’organit-zació col·lectiva per fer front als problemes. Dos comentaris impertinents. El primer, pel que parlen de la importància de la dimensió, indicar que al mateix rànquing un país relati-

vament petit com Suïssa passa al primer lloc (malgrat els pro-blemes de la banca): una refe-rència a tenir en compte des de Catalunya. I, segon, pels que insisteixen en què només val l’excel·lència de ser abso-lutament el millor en alguna cosa, Suïssa arriba al número 1 global sense ser el número 1 en cap dels 12 pilars de la com-petitivitat amb què es constru-eixen els indicadors del WEF.Per tant, evidencia que per a la competitivitat econòmica, com per a gaudir de la vida, el més important són els sòlids equili-bris entre totes les parts i com-ponents del sistema.

Els riscos de la recuperacióTornem a les expectatives de recuperació mundial. Quins riscos té? Molts, però en des-tacarem dos. D’una banda, que el volum dels dèficits i del deute públic posat en circula-ció sobretot per les economies avançades per finançar els paquets de rescat i expansió ha anat força més enllà de qual-sevol precedent (apropant-se només als esforços en temps de guerra), la qual cosa obliga a parlar cada vegada més d’exit strategies, és a dir, de com i quan comença a rever-tir el procés de suport públic. Naturalment, l’aspecte cabdal és si els estímuls a cada país

han estat capaços de retornar el sector privat a pautes de cre-ació de riquesa i ocupació... o no. I aquí de nou les diferències entre països apunten asime-tries importants, tant pel que fa a la solidesa amb què cada país afronti les noves realitats, com pel que fa a les postures de defensar una retirada més ràpida o, al contrari, un man-teniment més perllongat... amb l’endeutament associat.D’altra banda, enllaçant amb el tema de qui i com es paga tot això, recordar que, malgrat que les dades no són del tot trans-parents, hi ha molts indicis que una bona part de l’enorme volum de deute públic emès

per països avançats hauria estat comprat per algunes de les economies emergents, accentuant un transvasament de poder financer i econòmic que ja havia començat abans de la crisi però que ha trobat en aquesta un dels mecanis-mes d’aprofundiment. I que fa encara més probable anticipar que quan s’escriguin els llibres d’història sobre aquesta crisi un tema central –sinó el tema central– serà com es va posar en marxa la transformació en redistribució del poder polític global d’aquesta nova distribu-ció del poder econòmic... i amb quins mecanismes, conflictes i conseqüències.

Món 1929 Món 2008

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ: GRAN DEPRESSIÓ I CRISI ACTUAL

Font: Barry Eichengreen i Kevin O’Rourke; A Tale of Two Depressions,versió setembre 2009, disponible a: www.voxeu.org

Hi ha diferències notables pel que fa a la freqüència dels brots verds entre diversos països

Espanya ocupa una mala posició en qualitat institucional

Alemanya manté el seu potencial competitiu en forma malgrat la crisi econòmica

100

95

90

85

80

75

70

65

605 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Mesos desde la cimera

Juny 1929 = 100 Abril 2008 = 100

Mesos desde la cimera

110

100

90

80

70

605 10 15 20 25 30 35 40 45 50

110

100

90

80

70

5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DEL COMERÇINTERNACIONAL: GRAN DEPRESSIÓ I CRISI ACTUAL

Entrevista / FINANCES 21OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Ha arribat el moment d’anar prenent posicions a la borsa”

ENTREVISTA A RAFAEL RUBIO, DIRECTOR DE BORSADINERFinances

ÀGATA SERRA

Quines novetats hi ha previs-tes per aquests novena edició?Com a novetat cal destacar la creació d’una aula de petites i mitjanes empreses a través de la qual volem incorporar aquest tipus de societats a Borsadiner. Les petites i mitjanes empre-ses són unes societats molt atractives per a determinats col·lectius d’inversors. Fins ara havien quedat al marge de la fira, on participaven fonamen-talment les grans companyies cotitzades en borsa, especial-ment les de l’Íbex, però ens va semblar que tenint en compte la situació actual havíem de donar la possibilitat a què aquestes societats estiguessin també presents, oferint-nos els seus resultats, donant-nos les seves perspectives i sobretot estant a tret dels petits estalvia-dors.

Quin és el perfil més habitual del visitant de Borsadiner?El perfil és molt diferent segons el dia de visita. El primer dia, el dijous, trobem un perfil professional. El segon dia, el divendres, és un dia en què es troben sobretot petits estalvia-dors i inversors, interessats en prendre contacte amb les soci-etats que estan presents i veure quines són les seves ofertes quant a productes i serveis. El darrer dia és més festiu, és molt fàcil veure a petits estalviadors

i inversors, sobretot en família. Si haguéssim de parlar d’un perfil general seria el d’una per-sona que té una certa capacitat d’estalvi i que està interessada a conèixer en cada moment les possibilitats i les oportunitats que li dóna el mercat.

Quin consell donaria als petits inversors que acudiran a la fira?L’any passat ens vam trobar amb una certa decepció per part dels assistents, perquè anaven molt eufòrics i con-tents, desitjant entrar al mercat de forma immediata, i es van trobar amb què la gran part d’opinió dels experts era de prudència i tranquil·litat. A mitjan d’aquest any, però, el mercat ha començat a canviar de tendència. Per tant, crec que els consells que es dona-ran, en general, seran que ja és moment d’anar prenent posicions a la borsa, però de forma prudent i sabent molt bé en quins valors i en quins sectors cal posar-se, i sobretot cal aprendre del passat. Seria un error oblidar que aquí hi ha hagut una crisi de gran profun-ditat i moltes pèrdues.

Els ciutadans tenen prou cul-tura financera?La crisi ha fet que la cultura financera hagi despertat a Espanya i actualment el nostre decalatge respecte a països del nostre entorn s’ha reduït sensi-blement. Tot i així, encara hi ha entitats que aprofiten aquesta escassa cultura per intentar col·locar productes confusos. I també és cert que molts clients es troben amb resultats que no eren els esperats, però no obs-tant a molts d’altres la recent crisi els ha fet descobrir aspec-tes que desconeixien.

Quin hauria de ser el paper de l’assessor financer en el futur?Els assessors financers no poden seguir vivint de les comissions que cobren de les entitats de col·locar els seus productes als clients. Vull pensar que, en aquest sentit, hi haurà un canvi que ens durà a un model més proper al que ja existeix als països anglosa-xons, on els assessors finan-cers són remunerats com un advocat o un metge per cadas-cun dels serveis que realitzen. Això és una imatge de major professionalitat i seguretat.

Els grans i petits protagonistes del món financer tenen una cita al proper Borsadiner, que tindrà lloc del 29 al 31 d’octubre a Barcelona. Enaquesta edició, després de molts anys, els seus visitants es trobaran amb un escenari positiu i que, per fi, ofereix possibilitats de beneficis, segons el director de Borsadiner, Rafael Rubio.

Des del seu punt de vista, què passarà a la borsa en els propers mesos?No crec en absolut que s’esti-gui constituint una bombolla borsàtil, com de vegades es diu. Els preus de valoració de les companyies segueixen sent baixos. La borsa en els darrers dos anys ha ballat al ritme del sector financer i moltes de les seves empreses comencen a donar resultats positius, i això penso que continuarà. A més, els governs seguiran donant suport al sector financer fins a la seva recuperació total. Tot plegat farà que la borsa segueixi amb aquesta tendència a l’alça.

Sembla ser que la recupera-ció econòmica a Espanya serà més tardana, però en canvi l’Íbex segueix a l’alça. Com es pot expli-car això?D’una banda, l’Íbex es va veu-re menys afectat que d’altres índexs per la caiguda dels bancs, recordem que a Espanya només en va caure un. D’altra banda, la crisi a Espanya ha estat contaminada per l’altís-sim percentatge d’atur, però si deixem això de banda, l’evo-lució del PIB ha caigut menys que a la resta de grans països, i això de vegades se’ns oblida. Aquesta menor caiguda de l’economia ha fet que el nostre índex de borsa segueixi tenint un comportament millor que el d’altres països.

“La crisi ha fet que la cultura financera hagi despertat a Espanya”

Rafael Rubio es troba al capdavant de l’organització del Borsadiner. / CEDIDA

22 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009FINANCES / Anàlisi de valors

en la futura llei d’economia sostenible com una mesura de recuperació”.

Prudència, abans que resMalgrat que el segon trimes-tre de l’any ha anat millor de l’esperat, el conjunt del 2009 fa que Brussel·les actuï amb extrema prudència a l’hora de presentar xifres. Sobretot, si es té en compte que aquesta recuperació no ha sortit gra-tuïta a les hisendes públiques, que estan invertint un 5,5% del PIB europeu i aplicant mesu-res socials “sense precedents”. Des d’Europa es recomana mantenir aquests programes d’estímul fiscal, també durant el 2010.

Mentrestant , l ’ execut iu espanyol té confiança absoluta en les mesures creades per sortir de la recessió “quan abans millor”, tal i com declara María Teresa Fernández de la Vega. Des del Ministeri d’Economia es recorda que Espanya va entrar “tard” en la crisi econòmica mundial i per això “s’ha de confiar

Recordem que al mes de maig, Brussel·les va vatici-nar un atur del 17,3% a Espa-nya per aquest any i del 20,5% l’any vinent. A aquestes alça-des segueix pensant que la caiguda de l’activitat econò-mica es cobrarà més llocs de feina que la mitjana europea i, a conseqüència, augmenta-rà el dèficit.

Diferents ritmes de recuperació de la crisi

VALORSDEL MES

5.382,645.740,66

DAX

1,431,48

10.530,0610.370,54

1.625,641.725,24

NASDAQ

2.743,972.872,51

EUROSTOXX 50

L’ÍBEX SEGUEIX IMBATIBLEL’Íbex 35 segueix marcant els màxims de l’any, gràcies al sec-tor constructor i als grans bancs. Ara, cal veure què passarà a l’ob-tubre, tradicionalment un mes no massa bo per a la borsa...

LA SORTIDA DE LA CRISI A EUROPA

6,12%

31 agost 0923 setembre 09

REDACCIÓ

Després d’un any de recessió econòmica, Europa veu una mica de llum pel que fa la sor-tida de la crisi i així mateix ho ha augurat el comissari euro-peu responsable d’assumptes econòmics, Joaquín Almunia: “És la primera vegada que pre-sentem previsions amb opti-misme”. Tot i que els riscos a la baixa són molts, la tendència de les grans economies de l’eu-ro és “positiva” i tendeix a la re-cuperació.

El cas espanyolA diferència de la resta de pa-ïsos, Espanya és l’únic que es desmarca d’aquesta evolució positiva i serà l’únic gran pa-ís de la zona euro que tancarà el 2009 en recessió. Les previ-sions indiquen que Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit creixeran en aquesta mitat de l’any, mentre Espanya seguirà ensopida dins les xifres nega-tives. De fet, Brussel·les ha re-visat mig punt a la baixa la se-va previsió de creixement per l’economia espanyola. Segons els seus càlculs, el PIB es con-traurà un 3,7% respecte a l’any passat. En canvi, el PIB de l’economia francesa s’encon-girà un 2,1% i no un 3,2% com es va pensar el mes maig i l’ale-many es contraurà un 5,1% i no un 5,4%. Segons l’executiu comunitari, aquest allargament de la crisi a

Mentre que els nostre veïns europeus tornen a créixer aquest semestre, Brussel·les preveu una recessió “menys profunda però més llarga” a Espanya. L’alt deute de les llars i la crisi de l’habitatge són les principals causes d’aquesta tardança.

DÒLAR / EURO

4,68%

NIKKEI

-1,51% 6,65%

Espanya s’explica per la dificul-tat de corregir els problemes es-tructurals: “com l’endeutament de les llars, la crisi del sector de la construcció, els desequi-libris externs o l’elevada atur”. Malgrat la lenta recuperació, s’arribarà a l’estabilització grà-cies a l’abaratiment del crèdit i a la millora de la confiança dels consumidors.

CAC DOW JONESÍBEX

3,49%

EN XIFRES:

Els Vint-i-sis han invertit un 5% del PIB en mesures anticrisi i despesa social

Els ingressos de l’Estat fins al juliol es desplomen un 17%

El dèficit de l’Estat es multiplica per cinc i arriba als 50.000 milions d’euros, el que representa el 4,7% del PIB

La banca espanyola deu més de 74.000 milions al Banc CentralEuropeu, un 60% més que fa un any.

Les previsions indiquen que Alemanya, França i el Regne Unit creixeran en aquesta meitat de l’any. / ARXIU

OCTUBRE 2008 SETEMBRE 2009

CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI FINANCERA

Després de la compra d’Unión Fenosa per part de Gas Natural, les gran operacions corporatives han desaparegut del pano-rama espanyol. Per suposat que hi ha processos oberts però per dur-los a terme caldria que la banca estigués disposada a concedir préstecs per més 15.000 milions d’euros. No és que si-gui impossible, sinó que la banca i les caixes d’estalvi han optat per la prudència, reduir riscos i apostar per les transaccions de petita mida. En aquest panorama, se li ha de sumar els fons de capital de risc que han desaparegut completament.

La UE creu que l’atur a Espanyaaugmenteràdurant el 2010

SETEMBRE 2009OCTUBRE 2008OCTUBRE 2008 SETEMBRE 2009

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 23

ha estat l’assessor d’Investin-dustrial.Per la seva banda, el conseller d’Innovació i Empresa, Josep Huguet ha celebrat la continu-ïtat de Criteria com soci de re-ferència perquè, segons ell, do-narà “tranquil·litat” a Tarragona i a la indústria turística cata-lana. Huguet també ha mati-sat que hi havia la possibilitat de què Criteria vengués tot el grup.

tindustrial, Carlos U. Bonomi, manifesta que “la nostra pre-sència història a Catalunya a nivell industrial i filantròpic ha estat un element clau en aquesta operació”. També ha subratllat que la “lògica de la inversió inclou la qualitat de l’actiu i el seu equip gestor, el caràcter únic del soci (Crite-ria), el coneixement industri-al per la seva part i la volun-tat d’invertir fons a Espanya i concretament a Catalunya”.

Com queda el repartiment?L’entrada d’Investindustrial permetrà reduir el deute de la companyia, el que millorarà la posició financera de Port Aven-tura i, per extensió, de la prò-pia Criteria. El braç inversor de La Caixa té com a objectiu aug-mentar les seves participacions en el sector financer (bancs i asseguradores) en detriment de negocis de caire més indus-trial. Amb aquesta operació es cre-aran dos societats “indepen-dents”. La primera serà titular del parc temàtic Port Aventura i del parc aquàtic, i de l’explota-ció dels quatre hotels i del cen-

Port Aventura, entre mans catalanes i italianes

NOU PANORAMA A PORT AVENTURA

GIRONA AMB LA FUSIÓ DE CAIXES CENTRALSCaixa Girona mantindrà la seva marca actual en les oficines que té a la província i que representen el 60% de tota la seva xarxa. Aquesta ha estat una de les raons que més han influït a la vuitena entitat catalana d’estalvis per a sumar-se al projecte de fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu.

REPSOL YPF

La petroliera hispano-argentina Repsol YPF, en consorci amb la ita-liana Eni, descobreix a les costes del golf de Veneçuela el major jaciment de gas de la seva història i un dels més grans del món. El pou alberga una bossa tan gran de gas que equival al consum de cinc anys a Espanya. L’anunci del descobriment va saltar el diven-dres 11 de setembre quan el mercat espanyol ja havia tancat i s’es-perava una pujada pel dilluns. Efectivament les accions van comen-çar a pujar i aquesta pujada s’ha mantingut al llarg de la setmana, on cada títol de la petroliera ha guanyat prop d’un euro.

REDACCIÓ

Criteria, que mantindrà el control del 50% restant del capital senyala que l’opera-ció suposarà una reorganitza-ció societària. Malgrat això, el holding de La Caixa man-tindrà la propietat dels actius immobiliaris, així com els ter-renys per ús residencial i co-mercial, els camps de golf i un complex d’oci enfront del mar denominat Beach Club.La resta, és a dir el parc en si mateix i els hotels seran pro-pietat al 50% d’Investindus-trial i Criteria. Amb aquesta operació, Criteria no obtindrà diners però, a canvi el parc

rebrà una forta injecció de capital que li permetrà desen-volupar un important pla d’in-versions xifrat en 80 milions d’euros durant els propers quatre anys.

Soci de prestigiInvestindustrial és una fir-ma de capital de risc fundada per la família italiana Bonomi amb inversions en firmes com Applus+ amb un 5%, el pro-ductor d’helicòpters Inaer, el de software Panda i el de pro-ductes capil·lars Svenson. Fo-ra d’Espanya destaca la seva presència en la marca italiana de ciclomotors Ducati. A més, tal i com ha informat el comu-nicat de Critèria “ posseeix una àmplia experiència en el sector de parcs temàtic, ja que va ser accionista majoritari de Gardaland, el primer parc te-màtic d’Itàlia, amb aproxima-dament 3,5 milions de visites anuals”. Investindustrial gesti-ona recursos per un valor de 2.100 milions i disposa de ca-pital necessari per dur a ter-me inversions per valor d’uns 1.000 milions d’euros.El conseller delegat d’Inves-

BAIXEN ELS PREUS DE LES EXPORTACIONSL’Índex General de Preus d’Exportació dels productes industrials registra un descens del 5% respecte el ma-teix mes de 2008, mentre que els preus d’importació d’aquests productes han disminuït un 11,2%, segons dades provisionals de l’INE. És el vuitè mes consecu-tiu que cauen els preus d’exportacions i importacions.

TELEFÓNICA ABANDONA MARROCTelefònica ha signat un acord vinculant per a la venda de la seva participació del 32,18% a Méditel juntament amb els préstecs d’accionistes pendents, per un import de 400 milions d’euros a la resta de socis locals actuals de Méditel: Financecom S.A, RMA Watanya S.A i Fipar Holding.

tre de convencions. En aques-ta, Investindustrial i Criteria seran socis al 50% cada una. En segon lloc, es crearà una sego-na societat que es farà càrrec de la resta d’actius immobili-aris del parc, que inclouen els camps de golf i el Beach Club. Les companyies tenen previst tancar l’operació aquest any.AZ Capital ha prestat assesso-rament a Criteria en aquesta operació, mentre que Lazard

El holding de participacions financeres i industrials de La Caixa ha trobat, fi-nalment, un soci pel parc temàtic del qual era propietari en solitari. La societat inversora de la família italiana Bonomi, Investindustrial ha estat l’elegida amb una participació del 50% després de subscriure una ampliació de capital de 94,8 milions d’euros.

28 AGOST 2009

El camp de golf, els actius immobiliaris i el Beach Club seguiran en mans de Criteria. / ARXIU

El nou inversor aportarà 94 milions amb una ampliació

LA VEU DELS SINDICATS

Mentre que els nous socis han pactat que el president de la societat segueixi sent Lluís Rullán, els sindicats demanen el manteniment dels llocs de feina i de les condicions labo-rals. La UGT demana al nou inversor que sigui “productiu, i no especulatiu” i retreu a Criteria “si és així com vol invertir en el teixit productiu català sent el parc d’una importància cabdal estratègica des d’un punt de vista econòmic, turístic i de cohesió territorial del Camp de Tarragona”.

18 SETEMBRE 2009

“Investindustrialposseeixuna àmplia experiència en el sector de parcs temàtics”

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 25OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JORDI TOVAR, SOCIDIRECTOR DE SELECCIÓ I HEAD HUNTING DE IOR CONSULTING

Formació directiva

“L’anticipació davant de situacions de crisi diferencia les empreses excel·lents”

MARIA URRERO

Quin tipus de perfil profes-sional és el més buscat en l’ac-tualitat al mercat laboral?Podríem establir que qualsevol lloc de treball que vagi lligat als resultats de les empreses des d’un punt de vista immediat és un lloc de treball que en l’ac-tualitat està molt ben valorat. És a dir, les empreses tenen en l’actualitat els comptes d’explo-tació molt ajustats i, per tant, necessiten professionals de tot tipus però primordialment pro-fessionals molt consolidats en una posició determinada.

Ens podria posar exemples d’algunes professions que no estiguin patint tant la crisi?Doncs per exemple el col·lectiu dels comercials es troben en un bon moment pel que fa a les taxes d’atur. Tots aquells llocs de treball vinculats a vendes, desenvolupament de negoci sempre rendeixen bé tant en una situació de bonança eco-nòmica com en una situació de crisi com en la que ens trobem en aquest moment. Cal tenir en compte que el mercat laboral continua regint-se per la llei de l’oferta i la demanda i, per tant, hi ha certs sectors laborals on es continua generant un cert dèficit de professionals, com el de les noves tecnologies, el de l’areonáutica o, sobretot, el de la salut.

I aquelles professions que més pateixen la crisi?El món administratiu-finan-cer és un sector complicat en aquest moment. També les enginyeries industrials més comunes troben dificultats en l’actualitat ja que és complicat treballar en sectors industrials molt madurs en un context de crisi. També l’àmbit de les compres o la logística més em-presarial s’està veient afectat, a més del món del secretariat, que no genera pràcticament res.

Però es comencen a veure indicis de millora?Molt tímidament, sí. Si per indi-ci de millora hem de considerar un cert estancament de la des-trucció d’ocupació. Cal tenir en compte que no hi ha sectors dolents sinó empreses amb dificultats, i aquest és un ma-tís interessant perquè sorpre-nentment durant aquest any i mig de depressió profunda que estem patint m’he trobat amb situacions sorprenents, com per exemple el cas d’empreses tèxtils que funcionen bé.

I a què és atribuïble aquest fet?Són empreses que han sabut anticipar la situació, han estat capaces de trobar els seus nín-xols de mercat. I això és el que diferencia les empreses excel-lents de les que no ho són.

Considera doncs que la crisi farà una mena de selecció empresarial?Sens dubte sí, i no només a nivell empresarial sinó també de professionals. I no només amb les empreses i els profes-sionals, sinó també amb de-terminats sectors, que veuran com aquesta crisi els passarà factura.

Quines competències hau-ria de tenir un treballador per tal de no sucumbir a la crisi segons vostè?Per tal de superar aquest pe-ríode de manera satisfactòria cal que el treballador tingui unes competències que el fa-cin sortir més enfortit. La crisi ens reforçarà de cara al futur i es produirà una mena de se-lecció natural, darwiniana. Hi ha professionals a qui els cos-tarà tornar a entrar en el circuit professionals i d’altres que es veuran reforçats amb la situa-ció. És per això que la forma-ció i el reciclatge han de ser les apostes dels professionals, s’han d’activar.

I de quina manera afecta la crisi al sector dels recursos humans?Doncs evidentment afecta i ens fa moure’ns, readaptar i re-ajustar les nostres estratègies i serveis. Per exemple, el major nombre de processos de recer-ca que estem duent a terme ara mateix són de llocs claus en l’organigrama de l’empresa, els que són imprescindibles. Tam-bé els llocs molt especialitzats. Una altra línia de negoci és la selecció internacional, i és que hi ha oportunitats a l’exterior.

Un dels serveis que oferei-xen són els plans de motivació i retenció del talent a les empre-ses. De què es tracta?Són un tipus de programes als quals les empreses recorren en moments en què es detecta una davallada de la productivi-tat. Cal actuar en tres línies de treball. Una és la comunicació i motivació dels treballadors. Una segona línia d’actuació consisteix en la formació i ca-pacitació dels professionals en situacions de crisi, en fer-los més polivalents. I una tercera línia consisteix en fer partici-par i aconseguir involucrar els professionals. I és que al cap i a la fi una empresa no és més que els empleats i, per tant, han de ser les persones les que fa-cin sortir l’empresa de la situa-ció de crisi.

“La formació i el reciclatgehan de ser les apostes dels professionals”

En un període de crisi com el que estem patint, les empreses de recursos humans han d’estar especialment alerta per tal de redefinir-se i reorien-tar-se dins d’un mercat laboral en evolució constant. IOR Consulting compta amb més de mig segle d’experiència assessorant empreses en matèria d’organització i recursos humans. La clau? Escoltar el mercat laboral i saber-se adaptar als continus canvis que s’hi produeixen.

Tovar té una àmplia experiència en selecció de personal. / DAVID FERNÁNDEZ

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

Amb la UB, els teus somnis es fan realitatPuja a la formació amb més prestigi

2009/2010

www.ub.edu

Màsters i postgraus UB

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 27OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A XENTI ROBLES, DIRECTORA CONSULTORIA RRHH DE PIMEC

Què feu des dels RRHH pels associats?Treballem per millorar i contribuir a la competitivitat de la pime a través de la gestió del capital humà. Tenim com a objectiu sensibilitzar, analitzar, definir, assessorar, acompanyar i implementar a l’empresa, polítiques, processos i pro-grames de millora de RRHH i de gestió de persones, incorporant elements d’in-novació, qualitat i metodologia comple-tament a mida de la pime. Gestionar persones és crear riquesa.

És cert que les Pimes porten el país? No és que les pimes portin el nostre país, sinó que la base de la nostra eco-nomia està sustentada exclusivament per les pimes. A Catalunya la pime re-presenta un percentatge entorn el 99%, genera el 66 % del PIB i el 75 % de la massa laboral.

Falten més empresàries?Falten empresàries i empresaris, nous emprenedors, que compensin la impor-tant desaparició d’empreses que s’està produint al llarg dels últims mesos. Si parlem de la presència de la dona al capdavant de les empreses, els canvis culturals no són fàcils d’assolir, tot i que s’ha fet una important transformació en aquest sentit, considero que encara manca molt recorregut.

És sempre el patró el millor gestor de persones?La gestió del capital humà esdevé im-prescindible dins les nostres organit-zacions en temps de crisi. Aquesta ha d’estar gestionada pels professionals que disposin del lideratge i les compe-tències necessàries i aquests gestors no tenen perquè coincidir amb la figura del propietari. Si ens identifiquem com a “patrons”, difícilment hi pot haver visió d’equip.

Quina és la percepció de la crisi des d’una patronal?

“Gestionarem una empresa més sostenible i responsable”

Com a agent social que representa, vet-lla i defensa els interessos i els valors de les pimes tot contribuint al seu crei-xement i competitivitat, evidentment la nostra percepció és d’extrema preocu-pació, perquè diàriament estem vivint els seus problemes, la seva pèrdua de competitivitat i en molts casos la desa-parició d’aquestes empreses. Estem in-cidint sobre la necessitat d’implementar mesures que pal·liïn aquests efectes, ens preocupen temes com ara l’accés al fi-nançament, la morositat, la fiscalitat, la reforma laboral, la emprenedoria, etc.

És fàcil inspirar “bones pràctiques” des d’una patronal?Sí, coneixem molt de prop les necessi-tats, els neguits, les pràctiques, les polí-tiques, les estratègies de les empreses. Tenim entre d’altres funcions, contribuir a la seva competitivitat, per tant ens és fàcil realitzar transferència de coneixe-ment i d’informació.

Les pimes, utilitzen els RRHH com una eina d’estratègia?Qualsevol organització hauria d’alinear

l’estratègia de recursos humans a l’es-tratègia empresarial. La mida de l’or-ganització, les estructures reduïdes i la manca de recursos provoca que no sem-pre sigui així.

Quin serà el rol futur dels RRHH?La tendència sembla que va orientada cap a una visió molt més empresarial. Crec que ens acostarem molt més a la direcció, deixant una mica més de ban-da les funcions del departament, per acostar-nos a un rol molt més estratè-gic, generador d’idees i de resultats pel negoci. Gestionarem el canvi cap a una empresa més sostenible i responsable, deixant d’ésser un simple gestor de per-sones per a ésser l’innovador i el “co-ach”, alimentant la presa de consciència del valor de les persones (el talent) com a factor clau, diferencial i generador de l’èxit empresarial, i propiciant el com-promís de les persones no només envers l’organització sinó envers la societat i la sostenibilitat.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Xenti Robles a la seu de Pimec. / DAVID FERNÁNDEZ

Nascuda a Granada, viu a Navarcles, el Bages. El fet de des-plaçar-se cada dia a Barcelona l’ha compensa perquè l’objectiu val la pena i li agrada tenir la na-tura a prop. És llicenciada en Psi-cologia i té diversos màsters en RRHH. Porta deu anys treballant a la patronal i és mare d’un nen.

La teva principal virtut?M’implico i em comprometo amb la tasca, assumint-ne la responsa-bilitat.

I algun defecte? Tinc molts defectes que intento millorar, però sobretot m’agra-daria asserenar el meu llindar de perfeccionisme.

Tens algun hobby?M’encanten les manualitats, la pintura i la jardineria. Tot i que el meu principal hobby en aquests moments és gaudir del meu fill.

Quina és la millor i la pitjor cosa que t’ha passat a la vida?M’han passat moltes coses bones, personal i professionalment tinc el que necessito per sentir-me sa-tisfeta. El pitjor ha estat perdre un ésser estimat. Per a mi la famí-lia és molt important.

Què penses del moment que es-tem vivint?Que estar sent dur adaptar-se a una situació que la majoria de no-saltres no hem viscut amb aques-ta intensitat. Hem passat de la placidesa i la confiança absoluta, a la incertesa i la intranquil·litat. Penso que aquesta percepció ha estat accelerada per la facilitat que tenim avui en dia d’accedir a la informació.

Algun somni per realitzar?Els somnis són somnis, però els intento materialitzar. En tinc molts i procuro tenir-ne d’altres a mesura que els vaig assolint.

28 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

INFORMÀTICA, TELECOMUNICACIONS ISANITAT PROPORCIONEN UN DE CADA TRES LLOCS DE TREBALLEl primer semestre de 2009 va ser especialment complicat per al mercat laboral espanyol, encara que tres sectors produeixen més d’un de cada tres llocs oferts, sent la sanitat el primer amb el 14,2% del total, seguit del d’informàtica i electrònica, amb un 13,7% i el de telecomunicacions i noves tecno-logies que ostenta l’11% del total. A l’extrem opo-sat, els segments d’automoció, tèxtil i moda, trans-port aeri, ferroviari i marítim, han estat els menys afavorits. Així ho revela Adecco mitjançant l’anàli-si quantitatiu de 25.200 ofertes de treball de qualifi-cació mitjana i alta en tot el país i constata un des-cens del voltant del 40% del nombre d’ofertes la-borals publicades en diversos suports. Els perfils comercials segueixen sent els més demandats, se-guits dels perfils de tècnics informàtics i enginyers que suposen el 37% i el 28% respectivament de to-tes les ofertes analitzades.

EMPRESARIALS, INFORMÀTICA, TELECOMUNICACIONS, QUÍMICA O DRET, ENTRE LES CARRERES AMB MÉS SORTIDES

Administració i Direcció d’Empreses, Enginyeria Superior d’Informàtica, Enginyeria Tècnica Indus-trial, Enginyeria Superior de Telecomunicacions, Química, Dret o Medicina són algunes de les carre-res amb més sortides professionals en l’actual mer-cat laboral, segons un estudi de l’empresa de tre-ball temporal Randstad. Al costat d’aquests estudis superiors, la llicenciatura en Economia, Empresa-rials i l’Enginyeria de Camins són altres de les car-reres que també són freqüentment demandades en el mercat de treball. Segons Randstad, Administra-ció i Direcció d’Empreses és en l’actualitat la carre-ra universitària amb més sortides professionals que atorga al titulat una formació completa en l’àmbit dels negocis.

LIBERTY SEGUROSÁlvaro Iglesias, director de

Bancaassegurances i Grans

Distribuïdors

Iglesias liderarà l’estratègia d’aproximació, negociació i establiment d’acords amb enti-tats financeres (bancs, caixes d’estalvi i intermediaris finan-cers), amb l’objectiu d’ampliar la xarxa de socis institucionals

del grup. A més, també s’encarregarà de consolidar i optimitzar les relacions de negoci amb els actuals socis. Iglesias comptabilitzarà aquest nou càrrec amb el que ja exercia en qualitat de director de Grans Dis-tribuïdors (car-dealers, associacions, organismes, etc.). Iglesias és llicenciat en Gestió i Administració d’Empreses per IEDE i compta amb una dilatada expe-riència en el sector assegurador.

CHICCOGerd Loewen, director

general a Espanya

Fins al seu recent nomena-ment, Loewen havia estat res-ponsable de Baby Nutrition del Grup Danone. Té 43 anys i va fer els seus estudis universita-ris a la Universitat Pontíficia de Comillas, cursant els estudis d’Econòmiques i Empresarials

(ICADE-E2) a Madrid. La seva carrera professional la va iniciar el 1989 com a product manager a Beiers-dorf Nivea. Posteriorment va orientar els seus passos a l’àrea de Vendes a Duracell Batteries. El 1997 es va incorporar a Allied Domecq i, posteriorment, es va fer càrrec com a director general de Numil Nutrició, que el 2007 va ser adquirida pel Grup Danone.

ALTRANJose Ramón Magarzo, direc-

tor executiu de Portugal

El president executiu d’Altran Espanya ha ampliat les seves responsabilitats en ser nome-nat primer executiu d’Altran Portugal. Entre les seves noves funcions estarà la d’impulsar l’establiment de noves sinergies de col·laboració entre Espanya

i Portugal, el que contribuirà a la cooperació per reforçar l’oferta i el know-how d’Altran d’ambdós paï-sos. Magarzo compta amb una dilatada experiència de més de 30 anys al sector.

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

NOMENAMENTSL’ENSENYAMENT QUE COMBINA FORMACIÓEN LÍNIA I PRESENCIAL DÓNA MILLORS RESULTATS EN EDUCACIÓ SUPERIORUn estudi de la consultora SRI International per al Departament d’Educació dels Estats Units ha mos-trat que l’alumnat que fa cursos en línia aprèn més que els que accedeixen a cursos presencials d’edu-cació superior. Aquesta diferència és molt petita quan es tracta de formació totalment en línia, però es converteix en molt significativa quan es compa-ra amb els projectes que combinen les classes tra-dicionals amb la formació a distància utilitzant les noves tecnologies.

ESPANYA ÉS EL QUART PAÍS EUROPEU EN CAPACITAT D’ATRAURE I RETENIR TALENTEspanya és la novena potència científica mundial, a més del quart país europeu en atracció d’excel-lència investigadora, segons indica l’última convo-catòria de subvencions per a joves investigadors del Consell Europeu de Recerca. La ministra de Ci-ència i Investigació, Cristina Garmendia, ha asse-nyalat que Espanya genera el 3% de la ciència mun-dial gràcies als investigadors que han estat capa-ços de multiplicar per nou la producció científica nacional. Segons Garmendia, aquest fet ha permès desenvolupar coneixement, que ara s’ha d’aplicar en tot el teixit productiu per impulsar una econo-mia basada en la innovació. D’altra banda, la minis-tra, que ha qualificat Espanya com “un país de cièn-cia”, ha destacat la capacitat de les institucions es-panyoles per retenir talent i ha destacat Catalunya com una de les regions europees de major potenci-al científic.

ELS OBJECTIUS D’INVERSIÓ FIXATS AL PACTE DE LA RECERCA ES MANTINDRAN PER AL 2010El president de la Generalitat, José Montilla, va aprofitar la inauguració del curs universitari, que va tenir lloc a la Universitat Oberta de Catalunya, per avançar que malgrat la crisi es mantindrà la in-versió fixada pel Pacte per a la Recerca, perquè “cada euro gastat en formació i recerca, és un eu-ro ben invertit”. També va recordar que el Govern ha incrementat les plantilles de personal docent i investigador, ha previst una inversió de 9 milions d’euros en beques per estudiar a altres països eu-ropeus, i invertirà 635 milions en la millora d’edi-ficis i equipaments fins el 2015. Aquestes aportaci-ons econòmiques, va explicar el cap de l’Executiu, aniran acompanyades de “reformes legislatives” que persegueixen la millora del sistema universita-ri. En primer lloc, es dotarà de major independèn-cia i autonomia l’Agència per a la Qualitat del Siste-ma Universitari, organisme encarregat de garantir una educació i una recerca de qualitat.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 29OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

queden desocupades, la forma-ció i l’acompanyament de l’atu-rat per a que trobi feina, que és la gran obligació dels serveis d’ocupació.

I què haurien de fer els gover-ns a mig termini?Enfortir les polítiques indus-trials. Necessitem indústries que facin productes, de qua-litat, això vol dir tecnologia, investigació, i innovació, que els dóna valor afegit i els dife-rencia. Segurament, amb més intervenció de l’Estat en els processos d’investigació de les pròpies empreses, ja que la ini-ciativa privada, per si sola, no genera suficient espai. Després, el govern té una qüestió bàsica: la formació professional. La situació dels aturats no només és dramàtica per estar sense feina, sinó per l’escassa forma-ció que té la immensa majoria, i per tant, cal formar als que estan ara, però cal, també, que les futures generacions surtin amb una formació de base molt més àmplia que ara.

Com valora les actuacions per part del sector empresarial?Han estat decebedores. Em fa

ENTREVISTA A JOSEP M. ÁLVAREZ, SECRETARI GENERAL DE LA UGT DE CATALUNYAEstils de Vida

Josep Maria Álvarez en un moment de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

En un moment de re-cessió econòmica com és l’actual, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Ál-varez, analitza l’actuali-tat econòmica i social, posant èmfasi en la ne-cessitat de formació per a les persones aturades i la falta d’interès, per part de la patronal, de trobar mesures per sortir de la crisi.

NÚRIA CABRERA

En quin moment de la crisi ens trobem?Ningú no sap en quin moment de la crisi ens trobem. Encara que hi ha moltes expectatives de què ens trobem en bon camí. Sembla que el pitjor moment ja ha passat, però ara per ara, no ha arribat el moment d’aturar la destruc-ció d’ocupació. Continuaran creixent els desocupats i crec, sincerament que s’ha de tre-ballar a fons en la formació de les persones aturades i en l’acompanyament per tal que trobin feina. Aquesta és una crisi diferent, és global i per primera vegada, la sortida de la crisi no la farem sols.

Les darreres dades fan que hi hagi un clima d’optimisme res-pecte la sortida de la crisi.Nosaltres no estem satisfets perquè estem davant d’una creació d’ocupació estacional, i sabem que els ajustaments que estan fent les empreses han estat tan brutals, sobre-tot amb persones que tenien un contracte temporal, que ara, qualsevol mena de recu-peració del consum, generarà llocs de treball, però si torna a

rebaixar-se el consum, torna-ran els acomiadaments. S’ha de veure amb satisfacció el fet de què es creï ocupació i no es destrueixi, però s’ha de situar en el context en el qual estem, i no es pot assegurar que hi ha recuperació quan, malaurada-ment, sabem que no està a la cantonada.

Creu correcta la resposta a la crisi que s’està fent des dels diferents governs?Des d’un punt de vista global, cada país té una situació dife-rent. Aquí, a més de la crisi global, tenim la pròpia. No hem fet els deures. Tenim una eco-nomia molt basada en els sous baixos i en contractes tempo-rals. I molt poc basada en la tecnologia i la formació de la gent, i això fa que els resultats de les polítiques contra la crisi no siguin els mateixos que a la resta de països. Els governs haurien d’actuar sobre tres qüestions bàsiques, com són la cobertura a les persones que es

l’efecte que no tenen cap inte-rès en trobar mecanismes per sortir de la crisi, i l’únic que volen és utilitzar aquesta situ-ació per minvar els drets dels treballadors. En conseqüèn-cia, no estan, ni de lluny, anant cap a la direcció correcta. Això que es planteja d’abara-tir el cost de l’acomiadament és un objectiu de la patronal, però no és una necessitat per recuperar-se econòmica-ment. Volen variar les normes, canviar la legislació, de tal manera que, quan millori la situació, tinguin condicions millors per poder acomiadar, per pagar sous més baixos i regular les relacions laborals en les empreses.

I com hauria d’actuar?La patronal hauria de buscar solucions immediates. Tampoc és ben rebut que plantegin la rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social, que és salari diferit per a la jubilació, és salari del treballador, no de l’empresa! I és absurd, perquè això vol dir rebaixar les pensi-ons a curt termini. La patronal està buscant tenir un govern propici a les seves reivindicaci-ons. Des d’aquest punt de vista, s’ha de felicitar al govern per la contundència amb la qual el president, José Luis Rodríguez Zapatero ha respost a la patro-nal i a les seves reivindicaci-ons. S’ha d’agrair. Els empre-saris volen, en una situació de correlació de forces que no

és favorable als treballadors, aprofitar-se per aconseguir objectius no per avui, sinó pels propers anys. És una estratègia perversa i s’ha de denunciar.

Quines propostes fa la UGTdavant la crisi?Hem fet un paquet de propostes que malauradament no s’han vist reflectides en un pacte, i que van en relació a dos temes fonamentals. D’una banda, la cobertura de les persones que es queden sense ocupació, la seva formació, i el seu acompa-nyament per aconseguir feina. D’una altra, polítiques de fons. És a dir, més indústria, perquè és la que genera ocupació i després crea més llocs de tre-ball en el sector dels serveis, i que els bancs obrin l’aixeta al crèdit, que és el gran drama d’aquest país. Hi ha moltes empreses que podrien estar funcionant però que han tancat perquè els bancs no els hi han facilitat crèdits.

Què pensa de l’educació?Hem de ser conscients o bé millorem el sistema educatiu en general, i molt específica-ment la formació professional, o no ens en sortirem. La gent ha de prendre consciència que en el món en el qual estem i sobretot, el món que ve, o es tenen coneixements o serà difícil mantenir una ocupació d’un nivell que pugui satisfer les necessitats econòmiques i de vida de cadascú.

“La patronal vol utilitzar aquesta situació de crisi

per minvar els drets dels treballadors”

“S’ha de treballar a fons en la formació de les persones aturades”

30 MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

Gaudir d’un bon àpat, creatiu i elaborat amb ingredients de primera qualitat no hauria de ser un fet reservat només per les grans celebracions. Hauria de ser gairebé un dret de cada dia. Però és clar, depenent del preu i tenint en compte que avui dia tothom s’estreny la bossa, com degustar una creació culinària sense mal-metre la nostra butxaca? La bistronomia no és una inven-ció d’ara però l’actual situ-ació econòmica la fa estar de moda per la força de la necessitat. I això ho deu estar notant el restaurant Gresca que malgrat la crisi, omple gairebé cada dia amb el seu menú de 18 euros i una molt bona carta els plats de la qual no superen els vint euros.

De moda per conviccióFarts de treballar per als altres i amb la seguretat que tenien prou empenta i prepa-ració per fer-ho, la jove pare-lla Rafa Peña i Mireia Navarro van obrir un restaurant a l’Ei-

El concepte el va in-troduir a Catalunya el crític gastronòmic Pau Arenós. Bistronò-mic, unió del francès bistrot (establiment de menjars, més o menys econòmics) i gastro-nomia, és a dir, cuina elaborada i sensible. La restauració bistro-nòmica va emergir a Barcelona a partir de 2006 i des de llavors, el restaurant Gresca és un dels seus màxim exponents.

RESTAURANT GRESCA

Sorbet de kiwi, creació de Rafa Penya. / CEDIDA

EL TAST

Celler IriusDO SomontanoVarietat: Merlot, 100%. Graduació: 14% vol. Elaboració: Fermentat en tines de fusta i criat en bótes noves de roure francès durant deu mesos. Color: Vermell intens amb tons robí, net i brillant. Aroma: De bona intensitat, apareixen fruites vermelles madures, cacaus, i notes minerals i especiades.Boca: Saborós, carnós, equilibrat, ampli i amb bona estructura. Destaquen els tons fruiters i especiats, d’una gran complexitat en boca, molt persistent. Temperatura de servei: Entre 18º i 20º.

Absum Col·lecció Merlot 2004

Restauració bistronòmica:

quan preu i qualitat s’alien

lles però perfectament resol-tes, mentre que la carta de vins corre a càrrec de Ferran Centelles, sommelier de El Bulli, qui ha fet una selecció d’un centenar de referències clarament classificades i des-crites.

GrescaProvença, 230BarcelonaTel. 93 451 61 93

In a Global World English is a key factor.

learning English.

l’anglès és un factor clau.

englishservices.info@gmail.com

English for Management Anglès per Direcció

xample Esquerra, a la cuina ell, a la sala ella. El van bate-jar Gresca perquè volien que fos un lloc on la gent hi anés a gaudir del menjar però també a passar una bona estona, entre amics, entre companys, amb la parella, la família, tant és. A l’establiment li van donar un aire informal, modern, decididament urbà. La carta la van composar amb quatre o cinc entrants, tres peixos i tres carns. Receptes d’alta cuina adaptades a uns ingredients més econòmics, de temporada, però execu-tades amb una gran sensibi-

litat. També van establir els preus d’acord amb els costos del restaurant i del producte. “Oferir el millor possible al preu just”, explica Peña. I aquesta va ser la fórmula de l’èxit. Sala plena gairebé des dels inicis. Ben aviat van arri-bar les crítiques més que posi-tives i de la mà de diversos gastrònoms es van convertir en un referent clau d’allò que l’any 2006 es va posar tant de moda: la bistronomia. Però Peña aclareix: “No ho va fem per moda, sinó per convic-ció”. Des de llavors, el Gresca és un restaurant de moda a Barcelona que atrau fins i tot a molts executius arribats des de Madrid amb l’AVE cada setmana, fidels al seu menú diari.

Laboriositat a cuinaCertament els preus no res-ponen a la laboriositat de les receptes ni a la qualitat dels productes. Potser la quan-titat de les racions sí que està més relacionada amb el preu ajustat, especialment al menú on les porcions són massa minses més properes a un menú degustació que a un menú diari de dos plats i postre. El receptari de la carta es basa a la cuina d’autor de xefs mundialment reconeguts que Rafa Peña ha adaptat a la seva pròpia cuina amb gran èxit,

com és el cas de l’Ou Souf-flé, un clàssic a la seva carta. Peña també treballa amb les seves pròpies creacions, vari-acions de la cuina tradicional i popular, com ara el Foie amb Anxoves. La carn forta i intensa, de caça, és també una constant a la carta i des-taca especialment el Colomí amb gingebre i bolets.Les postres són d’elaboració pròpia, composicions senzi-

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

CULTURACITA CÈLEBRE: “Cada dia sabem més coses i n’entenem menys.” Albert Einstein, científic alemany.

“EGONOMICS”Autor: D. Marcum, S. SmithEditorial: GranicaPàgines: 308L’objectiu de les pàgines de “Ego-nomics” és aconseguir millorar la manera que els empresaris tenen de fer negocis i poder con-vertir-se en líders sòlids des de l’arrel i ser totalment respectats. Els 3 pilars sobre els quals l’em-presari ha de construir aquest perfil són: la humilitat, la curio-sitat i la veracitat. L’ego, l’oposat a la consciència, és l’element que microgestiona i debilita les accions. Si s’aconsegueix el seu domini posant en pràctica els 3 pilars bàsics es podrà dominar l’ego i es podrà utilitzar espre-ment la seva part més positiva. En els moments més decisius com, per exemple, són les reu-nions, les converses amb clients o les avaluacions de rendiment, és quan el potencial de l’ego surt a la llum, ja sigui per anar a favor o en contra nostre.

“CROSSUMER”Autor: Víctor Gil i Felipe RomeroEditorial: Gestión 2000Pàgines: 288Gil i Romero analitzen de manera entretinguda com és de complex el consumidor de nova generació. En temps anteriors, la publicitat guiava el consumidors pel que fa a quins productes havia de comprar i on els podia trobar. La publicitat era doncs una guia fiable per al consumidor. Ara però, hi ha sobre-saturació de missatges publicitaris i l’actitud envers aquest missatges és de desconfiança. Per tant, la publi-citat ja no és efectiva i calen noves maneres per captar i convèncer els clients. Les tècniques que ara es porten a terme són el coolhunting(detecció de tendències) i el crowd-sourcing (la saviesa dels grups so-cials). El lector trobarà gran varie-tat d’exemples i casos insòlits ocor-reguts a Espanya. Aquest llibre ofe-reix les claus per a integrar el nou consumidor en els processos d’in-novació de les organitzacions.

C. SAN JOSÉ

John Cage (1912-1992) va ser un dels mestres de la composició musi-cal que va transformar d’una manera radical el camí que havia de seguir la música al segle XX. El projecte que Cage va dur a terme entre la dècada de 1930 i la de 1980 va comportar tota una sèrie d’innovacions radicals que l’artista va posar en pràctica mitjançant la tècnica basada en l’at-zar i en el “buidatge” de la partitura per donar-li noves utilitats. L’ex-posició que acollirà el Macba, “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental”, comissariada per Julia Robinson, contin-drà més de 200 obres entre les quals hi haurà partitures, pintures, peces sonores, escultures, pel·lícules i instal·lacions. Totes elles mostraran el recorregut de la trajectò-ria de Cage des de la seva música feta amb instruments de percussió, l’ús del piano preparat, la seva històrica teoria del silenci fins a les col·laboracions multimèdia fetes al llarg dels anys 80.L’obra i el pensament de Cage van esdeve-nir tot un projecte filosòfic basat en la cre-ença que l’alliberament de les convencions de les diferents discipines d’àmbit estètic tal com s’havien concebut tradicionalment podia esdevenir tot un modus vivendi com-promès. Aquesta manera de pensar el va portar ja de gran a vincular-se políticament amb l’anarquia.

El silenciPer a Cage el silenci era un estadi impos-sible doncs considerava que tot era so i soroll. Precisament és a la part central de l’exposició on s’aborda aquesta qüestió juntament amb les composicions a través d’operacions aleatòries. L’artista feia servir el terme “silenci” per transmetre el que con-siderava la part positiva del que semblava la negació de la música entesa com a absèn-cia de so. D’aquesta etapa en destaquen les

obres “Quatre minuts i trenta-tres segons”, “Silent Prayer” i “Music of Changes”, aquesta última referent a la composició aleatòria. A més, el concepte de “durada” era una qüestió fonamental per a l’artista doncs era per a ell “el component essen-cial de la música” i podia englobar tant els sons com el silenci, els tons musicals i el so “no musical”, que seria el soroll. La darrera part de l’exposició està dedi-cada als artistes que van estar en contacte amb Cage i que van reflexar questa influ-ència en la seva producció artística. Cal destacar fins i tot que aquesta influència va ser recíproca tal com es comprova en la reedició que Cage va fer de la seva obra “Quatre minuts i trenta-tres segons”.Precisament amb motiu de l’organització d’aquesta exposició tindrà lloc la publi-cació d’un catàleg amb una selecció dels assajos al voltant de la figura del composi-tor així com de la seva obra, escrits per la comissària Julia Robinson, Liz Kotz, Bran-den Joseph, Yve-Alain Bois i el musicòleg James Pritchett. Paral·lelament a l’expo-sició s’han organitzat una sèrie de tallers, concerts i performances per desenvolu-par amb més profunditat alguns aspectes de l’obra i la personalitat de John Cage. Aquestes activitats es podran dur a terme gràcies a la coincidència de la presència a Barcelona de la Merce Cunningham Dance Company per iniciativa del Mercat de les Flors, companyia que va acompanyar Cage en infinitat d’ocasions al llarg de 50 anys.

AGENDA CULTURAL

Teatre “Una comèdia espanyola”L’obra més ambiciosa de Yasmina Reza arriba al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Sílvia Munt en un muntatge que recrea 5 actors que estan preparant una comèdia espanyola.Al TNC, del 7/10 al 8/11.

Espectacle de dansa “Carmen”La “bailaora” Sara Baras interpreta una particular versió del clàssic popular “Car-men”. Molt diferent de les altres “Carmen” que s’han interpretat fins ara, Sara Baras transforma en ball i expressió tots els sentiments d’aquest personatge. Al Teatre Coliseum fins l’1/11.

Musical “Hoy no me puedo levantar”Arriba a Barcelona el musical dedicat als èxits de Mecano per reviure el millor dels anys 80. La història es centra en les vi-vències de dos amics, Mario i Colate, que portaran al públic a viure grans estones. Al Teatre Tívoli fins el 31/10.

“14è Festival Músiques del Món”Una nova edició de músiques del món es fa realitat a l’Auditori per poder escoltar de prop grups d’arreu del món i promoure un diàleg intercultural. A la present edició es donarà especial atenció a l’Àfrica negra i tota la seva producció musical.A l’Auditori del 2/10 al 16/10.

John Cage i el nou concepte de silenciEl Macba acollirà a partir del 22 d’octubre l’exposició “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental.” Es tracta de la primera gran retrospectiva a Espanya dedicada al compositor d’avantguarda nord-americana John Cage. Va ser un dels artistes més influents del segle XX i va ser sobretot la persona que va reorientar el concepte de l’art a la postguerra.

“Reunion, 1968”. Foto: Shigeko Kubota.