Món Empresarial 107

Catalunya afronta reptes que poden con-dicionar el seu futur econòmic. Entre ells cal destacar l’increment de l’atur, la creixent inflació i la pèrdua de compe-titivitat de les empreses exportadores. En contrapartida, però, es comencen a entreveure solucions quant a les infraes-tructures, mentre que els ports de Cata-lunya poden esdevenir clau per al desen-volupament econòmic català.

PÀGINES 35-42 >>

Juliol 2008 n. 107

ESPECIAL: REPTES ECONÒMICS DE CATALUNYA

Catalunya, en bon posicionament

El sector dels centres de negocis factura a Catalunya uns 19 milions d’euros anuals, una xifra que podria augmentar en el futur. Paradoxal-ment, en un moment de crisi com l’actual, les previsions per al sector no poden ser millors. I és que molts professionals i noves empreses que no disposen de capital o, simplement, no volen arriscar-se en un moment com l’actual, prefereixen instal·lar-se en

PER AQUEST ANY 2008, EL SECTOR PREVEU REGISTRAR UNES TAXES DE CREIXEMENT D’ENTRE EL 15% I EL 20%

Catalunya compta amb una setantena de centres de negocis, el 20% dels existents a l’Estat espanyol.

Espanya és el tercer país europeu amb més business center, després del Regne Unit i França.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

El president del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Josep Lluís Navarro, ens apropa al sector.

La comunicació de la campanya dels 400 euros als assessors ficals, a debat.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz analitza els horaris i el calendari laboral del nostre país.

Conversem amb Marc Capella, cap de màrqueting del Parc d’Atraccions Tibidabo.

La Unió Empresarial de l’Anoia a la secció d’associacions empresarials.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Feliu Formosa, director general de Caixa Manresa.

La constructora ACS va a bon ritme tot i la crisi del sector.

Les asseguradores orienten els seus productes cap al mercat immigrant.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza què hi ha entorn de la inflació que ens afecta.

El mapa del món: Les nacionalitats de la immigració.

El govern de Malàisia fa esforços per atraure inversors estrangers.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Ramon Tremosa, professor de Teoria econòmica de la Universitat de Barcelona.

També analitzem el futur econòmic de Catalunya amb Guillem López, catedràtic d’Economia de la UPF.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Els millors llocs de feina, segons l’estudi realitzat per l’Institut GreatPlace to Work.

Miquel Bonet conversa amb Vicens Urrutia, director de recursos humans a Caixa Laietana.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

El restaurant Silvestre, una nova cuina de mercat.

Descobrim els racons modernistes de Sabadell.

L’ECONOMIA CATALANA AFRONTA UNA NOVA ETAPA D’OPORTUNITATS

Actualment a Espanya existeixen 350 centres de negocis. / ARXIU

DESTAQUEM

CARME CAPDEVILACONSELLERA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

Les infraestructures és un problema pendent. / ARXIU

“Barcelona pot ser una plataforma mundial del

coneixement”

JOSEP MIQUEL PIQUÉCONSELLER DELEGAT DE 22@BARCELONA

“Que ara sigui més coneguda, no vol dir que

ja ho tingui tot fet”

NAJAT EL HACHMIESCRIPTORA

un centre de negocis, abans de fer-ho en una oficina de lloguer. L’alternativa és més que atractiva tenint en compte que aquests centres ofereixen sempre uns serveis mínims, compartits amb la resta dels clients. Ara un dels reptes del sector és donar-se a conèixer dins el món de l’empresa i consolidar-se a Espanya, el tercer país europeu en nombre de business center. PÀGINES 3 I 4 >>

“Els serveis públics han d’estar dimensionats a

la nova demografia”

Els centres de negocis esquiven la crisi econòmica

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008OPINIÓ / Sumari

En quatre anys la renda per pa-gar l’hipoteca s’ha incremen-tat un 50%, passant d’un 31% a un 46% dels ingressos, tot en un escenari on el 95% d’hi-poteques són de tipus varia-ble, assistint a un increment general de quotes per l’enca-riment de l’euríbor, combinat amb què les vivendes cada cop valen menys. Recordem ara quan les perso-nes propietàries d’un immo-ble eren felices perquè cada any els deien que eren més riques. Eren altres temps, on la societat girava l’esquena als col·lectius de joves mileuris-tes, darrerament resignats a susbcriure hipoteques varia-bles de 50 anys de durada.La societat ha estat còmplice del “model del totxo”, sempre criticat pels partits de l’opo-sició, però que, a l’hora de governar, tant si eren del PP com si eren del PSOE, han entrat de ple en aquesta deri-va. Hem utilitzat l’immigració

com a mà d’obra necessària per crèixer més que la resta de països del nostre entorn, conformant un paradigma econòmic, on els governs de torn treien pit, atraient capi-tals de l’exterior amb l’aval d’una moneda sòlida com l’euro, que ha sustentat un canal de finançament que buscava el be-nefici “ràpid i segur” que pro-metia el sector immobiliari. Ningú feia res per evitar-ho, quan en els úl-tims anys els preus de la vivenda la feien quasi inaccesible, afectant tant al mercat de la demanda com el d’oferta. Ha estat una situació que ha donat base es-peculativa a què s’incrementi el preu del sòl en benefici de les corporacions locals, els marges en benefici de les immobiliàries, així com les

comissions de les entitats fi-nanceres, successió de cau-ses que expliquen la caiguda actual de vendes superior al 30% en el nostre país, i del 50% a Barcelona. Ja poden fer descomptes les immobi-liàries, com regalar garatges, cotxes, vacances, cuines, electrodomèstics, etc. Serà di-

fícil de pair l’es-toc generat per un nivell sostin-gut de produc-ció de 600.000 vivendes a l’any. Hauran de venir èpoques d’apli-cació de racio-

nalitat als preus, tal com va passar a Suïssa i al Japò, on el 2000 es va tornar als paràme-tres de preus dels anys 70.Per l’evolució del mercat és evident que som un país més sensible al pagament del re-but mensual de l’hipoteca que a un preu raonable que es relacioni amb el valor real

d’una vivenda. Per tant, si tal com apunten els experts, l’eu-ríbor segueix pujant, i mirant l’entorn del BCE, que tampoc sembla que estigui per la la-bor d’abaixar els tipus de re-ferència, és fàcil entreveure que estem davant d’un esce-nari canviant i complicat de predir, primer per la incertesa de les immobiliàries, i segon per la inestabilitat financera dels clients dels bancs, sobre-tot quan tothom, malgrat les valoracions de Solbes, manté expectatives d’un mercat a la baixa. No sembla doncs, quela correcció necessària que-di en què es dobli l’índex de morositat, ja que és previsi-ble que es puguin deteriorar altres elements que envolten el mercat de la vivenda, claus fins que l’oferta i la demanda trobin l’equilibri perdut en els últims anys. Mentrestant les immobiliàries, els bancs i el govern de moment no podran respirar tranquils.

EDITORIAL

PAGAR MÉS PER MENYS

“S’ha acabat el benefici “ràpid

i segur” que prometia el sector

immobiliari”

DIRECTORI D’EMPRESES

AC ..................................25

Air Berlin .......................17

Aliança ..........................17

AXA ...............................26

Banc Sabadell ...............26

Barclays .........................26

BBVA .............................26

Boehringer Ingelheim ....16

Caixa Catalunya ............16

Caixa Girona ..................26

Caixa Laietana...............26

Caixa Manresa ..............16

Caixa Manresa ..............23

Cetemmsa .....................16

Continental ....................17

Danone ..........................16

Expomobi .........................7

Fbex ...............................17

Gas Natural ...................16

Gec ................................16

General Motors .............17

Habitat...........................17

Henkel ...........................17

HP ....................................9

Iman...............................16

La Fageda ......................16

Laboratoris Ordesa ........16

Lehman Brothers ...........17

Mango ...........................16

Mayoral .........................16

Mútua Intercomarcal.....16

Mútua Madrileña ............9

Pepsi ..............................16

Puig Beauty & Fashion ..16

Roca...............................16

Sanitas ......................9, 17

Seop ..............................17

Sumol Pharma ...............17

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid:Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: [email protected]. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort, Iván Giménez . Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, FerranAmago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón.Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lènciaen Comunicació 2006

Premi 2007 a la millortrajectòria professional enla difusió de l’economia

CONTROL OJD

Editorial

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

La crisi econòmica afavoreix el sector dels centres de negocis

ELS CENTRES DE NEGOCIS APAREIXEN COM UNA INTERESSANT ALTERNATIVA ENFRONT AL TRADICIONAL LLOGUER D’OFICINES

ÀGATA SERRA

Catalunya compta amb 70 cen-tres de negocis repartits dins el seu territori, el que suposa el 20% del total dels existents a Espanya. Es configura així com la segona comunitat autònoma amb major nombre de centres de negocis, després de la Co-munitat de Madrid. De fet, no respon a cap casualitat que l’ac-tivitat del sector es concentri bà-sicament en aquests dos punts de la geografia espanyola, tenint en compte que, d’una banda, són dues de les zones més avança-des a nivell industrial i empresa-rial de l’Estat, i d’altra banda, és on els lloguers de sòl empresa-rial es disparen més. El sector dels business center factura actualment a Catalunya al voltant de 19 milions d’euros l’any i aquesta bona tendència es mantindrà, segons el president d’ACN, José Luis Moreno, ja que “el sector es troba fora de la crisi general”. Per aquest any 2008, preveu registrar un creixement superior al 15% anual, alhora que es troben en marxa nous projectes, un d’ells a la mateixa ciutat de Barcelona i un altre al costat mateix de l’aeroport del Prat, concretament a Mas Blau

II. L’optimisme sobre la bona marxa del sector és compartit per Juan José Martínez, direc-tor de l’SC Trade Center, un cen-tre de negocis ubicat a la locali-tat de Sant Cugat del Vallès, que va iniciar la seva activitat l’any 2003. Martínez opina que, en moments de ralentització econò-mica com l’actual, establir-se en un centre de negocis és l’opció ideal per aquells professionals que malgrat la situació d’incer-tesa volen engegar els seus pro-jectes empresarials, ja que els permet “disposar d’un espai amb zero inversió i zero compromís;

si la cosa va bé, es contracta un despatx més gran, i si la cosa va malament, se’n contracta un de més petit”, A més, l’opció és també vàlida, afegeix Martínez, per aquelles empreses que tenen problemes de viabilitat però, en canvi, disposen d’actius impor-tants ja que, segons ell, se’n po-den desfer i desplaçar-se fins a un centre de negocis. Concretament, els centres de ne-

gocis es defineixen com a espais empresarials privats per a pro-fessionals independents, empre-nedors, delegacions o empreses petites, que el seu principal ob-jectiu és aprofitar l’espai i la po-sada en comú d’alguns serveis. El valor afegit d’aquests centres és la immediatesa i l’absència d’inversió. Es consideren espais compartits per diverses empre-ses i equipats amb tots els com-

ponents físics, tecnològics i hu-mans que necessiten per portar a terme la seva activitat diària. Els centres de negocis són orga-nitzacions especialitzades a ofe-rir a empreses i professionals, despatxos i sales totalment equi-pades, pel període de temps que el client necessiti, així com tots els serveis que aquests empreses i professionals necessiten. L’SC Trade Center, a grans trets,

Els centres de negocis ofereixen despatxos i sales totalment equipades, així com tots els serveis necessaris. / ARXIU

Només a Catalunya, durant el 2007, es van obrir quatre nous centres de negocis, i en aquests moments les previsions per al sector no poden ser més optimis-tes. L’Associació Espanyola de Centres de Negocis (ACN) calcula, a nivell de tot l’Estat, unes taxes de creixement d’entre el 15% i el 20% per al 2008. Para-doxalment, en una situació econòmica com l’actual, el sector dels business center està vivint un dels seus millors moments.

El sector factura actualment a Catalunya al voltant de 19 milions d’euros anuals

Establir-se en un centre de negocis és una alternativa a l’oficina de lloguer

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

respon al model d’un centre de negocis. Normalment els des-patxos estan ocupats per dues o tres persones, tot i que també se’n troben d’ocupats per una persona o, fins i tot, n’hi ha algun amb 10. Alguns estan contrac-tats per hores i altres per dies determinats i trams horaris con-crets, i molts d’ells s’usen per fer reunions que no es poden fer a casa del client o, simplement, com a domiciliació virtual, és a dir, com un lloc on poder rebre el correu, la paqueteria i les tru-cades telefòniques. La ubicació d’un espai de negocis és clau i, en aquest sentit, no és estrany que Barcelona en concentri el major nombre. No obstant, el di-rector de l’SC Trade Center creu que altres poblacions catalanes, com Sant Cugat del Vallès, po-den resultar també atractives per treballar i cal afegir que els preus són sensiblement inferiors a igual qualitat. Ara bé, reconeix que “si són empreses que tenen una activitat purament urbana és lògic que necessitin estar, per exemple, en ple Passeig de Grà-cia de Barcelona”. Sigui com si-gui, altres ciutats catalanes s’han rendit també als centres de nego-cis com són El Prat de Llobregat, Rubí o Manresa, i altres centres de negocis estan en projecte, tot i que existeixen fortes reticèn-cies culturals i “el sector és en-cara un gran desconegut” afirma el director de l’SC Trade Center, ja que “hi ha qui pensa, errònia-ment, que un centre de negocis és qualsevol edifici d’oficines i, en realitat, es tracta d’una infra-estructura que ha de prestar un mínim de serveis”. Això, però esta a punt de canviar i el sec-tor cada cop s’està projectant més dins el món econòmic i, en aquest sentit, resultarà de gran ajuda el reconeixement legal dels centres de negocis com a activitat econòmica des de l’1 de gener d’aquest mateix any.

Una alternativa interessantEn els darrers anys els centres de negocis s’estan convertint en una interessant alternativa per a les empreses i professionals en-front al tradicional lloguer d’ofi-cines. “Els empresaris aposten pels centres de negocis com a seu de la seva companyia, ja que ofereixen un òptim servei, i els permet reduir les despeses que suposa el manteniment d’una oficina convencional”, explica el president d’ACN. Així ma-teix, la situació econòmica del país, amb uns elevats preus del lloguer i compra d’oficines, està afavorint que moltes empreses optin per instal·lar-se en aquest tipus d’espais que, d’altra banda,

ofereixen les infraestructures i els equipaments per portar a terme una activitat professional. D’altra banda, els centres de negocis són també una forta aposta de moltes constructores per fer front a la desacceleració en el sector immobiliari. Segons el president d’ACN, “els centres de negocis s’estan convertint en una sortida molt rendible per a les immobiliàries, que degut a la caiguda de la demanda de cons-trucció residencial es decanten per invertir en sòl empresarial i diversificar els seus immobles per a la creació de centres de ne-gocis”.Actualment a Espanya existei-xen 350 centres de negocis, que compten amb 140.000 metres quadrats d’instal·lacions tecno-lògicament avançades, més de 5.000 despatxos equipats i 700

sales de reunió. A més, el sec-tor dels business center a Espa-nya genera més de 1.000 treballs directes i prop de 20.000 clients emprenedors, professionals, em-presaris individuals, pimes, mul-tinacionals i entitats opten pels centres de negoci, com a alter-nativa a l’oficina convencional pels múltiples avantatges que ofereixen.Els usuaris dels centres de ne-gocis a Espanya són majori-tàriament companyies nacio-nals d’entre cinc i deu empleats (48%), delegacions de compa-nyies estrangeres (20%) i pro-

fessionals liberals (17%). El pre-sident d’ACN explica que “el ventall és tan ampli perquè un centre de negocis és la solució per a qualsevol empresa o pro-fessional que necessiti un espai físic de treball amb els seus ser-veis corresponents”.

Els business center a EuropaEn l’àmbit europeu, el sector dels business center té un vo-lum de facturació estimat en 487,5 milions d’euros i agrupa uns 2.200 centres de negocis, que compten amb 35.000 des-patxos equipats i 4.900 sales.

Regne Unit es configura com el país més dinàmic en el sector ja que es calcula que existeixen més de 900 centres en aquest país. El sector del business cen-ter en aquest país va experimen-tar el 2007 un creixement proper al 5%. Espanya és el tercer país europeu amb un major nombre de centres de negocis, després del Regne Unit i França, amb un volum de facturació proper als 65 milions d’euros, el que su-posa un increment del 35% res-pecte al 2006, segons dades de l’Associació Espanyola de Cen-tres de Negocis (ACN).

U

Estan ocupats majoritàriament per companyies nacionals (48%) i delegacions estrangeres (20%)

Els centres de negocis són una aposta de constructores per fer front a la desacceleració

El sector dels centres de negocis, també anomenats businesscenter, sorgeix a començaments de la dècada dels anys setanta arran de les necessitats de flexibilitat de lloguer i espais que demanaven els empresaris per desenvolupar les seves activi-tats empresarials. També, coincideix amb aquest moment quan sorgeix la necessitat, per part dels directius internacionals, de comptar amb espais on treballar durant els seus viatges de negocis. Ja s’havien desenvolupat grans cadenes hoteleres, agències de viatges, grans grups de restauració, etc., però no s’havien creat espais físics de treball. Per als directius, l’on i el com treballar no tenia solució fins que es van crear els centres de negocis.

ELS ORÍGENS: UNA RESPOSTA A LA NECESSITATDELS DIRECTIUS

• Immediatesa: l’empresari pot arribar i començar a treballar al moment gràcies a la dotació d’equipaments i personal dels centres de negocis.• Despreocupació sobre qüestions d’intendència diària.• Estalvi econòmic i d’inversió tant en instal·lacions com en equipament. No hi ha, per tant, risc financer.• Personal competent i experimentat.• Dedicació exclusiva i permanent a la seva activitat.• Abaratiment de despeses.• Aprofitament d’espais.• Sistemes de comunicació avançats.

AVANTATGES QUE OFEREIXEN ELS CENTRES DE NEGOCIS

Font: ACN

ESTUDI ECONÒMIC DELS CENTRES DE NEGOCIS

DESPESES D’INVERSIÓ INICIAL

Tipus de despesa Despatx tradicional amb secretaria

Despatx de centre de negocis

Dipòsit (a retornar) 1.200 1.600

Primer mes 600 800

Obres d’adaptació del local 3.000 0

Despeses de contractació 400 0

Contracte de línies telefòniques i centraleta 900 0

Telefax tradicional 500 0

Fotocopiadora 3.000 0

Mobiliari 1.500 0

Selecció de secretaria 1.000 0

Ordinador i impressora 1.500 0

Total (euros) 13.600 2.400

DESPESES FIXES MENSUALS

Tipus de despesa Despatx tradicional amb secretaria

Despatx de centre de negocis

Mensualitat 600 800

Secretària bilingüe 1.000 segons consum

Servei de neteja 150 0

Servei de manteniment 100 0

Electricitat 120 0

Assegurances 50 0

Total (euros) 2.020 800

Qualsevol centre de negocis ha d’oferir uns serveis mínims, com per exemple el de recepció de trucades telefòniques. / ARXIU

A fons / ECONOMIA 5JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

d’origen, després l’accés al món laboral i finalment, com construir aquesta cul-tura pública comuna. Hem de coexistir-hi tot. Catalunya ha incorporat un milió de persones en els darrers 7 o 8 anys; això ha fet que es tensionin tots els ser-veis públics. S’ha notat més en sanitat o educació, en serveis socials no s’ha notat tant perquè normalment és una població jove. Aquest creixement s’ha hagut d’assumir i necessitem dotar-nos de recursos per redimensionar els nostres serveis, sinó sí que pot haver competència. En el Pacte hem de tenir en compte que hem de tenir una Catalunya per a set milions, no per a sis. Els serveis públics han d’estar dimensionats a la nova demo-grafia

I per quan estarà enllestit el Pacte?Si els terminis es van complint podrem presentar la proposta definitiva abans de finals d’any.

L’aplicació d’aquestes mesures requereix una complicada tasca de coordinació que a vegades dóna lloc a una sèrie de dificultats, des de el Govern s’explica prou bé als ciutadans els pro-blemes per desplegar aquestes lleis?Estic totalment d’acord. Moltes vega-des les lleis creen moltes expectatives per què recullen demandes de molts col·lectius; en el dia que s’aproven hi ha uns terminis per a aplicar-se i es neces-sita tot un procés per implantar un nou sistema, o finançar el nou projecte. Conjugar la necessitat i les expectatives amb el desplegament d’una llei és una tasca important. I no sempre tenim la capacitat d’explicar-ho molt bé, i és un àmbit on s’ha de fer molta pedagogia. Tanmateix, en el moment que aprovem una llei ja no hi ha volta enrera, i pots trigar més o menys en desenvolupar-la i això és l’important.

“Els serveis públics han d’estar dimensionats a la nova demografia”

ENTREVISTA A CARME CAPDEVILA, CONSELLERA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

La present legislatura s’està caracteritzant per un augment de la legislació en matèria social. La Llei de Serveis Socials de Catalunya, el desple-gament de la Llei de Dependència, el Pacte Nacional d’Immigració o les mesures per combatre la violència de gènere són algunes de les tasques on està treballant actualment la consellera Carme Capdevila.

“Esperem que la Cartera de Serveis Socials estigui aprovada abans de vacances”

IVAN GIMÉNEZ

Després d’un any d’implantació de la Llei de Dependència i respecte als retards que es van produir al principi, la situació ja s’ha normalitzat?És una llei que hem col·locat les vies abans que passés el tren, i molts cops hem hagut d’aixecar-les perquè les deci-sions que s’havien pres no donaven una resposta suficient a les persones que havíem de protegir. En aquests moments el que abans tri-gàvem un mes en resoldre ara ho fem en una setmana. Les nostres previsions és que al llarg de l’estiu ens posarem al dia pel que fa als terminis.

Precisament, Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l’assistent personal, no?La figura de l’assistent personal apareix a la Llei de l’Autonomia Personal i la Llei de Serveis Socials de Catalunya. Aquí hem regulat les condicions per a que es poguessin tancar vies de l’assistent per-sonal. L’hem fet tenint en compte dues modalitats. La primera, mirant el que diu la mateixa llei: l’assistent personal que acompanya a la persona en activitats for-matives i de treball. La segona, contem-pla el suport personal, a més de l’anterior. En aquesta segona modalitat, equiparem la prestació econòmica de l’assistent a la plaça residencial, que a Catalunya s’havia incrementat amb uns 500 euros respecte el que proposa l’Estat Espanyol.

Habitualment associem les Noves Tec-nologies al nostre temps d’oci o a la feina diària, però quines aplicacions tenen per a les persones en situació de dependència?Aquest és un mercat amb unes poten-cialitats enormes. Per sort, cada cop tenim més persones grans, i elles poden utilitzar tota una sèrie d’instruments que els facilitin la vida quotidiana. Des d’un comandament a distància de televisió que sigui accessible per a una persona gran amb poca mobilitat als dits, aparells incorporats al mòbil que funcionen com un GPS que poden detectar quan una persona amb una demència s’allunyà d’una zona que considerem de seguretat i poder intervenir directament. O totes que venen vinculades amb el sector de la discapacitat.

Un altre tema lligat amb les Lleis de Dependència i la de Serveis Social és el des-envolupament de la Cartera de Serveis Social, també estarà enllestit per a aquest estiu?Jo espero que sí. La Cartera ja ha

tancat tot el seu procés, i ara està a la Comissió Jurídica Assessora, que és l’últim recorregut preceptiu per poder-lo passar a Govern. Tothom necessita el seu temps per poder fer la seva feina, nosaltres la vam presentar al Consell General de Ser-veis Socials el 10 de març i vam donar un termini de quinze dies per presentar esmenes a tots els membres. Però el 7 de maig encara ens arribaven esmenes per part d’entitats i federacions impor-tants en l’àmbit dels serveis socials, i nosaltres hem donat prioritat a recollir-les totes. Això evidentment ha enlentit el procés de participació. Però esperem que la Cartera estigui aprovada abans que el Govern marxi de vacances.

La Nova Llei dels Drets de les Dones per a l’Erradicació de la Violència Masclista també es fixa en situacions de assetja-ment o violència econòmica i psicològica sobre les dones, servirà per concienciar a la societat sobre aquestes situacions?Entenem que la violència masclista no només es produeix en l’àmbit de la família, sinó que també hi ha en l’àmbit laboral i econòmic. Avui dia hi ha moltes dones, sobretot amb processos de sepa-

ració legal, on pateixen una violència com l’impagament de pensions alimen-tàries pels fills i filles. Li diem masclista perquè és un esterioti-pus molt arrelat a la nostra societat que és aquest domini de l’home en contra de la dona.

I com està el desenvolupament del fons de garantia que dóna suport a aquesta llei?Es complirà per a 2009, tot i que és com-plex. Les lleis són molt fàcils si exis-teixen elements comparatius, si hi ha altre lloc on ja estigui desplegada et ser-veix com a punt de referència; però això no es dóna en aquest cas. Per tant, tenim un any per desplegar aquesta llei, espero que no hi hagi cap entrebanc.

Pel que fa al Pacte Nacional per a la Immigració, s’admet que la competició pels recursos públics pot provocar brots de xenofòbia, aquest serà un dels pilars de tre-ball en aquest àmbit?El Pacte té moltes mesures que són de continuïtat i de reforç del que ja s’està fent. S’estructura en tres eixos: pro-moure una arribada ordenada de la immigració treballant amb els països

“Conjugar la necessitat i les expectatives amb els desplegament d’un llei és una tasca important”

6 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

CONSELL D’IL·LUSTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA (CICAC)

En els darrers 25 anys, des de la constitució del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), el cens total d’advocats als 14 col·legis de Catalunya ha augmentat en total un 116,84 % sent el col·legi de Barcelona el que ha crescut més (166,57%) amb 11.895 advocats més –ara en té 19.036–, seguit del col·legi de Girona (158,51%) amb 894 col·legiats més –actualment 1.458 col·legiats–, el de Lleida (132,74%), amb 494 advocats més, i Reus, que ha crescut un 112,37%. El CICAC, a més, ha celebrat el seu XXV Aniversa-ri a Tortosa, població on va ser constituït el 10 de juny de 1983 amb la voluntat de contribuir a crear un espai jurídic català, normalitzar l’ús del català en l’àmbit judicial i col·laborar en el desenvolupament d’una administració de justícia de qualitat.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA (COACB)

Segons un estudi realitzat pel Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), la crisi econòmica afecta a vuit de cada deu agents comer-cials a Catalunya, que asseguren que existeix una “paralització” de vendes especialment preocupant. Els enquestats remarquen que noten un “fantasma de crisi” pel qual, clients que no s’han vist afectats per la situació actual de desacceleració, opten per no generar despeses al percebre el context econò-mic poc favorable. El COACB destaca altres dificul-tats que experimenten els professionals del sector, com són els problemes de mobilitat i aparcaments, infraestructures inadequades i un augment de la mo-rositat en els últims mesos.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC)

El Visat d’Idoneïtat-Sabadell és la primera apli-cació d’un nou servei de visat ofert pel Col·legi d’Arquitectes a disposició de tots els municipis de Catalunya a fi de millorar els procediments que culminen en la tramitació per a la conces-sió de llicències municipals, que actualment a la pràctica pot perllongar-se diversos mesos. El nou servei suposarà més agilitat, reducció de costos i temps en els tràmits de concessió.

NÚRIA CABRERA

D’on rau la diferencia-ció entre odontòleg i esto-matòleg?L’any 1991 va sortir la pri-mera promoció d’odon-tòlegs, com a carrera de cinc anys. Fins aquell moment, s’havia de ser metge amb l’especiali-tat d’estomatologia. Són dues titulacions diferents, però la llei marca que les seves activitats professio-nals són idèntiques. Això es va produir com a equi-paració de les titulacions a Europa, una vegada Es-panya va entrar a formar part de la Unió Europea.

Quin és el perfil dels col·legiats?Actualment, el nostre Col·-legi està format per dos tipus de professionals. Trobem el professional liberal pur, el més clàssic, i el nou professional, les característiques del qual han variat bastant, donat que el món odontològic ha canviat d’una manera notòria. L’aparició d’in-termediaris i el boomprofessional que hi ha, amb un excés de profes-sionals, a diferència de la medicina, han fet que el dentista, de ser un profes-sional liberal, en el sentit més pur i estricte de la paraula, hagi passat a ser un comissionista o un as-salariat. Això representa, des d’un punt de vista mèdic, la professió, que està destinada a curar la salut dental, amb l’apa-rició dels intermediaris, es converteix el pacient en un element econòmic. La diferència és tan gran que ens preocupa, perquè s’anteposa l’economia a la salut del pacient, i això no ens agrada.

Com afecta la interven-ció d’aquests intermediaris a la professió?El pacient dóna per su-posat que el dentista està ben preparat. No dubta

del professional. La rela-ció mèdica és una relació de confiança. Quan arriba l’intermediari, el dentista es converteix en un nú-mero més que va rotant, i la gent confia perquè l’ha vist a la televisió i no per la seva eficiència. Un dentista liberal vol fidelit-zar el pacient. En canvi, els gestors només volen fer negoci. Tenim moltes denúncies i problemes provinents d’aquests ti-pus de clíniques.

Hi ha massa dentistes?Sí, sobren dentistes. A Catalunya pugen un 7% anual. Hem sobrepassat allò que la Organitza-ció Mundial de la Salut (OMS) recomana, un dentista cada 3.000 ha-bitants, aquí estem a un per 2.000 habitants, i a Barcelona, és un per cada 1.000, amb la qual cosa, la proporció no és la ide-al. Podem llegir als diaris que falten metges, però aquí vam passar de no tenir pràcticament facul-tats, a tenir-ne un excés, i fins i tot, ara s’està par-lant d’obrir un nou centre universitari a Catalunya. Tenim professionals que venen de la Unió Euro-

pea, d’Amèrica Llatina, i els nostres d’aquí. Per aquest motiu la pujada anual és tan alta.

Quines funcions té el Col·legi?En tenim diverses. Però d’entrada, mantenir les competències profes-sionals davant d’altres grups, com poden ser els protesistes o els higienis-tes, que són professions que volen adquirir part de la nostra activitat. També donem servei als col·legiats, donat que és un col·lectiu que a Catalunya pot represen-tar unes 4.000 persones, ja tenim una entitat bas-tant notòria. La tercera funció seria la formació contínua. L’odontologia està canviant setmana a setmana amb moltes especialitats. El Col·legi, ara amb instal·lacions noves, garanteix aquesta formació contínua a tots els professionals. També, tractem la defensa del pa-cient davant del possible abús d’un professional.

Ha mencionat les noves instal·lacions, a què respon aquest canvi?El Col·legi estava a la

Via Laietana, i es va muntar quan érem a tot Catalunya, uns 400 pro-fessionals. Ara, som 4.000 i és evident que necessi-tàvem unes noves instal·-lacions. Ara tenim espais dedicats a la formació contínua, amb aules i qui-ròfans de demostració, tot connectat per vídeo, i boxes clínics per fer pràc-tiques. A més, disposem d’una gran sala de con-ferències, i a dalt de tot, una biblioteca, i el museu més important de tot l’Es-tat de cadires i elements grans d’odontologia.

Com els afecta l’adapta-ció de la titulació segons el Pla Bolonya?La nostra titulació que-darà igual, encara que amb Bolonya canvia el concepte, i es parla més de la capacitació que dels conceptes teòrics. Serà igualment una titulació de cinc anys, amb l’èmfasi posat en el fet de què els estudiants surtin més ben preparats.

A quins reptes de futur s’enfronta el Col·legi?Intentarem que els pro-fessionals assalariats esti-guin millor retribuïts, que les seves condicions labo-rals siguin millors. També, mantenir les competènci-es professionals davant d’altres professions. I finalment, denunciar les pràctiques economicistes de les grans companyies.

“Ens trobem amb un excés de professionals de l’odontologia”

ENTREVISTA A JOSEP LLUÍS NAVARRO, PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

BREUS COL·LEGIALS

L’entrada en escena dels intermediaris està fent desaparèixer la figura clàssica del profes-sional liberal. Actualment, l’odontologia s’enfronta a una tendència economicista en detri-ment de la qualitat, i el Col·legi ho denuncia.

L’estudi ha comptat amb enquestes a 6.000 agents comercials. / ARXIU

“El dentista liberal busca fidelitzar el pacient”

EL CENS D’ADVOCATS A CATALUNYA AUGMENTA EN UN 116,84% EN ELS DARRERS 25 ANYS

EL COAC I L’AJUNTAMENT DE SABADELLARRIBEN A UN ACORD PER LA TRAMITACIÓ DE LLICÈNCIES MUNICIPALS

VUIT DE CADA DEU AGENTS COMERCIALS NOTEN ELS EFECTES DE LA DESACCELERACIÓ

“Ens veiem obligats a denunciar les pràctiques economicistesde les grans companyies”

Josep Lluís Navarro es troba al capdavant del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

L’empresari del mes / ECONOMIA 7JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

“El nostre creixement fora de Catalunya anirà a l’arc mediterrani i no a Madrid”

ENTREVISTA A JORDI TARRAGONA, CONSELLER DELEGAT D’EXPOMOBI

Jordi Tarragona és el conseller delegat d’Expomobi. / ARTUR ZANÓN

Jordi Tarragona es mostra més que prudent amb els temps actuals. Potser és l’experiència de mig segle llarg. No es mulla sobre el futur, però té idees que pretén aplicar un cop passem aquesta carretera “amb corbes, gel i boira” que és l’economia actual. “Abans anàvem per una autopista”. Confia a circular-hi aviat de nou.

ARTUR ZANÓN

2005, 2006 i 2007, uns bons anys, semblen ara prehistòria.El mercat va començar a can-viar el juny del 2007. Expomo-bi va passar per cicles iguals el 1975, el 1984 i el 1993. Se supe-rarà. Hi ha perills, però sortiran oportunitats.

Com ho noten?La decisió de compra és més meditada. En comptes de solu-cions globals es busquen solu-cions parcials. Que es deixin de vendre cases genera menys mo-blament nou. Però quan no es compren pisos nous, un es refor-ma el que té i canvia els mobles.

Quins riscos i oportunitats veu Expomobi?El principal risc és una falta de liquiditat bancària; no és el nos-tre cas perquè no estem endeu-tats. El mercat immobiliari ha canviat i llogar serà més barat. Hem portat uns anys aturats per-què el mercat estava intocable. Era complicat trobar botigues a preus raonables per al negoci.

Com han variat l’estratègia amb la crisi?Estem en un pla de reducció de costos innecessaris. Hem baixat d’un 10% de preus dels productes de campanya i en mobles i complements d’un 30%; tens stock i l’has de con-vertir en capital circulant. Tam-bé mantenim la comunicació.

Quines previsions d’obertu-res de botigues hi ha?Del 2000 al 2003 vam obrir-ne tres. L’any passat, quatre. En-guany, quatre més. I per al 2009, ja veurem. Ara cal guardar la caixa i esperar oportunitats. El pay-back d’una botiga el tenim a set anys. Les decisions són a llarg termini.

Tot capital propi.Els sis milions d’euros d’aquests anys són la reinversió dels be-neficis dels darrers anys.

Obren la possibilitat de tre-ballar amb franquícies?Ens ho hem plantejat, però no

ens decidim. Sempre hi ha co-ses per millorar.

Llavors no donaran el salt mai.És una meta. El mercat on vo-lem créixer el volem contro-lar. L’estratègia és servei, tracte, preu... No és complicat, sinó un tema de decisió. És probable, sí, totalment. Primer, però, cal que s’aclareixi tot. Què s’ha de fer? Esperar.

Fins a quants establiment poden ampliar-se a Catalunya?És el nostre mercat. Tenim un coneixement de marca del 92%. Hi caben 5-6 botigues més. Ara en tenim 46 a Catalunya i sis a fora (tres a Madrid, Castelló, Valladolid i Zamora). El se-güent creixement està a l’arc mediterrani. Madrid és molt po-tent, però el nostre ADN no són les grans ubicacions.

Quina evolució han tingut en la facturació per metre quadrat?A botigues comparables, el pri-mer semestre de 2007 va ser molt bo. El segon, no tant. Vam acabar l’any amb un descens del 3%. Enguany, el mercat nos-

tre baixa un 20% però nosaltres pugem quota. Facturem una mica menys, però més que la competència.

Aleshores, cal mantenir-se mentre duri la crisi. Amb tanca-ments?S’ha de preveure qualsevol eventualitat. Mantindrem les botigues mentre siguin rendi-bles a mig i llarg termini. Tem-poralment poden no ser-ho.

Quina és la relació amb la competència?A Espanya hi ha 11.000 boti-gues de mobles, tres cops més que a Alemanya o el Japó. És un mercat molt atomitzat, amb una competència molt local. Els primers operadors no arri-ben al 15% del mercat.

L’atomització fa impossible abaixar els preus? Part de l’alta inflació a Catalunya s’atribueix al sector serveis i la poca libe-ralització.Si la gent marxa a 200 quilòme-tres per mirar mobles! Una bo-tiga pot tenir preus diferents segons garanties o qualitats. El

benefici net se situa en un 4%-5%. Tots els negocis acaben te-nint rendibilitats semblants.

Quin és el perfil de client?El factor de decisió és femení. Urbanes, treballen, pràctiques: no busquen un producte per a tota la vida, prefereixen ambi-ents càlids als minimalistes.

Quin és el producte estrella?Depèn. Som líders en habitaci-ons individuals i juvenils. Tam-bé en packs d’oferta. Les cases estan plenes de columnes i els mobles són ben diferents. Con-tra els que només donen preu, competim donant solucions adaptades i preu, i contra els que donen molt bones soluci-ons cares, competim a preu.

Com els afecta l’encariment de les matèries primeres?La fusta en un any s’ha apujat més d’un 20% i suposa un 25% del cost del moble. Ara s’ha en-carit perquè es fa electricitat amb biomassa. Hi ha més de-manda que genera una tensió sobre el producte. Abans o des-prés s’ha de repercutir en els costos i els estalvis, si no ho compenses amb productivitat.

Com?Logística, maquinària, eficièn-cia industrial, reduint el temps d’espera a magatzem...

Preu, proximitat i solucions a mida són els punts forts. I els febles?

“A Espanya hi ha 11.000 botigues de mobles, tres vegades més que a Alemanya”

Nascut a Barcelona el 1958, Jordi Tarragona és llicenciat en Dret i té tres fills. Trans-met humor i proximitat a la companyia que presideix.

Què no pot faltar en un bon menjador?Una bona taula. Adequada a les necessitats d’aquella família o casa.

Aficions.A part d’estar a les botigues, caminar i llegir.

Un viatge que tingui pen-dent.Acabo de venir de Tokio i no en tinc de previstos per als propers mesos.

Algun llibre que hagi llegit més d’un cop.A banda dels Evangelis, l’autobiografia de Sam Walton.

Fa quant que no escriu una carta personal amb bolígraf?Ufff. Gairebé des de la mili!

Catalunya té un finançament suficient?Depèn de les opinions. No tinc molta informació per opinar.

MOLT PERSONAL

“Quan la gent no compra pisos nous, reforma els que té i compra mobles”

La consistència en l’execució: planifiquem bé, però no sempre ho fem bé [cop a la taula]. Som humans. Els processos d’atenció no estan estandarditzats. De ve-gades no som capaços d’enten-dre què vol exactament el client.

Com preparen el salt gene-racional en aquesta empresa familiar?Cal tenir un equip de direcció professional per garantir-ne la continuïtat. També has d’impli-car la propietat: donar informa-ció perquè després la següent generació decideixi si s’incor-pora al negoci. Però dels 393 treballadors d’Expomobi i de la família sóc l’únic que està. I jo sóc el que menys treballa [riu]!

8 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...3 de juny

La feina dels transportistes

cau un 40% per la crisi

Ja fa temps que els transpor-tistes han de fer esforços per quadrar números per culpa de l’encariment dels carburants però la situació s’ha agreujat amb la frenada econòmica, ja que en alguns casos els ha supo-sat un descens de feina de fins el 40%. És la dada que proporci-ona la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM). La frenada de la cons-trucció arrossega sobretot les empreses de mudances i les de transport d’electrodomèstics, mobles i les que donen servei a la indústria del totxo.

Alerta màxima pel descens

de venda de cotxes

Els professionals del motor par-len d’un estat d’”alerta màxima” pel que fa la caiguda de vendes de cotxe, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, més d’un 24%. És el pitjor resultat dels darrers deu anys. Les matricu-lacions cauen al maig un 25%. Amb aquest panorama, el mi-nisteri d’Indústria anuncia que “estudiarà” si cal instaurar un pla similar al Prever

4 de juny

Atur sense precedents

La construcció ha punxat i es multipliquen els aturats en aquest sector, però no és la única activitat econòmica que va de baixa. A Catalunya, el mes passat tots els sectors van acomiadar treballadors. És per això que l’atur va pujar en 5.860 persones, de manera que el nombre de desocupats ha su-perat ja la barrera psicològica dels 300.000. Al conjunt de l’Es-tat, les oficines de l’Inem van rebre 15.058 noves sol·licituds, segons el ministeri de Treball. L’atur no havia augmentat mai en un mes de maig. De la seva banda, els sindicats demanen al govern central consensuar mesures urgents com ara plans de recol·locació per als treba-lladors més afectats.

5 de juny

Pujada de la tarifa elèctrica

El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, precisa que la puja-da mitjana de les tarifes elèc-

triques a partir de l’1 de juliol estarà al voltant del 5% o 6%. Aquest increment, sumat al fet que el govern central ja va apu-jar el gener passat un 3,3%, situa l’augment acumulat de la tarifa elèctrica entre el 8,3% i el 9,3%, és a dir, el doble que l’IPC, que es va situar en el 4,7% el maig passat. El ministeri fixa la tari-fa social per a potències de fins a 3kE i com a novetat, el nou sistema penalitzarà el consum excessiu.

6 de juny

El BCE es prepara per

apujar els tipus d’interès

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, celebra el 10è aniver-sari de la institució i anuncia que l’organisme estudiarà la possibilitat d’apujar un quart de punt els tipus d’interès en la seva propera reunió, d’aquí a tres setmanes. Trichet assegura que l’alça de tipus “no és segura però sí possible”, a causa de les previsions inflacionistes, que auguren una alça dels preus a l’eurozona més alta del que s’es-perava. Per això, el president del regulador diu que “observa molt de prop tots els canvis i que es troba en un estat d’alerta augmentada”. L’anunci provoca un fort repunt de l’euro mentre que les borses reaccionen a la baixa.

7 de juny

Rècord: l’Euribor arriba al

5,418%

L’indicador, el més utilitzat per al càlcul d’aquest tipus de préstecs a Espanya, se situa en el rècord històric del 5,418%, després de pujar tres dècimes de cop. Això suposa que la quota mensual d’una hipoteca mitjana s’apuja a Catalunya al voltant d’uns 120 euros en els últims dotze mesos. D’altra banda, els experts indi-

quen que les turbulències i les expectatives de pujades de tipus mantindran l’indicador elevat.

Comença la rebel·lió a la

carretera

Part del sector del transport ta-lla diverses vies de Catalunya i s’avisa que les mobilitzacions s’estendran a la resta de l’Estat. Unió de Pagesos també s’apun-ten a les protestes.

9 i 10 de juny

Vaga de transportistes

Les propostes del govern espanyol no fan canviar d’opinió als transportistes i aquests mantenen les protestes tallant els principals eixos de les carreteres de l’Estat. Les conseqüències són greus: llargues retencions a la carretera, el pas de camions per la frontera de la Jonquera bloquejat i una important psicosi de debastament ja que l’activitat dels mercats és mínima. Els piquets són especialment dissuasoris a Mercabarna i Mercamadrid. D’altra banda, Seat atura la producció per la falta de peces.

11 de juny

La UE amplia la setmana

laboral a 65 hores

La setmana laboral dels eu-ropeus podrà superar les 48 hores i allargar-se fins a 60 o, en el cas de les guàrdies mè-diques, 65. Així ho acorden els ministres de Treball de la Unió Europea, superant les re-ticències del govern espanyol i de Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria, per posar fi a aquest dret social conquerit fa 91 anys per l’Organització Inter-nacional del Treball (OIT). Els empresaris podran pactar amb els empleats treballar per sobre de l’històric límit legal de les 48 hores.

12 juny

La vaga triplica els preus

La vaga del transport ha re-duït al mínim l’activitat dels mercats majoristes. S’han aca-bat molts productes i els pocs que entren s’arriben a pagar a preu d’or. Els responsables de botigues, parades municipals i altres detallistes paguen per un quilo d’albergínies o cara-bassons tres i quatre vegades més del que és habitual. Nor-malment arriben hortalisses i fruita del sud d’Espanya però amb la vaga només entren pe-tites produccions de pagesos de la rodalia dels mercats ma-joristes. D’altra banda, Balea-ria es veu obligada a cancel·lar 12 trajectes perquè no té ga-rantit el subministrament.

13 de juny

La normalitat va tornant a

les carreteres i mercats

La normalitat va tornant a les carreteres, mercats i polígons després de tres dies de vaga. El govern considera que no cal escortar camions i retor-narà el cèntim sanitari. Tot i que encara hi ha grups com Fenadismer i Confedetrans que no cedeixen. La situació es normalitza a les carreteres i les prestatgeries dels comer-ços s’omplen de gènere.

14 de juny

Els taxistes fan vaga

La ciutat de Barcelona i l’aeroport del Prat es queden durant un matí sense taxis. La vaga, convocada per la pujada del preu del carburant provoca llargues estones d’espera de l’aeroport del Prat.

16 de juny

Els pantans al 65% de la

seva capacitat

Els cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen a 5,5 milions d’habitants de la

gran àrea de Barcelona, arri-ben al 65,28% de la seva capa-citat, quasi 10 punts més que fa un any. Tot i això, el Govern manté les restriccions a l’ús de l’aigua potable.

18 de juny

S’encén la polèmica per

pagar per rebre trucades

Diverses associacions d’usuaris i consumidors expressen el seu rebuig a la possibilitat que la Comissió Europea proposi un model de tarifes que cobri per la recepció de trucades al mòbil, a més de per l’emissió, i argumenten que les operadores serien les grans beneficiades.

20 de juny

Gran ‘tractorada’ per

l’augment del gasoil

Uns 600 tractors i 1.500 page-sos i ramaders surten al carrer per a tot Catalunya per protes-tar per l’alça del preu del gasoil i dels costos de producció, que han posat el sector en “serioses dificultats”, segons Unió de Pa-gesos (UP), que va convocar la tractorada. L’organització sin-dical reclama al govern central que estableixi un gasoil profes-sional, “amb la mateixa rebaixa dels impostos indirectes espe-cials als hidrocarburs promesa per la Unió Europea i amb un IVA reduït del 7% que s’apliqui a tots els usos professionals”.

24 de juny

Zapatero reconeix per

primer cop la crisi

José Luis Rodriguez Zapatero exposa el diagnòstic de l’econo-mia més cru que ha havia fins ara. Tot i que segueix preferint proscriure la paraula ‘crisi’, però per primer cop i sense embuts diu que l’economia espanyola pateix “quasi una frenada”. On abans presumia de lleuger su-peràvit, ara es conforma amb estabilitat pressupostària. Com a mesura de més impacte popu-lar, Zapatero decideix congelar sous imitant la cancellera ale-manya Angela Merkel.

Perspectiva / ECONOMIA 9JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

visitants respecte a l’edició anterior.

3 de juliol

Pugen els tipus d’interès

El president del Banc Central va donar per fet que al juliol pujarien els tipus d’interès, probablement fins el 4,25% (ara són al 4%, malgrat que l’Euríbor se situa en el 5%). El BCE considera que la in-flació (objectiu: 2%) no està sota control.

6 de juliol

Missió comercial a l’Iran

La Cambra de Barcelona or-ganitza una missió comercial a Teheran, i si les circums-tàncies ho permeten, també al Paquistan. El país creix al 5% i té 64 milions d’habitants. Cada empresa tindrà un hora-ri personalitzat de contactes. Alemanya, Itàlia i el Japó són els països amb més presència a l’Iran.

7 al 9 de juliol

Cimera del G8

Reduir a la meitat l’emissió de gasos contaminants per al 2050, el desenvolupament i l’Àfrica seran tres dels aspec-tes que centraran l’agenda dels G8, que es reuneix a Hokkaido, al Japó. La situa-ció mundial dels aliments i també el preu del petroli, se-ran altres temes a tractar.

11 de juliol

Llançament del nou

iPhone 3G

Apple llança el nou iPhone 3G amb GPS a l’Estat espan-yol. L’aparell es vendrà a mei-tat de preu que l’anterior, del qual s’han venut sis milions d’unitats. Samsung té previst de presentar el seu mòbil d’última generació.

15 de juliol

Balances fiscals

Després de l’ajornament per “complexitats tècniques”, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre que es publicarien les balances fiscals, en què es posaran números oficials a l’aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta de l’Estat.

24 de juliol

L’EPA constata la

desacceleració

La incògnita rau en saber en quant s’incrementarà l’atur a Catalunya i a l’Estat durant el segon trimestre d’enguany, per conèixer l’abast de la des-acceleració econòmica. Al primer trimestre, Catalunya va guanyar 39.000 aturats i Espanya, 246.600

31 de juliol

Pacte social anticrisi

Patronal, sindicats i Govern han d’aprovar un document conjunt per fer front a la des-acceleració o crisi que viu l’Estat. L’Estat afirma que no prendrà cap decisió important sense consensuar-la amb els agents socials i el ministre Pe-dro Solbes preveu explicar les prioritats dels pressupostos de l’Estat per al proper 2009.

9 d’agost

Nou finançament

Acaba el termini que marca l’Estatut de Catalunya per pactar el nou finançament. El ministre d’Economia, Pedro Solbes, prioritza un acord entre totes les comunitats per firmar un nou document a la tardor, encara que això impliqui no complir amb la llei orgànica.

1 de juliol

Llum més cara

S’apuja el rebut de la llum entre un 5% i un 6%, encara que se suprimirà la mensua-litat que paguen 4,5 milions de llars a l’Estat si la potèn-cia instal·lada és menor de 3,3 Kw. Aquest increment se suma al 3% (total: 10,9%) que va tenir lloc a principis d’any i és menor a l’encariment de dos dígits que proposava la Comissió Nacional de l’Energia.

1 de juliol

Presidència francesa a la

Unió Europea

París assumeix la presidèn-cia de torn de la Unió Euro-pea amb un objectiu d’última hora: salvar les dificultats arran del no irlandès al Tractat de Lisboa. L’agenda francesa prioritzarà el canvi climàtic, la seguretat energè-tica i alimentària, la política agrària comuna i el control dels fluxos migratoris, amb un pacte europeu sobre mi-gració i asil.

Del 2 al 4 de juliol

Nova edició del Bread &

Butter a Barcelona

Per segon estiu consecutiu Fira de Barcelona acollirà una nova edició d’aquest saló de la moda de periodicitat semestral, que s’ha convertit en poc temps en un referent mundial. La darrera edició, celebrada al gener, va supe-rar en un 9% el nombre de

NOMENAMENTS

SANITASIñaki Peralta, director general de

Sanitas Hospitales

El fins ara director territorial de Sanitas a Catalunya, Aragó. La Rioja i Sòria, ha estat nomenat director general de Sanitas Hos-pitales. Peralta, nascut a Pamplona (Nava-rra) el 1973, es va incorporar a Sanitas el 1997 com a director de la residencia Sani-tas Residencial El Mirador, a Pamplona. Des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs dins

de la companyia. A partir de l’1 de setembre, es farà càrrec dels 2 hospitals i els 13 centres multiespecialitat que Sanitas Hospita-les té a tot Espanya. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empre-sarials per la Universitat de Navarra el 1996, compta a més amb un Màster de Gestió de Salut per Esade (Barcelona) i un MBA per l’IEDE (Sant Sebastià).

HPSantiago Morera, responsable mun-

dial de sistemes d’impressió de gran

format

Ha estat nomenat director financer de l’empresa tecnològica SOGETI. López, amb una dilatada experiència a impor-tants empreses del sector, inicia ara una nova etapa en la seva carrera professional en assumir les responsabilitats del seu nou càrrec. Llicenciat en Ciències Econòmi-

ques i Empresarials, ha cursat un MBA Executive per l’Institut d’Empresa. La seva experiència en el càrrec ve avalada per una etapa de 10 anys com a director financer per Espanya i Portugal a IBM Global Services ROS SA..

MUTUA MADRILEÑAEmilio Colomina, director general de

Mutua Immobiliaria

Colomina ha estat nomenat direc-tor general de la filial encarregada de l’administració, explotació i lloguer dels immobles de Mutua Madrileña. És engin-yer industrial per la Universitat Politècnica de Madrid i executive MBA per l’IESE. Fins a la seva incorporació a Mutua Inmobilaria desenvolupava el càrrec de director gene-

ral de BNP Paribas Real Estate Property Management, encarre-gant-se de gestionar un patrimoni de tercers d’un milió de metres quadrats a Espanya. Ha estat vinculat a diverses companyies del grup Fomento de Construcciones y Contratas.

AEDIPE CATALUNYARicard Alfaro, president

Alfaro és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i màs-ter en Recursos Humans per la Universitat Politècnica de Cata-lunya. És director de Recursos Humans d’Asepeyo des de l’any 2000. Anteriorment, havia estat director de Recursos Humans i Operacions de Grup Balañá. Assumeix el càrrec de director d’Aedipe Catalunya, en substitució de Susana Gutiérrez.

LES DADES DEL MES

11 de juliol IPC del juny

22 de juliol Enquesta d’ocupació hote-lera del juny

24 de juliol Enquesta de població activa (2n trimestre)

28 de juliol Hipoteques del maig

10 A debat / ECONOMIA MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

“No hi ha hagut cap tipus de comunicació específica adreçada als professionals de l’assessorament”

Ha estat prou bona la comunicació dels ‘400

RESPON:LLUÍS BASART,AUREN, ADVOCATS I ASSESSORS AATRIBUTATT RIS

“Resultariarecomanablela creaciód’un apartata la web del’AEATAA , destinatTTexclusivament a professionals de l’assessorament”

L’Agència Tributària ha dut a terme una campanya divulga-tiva prou adient quant a con-tingut, dirigida fonamental-ment als subjectes obligats a retenir.Una vegada més ens trobem amb el fet, massa habitual, que l’Agència Tributària uti-

litza els contribuents, enaquest cas els subjectes obli-gats a retenir, per implemen-tar unes mesures fiscals, amb el conseqüent cost de tempsi mitjans, com pot ser l’adap-tació de programes informà-tics per aplicar adientment la deducció dels 400 euros a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.També cal destacar que l’es-mentada deducció pot no resultar aplicable als col-lectius més necessitats eco-nòmicament com els pensi-onistes o les persones amb salaris baixos, per exemple, ja que l’aplicació del bene-fici fiscal comporta haver de suportar unes retencions superiors al benefici a aplicar. Un pensionista que percebi

una pensió molt reduïda i que, per tant, no suporti retenció o aquesta sigui inferior a 400euros, podrà gaudir única-ment d’aquest benefici com a màxim en l’import objecte deretenció, és a dir, podria ser igual a “zero”, quedant fora dela aplicació del benefici fiscal un dels col·lectius més febleseconòmicament.

Comunicació inapropiadaDe l’altra banda, a la pàgina web de l’Agència Estatal d’Ad-ministració Tributària (AEAT)es pot trobar la informació necessària per entendre i apli-car la deducció dels 400 euros.No obstant, pel que fa als assessors, no hi ha hagut cap tipus de comunicació especí-fica dirigida a aquest col·lectiu.

Afortunadament, associacions de professionals com l’Associa-aació Espanyola d’Assessors Fis-cals (AEDAF) ha dut a termeuna tasca informativa i forma-tiva àgil i completa envers elsseus associats, la qual cosa ha minimitzat la manca d’infor-rrmació directa als assessors per part d’Hisenda.Tal vegada, resultaria recoma-aanable la creació d’un apartat especial dintre de la pàgina web de l’AEAT, destinat exclu-sivament a professionals del’assessorament fiscal, i ambl’objectiu de subministrar infor-rrmació “on line” dels canvisnormatius, així com de la seva aplicació pràctica. Això a la vegada suposaria la possibilitatde tenir un espai de comunica-aació entre AEAT i assessors.

A debat / ECONOMIA 11JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

El passat mes d’abril es van aprovar, mitjançant Reial Decret Llei, les mesures d’impuls a l’economia, intro-duint, entre d’altres, una nova deducció de la quota líquida en l’IRPF. La quanti-tat màxima és de 400 euros anuals per als contribuents

“S’hauria d’haver desenvolupat la normativa d’una manera molt més clara i precisa”

RESPON:ANA TERRADILLOS,CAP DEL DEPARTAMENT FISCAL I COMPTABLE DE BUFET BUSQUETSTERRADELLAS, S.L.

que percebin rendiments de treball o realitzin una activi-tat econòmica. Les persones que rebin rendi-ments del treball veuran reduïda en la seva nòmina del més juny les retencions prac-ticades. Si la retenció és infe-rior als 200 euros, no s’apli-carà cap tipus de retenció. En les nòmines de juliol a desembre s’aplicaran les disminucions de les retenci-ons fins arribar als 400 euros anuals. Aquells treballadors que no suportin una retenció en les seves retribucions no podran anticipar la deducció, que serà regulada mitjançant la declaració de la renda, tenint present que la quota íntegra no pot ser negativa. Per tant,

hi haurà contribuents que no podran deduir el total dels 400 euros. Aquestes són, a grans trets, les característiques de la nova mesura. Queden molts altres detalls i supòsits, com per exemple, com ha de fer un autònom per acollir-se a aquesta deducció.

Dubtes d’aplicacióEn la present campanya dels 400 euros, podríem dir que han sorgit molts dubtes a l’hora d’aplicar la deducció, ja que existeixen molts supò-sits, molts casos. S’hauria d’haver desenvolupat la nor-mativa d’una manera molt més clara i precisa, per tal de fer-ho més entenedor. La campanya és difusa, i no

“Han sorgit dubtes a l’hora d’aplicar la llei: existeixen molts casos, molts supòsits”

explica d’una manera clara qui té dret a la deducció i qui no, i molt menys a la deducció anticipada.En conclusió, la normativa accepta moltes interpreta-cions i la informació publi-cada és molt ambigua i encara deixa més incertesa en la seva aplicació. D’altra banda, i a causa de la cam-panya informativa insufici-ent, l’Agència Tributaria té diverses consultes a la seva pàgina web. Ha incorporat un programa d’ajut per cal-cular les retencions junta-ment amb una guia d’apli-cacions i així facilitar la posada en marxa d’aquesta normativa i suplir les carèn-c i e s p r o d u ï d e s d u r a n t aquests mesos.

euros’ amb els assessors fiscals i laborals?

12 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ECONOMIA / Tecnologia

És molt difícil adonar-se del que passa en els moments de canvi. Necessitem perspectiva per valorar-ho. A finals del segle XX s’han produït tants canvis que encara no sabem si es tracta d´un de molt gros o una combinació de molts al mateix temps. Però almenys s’han produït simultàniament dos canvis, contradictoris entre si, que encara no han desenvolupat el seu potencial i que donaran molt joc en el futur. Em re-fereixo a la implantació del

coneixement i a l’acceptació quasi total dels mecanismes de mercat.El coneixement és un intangible que ha guanyat pes des de la revolució industrial fins avui. De fet els economistes clàssics no van esmentar mai el “saber fer” entre els factors de la pro-ducció. Fins i tot Von Hayek, com no el sabia quantificar, va dir que per mecanismes interns de mercat s’incorporava de manera equilibrada en els valors del terme mitjà del capital i del treball. Pero és evident que el promig del ‘saber fer’ que incorporaven els treballadors de l’època de la revolució industrial era petit i equilibrat mentre que avui és gran i molt variat entre diferents treballadors. Com diu en Serra Ramoneda, un treballador industrial es formava en pocs dies ja que des del primer moment podia aconseguir el màxim rendiment. En canvi el treballador del coneixement, que necessita una gran formació prèvia, no

aconsegueix el ritme de treball fins un llarg període d’adaptació a l’empresa del coneixement. És clar que el treballador industrial estava indefens i necessitava sindicar-se i, en canvi, el del coneixement passa a ser valorat per l’empresari com un soci necessari de qui no es vol deslligar. Naturalment que avui en dia tenim una barreja de llocs de treball industrials i de coneixement segons les activitats. Però és evident que les feines amb alt grau de coneixement comencen a ser majoritàries. Això té gran importància en molts aspectes, com la crisis sindical, però també en l’obsolescència dels mecanismes de mercat. Respecte als mecanismes de mercat també hi ha un gran canvi. Després de la Segona Guerra Mundial tots els països avançats van adoptar “l’economia social de mercat” i les idees socialdemòcrates competien amb les con-servadores o lliberals. Però

quasi bé tothom acceptava que la igualtat de drets i oportunitats justificava ensenyament i sanitat pública. També es reconeixia que el mercat reassignava molt bé els recursos però que hi havia ‘monopolis naturals’ que era millor que fossin públics. La novetat ha estat la revolució neoconservadora dels anys 80. Un doble atac polític i acadèmic liderat per Reagan, Thatcher i Friedman va imposar el mercat total. Tot es pot posar al mercat; fins i tot la distribució elèctrica o de l’aigua, cosa que els en-ginyers encara no acabem de comprendre. Però reticències a part, el tsunami neoliberal s’ha imposat en bona mesura a tot el món. Fins i tot els socialdemòcrates, confosos per un hàbil Blair s’han entregat. Diguem com a conclusió que en temps d’eclosió del coneixement, s’imposa l’economia de mercat. I aquí hi ha la gran contradicció: el mercat està basat en l’acció de les empreses que competeixen.

Les empreses s’administren a través de la figura de la societat anònima i aquesta ha de negociar i compatibilitzar el coneixement. L’empresa difon, protegeix i negocia el coneixement. Però el coneixement no és una cosa que es pugui abastar, limitar, retenir, mesurar, valorar ni vendre. Han començat a aparèixer els problemes. Els preus de transmissió de les empreses depenen de la retenció dels equips humans, cosa molt difícil de garantir. Les patents són moltes vegades impossibles de protegir. Els comptables no troben manera de comptabilitzar els intangibles. I tot això va amb velocitat creixent. Hom pot dir que la SA i el seu model comptable no serveix per la societat del coneixement. Hem de trobar un nou instrument que fins ara ningú sap intuir. La paradoxa és que els ‘neocons’ i els sindicalistes, amb una fe més pròpia d’integristes que d’agents socials, segueixen defensant els seus principis. Fins quan serà?

La vaga de transports, la mobilitat i altres vagues

El mes passat vam poder veure com tot un país es podia arri-bar a paralitzar perquè un col·-lectiu professional, com són els transportistes, feia vaga. No entraré a comentar si tenien raó en la convocatòria o no, encara que s’hauria d’analitzar en profunditat com és possible que un únic col·lectiu provoqui un impacte tan gran en un país.

La reflexió hauria d’arribar al punt de veure quins altres col·lectius també provocarien un col·lapse tan gran en les mercaderies, les provisions i l’usuari. És important assumir la debilitat del sistema davant d’una afectació externa, com és la pujada del petroli i la poca capacitat de reacció que tenen els governs locals per poder aplicar polítiques concretes.Aquest tema és molt compa-rable al col·lapse que es pot produir i, que de fet, ja s’està produint, en l’àmbit de la tele-fonia mòbil però a la inversa. És a dir, la penetració de la mobilitat en els usuaris, com tothom ja sap, supera el 100% de la població. Tots tenim més d’un aparell de telefonia mòbil, encara que només tenim una boca per parlar-hi. En aquest aspecte, els operadors i els

usuaris estan d’acord (que no satisfets) amb els sistema de cobrament dels operadors: qui truca, paga. Hi ha d’altres models, tipus americà o xinès, que es reparteixen els costos: la persona que rep i la que truca. També s’ha de dir que en aquests països la penetració de la telefonia mòbil no arriba ni a la meitat que a Europa, alhora que aquest fet provocarà que s’apagui el mòbil quan no s’es-tigui en disposició de voler rebre la trucada o pagar-la. Cal raonar, aleshores, què aporta que ara la Comissària Europea d’Innovació, la Sra. Viviane Reding, faci aquesta proposta? No seria millor que es declarés en vaga de “pensament” durant un temps, per tal de raonar millor les propostes que més convenen a Europa sense car-regar-se el mateix model que

hauria de defensar? Per això, si fes vaga durant uns mesos, crec que no passaria res. De la mateixa manera, i ara que arriba l’estiu ho notarem encara més, i així ho reflectiran els informes que el COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya) sempre publica quan arriba aquesta data estival, els municipis costaners multi-plicaran la seva població. Tots ells estan orgullosos de tenir una oferta turística important i cerquen la de més qualitat, ja que és la que comporta més inversions (en definitiva, més recaptació pels seus comerços i llocs de turisme). En canvi, els nostres alcaldes no saben que el turisme de qualitat vol poder parlar per telèfon mòbil (encara que sigui per roaming) i connexió de tercera generació?

Quines accions han fet durant la resta de l’any per poder, ara, gaudir de les instal·lacions? És necessari que cessi la vaga dels ajuntaments i s’aixequin les moratòries per desplegar la tercera generació. Tenim un país que no es pot perme-tre que els ajuntaments esti-guin de vaga tot un any sencer i ningú digui res o, encara pitjor, que tothom assumeixi que aquesta vaga és legal. Què passaria realment si les quatre operadores amb infra-estructura de telefonia mòbil fessin vaga? Cal que quedi clar que no és una proposta, només es una reflexió.Estem en un país on la vaga és un dret, però hem de vetllar per tal que alguns deixin de fer-la i d’altres la facin ininterrompu-dament per no complicar-nos més la vida.

“Cal que cessi la vaga dels ajuntaments i es desplegui la tercera generació”

L’empresa, el mercat i el coneixement

EDUCACIÓ I TECNOLOGIA

L’ENGINYERIA, UNA NECESSITAT

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

SANTIAGO MONTEROENGINYER INDUSTRIAL

VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“Hom pot dir que la SA i el seu model no serveix per la societat del coneixement ”

Emprenedoria / EMPRESA 13JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ció i perspectives”, afegeix.La companyia també orga-nitza els Premis Eventoplus que, des del 2006, reconeixen les millors iniciatives del sec-tor. L’edició d’enguany, que se celebra el 8 de juliol al Pa-lau Sant Jordi, compta amb 146 candidatures i es preveu l’assistència de 800 convi-dats. Paral·lelament als pre-mis tindrà lloc la fira e-days, the event show, una jorna-da de dos dies on els millors proveïdors del sector poden mostrar a les organitzacions d’esdeveniments els seus pro-ductes, serveis i idees.

“Treballem per un nínxol de mercaton la gent necessita molta ajuda”

EVENTOPLUS I EL MERCAT DELS ESDEVENIMENTS CORPORATIUS

D’esquerra a dreta, José García, Lynn Wong i Eric Mottard, els tres fundadors d’Eventoplus. / CEDIDA CARIBBEAN

Eventoplus va néixer fa vuit anys com el primer portal d’Internet dedicat a l’organització d’esdeveniments (convencions, incentius, congressos...) a Espanya. Durant aquests anys, ha anat desenvolupant i ampliant les seves activitats fins a posicionar-se, actualment, com el referent del sector dels esdeveniments i reunions corporatives de la Península Ibèrica, Mèxic i Argentina.

M. SORT

Tot va començar l’any 2000, quan els tres fundadors, Eric Mottard, José García i Lynn Wong, treballaven junts en una consultoria. La idea va ser de Lynn, que ja tenia més de vuit anys d’experièn-cia en esdeveniments: crear un portal d’Internet que per-metés a tots aquells que or-ganitzen actes fer-ho d’una forma més fàcil i oferint-los gratuïtament tots els recur-sos que necessiten, com con-sells d’organització, idees originals, un directori com-plet de proveïdors, tota la informació del sector, ajuda personal per a la recerca de proveïdors, etc. “Ens apropà-vem als 30 anys i vam decidir que era el moment de crear la nostra empresa. Érem un equip que teníem comple-mentarietat i internacionali-tat. Per això, vam dimitir de l’empresa on estàvem i vam posar en marxa Eventoplus”, explica José García, un dels tres socis fundadors de la companyia. Calia buscar finançament, però l’empresa s’havia cre-at pocs dies després de la fallida de les .com, que va su-posar el principi de la fi del fi-nançament a Internet. Ho van intentar per diverses vies: di-recta, per intermediari, per programes públics de suport a emprenedors... I d’aques-ta experiència en van treu-re moltes anècdotes, però ni una pesseta... Per això van decidir oblidar el finança-ment i tirar endavant l’em-presa ells tres, amb costos absolutament mínims, com una “guerrilla”: “Vam invertir els nostres propis estalvis i vam centrar tots els esforços a construir el web, omplir-lo de continguts i parlar amb els proveïdors del sector per-què es publiquessin”, afirma García. D’aquesta manera, www.eventoplus.com es va llançar a principis del 2001.

Un sector que creix Avui dia, el mercat dels esde-veniments corporatius mou més de 5.000 milions d’euros anuals, i el sector ha crescut a un ritme exponencial. “Tre-ballem per un nínxol de mer-cat on la gent necessita molta ajuda. Així, a mesura que el sector s’expandia, nosaltres també ho fèiem”, assegura José García. A finals del 2004, Eventoplus va obrir una fran-quícia a Mèxic, i el 2006, a Ar-gentina. “Finalment, el 2007 vam fer el salt al mercat por-tuguès i vam passar de ser un portal espanyol a ser un por-tal ibèric”, destaca García, tot i que també reconeix que en-dinsar-se a Europa és compli-cat perquè hi ha una barrera idiomàtica forta.

Els altres serveisEl Grupo Eventoplus no no-més té el portal eventoplus.com, sinó que també se cen-tra en altres serveis, com la revista eventos Magazi-ne, que comparteix contin-guts amb altres revistes de

França i Itàlia. La formació és un dels altres puntals del grup, que ha vist com molts professionals que han d’or-ganitzar actes no tenen cap formació específica i no dis-posen de temps suficient per fer un curs llarg. “Ja portem 12 edicions de cursos inten-sius adreçats a tots aquells que treballen al sector dels esdeveniments, i també hem

impartit cursos per als mi-llors màsters del sector, com a la Complutense, a la UAB, a Deusto, EAE, ESERP...”, ex-plica García. Dins l’àrea de formació d’Eventoplus s’ha creat una espècie “d’unitat d’intel·ligència”: “Som l’única entitat privada que publica in-formació sobre el mercat dels esdeveniments a Espanya. Parlem de tendències, evolu-

El mercat dels esdeveniments corporatius ha crescut molt i mou més de 5.000 milions d’euros anuals

Barcelona és una ciutat puntera en la captació de convencions, congressos i fires a nivell mundial, per tant, no ens ha de sorprendre que sigui des d’aquí des d’on s’impulsin iniciatives com Evento-plus, un portal que s’ha erigit com a buscador on aquells que el visi-tin poden trobar tot allò que necessiten per participar en un d’aquests esdeveniments.

La motivació d’Eventoplus entronca directament amb la presència que té la ciutat de Barcelona com a fira capdavantera en el camp de les fires professionals. Una posició que ha estat guanyada, no només grà-cies al clima, la qualitat de vida i el menjar d’aquesta terra, sinó prin-cipalment per la capacitat organitzativa i de feina de les persones que munten i promouen aquests esdeveniments. El fet que hi hagi empreses especialitzades com Eventoplus ens fa veure la capacitat de projecció que pot tenir, i té, aquest sector, sobretot quan hi ha gent que és capaç de veure les oportunitats que ofereix.

EVENTOPLUS

Cristian RoviraPresident d’Aijec

“L’any 2007 vam passar de ser un portal espanyol a ser un portal ibèric, gràcies a l’expansió cap a Portugal”

14 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008EMPRESA / Anàlisi

gues les vacances d’estiu dels alumnes? Caldria replantejar el calendari escolar? El perí-ode de descans estiuenc d’en-guany és de 12 setmanes, del 19 de juny al 15 de setembre, i, com en altres anys, no han faltat les veus que lamenten les dificultats de les famílies per ocupar-se dels infants du-rant aquests 3 mesos.

La FAPAC (Federació d’As-sociacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) s’ha manifestat públicament dema-nant un calendari escolar més racional, que eviti la dràstica

Aprendre a governar el temps

funditat la nostra societat i la nostra manera de viure. Ve-gem-ne alguns.

Horaris laborals Segons un estudi de l’empresa Randstad, a Espanya un treba-llador passa, de mitjana, 42,2 hores setmanals al seu lloc de treball. De mitjana, treballem unes 1.800h. anuals, una de les xifres més elevades de la UE, però el nostre rendiment és un dels més baixos.

Nombrosos indicadors coin-cideixen a assenyalar, des de diferents perspectives, el ma-teix problema. Així, mentre que durant els darrers 50 anys les empreses holandeses han reduït la seva jornada laboral, de mitjana, en un 34%, les es-panyoles només ho han fet en un 12%. I, en conjunt, s’estima que el temps de treball per-dut o desaprofitat a Espanya equival al 8,1% del PIB.

En plena coherència amb aquestes dades, la mentalitat predominant en l’àmbit labo-ral al nostre país és rígida i obsoleta. Per norma general, encara es continua primant, per damunt de tot, la presèn-cia física al lloc de treball. I, de manera encara més ab-surda, es tendeix a identifi-car “hores de presència a la feina” amb “rendiment labo-ral”, la qual cosa, òbviament, a banda de ser un error ma-júscul, comporta gravíssimes disfuncions socials.

En el marc d’un recent semi-nari organitzat per l’IESE, la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va afirmar que de les 1.415.000 empreses espanyo-les legalment constituïdes, tan sols un 7% es poden con-siderar “familiarment respon-sables”.

Horaris escolarsLa redacció d’aquest article coincideix amb la finalització del curs escolar 2007-2008, i també amb la reaparició d’un vell debat: són massa llar-

Vivim a ritme frenètic, sota la pressió de mil i una activitats, i presoners d’uns horaris que sovint ens provoquen fortes tensions, inquietuds, estrès i malestar. S’imposa una reflexió serena i lúcida sobre els usos del temps. És a dir: sobre com i de quina manera vivim la nostra vida. Un home savi ja ho va advertir fa molts anys: “Un minut que passa és irrecuperable. Sabent això, com podem malgastar tantes hores?”, Gandhi.

HORARIS RESPONSABLES

dicotomia entre períodes lec-tius i períodes de vacances i faciliti la conciliació familiar i laboral. En la mateixa línia, nombrosos experts en educa-ció qüestionen la distribució dels 175 dies lectius que esta-bleix la llei a Espanya (nova-ment un dels països amb més hores lectives, un 3% per so-bre de la mitjana de la UE), que transita bruscament dels trimestres feixucs i inacaba-bles... a les vacances intermi-nables.

ARHOESón les sigles per designar l’Asociación para la Racio-nalización de los Horarios Españoles (www.horario-senespana.com), entitat que va iniciar la seva actuació l’any 2001, i que sota la di-recció de l’entusiasta i infati-gable Ignasi Buqueras i Bach ha desenvolupat, i continua desenvolupant, una extraor-dinària labor en favor d’uns horaris més saludables per al conjunt de la ciutadania.

“En España nos levantamos a una hora parecida a la de los

demás países europeos, pero nos acostamos, por término medio, una hora más tarde que ellos; nuestras jornadas laborales son más largas, pero menos productivas; solemos dedicar a nuestros almuerzos el doble de tiempo que ellos, y para algunos es lo mismo estar en el lugar de trabajo que trabajar”. Aquest és el di-agnòstic que obre la introduc-ció del llibre divulgatiu de la tasca d’ARHOE durant el pe-ríode 2001-2006.

Tot seguit formula amb clare-dat la seva preocupació cen-tral: “En estas condiciones, conciliar la vida personal y familiar con la laboral es cada día más dificil. Por descon-tado, la mujer es la gran per-judicada por estos horarios”.

I a continuació planteja la seva particular utopia de fu-tur: “Sin duda, hay personas que defienden los horarios actuales, que los consideran una de nuestras más genui-nas señas de identidad, en lí-nea con el eslogan “España es diferente”. En efecto, son muchos los que nunca se

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

“Treballem unes 1.800 hores anuals, xifra molt elevada a la UE, tot i que el nostre rendiment és dels més baixos ”

“El temps de treball perdut o desaprofitat a Espanya equival al 8,1% del PIB”

Si féssim una enquesta per investigar quin és el bé més escàs i preuat entre els pro-fessionals més diversos (des dels alts directius, fins als operaris de planta, passant pels administratius o els tèc-nics de qualsevol mena...), amb tota seguretat el temps apareixeria en una de les pri-meres posicions. Em refe-reixo al temps expressat en totes les seves modalitats: el temps de treball necessari per assolir els objectius es-tablerts; el temps personal, familiar i d’oci; el temps que ve delimitat pels horaris la-borals, la gran frontera (més o menys flexible) que confi-gura la nostra activitat diària; el temps que marca els ritmes de treball; el temps per estu-diar i formar-se; el temps per badar i no fer res... És a dir, el temps considerat a partir de les seves dues principals va-riables: la quantitat i la capa-citat de control que tenim so-bre ell, ja que, en el fons, tots els grans debats sobre l’orga-nització i els usos del temps es poden sintetitzar en aques-tes dues dimensions.

El temps és molt més que una simple seqüència lineal d’ac-tivitats, més o menys orde-nades i reiteratives, i esdevé l’element decisiu que confi-gura, modula i revela les nos-tres autèntiques prioritats vitals. Per això a ningú no poden sorprendre els nom-brosos i diversos intents de modificar l’organització i els usos del temps com a pas previ per transformar en pro-

Encara es continua identificant les hores presencials a la feina amb rendiment laboral, error que comporta greus disfuncions socials. /ARXIU

Anàlisi / EMPRESA 15JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

HORARIS RESPONSABLES

han planteado la posibilidad de cambiarlos porque creen que ya estan bien las cosas como están. Es una cuestión de inercia. Pero si deseamos que los españoles vivan me-nos estresados, que sepan valorar el tiempo, que lo dis-fruten con libertad, que sean capaces de compatibilizar sus diferentes responsabi-lidades y, en definitiva, que tengan una mejor calidad de vida, deberemos vivir según horarios más racionales, si-milares a los de la Europa a la que pertenecemos”.

Els dies 18 i 19 de novembre ARHOE celebrarà a Tarragona el III Congreso Nacional para la Racionalización de los Ho-rarios Españoles, en el qual esperen congregar unes 500 persones dels àmbits més di-versos: empresarial, educatiu, acadèmic, polític, etc... per continuar avançant per fer re-alitat el seu gran objectiu: una organització més racional del temps i una vida més equili-brada i saludable per tothom.

Fòrum Català de Persones Expertes per a un Reparti-ment Igualitari del Temps de TreballÉs una iniciativa del Depar-tament de Treball de la Ge-neralitat de Catalunya que ha reunit un nombrós grup d’experts i ha elaborat un es-tudi sobre aquesta matèria. Les conclusions d’aquest tre-ball, orientades a reordenar els usos socials del temps des de la perspectiva de la igualtat d’oportunitats en-

tre dones i homes, recomana l’adopció de les següents me-sures:

1) Incentivar les empreses perquè promoguin formes flexibles d’organització del treball (flexibilitat en les hores d’entrada i sor-tida, treball puntual des de la llar, compactació de la jornada laboral...)

2) Oferir accions formati-ves específiques sobre la igualtat d’oportunitats en el món laboral adreçades al personal directiu de les empreses, els responsa-bles de RRHH i els repre-sentants sindicals

3) Oferir permisos labo-rals de curta durada reco-llits dins del conveni col-lectiu i flexibles per a la cura d’infants i persones dependents

4) Incentivar les empreses perquè fomentin que els homes s’acullin a mesures de conciliació

5) Avançar en una pro-gressiva adaptació a l’ho-rari europeu

6) Fer recerca i crear els mecanismes sistemàtics d’investigació per a un se-guiment acurat de les vari-ables de gènere i classe

7) Promoure campanyes institucionals transversals de sensibilització i consci-enciació

8) Promoure la implan-tació de bancs de temps o borses d’hores (haver i deure) per tal que els tre-balladors puguin gestio-nar el còmput total d’ho-res contractades

9) Fomentar que les em-preses ofereixin serveis o permisos per a la realitza-ció de tasques d’atenció i cura (naixement, perso-nes dependents...), amb una quota irrenunciable reservada als homes

10) Promoure la inclusió d’acords en la negociació col·lectiva de les empre-ses i/o sectors sobre la distribució dels horaris i la jornada laboral

Mesures interessants, sens

dubte, per racionalitzar l’ús del temps i afavorir la igual-tat d’oportunitats, encara que tenyides d’una connota-ció ideològica excessiva, al meu entendre. L’anècdota di-vertida és que van ser expo-sades públicament, el passat 12 de juny, amb més d’una hora de retard sobre l’ho-rari previst! Un exemple ben simptomàtic de com sovint el temps se’ns esmuny dels dits com si fos un peix...

FlexiseguretatI, simultàniament a totes aquestes iniciatives, la Unió Europea acaba d’aprobar l’ampliació de la jornada la-

boral màxima fins a les 60 hores setmanals (o 65h, en casos excepcionals), enmig d’una forta allau de crítiques. El ministre de Treball espa-nyol, Celestino Corbacho, ha afirmat que aquesta mesura suposa “el retorn d’Europa al S.XIX”. Es tracta, lògica-ment, d’una ampliació que ha de ser voluntàriament ac-ceptada pel treballador, amb caràcter temporal, i a canvi, en teoria, d’una major segu-retat del seu lloc de treball.

En qualsevol cas, aquesta mesura, dissenyada per tal que les empreses europees puguin afrontar amb més garanties d’èxit la creixent

competència internacional, torna a posar sobre la taula la gran pregunta: fins a quin punt són racionals els nos-tres horaris? L’actual orga-nització del temps ens per-met viure bé?

Aprendre a governar el tempsAquesta és, sens dubte, la gran assignatura pendent. El repte, individual i col·lectiu, que només assolirem través de la maduresa en l’exercici de l’art de viure. Necessitem adquirir aquesta saviesa, ne-cessitem, com diu la cançó, fer del temps el nostre millor aliat.

“D’1.450.000 empreses espanyoles tan sols un 7% són familiarment responsables”

“Al novembre, ARHOE celebrarà el III congrés sobre la racionalització dels horaris”

“Fins a quin punt són saludables els nostres horaris? És possible viure d’una altra manera?”

Generant confiança

Ajuda els qui ajuden Fa més de deu anys que vàrem posar en marxa el Pla Ajuda. Amb ell, totes les entitats sense ànim de lucre gaudeixen de descomptes de fins al 72,49% en els seus enviaments nacionals i un 20% en els internacionals.

Les coses més senzilles estan plenes d’esperança.

902 300 400 www.mrw.es

16 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUBoehringerNova línia a Sant Cugat

La multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim invertirà 6,3 milions en una nova línia de producció d’injectables que s’instal·larà a la seva fàbrica de Sant Cugat. La nova línia estarà a ple rendiment el 2011 i perme-trà una producció de 245 milions d’ampolletes anuals. A la planta es fabriquen especialitats farma-cèutiques per a més de 100 paï-sos d’arreu del món i és la pri-mera productora d’injectables del grup.

Caixa CatalunyaVolcada amb els parcs eòlics

Caixa Catalunya porta inver-tits des de l’any 1995 més de 700 milions d’euros en parcs eòlics distribuïts per la majoria de comunitats autònomes de l’Es-tat espanyol i també a França, Portugal i Alemanya. D’aquests 700 milions, el 40% correspo-nen a projectes en què Caixa Catalunya ha liderat el procés de finançament aportant bona part del capital i buscant altres socis, mentre que en el 60% restant l’en-titat s’ha limitat a ser un creditor més. La participació en el total de projectes de Caixa Catalunya ha contribuït a la construcció de parcs eòlics a tot l’Estat amb una potència instal·lada de 5.100 megawatts.

Caixa ManresaCompte per a grans empreses

Caixa Manresa ha creat un compte d’estalvi per a empreses i grans clients perquè s’hi dipo-sitin els excedents de tresoreria, a un tipus d’interès competitiu i amb disponibilitat immediata. El compte no necessita cap import mínim de contractació ni fixa cap termini o límit per mante-nir la inversió, per la qual cosa compta amb una disponibilitat total i immediata. Està remune-rat per trams, basat en el saldo mitjà mensual i en funció de l’Euribor.

CetemmsaCentre tecnològic de l’any

El centre tecnològic Cetemmsa de Mataró va rebre ahir el premi Protextile 2008, que atorga aquesta revista professional de l’editorial de publicacions tèc-niques Fopren. El jurat va des-tacar tant la trajectòria com la seva tasca en recerca i innova-ció de teixits intel·ligents.

DanoneIncrementa la seva facturació

Danone va facturar l’any pas-sat 1.264,30 milions d’euros a Espanya, amb una alça d’un 8% respecte al negoci de l’exercici anterior. El 2007 es va tancar amb uns beneficis més amor-titzacions de 280,29 milions, un 13,6% més anual. La firma té 1.705 treballadors distribuïts en cinc fàbriques, on s’elaboren 527.000 tones de iogurts, postres làctics i formatges frescos.

Gas NaturalMillor empresa a França

El grup Gas Natural ha rebut el premi de millor empresa espanyola de l’any a França,

que atorga la Cambra de Comerç d’Espanya al país veí. L’organisme destaca l’esforç inversor de la companyia catalana i la seva “constant capacitat d’adaptació i de creixement”.

GECFormació a Volkswagen

La consultora catalana de gestió del coneixement GEC oferirà cursos de formació a més de 50.000 empleats de Volkswagen a Europa, gràcies a la implantació de l’anomenada plataforma Virtagora que ha impulsat la companyia al Regne Unit. Aquesta plataforma permet als treballadors inscriure’s a diferents cursos de formació a través d’internet, cosa que redueix notablement les despeses de gestió.

ImanIncrementa la seva facturació

El grup de capital català que integra diverses firmes espe-cialitzades en la subcontrac-tació de serveis professionals per a empreses, ha registrat el 2007 una facturació de més de 124,7 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 31.6% respecte a l’exercici anterior. El grup preveu créixer entorn al 15% el 2008, fins arribar als 143 milions d’euros.

Laboratoris OrdesaPrima la innovació

Laboratoris Ordesa, empresa catalana de productes per a l’ali-mentació infantil amb la marca Blevit, ha posat en marxa un nou centre de recerca, desenvo-lupament i innovació (R+D+I) al Parc Científic de Barcelona, projecte que ha requerit una inversió d’un milió d’euros en

maquinària i el fitxatge de cinc investigadors que se sumaran als dos que ja hi estan treballant. La companyia dedica un 5% de la facturació anual a recerca, molt especialment a l’àrea de les llets per a lactants, segment en què controla més d’un 25% del mercat espanyol.

La FagedaAugmenta els guanys un 22%

La cooperativa La Fageda va facturar l’any passat 8,9 milions d’euros, un 22% més que el 2006. La Fageda, que té activitats de jardineria, ramaderia, un viver i la planta de làctics, explica que aquesta darrera activitat, l’elabo-ració de iogurts i postres làcties, representa el 88% de la factura-ció global. L’important augment de la facturació es deu al pro-gressiu augment de la presèn-cia dels productes de La Fageda en les superfícies comercials de Catalunya.

MajoralUna botiga nova a l’any

La joieria Majoral, que desen-volupa un activitat de clar per-fil artesà, ha elaborat un pla per créixer en què es pretén doblar la facturació a l’engròs d’aquí al 2012, obrint una botiga a l’any. Quant a les possibles noves obertures, a Majoral li sembla-ria lògic que Madrid se sumés a l’actual xarxa d’establiments de Formentera (2), Barcelona (2), Manresa (1) i negocis en franqui-cia a Girona i València. Quant a l’estranger, surt el nom de Venè-cia, una plaça estratègica per la seva importància turística i per ser una de les capitals de l’art contemporani.

Mango10 anys per triplicar la xarxa

La cadena de moda Mango no ha apreciat, “de moment”, l’im-pacte de la desacceleració eco-nòmica en la seva xifra de ven-

des. Segons assegura el seu director general, Enric Casi, la facturació del grup ha crescut un 14% en els primers mesos de l’any i, fet i fet, planeja triplicar la seva xarxa comercial durant la pròxima dècada.

Mútua IntercomarcalAugmenta els guanys un 85%

Mútua Intercomarcal va obte-nir un benefici de 23,5 milions d’euros l’any passat, un 85,6% més que l’any anterior, men-tre que els seus ingressos van créixer un 14,2%, fins als 158,85 milions d’euros. Mútua Interco-marcal, amb 53.294 empreses associades, va donar cobertura a 241.826 treballadors en règim general i 41.234 per compte propi, un 4,3% i un 2,5% més que el 2006, respectivament. L’enti-tat compte actualment amb 38 sucursals i 12 delegacions repar-tides per tot Espanya, i una plan-tilla de 308 treballadors.

Puig Beauty & FashionVol superar els mil milions

El grup Puig Beauty & Fashion preveu superar el llindar dels 1.000 milions d’euros d’ingres-sos nets el 2008, després de tan-car el 2007 unes vendes netes de 954 milions, amb un alça del 12% respecte a l’any anterior. Les fra-gàncies han representat un 80% dels ingressos nets el 2007, grà-cies en gran mesura a l’èxit dels nous llançaments.

Pepsi, Procter&Gamble, PwCPolítiques de diversitat

PricewaterhouseCoopers (PwC), juntament amb Ford, Pepsi, Procter&Gamble i IBM, han estat triades com les empre-ses amb més bones polítiques de diversitat de tot el món, segons la classificació que elabora la revista especialitzada en diver-sitat laboral DiversityInc. La revista ha creat un nou rànquing de les companyies més compro-meses amb la creació d’una cul-tura que fomenti la diversitat laboral, de gènere i de raça.

RocaVendes històriques

Roca Corporació Empresarial, dedicada al disseny, producció

Panorama / EMPRESA 17JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUACC Spain Acomiada 230 empleats

L’empresa de compressors industrials ACC Spain (antiga Unitat Hermètica) anuncia als sindicats que tancarà la seva fàbrica de Cervera (Segarra), que dóna feina a unes 180 persones, entre fixos i temporals. La mesura per pal·liar les pèrdues de la companyia anirà acompanyada de l’aplicació d’un ajust de 50 treballadors a la planta de Sant Quirze del Vallès.

Air BerlinConflicte lingüístic

Arrel del conflicte lingüístic de si l’aerolínia alemanya ha d’in-cloure el català en la seva pàgina web o no, Joachim Hunold, director d’Air Berlin, ataca el català i situa els nacionalismes com un retorn a l’Edat Mitjana. Se n’han fet ressò el Financial Times, Der Spiegel, Die Welt i Le Figaro, entre d’altres.

Aliança El seu benefici cau un 86%

El benefici de L’Aliança va caure l’any passat un 86%, fins als 1,66 milions d’euros, a causa del pro-cés de reestructuració intern que està impulsant la mútua. L’entitat espera culminar aquest any els canvis i encetar llavors una nova etapa, caracteritzada per la captació de nous assegu-rats. No es descarta que el crei-xement vingui, en part, de la compra d’altres companyies. La reestructuració de la mútua ha servit, segons el grup, per millo-rar la gestió hospitalària i incor-porar nous socis.

Continental Elimina 3.000 llocs de treball

L’aerolínia nord-americana Continental Airlines prescin-dirà de 3.000 treballadors de la

seva plantilla, reduirà un 16% el nombre de vols i retirarà 67 avi-ons Boeing 737-300 i 737-500 per “salvar la companyia” de la crisi motivada per un preu del petroli “extremadament alt”. En una carta remesa als 45.000 emple-ats de la companyia, el presi-dent de Continental, Larry Kell-ner, ha apuntat que la situació de la companyia és “preocu-pant”, però es mostra optimista per superar-la.

FbexEn venda

La promotora immobiliària cata-lana Fbex negocia amb fons d’inversió estrangers la venda de la majoria del capital per obte-nir liquiditat. La firma, afectada per la crisi immobiliària, porta mesos renegociant el deute amb bancs i caixes, per tal de garan-tir el negoci fins al 2011, data en què suposa que la conjuntura del sector haurà millorat. El director general, Óscar García, ha avan-çat que les negociacions es fan amb fons alemanys.

General MotorsTanca plantes a nord Amèrica

El gegant automobil ístic General Motors anuncia un dràstic pla de reestructuració. La firma tancarà quatre fàbri-ques, dues als Estats Units, una al Canadà i la quarta a Mèxic. En aquestes plantes s’hi fan models que tenen poca demanda. Segons el presi-dent de la companyia, Richard Wagoner, d’aquestes fàbriques en surten camions i vehicles totterrenys, automòbils que tenen poca sortida per culpa de l’encariment dels carbu-rants. D’altra banda, General Motors també està estudiant què fer amb la marca de tot-terrenys Hummer.

Habitat Acomiada 134 empleats

El grup immobiliari Habitat tanca l ’acomiadament de 134 treballadors dintre de l ’expedient de regulació d ’ o c u p a c i ó ( E R O ) q u e l’empresa va presentar sobre 160 empleats. L’acord al qual han arribat les parts preveu una indemnització de 40 dies per any treballat fins a un màxim de 24 mensualitats. Abans de la presentació de l’ERO, la plantilla del grup s’elevava a 390 persones. La promotora va perdre 313,2 milions d’euros l’any passat i haurà d’afrontar fins al 2010 un pagament anual de 120 milions d’euros en concepte d’interessos després de pactar amb 39 bancs el refinançament del seu deute, per valor de 1.586 milions. El deute haurà d’estar liquidat totalment el 2014.

Henkel Tancarà a Malgrat de Mar

La direcció de Henkel Ibèrica tancarà el 2010 la fàbrica de Malgrat de Mar, que dóna feina a 135 persones. Traslladarà la seva producció de deter-gents líquids a Montornès del Vallès. La companyia ha ofert a la plantilla de Malgrat de Mar la possibilitat de traslladar-se a Montornès. El comitè d’em-presa està “sorprès i indignat” amb el canvi, ja que no és moti-vat per cap mena de problema econòmic de la companyia.

Joieria J. RocaTanca al Passeig de Gràcia

La joieria J. Roca tancarà l’emblemàtic local que té al passeig de Gràcia, cantonada amb Gran Via, de Barcelona a finals d’aquest mes. La firma familiar continuarà, no obs-tant, amb la botiga de l’avin-guda Diagonal, cantonada amb el carrer Casanovas, i la que explota a l’Hotel Arts. L’empresa de joieria ha deci-dit tancar davant la impossibi-litat de fer front al nou lloguer que li demanava la propietat. La joieria J. Roca va ser fun-dada el 1898 i l’obertura del local de passeig de Gràcia data del 1934.

Lehman Brothers Perd 1.790 milions

El grup bancari nord-americà Lehman Brothers confirma unes pèrdues de 2.774 milions de dòlars (1.790 milions d’euros) en el segon trimestre de l ’exercici , davant els guanys de 797 milions que va registrar en el mateix període de l’any passat. El quart banc d’inversió més gran dels Estats Units ha destacat que la divisió més perjudicada ha estat la de mercats de capital, que va tenir registres negatius per valor de 1.547 milions d’euros.

Seop Presenta un ERO

L a c o n s t r u c t o r a S e o p , del grup Silver Eagle, ha presentat davant el jutjat mercantil número 1 de Madrid un expedient de regulació d’ocupació que afecta 306 persones, el 68,6% de la plantilla, composta per un total de 446 treballadors. El 17 de març passat, dia en què el grup va presentar el concurs voluntari de creditors, la plantilla de la constructora estava formada per 994 empleats, una xifra que ha reduït gràcies a la finalització de diverses obres que tenia entre mans. En aquests moments es troba en procés concursal.

i comercialització de productes per la cambra de bany, ha obtin-gut durant l’exercici 2007 unes vendes de 1.788 milions d’eu-ros, que representen un incre-ment del 9,4% respecte l’exercici anterior. Aquest creixement es deu, en gran mesura, a l’aposta de la companyia cap als mercats internacionals. Els països on s’ha produït un creixement més significatiu han estat: Marroc, Malàisia, Argentina i els anome-nats països BRIX (Brasil, Rússia, Índia i Xina).

SanitasIngressa més a Catalunya

Els ingressos de Sanitas a Cata-lunya han crescut un 13,5% al 2007, fins arribar als 132,9 milions d’euros, una xifra que confirma a aquesta comunitat com un lloc prioritari dins del pla d’expansió de la compan-yia. En aquests moments, Sani-tas passar del tercer al segon lloc en el rànquing general de les companyies d’assistència sanitària a Catalunya.

Sumol PharmaDonació de 7.000 euros

El laboratori Sumol Pharma ha donat 7.000 euros a l’Associació DAU de Barcelona, que entrena i capacita laboralment persones amb trastorns mentals severs. A més, segons ha comunicat l’empresa farmacèutica de Cas-telldefels, destinarà 7.000 euros més a una altra entitat durant aquest any. Aquestes donacions van suposar el 5% de la vendes netes de medicaments genèrics per al tractament d’aquest tipus de malalties l’any 2007.

Un Sol MónMillor Obra Social

La Xarxa d’Habitatge d’Inclusió de la fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya ha rebut una menció d’honor del jurat de la cinquena edició dels premis a la Millor Obra Social de les caixes d’estalvis. La xarxa dóna suport a entitats sense ànim de lucre que gestionin habitat-ges tutelats per a col·lectius en situació de risc d’exclusió resi-dencial. Compta amb 103 enti-tats participants, que gestionen un total de 512 habitatges.

18 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

Actualment, quin és el posicionament de Tibidabo? Des del 2004, el Parc va encetar un nova campanya: “Tibidabo, més a prop teu” amb l’objectiu de moure’ns cap a un nou posicionament que es centrés en una oferta d’oci de qualitat i hetero-gènia per tots els membres de la unitat familiar, sense limitació d’edats ni de ti-pologies, al costat de casa, Barcelona. Un posicionament estratègic de dife-renciació que potència dos valors que té el parc: un, el de la ubicació privile-giada, i l’altra el de la gestió de l’escolta activa, incorporant en la gestió del parc al client per mitjà de les seves aporta-cions en forma de suggeriments. Actu-alment el parc dóna resposta a més de 2.000 suggeriments a l’any, dels quals el 2007 es van incorporar com a millores un 72%.

La marca Tibidabo és sens dubte d’una notorietat inqüestionable. Però realment es coneix la realitat de la mateixa pel que fa a ofertes, serveis, possibilitats, etc?Cada cop es coneix més la nostra oferta. Tot i que és veritat que el sector serveis ha de fer un esforç major en comunica-ció pel fet de no poder agafar una part del servei i apropar-lo al consumidor, com sí passa amb els productes que els pots veure abans i provar-los, com ara una televisió o un cotxe. Per altra banda, però, l’alta penetració d’internet a les llars l’han convertit en un mitjà de comunicació ineludible a l’hora d’obte-nir informació. Per això, de cara l’any vinent hem apostat per renovar la plana web del Tibidabo per comunicar millor la nostra oferta.

Quines són les estratègies previstes per a curt i mig termini de Tibidabo? L’estratègia principal del parc és la ges-tió en qualitat, aplicant l’escolta activa, i incrementant també la dimensió so-cial i emocional del parc.

La competència real són els grans parcs d’atraccions-franquícies, situats fora de Barcelona?No, tot el contrari. De fet, la resta de parcs d’atraccions ens permeten am-pliar el mercat ja que poden ser, i són, complementaris. Normalment, les per-sones només dediquem unes hores d’oci a parcs d’atraccions i la varietat fa més gran aquesta bossa. Nosaltres competim amb la programació espor-tiva del cap de setmana, amb els cen-tres comercials, amb les activitats ex-traescolars i a l’estiu, amb la platja.

Pensa que la seva empresa dedica un pressupost suficient en comunicació? Sí, i tant! Òbviament, se’n podria destinar més. D’aquesta forma però

les accions que es duen a terme són fruit d’un anàlisi exhaustiu per aconseguir els millors resultats. Ara bé, la comunicació més potent és la que es genera al mateix parc, fent el màxim perquè les persones que ens visiten se’n vagin contentes.

Un producte tan volgut i tan arrelat a la ciutat, sembla que hauria de produir un fort sentiment d’orgull i pertinença en els bar-celonins. És així? És clar que sí! El millor que tenim és el simbolisme del Parc, les històries que han viscut les persones al Tibidabo. Històries que un dia van viure com nens petits, posteriorment com adolescents i en l’edat adulta, com a pares i avis. Poques marques existeixen al mercat amb la força suficient per produir els records que produïm al Tibidabo, fem sentir vivències de felicitat en primera persona.

Què representa dins la seva estratè-gia global el màrqueting de fidelització?A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha al voltant de 5 milions de per-sones. Si suposéssim que poguessin venir totes, amb una campanya de co-municació atractiva podríem fer-les venir a totes un cop en vuit anys. No puc ni pensar que faríem al novè any si no treballéssim en la fidelització...

Què aporta la vinculació a l’Ajuntament de Barcelona?En primer lloc va aportar la seguretat necessària per fer escampar els fantasmes del tancament del parc. En segon lloc va incorporar la gestió de Grup BSM al servei del parc, que

juntament amb la confiança generada, va permetre definir la línia estratègica que el parc havia de seguir per tornar a ser el Tibidabo emblemàtic de sempre.

El màrqueting no és un departament, sinó una filosofia d’empresa. Hi està d’acord?Sí, totalment d’acord i satisfactòria-ment és així al Tibidabo. Des de la di-recció fins a la persona que opera en una atracció. Un departament de màr-queting té la força que té, una campa-nya de publicitat té els impactes que té, treballar amb un equip de gent que fa que els nostres clients tornin a ve-nir és el màrqueting personalitzat.

Com veu el nivell de la publicitat en general, al nostre país?Crec que el nivell és alt i encara més tenint en compte que cada cop és més difícil ser original. Normalment, si veig algun anunci que no entenc, penso que no dec ser el target...

Quin anunci, en qualsevol mitjà o sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? La veritat és que no recordo cap ara mateix, en recordo un però de fa molts anys que va aconseguir que el meu germà mitjà i jo acabéssim per terra plorant. Era un anunci de Rian-xeira que protagonitzaven els Martes i Trece. La veritat és que la producció de l’anunci era més que senzilla. Ara bé és una prova de com n’és de rendi-ble emocionar.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

“Competim amb la programació esportiva i els centres comercials”

ENTREVISTA A MARC CAPELLA, CAP DE MÀRQUETING, COMERCIAL I ATENCIÓ AL CLIENT DEL PARC D’ATRACCIONS TIBIDABO

Marc Capella fotografiat al Parc d’atraccions Tibidabo amb la ciutat de Barcelona de fons. / CEDIDA

En Marc, 33 anys, és diplomat en Ciències Empresarials tot i que va complementar la seva formació amb un màster de màrqueting a Esade.Abans de treballar al Tibidabo, porta-va un negoci de restauració. Escoltarmúsica és una de les seves aficions preferides, destacant per sobre de tots els Smiths, com també ho és la lectura.

A part de la Talaia, que li produeix vertigen a la vida?La incomprensió.

Digui’m tres coses de les que esti-gui totalment segur?La raó és ambigua. L’ambigüitat té mol-tes interpretacions. Les interpretacions difícilment són objectives. Per tant un pren decisions en la manera que raona.

Quantes vegades ha pujat a l’avió... del Tibidabo?Més de 10.

A la darrera setmana, ha comptat fins a deu moltes vegades abans de respondre?No, ara utilitzo altres tècniques.

Quan era petit, què volia ser de gran?Jugador de bàsquet o cantant.

Quin pal li agrada més: ors, copes, espases o bastons? El d’ors el trobo vulgar, el de bastons agressiu, el de copes sobri. M’agrada el d’espases perquè sembla un cavaller.

Vinga, digui’m la seva virtut més valuosa..Si de veritat vull una cosa sóc constant fins aconseguir-la.

El millor de la programació, són els anuncis?Sortosament, no sempre.

És capaç de ballar una sardana?Sí, de passada però seria capaç de fer riure a qui em veiés.

A nivell personal, que fa per acon-seguir un món més sostenible?M’he tornat una mica maniàtic amb el malbaratament de l’aigua.

Una frase que li agradi dir sovint.Voler és poder.

MÉS QUE PERSONAL.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ÀGATA SERRA

Quins sectors econò-mics són els més impor-tants a la comarca?Els sectors tradicionals són els que encara tenen més pes, com el tèxtil i el de l’adoberia. I també el de les arts gràfiques, el metal·lúrgic i, evident-ment, la construcció, es-pecialment a través de la ceràmica.

Quina importància té el turisme per a l’Anoia?En aquest aspecte, estem una mica a les becero-les. Tot just comencem amb el turisme rural, però veiem un futur ambpossibilitats, ja que tenim espais a potenciar com són els castells, els museus... Ens queda molt per avançar en turisme comercial, i és un sector que potenciarem.

Han notat un fre en el creixement econòmic en els darrers mesos?En general, s’ha notat. Hiincideix el cost del petroli i l’elevada inflació. Són dades preocupants, per-què cada dia perdem com-petitivitat. Si a això afegim que costa que les entitats financeres deixin prés-tecs per tirar endavant, la situació és complicada.

Quines altres dificultats es troben els empresaris?Patim l’atur més important

“Hem perdut oportunitats per manca de sòl industrial”

de Catalunya, ens situem al voltant del 12% i tenim uns dels PIBs més baixos de Catalunya. Malgrat la nostra situació geogràfica, al centre de Catalunya i al peu de l’autovia A-2, no hem sabut aprofitar prou bé oportunitats, com el turisme o les botigues de fàbrica. En aquest sentit, sempre hem defensat un centre comercial que aglutinés aquest tipus de comerç, actualment molt dispers. Seria un apara-dor importantíssim al qual hi podrien venir prop d’un milió de persones a l’any, que podrien aportar riquesa al territori.

L’aeròdrom Igualada-Òdena el qualifiquen com una de les infraestructures

estrella de la comarca. Per quin motiu?Ens agradaria que aquest aeròdrom pogués aco-llir l’aviació corporativa empresarial, que està creixent entre un 15% i un 20% cada any. L’aeroport del Prat no creix tant i cal buscar un altre espai, que la Generalitat ha dit que hauria de trobar-se a un màxim de 80 quilòmetres de Barcelona. L’aeròdrom Igualada-Òdena no només compleix aquesta condi-ció sinó que, a més, té la bona comunicació. Això podria representar una revolució a casa nostra, ja que a la vegada es podria crear un entorn per al sector aeronàutic i també per a la logística de valor afegit.

La UEA reclama més sòl industrial. Per què?Hem perdut oportunitats importants per manca de sòl industrial. Empre-ses que s’han volgut des-localitzar del cinturó de Barcelona o del Vallès, que estan saturats i amb uns preus molts alts, no han pogut instal·lar-se aquí. A aquesta pro-blemàtica, també s’hi afegeix la manca de potència elèctrica. Ja hem reivindicat al con-seller Nadal les necessi-tats que tenim i en certa forma ja se’ns ha respost que en breu disposarem d’espai disponible i, a més, això anirà acompa-nyat d’un subministra-ment elèctric garantit.

Amb motiu del 25è aniversari han presentat un llibre, Anoia 2032, que tracta de com ha de ser la comarca d’aquí a 25 anys. Presenta com ha d’ésser el nostre futur i plan-teja moltes oportuni-tats, com l’aeròdrom, la construcció d’un World Trade Center a Igualada, que impulsaria el sector terciari; i el Parc Motor de Castellolí, que seria el segon de Catalunya, des-prés de Montmeló que es queda petit. Nosaltres podríem oferir al sector de l’automòbil un espai adient per poder fer proves.

Ramon Felip al seu despatx. / CEDIDA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A RAMON FELIP, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA

CECOT

LA VAGA DE TRANSPORTISTES PROVOCA PÈRDUES DE 100 MILIONS D’EUROS DIARIS

LES EMPRESES S’INTERESSEN CADA COP MÉS PER LA CONTRACTACIÓ EN ORIGEN

Durant els dies de vaga dels transportistes, la pa-tronal Cecot va fer una estimació econòmica de les despeses diàries que les empreses catalanes esta-ven assumint. En els quatre primers dies de vaga, per als sectors que representa la Cecot el cost va superar els 400 milions d’euros. La patronal va cri-ticar que “pels interessos d’un col·lectiu concret i minoritari, en un moment de desacceleració econò-mica com en el que estem, rebi les conseqüències el conjunt de l’economia del país”.

La Unió Empresarial del Penedès i el Consell Co-marcal de l’Alt Penedès han presentat el Pla de Ciu-tadania i Immigració sota l’eslògan ‘Contracta, és fàcil’, una guia per conèixer les diferents opcions a l’hora de contractar persones estrangeres. Aquesta iniciativa pretén ajudar els empresaris contrac-tants, que sovint es queixen de manca d’informació, ja que clarifica alguns punts complexos de la legis-lació referent a contractació i residència de perso-nes estrangeres.

UEP

La comarca de l’Anoia no només ha patit la deslocalització de les fàbriques del tèxtil sinó que tampoc ha sabut diversificar prou bé la seva economia. Ara, però, afronta nous reptes que per-meten mirar amb optimisme el futur. Ens en parla el president de la Unió Empresarial de l’Anoia.

LA CONTRACTACIÓ D’OBRA PÚBLICA A CATALUNYA CAU UN 26’9%

En els cinc primers mesos del 2008 la licitació d’obra pública va assolir la xifra de 2.967,6 milions d’euros, el que suposa un descens respecte als 3.862,6 milions d’euros del mateix període de l’any anterior, segons dades de la Cambra Oficial de Con-tractistes d’Obres de Catalunya. Concretament, su-posa una disminució del 21’1% en termes nominals i del 26’9% en termes reals, és a dir, descomptant la variació de les despeses.

CCOC

La UEP assessora sobre la contractació en origen. / CEDIDA

20 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA BRANDING DIRECCIÓ MÀRQUETING RECURSOS HUMANS

ALVADOR GUASCHPRESIDENT COMISSIÓPRESIDENT COMISSIÓ IINTANGIBLES (NTANGIBLES (AACCCCIDID))

JUAN CARLOS RIBADDIREIRECCTORTOR GGENERALENERAL

D’AGRUPA ASSESSORS EN RRHH

Assolir la posiciódesitjada

Anunci curiós el d’una cervesa que ens presenta un expert quearriba a ser famós per la seva capacitat de fer una tasca millor que la resta de la gent: comptar calories. Resulta evident que no-més és un anunci i que els seu protagonista és un personatge deficció, tot i això no deixa de ser un bon punt per començar a re-flexionar sobre màrqueting. Tota empresa ha de tenir un do queli faciliti la venda, o el que és elmateix, la capacitat de fer alguna cosa millor que els seus competi-dors. És tasca del seu responsa-aable de màrqueting la de saber-hodetectar i comunicar de manera efectiva, si ho fa bé podrà arribar a assolir el posicionament desit-jat, que no és més que arribar a ser reconegut pels seus clients precisament per aquest do. Hi ha exemples per cada sector i mercat: en automòbils una mar-rrca ens comunica que té el do de fer els cotxes més segurs mentreque una altra els fa més ecolò-gics, fins i tot hi ha una amb el do de fabricar automòbils capaços de generar emocions.... Per cert,t’agrada el màrqueting?

MARCEL GALLISOCIDIRECTOR D’ACTICOM

Management &espiritualitat

Més enl là de los coses finançament tangibles està naixent una nova consciència per la integritat, la responsabilitat,la transcendència i l’eticitat. El moviment de la qualitat s’ha trobat amb el moviment delsintangibles i ha insistit en la qualitat total. Però la direccióper valors s´està convertint endirecció per consciencia. Elsvalors escrits en llistes publicadesno han fet l’ impacte suficient per manca d’interiorització. Una nova consciència dels joves managersha implicat no solament elsconeixements tècnics sinó elconeixement interior per a donar-se compte de la globalitati de les implicacions de les seves accions i omissions. Donar-secompte és passar de la ciència a la consciència i d’aquí passar a l’acció. Donar-se compte, tenir en compte, donar comptes.La dimensió espiritual del’empresa és evident. Les utopies necessiten més management i el management necessita mésutopia. A USA augmenten lesempreses que dediquen alguntemps a la meditació.

La morositats’incrementa

La morositat està creixent de forma imparable. Com a mostra tenim que el mes de febrer la quantia dels efectes de comerç impagats va augmentar un 77,3% respecte al febrer de 2007; tot i que el gener de2008 l’import dels documentsimpagats només va tenir un increment del 48,7% en relació amb el mateix mes del 2007.Actualment es calcula que el90% de les empreses pateixproblemes de retards en elscobraments o té problemesfinancers derivats de la morositat dels seus clients. No obstant les conseqüències d’aquest mal no són iguals per a totes les empreses, ja que afecta especialment a les pimes,perquè són més vulnerables a les variacions de cash flow ja wque els manquen els fons demaniobra que tenen les gransempreses. I no s’ha d’oblidar que les pimes constitueixenquasi el 99 per cent del teixitempresarial. És important comprovar la solvència delclient abans d’engegar una operació comercial.

Apostar perles persones

Tothom diu que les personessón el principal actiu de les empreses. Tot això és certi força potent i interessant,però ... Qui aposta realmentper les persones? El bon fun-cionament de les coses és unsumatori d’actituds, capaci-tats i motivacions. És un cicle viciós en què els treballadors han de posar de la seva part iles empreses també, si una de les dues no ho fa, la màgia il’òptim rendiment no s’acon-segueix. Les empreses han de buscar gent adequada alseu model de negoci i cultu-ra que tenen, però no obses-sionar-se a buscar gent que vingui a fer el que ja estan fent, han de donar oportuni-tats, desenvolupar-los i fer-los més ‘empleables’, donar instruments de gestió perquè siguin el màxim d’eficaços ifeliços, i així a més retindranel talent. Per l’altre costat, la gent ha de donar més de si i estar compromès amb el pro-jecte empresarial i tenir una clara orientació a l’excel·lent rendiment.

VÍCTOR CONTIJOCHMANAGING DIRECTOR DE COLUMNA

BRAND STRATEGY & COLORS

Invertir en la marca

Parlar de branding és parlar gde marques, o de noms asso-ciats a valors i atributs viscuts com experiències emocionals i posicionats com diferents, rellevants i creïbles.La gestió de les marques esconverteix en una eina estra-tègica empresarial, que lidera les propostes de valor delsserveis o productes que s’ofe-reixen, buscant diferenciació i notorietat.Des del punt de vista de corporacions empresarials, les grans companyies haurien detransmetre les seves estratègies de negoci a través de sòlidesarquitectures de marques,definides i gestionades a llargtermini. Quin és el potencial empresarial? Quines àrees de negoci ocupen el core bussines? Quins són i seran els ssnegocis clau en els següentsexercicis? Quines adquisicions empresarials hi haurà? I n v e r t i r e n m a r c a é spreparar noves plataformes estratègiques de branding a gles organitzacions que tenenambició de créixer.

PERE J. BRACHFIELDPROFESSOR D’PROFESSOR D’EAEEAE I AUTOR DE I AUTOR DE MMEMORIASEMORIAS

DE UN CAZADOR DE MOROSOS

La morositat afectaespecialmentles pimes

Les marques busquen diferenciació i notorietat

Els joves prenen consciència de les seves accions i omissions

El responsable ha de saber detectar i comunicar

Treballadors i empresa han de posar de la seva part per triomfar

Decàleg / EMPRESA 21JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’Agència Tributària ha dut a terme una campanya di-vulgativa prou adient, quant a contingut, i dirigida fona-mentalment als subjectesobligats a retenir. A la pla-na web de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) es pot trobar la in-formació necessària per en-tendre i aplicar la deducció dels 400 euros; no obstant,pel que fa als assessors no hiha hagut cap tipus de comu-nicació específica dirigida a aquest col·lectiu.Afortunadament, associacions de professionals com l’Asso-ciació Espanyola d’AssessorsFiscals (AEDAF) ha dut a terme una tasca informativa i formativa àgil i completa envers els seus associats, la qual cosa ha minimitzat la manca d’informació directa als assessors per part d’hi-senda. Tal vegada, resultaria recomanable la creació d’un apartat especial dintre de la plana web de l’AEAT, destinatexclusivament a professionals de l’assessorament fiscal.

La campanya dels 400 euros

LLUÍS BASARTAURENAUREN

ADVOCATS I ASSESSORS AA TRIBUTATT RIS

CRISTIAN PAPP LALL ZZICCÀTEDRÀTEDRAA EETHOS DE LTHOS DE LAA URLURL

COACHING

ANTONI PINIÉSDIRECTOR VALORS I PERSONES

Flexibilitati coaching

Quants cops hem tingut la sensació que alguna cosa se’ns escapa en la nostra feina? Seguim fent el mateix peròja no obtenim els mateixosresultats, revisem els nostresprocessos de treball i, sóncorrectes, revisem les nostres competències tècniques i les veiem sòlides. Què passa?Probablement l’entorn enquè operem s’ha tornat méscomplex. Sense adonar-nos estan apareixent novesvariables, per a les quals de moment tenim més intuïcionsque solucions. La diferència en la qualitat de la nostra resposta com a professionals ve determinada per la nostra capacitat d’actuar ambflexibilitat davant els reptes emergents. El coaching ofereixsuport, estratègies i pautes per identificar canvis en l’entorn,desenvolupar projectes i en definitiva potenciar la flexibilitat i t’ajuda a buscar el camí més eficaç per aconseguir els objectius fixats utilitzant, però, recursospropis i habilitats.

INTERNACIONALITZACIÓ

Crisis,nous mercats

En una crisis sempre hi haurà nous mercats on comprar o ven-dre en millors condicions. No obstant, en una compravenda internacional de mercaderiess’haurà de tenir en compte la redacció dels contractes. En els contractes de compravenda internacional, l’encapçalament(lloc, data i dades dels contrac-tants) és rellevant. El lloc de celebració pot determinar la nacionalitat de la llei que el re-girà; la data determinarà la llei aplicable en aquest moment; il’especificitat en les dades delscontractants facilitarà, si calexigir responsabilitats, la seva identificació. Les clàusules des-criptives de les mercaderies i les referides al seu pagament hau-ran de ser detallades. El lliura-ment i les seves condicions, es farà segons els Incoterms, la tria dels quals guardarà relació ambles mercaderies, el seu transporti els riscos a assumir. Es reco-manen les clàusules d’arbitrat-ge o, alternativament, intentar d’imposar una jurisdicció que ens resulti tan segura com eco-nòmica.

DIEGO VARVV GASADVOCATAA

MANIEGA&SOLER

FISCALITAT COMPTABILITAT

LLUÍS PARDPP ODDIRECTOR DEIRECTOR DE SSAAGEGE SSP P CACATTAAA AATTT LUNYLUNYAAYYY

El Pla GeneralComptable

La incorporació de les empre-ses a les tecnologies de la in-formació i de la comunicació serà especialment necessària al llarg de 2008. Des del passat 1 de gener les empreses estan obligades a adaptar-se a lesnoves Normes Internacionalsd’Informació Financera (NIFF).El procés d’adaptació a la nova comptabilitat internacional no té tornada enrere. Les empre-ses de totes les mides, des de les grans corporacions fins a les pimes, haurien d’adaptar-se a la nova normativa. En lespimes existeix un desconei-xement generalitzat sobre el procés i el 71% dels empresarisno coneix les implicacions fis-cals i només un 25% creu queestà prou informat. Per això, unes de les claus per afrontar el procés d’adaptació al nou pla comptable amb naturalitat i garanties són els plans de for-rrmació. És necessari realitzar una inversió per actualitzar el programari i una extensa labor informativa i formativa. Qui no hagi començat, que comenciavui.

ESTIL EMPRESARIAL

Tota organització tendeix a cercar l’eficiència. Però moltes empreses fonamenten la seva activitat en l’eficiència i cauenaixí en una certa deshumanit-zació. L’eficiència no pot ser mai un fi en si mateix, sinó que ha de constituir el medi òptim per arribar allà on desitgem.Hem de saber discernir quanun projecte és viable d’una ma-aanera eficient i quan la situació requereix de quelcom més queuna correcta utilització dels recursos. La generositat ambalgú que ha comès un error,per exemple, no té res a veu-re amb l’eficiència, sinó que apunta a una altra dimensió, la capacitat d’empatia. La gent treballa perquè li agrada o per-rrquè ho necessita i, en el millor dels casos, ho fa d’una manera eficient. Està clar que no po-dem caure en la defensa d’una organització ineficient, però tampoc podem deshumanitzar l’empresa. Eficiència i empatia són dues cares de la mateixa moneda i negar-ne una no ésmés que corrompre la nostra activitat empresarial.

Eficiència iempatia

L’entorn en què operem s’ha tornat més complex

La redacció del contracte ha d’incloure el màxim de detalls

Cap comunicació dirigida al col·lectiu d’assessors

Només el 25% dels empresaris creu que està ben informat

Empatia i eficiència són dues cares de la mateixa moneda

22 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008EMPRESA / Empresa centenària

els mateixos que després el van vendre al professor Jordi Sabater Pi, aleshores conservador en una de les dependències del Zoo de Barcelona. Va pagar unes 15.000 pessetes. El Floquet de Neu va arribar a Barcelona amb tres anys d’edat (aproximat) de la mà del professor l’any 1966. Va protagonitzar la portada de la revista National Geographic (març 1967), el que li va donar la fama mundial i es va convertir en un símbol del zoològic i de la mateixa Barcelona. Va tenir 21 fills, dels que han sobreviscut cinc (un mascle i tres femelles) i set néts. Va arribar a pesar 187 quilos i mesurar 163 cm. Va morir el 24 de novembre de 2003 degut a un càncer de pell. S’estima que tenia 39 anys,

El Zoo de Barcelona: fascinant pels infants però conflictiu pels polítics

MÒNICA VILLANUEVA

Els primers animals del Zoo de Barcelona provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar. Aquest home, banquer de professió, tenia a Horta una granja agrícola anomenada “La Granja Vella” amb jardins, parcs i molts animals que finalment va cedir a l’Ajuntament de Barcelona, presidit per l’alcalde Manuel Porcar el qual aprovà l’adquisició i instal·lació dels animals al Parc de la Ciutadella. El Zoo es va inaugurar el dia de la Mercè de l’any 1892 i es va triar aquest emplaçament degut a que els edificis del parc estaven disponibles després d’haver-se celebrat, l’any 1888, l’Exposició Universal de Barcelona.

Línies de treball del ZooLa concepció d’un Parc Zoològic ha anat evolucionat amb el temps, en un procés en què la dignificació de les condicions de vida dels animals ha esdevingut el primer dels objectius. Com a zoològic modern segueix l’Estragègia Mundial dels Zoològics per a la Conservació i, per tant, desenvolupa un seguit d’activitats com: col·laborar en d i ferents programes internacionals i europeus de reproducció i manteniment d’espècies en perill d’extinció, entre els quals destaquen els EEP (Programes europeus de cria en captivitat) i els ESB (Programes europeus de registre de poblacions captives). Els EEP més representatives en què participa el Zoo de Barcelona són el de monstre de Gila, el voltor negre, el formiguer gegant, l’hipopòtam pigmeu, la girafa de Rothschild o la gasela dama mohor. Mentre que els ESB treballen amb els mangabeis, els quals el Zoo té la màxima responsabilitat, els siamang, el gran cudú i el damalisc de front blanc, entre d’altres.

A més d’aquesta feina de manteniment i reproducció d’espècies, el zoo té dos altres objectius clars que són la investigació i l’educació. De fet, el Zoo rep diàriament escoles d’arreu de Catalunya i disposa d’educadors especialitzats en transmetre coneixement d’animals als més petits.

El Floquet de NeuNo es pot parlar del Zoo de Barcelona sense mencionar al Floquet de Neu, un dels animals més emblemàtics de la història dels zoològics. A data d’avui, ha estat l’únic goril·la albí del món del que es tingui notícia, encara que no l’únic primat. Va ser trobat a la Selva de Nko (Guinea Equatorial) pels caçadors fang,

Ja fa molts anys que el Zoo de Barcelona genera somriures i fascinació a milers d’infants i adults que el visiten. Gairebé per tothom, el Zoo suposa el primer contacte amb animals no domèstics i l’inici d’una curiositat cap a ells. Al setembre, el Zoo de la Ciutat celebrarà el seu 116è aniversari en un moment de canvi i discussió política. Esperem que entre tots sàpiguen mantenir l’essència d’aquesta institució centenària.

EL ZOO DE BARCELONA

El carrilet ja era un medi de transport per gaudir del Zoo de Barcelona. / CEDIDA

El Floquet de Neu ha estat l’únic goril·la albí del món del que es té notícia

Inversió prevista pel 2008 3,5 milions d’eurosNombre de visites diàries 2.000 persones Treballadors al Zoo 150 personesNombre d’espècies 325Nombre d’exemplars 2.700

EL ZOO DE BARCELONA EN XIFRES

Tant els elefants com els hipopòtams han estat sempre animals que han interessat al públic. / CEDIDA

que, traduït a l’escala humana, podrien ser més 80 anys.

Situació polèmica i de canvisDarrerament s’ha sentit a parlar molt del futur del Zoo que,ara per ara, no es coneix ja que està en fase de“definició de projecte”, tal i com explica Laura Agüera, directora executiva del Zoo des de fa quatre mesos. Una de les possibilitats que s’especula és la de reduir les 13 hectàrees

actuals a menys de cinc. Aquesta pèrdua es podria compensar amb la creació d’un zoo marí a l’àrea del Fòrum. “Pots tenir un zoo reduït amb els mateixos criteris i és això el que volem fer”, afirma Agüera que també aposta per un zoo familiar i que segueixi mantenint els criteris de sempre. D’ara endavant, caldrà veure, però, què es prioritza: un zoo capdavanter o bé els interessos econòmics.

Entrevista / FINANCES 23JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Els resultats de tothom estaranlligats a la marxa de l’economia”

FELIU FORMOSA, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA MANRESAFinances

IVAN GIMÉNEZ

Com valora la baixada en els beneficis que van tenir al primer trimestre, i quina projec-ció fan per a la resta de l’any?Aquesta baixada l’hem tingut per l’aportació d’empreses participades, bàsicament del sector immobiliari. El negocibancari tradicional ha pujat, ipràcticament ha compensat la davallada en altres activitats, fins a situar-la al voltant del 5%. Ho valoro bé, perquè el negoci bancari ha pujat amb força, iha compensat unes baixades que s’han produït a totes lesempreses del sector, no només les nostres. Ara entrarem enuna època en que els resultatsde tothom estaran lligats a la marxa de l’economia.

La situació actual com ha afectat al seu Pla Estratègic 2007-2009?No l’ha afectat gaire. Havíem decidit minorar molt el ritme d’obertura d’oficines des de feia un parell d’anys. Sabíem que un període de tant alt creixementno era habitual i pensàvem queno podia durar eternament, i des de 2006 hem reduït d’una manera dràstica el ritme de cre-ació de noves oficines.Per altra banda, hem rendibilit-zar molt ràpidament les oficinesque hem obert als darrers anys. Volem tenir poques oficines, però amb moltes persones i que el client trobi el que està bus-cant o sigui ben assessorat delque necessiti.

Vostè ha expressat en diver-ses vegades la importància de donar suport al sector immobi-liariSempre hi ha projectes bonsen el sector de la construcciói en qualsevol altre. Si sabem identificar-los els finançarem.Per què li hem de dir que no

ara a un projecte immobili-ari bo perquè el sector estigui passant un mal moment? Quananava bé, tampoc dèiem que sí a qualsevol projecte.

Poden ajudar d’alguna manera que la gent perdi la por a demanar una hipoteca en aquests moments?Nosaltres no hem de promoci-onar les hipoteques, aquestesvan darrera de la compra delspisos. El que cal és que s’incen-tivi la compra de pisos. El que sí que fem és mirar de treure pro-ductes que facilitin la presa dedecisions a l’hora de comprar de l’un habitatge. Volem que elfet que es tingui molt deute, no

elimini la decisió de comprar un pis. Com per exemple hipo-teques a tipus fix amb terminis més llargs.

I quin és el grau de preocu-pació que han detectat entre els seus clients, tant pel que fa a empreses com particulars?Pel que fa a les empreses, sigui una immobiliària o sigui una botiga d’electrodomèstics,tothom està veient com dismi-nueixen les vendes. En gene-ral hi ha una sensació entre el consumidor d’estalviar per side cas. El que passa és que comprar una casa normalment es fa uncop o dos a la vida, i és mésfàcil esperar-se i no canviar depis quan la situació econòmica no és bona. Per això la dava-aallada de vendes es nota mésen el món immobiliari, peròtambé entra en la lògica.

Com valora aquests mesos en el càrrec?Ja em coneixia molt bé la casa, i no he tingut gaires sorpreses.

Què li demana al futur?Poder seguir passant-ho bé tre-ballant.

Respecte a l’obra social, Mont Sant Benet està tenint un gran èxit, quins altres projectes destacaria?Sempre pensem molt les coses que volem fer i no anar pro-vant; l’obra social no és pas una excepció. En aquest sentit

Feliu Formosa, director general de Caixa Manresa/ DAVID FERNÁNDEZ

Feliu Formosa va prendre possessió del càrrec de director general de Caixa Manresa a finals del passat 1de març. Tot i estrenar-se en el càrrec, coneix sobradament bé l’entitat, a on treballa des de fa tretze anys,i porta més de vint en el món financer.

“Mirem de treure productes que facilitin la presa de decisions a l’hora de comprar un habitatge”

PERSONAL

Feliu Formosa és llicenciat en Ciències Econòmiques iEmpresarials per la Universi-tat Autònoma de Barcelona. Va entrar a Caixa Manresa al’agost de 1995 com a SecretariGeneral Tècnic. Abans de ser anomenat director general, era director general adjunt, càrrec on portava treballant vuit anys. Sempre ha desenvolupat la seva activitat professional en elmón de les entitats financeres.També es dedica a l’activitat docent, donant classes al MBA de ESADE.

Com desconnecta de la feina?Llegint, fent una mica d’esport.

Quin llibre està llegint ara?Una novel·la de l’escriptor is-raelià Amos Oz.

I quin esport li agrada practi-car?Jugo a tennis i corre.

Una destinació que recomaniper viatjar?Berlín.

Quina és la qualitat que més valora en un equip de treball?La sinceritat, que et diguin lescoses clares, especialmentequan t’equivoques.

Una lliçó que recordi?El primer cop que vaig haver defer front a un morós. T’adones que a vegades la gent no pot i a vegades no vol. Als primers l’has d’ajudar i als segon l’hasde tractar en conseqüència.

PERSONAL

tenim tres línies d’actuació. La primera és Sant Benet. L’altra és ajudar a les persones que comencen. I la darrera és ajudar a qui en necessita. Aquestes ves-sants és on aboquem els dinersde l’obra social.

24 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008FINANCES / Anàlisi de valors

El potencial que es dóna per a aquests segment de pimes al MAB és de més de 5.300 em-preses, segons un informe de la Universitat de Alcalá, encar-regat per Bolsas y Mercados Espanyoles (BME). I si es mira com ha anat amb les sicav i els fons de capital risc. La veritat és que hi ha dades que conviden a l’optimisme: les societats d’in-versió de capital variable ja són més de 3.200 en escassament dos anys. Tot i així, els responsables del MAB s’han mostrat sempre molt prudents i no han volgut posar una xifra de creixement per a aquests primers mesos. A més, hi ha crítics amb el nou segment del mercat alternatiu, consideren que arriba tard. Pe-rò per Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “millor que arribi tard que mai, l’esforç que s’ha fet per incloure a les pimes és molt possitiu de cara a la trans-parència i ajuda a l’entrada d’in-versors”. Els crítics també cre-uen que ara no és el moment idoni perquè les “pimes” no re-gistren el seu millor moment que va ser entre 2004 i 2007. Pel que fa a la resta d’Europa, la referència en aquest tipus de mercats és Gran Bretanya, on l’Alternative Investment Mar-ket (AIM) va arrencar ja fa tret-ze anys i compta amb més de 1.500 empreses.

bilitat, liquiditat i valoració”. És a dir, les avantatges pròpies de qualsevol altra companyia que estigui cotitzant a la Borsa. Però en el cas de les “pimes” cal tenir molt present una sèrie d’especificitats. D’entrada els requisits que ha imposat la Co-missió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) són molt més flexibles que per a entrar a la Borsa. Concretament, les que es vulguin integrar en aquest mer-cat necessiten tenir un capital totalment desemborsat, lliure de transmissibilitat d’accions, comptes auditades, i la incor-poració es fa a través d’una col-locació (mitjançant una OPV o una OPS), l’import mínim de free float haurà de ser de dos milions d’euros. A més, una de les peculiaritats, és que cadascuna de les empre-ses que es vulguin incorporar al MAB tindran designat un agent regulador –persones jurídiques com bancs, caixes d’estalvis, auditores, o advocats que acre-ditin experiència i capacitat per a exercir aquesta tasca-

L’oportunitat del Mercat Alternatiu Borsari

VALORSDEL MES

7.019,136.536,06

DAX

1,551,56

14.416,7513.849,63

1.996,791.903,74

NASDAQ

3.737,343.404,52

EUROSTOXX 50

ARROSSEGATS PER EUALes Borses europees continuen caient arrossegades pels proble-mes del sector financer nord-americà, l’Íbex s’acosta als nivells mínims de gener, quan el selec-tiu va caure més en aquest 2008.

LES PIMES TENEN EL SEU PROPI MERCAT DE VALORS

-4,66%

3 Juny24 Juny

IVAN GIMÉNEZ

No hi ha cap dubte que l’eco-nomia espanyola es caracterit-za per la forta presència de les petites i mitjanes empreses. Se-gons dades del mateix Mercat Alternatiu Borsari (MAB), les pimes suposen el 65% del PIB espanyol, el 79% de la força la-boral, i el 99% del total de les empreses a l’Estat. La incorporació al MAB ofereix una bona oportunitat per a les “pimes” d’obtenir alternatives en els seus recursos financers, i no dependre exclusivament de l’obtenció de crèdits, enorme-ment difícil en aquests temps d’incertesa econòmica.El passat mes de març, la Co-

El Mercat Alternatiu Borsari per a Empreses en Expansió vol ser una opció de creixement per a les “pimes”, pedra angular de l’economia de l’Estat Espanyol i que requereixen un tractament diferent a la resta d’empreses cotitzades.

DÒLAR / EURO

-8,90%

NIKKEI

-3,93% -6,87%

missió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va autoritzar la normativa del segment d’Em-preses en Expansió (nom que dóna l’organisme regulador borsari a les “pimes”) al MAB. D’aquesta manera, es comple-ta el procés iniciat fa dos anys quan aquest mercat es va obrir inicialment a les societats d’in-versió de capital variable. (si-cav) i des de juny de 2007 a les entitats de capital risc. En un acte de l’Associació Es-panyola de Financers i Tesorers d’Empresa (ASSET) celebrat a Barcelona a finals de maig, Antoni Giralt, president del MAB, va afirmar que “aquest mercat proporciona finançament, visi-

CAC DOW JONES

0,6%

ÍBEX

Les pimes que cotitzin tindran una serie d’avantatges per als seus negocis. / ARXIU

A Europa, el mercat de referència és l’AIM londinenc, amb més de 1.500 empreses

3 JUNY 24 JUNY 3 JUNY 24 JUNY 03 JUNY 24 JUNY

Llegenda:Tipus A: empreses entre 10-49 treba-lladors. Volum de negoci superior a 10 milions d’eurosTipus B: entre 60 i 249 treballadors. Volum de negoci 11-50 milions d’euros.Tipus C: Més de 250 treballadors. Volum de negoci superior a 50 milions d’euros

PERFIL D’EMPRESES QUE PODEN ENTRAR AL MAB

Serveis 36%

Energia i aigües 2%Manufactures

tradicionals25%

Manufacturesavançades13%

Construcció 7%

Comerç 17%

PER SECTORS:

FONT: Bolsas y Mercados Españoles

Mentre que a França, Alter-next, es va posar en marxa al 2005 i cotitzen 83 societats. En aquests dos mercats hi ha em-preses espanyoles, per exemple la tecnològica Antevenio ho fa a la plaça parisina, i Bodegas Ar-co es planteja seriosament en-trar a l’AIM.

Tipus A 6%

Tipus B 59%

Tipus C 35%

PER TAMANY:

4473,764512,984552,214591,444630,664669,894709,124748,344787,574826,804866,024905,254944,484983,70

12205,6012299,9112394,2312488,5412582,8612677,1712771,4912865,8012960,1213054,4413148,7513243,0713337,38

11807,4311868,7411930,0511991,3612052,6712113,9712175,2812236,5912297,9012359,2112420,5212481,8312543,1412604,45

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

sia, té una posició molt con-solidada i a Xina té en pres-pecties importants, gràcies a la col·laboració amb Citic Construction.

destaca la baixa exposició al sector residencial i el baix apalancament.Pel que fa a l’energia. El Grup és clau en qualsevol reorde-nació que es vulgui fer del pa-norama energètic espanyol. A l’esmentada junta general d’accionistes, Florentino Pé-rez va defensar la creació d’un “campió nacional” en aquest àmbit (una afirmació que va ser contradita pel ma-teix president Zapatero dues setmanes després), a través de la fusió de Iberdrola i Gas Natural. Cal tenir present, que ACS és un actor clau en un moviment així, ja que disposa directa-ment d’un 7,2% dels títols de Iberdrola (la participació ar-riba fins el 12,4% si es tenen en compte els equity swaps).

ACS, impassible davant la crisiLA CONSTRUCTORA REGISTRA UNES DADES EXCEL·LENTS TOT I LA CRISI DEL SECTOR

REVALORITZACIÓ DE MAPFREL’asseguradora Mapfe se situa com la tercera compa-nyia que més guanys té a l’Íbex-35 en aquest 2008. Els seus accionistes han vist com els valors han registrat una pujada del 14%. Aquesta dada és important te-nint en compte com bancs i asseguradores han estat de les entitats més afectades per la crisi subprime.

TELECINCO

La cadena privada líder a Espanya aguanta la crisi en el negoci publicitari. La seva posició destacada al capdavant dels rànquings d’audiències els ha permès tenir uns ingressos similars entre gener i maig als que van registrar al mateix període de l’any passat. Les perspectives pel mes de juny milloren gràcies a l’Eurocopa. Tot i així, UBS va recomanar una reducció del preu de les accions de 11 a 7,9 euros.

IVAN GIMÉNEZ

ACS mostra una bona salut de ferro, en un moments on les constructores sembla que si-guin un dels sector que més durament han de patir la crisi econòmica. El grup que pre-sideix Florentino Pérez di-versifica les seves actuacions en múltiples àmbits (energia, construcció d’infraestructu-res, expansió exterior,...) amb un èxit notable.A l’espera dels imminents re-sultats del segon trimestre de 2008, ACS manté unes bases sòlides. Va ser la constructo-ra que va obtenir uns millors rendiments durant els primers tres mesos d’aquest exerci-ci, amb un benefici net atri-buït de 599 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un increment de 62,2% respecte al mateix període de l’any an-terior. Tot i així, cal tenir present que empreses participades pel grup, com la concessionària Abertis, Iberdrola o la cons-tructora alemanya Hochtief, no varen tenir una evolució tant bona, i varen reduir en 24 milions d’euros els beneficis nets d’ACS.La bonança no sembla atu-rar-se aquí, i a la junta gene-ral d’accionistes del grup ce-lebrada el passat 26 de maig,

el president del grup, Floren-tino Pérez, anuncià una previ-sió de tancament de 2008 amb un increment del benefici del 15%, fins arribar als 1.161, 5 milions d’euros.Totes aquestes xifres contras-ten amb la resta de construc-tores que han patit importants retrocessos. Si es mira el seu comporta-ment a la Borsa, ACS tam-bé registra uns resultats for-ça prometedors. Es tracta de l’empresa que més va guanyar amb les seves pròpies acci-ons. Durant 2007, va aconse-guir acaparar 61 milions d’eu-ros, un 141% més que a l’any anterior, una xifra que supo-sa el 40,8% del total de 149,2 milions d’euros que van gua-nyar les empreses cotitzades a l’Íbex-35.En aquest sentit, la construc-tora de Florentino Pérez va portar a terme set adquisi-cions de títols propis, per al menys, l’1% dels drets de vot. També durant 2007, va obtenir rendibilitat de la seva autocar-tera tot i tancar l’any amb un retrocés a Borsa del 4,82%.Per Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “les perspectives del grup són favorables per la seva presència en les partici-pades i l’aposta estratègica pel sector energètic”. A més,

GUANYS DE L’IBEX AL 2007Les companyies cotitzades a l’Íbex-35 varen guan-yar 149 milions d’euros de les operacions derivades amb les seves accions. La xifra representa un descens del 38,8% respecte als increments que es registraren a l’exercici anterior. El rànquing de guanys, l’encapçalen ACS (61 milions), BBVA (26) i Telefónica (22,7).

És la constructora que va liderar el creixement de beneficis al primer trimestre de 2008.

MORGAN STANLEY I LES AEROLÍNIESMorga Stanley ha emès estimacions negatives sobre les aerolínies espanyoles Vueling i Ibèria. Les recomanacions per totes dues companyies són d’infraponderar, el que va provocar caigu-des en Borsa al voltant del 3%. British Airways o Air Berlin van rebre apreciacions similars.

D’haver-se confirmat un movi-ment així, el grup es va mos-trar disposat a intercanviar aquest paquet accionarial per actius a Unión Fenosa, de la que posseeix el 45,3% dels tí-tols. Les manifestacions de Floren-tino Pérez han despertat re-cels a Iberdrola que ha recor-regut a la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) per evitar que limiti els drets polítics d’ACS al 3%. Però l’organisme regulador no ha accedit, pel que el grup de l’ex president del Real Madrid pot exercir a la junta d’Iberdrola un vot del 10%. La decisió de la CNE va ser ratificada pel Ministeri d’Indústria.Pel que fa a l’expansió a l’ex-terior, ACS avança amb força als mercats emergents. A Rús-

El grup ACS consolida posicions en mercats emergents claus com Xina, Rússia o els membres comunitaris de l’Europa de l’Est. / ARXIU

ACS és clau en qualsevol reordenaciódel panorama energèticespanyol

Si actualment es diu que no és un bon moment per a les constructores, ACS deu ser l’excepció que con-firma la regla. El conglomerat de Florentino Pérez es troba entre les empreses que millor rendiment estan tenint a l’Ibex-35.

JUNY 2007 17 JUNY 20088,9000009,833842

10,76768511,70152812,63537113,56921414,50305715,43689916,37074217,30458518,23842819,17227120,10611421,039956

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

immobiliàries (directament o en actius poc transparents que prometien molt... i que al final no sempre han pogut pagar) i també algunes commodities (energètiques, minerals, agríco-les) i ara, després dels coneguts problemes immobiliaris, els pro-ductes bàsics passarien encara a més primer terme. La figura 1 mostra unes dades dels darrers anys presentades per Frankel evidenciant la notable correlació

Inflació: problema nou o vell?

Durant les darreres dècades semblava haver emergit un consens respecte a les priori-tats de les polítiques monetà-ries en el sentit d’orientar-les cap a una disciplina antiinfla-cionista seriosa. Països desen-volupats (Regne Unit, Suècia, Nova Zelanda, Austràlia, etc) i emergents (Mèxic, Xile, etc) van anar adoptant estratègies d’inflation targeting –fixació d’objectius de baixa infla-ció– al mateix temps que la incorporació al Tractat de Maastricht que té “prioritat essencial en l’estabilitat de preus” marcava clarament les pautes per a la gestió de la moneda única europea. El resultat va ser una reducció a escala internacional important de les taxes d’inflació, impo-sant-se per consens una “cul-tura de l’estabilitat de preus”.

Però recentment això sembla que estigui, també, en crisi. Les elevacions dels preus de l’energia (bàsicament però no exclusivament del petroli), d’altres matèries primeres i més recentment d’alguns aliments bàsics, començant pels cereals, han portat a un repunt històric de les dades d’inflació, en el cas d’Espanya a nivells de 1995. La seva coincidència amb un canvi de cicle –cap a la crisi– a les economies desenvolupades ha fet ressorgir l’espectre de la temuda estanflació, associada en el passat sobretot a shocks d’oferta energètics.

Els països emergentsPerò hi ha una paradoxa en aquesta formulació: a l’hora de buscar explicacions a fons apa-reixen més factors de demanda que d’oferta. En concret, el crei-xement dels països emergents, amb els asiàtics al capdavant, ocupa el primer lloc. Això esta-ria portant a una demanda més gran de tot tipus de mercaderies, incloses, energia i aliments, que impulsaria els preus a l’alça. Es podria dir que durant els primers anys del segle XXI la globalitza-ció ens hauria aportat els bene-ficis de baixos preus i costos de les economies emergents –ajudant a contenir la inflació– però ara ens arriben els ‘efectes col·laterals’ negatius d’aquest procés en termes de més infla-ció. I ho fan en el moment més inoportú de canvi del cicle. Sembla una explicació raonable. Però té una lectura afegida cen-tral: si l’origen dels problemes de preus és el creixement de les economies emergents, podríem treure uns profits que contra-restessin els shocks inflacionis-tes si fóssim capaços d’enllaçar amb la demanda més elevada de tot tipus de mercaderies pro-cedents de les noves potències econòmiques. Produïm la tipolo-gia de béns i serveis de qualitat que demanden les noves classes mitjanes en alça a les economies emergents? Estan les nostres empreses presents a les xarxes globals de producció orienta-des a aquests nous mercats, una vegada superat amb raonable èxit el test d’‘estar a Europa’?

Els actius no financersHi ha una altra explicació de les elevacions dels preus dels ali-ments i l’energia, més polèmica

(quasi tant com el paper dels biocombustibles) que també vincula els problemes actuals a la dinàmica global dels darrers anys. Jeffrey Frankel, professor de Harvard, insisteix en què un altre dels ‘efectes col·laterals’ d’una llarga època de baixos tipus d’interès ha estat una creixent demanda d’actius amb expectatives de més rendiments que els clàssics actius financers. Primer van ser les inversions

En les darreres setmanes s’han acumulat d’una banda les males notícies en relació a l’evolució dels preus, amb taxes d’inflació que semblen de fa més d’una dècada, d’abans de l’euro, i amb debats enconats per les causes i també per la pretensió del president del BCE d’apujar els tipus d’interès, en plena crisi, per contenir tensions inflacionistes.

MÉS ENLLÀ DE LES CAUSES DE LA INFLACIÓ

entre la trajectòria a l’alça dels preus de les commodities i els tipus d’interès reals a la baixa. Més enllà del grau exacte de poder explicatiu d’aquest anàlisi, la lliçó a extreure serien les pro-fundes interrelacions entre les diferents vessants de les comple-xes dinàmiques globals actuals.

Conseqüències de la inflacióQuè fer? Abans de linxar Trichet i els seus anuncis-sondeig d’ele-vació de tipus, cal recordar els problemes de primer nivell que ha acabat generant històrica-ment la inflació, sempre en per-judici dels sectors més dèbils. I també cal recordar també la necessitat de redreçar un ‘model de creixement’ que ha tingut un tipus d’interès artifi-cialment baix –de fet, els tipus d’interès reals eren negatius en els freqüents moments en què la inflació superava el nivell dels tipus nominals– amb efec-tes desastrosos sobre l’estalvi, i amb incentius a imprudències de tota mena, com ara hem constatat amb cruesa. Això és especialment cert per països com Espanya en què, malgrat l’euro, hem tingut una inflació més elevada que el terme mitjà de la zona euro amb la pèrdua de competitivitat que això implica.

La globalització ens ha portat baixos preus i costos però ara ens arriben els ‘efectes col·laterals’

JOAN TUGORES QUES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

L’elevat preu de l’energia ha portat a un repunt històric pel que fa la inflació. /ARXIU

3

FIGURA 1 CORRELACIÓ ENTRE EVOLUCIÓ DELS PREUSDE LES COMMODITIES (ESCALA INVERTIDA) I ELS TIPUS D’INTERÈS REAL.

2

0

-1

2007m1 2007m4 2007m7 2007m10 2008m1 2008m4

TIPU

S D’

INTE

RÈS

REAL

EVOL

UCIÓ

DEL

PRE

US D

E LE

S CO

MM

ODIT

IES

(ESC

ALA

INVE

RTID

A)

Tipus d’interés real Preus: dreta Índex dels preus de les commodities

Font: Jeffrey Frankel, Monetary policy and Commodities Prices, www.voxeu.org, 29 de maig de 2008.

26 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008FINANCES / Banca i Assegurances

IVAN GIMÉNEZ

Els immigrants són un mercat amb un enorme potencial per a les asseguradores. Segons els estudis i dades que publiquen les mateixes companyies del sector, el seu pes en aquest ram va en augment constant. Per exemple, des de Axa es va assegurar que una de cada cinc assegurances noves que es fan a tot l’Estat Espanyol és a càrrec d’un client forà. O també, SegurCaixa va presentar un informe a finals de maig on assegurava que el 48% dels immigrants que hi ha Espanya tenen contractada algun tipus d’assegurança.

CREIX LA DEMANDA DE PRODUCTES ASSEGURADORS ENTRE ELS IMMIGRANTS

El potencial del mercat dels immigrants per a les asseguradoresEls immigrants s’estan configurant com uns clients molt interessants per a les companyies asseguradores. Diverses entitats del sector s’han fixat en aquest segment del mercat –que a Espanya contracta un de cada cinc assegurances noves-, i ja adapten part dels seus productes a les necessitats dels nouvinguts.

En el cas concret de Catalunya, i segons dades del mateix estudi de SegurCaixa, la proporció és del 42% dels immigrants, mentre que Andalusia registra el nivell més alt de contractació amb un 65%. Els productes més sol·licitats són les assegurances d’automòbils –pel seu caràcter obligatori quan es compra un vehicle-, seguits de les de vida i llar. Per contra, les pòlisses menys contractades pels nouvinguts, són les de sanitat privada, amb només un 5%, segons l’informe de Segur Caixa, això “obeeix al fet que l’immigrant valora molt positivament el sistema de la

Seguretat Social, en alguns casos inexistent en el seu país d’origen”. Sobre la importància d’aquest sector del mercat, Josep Antoni Iglesias, director comercial de SegurCaixa, ho explica clarament: “és el segment de clients que més està creixent; de cara al futur, creiem que poden tenir molta importància quan es completi el reagrupament familiar”. Pel que fa a la despesa anual, es situa en 708 euros –dades aportades per la filial d’assegurances de “laCaixa”-. S i e s d e s c o m p t e n l e s assegurances de vehicles, la xifra es redueix fins els 492 euros. El director comercial de SegurCaixa també deixa clar que “les primes que paguen els immigrants acostumen a ser més baixes perquè el capital assegurat també normalment té menys valors”.La mateixa SegurCaixa afirma tenir 200.000 clients en tot l’Estat Espanyol que provenen de fora dels països UE-15. Per la seva banda, NorteHispana (filial de Catalana Occidente) ja té una cartera de 15.000 pòlisses contractades per estrangers.

Així mateix, segons registra l’informe de SegurCaixa, “els percentatges de contractació són heterogenis i augmenten a partir de les variables d’edat, temps de residència a Espanya, tenir fill o no, i ingressos familiars”. L’arribada d’aquest segment de població, que a Espanya representa al voltant del 10% de la població, ha fet que les asseguradores adaptin els seus serveis a algunes peculiaritats de la demanda dels nouvinguts. Per exemple, SegurCaixa ha incorporat personal dels països

d’origen d’aquests immigrants perquè “molts cops demanen ser atesos en la seva llengua original com pot ser l’àrab o l’urdu”, explica Iglesias. També volen trobar un producte que els cobreixi al seu país d’origen durant els períodes que cada any hi tornen. A més hi ha paral·lelismes entre els clients espanyols i els immigrants. Tal i com explica Mario Berenguer, “en la mesura que augmenten els seus ingressos, la demanda de productes és més similar a la de la població espanyola”.

L’arribada d’immigrants ofereix un nou segment de mercat a les asseguradores. / ARXIU

HIPOTEQUES “TRANQUIL•LES” DE CAIXA MANRESACaixa Manresa ha tret noves hipoteques amb quotes mensuals reduïdes, amb la finalitat d’ajudar les famílies perquè puguin complir els seus compromisos de pagament amb més comoditat. El producte es coneix com Hipoteca tranquil•la, bàsicament es rebaixen les quotes de préstec als nivells de tres anys enrere. En molts casos la reducció pot arribar a ser d’un 35%.

NOVES OFICINES DE CAIXA GIRONACaixa Girona va obrir el passat 22 de maig la seva primera oficina a Lleida, que se suma a les inaugurades recentment a Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Amb la inauguració d’aquest establiment, l’entitat gironina ja disposa de tres sucursals a les comarques de Ponent, i ja té presència a 24 comarques catalanes.

AXA VENDRÀ LA SEU DE WINTERTHUR A BARCELONAAxa vol reordenar els seus actius estratègics a Espanya després de comprar Winterthur. Una part d’aquesta estratègia tindrà el seu reflex en la venda de la seu corporativa de l’empresa suïssa a Barcelona per 100 milions d’euros. Es tracta de 18.400 metres quadrats d’oficines al centre comercial L’illa Diagonal. Així mateix, es projecta la construcció d’una nova seu corporativa a Sant Cugat. Una operació similar ja es va produir l’any passat amb la seu a Madrid.

BANC SABADELL FITXAA SALVADOR GRANÉBanc Sabadell recupera a Salvador Graner per reforçar la divisió immobiliària de l’entitat. Grané s’incorpora en qualitat de subdirector general de gestió immobiliària, i de fet, es tracta d’un retorn ja que el directiu ja havia treballat al banc vallesà quan a començaments

dels 90 va posar en marxa Landscape per a la compra d’immobles d’oficines. L’empresa posteriorment va ser venuda a Afirma, antiga Astroc.

EL PESSIMISME DEL BCEEl BCE augurà moments adversos pel que fa a la rendibilitat dels bancs a la eurozona durant aquest any 2008. Aquestes previsions negatives es basen en que les pèrdues creditícies es podrien incrementar al sector, segons un informe de la mateixa institució. El BCE creu que els indicadors de mercat estan valorant riscos substancials a curt termini per a les entitats financeres, encara que el Banc també assenyala que algunes d’elles mostren un tendència a la recuperació des de el final del primer trimestre de 2008.

BBVA ENFORTIT PER LA SEVA ALIANÇA A XINAL’aliança de BBVA amb els bancs xinesos

Citic i CNCB suposarà una inversió de 1.800 milions d’euros de l’entitat biscaïna. L’operació suposarà doblar la participació que té el banc de Francisco González a les dues entitats asiàtiques. JP Morgan Securities va pronosticar una pujada de les accions, i BBVA va informar a la CNMV que espera un augment de l’1,21% dels seus títols al 2009, i un 1,73% al 2010.

BARCLAYS ESTUDIA AMPLIAR EL SEU CAPITALBarclays, la tercera entitat bancària al Regne Unit, estudia una ampliació de capital de 3.790 milions d’euros, segons han publicat diversos mitjans de les Illes Britàniques. Des de el mateix banc, no s’han confirmat res, però el passat 15 de maig el director financer del grup Barclays, Chris Lucas, va indicar que no es podia descartar un moviment en aquest sentit. Els rumors van ser rebuts amb una forta pujada de les accions, al voltant del 6%.

NOTÍCIES DEL MES

LES ASSEGURANCESESTRELLES ENTRE ELS IMMIGRANTS

Les assegurances de repatriació són un dels productes estre-lles entre els immigrants. Tot i que el percentatge dels que tenen una actualment és relativament baix, un 5%, sí que és un producte àmpliament conegut entre aquesta comunitat. Especialment entre els hispanoamericans i els magrebins. Els primers la contracten perquè en cas de mort el trasllat del cos al seu país d’origen seria molt costos per la distància, mentre que els nordafricans la prefereixen per motius religiosos. El seu grau d’implantació es dóna sobretot entre la gent que està en una fase d’assentament i no tenen una intenció de quedar-se definitivament a Espanya.

28 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

Pais Espanya CatalunyaColòmbia 280.705 46.006Equador 420.110 80.350Perú 120.272 32.598Bolívia 239.942 60.534Argentina 145.315 35.023Paraguai 66.710 12.030Brasil 115.390 25.603Veneçuela 57.679 9.295RepúblicaDominicana

76.954 19.295

Regne Unit 351.919 20.639Alemanya 180.650 22.911França 112.349 33.459Portugal 126.651 15.453Marroc 644.688 207.194Itàlia 157.435 43.678Polònia 78.305 12.956Ucraïna 77.713 15.027Romania 728.967 87.899Bulgària 153.664 11.738Xina 124.022 38.367Paquistan 45.676 28.503Xile 48.407 16.371Senegal 43.371 15.982Uruguai 60.840 15.938

El mapa del món / INTERNACIONAL 29JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Comunitat Quantitat %Balears 222.331 20,8València 838.224 16,7Madrid 991.259 15,9Múrcia 224.098 15,7Catalunya 1.097.966 14,9La Rioja 43.524 13,7Canàries 282.004 13,6Aragó 153.990 11,6Navarra 64.518 10,4C. la-Manxa 203.847 10Melilla 6.422 9Andalusia 615.787 7,5Castella-Lleó 153.435 6Cantàbria 33.098 5,7País Basc 116.650 5,4Ceuta 3.082 4Astúries 40.171 3,7Galícia 95.122 3,4Extremadura 35.049 3,2TOTAL 5.220.577 11,3

Zona QuantitatUnió Europea 2.095.952Resta d’Europa 208.533África 898.489Amèrica del Nord 49.038Amèrica Central 170.576Amèrica del Sud 1.541.658Asia 253.447

Un creixement molt divers

Espanya creix en població des de fa anys gràcies bàsicament a l’arribada de persones estrangeres. Mentre la UE debat i aprova mesures controvertides per frenar l’entrada d’immigrants, aquí el govern també planteja iniciatives com la de limitar les agrupacions familiars. Totes iniciatives per regularitzar l’accés de població de fora als països europeus, després de l’augment notable dels últims anys.

A Espanya, ja un 11% de la població és procedent d’algun país de fora de la Unió Europea i al llarg de l’any passat, 8 de cada 10 nous empadronats va ser procedent d’algun país forani. Són més de 5 milions de persones que venen

sobretot de països com Romania o el Marroc i també de països llatinoameri-cans com Equador, Colòmbia, Bolívia o Argentina.

Catalunya és tant en termes absoluts com relatius l’autonomia on els últims anys hi han vingut més persones de fora. En aquests moments, ja més d’un milió de catalans han nascut fora d’Espanya. De fet, un de cada set catalans procedeix d’alguna altra nacionalitat. Aquí, els d’origen marroquí són els que hi han tingut més tendència a residir, seguit dels romanesos i equatorians. També, però hi ha la meitat de tots els paquistanesos que hi ha a Espanya i una quarta part dels xilens, senegalesos i uruguaians. Per províncies, a Girona és on hi ha un percentatge més elevat d’estrangers (20,2%), i a Barcelona és on n’hi ha menys en termes relatius (13,7%).

30 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008INTERNACIONAL / Anàlisi

LEANDRO RODRIGUEZ

L’alça dels preus del barril de petroli als mer-cats internacionals ha fet sonar les alarmes en el Congrés dels Estats Units. Els legisladors del país volen investigar si els aug-ments de les cotitzacions del cru han estat motivats per l’especulació finan-cera. Pels congressistes, l’oferta actual de barrils de petroli al món, encara que cada vegada més limitada, és suficient per tal que els preus es man-tinguin estables. La Com-modity Futures Trading Commission (CFTC), regulador del mercat de futurs nord-americà, ha decidit trencar amb el secretisme de les negoci-acions del cru al mercat del país degut “a les con-dicions sense precedents

al mercat financer en l’actualitat”. La Comissió investiga la compra, el transport, l’emmagatze-matge i el comerç del cru des de desembre de 2007, amb base en contractes de derivats financers. Les mesures de supervisió del sector inclouen a més un major intercanvi d’infor-macions financeres amb l’Autoritat de Serveis Financers d’Anglaterra.

Nova dinàmica del mercatEl president de l’Organit-zació de Països Exporta-dors de Petroli (OPEP) i ministre de Petroli d’Algèria, Chakib Khelil, va dir el mes passat que els preus elevats estan relacionats amb l’espe-culació, i no amb l’es-cassetat en l’oferta del

cru. “No hi ha problemes d’oferta, el problema està més relacionat amb l’es-peculació financera. El consens és que la crisi econòmica als Estats Units no ha finalitzat i que continuarem tenint un impacte en el preu del petroli per mitjà de l’es-peculació”, va dir Chakib Khelil. El proper setem-bre, va assenyalar el pre-sident de l’organització, l’OPEP avaluarà l’actual estat del mercat mun-dial de petroli, quan els països membres podrien decidir si s’adopten o no mesures per comba-tre l’alça dels preus del cru. Si bé les especulaci-ons del mercat podrien ser la principal causa de l’alça, l’augment real de la demanda també contri-buiria per a la nova dinà-

mica del mercat mundial de petroli. La Xina, en aquest sentit, s’ha con-vertit en una referència a causa del seu notable desenvolupament econò-mic. El país asiàtic con-sumeix actualment un 9% de la producció mundial, per darrere només dels Estats Units (un 24,1%), segons dades de BP. La Xina se situa per davant d’altres països conside-rats grans consumidors de cru, com el Japó, Rússia i Alemanya. La llista de productors no presenta canvis signifi-catius en els últims anys. Aràbia Saudita, l’Iran i l’Iraq es mantenen com els països de major capa-citat productora, apor-tant més d’un 40% de la producció mundial del cru.

El congrés d’EUA investiga l’alça del petroliEls legisladors del país volen saber si l’augment dels preus està influït per l’especulació als mercats.

EL PREU DEL CRU InternacionalLA XINA I TAIWAN REPRENEN ELS VOLSLa Xina i Taiwan han restablert els vols regulars direc-tes, després de gairebé una dècada d’interrupció de les comunicacions aèries entre l’illa i el gegant asiàtic. La mesura permetrà l’entrada de prop de 3.000 turistes xinesos al dia a Taiwan. La Xina i Taiwan també hau-ran d’establir representacions a Pequín i Taipei per administrar l’emissió de visats. L’acord històric ha estat possible en gran part a causa de la victòria de Ma Ying-jeou, del partit nacionalista taiwanès (Kuomintang, KMT), en les eleccions presidencials del març passat. El seu predecessor, l’independentista Chen Shui-bian, va mantenir relacions tenses amb Pequín, dificultant un enteniment sobre el restabliment dels vols diaris. Durant la seva campanya, Ma Ying-jeou va anunciar com a prioritat del seu govern la posada en marxa de mesures que afavoreixin l’activitat econòmica i possi-bilitin l’acostament amb Pequín.

EL G8 BUSCA MÉS COOPERACIÓ AMB ELSPAÏSOS EN DESENVOLUPAMENTEls ministres de Ciència i Tecnologia del G8 i de la Unió Europea van acordar el passat mes que intentaran es-tablir una major col·laboració amb les nacions en des-envolupament per a temes globals, com les malalties infeccioses i els efectes del canvi climàtic. La trobada, presidida pel ministre de Ciència i Tecnologia japonès, Fumio Kishida, va reunir els representants del Japó, Estats Units, Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Rússia i Unió Europea a Nago (Okinawa). També eren presents com a convidats els representants del Brasil, Mèxic, Xina, l’Índia, Sud-àfrica Corea del Sud. Els països intentaran fomentar noves tecnologies de generació d’energia neta, a més de renovades formes de combatre les malalties infeccioses.

SARKOZY VOL LA CONTINUÏTAT DELTRACTAT DE LISBOA El president francès, Nicolas Sarkozy, va demanar el passat mes que el procés de ratificació del Tractat de Lisboa segueixi endavant perquè el “no” d’Irlanda no es transformi en una “crisi”. Per al líder fran-cès, és necessari “canviar la nostra forma de fer Eu-ropa”. A Irlanda, els resul-tats oficials van assenya-lar un 53,4% de vots per al “no” i un 46,6% per al “sí”. El rebuig del Tractat de Lisboa, que substitueix la Cons-titució Europea, va ser avaluat per experts com un dur cop a les pretensions de Brussel·les d’implementar les reformes incloses al tractat, com la creació d’una pre-sidència del Consell de Ministres de la Unió Europea. Part d’aquesta avaluació es deu al fet que Irlanda va ser l’únic país membre de l’UE dels 27 que va sotmetre el tractat a referèndum popular.

FMI PREVEU BAIX CREIXEMENT ECONÒMICEl Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar el mes passat la previsió d’un llarg període de baix creixe-ment de l’economia mundial. Segons el director gerent de l’organització, Dominique Strauss-Kahn, les dades del Producte Interior Brut (PIB) del primer trimestre als Estats Units, Europa i el Japó es van situar per sobre de les expectatives, però les previsions per als propers trimestres indiquen canvis mínims en l’evolució del PIBd’aquestes tres potències econòmiques. La pressió sobre els preus del cru i dels aliments podria dificultar el creixement econòmic més perceptible, la qual cosa obligarà els països del G8 a centrar les seves accions en el control de la inflació.

NOTÍCIES DEL MES

La cursa històrica de Barack ObamaEl primer candidat negre a la presidència dels EUA per un gran partit va obtenir una victòria crucial a la cursa cap a la Casa Blanca, superant a les primàries la senadora Clinton.

CANDIDAT DEMÒCRATA A LA CASA BLANCA

LEANDRO RODRIGUEZ

La victòria de Barack Obama a les primàries del Partit Demòcrata, declarada unilateralment el mes passat abans que la també senadora Hillary Clinton anunciés oficial-ment la suspensió de la seva campanya, suposa un fet sense comparació en la política nord-ameri-cana. Per primera vegada, un candidat negre dis-puta la presidència dels Estats Units per un gran partit. La conquesta inè-dita només va poder ser celebrada després de superar la incertesa sobre el destí de Hillary Clinton. La senadora va trigar a reconèixer la derrota, segons van manifestar membres del

seu propi partit. Per això, els simpatitzants d’amb-dós precandidats no van saber com reaccionar en un primer moment, dividits entre l’anunci de la victòria per part de Barack Obama i la resis-tència de la seva oposi-tora d’acceptar la der-rota. L’avantatge d’aquest sobre Clinton, tanmateix, va obligar a l’exprimera

dama no només a decla-rar finalitzada la seva campanya, sinó també a recolzar incondicional-ment Obama.

La gran incògnitaLes primàries van estar marcades per l’expec-tativa dels electors del Partit Demòcrata per un canvi en la presidència nord-americana. Si d’una

banda estava la candida-tura d’un senador jove, negre i poc conegut en la política, de l’altre tenien una dona, expri-mera dama i senadora per Nova York. Per això, la primàries van reservar moments de gran pressió per a ambdós precandi-dats, que en diverses oca-sions van intercanviar acusacions i crítiques. El dubte sobre la candi-datura de Clinton per a la vicepresidència queda pendent d’una resolució. Segons Howard Wolfson, director de comunicaci-ons d’Hillary Clinton, la vicepresidència “no és un càrrec que ella estigui buscant i no és un càrrec pel qual estigui fent cam-panya”.

Barak Obama en un acte polític. /ARXIU

32 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

Malàisia ofereix el seu dinamismeEl país asiàtic se situa entre els més prometedors i dinàmics del continent. A més, és considerat un dels més segurs jurídicament. Tot plegat afavoreix l’expansió del negoci i el Govern fa esforços per atreure inversors estrangers.

LEANDRO RODRIGUEZ

Malàisia experimenta un ci-cle econòmic propi i particular, aparentment immune a la des-acceleració de l’economia mun-dial. Ho assenyalen les recents dades de l’evolució del Produc-te Interior Brut (PIB) del país, que durant el primer trimestre de 2008 ha registrat el creixe-ment d’un 7,1% respecte al ma-teix període de l’any passat.Segons Zeti Akhtar Aziz, go-vernadora del Banc Central de Malàisia, l’exuberant expan-sió econòmica va ser impulsa-da pel consum intern i podria mantenir-se en els mateixos ni-vells durant el segon semestre d’aquest any, malgrat les previ-sions internacionals de pèrdua de ritme de l’economia global.El vigor demostrat per l’economia malaia té explica-ció en l’elevat grau d’obertura a l’exterior, i per això Malàisia està considerat un dels mercats més prometedors del Sud-Est Asiàtic. Els productes expor-tats pel país, com a resultat dels vincles amb l’economia global, estan compostos ma-joritàriament de components i peces importades de l’exterior -per això, l’economia malaia se situa a més entre les més dinàmiques d’Àsia. A tot això se sumen les riqueses naturals essencials per a l’evolució po-sitiva de l’economia, com les reserves de petroli i de gas na-tural.

Inversió eninfraestructuresLes previsions per al futur també són positives. Segons estimacions de l’Economist Intelligence Unit, l’economia malaia se n’haurà d’expandir entre 2008 i 2009 amb una mitjana del 5,8%, evolució considerada excepcional a causa de l’alerta recent del Fons Monetari Internacional (FMI) de creixement mode-rat de l’economia global. Fins i tot la inflació, que a Europa i els Estats Units ha motivat l’augment dels tipus d’interès per part dels respectius bancs

centrals, podria retrocedir a Malàisia d’un 2,8% (2008) a un 2,3% (2009).El país també té al seu favor els diferents acords econò-mics bilaterals, que han pactat les relacions comercials amb altres països. El govern deurà, no solament firmar nous acords en els pròxims anys, sinó també establir un major control dels comptes públics amb l’objectiu d’invertir en el desenvolupament de zones clau per al desenvolupament econòmic. En aquest punt, els inversors estrangers -i entre ells les empreses catalanes- poden treure profit del dina-misme de Malàisia.

Estímul a la inversió estrangeraLa indústria de manufactura s’ha consolidat en els últims anys com un dels principals motors de l’economia nacio-nal -l’aportació al PIB és de prop d’un 30%-, amb especial força per als sectors: elèctric, electrònic i de materials de transport.El sector de la construcció (els projectes hotelers i de centres de vacances predo-minen) també presenta un expressiu desenvolupament amb taxes de creixement su-periors al 10% en els últims nou anys, segons dades de l’Oficina Econòmica i Comer-cial de l’Ambaixada d’Espanya

a Kuala Lumpur. L’estímul a la inversió estrangera es nota en els plans del govern com el d’implementar nous retalls en el tipus impositiu de socie-tats, fins al 25% en els pròxims anys. A més, d’altres mesures de suport a les empreses es-trangeres.

Protecció aranzelàriaLa disposició geogràfica de les futures inversions en el país podria ser influïda pels

plans de desenvolupament re-gional per a l’est, nord i sud del país, que inclouen impor-tants inversions en infraes-tructura.Si bé el dinamisme i la segu-retat jurídica -considerada superior a Indonèsia i Tailàn-dia- afavoreixen l’expansió del negoci cap al país, algu-nes barreres d’accés han de ser considerades. Els sec-tors automobilístic, de vi-dre i ceràmica, químic i tèxtil presenten elevada protecció aranzelària, i per això és ne-cessari fer un estudi previ de les condicions sectorials.A més, la normativa restrin-geix el dret d’obertura d’una empresa individual o societat només a ciutadans del país o estrangers amb residència fixa. En general, tanmateix, la regulació de les inversio-ns és en gran part similar a l’aplicada en altres països industrialitzats, afavorint l’establiment del negoci.

L’interès de Malàisia per a la inversió al sector de la biotec-nologia va quedar evident durant la Convenció InternacionalBIO 2008, celebrada el passat mes al Centre de Convencions de San Diego, Califòrnia. Durant l’esdeveniment, considerat un dels més importants del món en aquest sector, la representa-ció malaia va firmar acords amb empreses dels Estats Units,França, Itàlia, Corea del Sud i l’Índia. L’objectiu és fomentar i potenciar la biotecnologia al país, com a resposta al desenvo-lupament d’altres països al sector. Malàisia ha invertit en els últims anys en la biotecnologia de l’agricultura i en investiga-cions de malalties infeccioses fent contractes amb empreses per a diferents objectius.

L’APOSTA PER LA BIOTECNOLOGIA

UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA

L’estímul a la inversió estrangera es nota en els Plans de Govern de Malàisia

Població: 25 milionsSuperfície: 329.750 km2Capital: Kuala LumpurSistema polític: Monarquia constitucionalInflació: 2,0% (2007), 2,8% (estimació per a 2008)Creixement del PIB: 6,3% (2007), 5,8% (estimació per a 2008)Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (18,8%), Singapur (15,4%), Japó (8,9%) i Xina (7,2%)

DADES GENERALS

Fonts: CIA The World Factbook; The Economist

El sector de la construcció té un creixement superior al 10% en els últims nou anys. / ARXIU

Amb 25 milions d’habitants, Malàisia ofereix dinamisme econòmic i seguretat jurídica per a les empreses. / ARXIU

sanitat privada de Rússia ha estat el primer país amb qui s’ha arribat a un acord.

NH Hoteles

invertirà a Europa

NH Hoteles ha decidit centrar la seva expansió internacional a Europa, en detriment del creixement al mercat espanyol a causa de la ralentització d’aquest durant els últims anys. El pla estratègic del grup presentat a començaments de 2007 indicava la creació de 18.000 habitacions més. D’aquestes, prop de 8.600 habitacions ja han estat incorporades a l’oferta de l’empresa. Mentrestant, però, l’Europa de l’Est s’ha consolidat com una de les zones de major interès, aportant un 42% dels nous projectes administrats per la cadena.

Agenda de la internacionalització17 i 18 de setembre

Spain Gourmet Fair (Japó)

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona organitza aquest esdeveniment conjuntament amb l’Oficina Econòmica iComercial d’Espanya a Tokio, i amb la col·laboració de dotze Cambres de Comerç espanyoles. L’objectiu és promoure l’exportació de productes gourmet, tant pel que fa alimentació i begudes, al Japó. Hi haurà actes paral·lels a la fira, com una roda de premsa i seminaris sobre gastronomia espanyola. L’esdeveniment tindrà lloc el 17 i 18 de setembre a Tokio, concretament a l’Hotel New Otani.

Del 20 al 31 d’octubre

Missió Comercial a

Austràlia i Nova Zelanda

La Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, en col·laboració amb les Cam-bres de Saragossa, Cantàbria, Navarra, Segòvia i Toledo, dins del Pla d’Obertura de Mercats gestionat conjunta-ment amb l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el Consejo Superior de Cáma-ras, organitza la Primera Tro-bada de Promoció Espanya-Oceania. Els actes tindran lloc a Auckland, Sydney i Melbourne del 23 al 31 d’octu-

bre. Aquesta acció, tot i estar oberta a tots els sectors, està orientada principalment a sectors com l’agroalimentari, el de la construcció i béns d’equip, l’enginyeria i consul-toria, i el de l’energia i medi ambient.

11 de novembre

Operacions triangulars

en el comerç exterior

La Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa promou un curs de formació amb l’ob-jectiu d’analitzar el món de les operacions triangulars en el comerç exterior, les quals obren noves possibilitats per a importadors i exportadors i agilitzen les operacions de compra-venda en un mercat cada vegada més global. Per què cada dia més empreses treballen amb aquest tipus d’operacions? Quins són els requisits formals i documen-tals? Quins beneficis obtin-dré a través d’una operació triangular? La durada del curs serà de cinc hores i el preu de 95 euros.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

Un consorci promociona

les clíniques privades de

Barcelona

Un grup d’onze empreses ha format un consorci empresa-rial destinat a promocionar la sanitat privada de Barcelona, concretament a Barcelona Centre Mèdic que agrupa cen-tre hospitalaris com la Tek-non, Quirón, Platón i Barra-quer. Actualment, participen en el consorci les compa-nyies farmacèutiques Ferrer, Esteve, Pfizer i Uriach, Husa i Hilton (del sector hoteler), T-Systems (tecnologia) i els grups Planeta, Zeta i Godó. La Caixa també participa en aquest projecte, que té com a líder Miquel Valls, presi-dent de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les empreses han aportat 500.000 euros en aquesta primera etapa de la iniciativa, amb l’objectiu d’atreure negocis de diferents països. Un dels avantatges dels centres mèdics privats de Barcelona, segons la promo-ció del consorci, és la quali-tat dels serveis oferts i l’aten-ció que reben els pacients. La

D’altra banda, Llatinoamèrica també ha despertat un gran interès, amb una aportació d’un 26,3% dels nous projectes. Si bé els executius del grup no descarten l’expansió cap a Europa, també consideren la possibilitat de desfer-se d’hotels que no generen els beneficis desitjats per la cadena com per exemple: NH Alcalá, NH Ciudad de Santander i NH Luz de Huelva.La cadena hotelera ocupa el tercer lloc del rànquing europeu amb 342 hotels repartits entre 21 països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Actualment hi ha 52 projectes en construcció.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Vol conèixer més novetats i promocions exclusives per a la seva empresa?

www.caixasabadell.es/empresaSubscrigui’s al butlletí + empresa i assabenti’s de les últimes novetats abans que ningú registrant-se a

L’Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’Innovació Social d’ESADE presenten el primer volum de la col·lecció “Guies sectorials d’RSE per a pimes”, centrada en la responsabilitat social empresarial.

Enguany, aquesta, dedicada al sector de l’automoció, es presentarà a Bar-celona l’1 de juliol, a les 12 h, a la sala d’Actes de Caixa Sabadell (Pl. de Catalunya, 9, 6ª planta).

A l’acte intervendran el Sr. Salvador Soley, President de Caixa Sabadell, el

Sr. Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, el Sr. David Murillo, coordinador de la col·lecció, i el Sr. Carles Guilera, director

general de Guilera S.A., una de les empreses analitzades per a la confecció

de la Guia.

Per a més informació de l’acte, visiteu www.obrasocialcaixasabadell.orgo truqueu al 902 33 55 66.

Amb la Cobertura d’Interès Dinàmica* obtindrà una cobertura va-riable davant baixades de l’euríbor i una cobertura total davant de pujades.

També gaudirà de tota la seguretat per al seu negoci, ja que podrà contrac-

tar un tipus màxim per a les seves despeses fi nanceres i tindrà la màxima

fl exibilitat davant baixades de tipus, ja que aquest producte s’adapta a

aquesta possible situació.

Així doncs, com que no podem preveure si els tipus pujaran o baixaran,

li oferim l’eina amb la qual vostè podrà gestionar millor els riscos fi nan-

cers de l’empresa, planifi cant, amb més efectivitat i una menor viabilitat,

el compte de resultats, ja que els tipus d’interès tenen un impacte directe

sobre aquests.

* La referència utilitzada per al càlcul del tipus d’interès a pagar cada trimestre tindrà en compte el tipus pagat del trimestre anterior. Tindrà mantingudes les condicions econòmiques al llarg del contracte.

Si té promocions fi nançades per Caixa Sabadell, faci’s amb la Hipoteca Rebaixes d’estiu, amb la que podrà oferir als seus compradors un tipus d’interès per sota de l’Euríbor actual durant els primers 3 o 5 anys.

Caixa Sabadell, conjuntament amb els promotors, ajuda a fer més fàcil la

compra-venda immobiliaria, oferint unes condicions molt favorables per a tots.

Per una banda, els compradors de les promocions podran assumir més cò-

modament les despeses derivades de la compra d’un habitatge i, per l’altra,

el promotor podrà escollir, amb total llibertat, a qui l’ofereix la hipoteca a 3 o

5 anys.

A més, els compradors podran saber exactament quant els pujarà la quota durant els 3 o 5 primers anys.

Nova col·laboració d’ESADE amb l’Obra Social Caixa Sabadell

Vol reduir la incertesa sobre l’evolució futura de l’euríbor?

Hipoteca Rebaixes d’estiu, per sota l’Euríbor actual

REBAIXES

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana 35

L’ENTREVISTA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

tre petroli. I això ho hem de tenir clar: de la mateixa manera que no plantaríem enciams sobre un jaciment de petroli, no podem des-cuidar el port per fer altres coses. De la Ronda del Lito-ral cap a baix, tot per al port! Potser en vint-i-tres anys de CiU a la Generalitat, el millor que van fer va ser l’auto-nomia parcial de ports del pacte del Majestic de 1996. En tot cas, ha estat el prin-cipi de l’emergència portuà-ria de Catalunya: del no res... a ser el número 1 de la Medi-terrània. En només 10 anys, ara els ports de referència són Barcelona i València.

Marsella és ara el nostre principal competidor?No, perquè ara és un port diferent, que no és capaç d’aportar valor afegit a pro-ductes industrials. Hi ha pas-tís per a tothom, els ports no donen a l’abast: en els últims 20 anys, el tràfic Àsia-Europa s’ha duplicat cada cinc anys.

Ja és un clàssic criticar l’es-tat de les infraestructures a Cata-lunya. Quin és el seu diagnòstic? Catalunya té un lloc molt clar en el nou món globalit-zat. Si ve un consultor fla-menc i li dius que ets català, et dirà: quina sort, estàs en el millor moment. Hem d’aixecar els ulls del mapa per adonar-nos-en! Per què Ikea tria Valls? No és casual. I el mateix ho veiem amb els creuers: Barce-lona serà, l’any 2008, el quart port del món i pot ser el pri-mer en quatre anys. I això és turisme de poder adquisitiu.

AURELI VÁZQUEZ

Quines són les oportunitats i potencialitats de Catalunya al segle XXI?L’any 1995 Catalunya estava fora del mapa del comerç marítim entre continents i avui dia és el líder a la Mediterrà-nia en tràfic de contenidors. Al segle XXI, la Mediterrània serà el mar més important en volum de comerç. Gràcies a què? A que Àsia serà la fàbrica industrial del món en el segle XXI, i a que els europeus amb euros serem el principal mer-cat comprador. Per què trien aquests ports Ikea, Volkswa-gen, Sony o Decathlon? Per-què els ports catalans i valen-cians tenen al seu darrere una regió industrial capaç d’afegir valor als productes semiela-borats que es fabriquen a Àsia amb destinació a Europa.

Quins són aquests sectors d’alt valor afegit a Catalunya?Automòbil, químic i farma-cèutic, agroalimentari, maqui-nària i material elèctric. El model és Flandes, que pri-mer importa semi-elaborat, descarrega, incorpora valor, acaba el producte i l’exporta. I Flandes està creixent molt!

Anem per bon camí per aprofitar aquesta oportunitat?Sí, perquè afortunadament no depèn de nosaltres. Valen-cians i catalans són els únics ports que poden afegir valor a la Mediterrània occiden-tal, Algesires i Marsella no ho poden fer. Per a Marsella, el pas de contenidors és un pas de camions i prou. Per a Bar-celona, en canvi, és transpor-

“En vint anys hem passat del no-res a ser el ‘número 1’ de la Mediterrània”

Mirant cap a la Mediterrània

Especial Catalunya i els reptes de futur

tar un càrrega de televisors a Viladecavalls, per exemple. I qui diu Sony a Viladecavalls diu Volkswagen a Martorell, Ficosa a Sabadell i molts més exemples. L’any 1995 estàvem fora del mapa i al 2007 Bar-celona i València són líders en tràfic de contenidors. Els grans operadors de comerç global s’han adonat i dema-nen això i molt més: el tren de mercaderies. Afortuna-dament, qui està finançant l’ampliació del port de Bar-celona és la xinesa Hutchin-son, el primer operador mun-dial movent contenidors. Per

això, quan s’acabi l’ampliació, si el tren de mercaderies no està fet, seran ells qui recla-maran. I també Volkswagen pressionarà perquè li inte-ressa, i això és bo.

Ara, doncs, en què podem millorar?El Govern espanyol inverteix com si Espanya fos una illa: inverteix poc a Catalunya i ser-veix per portar-nos més ràpida-ment a Madrid (AVE, T-Sud). El mercat global, en canvi, ens diu que pensem en clau de mapa-mundi. Els nostres ports, afor-tunadament, estan entrant en els mapes globals. I pel mateix motiu no podem posar barre-res als camions els caps de set-mana: més aviat s’hauria de reservar la Ronda del Litoral de nit per als camions!

O sigui que el port és el nostre principal actiu?El port és el nostre or, el nos-

En només 10 anys, ara els ports de referència són Barcelona i València

I l’aeroport, està a l’alçada? Al seu llibre vostè parla de ‘obstacle i oportunitat’...El que no està a l’alçada és AENA! En lloc de reservar la millor terminal de l’aero-port per als vols interconti-nentals, dels EUA per exem-ple, el que fa és relegar les companyies nord-america-nes a la terminal vella. La gràcia és que gràcies al port i al turisme de creuers hi ha vols directes als EUA, cada cop més. I això és clau per a la Fira, per a les escoles de negoci, per a les multinacio-nals... Per més que el Minis-teri no vulgui vols directes des de Barcelona, el mercat és el mercat.

Un altre capítol del seu llibre parla de l’euro com a divisa global del segle XXI. A què es refereix?Als Estats Units hi ha un dèfi-cit comercial brutal que costa molt de corregir. Ara tu com-praries deute públic nord-americà a 10 anys en dòlars? Els àrabs volen cobrar el petroli en euros. Els Rolling Stones i Naomi Campbell volen contractes en euros! L’escenari més probable a cinc anys vista és un euro més fort encara. Per tant, el més probable és que l’euro sigui la moneda global de referència al segle XXI.

Però això afectarà les expor-tacions catalanes...Bé, per això al port de Tàn-ger ja hi ha instal·lades 50 empreses catalanes. Aquí només hi fan el disseny i el valor afegit i allà fabriquen. I cap problema!

La Mediterrània serà el nou espai de referència del comerç mundial en el segle XXI, i Catalunya hi ocupa un lloc privilegiat. Ara només cal que ens preguntem què volem ser de grans i ens llancem a aprofitar l’oportunitat. Sota aquest punt de partida –per una vegada, optimista–, el professor Ramon Tremosa projecta reptes de futur al seu llibre Catalunya, país emergent (Edicions 3 i 4).

RAMON TREMOSA, PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB I AUTOR DEL LLIBRE CATALUNYA, PAÍS EMERGENT (EDITORIAL 3 I 4)

El professor Tremosa, a la biblioteca annexa al seu despatx de la UB. / FOTO: D. FERNÀNDEZ

36 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

AURELI VÁZQUEZ

1. Atur: frenar la muntanya russaTant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, l’atur registra daltabaixos més o menys importants com a conseqüència de l’estacionalitat del sector serveis. Ara, però , e l pronòst ic apunta a moviments preocupants més enllà d’aquesta estacionalitat. El ministre de Treball, Celestino Corbacho ha vaticinat una taxa d’atur de l’11% per al 2009, dos punts per sobre de l’actual. Catalunya no surt gaire ben parada d’aquesta estadística: al mes de maig l’atur va créixer un 24,7% respecte el mes anterior, tot i que la dada anual acumulada mostra un alça del 16%. Al conjunt d’Espanya, en canvi, la pujada de l’atur és del 13,3%.

2. PIB: alerta amb l’agricultura!El creixement de la riquesa del país passa per hores baixes, no només a Catalunya sinó al conjunt d’Espanya. El ministre Pere Solbes va rebaixar a l’abril la previsió de creixement del 3,1% al 2,4% (per a 2008), en línia amb les previsions del Banc d’Espanya. Dos mesos més tard, Solbes es va corregir per pronosticar un PIB

LES DADES QUE TRADICIONALMENT TRANSCENDEIXEN A LA PREMSA, COM LA INFLACIÓ O LA CREACIÓ DE RIQUESA, CONSTITUEIXEN EINES MOLT VALUOSES PER MIRAR EL TERMÒMETRE DE L’ECONOMIA CATALANA.El Sector

Decàleg dels reptes estratègics per al futur de l’economia catalanaL’atur, el PIB, l’IPC, la matriculació de vehicles... són algunes de les dades macroeconòmiques que ajuden a formular un diagnòstic de la situació real de l’economia catalana. Aquesta és, doncs, una selecció de 10 dels reptes que afronta la nostra economia.

inferior al 2%, i algunes altres fonts parlen fins i tot d’escenaris més pessimistes. A Catalunya, el primer trimestre es va tancar amb un increment del 2,6%, però la Indústria ja està en l’1% i l’Agricultura en un -2,7%. Val la pena vigilar, perquè aquest sector ja va registrar l’any passat un índex de -3,5%.

3. IPC: la batalla de la inflació continua...En un escenari de baix creixement, la pujada de la inflació és una mala notícia. L’objectiu del 2% ja és una quimera, i el fort increment dels combustibles no ajuda precisament. Ja són conegudes les vagues al sector del transport, i el pitjor és que això podria ser només el principi, com adverteixen els més pessimistes. De moment, la variació interanual de l’IPC a Catalunya és del 4,5% -dada de maig-, i a Espanya del 4,6%.

4. Els costos laborals segueixen pujantAmb una economia en risc d’escalfament com la nostra, la pujada del cost

laboral no és el millor símptoma. Especialment perquè la pujada és deguda principalment al cost salarial, que creix per sobre de la inflació tant a Catalunya (5,0%) com a Espanya (5,3%), i això que la dada d’inflació és prou alta. Reduir el creixement dels costos salarials és una missió di f íc i l precisament perquè la inflació és el gran argument dels sindicats.

5. Exportacions: el dòlar, factor clau?La forta depreciació del dòlar respecte l’euro no sembla haver posat en perill les exportacions c a t a l a n e s , q u e e n l’últim any han crescut un 2,2%, ni tampoc les espanyoles, que ho han fet en un 5,1%.

De fet, el gruix de les exportacions catalanes –prop d’un 72%– van dirigides a països de la UE. Si alguna cosa ha de preocupar és que les exportacions a França, que són les més importants per volum amb diferència, s’han reduït un -1,7% .

6. Creació d’empreses... o noP a r l a r d e c r e a c i ó d’empreses és poc precís, perquè cada cop el ritme és més lent. Això sí: encara són moltes més les empreses noves que les que es dissolen. A Catalunya, amb dades del mes d’abril, es van crear 2.212 societats, el que representa una caiguda del 21,4% respecte el mateix mes de 2007. Més evident és encara

el retrocés pel que fa al valor del capital, que aquest mateix mes va ser de 63,9 milions d’euros, un 53% menys que fa un any...

7. Licitació d’obres: caiguda en picatAmb dades del mes de maig, el valor de la licitació sumava 579 milions d’euros, un 56% menys que al mateix mes de l’any passat. El repte per a les administracions serà crear un clima de confiança prou bo com perquè el sector es recuperi. Serà, això sí, una autèntica cursa de fons...

8. Controlar la baixada de les vendes al detallEl comerç al detall proclama des de fa mesos que es ven menys.

Nombre de finques hipotecades a Catalunya(VARIACIÓ INTERANUAL AMB DADES DEL MES DE MARÇ)

FONT: IDESCAT

Matriculació de turismes a Catalunya(VARIACIÓ INTERANUAL AMB DADES DEL MES DE MAIG)

FONT: IDESCAT

La matriculació de turismes ha caigut un 24% a Catalunya. / FOTO: ARXIU

I les estadís t iques els donen la raó. A Catalunya, la baixada de les vendes amb preus constants (és a dir, un cop eliminat l’efecte dels preus) és del – 3,7%, un punt més que a la resta d’Espanya.

9. La matriculacióde turismes passa el seu ‘infern’El passat mes de maig e s v a n m a t r i c u l a r a Catalunya 15.500 turismes, un 23,8% menys que el mateix mes de l’any passat. amb aquesta dada, el sector certifica oficialment la seva particular ‘baixada als inferns’. A Espanya, la caiguda ha estat gairebé idèntica –un 24,0%–, amb un total de 118.000 matriculacions. Tot plegat convida a pensar en temps no gaire bons per a una indústria que és clau a Catalunya.

10. Hipoteques: poques i caresNi el preu dels pisos és encara tan atractiu, ni els tipus d’interès conviden a fer una inversió i m m o b i l i à r i a . L e s dades de l’Idescat en donen fe: a Catalunya, el nombre de finques hipotecades ha caigut un 44% in teranua l –dades del mes de març–. A Espanya, la caiguda és del 37,8% . Poc o res podran fer les administracions...

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

Any 2007 2008

26.433 14.772 (-44,1%)

0

5000

10000

15000

20000

25000

Any 2007 2008

20.391 15.528 (-23,8%)

La creació de societats ha retrocedit un 21,4% respectel’any 2007

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana 37

ENTREVISTA A GUILLEM LÓPEZ, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Si ens considerem perifèria de Madrid, per què no ser-ho de Londres o París?”A més a més de donar classes a la UPF, en Guillem López és membre de la International Health Economics Association, col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i conseller independent del Banc d’Espanya. És, possiblement, una de les veus acadèmiques més ben qualificades per respondre qüestions sobre el futur econòmic de Catalunya.

CARLES CHACÓN

Creu que s’han posat les bases per millorar un dels grans poblemes econòmics pendents de Catalunya com és el finança-ment autonòmic? No. Pel que fa al finança-ment, estem pitjor que a l’any 78. Aleshores es tenia clar que hi havia comunitats històriques de via ràpida i al-tres creades ex novo. Però ara no, ara com a Estat es-tem dividits en una taula de comunitats on només som una més. D’altra banda, és cert que, per exemple, la Ge-neralitat té més pressupost, però és lògic que augmenti amb els anys.

La recessió econòmica actual està provocada, en gran part, per la caiguda del sector constructor i immobiliari. Creu que és necessari establir uns nous fonaments, una nova base, a l’economia catalana?El creixement de la cons-trucció no era projectable al futur. No podíem esperar que la construcció creixés sempre així. I ara ho tro-bem a faltar. A nivell fiscal també, perquè la Generalitat va generar un bon número d’ingressos extraordinaris de construcció per sufragar despeses ordinàries (mos-sos, mestres i metges). I això mai es pot fer, perquè sabíem que el creixement no era sostenible. Per a reflotar l’economia jo confio en l’adaptació del sector tradicional, que té moltes exportacions. També podem destacar la indústria turística. El destí Catalunya ja té molts destins diferenci-ats, amb turisme d’oci i cul-tural que s’allunya del de sol i platja i el turisme de borrat-xera. I la industria agrícola i ramadera ha retardat la re-conversió gràcies a la immi-gració, que ha permès pagar uns costos unitaris més bai-xos, inacceptables per a la població autòctona.

Quin futur creu que li espera al mercat immobiliari?Desacceleració en els preus

no significa reduccions reals en els preus de l’habitatge, de fet hi ha molts llocs de Catalunya amb un creixe-ment per damunt de la infla-ció. El que és cert és que no pot créixer tant com abans, però d’aquí a pensar que hi haurà una reducció del preu mig de l’habitatge hi ha un tros. Lògicament, si es passa d’un creixement del 20% a un 5%, s’ha ralentit, però se-gueix creixent. Si la compra d’actius reals de les empre-ses és assenyada, seguirà sent una bona inversió. Sem-pre tindrem alguns casos de caiguda del preu de vivenda, però en general aguantarà.

Quins sectors són més pro-metedors pel que fa a oportuni-tats de creixement?Els serveis de persona a per-sona tenen camp per córrer. El contingut està basat en la lleialtat i la confiança. És quan requereixes, per exem-ple, un expert que et dóna

un consell, o un professio-nal sanitari que et cuida en un moment delicat. També assessorament tecnològic per empreses, és a dir, una relació de qualitat entre per-sones. La preparació en ca-pital humà de Catalunya té molta projecció. Quant al sector més tradicional, hi ha bons exemples de reconver-sió, com el sector tèxtil de Terrassa, que s’ha convertit en un productor mundial de tapissos de taules de billar i material tèxtil ignífug.

Com es pot millorar en R+D+I amb un teixit empresa-rial de pimes, sense capacitat d’invertir en recerca?Podem diferenciar la re-cerca més dura d’una altra més suau. La recerca d’in-novació en procediment és tova, i per tant, la poden fer les pimes. Es tracta de re-visar els procediments per aplicar sistemes que s’han provat i que són més efici-ents. Això no requereix cap gran inversió. D’altra banda, el Pacte Na-cional per la Recerca també vol impulsar la cooperació entre pimes per fer inversi-ons més grans. Hi ha algunes resistències, perquè el pe-tit empresari català no està

acostumat a compartir, però per això cal la col·laboració de l’Administració Pública, per a afavorir-ho.

És Catalunya prou compe-titiva?Sí, som un país competitiu. N’hi ha prou amb mirar les exportacions. No és una eco-nomia replegada en el propi territori. A l’emprenedor català mai li ha fet mandra agafar la maleta. Actualment hi ha accions públiques que ajuden a l’empresari a col-locar els productes a la Xina o al Marroc. Quan algú està abocat a l’exterior, la resta es fa més fàcil, i Catalunya és la comunitat espanyola més oberta a l’estranger.

Molts analistes són pessi-mistes respecte la creació de noves empreses de joves a Cata-lunya. Vostè què en pensa?Hi ha senyals contraposats. Nosaltres som la generació sandvitx: persones que vo-len ser empleats de la Caixa. Però la gent més jove busca innovació i noves maneres de fer, diferenciant-se dels seus pares. Els treballs de recerca d’avui en dia no es limiten a analitzar: són pro-jectes d’empresa molt deta-llats! Que un nano de 17 anys

sigui capaç de desenvolupar el disseny dels productes i la publicitat d’una empresa, o que trobi per exemple un nínxol de mercat en la co-bertura sanitària de la gent gran, és esperançador. La gent jove té una gran capaci-tat d’aprofitar tots els recur-sos que té a l’abast.

Creu que en un futur Cata-lunya pot rebre inversions de grans empreses?Sí, perquè Catalunya té dues coses molt importants en les quals hem de basar l’atrac-ció de capital. Una és la qua-litat de vida, i l’altra l’exter-nalitat, que es deriva d’una economia on el nivell de ca-pital humà és homogeni. Per exemple, si una gran com-panyia consultora ubicada a Catalunya demana una solu-ció per al seu sistema infor-màtic, hem de tenir professi-onals que donin una resposta ràpida i fiable. D’altra banda, jo sempre recordo que, si ens considerem perifèria de Madrid, per què no ser peri-fèria de Londres, París o al-tres ciutats europees?

Ja no se’n parla, de les des-localitzacions, però fa cinc anys semblava que tota la indústria marxaria. Estem ‘curats’ contra les deslocalitzacions?No, no estem curats. Si el centre de decisió de la com-panyia es queda al país, no té res de dolent que es des-localitzin certes fases. Però sempre hauríem de retenir alguna part, que no es deslo-calitzi del tot. És cert que es perden alguns llocs de tre-ball, però la veritat és que s’acabarien perdent igual-ment. Per contra, la pro-ducció en aquells països té uns excedents més alts que, si es recuperen, fan créi-xer la renda del país d’ori-gen. També vull dir que cal comptabilitzar bé la produc-ció a l’estranger. No hem de mirar les exportacions no-més, sinó quin tant per cent del PIB de Romania i altres països depenen d’empreses catalanes.

“Nosaltres som la generació sandvitx, gent que volia ser empleatde la Caixa”

Guillem López es mostra optimista davant els temps difícils / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

38 ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

FORTALESES

DEBILITATS

Catalunya i Barcelona es situen a primera línia d’un valuós mercat amb un gran poder adquisitiu: els creuers

Tot i que els focs no s’han apagat, ara fa gairebé un any l’encadenament de dèficits infraestructurals es revifava encara més al si de la soci-etat catalana. El tall de llum del mes de juliol sumava un nou obstacle a la cursa de les infraestructures. Catalu-nya i, en concret, el seu teixit empresarial, ha protagonit-zat una croada en defensa del seu desenvolupament per terra, mar i aire.

Un taló d’Aquil·les partit per tresPerò els continuats retards de Rodalies RENFE, l’angoixant espera de l’arribada de l’AVE i els entrebancs a la descentra-lització de la gestió de l’Aero-port del Prat, deixen al desco-bert l’escàs marge d’actuació d’administració i empresaris. Tot això, en un escenari on cada vegada més es deixa notar l’omnipresent recessió.

La resposta de les administracions al caos de les infraestructures revifa el desànim dels empresaris catalans

Juntament amb les infraestruc-tures, l’educació i els serveis són, segons destacava fa uns dies la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, els tres sectors en què l’Admi-nistració ha de posar èmfasi i prioritat a “bastir fonaments empresarials sòlids”. L’histori-ador Josep Maria Solé i Sabaté comentava en un article publi-cat al diari AVUI cap a on cal dirigir l’aposta econòmica. “Què cal fer? Mirar el mercat internacional. L’espanyol és molt petit en el conjunt euro-peu, i no cal dir en el globa-litzat. Cal invertir per crear riquesa, carreteres, autopistes, trens, aigua, energia, xarxes de comunicació, ports i aeroports amb connexions internacio-nals”, escrivia. Ara bé, davant la falta de res-posta de les administracions, l’empresariat català corre el risc d’asseure’s en el confor-misme. Ha passat més d’un

any des de la trobada d’em-presaris a l’IESE i els esforços que superin la crítica amb res-postes concretes encara són dèbils. Així ho explicava Pere Puig, professor del departa-ment d’economia d’ESADE: “Hi ha una situació que em preocupa i és aquesta sensa-ció fatalista o pessimista que Catalunya té les de perdre. Tenim les mateixes possibili-tats que els demés i fins i tot un punt de partida millor. Hem de recuperar la capacitat per reformar i canviar les coses que no van bé”. El cert és que Catalunya està acostumada a guanyar en desavantatge, amb una capacitat, avalada històri-cament, per sortir reforçada de situacions de crisi. No obstant això, empresaris i societat corren el risc de refu-giar-se en un pessimisme que pot entorpir l’empenta natural de Catalunya, molt més que qualsevol crisi.Les infrastructures són el taló d’Aquil·les del desenvolupament català/ FOTO: ARXIU

El nombre de creueristes ha crescut un 28% / FOTO: ARXIU

La mar Mediterrània és l’actiu amb més potencial de Bar-celona, Catalunya i els seus ports. Amb l’ampliació del canal de Suez, la mar Mediter-rània esdevindrà la mar més important del món en volum de comerç marítim, tenint en compte que gairebé el 90% del comerç internacional es realitza per vaixell. La posició estratègica de Barcelona fan d’aquesta palpable realitat la clau d’un nou lideratge. Per davant de la temuda des-localització industrial, que afecta a tots els països occi-dentals europeus, Catalunya té l’oportunitat de treure un profit únic dels productors asiàtics, ja més que emer-gents en tots els sectors.

Porta d’entradaa un nou mercatA aquesta idea cal sumar una Barcelona que, consolidada com a destí turístic, atreu

cada any més turistes. I molts d’ells arriben per mar. El port de Barcelona va rebre en el primer quadrimestre de l’any 227.518 passatgers de cre-uers, enfront dels 177.799 del mateix període de 2007. Són dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona, que constaten l’augment de passatgers del 28%. El negoci dels creuers és un mercat de gran impor-tància per a l’economia cata-lana i que, a més de potenciar Barcelona com a destí turís-tic, obre la ciutat comtal a un mercat amb un poder adquisi-tiu elevat. Per últim, si bé és cert que, tal

i com apunten certs sectors, Catalunya acusa d’un dèficit d’inversions, aquest desavan-tatge històric no ha acabat de fer trontollar l’empenta de l’economia catalana i el seu teixit empresarial.

Voluntat de canviEn aquest sentit, Joaquim Maluquer comenta al pròleg del llibre Cien empresa-

rios catalanes que Catalu-nya és la primera regió en la dimensió relativa del sector privat empresarial, tenint en compte les 350 regions que integren actualment la Unió Europea dels 25. Un lideratge que, si més no, constata el buit de l’empresa pública en el seu creixement. No obstant això, tal i com recomana el professor Pere Puig, “hem de recuperar la capacitat per reformar i can-viar totes aquelles coses que no van bé”.

La posició estratègicade Barcelona li ha donat al port la clau d’un nou lideratge

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana / EL DAFO 39JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Si una de les fortaleses cab-dals per a Catalunya és la seva privilegiada ubicació geogrà-fica, la clau per a l’economia catalana és ser el port de d’en-trada del comerç asiàtic. El cert és que al 2007, Barcelona ja liderava el trànsit marítim de contenidors a la Mediterrà-nia, molt per davant de Marse-lla i Gènova.

Ports de ‘primera’Un altre punt que facililita la bonança econòmica de Catalunya rau en el desen-volupament industrial que hi ha al darrere del ports de Barcelona, així com també Tarragona i València. De fet, segons dades facilitades pel president del Port de Tarra-gona, Joan Antón Burgasé, referides a l’any 2007, Tarra-gona ha augmentat el 14,3% del tràfic total de càrrega, el doble de Barcelona, esdeve-nint port de referència del

AMENACES

OPORTUNITATS

L’enfocament radialista del Govern central amenaça l’atracció de les grans empreses cap a Catalunya

Els ports de Catalunya i Llevant tenen la clau per al lideratge marítim com a porta d’entrada del comerç asiàtic

Tal i com cita Ramon Tre-mosa a les primeres pàgines del llibre Catalunya, país

emergent, l’Estat espanyol està construint infraestructu-res a Catalunya “només per anar més de pressa a Madrid” (veure entrevista pàg. 35).

Per a ell, l’obsessió centra-lista igualitària és una de les grans amenaces contra la lògica econòmica i el desen-volupament del conjunt de territoris. Així, “es redueix la nació espanyola a una simple ciutat regió mesetària, tan immensa, però tan inhòspita, com Los Ángeles; i tan lluny de la xarxa de ciutats mitja-nes i amb qualitat de vida que articulen els països més avan-çats d’Europa”. De la mateixa manera que Bar-celona forma part de l’onzena megaregió econòmica que vehicula València amb Marse-lla i Lió, Catalunya es veu cla-rament desfavorida degut als

models de gestió que gover-nen les infraestructures. Tre-mosa fa una crida a la inver-sió en infraestructures, però també al canvi en el model de gestió. Per a il·lustrar l ’emergència del descen-tralisme, l’economista cita l’èmfasi que posa el govern central en el port d’Algesi-res i matisa: “Si considerem, però, el valor afegit del port d’Algesires, constatem que és superat clarament pels ports de Barcelona, València i Bilbao, ports que són una peça bàsica en les seves eco-nomies regionals”. I conclou: “Sense una logística pensada a escala global es pot perdre la indústria local”.

L’aeroport del Prat no s’enlairaEl baix flux de vols intercon-tinentals segueix amenaçant l’atracció de les grans empre-ses cap a Catalunya. Tot i que

tràfic d’hidrocarburs gràcies a la indústria petroquímica. Entre les dues instal·lacions catalanes, generen el 2,2% del PIB de Catalunya y el 19% del tràfic total d’Espanya. El tei-xit industrial que s’ha generat al seu voltant, assegura una posició d’avantatge respecte altres ports importants, com ara Marsella. Fins ara, però, la capacitat industrial dels ports del nord d’Europa ha sabut compensar els tres dies que els vaixells triguen en do-nar la volta i descarregar, en

perjudici dels ports mediter-ranis, més accessibles però menys preparats.

Ubicacions de privilegiD’altra banda, la proximitat entre els equipaments més importants de la ciutat, port i aeroport, afavoreix, amb la deguda col·laboració, un es-cenari sinèrgic de primera categoria. “Barcelona és una de les poques ciutats del món on l’aeroport i el port estan tan a prop, fet que garanteix importants sinèrgies”, afirma-va l’enginyer aeroportuari i consultor d’AENA Juan Anto-nio de Andrés. Per últim, cal destacar el paper del riu Ebre. Sens dubte, és un dels actius amb més potencial de Cata-lunya. A diferència dels grans rius europeus, aquest recurs encara no s’ha explotat sufi-cientment, com demanen, per exemple, des de la Cambra de Comerç de Tortosa.

MEGAREGIONS PER VOLUM D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Megaregió PIB/Bilions dòlars

Greater-Tokio 2500Boston-Washington 2200Chicago-Pittsburg 1600Ams-Rot-Ruhr-Flandes-Lille 1500Osaka-Nagoya 1400London-Leed-Chester 1200Milà-Torí-Roma 1000Charlotte-Atlanta 730South California 710Frankfurt-Stuttgart-Manheim 630València-Barcelona-Marsella-Lió 610Toronto-Buffalo-Chester 530Seül 500Nord Califòrnia 470Florida 430

FONT: Ramon Tremosa, Catalunya, país emergent (2008). Ed. 3 i 4.

L’Ebre, recurs natural entre la protecció i l’explotació / FOTO: ARXIU

s’aixequen veus crítiques per donar suport al desenvolupa-ment de l’aeroport del Prat i reclamar un canvi del model de gestió aeroportuari de l’Estat espanyol, la situació és igualment insuficient. Recentment , la Cambra de Comerç de Barcelona i FemCat han resucitat aquest esperit crític, però el cert és que l’aeroport barceloní té pràcticament els mateixos vols intercontinentals.

Transport congestionatEl Quart Cinturó és un altre element prioritari que cal activar per tal de desconges-tionar l’entrada i sortida de l’àrea metropolitana. Sense aquestes infraestructures, el centre logístic d’Espanya i Portugal s’ha anat desvi-ant irremissiblement cap a Madrid, que ja disposa de millors infraestructures que Barcelona.

La proximitat entre port i aeroport afavoreixun escenari sinèrgicde primera categoria

40 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana

LES VEUS DEL SECTOR

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien?El principal repte per a Catalunya és mantenir i millorar la competitivitat que correspon a un país avançat de l’Europa occidental com és el nostre. Com a conse-

qüència d’aquest repte se’n deriven dos més: que són la preparació científica i tecnològica dels nos-tres joves, els futurs empresaris i treballadors de les empreses catalanes, i la inversió adequada en infraestructures tant genèriques –port, aeroport, carreteres, ferrocarrils, energia, aigua etc...- com científiques, universitat, centres de recerca, labo-ratoris de certificació.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa?Els nostres competidors no són fonamentalment –encara que això sigui el tòpic- els països asiàtics emergents ni els de l’est d’Europa, sinó els nostres veïns de l’Europa occidental. No hem d’aspirar a ser competitius per tenir una mà d’obra barata, sinó per tenir una economia molt avançada que competeixi en creativitat i en contingut tecnològic del seus pro-ductes i serveis. En aquest sentit, penso que Cata-lunya en les darreres dècades ha progressat molt, però no ens hem de desviar de l’objectiu i tampoc ens hem de deixar envair pel desànim provocat per una situació conjuntural.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya?Catalunya hauria de millorar principalment en formació. De fet les escoles d’administració d’em-preses catalanes ja ho fan prou bé, tenim un nivell altíssim, però el que necessitaríem és que la for-mació de caire científic i tècnic també tingués un nivell excel·lent i no només a les universitats sinó també a l’educació secundària. El nostre problema no és tenir una font més o menys permanent de mà d’obra barata, sinó que hem d’aconseguir tenir una font creixent de mà d’obra molt qualificada.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien?Les infraestructures, la formació i la recu-peració de la il·lusió col·lectiva són els nos-tres grans reptes. Unes infraestructures que recuperin el dèficit his-tòric, però no solament

com a conseqüència de la reivindicació, sinó activant mecanismes imaginatius de col·laboració entre el sec-tor privat i el sector públic que anys enrere ens van donar un impuls capdavanter. Una formació oberta al món, que concentri esforços i surti d’un desgovern ja massa perllongat que genera ineficiència i va minant la gran palanca del nostre futur. Només donarem valor al futur del país si donem valor a l’educació, i no sembla que els darrers temps ho estiguem fent amb encert.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa?Els propers anys caldrà volar molt més alt del que ho estem fent, pensar que el mercat és el món, no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competiti-vitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pací-fic. L’economia catalana està preparada per al repte, però anem tard. No pot ser que a casa nostra encara sigui notícia que un grup de directius visita la Xina o l’Índia. Fa molt temps que, als països del nostre entorn, això forma part de la normalitat.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya?La professionalitat i la qualitat dels directius catalans no mereixen la pèrdua d’imatge que estem tenint els darrers anys i la manca d’una acció de Govern que identifiqui i impulsi prioritats i que faciliti les infra-estructures necessàries de tot tipus per consolidar o posar en marxa projectes que siguin un revulsiu pel país. Si a això li afegim un escenari amb canvi de ci-cle econòmic i la pèrdua de competitivitat derivada d’una diferència d’inflació amb la resta de països de la Unió Europea i d’una legislació laboral encara molt inflexible, la feina per als directius serà realment tot un repte.

“Els autèntics competidors són els veïns de l’Europa occidental”

“Només donarem valor al futur del país si donem valor a l’educació”

ANTONI SUBIRÀ, EXCONSELLER D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISMEI PROFESSOR DE L’IESE

RAMON ADELL,PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLADE DIRECTIUS (AED)

Si hagués d’esmentartres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien?

Catalunya ha d’exi-gir inversions públiques i afavorir les privades. En segon lloc, ha de tornar a deslliurar de tota mena d’entrebancs la iniciativa de les seves empreses i els seus

empresaris. Particularment, les administracions públi-ques, i entre elles les locals i l’autonòmica, no estan gaire per la feina. Un cop assumides les lleis bàsiques i pagats els impostos, l’empresari ha de tenir facilitats i no entrebancs. Per últim, posaria èmfasi en el capità humà, en la formació i la recerca. Ens hem endarrerit força. Catalunya no té recursos naturals, té persones. I el nostre sistema educatiu, en determinats nivells i àrees, pràcticament és lamentable.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa?Els asiàtics, que estan enormement motivats i ar-riben a nivells de desenvolupament cada vegada més alts, aprofiten les possibilitats que els hi dóna el sistema de mercat: fan molt, molt bé i a costos molt baixos. Això és molt dur. L’economia catalana no està preparada. Tornem a la primera pregunta: ni tenim ni les xarxes adequades, ni l’actitud de l’Ad-ministració és l’adient. Catalunya és una economia moderna i ha de competir en un mercat dur on els asiàtics van a fer feina. Les eines correctes comen-cen, de fet, per una qüestió de base: la formació i l’educació.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? Jo vull posar molt l’accent al tema de la formació. Les macances dels sistema educatiu s’han de suplir ara per ara amb un curs d’anglès, un d’informàtica, un màster, i aquestes persones seran les capdavan-teres. Aquí trobo, a més, una situació que em pre-ocupa i és aquesta sensació fatalista o pessimista que Catalunya té les de perdre. Hem de recuperar la capacitat per reformar i canviar les coses que no van bé.

“Catalunya ha d’exigir inversions públiquesi afavorir les privades”

PERE PUIG, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA D’ESADE

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana 41JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien?Si tenim en compte la conjuntura actual, en la qual l’euro és una moneda forta, fet que dificulta les exportaci-ons, respecte el dòlar, molt feble, hauríem de valorar les seves

exportacions o l’adquisició de companyies america-nes per part dels europeus, però hi ha una important manca de crèdit disponible. La major part dels bancs europeus tenen les mateixes dificultats que els seus homòlegs americans. S’imposen trets diferencials, que posicionin Catalunya com un país a l’avantguarda del món civilitzat. Els més importants són promoure la Responsabilitat Social de les empreses i instituci-ons, apostar per la innovació i la qualitat de les em-preses i, per últim, fomentar i retenir el nostre talent.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa?A Catalunya, un país d’arrelada tradició empresari-al, tenim com a la resta d’Europa una moneda forta, la qual ens dóna una posició més feble que la dels països de l’est quant a les exportacions. En canvi, el nostre empresariat té avantatges competitius impor-tants: qualitat, innovació, processos, R+D i sobretot talent. És el derivat de la nostra cultura empresarial, del bagatge dels directius formats a les nostres em-preses i en escoles de negoci de prestigi com ESADE o IESE, que ens capaciten per a afrontar la gestió del canvi, la de la innovació i la de futur.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya?Com a assessora empresarial, Catalunya ha de millo-rar en l’establiment i funcionament de les xarxes de cooperació de PIMES, les quals han d’estar estructu-rades i molt ben organitzades per a permetre la seva actuació conjunta i així poder competir amb d’altres països. Ens hem d’aprofitar dels avantatges que ens donen les economies d’escala. En l’actualitat, ja no resulta estratègicament convenient l’actuació indivi-dual de les PIMES en un mercat globalitzat.

“Cal posicionar Catalunya com un país a l’avantguarda del món civilitzat”

SARA SAMPEDRO, PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESÀRIES,PROFESSIONALS I DIRECTIVES

“El món de l’arquitectura a Catalunya necessita professionalitzar-se”

“No podem actuar com una societat massa madura o envellida”

XAVIER CLARAMUNT, ARQUITECTE, FUNDADOR I DIRECTORD’EQUIP XAVIER CLARAMUNT

LLUÍS FERRER, RECTOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONA

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Comencem pensant d’on venim. Hi ha dues tradicions més o menys modernes a Catalunya, una és una certa expe-riència industrial, l’altra és el turisme. Per aquí han d’anar les apostes

estratègiques de futur, reinventant aquestes línies. Encara que no sigui un moviment frenètic, hi ha una indústria emergent, amb un gran recorregut per en-davant: la indústria aeroespacial. No estem parlant de la indústria aeronàutica, sinó la que es relaciona amb l’accés a l’espai. I associat a aquesta hi ha tot un camp que el turisme podria explorar i explotar.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa? No, de cap manera. No es pot competir amb la relació qualitat-preu que poden oferir els països emergents asiàtics o els països de l’est d’Europa. I, per tant, com que no es pot competir, el natural i evident és no in-tentar competir. Cal fer en una línia totalment diferent. S’ha de treballar en àmbits en els quals ells estiguin menys preparats o no puguin tractar amb la mateixa excel·lència de qualitat - preu. I aquí tornem a trobar la indústria aeroespacial i el turisme, que són dos àmbits aliens a la indústria d’aquests països emergents.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? En aquests moments el món de l’arquitectura a Ca-talunya necessita professionalitzar-se, ho hem dit moltes vegades. Som tossuts. Aquest és un procés que ja ha començat, i ja tenim exemples d’èxit, però també hem començat a observar els problemes que s’albiren i que poden atacar allò que més diferencia l’arquitectura catalana. En aquest sentit s’ha d’evitar que la necessària professionalització dels estudis d’arquitectura, que fa referència a la gestió empre-sarial, acabi matant aspectes fonamentals de la seva pràctica arquitectònica: no s’ha de perdre el glamour i les estratègies d’anàlisi acurat i compromès de les necessitats dels projectes.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Els tres més importants inclouen, òbviament, les infraestructures. Tenim per davant el repte de co-municar Catalunya amb el món i això no està resolt. En segon lloc, parlem de la societat del

coneixement amb dos objectius: millor formació supe-rior i científica de tota la societat i creació d’una eco-nomia basada en el coneixement, en la investigació i l’R+D, que encara és molt feble. En tercer lloc, encara som una societat relativament tancada. Però si volem estar al món, hem d’estar totalment oberts al món.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asià-tics i els països de l’Est d’Europa? Un ‘Sí’ radical no, pero hi ha elements que ens permeten ser optimistes. Hem de resoldre bé els reptes dels quals parlàvem abans. Catalunya té fortaleses, com una tra-dició empresarial i industrial potent. A més, l’ubicació geogràfica també està bé. Però hem de fer els deures: obrir-nos completament al món, augmentant la compe-titivitat. Potser també caldria afegir que per a superar aquesta competència no cal fer més hores ni fer menys vacances. Aquesta no és la diferència. El més preocu-pant és l’envelliment mental de la nostra societat. Això sí que ens pot fer perdre. A Àsia tenen molta més inicia-tiva i una agressivitat emprenedora més gran. No podem actuar com una societat massa madura o envellida.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? En la investigació, recerca i desenvolupament, Ca-talunya no està del tot malament. Tampoc estem a primera divisió mundial. No tenim un premi Nobel,per exemple. Això requereix molt més esforç, més inversió, generacions i generacions d’investigació. Els anglesos i alemanys ja recullen un segle d’inves-tigació i nosaltres portem 15 anys fent alguna cosa. Un punt important de millora és la transferència de la ciència a l’empresa, que encara ha de millorar moltís-sim: més patents, més contractes, projectes conjunts, joint-ventures, etc.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

que el media, concretament entorn al 60%. De moment, tenim instal·lat el Centre Tec-nològic de la Informació, i empreses com Telefònica i Indra. És un cluster que se situa en tres àmbits d’actuació extremadament estratègics: mobilitat, seguretat i sanitat. Hi ha una actuació intel·ligent, coordinada, estratègica i sinèr-gica dels diferents agents del sistema d’innovació, tant de desplaçament d’universitat, com ara la Pompeu Fabra, com d’activitats empresarials i administracions públiques, que s’ubiquen en aquest àmbit.

I quines són les característi-ques dels clústers restants? El tercer és el de l’energia, que es troba desenvolupat en un 40%, tot i que el disseny està cla-rament identificat i els partners estan incorporats. Queda pen-dent desenvolupar tot l’apar-tat constructiu. En qualsevol cas, és un clúster de referència internacional perquè, a més, hi ha un acord amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per desenvolupar conjun-tament línies d’energia. El quart clúster és el vinculat a sanitat, que s’ha desenvolupat de forma desigual, tot i que volem incidir

en l’apartat de les tecnologies mèdiques i estem treballant fort amb Biocat. Finalment, cal des-tacar un nou clúster que s’està tot just treballant ara, que és el de disseny, que s’està desenvo-lupant amb el Barcelona Centre Disseny. Entenem que és un clúster estratègic, perquè serà la primera vegada que articu-lem en forma de clúster el con-junt del sistema, tant l’apartat empresarial com l’universitari.

En quins principis es basa el 22@Barcelona?Tenim la fórmula per ubicar i controlar totes les peces del sistema. Aquest factor és prou important perquè l’economia del coneixement es basa en el paper inequívoc del sistema de ciència i tecnologia per crear riquesa, però també cal identi-ficar aquestes cadenes de valor que facin que el teixit empresa-rial pugui absorvir la tecnolo-gia per ser més competitiu. És una acció més que interessant, perquè ens diu com la ciutat ha de desenvolupar la seva activi-tat econòmica i, a més, ens la dóna en clau de futur i amb una lògica, que posa en valor tota la nostra capacitat tecnològica i el nostre sistema universitari. Es donen les condicions no només

empreses dels anys vuitanta i noranta. Un dels projectes clau que tenim és el landing, que és d’incubació internacional d’em-preses, i que llença el missatge que la nostra ciutat té un aero-port de la innovació i, per tant, hem d’oferir mecanismes efec-tius per a professionals que vul-guin arribar a Barcelona, però no per treballar-hi, sinó per pro-jectar-se al món.

El projecte contempla també una transformació social. L’economia del coneixement es basa en el talent i, per tant, hem d’incidir de forma activa en les polítiques de talent, cal atraure, retenir, desenvolupar i crear el talent. És per això que volem actuar com una infra-estructura del coneixement a l’escola perquè és on resideix la nova generació de talent que haurà de treballar. Si no fem un procés de correlació entre voca-cions, certificació tecnològica i emprenedoria d’aquests joves, després difícilment aprofita-ran el clúster. Aquesta és sens dubte una de les nostres grans apostes; els nois els exposarem activament a què hi hagi una connexió entre la seva vocació i l’activitat econòmica.

Quina valoració fa de la implicació universitària en el projecte?Determinant. En el moment de culminació del projecte hi haurà 30.000 alumnes universi-taris i, per tant, serà un districte clarament universitari i, a més, els estudiants ho seran majo-ritàriament de tercer cicle, és a dir, de màsters i postgraus, estudis molt propers al teixit empresarial.

Creu que la societat coneix suficientment el projecte? Crec que sí. Ara la gent ha de saber que un dels reptes del 22@ és que es converteixi en el departament d’innovació de la ciutat, és on la ciutat aprèn i trasllada l’aprenentatge a altres parts de la ciutat.

“Barcelona pot esdevenir una plataforma mundial del coneixement”

ENTREVISTA A JOSEP MIQUEL PIQUÉ, CONSELLER DELEGAT DE 22@BARCELONA

Josep Piqué segueix en primera línia cadascuna de les transformacions del projecte 22@Barcelona. / DAVID FERNÁNDEZ

Quan el projecte 22@Barcelona estigui enllestit ocuparà 200 hectàrees de l’antic barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats d’aquesta transformació urbana, econòmica i social són ja visibles: més d’un miler d’empreses s’hi han instal·lat i s’han creat 32.000 llocs de tre-ball. Sens dubte, aquest espai està cridat a convertir-se en el departament de la innovació de la ciutat de Barcelona.

Formació directiva

ÀGATA SERRA

En quina fase es troba el pro-jecte 22@Barcelona?És un projecte plantejat a 20 anys vista, va començar l’any 2000 i culminarà el 2020. Té tres capes diferenciades: una trans-formació urbanística i infraes-tructural, una transformació econòmica i una transformació social. Actualment, la urbanís-tica és la més avançada, s’ha transformat un 60% del territori, l’equivalent a 115 illes del barri de l’Eixample de Barcelona. A nivell d’infraestructures s’han incorporat mecanismes de reco-llida selectiva i la fibra òptica, entre d’altres. La transformació econòmica en alguns àmbits està molt avançada, mentre que en d’altres es troba en projecte. I, en darrer terme, es trobaria la transformació social.

I en què es concreta la trans-formació econòmica?Tota la clau econòmica es basa en el desenvolupament de clústers urbans, que és en aquests moments un dels models de referència quant al desenvolupament de transfor-macions economicourbanes. Al districte tenim cinc clústers: el media, el de tecnologies de la informació, el de tecnolo-gies mèdiques, el de l’energia i el de disseny, que es troben en diverses fases de desen-volupament.

Quin clúster és el que es troba més avançat?El dels media, que se situa en-torn al 80%. Acull empreses com Mediapro i Lavinia. D’altra banda, hem construït l’edifici Mediacomplex, que es trobarà a disposició de les empreses a partir del proper setembre, tot i que ja està ple. Al districte s’han ubicat també grans agents del sector, com Ràdio Nacional d’Espanya i el Consell Audiovi-sual de Catalunya.

Quina és la situació del clúster en tecnologies de la informació?Es troba menys desenvolupat

per ser un espai econòmic, sinó perquè Barcelona passi a ser una plataforma mundial del coneixement.

I en què es concreta exacta-ment això?Comencem a constatar que tenim empreses petites que neixen globals, és a dir, neixen de gent internacional i neixen a Barcelona perquè professio-nals d’altres països decideixen ubicar-se a Barcelona per servir en mercats mundials amb recursos locals. Això és impor-tant perquè és un nou referent, que no té res a veure amb les

“Ja s’ha transformatl’equivalenta 115 illes del barri de l’Eixample de Barcelona”

“Professionalsd’altres països s’instal·len a Barcelona per servir a mercats mundials”

44 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

RÀNQUING BEST WORKPLACES

Augmenten les empreses espanyoles en el rànquing Best WorkplacesLes empreses com ‘la Caixa’, 20 minutos, Arbora & Ausonia, Infojobs.net, Muebles Expomobi es troben dins dels 18 negocis nacionals que han aconseguit un lloc entre els 50 millors llocs de feina dins la classificació de Best Workplaces del 2008. Els valors més apreciats són: el companyarisme, l’orgull i la confiança dels caps amb els treballadors.

treballadors assegura que pot agafar-se temps de la seva feina per ocupar-se d’assumptes personals quan ho necessita i que aquest índex s ’ha incrementat un 16% respecte a l’any 2003.

Un 69% dels enquestats senten que reben un tracte just. Es confirma que tant la retribució, com el reconeixement, les possibilitats de promoció o l ’ex is tència d ’ igual tat d’oportunitats són aspectes claus a l’hora de fer la feina ben feta. D’altra banda, un 74% es mostra orgullós del que fa, tant en el dia a dia com en la consecució d’objectius, el que es tradueix per un compromís amb la feina i un sentiment de pertinença a l’organització. En general les Best Workplaces donen importància al fet de crear un sentiment d’equip.

Avantatges de ser Best WorplacesPer què ser Millor és important quan les coses no van bé? Quina diferència hi ha entre un Best Workplace d’una empresa que no ho és? La bona consideració dels treballadors cap a l’empresa on treballen té, sens dubte, unes avantatges clares per aquesta. Veiem-ne alguns exemples. La majoria dels negocis van incrementar la seva facturació

- Equitat salarial entre homes i dones- Horari flexible- Possibilitat de triar com rebre el seu (Pla de Compensació, Re-tribució a la Carta, etc.)- Incentius i oferiment de tractaments alternatius (massatge, yoga, pilates, viatges, etc.)- Es donen bonus per naixement i adopció d’un fill. A més d’allargar la baixa paternal i maternal- Facilitació de gestions personals- Recolzament perquè els treballadors realitzin treballs voluntaris- Subvenció del cost de la formació extra- Acumular fins a 15 dies extres de vacances ja que entenen que descansar augmenta el rendiment

ALGUNES PRÀCTIQUES COMUNES DE RRHHENTRE LES MILLORS:

REDACCIÓ

Per obtenir aquest rànquing d’empreses, l’Institut Great Place to Work ha analitzat, avaluat i certificat a 250 empreses, que compten amb un total de 220.000 treballadors i ha analitzat més de 100.000 enquestes. L’objectiu: triar les 50 millors empreses per treballar segons els seus treballadors. D’aquestes 50 empreses, 18 són espanyoles, deu punts més que el rànquing del 2007. Tot i que en altres edicions el rànquing estava format per 30 empreses.

Les 18 empresesespanyoles del rànquingEls 18 negocis espanyols que han aconseguit un lloc entre les 50 millors són: “la Caixa”, 20 minutos, Arbora & Ausonia (General Office), AUSA-Automóviles Utilitarios, Bank i n ter, EKMGROUP Human Capital, Emagister.com, Everis, Grupo Intercom, Idealista.com, Infojobs.net, IVI (Instituto Valenciano de Infertilidad), Línea Directa A s e g u r a d o r a , M u e b l e s Expomobi, NoviaSalcedo Fundación, Proclinic i R y Softonic.com.

Trust IndexL’enquesta Índex de Confiança (Trust Index) mesura fins a quin punt els treballadors senten que la seva empresa té les cinc característiques bàsiques, és a dir: confiança, credibilitat, respecte, tracte just, orgull i companyarisme. En aquest sentit, un 73% dels treballadors que treballen a les millors empreses han dit que confien en els seus caps ja que aquests són persones accessibles i es mostren disposades a parlar i escoltar els suggeriments dels seus treballadors. Per tant, es pot dir que per norma general les Best Worplaces tenen bons líders.

Un 71% dels participants de l’estudi se senten tractats amb respecte. Un entorn segur i saludable és una de les bases perquè una empresa funcioni bé. A més, els treballadors compten amb les eines i els recursos necessaris per a dur a terme les seves tasques. En la mesura del possible, es procura crear un entorn en el que les persones puguin equilibrar la seva vida personal i professional. És important destacar que el 80% dels

Nom Sector Treballadors

“la Caixa” Financer i assegurances més de 1000

20 minutos Serveis professionals 500 a 1000

3M Químic 500 a 1000

Accor Services Serveis 50 a 100

American Express Financer i assegurances més de 1000

Amgen Farmacèutic 100 a 250

Arbora & Ausonia Productes d’higiene 100 a 250

Ausa- Automóviles Utilitarios Indústria i Producció 250 a 500

Bain & Company Ibérica Serveis professionals 50 a 100

Bankinter Financer i assegurances més de 1000

LES 10 MILLORS EMPRESES PER TREBALLAR-HI

Montse Ventorsa, directora general de l’Institut Great Place To Work, presentant l’informe./ CEDIDA

en una mitjana del 18% respecte a l’exercici anterior, fet que es tradueix en crear més llocs de feina. Les Millors han augmentat un 29% el seu nombre de treballadors en un moment en què la taxa d’aturats a Espanya era del 8,2%. També són més innovadores ja que la majoria d’elles ha introduït nous productes, serveis o millores. Pel que fa l’absentisme laboral, és molt menor a les Best Workplaces que a les que no ho són. Al 2007, la mitjana va ser del 1,47%, en contrast amb els percentatges de la resta de l’Estat que se situen entre el 7% i el 25%. Per últim, un 4% del treballadors de les Millors té un

contracte temporal (a Espanya la taxa de temporalitat se situa al voltant del 30%).

Dones i noves generacionsLa igualtat entre homes i dones és un altre dels objectius d’aquestes empreses: 55% d’homes i 45% de dones pel que treballadors sense persones al seu càrrec. D’altra banda, cada vegada hi ha més dones en posicions de lideratge (37%). L’estudi també ha volgut parar especial esment a les noves generacions. El 92% dels menors de 25 anys que treballa en alguna de les institucions guanyadores se sent segur en el seu lloc de feina.

46 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Més de vuitanta quatre de cada cent correus electrònics que cir-culen al nostre país són correu electrònic massiu no desitjat, l’empipador spam. L’Observatorio de la Seguretat de la Informació de l’Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación publica un informe amb els resultats del Estu-

dio sobre la situación, naturaleza

e impacto económico y social del

spam.El temps que cada treballador dedica a suprimir el correu electrò-nic de la safata d’entrada està entre dos i quatre minuts diaris. I les pèr-dues per productivitat associades a cada treballador pel correu s’han calculat en 179 euros pel 2007.Les dades sobre el correu massiu no desitjat són variades i és com-plicat fer càlculs i recopilar infor-mació homogènia. Però l’informe destaca que el problema va més enllà d’un tema tècnic i arriba a afectar els comptes de resultats de les empreses. Estudis recents rea-

litzats a Estats Units estimen unes pèrdues anuals de 70.000 milions de dòlars en concepte de pèrdua de productivitat. A això s’han d’afegir les inversions en infraes-tructures de suport, a més de les inversions en l’actualització dels sistemes informàtics per afrontar el correu no desitjat.Últimament s’observa un incre-ment del spam a Europa. A totes les organitzacions existeix una conscienciació d’aquest problema. Els agents estudiats a l’informe disposen de mesures de segure-tat de protecció, no només tècni-ques, sinó també organitzatives i de caràcter normatiu. En general els més utilitzats són els filtres, però donada la dimensió que està adquirint el problema, es vital combatre’l abans del tràfic entre servidors i del magatzematge del spam a les bústies dels usuaris. Pel que fa a l’emissió d’aquests correus, Espanya ha duplicat la producció en menys d’un any.

El correu no desitjat causa pèrdues a les empreses

El temps dedicat a eliminar el correu no desitjat redueix la productivitat. / ARXIU

L’open business és el següent pas en innovació. Ja no n’hi ha prou amb utilitzar tecnologies exter-nes per desenvolupar productes. El que compta ara en innovació és obrir el propi model de negoci. O al menys, això és el que diu el director del Center for Open Inno-vation a la Haas School of Busi-ness, Henry Chesbrough en l’arti-cle Why Companies Should Have

Open Business Models.Un model de negoci té dues fun-cions fonamentals: crea valor,

però a més, ha de capturar una part d’aquest valor. La primera funció demanda la definició d’una sèrie d’activitats que acompanyen a un nou pro-ducte o servei, essent el valor creat a traves de les diferents acti-vitats. La segona funció requereix l’establiment d’un únic recurs en aquestes activitats que proporcio-nen a la companyia un avantatge competitiu. Els open business permeten a l’organització ser més eficaç en la

creació i la captació de valor. Poden ajudar a crear valor a través de la influència de moltes més idees gràcies a la seva incorpora-ció en diversos conceptes externs. També permeten un major valor d’incorporació utilitzant un avan-tatge, recurs o posició clau de la companyia no només a les prò-pies operacions de l’organització sinó també als negocis d’ altres companyies. Entre les empreses que han utilitzat aquest estil hi ha Procter & Gamble.

Raons per adoptar els models open business

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

La Fundación ONCE i la Fundación Manpower han presentat un informe que indica que la majoria de les empreses que han contractat algun treballador amb discapacitat repeti-rien l’experiència: vuit de cada deu incorporaran algun d’aquests tre-balladors a la seva plantilla durant aquest any.La percepció de la inserció laboral dels treballadors amb discapacitats és positiva. A més la seva tasca es valora de la mateixa manera que el d’un treballador sense discapacitat. Tot i així, les empreses troben obs-tacles per contractar aquestes per-sones. Les principals dificultats són l’absència de candidats que complei-xin els requisits que es demanen per la feina, la manca d’informació sobre a quines entitats poden adreçar-se les empreses i falta d’informació també sobre els treballs que poden desenvo-lupar.Per a la majoria d’empreses consulta-des a l’estudi, les persones amb dis-

capacitat no encaixen en posicions d’alta responsabilitat, cara al públic o si la feina requereix activitat física. Malgrat això, l’estudi indica que les empreses contractarien persones amb discapacitat per motivacions d’integració, motivació econòmica i motivació legal.Pel que fa a les empreses que no es plantegen la contractació de discapa-citats, assumeixen un paper passiu. Moltes pensen que han de ser les administracions públiques, les asso-ciacions i les fundacions els encarre-gats d’oferir la possibilitat de contrac-tació, a més de convertir el procés en més senzill i suprimir complicacions.L’estudi, que du el títol d’Estudi de

situació actual de l’entorn empre-

sarial respecte a la inserció laboral

de les persones amb discapacitats,s’emmarca en el programa “Lucha contra la discriminación” que desen-volupa la Fundación ONCE amb la co-financiació del Fons Social Euro-peu.

Les empreses repeteixen amb els treballadors discapacitats

ACTITUDS

Les empreses ja contracten treballadors discapacitats. / ARXIU

TEXTOS: BEGOÑA MERINO

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A VICENS URRUTIA, DIRECTOR DE RRHH A CAIXA LAIETANA

Per què vas entrar a l’àmbit dels RRHH?No és una qüestió vocacional però és un camp de gestió molt interessant i quan Caixa d’Estalvis Laietana em va donar l’oportunitat no vaig dubtar ni un mo-ment.

On treballaves abans? Vaig passar de l’exercici de l’advocacia a recursos humans. Pràcticament és la feina de la meva vida, porto 21 anys a Caixa Laietana, on a més, porto l’àrea jurídica i contenciosa, i el departament de serveis administratius.

Què penses del moment en què vivim?No crec que sigui ni millor ni pitjor que altres, simplement diferent. L’actual ambient de crisis em recorda l’ambient dels 70, però és només una sensació. Ja veurem com evoluciona la situació.

Què és el pitjor de la nostra societat?Potser aquesta cultura de ‘pelotazo’ que ha arrelat, i que fa creure a una part de la societat, que el més llest és que el que menys s’esforça i aconsegueix més a canvi, encara que sigui de forma il·legal. Per sort constato que hi ha un gran nombre de joves que no van per aquest camí i constitueixen una esperança i una oportunitat de progrés.

Estan caduques les caixes més territo-rials?Ni molt menys, crec que tot el contrari. Ser més petit, et permet estar més a prop del client i per tant servir-lo millor. Les entitats financeres petites ocupem un espai que difícilment poden ocupar les grans, i oferim als clients i al sistema financer un valor que que les macroenti-tats no poden aportar.

Vas aprendre alguna cosa dels teus mestres?S’aprèn de tothom. És curiós, però, sent de lletres, a qui recordo amb més afecte són dos professors de matemàtiques. Un de l’època escolar i l’altre de l’Iese,

“Quan algú comença a treballar, se li deixa clar el seu pla de carrera.”

on vaig aprendre a tenir confiança en mi mateix i a enfrontar-me a allò que no conec, un aprenentatge d’un valor incalculable en un món com l’actual, on cada dia ens hem d’enfrontar a situacions rabiosament noves.

Quants sou a Caixa Laietana?Al 84, quan vaig començar, érem 300 i unes 80 oficines. Avui som 1.100 per-sones a 280 oficines.

Et sents orgullós d’algun assoliment?Potser la imatge de formalitat, de serie-tat del departament de RRHH. Es manté l’ordre, la metodologia i es dóna segu-retat i confiança, més enllà del control. Ajudem a lubricar els engranatges de gestió.

El major repte al qual t’hagis enfrontat?M’hi enfronto en aquests moments: saber transmetre a l’organització l’orientació necessària per a què no perdi el nord en una situació de desor-dre com la que es viu actualment en el sector financer. Saber transmetre una

visió realista, no pessimista, de la rea-litat i infondre confiança en les nostres fortaleses i valors. La nostra societat té un tendència a passar en igual grau de l’eufòria desmesurada al pessimisme, i aquesta situació també es trasllada a les organitzacions.

Què feu per retenir el talent?La clau està en mantenir la coherència amb els valors de l’entitat. S’ha de ser transparent i que tothom sàpiga el que s’espera d’ells. A partir del moment que algú entra a treballar amb nosaltres, se li deixa clar el seu pla de carrera.

Un consell pels joves que es vulguin in-corporar a RRHH?Abans de començar a treballar a RRHH, és millor adquirir perspectiva en altres funcions per poder tenir millor empatia.

Una frase que t’agradi:Pitjor que tenir un problema, és tenir-lo i no saber-ho.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

En Vicens Urrutia porta 21 anys a Caixa Laietana sent responsable de RRHH. / DIEGO CALDERÓN

Nascut a Barcelona, és pare de dues nenes i ha estudiat Dret a la UB. S’ha acabat de formar a l’Iese. En el seu temps lliure, practica l’esquí i el ciclisme. Tot i que tam-bé és pilot d’avió, patró d’iot i bus-sejador de primera classe.

Es viu millor al Maresme?Francament sí. Als 19 anys ja vi-via al Masnou i ara a Premià de Dalt. Tenir la feina a prop és im-pagable.

Vas en moto, oi?M’agrada molt equipar-me i viatjar amb la meva BMW però no la faig servir com a mitjà de transport, només com una diversió. La cor-bata i el vestit combinen mala-ment amb la moto.

Algun hobby?Realitzo moltes activitats: esquí, ciclisme, sóc pilot d’avió, patró de iot, bussejador, m’agrada la fotografia, les motos... Sóc un curiós nat, he provat el golf però no m’ha enganxat.

Es veuen les coses diferents des del fons del mar?És una sensació especial. En rea-litat canvies de planeta, et mous sense gravetat, amb diferents pressions, ambients, fauna, so...

Vivim en una societat masclista o racista?Cada vegada menys. Queden pinzellades, massa encara, però tendim clarament a la normalitat.

Què t’agradaria ser de gran?M’agradaria crear alguna cosa. Potser un negoci, una fundació, una ONG. Em reconec cert esperit emprenedor i m’agradaria enterrar la nostàlgia de no intentar-lo.

Què no perdonaries mai?El mal gratuït, per maldat, l’engany i la informalitat. M’agrada la gent que va de cara, compromesa.

48 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

La lletra v, tot i la seva modèstia, recordem que en català s’anomena vvb baixa, conté una colla de paraules de gran rellevància i algunesaade suggeridores. Els diccionaris d’economia i gestió encapçalen la llista de paraules que comencen per la lletra v per l’expressió:v vaca lletera. Algun lector pot pensar que és una paraula més pròpia d’un aadiccionari d’agronomia que dels d’economia, doncs bé, no del tot. En la nomenclatura del Boston Consulting Group, un producte d’una empresa ha aconseguit una quota de mercat elevada però ha tocat sostre, se l’anomena vaca lletera. Es tracta d’anar munyintaamentrestant però al mateix temps centrar l’atenció en un altre producte que tingui potencial de creixement. Tot seguit, en eldiccionari, hi trobem la paraula vaga. Què hem de dir de ales vagues que vostès no sàpiguen? Qui més qui menys, tothom les ha patit i/o hi ha participat. Algun dia, quantinguem més temps, podríem parlar de la relació entre les vagues i el monopoli. És un tema força interessant. Ja ho veuran.De la paraula vaga els diccionari passen a la paraula a valor.rAra sí que ens aturarem una estona. Per començar podríem entrar en una interessantíssima discussió, que, de fet, va marcar el primer segle de la teoria econòmica: la diferencia entre el valor d’us i elvalor de canvi. Com sempre, en aquesta discussió, varen guanyar els més pràctics, és a dir els que varen demostrar que el que dedebò compta és el preu i que la resta són cabòries. Tot seguit, els diccionaris s’entretenen amb una colla d’expressions filles de la

paraula valor. Expressions d’una importància indiscutible: valor actual, valor afegit, valor comptable, valor corrent, valor de mercat, valor de reposició, valor de venda, valor esperat, valor intrínsec, valor inicial, valor mobiliari, valor monetari, valor nominal, valor real, valor residual, etc. No és d’estranyar aquesta efervescència lquan estem parlant del valor, és a dir, de la necessitat d’esbrinar la consideració que les persones donen a les coses.Si seguim llegint, ens trobarem amb un seguit de paraules quevenen precedides per variable. En aquest apartat del diccionari eés previsible: variable endògena, exògena, instrumental, predeterminada, i un llarg etcètera. El mateix succeeix en les a

paraules precedides per vector i r velocitat. Mes endavant tens trobarem amb la paraula venda, que coma venedor i rviable, és una paraula modesta però decisiva. Finalmentevisió, viver i r volatilitat i poca cosa més.tA l’apartat de publicacions i persones aquest cop hem seleccionat un llibre: Visions de Catalunya de Lluís Creus ai Vidal, interessant i exhaustiu estudi de l’estructura

econòmica de Catalunya prèvia a la Guerra Civil i dels sectorsemergents del moment. I també un economista creador del Institucionalisme: Thorstein Veblen, nordamericà reconegutnper interpretar els hàbits de consum dels rics i el conflicte entre producció i finances. Subratlla el paper de la ciència i la tecnologia com a força destructora de l’equilibri econòmic i la seva importància com a motor del progrés. Tot un precursor.

V

BIOTECNOLOGIA

CATALUNYA PARTICIPARÀ EN UN DELS MÉSGRANS ESDEVENIMENTS MUNDIALS DE BIOTECNOLOGIA

La convenció de la Biotechnology Industry Organization,un esdeveniment de gran ressò a nivell mundial,comptarà per segon any amb una destacada presència catalana gràcies a Biocat. Aquesta organització, formada per empreses i institucions dedicades a la investigació de la biotecnologia i biomedicina, disposa del suport dela Generalitat i té com a objectiu impulsar aquest sector i convertir-lo en motor econòmic del país. El congrés, referència en el sector, tindrà lloc a San Diego, Califòrnia,del 17 fins al 20 de juny. La finalitat és demostrar elpotencial de Catalunya en el camp de la investigació i alhora atraure altres empreses que optin per invertir i establir-se en el país. Biocat ha organitzat un acte previ que acollirà els 80 integrants de la delegació catalana i altres científics i investigadors que desenvolupen la seva carrera professional a Califòrnia.

LES ILLES MEDES I LA COSTA DEL MONTGRÍ, AMBDUES ZONES PROTEGIDES ON ES POTENCIARÀ LA INVESTIGACAA IÓ ECOLÒGICACC

Amb el nou acord entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí es promourà la recerca i el coneixement del medi naturald’aquests paratges. Un dels objectius d’aquestconveni, representat pel director d’Ecologia dela UB, Francesc Sabater, i l’alcalde de Torroella,Joan Margall, és fomentar la difusió i investigació ecològica amb estades de pràctiques i programes de formació pels estudiants. Les illes Medes i la costa del Montgrí són zones declarades de gran valor científic. Des dels espais de Can Quintana-Museu de la Mediterrània, eix social i econòmic del municipi gironí, s’acolliran programes deformació de la Facultat de Biologia. Alhora s’impulsarà la relació amb altres universitats,entitats i organitzacions científiques i culturals per col·laborar conjuntament.

UNIVERSITATS

S’ORGANITZA LA PRIMERA TROBADA INTERNACIONAL D’UNIVERSITATS AFRICANESI CATALANES

Els passats dies 16 i 17 de juny es va celebrar la I Trobada Internacional d´Universitats Africanes i Catalanes a la Universitat Ramon Llull. L’acte, quees va iniciar amb el curs Economia i Globalitzacióa l’Àfrica negra, ha comptat amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’associació, sense ànim de lucre, Institut Catalunya Àfrica ha estat la promotora de la trobada, que pretén donar a conèixer la situació econòmica isocial de l´Àfrica a Catalunya. A l’esdeveniment,que va incloure taules rodones de treball intern, van participar professors i representants catalans així com altres acadèmics procedents d’universitatsafricanes. Un dels objectius conjunts és posar en marxa pròximament un màster en estudis socials africans al mateix continent.

INVESTIGACIÓ

RECURSOS HUMANS

ELS MENORS DE 30 ANYS TREBALLEN UNA MITJANA DE 8´5 HORES EXTRAORDINÀRIES DE FRANC

Segons el Consell de Joventut d’Espanya, un percentatge significatiu de gent jove treballa de franc, és a dir, no cobra per a les hores extres que fa.Aquesta tàctica il·legal suposa que un 7,4% d’aquestsector perllonga la seva jornada laboral una mitjana de 17,5 hores a la setmana, però només en cobra nou ja que les 8,5 restants no són compensades.L’estudi indica que és una pràctica que es dóna a totes les comunitats de l’Estat, però en especial a Castella-la Manxa, on els empresaris deixen de pagar el corresponent a 20 hores setmanals. A Catalunya l’incompliment es produeix principalmenten el sector dels serveis. Els immigrants són els mésperjudicats, encara que en qüestió de gèneres no hiha una diferència apreciable.

L’Estat Espanyol és el principal país opositor de la mesura de les 65 hores. /ARXIU

LA LL UNIÓ EUROPEA AMPLIARÀ LA JORNADA LABORAL A 65 HORES SETMANALS

Està previst que el Parlament Europeu aprovi pròximament un acord que permetrà ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals. El text de la proposta expressa que la durada d’aquesta haurà deser pactada entre treballador i empresari, i s’aplicarà només en els contractes d’una durada superior a les 10setmanes per evitar abusos. Aquesta mesura, objecte d’una gran controvèrsia, inclou també els períodes de guàrdia, i tret que hi hagi establert un conveni o acordentre patronal i sindicats, no podrà superar les 60 hores setmanals. El text destaca que l’horari semprehaurà d’estar subjecte a la voluntat del treballador ino per obligatorietat de l’empresari. La nova directiva ja ha rebut les primeres crítiques per part de sindicats,partits polítics i autònoms. I també per part del Govern Espanyol, principal país opositor de la mesura

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

El teu primer llibre va ser un relat autobiogràfic, aquest segon una novel·la, i el tercer com serà?Serà novel·la, és més divertit que fer autobiografies.

També has dit en diverses ocasions que el teu somni de petita era ser escriptora, es pot dir que ja l’has complert?No, encara estic començant com a escriptora. La part del somni que s’ha complert és que li puc dedicar un temps important a fer allò que m’agrada i no fer altres feines. Com a tot, comences i has de treballar molt dur per poder obrir-te camí com a escriptora i continuar, no has de donar res per fet.

“Que ara sigui més coneguda,

no vol dir que ja ho tingui tot

fet”

ENTREVISTA NAJAT EL HACHMI, PREMI RAMON LLULL 2008Estils de Vida

Najat El Hachmi als carrels del barri del Raval a Barcelona. / DIEGO CALDERÓN.

Najat El Hachmi ha estat una de les revelacions literàries d’aquest any. La seva novel·la L’últim patriarca, va ser la gua-nyadora a la darrera edició del Premi Ramon Llull. També va obtenir el recolzament dels lectors sent una de les autores amb més èxit al passat Sant Jordi. El Hachmi està començant a viure el seu somni de ser es-criptora i ja pensa en el seu proper treball.

IVAN GIMÉNEZ

Els mitjans han dit molt que la teva novel·la tracta sobre la immi-gració però al llegir-la destaca especialment la qüestió del xoc generacional?Si hagués volgut parlar d’immigració m’hagués fet sociòloga o antropòloga. En cap moment tenia intenció de parlar sobre aquest tema. Simplement que els personatges estan contextualitzats en una realitat que jo conec de prop, però no hi vol dir res. No ha de ser rellevant. Jo crec que passa molt amb moltes novel·les, els mitjans i el públic es fixen més en un detall que pot ser per l’autor no és tant rellevant.

Precisament, una part de l’èxit que has tingut pot ser que la gent ha buscat conèixer millor un feno-men com el de la immigració que cada cop ens toca més a prop?No t’ho sabria dir si ha estat específicament aquest tema. També suposo que ha ajudat molt tota la promoció que s’ha fet i que sigui la guanyadora del Premi Ramon Llull. Segurament una part dels lectors haurà buscat conèixer millor la qüestió de la immigració.

Tractes el tema del mas-clisme, encarnat en la figura del patriarca, aquí ho associem molt amb la societat musulmana, però també és un tema molt present a la nostra, no?El personatge del patriarca és un home molt concret amb unes circumstàncies molt específiques,

amb una història que el determina. El masclisme pot tenir moltes formes. A la societat occidental és molt diferent, sí que encara hi ha maneres d’actuar que ens remeten a aquest ordre patriarcal de fa anys. Evidentment ningú pot dir certes coses obertament, perquè està assumit que la dóna ha de viure en igualtat de condicions. Segons quins discursos aquí ja no imperen, però a vegades en comportaments individuals trobes reminiscències d’aquest vell ordre social.

Com se sent al estar entre els escriptors amb més èxit de vendes al darrer Sant Jordi?Et sents molt bé i molt contenta, però també intentes posar-ho tot al seu lloc. Pensa que la novel·la la vaig escriure fa molt temps, i ja estava pensat en altres coses quan em va venir tot aquest èxit. Estic molt satisfeta que les coses hagin anat així, però ho has de relativitzar. Que ara sigui més coneguda no vol dir que ho tingui tot fet. És la meva primera novel·la, la meva primera provatura i estic començant en aquest món.

Com sorgeix la idea de pre-sentar-te al Premi Ramon Llull?Compaginar feina, amb escriure, la família i estudiar és difícil. A vegades et planteges una solució pràctica, hi ha escriptors que tiren endavant gràcies a guanyar premis. No pensava que guanyaria, em vaig presentar per una qüestió pràctica.

Diverses vegades t’has decla-rat admiradora de Mercè Rodo-reda, ella deia que escrivint era quan més lliure se sentia, a tu et succeeix el mateix?Sí. Per mi, quan em poso davant de l’ordinador o del paper és un dels pocs espais, per no dir l’únic on jo puc ser com vull; sense haver de donar cap explicació a ningú, ni m’haig d’estar justificant contínuament.

I fa encara més il·lusió haver guanyat el Premi Ramon Llull a l’any del centenari del naixement de Mercè Rodoreda?No estava planificat [riu]. Ha sigut una coincidència, a mi m’agraden les obres de Mercè Rodoreda des de els 14 o 15 anys. Sempre l’he esmentat entre els meus referents literaris.

I que és el més t’ha sorprès del ser escriptora? Tot ha sigut com t’havies imaginat?El que no m’esperava és que arribes tant aviat, sempre pensava que trigaria més anys en aconseguir-ho.

Vas estudiar filologia àrab però les teves arrels no són àrabs sinó amazigs (berbers), ...Necessitava una aproximació més formativa al meu propi origen; l’únic que vaig trobar que em podia donar alguna dada era filologia àrab. Però has de buscar més i formar-te pel teu compte, perquè la carrera no t’explica molt sobre la cultura dels amazig.

I què és el que més t’ha cridat l’atenció del que has descobert de les teves arrels amazigs?Descobrir que pertanys a un col·lectiu que ha conservat una llengua durant milers d’anys. Tot i les dificultats de ser una l lengua que no està normativitzada ni normalitzada en molts àmbits, però aquesta tradició cultural té un origen anterior al Islam o fins i tot al propi Imperi Romà. És un orgull parlar una llengua que et pugui aportar aquest ric rerefons.

La multiculturalitat a vegades pot resultar superficial?Considero que hi ha molta gent que quan parla de multiculturalitat ho fa des de un punt de vista molt superficial. Des d’una vessant folkloritzant i intentant enclaustrant a les persones amb una etiqueta que no respon a la realitat individual de cadascú.

“Segurament una part dels lectors haurà buscat conèixer millor la qües-tió de la immi-gració”

“Quan em poso davant de l’ordinador o del paper és un dels pocs espais on puc se com jo vull”

50 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

REDACCIÓ

El Festival Grec 2008 acull, dins el cartell cultural d’enguany una àmplia varietat d’espectacles de gran quali-tat de teatre, música i dansa. D’entre tot el ventall de possibilitats volem destacar l’espectacle de dansa Dido & Aeneas, que tindrà lloc els propers 11, 12 i 13 de juliol a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Dido & Aeneas va ser una de les pri-meres grans òperes de la història, la qual va ser creada per Henry Purcell. En el present espectacle, la prestigiosa coreògrafa i directora alemanya, Sasha Waltz, s’ha encarre-gat de transformar l’obra original en un espectacle de dansa espectacular mantenint l’essència i l’esperit de l’obra creada per Purcell.

Una història mitològica El poeta romà Virgili va ser qui va cantar la història de Dido i Eneas a l’Eneïda. A la mitologia, Eneas era un príncep troià que havia de fer un llarg viatge fins a Roma per tal de fundar la nova Troia. De manera inesperada quan Eneas realitzava el llarg trajecte i passava per Cartago es va veure sorprès per la passió amorosa. Dido, la reina de Cartago va aparèixer davant el príncep troià i es van enamorar. Els amants estaven condemnats a separar-se i és a partir d’aquí on s’inicia la història d’amor i alhora tragèdia que ha donat la mito-logia. Dido va ser abandonada i es va veure abocada a iniciar el viatje sola cap al regne dels morts.

Dido & AeneasDido & Aeneas va ser estrenada el 1689 a Londres per un ballarí i coreògraf. En aquella època les òperes es carcteritzaven tant per les seves àries com per la dansa. Sasha Waltz ha agafat aquesta idea i l’ha adaptat als temps contemporànis mantenint l’essècia de la idea ori-ginal i combinant cantants i balla-

rins damunt de l’escenari. A més, amb la incorporació de conceptes propis de la dansa moderna ha con-vertit l’espectacle en una successió d’imatges extraordinàries. Entre el repartiment d’actors i ballarins l’espectacle compta amb professio-nals experimentats. Cada personatge té la seva representació en forma de ballarí i un altre que realitza la part de cant. Dido, la ballarina, està inter-pretada per Yael Schnell, natural d’Israel la qual és membre perma-nent de la companyia Sasha Waltz &

Guests. D’altra banda, Aeneas està interpretat per Virgis Puodziunas, ballarí d’origen Lituà el qual també és membre de la companyia de Sasha. Tots dos, així com tot l’equip artístic, compten amb una àmplia formació i experiència professional. Waltz està considerada una de les coreògrafes més innovadores del panorama europeu. El resultat de la producció es podrà veure a la Sala Gran del TNC aquest mes de juliol. Es tracta d’un espectacle en anglès sobretitulat en català.

CULTURACITA CRÍTICA: “Allò que distingeix l’home dels altres animals són les preocupacions financeres.” Jules Renard, escriptor i dramaturg francès.

Dido & Aeneas, dansa al Festival Grec’08El Festival Grec 2008 inclou dins el seu programa cultural l’espectacle de dansa Dido & Aeneas,de la coreògrafa Sasha Waltz. Es tracta de l’adaptació d’una peça clàssica a un sentit plena-ment contemporani que té com a resultat una successió d’imatges espectaculars. La Sala Gran del TNC acollirà el muntatge només 3 dies: l’11, 12 i 13 de juliol.

Teodor Garriga (1909-2008), degà de la radiodifusió a CatalunyaTeodor Garriga i Osca va ser un dels grans expo-nents de la ràdio feta en català. El passat 10 de juny ens va deixar a l’edat de 99 anys a Teià (Maresme), vila on se’l va nomenar fill adoptiu. Garriga va participar a Ràdio Associació de Catalun-ya i hi va dur a terme tasques de locutor entre 1932 i 1939. Passada la Guerra Civil Espanyola, Garriga va exiliar-se a França. Va anar a parar al camp de con-centració d’Argelers i després va viure a Perpinyà. A França va fer diferents feines alienes al món de la comunicació. Al seu retorn a Espanya als anys 60 també va treballar allunyat de la ràdio. Tot i així, al seu retorn va lluitar per la recuperació de la històri-ca emissora Ràdio Associació de Catalunya.L’any 1983 va ser nomenat president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya. A més era soci d’honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Des de la Generalitat de Catalunya es va reconèixer el valor de la seva tasca professional el 1984 amb l’entrega de la Creu de Sant Jordi i, l’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, li va fer entrega de la Medalla d’Honor de l’Ajuntament l’any 2001.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Nancy Spero. DissidansesNancy Spero exposa un treball retrospectiu de la seva obra a reunint un conjunt de treballs signifi-catius de la seva trajectòria. Del 4 de juliol al 24 de setembre de 2008 al Macba.

> Duchamp, Man Ray, PicabiaExposició organitzada per la Tate Modern de Londres on es mostren prop de 300 obres d’autors durant la seva experiència dadaista. Del 26 de juny al 21 de setembre de 2008 al MNAC.

> Dones d’aiguaCarme Bosch mostra en aquesta exposició a partir de fotografies, l’art florar i la tecnologia audiovi-sual la història de les dones d’aigua. De l’11 de juny al 31 d’agost a Artesania de Catalunya.

> BenefactorsComèdia teatral que debat entre la restauració i l’enderrocament i reconstrucció, tant de coses com de la propia vida de les persones. Del 9 de juliol al 3 d’agost a la Sala Muntaner.

> Cants d’amor, furor i llàgrimesEspectacle que escenifica el poema Jerusalem alliberada, un dels més influents de la història de l’art i on s’exalten les passions humanes. Palau de la Música Catalana, el 16 i 17 de juliol.

> Tom WaitsPrimer concert del músic folk nord-americà, Tom Waits, a Espanya inclòs dins la gira europea Glitter and doom tour. Al Parc del Fòrum, el 14 i 15 de juliol.

JUN

YL’espectacle de dansa Dido & Aeneas s’engloba dins el Grec’08. /CEDIDA

Yves Saint-Lauren (1936-2008), un referent de l’alta costura El dissenyador Yves Saint-Laurent va morir després d’una llarga malaltia el passat dia 1 de juny a l’edat de 71 anys a la ciutat de París. Saint-Lauren, nascut a Orà (Algèria), va decidir retirar-se del món del disseny de l’alta costura l’any 2002. La his-tòria el recordarà com el primer modista que va mostrar les seves creacions en un museu, concretament, al Metro-politan de Nova York. Amb els seus dissenys va canviar totalment el concepte de moda femenina. Saint-Lauren hi va aportar un aire més contemporani, amb una clara inspiració masculina però també creant novedosos vestits trapezi o bruses transpa-rents. Amb 18 anys va iniciar la seva carrera treballant per la marca Christian Dior. Després de la mort d’aquest, Saint Lauren va ocupar el seu lloc al capdavant de la firma esde-venint el modista més jove de l’alta costura francesa. Als anys 60 va crear la seva propia empresa i va innovar en la creació de peces de roba femenines. Amb el creixe-ment de la firma va diversificar el negoci en 4 vessants: alta costura, prêt-à-porter, complements i cosmètics. Saint-Lauren va rebre al llarg de la seva trajectòria diver-sos premis per la seva feina al món de la moda. Per exemple, el 1958 va rebre l’Oscar Neiman Marcus de la Costura; el 1966 va ser distingit amb el Harper’s Bazaar; i, el 1985 va ser condecorat amb la Legió d’Honor francesa per François Mitterrand.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos.” Voltaire, filòsof i escriptor francès.

LA APLICACIÓN DE LA RESPONSA-BILIDAD SOCIAL A LA GA ESTIÓN DEPERSONASAutor: VarisEditorial: Media Responsable / Aedipe CatalunyaPàgines: 292Aquest llibre no és un manual de RSE. Tampoc és una guia per ajudar a ser una empresa socialment res-ponsable. Es tracta d’un llibre quecomprèn l’experiència de moltes persones que reflexionen al voltantde la gestió dels RRHH relacionats amb la RSE. El llibre està dividit en50 capítols dividits en 3 parts dife-renciades: La RSE i les pràctiquesde gestió de persones; Les pecu-liaritats de l’aplicació de la RSE segons àmbits d’actuació i sectors; Entrevistes. L’objectiu del llibre és esdevenir un fòrum on identifi-car referents, on poder compartir experiències i una via per fomentar i conèixer els beneficis d’incorporar la RSE a les empreses.

CATALUNYAYY , PAPP ÍS EMERGENTAutor: Ramon Tremosa i BalcellsEditorial: Edicions 3 i 4Pàgines: 185Ramon Tremosa acaba de pre-sentar el llibre, Catalunya, un país emergent, on reflexiona sobre la potencialitat que tenen els ports i aeroports del Mediterrani. Aquest llibre va sorgir d’una conversa man-tinguda entre Tremosa i un consul-tor logístic de Flandes al voltant deles oportunitats econòmiques queel segle XXI ofereix a Catalunya. Els ports del nord d’Europa, segons Tremosa, estan saturats d’activitati això fa que s’obri una oportuni-tat important a casa nostra. Ara el centre de gravetat s’ha desplaçat de l’Atlàntic fins al Mediterrani i les relacions comercials entre Europa i Àsia estan en un gran moment decreixement. Aquesta és una mirada optimista i destaca tots els puntspositius que tenim per créixer mésque mai.

NEGOCIAR CON ARTEAutor: Alfred Font BarrotEditorial: Alenta EditorialPàgines: 118Tots negociem constantment en elnostre dia a dia. Aquesta acció nola realitzem sols sinó que hi interve-nen altres persones, com a mínim una. Sembla, però, que hi ha perso-nes que tenen més facilitat per sortir airoses de les negociacions i acon-nnseguir els seus propòsits. Per tal de desenvolupar certes habilitats i reduir el nombre d’equivocacions,Alfred Font ens proposa en aquestllibre una sèrie de consells pràcticsplens de sentit comú per apren-dre a navegar entre el conflicte i la necessitat de cooperar fins a arribar a un punt d’equilibri, ambcalma i seguretat. La idea principal que se’ns indica és “pensar molt, parlar poc i no tenir pressa.” Les3 habilitats d’un bon estratega són el reconeixement, l’autorització il’anticipació.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Economia i Em-presa, a les 21.30 h, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

Valor Afegit, ales 23.10 hores, al 33El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

Espai Estapé, ales 10.40 h, a Catalunya RàdioConversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMARTSRR

Quèquicom, a les 22 hores, al 33Programa de divulgacióde ciència i tecnologia,amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12 h a RAC 1Sàtira política de dillunsa divendres amb ToniSolé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6 h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, ambJuan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de losnegocios, a les 21.30 hores, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate deCNN+, a les 23.30hDebat sobre temesd’actualitat, amb JoséMaria Calleja.

A vivir que sondos días, a les 8h, ala SERActualitat amb ÀngelsBarceló.

DISSABTE

30 minuts, a les21.35h a TV3Reportatges a fons,introduïts per JoanSalvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, demanera ininterrumpudaal canal de notícies deTelevisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Televisió de Catalunya ha estrenat recentment Somiers,un espai dedicat als somnis, al seu significat i als motius que ens fan representar aquestes històries, sovint impos-sibles. La seva presentadora, l’Anna Llacher, proporcio-na amb la seva veu i la seva imatge el to oníric que vol tenir aquest programa. L’essència de Somiers és del totsdemocràtica i aconsegueix unir tots els teleespectadorsdavant la pantalla. Perquè el què és indubtable és que tothom somia i que ningú s’escapa de la potència de laimaginació dels nostres caps. Les pors, les fantasies, lesalegries, les inquietuds, els desitjos ... tot està represen-tat als nostres somnis. A través dels 40 minuts setmanals que dura Somiers, elssquals estan pensats en forma d’entreteniment i no pas dedivulgació, es tracten diversos aspectes dels somins. Unade les propostes més interessants del programa, o si mésno, que fa encuriosir els teleespectadors, és el relat d’unsomni d’un personatge popular convidat. Generalment,gran part dels somnis són compartits per moltes persones i, precisament això, és el que ens fa ser a tots més iguals, deixant de banda, edat, feina, vida personal i altres aspec-tes. La participació d’un psicòleg expert en aquesta ma-tèria que analitza un somni proposat per la presentadora ajuda a tots els teleespectadors a entendre’n el significat a partir de les conclusions genèriques que s‘expliquen.També és interessant la part final on es proporcionen con-sells pràctics i tècniques, tant per poder dormir bé i poder descansar, com per aconseguir recordar què hem somiat,tasca gens fàcil a primera vista.Amb aquesta proposta, diferent i innovadora, sembla que la televisió pública catalana emprèn un camí amb aires de canvi, amb formats nous i sorprenents. Caldrà veure com respòn l’audiència a aquestes noves propostes. Lanova directora de TV3, Mònica Terribas, ja ha apuntat leslínies de treball que emprendrà la cadena per tornar a serlíder. Entre les mesures que sembla que es seguiran serà la restricció de l’aparició de polítics i es potenciaran mésels esports com la fórmula 1. Aquesta competició arros-sega més teleespectadors a Tele5 tot i compartir el senyalde la imatge. Seria molt positiu que les diferents cadenes de televisió prenessin la temporada estival per refer i re-plantejar les graelles. L’excés de publicitat, els programes de tele-realitat i els programes de crònica social, tant desuccessos com rosa no aporten res útil a la societat. Pre-nent l’exemple de Somiers i el canvi de TV3, la resta descadenes haurien de potenciar altres tipus de contingutsmés culturals, d’entreteniment, esportius o informatius.

Somnis per a tothom

52 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

IVÁN SÁNCHEZ

Nova cuina de mercat. Així defineix Guillermo Casañé,xef del restaurant Silvestrede Barcelona, l’orientació gastronòmica del seu esta-bliment. “És una cuina actualitzada amb alguns tocs orientals. No hi ha molt guisat ni tampoc és una cuina d’avantguarda, amb escumes. És una gastronomia on es veu el que es menja i on bus-quem una bona relació qua-aalitat-preu. Aquest sempre ha estat el punt fort de la casa”, assenyala Casañé. Aquest cuiner va obrir el Sil-vestre fa vuit anys desprésd’una dilatada trajectòria:des de l’Arzak a l’hotel Boix.Després va estar de segon decuina al restaurant La Pro-vença i també ha treballat alsfogons del Tragaluz. Una de les peculiaritats de la carta són els suggeriments, que Guillermo actualitza quinzenalment segons lesseves incursions al mercat, que visita almenys tres cops per setmana. “De sobte, veusarigany i aleshores intro-dueixes un plat amb aquestbolet”, assenyala Casañé.A banda d’aquests sugge-riments, la carta es canvia tres cops l’any: “Jugues una mica amb les temperaturesde l’any –explica–. La del’estiu la comences abans, a principis de juny, i l’allarguesfins a finals de setembre. N’hi ha una altra de tardor i començaments d’hivern, iuna altra més d’hivern”.

IntocablesAixò sí, hi ha uns plats de la carta que són “intocables”. Ésel cas del milfulles de cara-

bassó amb formatge de cabra i tomàquet confitat, que està des dels inicis, i l’amanida de brie amb tomàquets secs, pinyons i alfàbrega. “Aquestsno els puc treure”, assenyala Guillermo.Després, n’hi ha d’altres que,segons el xef del Silvestre, estan tenint molt d’èxit. És el cas del saltejat de cala-mars amb carxofes i alls ten-dres que a l’estiu es fa ambespàrrecs, un steak tartarvolta i volta amb foie i salsa d’oporto, i un ou ferrat ambgules a la bilbaïna i patatesfregides. A més a més, almigdia ofereixen un menúd’executiu per 20 euros.Pel que fa a la carta de vins, el criteri principal és una relació qualitat-preu ajustada.“No m’agrada que per culpa del vi es dispari el preu delsopar i acabi sent un sopar car. Busco referències dequalitat a un preu raonable.Tenim vins de tota Espanya, de petites denominacions i fins i tot alguns que no per-rrtanyen a cap denominació”,comenta Guillem. Aquest cuiner porta el negociamb la seva dona, la Marta Cabot, responsable de la sala al migdia. A la nit, Casañé, que treballa amb cinc perso-nes més a la cuina, es con-verteix en el maître. “Em va molt bé estar al menjador perquè em permet veure, per a mi mateix, les reaccionsque provoquen els plats als clients”. Una de les claus del

servei a sala és “l’agilitat: que el comensal tingui la sensació que tot arriba bé”. Un tret específic del Silvestreés la seva disposició de l’espai, a través del qual s’aconsegueix un ambient íntim i acollidor. Així, hi ha tres reservats: un per a 6/8 persones, un altre per a 8/10 i una sala per trenta comensals, que queda amagada per a la resta de

taules. Els acabats en fusta li donen caliu al restaurant, mentre que la gama de grisosaporten la distinció. Per què es diu Silvestre? “Costa molt posar nom a un restaurant. Li vam donar moltes voltes. Un dels nomsque va sortir va ser aquest,ja que treballem amb bolets,herbes i peixos silvestres”, explica en Guillem. En defi-nitiva, una cuina molt naturalamb un tracte molt natural.

Restaurant SilvestreSantaló, 101

08021 BarcelonaTel/Fax: 932414031

[email protected]

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per lacuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barridel Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant CeloniTel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - BarcelonaTel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzillai generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonarTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Silvestre: del mercat

al plat Guillermo Casañé va gairebé cada dia al mercat a la recerca d’aquells productes que estan d’estrena a les parades. Aquesta visita estimula la imaginació del xef del restaurant Silvestre, que pensa com portar-los als seus plats respectant al màxim la seva essència.

RESTAURANT SILVESTRE

“No m’agrada que per culpa del vi es dispari el preu del sopar”

El milfulles de carabassó amb formatge de cabra és un fixe a la carta. / ARXIU

EL TAST

“La Universal” és una petita finca de quatre hectàreessituada al terme municipal de Falset (D.O. Montsant), desòls granítics, és a dir, àcids i pobres en matèria orgànica.

A causa de la joventut de les vinyes, s’ha comprat lacarinyena a cinc viticultors de la zona, amb unaantiguitat d’entre 50 i 80 anys. La syrah és pròpia i hté una antiguitat de nou anys.

El raïm entra per parcel·les i es vinifica per separat. La syrah es fermenta entre 26ºh C i 29ºC, i lescarinyenes entre 24ºC i 28ºC.

Venus és el resultat de la recerca de la bellesa. Unintent d’interpretar la feminitat a través d’una am-polla de vi: el misteri i la seducció, el discurs i la voluptuositat.

Venus “La Universal”

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

Un passeig per Sabadell a l’època modernista

Les ciutats mantenen la seva història viva a través dels seus edi-ficis. Sabadell n’és un bon exemple, ja que manté intactes moltes construccions que van formar part de l’esplen-dor modernista de la ciutat. A continuació, un recull d’aquests racons que encara es mante-nen en una ciutat en canvi constant.

RUTES PER CATALUNYA

NÚRIA CABRERA

Parlar de Modernisme és parlar de la burgesia, ja que va ser l’agent propagador d’aquest estil.Van trobar en aquesta nova forma d’entendre l’arquitectura, la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d’ex-pressar la seva identitat cata-lana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i distinció.

El Modernisme a SabadellAquest corrent arquitectònic va arribar a Sabadell en un moment de gran expansió econòmica. Ja des de mitjans del segle XIX, el desenvolupament industrial de la ciutat vallesana havia evoluci-onat fins a convertir-se en centre neuràlgic en matèria econòmica d’abast estatal, on destacava el seu paper de ciutat dedicada a la fabricació de teixit de llana. Aquest moviment artístic va ser la forma escollida per la classe burgesa per manifestar-se i demostrar el seu paper a la societat.

Sabadell era anomenada “la Manchester” de Catalunya, per la importància del seu desenvo-lupament industrial, que va can-viar la seva estructura social i urbana. Mentre la ciutat creixia, per una banda, de forma desor-denada, alhora, es construïen importants edificis, tant de titu-laritat pública com privada, i que continuen sent la mostra d’un modernisme viu. Per exem-ple, els edificis modernistes de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’Escola d’Arts i Oficis, les cases familiars del carrer de l’Escola Industrial, la Farmàcia Arguela-guet, el Despatx Lluch, l’escola de la Sagrada Família, la indús-tria Sallarès Deu (actualment seu de la Companyia d’Aigües de Sabadell ) i l’Hotel Suís, entre d’altres.

Edifici a edificiUna de les mostres ineludibles del Modernisme a Sabadell, són els edificis de Caixa Sabadell, que engloben la seu central de Caixa Sabadell i l’edifici de l’Obra

Social, antiga Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell de Jeroni Martorell. Els edificis es troben enllaçats per un jardí, obra de l’arquitecte Gabriel Bracons als anys seixanta. Els visitants podran trobar esgrafi-ats, claraboies, fanals, escales de pedra i de cargol, pintu-res de Ricard Marlet i Antoni Estruch, mosaics, capitells, columnes i vitralls; elements que fan d’aquests edificis una de les mostres més represen-tatives del modernisme català.

Obres emblemàtiquesL’Hotel Suís, construït l’any 1902, està situat a una de les cantonades que donen pas a l’estació de rodalies de Sabadell Centre, i destaca per la presència del nacionalisme català en elements com el xamfrà, la barana, i la teulada, i la decoració amb mosaic i elements vegetals, esgrafiats amb motius florals. Al mateix carrer es troba el Despatx Lluch, que data de 1908, i on

Un altre dels edificis modernis-tes de Sabadell és l’actual seu de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), erigida l’any 1914 per l’arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas. Aquest edifici, l’antiga fàbrica Sallarès Deu, destaca per la seva coberta en forma de dents de serra.A banda d’aquests edificis, es poden trobar mostres d’estil modernista al Cementiri de Sant Nicolau amb un nombrós conjunt de tombes, sobretot Panteó Carol i Sallarès Deu de Franz Metzner i Eduard Maria Balcells. També, al Col-legi Enric Casassas (1897) de Juli Batllevell, el Safareig de la Font Nova (1892) i la Casa Duran, totes dues de Pascual Tintorer.

LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI

L’Ajuntament de Sabadell està fent una aposta molt important per recuperar el patrimoni històric de la ciutat. L’objectiu és recobrar els edificis respectant tots els valors patrimonials dels immobles però alhora adaptant-los per a usos actuals i posant-los de nou al servei dels ciutadans i ciutadanes. Així, per exemple, el Despatx Lluch és actualment la seu de l’Oficina Central de Sabadell Atenció Ciutadana i el Safareig de la Creu Alta, una biblioteca pública. Altres edificis recuperats de diferents èpoques són la Casa Duran, el Vapor Badia com a Biblioteca, el Vapor Buxeda Vell com a equipament museístic, el Mercat de Sant Joan com a centre de serveis per a la gent gran, l’antiga ABB com a espai de Fires i Convencions, el Vapor Codina, el Teatre Principal, el Mercat Central i un llarg etcètera. La recupe-ració del patrimoni desenvolupada en els darrers anys ha significat una inversió superior als 60 milions d’euros i continua endavant amb actuacions al Molí de Sant Oleguer, que es recupera com a alberg juvenil, i el Vapor Buxeda Nou, que serà una escola bressol pública, entre moltes altres actuacions.

els passejants poden gaudir d’elements com columnes i arcs medievals, una decoració amb mosaics i elements vege-tals, dissenyats amb la volun-tat que l’art arribi arreu. Ja al carrer de l’Escola Industrial, trobem les cases particulars, també ideades per Batllevell entre 1902 i 1906, que es dife-rencien de la resta de les seves obres arquitectòniques per l’abundant presència d’ele-ments de ferro forjat.

Mentre la ciutat creixia de forma desordenada,es construïen importantsedificis

La seu de Caixa Sabadell està instal·lada en un edifici emblemàtic del Modernisme. / CEDIDA

: especialistes,professionals, compromesos

GIRONA · C/Barcelona 2 · 17002 Girona · Tel. 972 224 940 · Fax 972 222 649 · [email protected] BARCELONA · C/Balmes 89-91, 8è, 1a · 08008 Barcelona ·Tel. 902 224 940 · Fax 935 518 728 · [email protected]

Treball temporal, selecció i consultoria69/0030/08

54 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

CARLES CHACÓN

Vas començar pel water-polo. Què et va fer decidir pel triatló?A Manresa, qui no juga a bàs-quet juga a waterpolo. Tenim molts olímpics de water-polo. I a mi no m’agrada jugar a bàsquet, jo volia nedar. Sóc un amfibi. Quan vaig fer la prova, havíem de triar natació o waterpolo, i a mi em a semblar que water-polo era més com un joc. Fins i tot vaig entrenar amb la selecció espanyola. Jo era hiperactiu, i vaig acabar fent waterpolo els dissabtes, i corrent carreres populars diumenges. I una gent em va dir: si agafessis una bici-cleta, podries fer triatló.

Es pot viure del triatló, avui dia?Tot depèn dels patrocinadors, que ja et dic, més que patroci-nar apadrinen. Jo no sóc mili-onari, i si segueixo amb això és perquè em dóna trempera i

XAVIER LLOBET, TRIATLETA

La bici permet a Llobet allunyar-se de la ciutat i gaudir de la natura que envolta Manresa. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZVa formar part d’una de les millors generacions de triatetes espanyols, amb Iván Raña com a màxim representant. A l’estranger els deien els Big Five, durant el temps en què Espanya va ser la tercera potència mundial en triatló. En Xavier Llobet es considera una persona ‘seriosa i sacrificada’, i la seva màxima és que ‘el patiment dura un moment, però la gloria és per sempre’.

“De vegades els patrocinadors,

més que patrocinar,

apadrinen”

“Em llevo sobre les 6h, faig estiraments,peses i piscina, i esmorzo mirant el Cuní i llegint el diari”

m’apassiona. Més o menys he viscut d’això i n’estic orgullós. Mira, he arribat a fer autèn-tics malabarismes per arri-bar a final de mes, calculant el que em donen a les curses, els patrocinadors, col·laboro amb la federació, col·laboro amb la gent jove... El més difí-cil és quan tens una mala tem-porada, ja que no et surten els números. Molta altra gent necessita les subvencions. De fet, molta gent sobreviu úni-cament gràcies a les subven-cions.

Quina de les tres proves és el punt feble de’n Llobet?Tinc fama de mal corredor. M’agrada nedar i la bici, però el tercer segment és on fallo molt. No m’agrada i és el més traumàtic i perillós, es pateix molt.

Quina és la teva rutina diària?Per influència alemanya (hi vaig viure), em llevo sobre les 6 del matí. Faig 40 minuts de treball d’estirament i una mica de peses, treball compensatori. A quarts de vuit faig piscina. A mig matí esmorzo mirant el Cuní i llegint el diari. A les tar-des o corro o faig bici.

A mesura que un esportista creix, què canvia?Ara és quan m’ho passo més bé fent esport. Abans tenia molta pressió, quan sortia a fer el campionat del món, per exemple. Ara és diferent, i jo sóc conscient que he baixat de nivell. Però m’he de rela-xar, perquè perds la motiva-ció per les grans competici-ons. I jo passava 7 o 8 mesos fora de casa.

Quins creus que són els teus tres èxits més importants?Em va deixar trasbalsat el dia que el director tècnic em va trucar per dir-me que estava inclòs a la llista per anar als Jocs Olímpics d’Atenes. Va ser molt emotiu. Un altre dels moments més importants va ser quan l’Iván Reña va que-dar subcampió del món el 2004 a Madeira. Jo vaig fer el treball de gregari per a ell, i ho vam fer molt bé. Recordo que més tard, a l’habitació, no ens ho podíem creure.

Com veus el teu futur pro-fessional?A la triatló hi ha diverses modalitats i, si les forces m’aguanten, tinc la ment més o menys centrada i

encara tinc el suport d’al-gun patrocinador que em pugui “apadrinar”, pensaré en seguir. Quan acabi amb el triatló, no m’importaria treballar d’una altra cosa. El meu límit és fins el 2010, però depèn. Si els resultats i les ganes acompanyen, pot canviar. De totes maneres, el més important és que quan em retiri seguiré vinculat al triatló i, sobretot, seguiré fent esport. És un estil de vida que m’agrada.

Abans comentaves la difi-cultat per poder arribar a final de mes. Com portes la gestió dels teus estalvis? Ets un bon administrador?Sí, sí, jo faig mil càlculs per treure el millor rendiment. Per exemple, quan vaig començar a guanyar premis internacionals vaig obrir-me un compte en dòlars. No em compensava canviar-ho a euros. Així que els he estal-viat i espero que la cotització del dòlar millori.

Has invertit alguna vegada?Quan guanyava més vaig aprofitar per invertir, sí. En plans d’inversió de llarg ter-mini, per exemple.

Salut / ESTILS DE VIDA 55JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Tractem abans el càncer decòlon perquè hi ha més informació”

PATOLOGIES DEL CÒLON, EL RECTE I L’ANUS

BEGOÑA MERINO

Quines malalties veu amb més freqüència a la seva con-sulta?Doncs les més freqüents són les hemorroides i les fissuresanals. També la patologia del budell gros, el còlon, que és elcàncer, fonamentalment.

Són malalties freqüents?Jo diria que de les hemorroi-des, la població les pateix més del què es diu. Sobretot endones apareixen per primera vegada durant l’embaràs, jodiria que amb un percentatge del 45-50%. En alguns casosdesapareixen, però en d’altrescontinuen. Un altre tema ésquan ens arriben a la consulta, que acostumen a ser “una mica passades”, precisament per la vergonya que té el pacientd’anar a ensenyar el seu anus.Pràcticament quan ens arribentenen la indicació quirúrgica.

Ens explica què són les hemor-roides?Són uns vasos sanguinis que estroben al recte, a la part final, a tocar de l’anus. La seva funció és d’identificació del producte fecal que va baixant i també decontinència. Imagini una mena de coixí. Aquest vasos mantenena l’individu amb consciència dequè és el que li arriba. Amb el temps, a base de les defecacions, les morenes es van despenjant. I això provoca que moltes vegadeses despengin del tot i provoquin el problema. No és greu, però ésmolt molest, molt.

I sempre s’han d’operar?Si s’agafés abans, i es poguésfer un règim adequat, un modus

vivendi de caminar molt, d’exer-rrcici, potser podríem arribar a reduir el problema. El sedenta-aarisme ho agreuja molt. La vida “vertical” que tenim els humans,

a diferència dels animals, fa que la força de la gravetat ens ajudi a que tot “ens caigui”. Si a això hiafegim moltes vegades proble-mes digestius, d’estrenyiment, i de falta d’exercici, fa que lesmorenes es facin tant grans quefinalment la solució sigui que s’ha de fer una intervenció qui-rúrgica.

Com és el tractament quirúr-gic?Hi ha diferents tècniques. Segons el tipus de morena, es fa una intervenció menys o més agres-siva. Sobretot si les agafem enels primers estadis, les tècniques són més indolores. Fins i tot espoden arribar a fer sense anes-tèsia. Si no hi hagués aquesta vergonya, tractariem abans leshemorroides i els pacients noparlarien tant malament comparlen de les intervencions, quees queixen que són doloroses. I

Com es de greu del càncer de còlon?Home, la mortalitat és importantperquè n’hi ha molt. Segurament no és més agressiu que altrestipus. Els pacients estan mésinformats i arriben a la consulta en estadis més primerencs dela malaltia. Tenim aquest avan-tatge. L’inconve-nient és l’ali-mentació que anem adoptant, la qual és més anglosaxona, i aixòno ens ajuda molt.

Quins simptomes ens han d’alertar?Els símptomes del càncer de còlon no són fàcils de detectar. Habituament, tots els càncersno es manifesten. En teoria a partir dels cinquanta anystothom hauria d’anar a l’ambu-latori a fer-se una prova que es diu detecció de sang oculta enfemta. És un anàlisi fàcil, i si hiha sang, es mira amb més cura si el pacient té alguna cosa més. Fins i tot s’hauria de fer una colonoscopia, però es molt car.

Si ja ens costa anar a la con-sulta, hi deu haver encara més resistència a fer-se una colonos-copia ...No és una prova invasiva, es fa amb sedació i el pa-cient simplement surt una mica adormit, però és clar, el pro-blema de la vergonya és impor-rrtant.

El doctor Garcia Fillat durant l’entrevista. / DAVID FERNANDEZ

així és quan s’ha d’intervenir en estats avançats. Si la morena és gran, s’ha de treure.

I a partir de la intervenció, el pacient ha de tenir una cura espe-cial, per exemple amb la dieta?Home, cura amb la dieta l’hau-ríem de tenir tothom. Però unpacient en aquests circums-tàncies potser una mica més. Però qui s’ha operat de morenes pot fer una vida pràcticamentnormal.

Quina dieta es la més recoma-nable?La que inclou molta fibra, molta verdura i molta fruita, ingredi-ents que manquen a les dietesd’estil fast-food i aquelles queresponen a les exigències de lesfeines, que molts dies mengemun entrepà. Sembla ser que hi ha una relació directa entre aquest tipus d’alimentació i el càncer de còlon.

O sigui que, pel que diu, paga la pena anar a la consulta el més aviat possible.Sí, si es taca amb una mica desang quan vas al lavabo, s’hauria de venir a la consulta. Si és una persona jove, perquè segura-ment té morenes, i si té a partir de cinquanta anys, el més segur també és que tingui morenes, però cal descartar que no tinguiun càncer de còlon.

La coloproctologia trac-ta les malalties del cò-lon, el recte i l’anus. Eldoctor Garcia Fillat és cirurgià especialista en coloproctologia. Ens ex-plica que el pudor que sentim els pacients res-pecte a aquesta zona del cos fa que, quan acudim a la consulta, el tractament hagi de ser quirúrgic. Recoma-na treure’ns de sobre la vergonya i tractar aquestes malalties el més aviat possible per tal d’evitar el quiròfan.

Món Empresarial 107

Documents

Transcript of Món Empresarial 107