Les empreses més grans de Cata-lunya també se’n ressenten de la crisi i tenen dificultats per accedir a les aju-des econòmiques. Per afrontar millor aquest moment difícil, des d’ACC1Ó se’n vol promoure la seva internaciona-lització. Un altre dels reptes és atraure multinacionals cap a Catalunya, on, a més, cada cop hi ha menys empreses estatals que hi tinguin la seva seu.

PÀGINES 33-42 >>

Maig 2009 n. 116

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

Objectiu: afrontar la crisi

La morositat és la gran xacra de les empreses espanyoles. A tot l’Estat, unes 2.700.000 empreses pateixen problemes pel retardament en els pa-gaments, amb els problemes financers derivats que això suposa. Carregar les culpes a la crisi no seria del tot just, ja que les causes conjunturals només són imputables en part. Les causes estructurals són potser més difícils

EL 78 PER CENT DE LES EMPRESES DE L’ESTAT TÉ PROBLEMES DE MOROSITAT

Els impagaments entre empreses superen els 100.000 milions d’euros.

Només un 5 per cent aplica la llei 3/2004 per combatre la morositat.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Radiografia de l’Hospitalet de Llobre-gat, la segona ciutat de Catalunya.

L’Amec constata una desacceleració en el creixement de les exportacions.

Perspectiva: les principals cites econòmiques i empresarials per al proper mes.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz convida l’Estat espanyol a assumir responsabilitats davant la crisi.

Sal Costa, més d’un segle innovant en un producte tan bàsic com la sal.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

La necessitat de destapar els paradisos fiscals.

Técnicas Reunidas lidera el canvi de rumb del sector d’infraestructures.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores valora els resultats de la darrera reunió dels G-20.

El mapa del món: La producció mundial de petroli.

Xile es perfila com un dels principals països llatinoamericans amb oportunitats de fer negocis.

ESPECIAL pàg. 33 a 42 >>

La Generalitat intenta donar aire a les empreses catalanes amb un altre pla d’ajudes.

Madrid i Catalunya concentren un 55% del potencial empresarial de l’Estat.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Repàs a l’Informe CYD sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament, de la mà del catedràtic Martí Parellada.

Miquel Bonet entrevista a Carles Arias, director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

L’escriptor Jordi Sierra s’inspira en Rafa Nadal en el seu darrer llibre. Conversem amb els dos.

Escapada a la Bretanya francesa, una terra envoltada de mar.

NOMÉS DOTZE EMPRESES DEL ‘TOP 100’ ESTATAL TENEN SEU A CATALUNYA

Unes 2.700.000 empreses pateixen problemes de retardament en els pagaments. / ARXIU

DESTAQUEM

JOAN MAJÓPRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

L’atracció de multinacionals és un repte. / ARXIU

“Ens agradaria ampliar la zona exhibitiva”

JORDI INGLÉSDIRECTOR GENERAL DE L’AQUÀRIUM DE BARCELONA

“El consumidor ha canviat molt”

CARLES FABREGÀDIRECTOR DE FRANQUÍCIES DE FOTOPRIX

d’eradicar i és on l’informe recentment presentat pel Centre d’Estudis de Mo-rosologia vol insistir especialment. Pere Brachfield, director d’aquest es-tudi proposa 12 mesures perquè la llei 3/2004 de lluita contra la morositat sigui un vertader instrument que les empreses puguin fer servir per acabar amb els abusos d’alguns clients en el pagament de les factures. PÀGINES 3 I 4 >>

“Cal canviar el nostre model de creixement”

300.000 empreses es troben en risc pels impagaments

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009OPINIÓ / Sumari

El dia abans de Sant Jordi, el president Zapatero pretenia vincular el canvi de govern a les conclusions del G20 sen-se, per cert, tenir massa èxit entre els diferents grups po-lítics. El debat parlamentari ha deixat palesa la solitud del president que, a hores d’ara, té al davant tots els grups parlamentaris confor-mats com a oposició. A hores d’ara quan, a pocs dies de la sortida de Solbes, ja hi ha veus que clamen per ell com a únic garant de l’economia, arriba l’hora de donar sortida al finan-çament de les autonomies, qüestió que passa per definir quin serà el muntant global que s’ha de posar al damunt de la taula per garantir els serveis bàsics que presten a la població. Arriba doncs l’hora de complir amb l’Es-tatut i no sabem si s’està es-perant a què es manifesti el Tribunal Constitucional per

retallar més, però està clar que les eleccions europees del proper 7 de juny aporten la pressió del full de ruta de la Moncloa, que serà un se-gon examen per a Zapatero després de les eleccions ga-llegues i basques. Poca gent creu en les opini-ons optimistes de Zapatero, que han estat c o n t r a r i a -des tant per l ’opinió de F e r n á n d e z Ordóñez del Banc d’Espa-nya com per l’FMI, que gai-rebé doblen la caiguda pre-vista pel govern del PIB es-panyol. No serveix de gaire que Corbacho, ministre de Treball, faci costat a Za-patero tatxant d’alarmis-tes aquests missatges, tot i que, certament, l’any passat s’ha produït un superàvit de 14.000 milions d’euros

i que, a hores d’ara, encara mantenim a 18 milions de cotitzants o el fet de què, gairebé, estem molt a prop dels 60.000 milions d’euros quant a reserves. Però, si a hores d’ara no ens hem de preocupar mirant a curt i mig termini, el fet que ell marqui el 2025 com a plaç

per a no tenir p r o b l e m e s ens fa pensar que comp-ta amb una bola de vidre per fer pre-diccions en un món can-

viant quan ningú pot con-cretar el futur i, en cas de ser cert, l’horitzó del 2025, també ens hem de preocu-par, perquè, vés per on, són dades que coincideixen amb el moment de jubilació de molts dels qui actualment treballem.Per cert, respecte a l’episodi

interminable de Wolkswagen i el Q3, des d’aquesta redac-ció celebrem que s’aposti per la planta catalana per-què suposa actiu per als empleats de SEAT. Tot i que ens sobta que el president José Luis Zapatero vulgui capitalitzar la culminació de la jugada donat que, pel que sembla, tot i que la xifra és secreta, l’import de les aju-des està al voltant dels 300 milions d’euros i, si conside-rem que s’han de fer 80.000 vehicles l’any, això donaria uns resultats de 3.750 per vehicle que, amb una vida del model de 6 anys, és igual a 625 per vehicle. Per tant, els diners públics estan fi-nançant, en més de 600 ,cada Q3 que es fabriqui en un futur. Quantitat que aconsellaria més prudència i humilitat a l’hora treure pit i atribuir-se mèrits de nego-ciació amb la multinacional alemanya.

EDITORIAL

OPTIMISME MASSA EXAGERAT

“L’FMI amb el 3% gairebé dobla la caiguda prevista

pel govern del PIBespanyol”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAbengoa ........................16

Acciona..........................15

Alcoa .............................17

Aquàrium.......................13

Audi ...............................16

Coca-Cola ......................15

Damm............................16

DHO...............................17

Ford................................16

Fotoprix..........................19

Goldman Sachs .............16

Grup Barceló..................17

Grup Llet Pascual ..........15

Iberdrola Renovables ....16

IBM................................17

Microsoft.......................15

Nissan ...........................15

Opel ...............................16

Petronor.........................17

Philips............................17

Renault ..........................15

Repsol Gas ....................15

Royal Bank of Scotland .17

Schindler .......................17

Seat ...............................48

Spanair ..........................48

UBS................................17

Zara ...............................16

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

El 78% de les empreses té problemes de morositat

ELS IMPAGAMENTS ENTRE EMPRESES SUPEREN ELS 100.000 MILIONS D’EUROS

REDACCIÓ

A Espanya hi ha 300.000 pi-mes en risc de desaparèixer pel retardament al cobra-ment. La morositat en el co-brament de les factures és la causa d’una de cada tres fa-llides a Espanya i és que els impagaments entre empre-ses superen els 100.000 mi-lions d’euros. En total, a Es-panya 2.700.000 empreses estan afectades per aquest problema, és a dir, el 78 per cent de les empreses. Tan-mateix, tot i ser una situació tan punyent, només un 5 per cent de les empreses aplica la llei 3/2004 de lluita contra morositat. A Catalunya la si-tuació no és diferent. “No s’ha fet cap estudi concret a Catalunya, però en general, no hem trobat cap desviació diferenciadora d’aquest feno-men respecte la resta de l’Es-tat”, explica Pere Brachfield,

director d’un informe recent-ment publicat sobre la llei de mesures contra la morositat i director també del Centre d’Es-tudis de Morosologia. Afirma també que “les conseqüències d’aquesta xacra afecten especi-alment les pimes, més vulnera-bles a les variacions de flux de caixa en no disposar dels fons de maniobra de les grans em-preses”. A l’informe es destaca també que s’està produint “un efecte dominó d’impagaments que genera una degradació ge-neral dels pagaments i la cre-ació d’una nefasta reacció en cadena”. Els sectors de l’alimentació, amb 100 dies de pagament i la construcció, amb 230 dies, són els que menys complei-xen amb la llei de lluita con-tra la morositat. En el context europeu, i segons l’informe, Espanya és un dels primers països al rànquing de demora

en els cobraments. És evident que l’actual crisi ha aguditzat el problema dels impagaments, però no és la

causa única de la morositat. Hi trobem també causes es-tructurals i fins i tot culturals. “Moltes empreses demoren intencionadament els paga-ments a proveïdors per obte-nir beneficis atípics gràcies al float comercial obtingut mit-jançant els fluxos d’efectiu retinguts”, explica Brachfield, un dels principals experts en morosologia del nostre país.

12 PROPOSTES ANTIMOROSITATEl Centre d’Estudis de Mo-rosologia proposa dotze pro-postes per millorar la legisla-ció antimorositat, millorar la protecció dels creditors i era-

dicar almenys la morositat de tipus estructural. Altres països europeus, com ara França, han adoptat ja algu-nes mesures harmonitzadores dels terminis de pagament de les seves administracions pú-bliques i de les empreses pri-vades.Seguint l’exemple francès, segons el Centre d’Estudis de Morosologia, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, hauria d’iniciar una reforma legal amb l’aprovació d’un regla-ment que determini l’existèn-cia d’un termini de pagament màxim i es fixi un límit de termini abusiu. Per tal d’evi-tar la picaresca de dilatar la

El Centre d’Estudis de Morosologia de l’EAE proposa 12 mesures per millorar la llei antimorositat. / ARXIU

El Centre d’Estudis de Morositat de l’escola de nego-cis EAE ha realitzat un informe que posa de manifest com de precari i abusiu és el sistema de pagament espanyol i com pot arribar a escanyar les petites i mitjanes empreses, sotmeses a clàusules pràc-ticament il·legals i que posen en franc compromís la seva estabilitat financera, a vegades fins i tot, la seva supervivència.

La crisi ha aguditzat la morositat però també hi ha causes estructurals

“Aquesta xacra afecta més greument les pimes”, afirma Brachfield

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

data de facturació, és precís establir per llei que els pro-veïdors puguin facturar els subministraments industrials o comercials dins dels cinc primers dies de data de lliu-rament que consti a l’albarà o document que acrediti la re-cepció dels béns. El CEM proposa també la creació d’un Observatori ofi-cial de la morositat que de-pengui del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç per tal d’analitzar els terminis de pa-gaments als diferents sectors econòmics. També s’hauria de crear un organisme inde-pendent que tuteli l’aplicació de la llei. Una proposta que tindria clars efectes en la so-lució de les conseqüències de la morositat, és l’indemnitza-ció pels costos de recobra-ment, segons el CEM. Un al-tre aspecte a tenir en compte és que les conseqüències de la morositat només poden ser dissuasòries si van acompa-nyades de procediments de reclamació ràpides i efica-ces per al creditor. Per això, la pròpia Comissió Europea, en repetides ocasions des de 1995, ha insistit que per com-batre la morositat, era im-prescindible que els estats disposessin de procediments ràpids i eficaços. La llei es-panyola, però, no contempla aquest aspecte. El CEM pro-posa concretament, l’aplica-ció de procediments simplifi-cats per als deutes de menys de 20.000 euros. Proposen també la creació d’uns Tribu-nals de Comerç com els que existeixen a França per fer-se càrrec d’aquests assumptes. Un altre aspecte a desen-

volupar per superar el pro-blema de la morostitat i les seves conseqüències, seria segons el CEM, permetre que les empreses, i en particular els petits negocis, que ajor-nin el pagament de l’IVA fins que es faci efectiu el cobra-ment de les factures en què es meriti l’impost. El fet que en l’actualitat s’hagi de pagar l’IVA un cop emesa la factura (amb independència del seu cobrament o no) provoca si-tuacions molt injustes i in-suportables econòmicament per a moltes petites empre-ses. Ara mateix, quan el cre-ditor ja veu que no cobrarà la factura, ha d’interposar una demanda judicial contra el deutor i esperar un any per sol·licitar la reducció de la base imposable i recuperar, finalment, l’import de l’IVA. El CEM proposa així mateix permetre la deducció de qual-sevol factura que el creditor declari incobrable, sense exi-gir per això una demanda ju-dicial o un procediment con-cursal com ara exigeix la Llei de l’Impost de Societats.La reforma de la Llei contra la morositat hauria de facili-tar la intervenció de les or-ganitzacions patronals en defensa dels seus associats davant clients que cometen abusos. Es podria establir la possibilitat d’exercir una re-clamació col·lectiva contra els pagadors dolents i que ho són de manera habitual. Les administracions públiques, com a gran creditora que és, hauria de ser la primera a do-nar exemple complint escru-polosament el pagament a 60 dies que estableix la Llei de contractes del sector públic. El CEM proposa que l’estat espanyol creï els mecanismes necessaris per assegurar que els contractistes cobrin pun-tualment a través de línies de finançament facilitades per l’ICO o mitjançant un fons especial per al pagament als proveïdors de totes les admi-nistracions públiques.

Existeix un dret recollit a la llei que és la clàusula de re-serva de domini que mal-grat existir, pràcticament no s’aplica. La llei contempla la possibilitat que el venedor mantingui la propietat d’allò que ven fins que no sigui co-brat del tot. Però no existeix un reglament que permeti la seva aplicació ni els tribunals disposen dels instruments per fer efectiva la reposició dels béns no abonats. Per tot això el CEM insta a introduir una normativa que resolgui de manera eficaç la reserva de domini com a mesura per evitar la morositat. Els xecs sense fons i altres documents canviaris són el malson de molts creditors. Per evitar l’ús reincident i de manera intencionada d’aquests documents, el Cen-tre d’Estudis de Morosolo-gia proposa modificar la llei canviaria i del xec de 1985 creant un registre nacional d’emissors de xecs sense fons sota el control del Banc d’Espanya i la tipificació de delicte d’aquesta acció. També es demana la regula-ció de les empreses de reco-brament de deutes, ja que Es-panya és l’únic país d’Europa on encara no existeix una re-glamentació específica per als serveis de recobrament extrajudicial del deute. L’as-setjament, la coacció i la uti-lització de col·laboradors dis-fressats són unes pràctiques només tolerades a l’estat es-panyol i que la legislació hau-ria de fer desaparèixer. Per últim, el CEM creu que el Go-vern hauria de complemen-tar les mesures legislatives amb la creació d’un registre de morosos recalcitrants a nivell estatal i de lliure accés al públic.Del que es tracta doncs, és d’aconseguir que la llei es compleixi i faciliti la preven-ció de la morositat, donar major seguretat a les transac-cions i facilitar el trànsit co-mercial entre empreses.

Les reclamacions per morositat haurien de ser ràpides i àgils per al creditor i a un Tribunal de Comerç específic

El pagament de l’IVA s’ajornaria a quan fos efectiu el cobrament de la factura

L’ACTUAL LLEI ANTIMOROSITAT

Punts a destacar:

• Estableix amb caràcter general el termini de pagament de 30 dies en defecte de pacte entre comprador i venedor.

• Aquest termini serà també l’indicat per a exigir els interessos de demora en cas que el client no pagui als 30 dies.

• Es determina el rèdit automàtic d’elevats interessos moratoris pas-sat el venciment del pagament.

• S’assenyala el tipus d’interès de demora legal molt superior a l’exis-tent abans del 31 de desembre de 2004 de 9 punts percentuals per sobre del tipus d’interès bàsic de refinançament del BCE.

• S’atorga al creditor el dret a reclamar una indemnització raonable al deutor pels costos de recobrament en què ha incorregut per acon-seguir cobrar la factura impagada.

• Es dóna la possibilitat de pactar clàusules de reserva de domini perquè el venedor conservi la propietat fins el pagament total de la factura.

• Es determinen terminis de pagament obligatoris per a certs produc-tes en comerç minorista.

• Es respecta la llibertat de contractar però la llibertat contractual no deu emparar pràctiques abusives imposant condicions que s’allu-nyin d’allò que la llei indica com a referència raonable, per la qual cosa, aquestes seran declarades nul•les pels tribunals, en particular les que imposen terminis de pagament excessivament dilatats o fixin interessos de demora ridículs.

• La llei fixa límits a l’autonomia de la voluntat de les parts i en parti-cular en el règim de terminis de pagament a proveïdors en el comerç minorista donat que la llei estableix uns terminis de pagament obliga-toris entre les parts en funció de la natura del producte.

•Les administracions públiques i organismes oficials estan obligats a pagar a 60 dies i sinó ho fan hauran de pagar els mateixos interessos de demora i despeses que si fossin empreses privades.

Les patronals podrien defensar els seus associats davant els abusos dels clients

Els xecs sense fons i altres documents canviaris són el malson de molts creditors. / ARXIU

A fons / ECONOMIA 5MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN MAJÓ, PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Majó en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ.

“El problema no és la crisi financera, sinó el nostre model de creixement”Fa vuit anys un grup de professionals provinents de diversos sectors van crear el Cercle per al Coneixement amb la voluntat de generar un espai on es poguessin debatre idees de cara al futur del país. Actualment, al capdavant de la plataforma, s’hi troba l’exministre d’Indústria, Joan Majó, amb ganes de posar el seu gra de sorra per sortir enfortits de la crisi.

ÀGATA SERRA

Hi ha en el nostre país prou tradició d’iniciatives, com la del Cercle, que provenen de la societat civil?Els papers de la societat civil estan molt lligats a la madura-ció de la societat i, per tant, no hi ha cap dubte que, en aquest sentit, la societat més madura és la britànica. La societat civil catalana ha estat molt sovint forta i crec que és bo que ho segueixi sent. Seria una llàsti-ma que la política se’n volgués apropiar. La independència i l’objectivitat és bona de cara als diagnòstics de futur i és important que la societat civil les sàpiga conservar, perquè de vegades ella mateixa té la temptació de posar-se al ser-vei d’algun tipus de poder, ja sigui polític o econòmic.

I no correm el perill que si la societat civil agafa molt prota-gonisme, els polítics es puguin mantenir en un segon terme.No, perquè els qui han de fer les coses des d’un punt de vis-ta de lideratge són els polítics. La política és fonamental, però no pot absorbir tot el gruix de la societat civil. En darrer ter-me, no hi ha democràcia sinó hi ha política, perquè només els mecanismes democràtics permeten els lideratges. La societat civil no té lideratges perquè no té manera d’elegir democràticament els seus lí-ders. Per tant, al final sempre hi ha d’haver la política, tot i que les contribucions de la societat civil poden ser molt importants.

Com veu la problemàtica de la crisi econòmica?Hem tingut una etapa mala-guanyada que ha durat gairebé un any en què ens ha semblat que l’origen de tots els pro-blemes era el desgavellament del sistema financer mundial. I, en realitat, el que ha passat és que la crisi financera ha fet explotar algunes coses a casa nostra i les ha posat en evidència. El nostre problema

no és la crisi financera, sinó el model de creixement. Per dir-ho de forma més senzilla, quan d’aquí a uns mesos, que seran pocs, la crisi financera mundi-al estigui més o menys estabi-litzada i l’economia alemanya torni a créixer, nosaltres enca-ra no ens en sortirem, perquè els nostres problemes no són derivats de la crisi financera sinó anteriors.

Quins són aquests proble-mes?Responen a un model de crei-xement equivocat, que es pot simbolitzar amb la bombolla immobiliària, amb l’endeuta-ment excessiu, etc. És a dir, hi ha una sèrie de caracterís-tiques que són pròpies nos-tres, que una vegada la crisi financera mundial estigui ar-reglada, hem de solucionar. Fins que no ho arreglem la nostra economia no tindrà un creixement sa. Ha estat crei-xent durant gairebé deu anys a direcció contrària del que hauria d’haver crescut, hem anat inflant el sector immobi-liari i ara es veu que això no té continuïtat. Ara hem de veure com hem de substituir aquesta

activitat econòmica, que ne-cessàriament ha de disminuir, i com donarem feina als cen-tenars de milers de persones que es troben a l’atur.

I, aleshores, cap a quin model de creixement hem d’anar?Per mi hi ha quatre grans sec-tors clau en el futur, que al-hora han de generar llocs de treball. Primer, el sector de l’automòbil amb gran tradició al nostre país. Cal una segona reconversió del sector, no ba-sada en la fabricació de més vehicles, sinó en la necessitat d’inventar-ne de nous. Un se-gon sector és el de les energi-es renovables. És urgent una renovació energètica que sig-nifica una major eficiència en l’ús de combustibles fòssils, una expansió de les energies que no necessiten passar per la combustió, com les eòli-ques o les fotovoltaiques; i una potenciació de l’estalvi energètic. El tercer sector és el de les tecnologies de la in-formació i la comunicació que cal potenciar més. I, finalment, n’hi ha un de quart, totalment nou, que és el de l’atenció a les persones. Hi ha moltes feines

noves que cal fer en aquest àmbit i hem d’aconseguir que no siguin menysvalorades i no professionals.

Creu que el món empresarial està prou conscienciat?Hi ha prou consciència. En els últims temps hi ha hagut un fenomen, que puc compren-dre, però que em sap molt de greu, i és que com que durant els darrers anys la millor ma-nera de fer diners era invertir en l’immobiliari, molta gent el que ha fet és tancar empreses i invertir en immobiliari. Penso que ara forçats per la situació hem de tornar a posar els nos-tres esforços en aquelles àrees que no són tan fàcils. A nivell empresarial hi haurà un retorn cap a inversions més reals.

El sistema educatiu espanyol està formant els professionals que necessitem per donar aquest gir a l’economia?Crec que no, i ho dic basant-me precisament en un estudi, de caràcter anual, que vam posar en marxa quan estava a la Comissió Europa. En ell es constata que Espanya està perdent posicions i Catalunya també. Som un dels països amb més fracàs escolar. Què vol dir això? Que la millora de la qualitat del capital intel-lectual no és la que hauria de ser. D’altra banda, Espanya dins d’Europa és un dels llocs on hi ha una inflexió cap a la baixa del número de persones que estudien i es llicencien en ciències i tècniques. Un altre factor preocupant és que cada cop estem més a la cua de l’ín-dex de persones de persones majors de 40 anys que estan renovant els seus coneixe-

ments. I, finalment, Espanya està fent marxa enrere amb el que és la capacitat professio-nal no universitària.

Aleshores ens pot esmentar algun punt fort que tinguem.Jo estava al Ministeri amb un 24% d’atur i amb un 17% d’in-flació. Això sí que era un crisi. Des d’un punt de vista econò-mic la crisi actual és menys greu que d’altres, el que passa és que la meitat de la població no n’ha viscut cap. La crisi de finals del setanta i principis dels vuitanta no té comparació amb la d’ara, estàvem molt pit-jor, només hi havia una petita part de la població amb asse-gurança d’atur. Era més com-plicat, però ens en vam sortir perquè hi havia una voluntat col·lectiva del país Sempre insisteixo que la sortida de la crisi és la suma de les sorti-des individuals de la crisi de cadascú: empresaris, polítics, treballadors, etc. La primera condició per sortir-nos-en és ser realistes, i la crisi és per-fectament superable sempre que sapiguem realment el que ens està passant, i entre l’opi-nió pública hi ha la sensació que aquesta crisi s’acabarà quan els bancs tornin a tenir diners i donin crèdits, i de cap manera, cal fer altres coses i canviar conductes.

Quins reptes es planteja com a president del Cercle?Les finalitats inicials del Cer-cle que eren generar idees i proposar línies de futur, són absolutament vàlides i les as-sumeixo plenament. Des d’un punt de vista de possibles in-flexions, el que diria són dues coses: una que no hem de pen-sar només en idees i projectes en el món de les tecnologies de la informació sinó que els reptes són més amplis. I per altra banda, a Catalunya du-rant aquests darrers anys han sorgit moltes iniciatives paral-leles a la nostra i m’agradaria que part de la feina la fessin conjuntament amb nosaltres.

“Quan l’economia alemanya torni a créixer, nosaltres encara no ens en sortirem”

6 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

“Entre els químics no hi ha sentiment de col·legiar-se”Com a degà del Col·legi de Químics i com a catedràtic de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, José Costa es troba a cavall del món professional i del món acadèmic. Això el fa un bon coneixedor del sector professional que representa i dels seus reptes més immediats.

ENTREVISTA A JOSÉ COSTA, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

La formació i els col·legis professionalsUna de les tasques més impor-tants que tenen els col·legis pro-fessionals com a corporacionsde Dret públic és la deguda for-mació dels seus professionals. L’article 8 de la Llei Catalana de l’exercici de professions ti-tulades i dels col·legis profes-sionals de 2006, estableix que els col·legis professionals i les universitats, d’acord amb aquest, poden col·laborar en la formació contínua dels profes-sionals col·legiats i, amb aques-ta finalitat, poden subscriure els acords pertinents. Així mateix els col·legis professionals han d’organitzar de manera perma-nent activitats formatives d’ac-tualització professional dels col-legiats i expedir certificacions acreditatives de la participació dels assistents en aquestes ac-tivitats, conjuntament si s’escau, amb les universitats que hi hagin participat.

L’anomenat procés de Bolonya obliga, per la seva banda, a què moltes professions només pu-guin ser exercides amb la supe-ració dels anomenats màsters professionalitzadors que han deser organitzats conjuntament perles universitats i els col·legis pro-fessionals. Un exemple d’això és la Llei 34/2006, de 30 d’octu-bre, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tri-bunals.

En conseqüència els diferents col·legis professionals han de potenciar la tasca de formació i arribar a acords amb univer-sitats públiques o privades per la millor prestació dels serveis professionals. Aquesta és una de les conseqüències del futur marc en el que es desenvolu-pa l’espai europeu d’educació superior i que intenta que els professionals puguin aplicar els seus coneixements en el mercat laboral on s’insereix la seva ac-tivitat.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

ÀGATA SERRA

Com afecta la crisi econò-mica al sector químic?No tinc les dades exactes, però de tota la vida, i amb la informació que jo tinc com a col·legi professional i també com a professor d’enginyeria química a la universitat, diria que el sector químic és molt estable. Per això, afortuna-dament, les crisis no l’afecten tant com a altres sectors. Pro-bablement, el que més es nota és l’increment del preu de les matèries primeres i el petroli. En qualsevol cas, la tendèn-cia de creixement del PIB que correspondria al sector de la indústria química és sempre una corba més pronunciada que la que té l’economia en general.

Dins del sector químic, de quins subsectors podríem parlar?Hi ha el sector del petroli i els seus derivats, represen-tat per grans multinacionals i amb unes xifres impressio-nants. Després se situa el sec-tor de la química bàsica, amb unes xifres menys espectacu-lars i en el qual el número u és l’àcid sulfúric. En aquest món s’han quedat poques empre-ses, perquè hi ha hagut con-centracions empresarials. Fi-nalment, hi ha un sector molt ampli que és el de la química fina, que són productes de molt poc tonelatge, però de molt valor afegit.

Hi ha col·legis professionals preocupats per l’aplicació del Pla Bolonya. Com ho perceben des del de Químics?Del que no hi ha cap dubte és que formem part de la Unió Europea i, en aquest sentit, jo voldria que la nostra universi-tat fos idèntica a l’europea i, per tant, hem de ser competi-tius. Sóc partidari d’una Bolo-nya ben interpretada. Això su-posa que cada país fixi un grau de química de tres o a quatre anys que permeti ja treballar i després, qui tingui capacitat,

que faci un màster especiali-tzat. Està clar que si tens un títol de validesa europea, po-dràs treballar a tot Europa, i hauràs de formar part d’una associació professional que defensarà els teus interessos. En aquest sentit, aquesta bar-baritat de col·legis que tenim actualment en què cada titula-ció té un col·legi és un horror.

Hi ha col·legis preocupats pel fet que Bolonya pugui afec-tar les atribucions dels seus pro-fessionals. L’objectiu d’un col·legi ha de ser que totes les competèn-cies dels seus professionals estiguin reconegudes com a atribucions i, si alguna ve-gada, no es reconeixen, s’ha de demanar a l’administració. En aquest sentit, el nostre sec-tor està força bé. Ara, s’estan revisant els plans d’estudi i no sé com quedarà i, per tant, pot ser que els químics perdin al-guna atribució. Per exemple, els químics fins ara han tingut l’atribució de signar projectes de plantes químiques perquè a la carrera estudien enginyeria química, que és la que dóna la competència. En els nous plans d’estudi l’enginyeria quí-mica podria quedar per una segona fase, és a dir, via màs-

ter. Per tant, el nou graduat de química podria perdre la com-petència i és una pena d’una atribució que ja té. En qualse-vol cas, un col·legi professio-nal ha de procurar que totes les competències es recone-guin com a atribucions.

Se senten escoltats per l’administració?Abans la professió anava per una banda i la societat per una altra. No hi havia diàleg entre la societat i la universi-tat. Al món anglosaxó potser sí, però no en el món llatí. Jo crec que hem fet un gir de 180 graus, de no parlar hem pas-sat a un diàleg impressionant. En aquesta línia, això en els nous plans d’estudi ja s’hauria de notar i, per tant, haurien de sortir adequats a allò que opina el món professional, perquè els dos per separat no tenen res a fer.

Hi ha hagut, per tant, un apropament entre universitat i empresa?Sí, el que passa és que falta una consolidació i una sedi-mentació de tot això. Els pro-pers plans d’estudis seran en-cara força acadèmics, però no crec que això faci mal. En qualsevol cas, si es peca

d’alguna cosa prefereixo que sigui de ser massa acadèmic, després ja hi posarem remei. Es pot orientar cap a la pro-fessió, però aquesta sempre ve després de la universitat.

Quina capacitat té el Col·legi de Químics per mobilitzar els seus professionals?Entre els químics no hi ha un sentiment de col·legiar-se, tre-ballen sovint per a tercers, en una empresa que no els ho exi-geix, o a l’ensenyament. I això no hauria de ser així, perquè el Col·legi acredita que tens el títol i que no estàs sancionat, que no és precisament poc. Això s’està intentant canviar. A les universitats, que és on hi ha la clientela, intentem anar cap a la situació que tenen els metges i els advocats des de tota la vida i és que dins de les seves facultats tenen un local del col·legi. Nosaltres no disposem d’aquesta capa-citat i, per això, de moment, hem arribat a un acord amb la Facultat per instal·lar, per primera vegada, unes panta-lles electròniques, on els estu-diants podran veure informa-ció col·legial, i a veure si així atraiem a futurs col·legiats. Si això funciona, significarà que a la universitat ja es parla d’un món professional i laboral.

Quina és l’aposta que fa el Col·legi per la formació?Evidentment, la formació con-tínua és un eix importantís-sim. El nostre Col·legi és pio-ner a l’Estat en muntar l’Es-cola de Graduats, que té una llarga tradició. L’aula que te-nim al Col·legi no para, més ja no podem fer i, a més, en temes que són d’actualitat. En aquesta línia, per primera ve-gada, imparteixo a la Facultat una assignatura, de lliure elec-ció, que forma part de l’oferta de l’Escola de Graduats. Es tracta de Ciència i Enginye-ria Forenses i es cursa a tra-ves d’un campus virtual i, en aquesta línia, pensem apostar fort.

Costa al seu despatx de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. / D. F.

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi de Graduats Socials de Barcelona

Col·laboració amb MC Mutual en una jornada laboral i de

seguretat social

La mútua d’accidents de treball i malalties professionals MC Mutu-al va col·laborar amb el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, en una jornada en què es van analitzar les mesures per al manteni-ment i foment del treball, i la protecció de les persones aturades, implícites al Reial Decret Llei 2/2009 publicat el passat 6 de març al BOE. Durant l’esdeveniment es van avaluar les repercussions d’aquesta normativa en el desenvolupament del treball diari dels despatxos motivat per la introducció de canvis substancials en matèries d’actualitat com els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), les Prestacions per atur o les Bonificacions en la contrac-tació, entre d’altres.

Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya

Els 28.000 advocats catalans

convocats al III Congrés de l’Advocacia Catalana

El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), presidit per la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sílvia Giménez-Salinas, va presentar el passat 1 d’abril al Col·legi d’Advocats de Girona el III Congrés de l’Ad-vocacia Catalana que tindrà lloc els propers 1, 2 i 3 al Castell de Sant Ferran de Figueres. Salvador Capdevila, degà del Col·legi d’Advocats de Girona, va destacar que “l’objectiu del Congrés, com a màxima expressió de l’advocacia catalana i de les Illes, és posar en comú tots aquells temes que preocupen en cada moment a la professió, així com mantenir un intercanvi d’opini-ons i experiències entre els advocats participants”. A Catalunya hi ha actualment al voltant de 28.000 advocats i advocades. Al Congrés també participaran advocats de Perpinyà, Andorra i Balears.

Col·legi d’Economistes de Catalunya

El 86,8% dels economistes creu que el problema més

urgent que tenen les empreses és l’accés al crèdit

L’Enquesta de Situació Econòmica que elabora el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb una periodicitat de tres vegades a l’any contextualitza en l’explosió de la bombolla immobiliària, l’excessiu endeutament familiar i empresarial, l’augment dels tipus d’interès, unes pràctiques financeres poc ètiques i la manca d’un marc regulatori apropiat pel sistema financer, entre d’altres, la situació actual de les economies occidentals i, el que és més important, la greu crisi de confi-ança. En base al resultat de l’Enquesta d’Hivern, la Junta de Go-vern del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha elaborat les bases d’una política d’actuació real i a curt termini, que té com a objectiu incentivar la demanda interna i injectar li-quiditat financera a l’economia. En aquest context, un 80,6% dels economistes opina que l’economia catalana empitjorarà en el primer quadrimestre de 2009; el 47,8% preveu que la crisi duri fins el 2010 i un 44,2% anticipa que s’allargarà més enllà d’aquest exercici.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Els auditors desaproven la supressió de les obligacions

d’informació financera a les microempreses

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha manifestat la seva oposició a la directiva europea de supressió de les obligacions d’informació financera a les microempreses. Actualment el Consell Europeu debat una proposició de norma-tiva impulsada per la Comissió Europea amb l’objectiu d’eximir a les microempreses de les obligacions que la Directiva 78/660/CEE estableix sobre compliment comptable i de publicitat dels seus comptes anuals en els Registres Mercantils. El Col·legi apro-va qualsevol simplificació en el règim comptable de les microem-preses, des de l’1 de gener de 2008. Però amb la independència que atorga el fet que tal mesura no afecta el volum d’activitat dels auditors, el president del Col·legi, Albert Folia, considera que “la desaparició de l’obligació de presentar els seus comptes, per part de les microempreses en els Registres Mercantils, suposaria un retrocés important respecte a una pràctica que s’ha mostrat útil per a tot tipus d’empreses”.

El president del Col·legi, Vicenç Cardellach, presidint la jornada. / CEDIDA

El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Albert Folia. / CEDIDA

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa.

www.caixasabadell.es/empresaPer subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

Caixa Sabadell signa nous convenis per afavorir l’accés al crèdit de PIMES i autònomsCaixa Sabadell impulsa els convenis de col·laboració amb PIMEC Vallès Occidental i Avalmadrid, SGR per afavorir el fi nançament dels autònoms i les petites i mitjanes empreses.

Oferir un servei de qualitat i cobrir les necessitats fi nanceres de

les empreses és l’objectiu del conveni signat per Caixa Sabadell

amb PIMEC, que assessorarà i gestionarà la documentació de

cada PIME per facilitar-li l’accés al crèdit.

A més d’aquest acord, i com a continuació dels ja signats amb

Avalis, SGR (Catalunya) i SGR València, també s’ha signat un con-

veni amb la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat de

Madrid (Avalmadrid, SGR) per destinar 10 milions d’euros a les

operacions de fi nançament de les PIMES i autònoms d’aquesta

comunitat, avalades per AvalMadrid, SGR.

L’Assegurança Negocis Zurich li ofereix tot el que necessita per

protegir el seu comerç, ofi cina o despatx davant de qualsevol

risc patrimonial, fi nancer, personal, de responsabilitat civil, o

com a conseqüència del que pugui succeir.

Amb assistència les 24 hores, tots els dies de l’any, preus

ajustats a les seves necessitats i activitat, i una plataforma

d’atenció telefònica exclusiva.

Contracti-la de la manera més ràpida a les nostres ofi cines.

La millor protecció per al seu negoci

Amb l’objectiu de disposar d’espais destinats de manera ex-

clusiva a les empreses dins l’actual xarxa comercial de Caixa

Sabadell, s’han inaugurat dues noves ofi cines d’empresa a

Granollers i Barcelona. L’objectiu, donar servei de manera

preferent a companyies amb un volum de negoci de més de

6 milions d’euros, tot potenciant la relació personal i la gestió

a casa del client.

Vingui a conèixer les nostres ofi cines. Confi ï el seu negoci a

Caixa Sabadell.

Roger de Flor, 68 08401 Granollers. Tel: 93 860 18 75

bustia.ofi 0301@caixasabadell.es

Aragó, 74 - 76 08015 Barcelona. Tel: 93 423 11 06

bustia.ofi 0626@caixasabadell.es

L’esperem a:

Inaugurem noves ofi cines d’empresa a Granollers i Barcelona

Per a més informació, visiti el nostre web www.caixasabadell.es.

8 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ECONOMIA / Local

REDACCIÓ

L’any 2007, L’Hospitalet de L lobregat ten ia 251.848 habitants, la qual cosa representa una densitat de 20.310 habitants/km2. El crei-xement de la població experimentat els dar-rers anys es deu exclusi-vament a la immigració. L’any 1991, només l’1,2% dels residents era d’ori-gen estranger. Al 2007, aquest percentatge ha-via augmentat fins al 21,4%, molt per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya (14,8%)

El PIB de l’Hospitalet de Llobregat va créixer a una taxa mitjana in-teranual del 3% durant el període 2001-2007, el mateix percentatge que al conjunt de Catalunya i quatre dècimes més que a la comarca del Bar-celonès. D’altra banda, l’evolució positiva de l’activitat econòmica de l’Hospitalet de Llobregat en els darrers anys ha implicat el creixement del nombre de persones ocupades al municipi. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va aug-mentar a una taxa anual de l’1,9% durant el perío-de 2000-2007.

L’any 2007, el sector dels serveis generava el 77,6% de l’ocupa-ció de l’Hospitalet de Llobregat. La indústria, tot i la important con-tracció experimentada pel sector durant els darrers anys, encara ocupava l’11,9% de la població, i el sector de la construcció, el 10,3%. Per subsectors, desta-ca l’especialització de l’Hospitalet de Llobregat en la branca industrial de l’equipament elèc-

tric, electrònic i òptic. Aquest sector ocupa al municipi una proporció de treballadors que és més d’un 38% superior a la que el sector ocupa de mitjana al Principat. L’Hospitalet també mos-tra una especialització clara en les branques de sanitat, comerç i altres activitats empresari-als. En canvi, les admi-nistracions públiques, l’hoteleria o l’educació són branques terciàries en les quals l’Hospitalet de Llobregat presenta una especialització me-nor que el conjunt de l’economia catalana, per tant, tenen un gran potencial de creixement

i és previsible que en el futur creïn molts llocs de treball al municipi.

Reptes per seguir avançantAquestes dades econò-miques es desprenen de l’Estudi socioeconò-mic de l’Hospitalet de Llobregat elaborat re-centment per la Cambra de Comerç de Barcelona, que també recull diver-ses estratègies d’actu-ació per fer la ciutat encara més competiti-va. Entre els reptes que es plantegen, primer es troba el de fomentar els processos d’innovació en el teixit productiu del municipi per millorar el nivell tecnològic i com-petitiu de les empreses, i impulsar i difondre l’ús de les tecnologies de la informació i el co-neixement, tant en l’àm-bit empresarial com en el personal. Un segon repte és millorar i aug-mentar la transferència de coneixements i tec-nologia entre el món acadèmic i l’empresa-rial de l’Hospitalet de Llobregat, aprofitant les institucions que hi ha a l’àrea –com ara el

Campus Universitari de Bellvitge de la Univer-sitat de Barcelona–. En aquest sentit, una fita important és la posada en marxa del BiopoL’H. El tercer repte consis-teix a augmentar els cursos de formació pro-fessional a la comarca per tal d’ajustar l’oferta de formació ocupacional a les demandes del teixit productiu del munici-pi, ja que el nivell d’ins-trucció de la població de l’Hospitalet és sensi-blement inferior al del conjunt de l’economia catalana. I, finalment, cal evitar que la crisi econò-mica aturi els projectes d’infraestructures en marxa o planificades al municipi mitjançant un major suport del suport públic. Entre els projec-tes principals, destaca la segona fase de remo-delació de la Gran Via entre la plaça Europa i el Prat de Llobregat, i tot un nou sistema de connexions ferroviàries que integrarà plenament l’Hospitalet de Llobregat en la xarxa de transports de la Regió Metropoli-tana de Barcelona, com ara la construcció de la línia 9 del metro.

CREIXEMENT DEL PIB

Font: Caixa Catalunya i elaboració pròpia

La segona ciutat de CatalunyaL’Hospilalet de Llobregat és la segona ciutat amb més habitants de Catalunya. Tot i que històricament, l’agricultura va ser un dels seus principals pilars econòmics, actualment disposa d’un ampli teixit industrial i, especialment, en els darrers anys el sector serveis ha experimentat un fort impuls.

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

BREUS MUNICIPIS

MÉS AJUDES PERQUÈ ELS MUNICIPISPUGUIN LLUITAR CONTRA LA CRISILa Diputació de Barcelona ha presentat un nou paquet de mesures per ajudar els municipis a llui-tar contra la crisi. Davant del fort creixement de la demanda popular als serveis socials municipals, la institució preveu destinar gairebé 30 milions d’euros a la creació d’ocupació i per pal·liar els efectes sobre les famílies. Durant la presentació d’aquest nou pla, el president de la corporació pública, Antoni Fogué, va voler detallar el context de pressió sobre els serveis socials municipals que s’està donant arran de la crisi, amb l’aparició a més a més d’un nou perfil de sol·licitant que mai havia estat a l’atur abans. Per això, va explicar, “els pressupostos aprovats el novembre de l’any passat ja es centraven en prioritzar aquells àm-bits orientats a la creació d’ocupació i a pal·liar els efectes de la recessió sobre les famílies”.

INAUGURACIÓ DE LA PLAÇA DE LESSEPS DE BARCELONA DESPRÉS DE TRES ANYS D’OBRESL’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, va inaugurar el 5 d’abril la nova plaça de Lesseps, que es trobava en obres des del 2003. L’acte d’inauguració va es-tar marcat pel seu caràcter festiu amb activitats adreçades a tots els veïns. Tan sols, uns pocs as-sistents van mostrar el seu descontent per la man-ca de zones verdes en un espai que el consideren excessivament gris. Per la seva banda, l’alcalde va insistir que la plaça segueix en transformació i que, fins i tot, s’estan consensuant millores amb els veïns.

S’INICIEN LES OBRES PER AIXECAR LA NOVA AUDIÈNCIA DE LLEIDAL’Ajuntament de Lleida ha començat a enderrocar 61 vivendes conegudes com del Seminari Vell, uns blocs que van ser construïts durant els anys 50 per a treballadors municipals. En el seu lloc, s’hi ubicaran, una plaça, 104 pisos i la Nova AudiènciaProvincial que construirà la Conselleria de Justí-cia de la Generalitat. L’edificació del futur Palau judicial, que tindrà un cost aproximat de 9 milions d’euros, permetrà ampliar els actuals del Canye-ret de Lleida. La demolició dels blocs del Seminari Vell modificarà l’sky-line de Lleida ja que es troba-ven en un dels punts més alts de la ciutat.

El 2001 un1,2% dels residents era estranger, i el 2007 ho era el 21,4%

El sector dels serveis genera el 77,6% de l’ocupació de l’Hospitalet

III Congrés Catalàde Comptabilitat i DireccióESADE. Barcelona, 11 i 12 de juny

Més informació i inscripcions:tel. 93 542 1479

congres@accid.org www.accid.org

Suports institucionals

Empreses i entitats patrocinadoresOrganitzen

Una trobada de professionals,acadèmics, empreses

i administració pública,amb els següents objectius:

-Presentar nous desenvolupamentsen matèria comptable i dedirecció

-Fomentar l'intercanvi d'ideesi experiències entre el mónempresarial i professional

-Donar a conèixer i impulsarla investigació i els grups de recerca

10 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

l’exportació i que només un 14% ha reduït aquest volum. Pel que fa als principals des-tins escollits per les empreses, es manté la diversificació de les exportacions. El 2008, la Unió Europea, només ha rebut el 62% del volum de les expor-tacions, pel que prop d’un 40% s’han realitzat fora d’aquesta àrea.

La internacionalització creixLes xifres d’internacionalitza-ció d’empreses associades a Amec van créixer l’any passat amb vuit companyies que van obrir filial a l’estranger per primer cop. En total, es van registrar 21 noves filials de 18 empreses diferents, princi-palment a Xina, Índia, Mèxic i

La Unió Europea ha rebut el 62% del volum de les nostres exportacions. / ARXIU

INFORME DE CONJUNTURA 2008 DE L’AMEC

Desacceleració en el creixementde les exportacionsL’any passat les empreses exportadores integrades a l’Amec van augmentar les seves exportacions un 6%, amb un resultat inferior al previst (11,4%). Pel que fa a l’any 2009 les previsions exportadores reflecteixen un creixement negatiu, per primer cop en 20 anys.

REDACCIÓ

Les companyies integrades a l’Amec han augmentat durant el 2008 les seves vendes a l’exterior un 6%, assolint un volum superior als 2.600 mili-ons d’euros. El creixement de les exportacions ha estat d’un 3% menys respecte el 2007 i un 5,4% inferior a les previsi-ons establertes per part de les empreses, que les havien situat en un 11,4%. Aquestes dades es desprenen de l’Informe de Conjuntura 2008, elaborat per l’associació Amec, que agrupa a 450 petites i mitjanes empre-ses exportadores. Durant la seva presentació, el president de l’Amec, Llucià Casellas, va subratllar que l’exercici del 2008 va estar marcat per l’es-clat de la crisi econòmica a partir del segon semestre. Les previsions dels empresaris exportadors per al 2009 “no són millors”, segons Casellas, que va assenyalar que per pri-mera vegada des de la creació de l’Amec fa 20 anys, el creixe-ment esperat en les exportaci-ons és negatiu en un 1%. Així, un 39% dels socis d’Amec creu que el seu volum de vendes a l’exterior creixerà, mentre que el 22% pensa que caurà.

En aquest context de crisi, les empreses d’Amec destaquen com a factors negatius: la cai-guda de la demanda nacional i exterior, la mala situació financera dels clients, el fre de les inversions dels clients, els retards en els cobraments i les dificultats per accedir a crèdits. D’altra banda, un 28% de les empreses no han gene-rat beneficis, xifra que no ha estat superior gràcies a què les exportacions han com-pensat parcialment la caiguda del mercat nacional. Per sec-tors, el president de l’Amec va assenyalar que les compa-nyies d’equipaments urbans i medi ambient han augmentat la seva facturació, mentre que els fabricants de maquinària per a la indústria del plàstic i el tèxtil són les que han regis-trat els pitjors resultats.La crisi econòmica també ha

tingut efecte sobre les planti-lles. Així, el 36% de les empre-ses integrades a l’Amec, han afirmat haver reduït el nombre de treballadors, el que es tradu-eix en un 5% d’empleats menys en aquest sector. Com a dada positiva, alguns dels associats de l’Amec, creuen que la crisi pot comportar aspectes favo-rables, com poden ser l’aug-ment de la creativitat de l’em-presa, valorada per un 31%, o la reducció de la competència, anomenada per un 22%. No obstant, un 7% considera que no existeix cap aspecte positiu que es pugui destacar de l’ac-tual conjuntura econòmica.

L’Informe de Conjuntura d’Amec determina que, prop del 50% de les empreses asso-ciades, ha pogut incrementar

Unió Europea 62%

Oceània 1%Països ampliació UE 1%

Àfrica 2%

Resta d’Europa 4%

USA i Canadà 4%

Països del Magreb 5%

Orient Mitjà 6%

Àsia 6%

Llatinoamèrica 9%

DESTÍ DE LES EXPORTACIONS 2008

Menor 13%

Major 36%

Igual 51%

VOLUM DE VENDES 2008/2007 (% DE EMPRESES)

SUPORT A LA INTERNACIONALITZACIÓ

Amec compta amb 40 anys d’experiència en el foment de l’exportació i la internacionalització de les empreses espanyoles. El seu objectiu és donar suport als processos d’implantació en mercats exteriors i els plantejaments d’innovació en les empreses, així com l’organització de missions comercials, fires promocionals o seminaris. Les empreses d’Amec s’agrupen en els següents sectors: aefemac (maquinària càr-nia), afespan (maquinària forns de pa i pastisseria), alimentec (maqui-nària d’alimentació), amecma (equips i serveis per al medi ambient), amelec (material elèctric i electrònic), amtex (maquinària tèxtil), ascon (equipament per al bany i la construcció), envasgraf (maquinària en-vàs, embalatge i el seu grafisme), imapc (maquinària plàstic i cautxú) i amec urbis (equipament urbà i tràfic).

Estats Units. Els plans d’ober-tures per aquest any també es veuran afectats per la crisi, que pot “ralentitzar” alguns projec-tes, segons Casellas. Així les 17 noves filials previstes per al 2009 seran una realitat entre aquest any i el 2011, segons càlculs de l’associació, que va destacar com a positiu que es mantinguessin les inversions tant en actius com en R+D durant l’any passat, tot i el con-text de crisi.

D’altra banda, segons l’In-forme, l’any 2008 el 64% de les empreses d’Amec ha realitzat subcontractació, i d’aquestes el 83% ho ha fet a Espanya. El principal origen de la subcon-tractació internacional ha estat

la Unió Europea (42%), seguida d’Àsia (28%). Respecte a les inversions, cal esmentar que el 91% de les empreses d’Amec va realitzar inversions en actius fixes durant el 2008. Principal-ment, aquestes inversions es van portar a terme per imports inferiors als 60.000 euros (47%), encara que un destacable 13% ho va fer per valors superiors als 600.000 euros.

Finalment , e l president d’Amec va criticar durant la presentació de l’Informe que només el 28% de les empreses hagi rebut ajudes públiques per a les inversions realitza-des en investigació, desenvo-lupament i innovació, per la qual cosa va demanar a les administracions que assu-meixin “majors riscos” en la col·laboració empresarial. “Aquest suport està dissenyat per a la gran empresa i moltes empreses no poden assolir els requisits”, va insistir Casellas, president de l’Amec.

Un 36% de les empreses ha reduït el nombre de treballadors

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL Cambres de comerç i agrupacions empresarials / ECONOMIA 11

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

CEOE

Díaz Ferrán és reelegit com a president

L’empresari Gerardo Díaz Ferrán ha estat reeelegit president de la CEOE amb el 86,7% dels vots a favor. Ferrán es presen-tava per primer cop, ja que va assumir el càrrec fa dos anys després de la dimissió del ja traspassat José María Cuevas per motius de salut. Ferrán ha advocat per una CEOE “més ober-ta i plural”. De fet, la pluralitat i l’obertura de la principal pa-tronal espanyola són demandes recurrents dels empresaris catalans i de Foment del Treball, que va donar suport a l’actu-al president després d’un període de males relacions. El presi-dent de la patronal catalana Foment del Treball, Joan Rosell, es manté com a vicepresident.

PIMEC

Acord amb la UIC per treballar en matèria de formació

La patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) fomentaran les activitats acadèmiques conjuntes (cursos, se-minaris o conferències), impulsaran estudis en àrees d’inves-tigació d’interès comú i potenciaran les pràctiques curriculars de l’alumnat al món de l’empresa. Amb aquest objectiu, Josep González, president de PIMEC, i Josep Argemí, rector de la UIC, han firmat un conveni marc de col·laboració a través del qual es proposen treballar conjuntament en matèria de forma-ció. Amb aquest conveni es materialitza la voluntat d’ambdu-es parts d’intensificar les relacions entre el món universitari i la realitat empresarial.

Cambra de Comerç de Barcelona

La Cambra valora positivament

les intencions del nou ministre de Foment

La Cambra de Comerç de Barcelona valora positivament el reconeixement per part del ministre de Foment de la neces-sitat de traspassar en el menor termini possible el servei fer-roviari del nucli de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, la Cambra recorda que aquest traspàs ha d’incloure tant el canvi de titularitat en la gestió com la corresponent dotació pressupostària que permeti a la Generalitat afrontar les despeses d’explotació i les inversi-ons de futur necessàries a la xarxa de rodalies. De fet, aquest traspàs es produirà al mateix temps que es comença a desen-volupar el Pla d’Infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona, aprovat pel Consell de Ministres el passat mes de febrer i que preveu una inversió de 4.000 milions d’euros per ampliar i modernitzar la xarxa en el període 2008-2015. Aques-ta inversió és clarament inferior als 6.000 milions d’euros que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van plantejar l’any 2006. La Cambra també reclama que les administracions acor-din immediatament el finançament per a la construcció de l’estació de la Sagrera

COC

Es confirma la davallada

brusca del sector de la construcció

La producció interna bruta del sector de la construcció a Catalunya caurà, l’any 2008, un 12% en termes reals, arrossegada bàsicament per la profunda i brusca caiguda de l’Edificació de nova construcció en un 23%. Dins d’aquesta, l’Habitatge va dismi-nuir el seu nivell d’activitat un 27% mentre que l’Edificació no resi-dencial ho va fer en un 16,5%. L’únic segment de l’activitat cons-tructora amb variació positiva ha estat el de les obres d’enginyeria civil, que van experimentar un increment del 6%. Aquestes dades les ha fet públiques en un informe la Cambra Oficial de Contrac-tistes d’Obres de Catalunya. En aquest també es constata que els indicadors econòmics del sector mostren un perfil progressiva-ment decreixent del nivell d’activitat. Així, durant el 2008, el con-sum de ciment va disminuir un 21,7%, la producció de formigó preparat va caure un 26,7% i la mitjana de treballadors del sector afiliats a la Seguretat Social va ser un 12,3% inferior a la de 2007.

servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08www.medigrup.com

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida.

Quin tipus derevista corporativanecessita?

Revistesinternes

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistesexternes

Publicacionsdestinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistesinstitucionals

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòriesd’activitat

Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

Assessorament en disseny editorial

Elaboracióde continguts

Creació de revistes corporatives

12 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva1 de maigFesta del Treball

‘Davant de la crisi: feina, inver-sió pública i protecció social’ és el lema que han triat les cen-trals sindicals, CC OO i UGT, per al Primer de Maig d’en-guany. Els sindicats demanaran més regulació per evitar futurs “abusos”, que les entitats finan-ceres segueixin atorgant crè-dits i que els efectes de la crisi no els paguin els treballadors. A Catalunya es posarà èmfasi, a més, en les situacions de Seat i Nissan, i en el finançament.

4 de maig

Exàmens d’stress dels

bancs dels EUA

Els EUA publiquen els resul-tats de les proves d’stress a les 19 entitats financeres més importants, amb les reco-manacions als bancs perquè puguin afrontar les seves ne-cessitats de capital. El 24 ja es van revelar la capacitat de cada entitat per resistir un in-crement del deteriorament de l’economia. Els analistes ho reben amb polèmica: aquest barem marcarà les entitats que són més vulnerables.

7 de maig

Junta General de Critèria

L’empresa que aplega la car-tera industrial de la Caixa convoca Junta General d’Ac-cionistes per examinar i apro-var els informes de gestió. També es tractarà l’aplicació del benefici del 2008 i la fusió per absorció de Crisegen In-versiones i Caixa Capital De-sarrollo. Durant els primers dies del mes, Telecinco dona-rà el seu dividend, el més im-portant de l’Íbex 35, amb 0,87 euros bruts per acció.

Mesures “no

convencionals” del BCE

El Banc Central Europeu anunciarà mesures “no con-vencionals”, com ara la com-pra d’actius o la injecció massiva de liquiditat. El pre-sident, Jean Claude Trichet, no va descartar, en la seva darrera compareixença ofici-al, “anar més enllà” en el des-cens dels tipus d’interès (ara situats en l’1,25%) davant la “severa caiguda” de l’activitat econòmica a l’Eurozona.

9 de maig

Saló de l’Automòbil

Enmig d’una crisi estructu-ral, s’arriba a la 90a edició del Saló Internacional de l’Automòbil a la Fira de Bar-celona, fins el 17 de maig i amb la participació de 54 marques. Entre les novetats, Seat presenta l’Ibiza FR i el nou León Cupra. El certamen

coincideix amb el Gran Pre-mi d’Espanya de Fórmula 1 a Montmeló.

Empresa responsable i

sostenible

El sisè fòrum de l’empresa responsable i sostenible a Barcelona vol aprofundir en els fonaments i la responsabi-litat corporativa, reflexionar sobre la relació entre creati-vitat, innovació i cultura or-ganitzativa i presentar casos empresarials en què innova-ció i responsabilitat s’han re-troalimentat i han fet avançar l’empresa. Està organitzat per IESE.

14 de maig

Tercer trimestre de

contracció

Es publica la dada de decrei-xement del PIB, que caurà per tercer trimestre consecutiu. Venim d’una pujada encara de l’1,2% el 2008, que va acabar amb una contracció del 0,7% entre octubre i desembre en taxa interanual. S’espera que el retrocés de l’economia es-panyola sigui encara superior entre gener i març.

16 de maig

Missió comercial a

l’Orient Mitjà

Amb l’objectiu d’analitzar

oportunitats, contribuir a la internacionalització de les empreses catalanes, compar-tir experiències i fomentar la inversió en tots dos sentits, una delegació d’empresaris catalans participa, fins el 27 de maig, en una missió co-mercial a l’Aràbia Saudita, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. A més del seu potencial petrolier, són estats amb una gran quantitat de reserves que comencen a canalitzar-les cap a inversions occidentals.

20 i 21 de maig

Dia de l’Emprenedor

La major trobada anual d’em-prenedors i de serveis de suport a la iniciativa empre-nedora i al creixement em-presarial té lloc a Barcelona.

Concentra, a més de 5.550 persones amb iniciativa, alts directius, entitats de suport, institucions, inversors, ex-perts i assessors. L’any passat es van facilitar més de mil re-lacions de negoci. Es lliuren els Premis Barcelona Ciutat Emprenedora.

31 de maig

Finançament acordat

El vicepresident tercer de Política Territorial, Manuel Chaves, es va comprometre a aprovar abans d’acabar el maig un sistema de finança-ment a totes les comunitats autònomes. Catalunya veu insuficient la xifra de 1.200 milions d’euros i reclama més diners per dotar-se de mes instruments per fer front a la crisi i complir l’Estatut.

LES DADES DEL MES

6 de maigPublicació de l’estadística de procediments concur-sals del primer trimestre de l’any

7 de maig Es fan públiques les xifres de Transport de viatgers de març

11 de maigEfectes impagats del març i societats mercantils

26 de maig Hipoteques del març

28 de maig IPC, indicador avançat

Empresari del mes / EMPRESA 13MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Ens agradaria ampliar la zona exhibitiva”ENTREVISTA A JORDI INGLÉS, DIRECTOR GENERAL DE L’AQUÀRIUM BARCELONA

Jordi Inglés a les instal·lacions de l’Aquàrium. / D. CALDERÓN

L’Aquàrium, integrat dins de la companyia d’oci Aspro, va obrir les seves portes l’any 1995 i ja s’ha convertit en un punt de referència a la ciutat de Barcelona, cada temporada rep gairebé un milió i mig de visitants. Enguany, malgrat la crisi econòmica, confia a poder mantenir la xifra de facturació: uns 19 milions d’euros a l’any.

ÀGATA SERRA

Se n’està ressentint el sector de l’oci de la crisi econòmica?Naturalment. Notem canvis en el consum. El que normalment era una època fluixa, com de-sembre i gener, ho és enca-ra més. I el que era una època punta com Nadal i Setmana Santa s’ha concentrat i és molt més densa. A grans números vénen menys visitants. Com a positiu, és que molt poca gent renuncia a fer vacances, en tot cas n’escurcen la durada i op-ten per destinacions més eco-nòmiques.

A quin perfil respon el visi-tant de l’Aquàrium?Per una banda tenim el local que prové de Barcelona i àrea metropolitana, que represen-ta una tercera part dels visi-tants. Un altre és l’estranger, que només ve durant l’època de vacances i és un visitant poc re-petidor. Evidentment, també te-nim públic que prové de la resta de l’Estat. I, finalment, hi ha el sector escolar, que va al seu rit-me, de dilluns a divendres al matí. Ens estem movent entorn als 100.000 escolars a l’any i la veritat és que en aquest àmbit la crisi ens afecta molt poc.

Com percep la població de Barcelona l’Aquàrium?Molta gent pensa que som pú-blics, però som privats. Hem volgut ser un centre d’oci que treballa amb animals amb l’ob-jectiu de mantenir-los en per-fecte estat. L’Aquàrium és ja una de les quatre o cinc coses

que cal veure a Barcelona, for-ma part del teixit de la ciutat, i la sensació que ens dóna és que està molt ben acceptat, no és criticat. Tampoc tenim una política agressiva de preus, el nostre públic ve perquè li han parlat bé de l’Aquàrium.

Quin ha estat el nivell de fac-turació del 2008 i quines són les previsions?Ens movem al voltant dels 19 milions d’euros i la previsió per aquest any és no caure d’aques-ta xifra, i això passa perquè no caigui el consum intern i per una contenció de la despesa. Precisament, perquè no ens caigui el consum hem ideat ac-cions de venda creuada. Així, al client que vol comprar a la bo-tiga intentes oferir-li un tiquet combinat amb restaurant.

Des del seu punt de vista, com creu que s’està promovent el turisme de Barcelona?Barcelona és una ciutat cosmo-polita, però hauríem d’intentar de no incidir sempre sobre el mateix model. És cert que el sol i la platja als britànics els agra-da, però hauríem d’estar desco-brint altres coses, com ara els mercats emergents dels paï-sos de l’Est, i els nous arribats a la comunitat europea, com Turquia. També Xina, que sa-bem que quan mira cap a Euro-pa només pensa en París, però per què no Barcelona? Crec que s’està fent molt bona feina però cal obrir el ventall, hem de dis-parar a més llocs. Aquí tenim el Port de Barcelona on venen molts creueristes nordameri-cans, per què no ens plantegem competir amb el Carib? També

trobo a faltar òrgans perquè la gent que vivim del turisme i es-tem constantment a la trinxera fem més intercanvi de coneixe-ments.

L’Aquàrium s’emmiralla en algun altre projecte?A nivell de projecte ens vam emmirallar amb el de Baltimo-re als Estats Units, perquè allà hi havia un aquàrium junt amb un imax i un centre comercial. I a nivell de funcionament ho vam fer amb el de Monterrey, també als Estats Units. Ara bé, un cop vam arrencar, tot ens ho hem fet nosaltres. El 1995, quan vam obrir, érem dels pocs aquà-riums que hi havia a Espanya i, per tant, hem hagut de desco-brir moltes coses per nosaltres sols. Hem estat contínuament reinventant el nostre model de gestió. A més, el fet de ser una empresa completament privada ens ha fet espavilar molt més.

Quina ha estat la clau de l’èxit de l’Aquàrium?Sens dubte, l’equip humà. L’A-quàrium és tan complex que només pot funcionar si cadas-cuna de les peces ho fa molt bé. Una cosa molt bona que té l’equip és la capacitat de rectifi-car. Hi ha una complicitat entre tots nosaltres, que permet de-tectar les errades i els punts de millora fàcilment.

Ajuda el fet d’estar d’estar a Barcelona?Pensem que el visitant de l’Aquàrium passa aproximada-ment una hora i mitja a l’inte-

rior del recinte, però quantes coses té Barcelona com a visi-tant que amb el mateix temps puguis veure i que no sigui anar a veure peixos? Tenim una competència brutal. Ara bé, això que pot semblar un handicap, ho hem convertit en una oportunitat. Hem de treba-llar el canal, si no som un des-tí potent, hem de conèixer a on arriba la gent, on està, què fa i treballar amb aquests, perquè quan el visitant tingui al cap ocupar una hora d’oci, imme-diatament vingui a l’Aquàrium.

Quin és el producte o servei estrella de l’Aquàrium?Tothom ens associa amb tau-ró, però nosaltres lluitem per no ser un tauronari. Per això, constantment intentem pro-mocionar altres espècies com les sèpies, el peix lluna... Tenim més de 3.000 espècies. El tauró ens serveix com a ganxo, però després quan el visitant entra descobreix moltes més coses. També tenim el sea dragon, un tipus de cavallet de mar, dels quals n’hi ha molts pocs en captivitat.

Quin és el principal repte de futur?Ens agradaria créixer, ampli-ar la zona exhibitiva. Tenim un projecte per cobrir la terrassa. Qualsevol centre, sigui del que sigui, necessita anar-se reno-vant i aquest que es troba im-mers en una ciutat com la de Barcelona, necessita novetat i, per tant, la reinversió és im-prescindible.

14 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009EMPRESA / RSC

Vers un nou pacte social? Per què Holanda té un 2,7% d’atur (o Àustria un 4,5%, o Di-namarca un 4,8%, o Alemanya un 7,4%) i Espanya un 15,5%? És inevitable? Es tracta d’una fatalitat històrica? I si, per una vegada, deixéssim de buscar excuses i comencéssim a pen-sar de debò en les reformes estructurals que necessita la nostra economia? Ja fa molts anys que se’n parla... sense que ningú s’atreveixi a posar fil a l’agulla. Ara s’han tornat a sen-tir veus que demanen un nou pacte social a casa nostra. És a dir, un nou paradigma basat en la famosa flexiseguretat apli-cada amb èxit en alguns paï-sos de la UE, capaç d’oferir, si-multàniament, més flexibilitat i més protecció laboral, de ma-nera que les empreses puguin ajustar més fàcilment les seves plantilles davant la crisi (amb més rapidesa i menys cost) i, al mateix temps, els treballadors trobin més i millors oportuni-tats professionals i continuïn gaudint d’una bona (o encara millor) protecció social. Im-possible? Massa “neolibe-ral”?... Potser torna a ser hora de recordar que la millor ga-rantia per a una bona política social és un mercat de treball eficient. Que pretendre incre-mentar les polítiques socials amb una taxa d’atur del 15,5% és un sarcasme. I que sense es-forç, responsabilitat, coratge i esperit emprenedor (antítesi de l’immobilisme, el proteccio-nisme i la demagògia irrespon-sable) la societat del benestar és una pura fal·làcia.

RECERCA DE SOLUCIONS

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“La crisi actual havia estat anunciada, prevista i advertida amb una gran antelació”

El ritme de construcció mantingut fins al 2008 no era sostenible. /ARXIU

L’Estat Espanyol encapçala els rànquings europeus d’atur i destrucció d’ocupació. Segons les dades d’Eurostat publicades a principis d’abril, la taxa de desocupació espanyola, amb un 15,5%, és pràcticament el doble de les mitjanes tant de la UE-27 (7,9%), com de l’eurozona (8,5%). Entre febrer de 2008 i 2009 l’atur ha crescut més de 6 punts i tot apunta que la tendència es mantindrà durant els propers mesos.

Assumir responsabilitats davant la crisi

Certament, les darreres dades que ens arriben del mercat de treball són molt greus. En tan sols 2 mesos, s’han perdut 788.000 llocs de treball (un 3,9% del total), mentre que les previsions per al proper mes de juny assenyalen la desapa-rició de més d’1.400.000 llocs de treball anuals. Això signi-fica que entre juny de 2008 i juny de 2009 l’atur s’haurà in-crementat en un 59%. Addici-onalment, Espanya té el trist honor de liderar també les estadístiques europees d’atur juvenil (joves de menys de 25 anys) amb, un 31,8%, i fe-mení, amb un 16,3%. D’altra banda, és evident que les de-vastadores conseqüències de la crisi sobre el món laboral no seran només econòmi-ques, sinó també, i principal-ment, socials. Actualment ja hi ha 1.000.000 de llars en les quals no treballa cap membre de la família, i 300.000 atu-rats que ja han esgotat el perí-ode de cobrament de la seva prestació de desocupació i es troben sense ingressos. Lògi-cament, aquesta situació pro-vocarà un fort creixement del malestar i la precarietat soci-als, així com també un major risc d’inseguretat ciutadana i fractura social.

Crònica d’una crisi anunciadaNo és hora de buscar cul-pables, sinó de trobar solu-cions. No obstant, és impos-sible deixar de recordar que l’actual daltabaix econòmic espanyol no ha succeït per atzar. Ben al contrari, la crisi actual havia estat anunciada,

prevista i advertida amb una gran antelació. Tothom sabia que la bombolla immobilià-ria era una gran ficció que un dia o altre esclataria. Tothom sabia que les entitats finan-ceres havien relaxat perillo-sament els seus nivells d’exi-gència en la concessió de crèdit. Tothom sabia que una economia d’escàs valor afegit (amb una baixa productivi-tat i un baixos nivells salari-als) i, a més a més, amb for-tíssims desequilibris interns, no era sostenible. Tothom sabia que quan el govern es-panyol, de manera irrespon-sable i per raons purament electorals, va decidir ignorar totes les evidències i negar la crisi (en lloc de reaccionar amb rapidesa i anticipar les mesures correctores), estava perdent un temps preciós... i per tant, agreujaria encara més la situació. Tothom sa-bia, finalment, que quan al-guns polítics espanyols, no fa pas massa temps, feien el fatxenda i presumien d’haver superat el nivell de renda per càpita d’Itàlia, i afirmaven que aviat succeiria el mateix amb França i, fins i tot, s’atrevien

a renyar i donar lliçons a Ale-manya... estaven fent el ridí-cul. Totes aquestes raons no només justifiquen, sinó que fan necessària l’exigència de responsabilitats per part de la ciutadania.

Assumir responsabilitatsPer superar les situacions di-fícils i complexes com l’ac-tual es requereixen respos-tes múltiples, basades en el compromís i la col·laboració dels diversos agents polítics, econòmics i socials. En pri-mer lloc, els governs (govern Central, Generalitat...) tenen l’obligació de buscar solu-cions i tractar de liderar la recuperació amb eficàcia. Un govern responsable davant la crisi és aquell que s’atre-veix a parlar clar (encara

que el missatge sigui dolorós i no agradi), que té la luci-desa de plantejar les mesu-res adequades i que és capaç de defensar-les amb fermesa i convicció. Ara bé, les res-ponsabilitats no són exclusi-vament dels governs. Les em-preses han d’assumir també responsabilitats explícites davant la crisi (just el con-trari, per exemple, del que re-centment ha fet una empresa de Lliçà de Munt, en apun-tar-se de ple a la picaresca i presentar un ERE de 34 tre-balladors i, al mateix temps, subcontractar 34 treballado-res recluses amb condicions especials), així com també els agents socials. Finalment, la recuperació és també una qüestió de responsabilitat de cadascun dels ciutadans, in-dividualment considerats.

“Per què Holanda té un 2,7% d’atur i Espanya un 15,5%? És inevitable? Es tracta d’una fatalitat històrica?”

Hola

nda

Xipr

e

Àust

ria

Eslo

vèni

aDi

nam

arca

Rep

úblic

a Tx

eca

Bulg

ària

**Ro

man

iaLu

xem

burg

Mal

ta

*Reg

ne U

nit

Finl

àndi

a

**Ità

lia

Bèlg

ica

Alem

anya

Polò

nia

Suèc

ia

**Gr

ècia

Euro

pa d

els

27

Portu

gal

Euro

zona

16

Fran

ça

Hong

ria

Eslo

vàqu

iaEs

tòni

a

Irlan

daLi

tuàn

ia

Letò

nia

Espa

nya

TAXES D’ATUR DEL MES DE FEBRER DEL2009, AJUSTAT PER TRIMESTRES

FONT: EUROSTAT, ABRIL 2009.

*Desembre 2008 **4t trimestre 2008

“La millor garantia per a una bona política social és un mercat de treball eficient”

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 15MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Acciona

Premi a la Sostenibilitat

Corporativa

Acciona ha rebut el Premi a la Sostenibilitat Corporativa que concedeix la European Busi-ness Award Organisation (EBA) pels seus esforços i compromi-sos en matèria de sostenibilitat. Aquest premi reconeix aquelles organitzacions europees que més bé mostren el seu compro-mís amb la sostenibilitat corpo-rativa mitjançant les activitats que gestionen el risc des del punt de vista del medi ambient, el govern corporatiu i el desen-volupament social.

Coca-Cola

Guia per promoure hàbits

saludables

Coca-Cola ha editat la Guia “Activa la teva vida”, la qual conté un centenar de consells per promoure hàbits saludables entre la població. El projecte va sorgir arrel de la celebració del Dia mundial de la Salut, el pas-sat dia 7 d’abril i es van repartir els 8.000 exemplars a les ciu-tats de Madrid i Barcelona a diferents estacions de ferrocar-ril. La guia s’ha elaborat amb la col·laboració de professors de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid.

Microsoft

Cedeix llicències a una

fundació científica

La Fundació del Parc Cientí-fic de Múrcia ha estat seleccio-nada com a Network Partner del Programa Microsoft BizSpark, creat per accelerar l’èxit d’empreses noves de menys de 3 anys i així obtenir els benefi-cis de l’experiència i recursos d’empreses amb més camí fet. Microsoft els cedirà 200.000 llicències de manera totalment

gratuïta amb l’objectiu de fer-se un lloc a nivell internacional en el camp de la supercomputació. Des del Parc Científic s’ha agraït aquesta col·laboració i “s’espera obtenir ben aviat beneficis per ambdues parts”.

ONCE

Cupons que promocionen

les vies verdes

L’ONCE ha iniciat a mitjans d’abril i fins el 30 de juliol la venda d’una sèrie de 60 cupons amb la intenció de promocio-nar el programa de Vies Verdes de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols. En aquest termini s’emetran un total de 300 mi-lions de cupons. La iniciativa de l’ONCE té per objectiu la divul-gació dels més de 1.700 quilò-metres d’infraestructures fer-roviàries en desús que s’han reconvertit en itineraris per excursionistes. El Programa Vies Verdes acaba de complir 15 anys i els recorreguts que pro-posa garanteixen l’accessibilitat a totes les persones que hi passin sense trobar cap tipus d’obstacle físic.

Grup Llet Pascual

Projecte d’I+D+F en

matèria cítrica

El Grup Llet Pascual i l’Institut d’Investigació i Formació Agrària i Pesquera (Ifapa) han desenvolupat un projecte d’Investigació, Desenvolupa-ment i Formació en matèria cítrica que porta per títol “Crei-xement Sostenible”. L’objectiu d’aquest projecte és la transfe-rència als empresaris agraris de productes cítrics per a la indús-tria de tots aquells coneixe-ments i tecnologies que es con-sideren necessaris per aconse-guir un creixement sostenible. La idea és obtenir produccions de qualitat amb garantía i se-

guretat i establir canals de comunicació amb l’agricultor.

Renault-Nissan

Pròximament vendran

vehicles elèctrics

Renault i Nissan han arribat a un acord amb el Minsiteri d’Indústria i Tecnologia de la Informació de la Xina per posar en marxa un programa pilot de mobilitat sense cap emissió de CO2 a partir de 2011 amb la introducció al mercat de vehi-cles totalment elèctrics. El pro-

grama es portarà a terme a 13 ciutats xineses i, d’aquesta ma-nera, s’investigarà sobre les energies alternatives en el trans-port públic. Aquesta iniciativa portada a terme per l’aliança de Renault i Nissan s’emmarca dins l’estratègia d’arribar a con-vertir-se en el líder mundial en mobilitat amb zero emissions.

Repsol Gas

Nou sortidor respectuós

amb el medi ambient

A la ciutat de Saragossa

s’acaba d’inaugurar el primer sortidor públic de Gas Liquat de Petroli (GLP) per automo-ció. La seva principal carac-terística és que és respectuós amb el medi ambient i l’ha instal·lat l’empresa Repsol Gas. Concretament es troba a l’estació de servei El Por-tazgo, a l’autovia de Logroño, i es distribueix sota la marca d’AutoGas. El GLP redueix la contaminació urbana perquè aconsegueix disminuir les emissions de NOx fins un 95%, un 99% de partícules i un 15% en escapament d’emissions de CO2.

16 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAbengoaCompra el 100% d’Abencs

La companyia d’energies reno-vables Abengoa ha anunciat recentment l’adquisició del 100% d’Abencs (Abener Engi-neering and Construction Servi-ces), de la qual ja n’era propietà-ria del 51%. Abencs, amb seu a Missouri (Estats Units) treballa en l’execució de projectes d’en-ginyeria i construcció de plan-tes de biocombustible i ener-gies renovables. La compra es va fer a través d’Abener Energía, empresa que pertany a Abeinsa, que és la capçalera d’enginyeria i construcció industrial d’Aben-goa. Fins el moment, no s’ha facilitat l’import de l’operació.

ALD AutomotiveAugment d’un 11% de la

facturació a Espanya

ADL Automitve, la companyia de renting i gestió de flotes per-tanyent al grup Société Gene-rale, va registrar el 2008 un volum de negoci de 443 mili-ons d’euros a Espanya. Aquests resultats representen un aug-ment de l’11% si es comparen amb els del 2007. Pedro Malla, director general d’ADL Auto-motive afirma que de cara al 2009 “l’empresa apostarà pels vehicles ecològics en resposta a la demanda dels seus clients i de la societat en general”. A nivell internacional, la compa-nyia va consolidar-se el 2008 com la tercera empresa del sec-tor del renting amb una flota de 785.000 vehicles presents a 39 països de tot el món.

AudiRècord de vendes a Àsia

El passat mes de març, Audi va aconseguir un rècord mun-dial de vendes a la Xina i

Hong Kong amb un total de 11.848 matriculacions, xifra que representa un 7% més res-pecte del mateix període de l’any anterior. Des de la com-panyia s’atribueixen aquests resultats positius a les vendes d’una versió llarga del seu model A4 dissenyat exclusi-vament pel mercat xinès, que es troba disponible des del gener del 2009. Audi, filial del grup Volkswagen té previst començar a fabricar el tot-terreny Q5 a la Xina a finals d’aquest mateix any.

Damminverteix en la seva

malteria de Lleida

El Grup Damm ha decidit invertir 8,3 milions d’euros en la remodelació i millora de la seva fàbrica de malta de Bell-Lloc d’Urgell, a Lleida. Aquest projecte de millora té diverses vessants: es faran millores en l’àmbit tecnològic-industrial, en l’àmbit mediambiental i també en el que respecta a la seguretat en el treball. Actu-alment, la fàbrica de malta té instal·lada una nova caixa de germinació i assecat de malta que permetrà augmen-tar la producció un 20%. La malta és un ingredient bàsic que aporta a cada cervesa un tipus de sabor, un tipus de color i un aroma caracterís-tic.

FordRedueix el seu deute

El fabricant automobilístic Ford ha anunciat que redu-irà el seu deute en 9.900 mili-ons de dòlars amb motiu de la injecció de 2.400 milions de dòlars en efectiu, amb la com-binació d’accions comuns, en la recerca per enfortir

el seu balanç i evitar recór-rer als crèdits governamen-tals. Per aquest motiu les ac-cions s’han disparat un 11% a Wall Street. Aquestes mesu-res faran també que l’em-presa s’estalviï uns 500 mili-ons de dòlars del cost anual amb motiu del pagament d’in-teressos que s’havia de fer. Segons Alan Mulally, presi-dent i conseller delegat de Ford “l’èxit d’aquesta rees-tructuració del deute, unit als acords que s’han establert amb els sindicats, ajudaran a enfortir el balanç. Ford dóna un pas endavant cap a la cre-ació d’una empresa viable.”

Goldman SachsGuanya 1.800 milions

El banc nord-americà Gold-man Sachs ha fet públic que ha obtingut uns beneficis nets de 1.810 milions de dòlars en el primer trimestre del 2009 amb un preu de 3,39 dòlars per acció. En el mateix perí-ode de l’any anterior Gold-man Sachs va guanyar 1.500 milions de dòlars amb un preu per acció de 3,23 dòlars. Tot i el benefici, els ingressos aconseguits en el primer tri-mestre del 2009, que se situen en els 11.880 milions de dòlars, representen un des-cens del 36% respecte el mateix període de l’any ante-rior. Aquests resultats han superat fins i tot les previ-sions dels analistes, els qual no apostaven per una recupe-ració tan ràpida de l’entitat bancària. En els primers mesos del 2009 les accions de Gold-man Sachs han pujat un 54%.

Grup EulenCompra l’americana Asmo

El Grup Eulen, la primera empresa espanyola de ser-

veis generals, ha adquirit la nord-americana Asmo, dedi-cada al handling aeroportu-ari amb base a Miami. Asmo té una plantilla de 3.000 tre-balladors, una facturació de 50 milions de dòlars i és pre-sent a 13 aeroports de 8 estats diferents dels Estats Units. Per Mariano Aguiló, director general d’internacional d’Eu-len, “aquesta és una decisió estratègica que permetrà con-vertir el mercat nord-americà en una plataforma per oferir serveis tant en aquest mercat com en d’altres de propers.”

Iberdrola RenovablesAugment de la producció

La filial d’energies netes d’Iberdrola va augmentar la seva producció un 20% entre els mesos de gener i març d’aquest any 2009. Va produir 5.398 kilowats hora (KWh) pel negoci internacional, prin-cipalment als Estats Units i el Regne Unit, amb augments superiors al 40%. D’altra banda, Iberdrola Renovables va aconseguir una potència instal·lada de 9.624 megawatts (MW) en el moment del tan-cament del primer trimestre. De tota aquesta capacitat, 9.282 MW pertanyen a parcs eòlics, de manera que la com-panyia consolida el seu lide-ratge mundial en el sector de l’energia eòlica.

Johnson & JohnsonMillora de previsions

L’empresa Johnson & John-son, tot i obtenir uns resul-tats a la baixa, ha superat lleugerament els 1,22 dòlars per títol que havien pronos-ticat els analistes. William C. Weldon, president i conseller

delegat de la companyia ha destacat que “tot i les dificul-tats econòmiques i les pres-sions a curt termini J&J con-tinua registrant uns sòlids resultats financers.” La polí-tica que se seguirà en els pro-pers mesos serà la realització d’inversions estratègiques per tal d’introduir nous productes als mercats i registrar així un creixement a llarg termini.

OpelDefensa la seva liquiditat

Opel, fabricant alemany d’au-tomòbils i filial del grup Gene-ral Motors, ha hagut de sortir al pas dels rumors que apun-ten a una possible suspen-sió de pagaments de la seva matriu. Fonts de la compa-nyia han assegurat que Opel té liquiditat per fer front als propers mesos. L’èxit comer-cial del nou model Insignia, el qual ha estat escollit com a Cotxe de l’Any 2009), està ajudant als comptes de la companyia. El programa d’in-centius que està portant a terme el govern alemany, que ofereix una ajuda directa de 2.500 euros als compradors, ha contribuït a l’augment de la demanda fins un 40% el mes de març a Alemanya.

ZaraS’adapta a la crisi

Inditex ha optat per adaptar-se a la crisi i posar en pràctica una estratègia de preus atrac-tius a tota la seva cadena de tendes Zara. La novetat són els Special Price en moda i també en complements. Es tracta d’una estratègia comercial per tal d’aconseguir augmentar les vendes. Els Special Priceestan col·locats en punts visi-bles dels establiments Zara i ofereixen als clients una sèrie de preus inferiors en determi-nats articles que ja venen mar-cats directament de la central. No es tracta d’una rebaixa de preu sinó de l’aposta d’unes tarifes atractives que cridin l’atenció dels consumidors. Segons Pablo Isla, conseller delegat d’Inditex: “tenim preus molt competitius que es situen de mitjana entre els 15 i els 20 euros”.

Panorama / EMPRESA 17MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAlcoaXifres negatives

El gegant americà de l’alumini va començar la nova tempo-rada de resultats empresarials amb uns resultats poc opti-mistes tot i les previsions. El primer trimestre de 2009 Alcoa va registrar pèrdues de fins a 373 milions d’euros. L’empresa està treballant per reduir costos laborals, divi-dend i producció. Cal recor-dar que Alcoa va reduir planti-lla en 13.500 treballadors i va retallar la producció un 20%.

DHOPresenta un ERO

El grup constructor DHO ha presentat un ERO a tres de les seves files i afectant així a 418 treballadors d’un total de 840 que té l’empresa. És a dir, que es tracta del 49% de la plantilla que és propietat de la Caja Castilla-La Mancha. La companyia espera sanejar d’aquesta manera la seva situ-ació financera i adaptar-se a les necessitats del mercat. DHO vol arribar a un acord amb els sindicats per poder mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

Grup BarcelóPrevisions a la baixa

La companyia hotelera mallorquina Grup Barceló ha previst una reducció en

els seus beneficis de cara al 2009. Es preveuen uns guanys de 30 milions d’eu-ros enfront dels 45 milions obtinguts l’any 2008. La ren-dibilitat de les vendes de la cadena mallorquina l’any passat va ser de 1.200 mili-ons d’euros, tot i així, el seu copresident, Simón Pedro Barceló comenta que “la ren-dibilitat sobre les vendes és baixíssima.”

HutchinsonEs manifesten els

treballadors de Palamós

Més de 400 treballadors de Hutchinson es van manifestar recentment per l’anunci de 209 acomiadaments que ha fet saber la multinacional. En una reunió del comitè d’em-presa, on va assistir el 93% de la plantilla, els delegats sindi-cals van rebutjar els acomia-daments i es va qualificar la mesura com a “absolutament desproporcionada davant la situació actual”. Des del Departament de Treball de la Generalitat s’ha assegurat que no s’acceptarà l’ERO si la documentació que es pre-senta per part de l’empresa no conté causes que ho jus-tifiquin i es veu que es tracta d’una deslocalització.

IBM i Sun MicrosystemsTrenquen negociacions

Sun Microsystems ha deci-dit posar fi a les negociacions que mantenia amb IBM per considerar escassa l’oferta de 5.100 milions d’euros. Wall Street ho va rebre amb una gran sorpresa ja que es considera que aquest acord era vital bàsicament per a la supervivència d’aquesta companyia de software però també perquè IBM pogués competir de manera més efectiva amb empreses com Hewlett-Packard.

PetronorRedueix els beneficis

La companyia Petronor ha anunciat la reducció dels beneficis en més d’un 55% l’any 2008 respecte de l’any anterior en obtenir un resul-

tat net de 133,4 milions d’eu-ros. Aquests resultats s’han vist afectats per la gran cai-guda dels preus del cru en els darrers anys. Els resul-tats han afectat la gasolina, el gasoil i el querosè d’avia-ció, que són els tres produc-tes principals de Petronor. De cara als dos propers anys, la companyia ha arribat a un acord amb Acciona Bunge per comprar-li 200.000 tones cada any de combustible.

PhilipsPèrdues al

primer trimestre

El grup holandès Philips ha anunciat una pèrdua neta de 59 milions d’euros el primer trimestre del 2009, així com un descens en les vendes, fins els 5.100 milions d’eu-ros. En el mateix període de l’any anterior Philips havia obtingut un benefici net de 294 milions d’euros. Aquests primers resultats es sumen a la pèrdua de 1.470 milions d’euros que Philips va regis-trar entre els mesos d’oc-tubre i desembre de l’any 2008. La companyia es mos-tra encoratjada de poder sor-tir d’aquesta situació tenint en compte la seva capacitat d’adaptació a les circumstàn-cies des de sempre.

Royal Bank of ScotlandAnuncia més de

9.000 acomiadaments

El Royal Bank of Scotland ha anunciat que durà a terme un pla de retall de costos en els propers 2 anys on preveu que s’acomiadin 9.000 treba-lladors. Aquesta reducció de plantilla suposarà un estalvi de 2.800 milions d’euros. La direcció del banc i els sindi-

cats estan fent negociacions per mirar de reduir la xifra final pensant en una possible recuperació del mercat finan-cer. Des de l’entitat s’ha asse-gurat que la major part del pla de retall es produirà a través de baixes voluntàries i que només hi haurà acomiada-ments “com a últim recurs”.

Sector aeronàuticAugment de les

tarifes aèries

L’actual situació de crisi està afectant el sector aeronàutic en general. Moltes rutes s’han reduït i, com a conseqüència, també ho han fet moltes flo-tes d’avions. Tot això ha pro-vocat l’increment de preus d’entre un 15% i un 25% i, tot i la caiguda del preu del combustible, moltes aerolí-nies han seguit cobrant-lo als seus passatgers. Per la seva part, les companyies de baix cost han vist caure el nom-bre de viatgers transportats en un 16,3% al mes de febrer, fet que va situar la seva quota de mercat en el 46,6%. D’altra banda, les aerolínies més importants a nivell mun-dial van oferir entre un 2,9% i un 29% menys de places per tal d’adaptar-se a la cai-guda de la demanda. A nivell d’Espanya, el passat mes de febrer van arribar 3,18 mili-ons de passatgers, xifra que representa un 16,5% menys respecte del mateix mes de l’any anterior. A nivell mun-dial, el transit de passatgers va caure un 10%.

Sector de les elèctriquesMulta a Endesa,

Iberdrola, Fenosa i Viesgo

Endesa, Iberdrola, Fenosa i Viesgo han estat sanciona-des per la Comissió Nacio-

nal de la Competència (CNC) per un total de 35,8 mili-ons d’euros “per l’abús de la seva posició de domini” amb motiu de que es van negar a permetre l’accés a informa-ció a una comercialitzadora d’electricitat, Céntrica, en contra del que la llei obliga. De les elèctriques sanciona-des, Iberdrola ha anunciat que recorrerà la sanció, que en el seu cas és de 15 milions d’euros.

SchindlerPresenta un ERO

Schindler, l’empresa espe-cialitzada en la fabricació, instal·lació i manteniment d’ascensors, escales mecà-niques i andanes mòbils, ha anunciat un ERO per tal de reduir temporalment els dies laborals de 142 treballadors de Saragossa. La crisi del sector de la construcció està afectant la companyia amb motiu del transport vertical, al qual hi està estretament lligada. Schindler va apos-tar fa 3 anys per la fàbrica de Saragossa amb per la seva alta productivitat i ha decidit presentar l’ERO per conser-var els llocs de treball exis-tents. Schindler s’ha com-promès a negociar un acord amb els representants legals de treballadors i sindicats per minimitzar els efectes d’aquesta mesura.

UBSRetalla plantilla

El banc suís UBS ha anunciat que retallarà plantilla i seran fins a 8.700 llocs de treball a tot el món d’aquí a un any. D’aquesta manera UBS pas-sarà de tenir 76.200 treballa-dors a 67.500. A més, entre els mesos de gener i febrer de 2009 el banc ha confirmat que ha perdut prop de 1.300 mili-ons d’euros. Aquesta reestruc-turació de personal hauria de permetre un estalvi d’entre 2.315 i 2.600 milions d’euros fins el 2010. Oswald Grübel, el director general d’UBS, ha comentat que “el banc renun-ciarà a oferir certes presta-cions salarials annexes a nivell directiu”.

18 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009EMPRESA / Empresa centenària

important invertir en salut. La declaració de l’Organització Mundial de la Salut va defi-nir, l’any 1963, que la millor manera de suplir les defici-ències de iode era a través de la sal”, explica el director executiu de l’empresa, “Per això, tenim un acord amb UNICEF pel qual centrem els nostres esforços en desenvo-lupar un producte de qualitat que possibiliti la prevenció dels trastorns provocats per la carència de iode i, així, per-meti el desenvolupament nor-mal del nen. De fet, tot i que els nivells de deficiència de iode no són com els de fa 50

Sal de tradició i innovació

RAQUEL CORREA

Fou Onofre Caba qui, l’any 1846, va iniciar les activi-tats de comercialització de sal fundant l’empresa a Barcelona. Aviat s’associaria amb Cuyàs i Costa per a for-mar una societat que, ja a la dècada de 1880, oferia pro-ductes que gaudien d’una alta reputació. Tant és així, que l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona no va dubtar a editar un dictamen sobre la qualitat i els benefi-cis del producte comercialit-zat pel despatx de Joaquim Costa. Un producte, la sal, que va estar present en esde-veniments representatius de l’època, com l’Exposició Uni-versal de Barcelona de 1888, la de Chicago de 1893 i la de París de 1899.

Amb el canvi de segle, va arri-bar un dels moments clau per la companyia: “Des dels seus inicis, la política de l’empresa ha estat millorar per satisfer les necessitats del consumi-dor, i és difícil determinar un fet especialment significa-tiu. Però, sens dubte, un dels grans moments de l’empresa va ser quan, a principis del segle XX, Sal Costa va paten-tar el refinat de la sal”, explica Ignasi Casanova, actual direc-tor executiu. “Abans, la sal es venia a granel, tal i com arri-bava de les salines. Sal Cos-ta va innovar amb un mètode que renta i asseca la sal. Un mètode que, d’una banda, en rentar la sal, cosa que abans ningú no feia, aconsegueix treure’n les impureses que es formen sobre els cris-talls, obtenint un producte de major qualitat; i, de l’altra, assecant-la, aconsegueix que el grau d’humitat sigui molt menor i la sal no s’aterrossi”, afegeix Casanova. Aquest pro-cés de fabricació de la sal va ser aviat patentat per Joaquim Costa que, d’aquesta manera, va convertir la seva empresa en la primera a Espanya en ostentar una patent d’inven-ció sobre un procés de fabri-cació de sal seca.

No tot flors i violesPerò no tot han estat flors i violes, sinó que Sal Costa també ha patit moments difí-cils, com en temps de guerra, en què l’empresa catalana va haver de parar la seva acti-vitat, que no es va reprendre fins un cop acabat el conflic-te. “Sempre s’ha dit que les crisis no afecten un sector com el de la sal, però les revo-lucions que han fet trontollar el mercat, com la primera cri-si del petroli, sí que ens han marcat”, recorda Casanova, que reconeix que aquest sec-tor també es veu alterat en un context de crisi com l’actu-al: “Si bé els consumidors no deixen de comprar sal, sí que canvien els hàbits de compra i, per exemple, canvien a mar-ques blanques”, explica.

És, però, l’experiència de superació de les crisis anteri-ors el que permet a Sal Costa projectar el futur de l’empre-sa: “Els temps que vénen no són fàcils però intentem ofe-rir nous productes amb valor afegit”, diu Casanova. Pro-ductes com la sal amb her-bes, un dels llançaments més recents i especialitzats de la marca, o la sal iodada, en què Sal Costa va ser pionera, han estat punts d’inflexió per tirar endavant l’empresa: “Sal Cos-ta sempre ha estat pionera a l’hora de llançar productes que beneficien el consumidor aportant a la seva dieta dià-ria nivells addicionals de iode necessaris pel consum humà, ja que creiem que és molt

Corrien els anys 60 quan es va constituir la societat anònima Sal Costa. Un fet que va representar tan sols un pas més en el llarg camí que l’empresa havia començat a mitjans del segle XIX.

FENT HISTÒRIA AMB LA SAL

La nova planta de producció de l’empresa, situada al port de Barcelona. / CEDIDA

Un moment clau va ser a principis del segle XX, quan es patenta el refinat de sal

anys, encara hi ha zones en què les mancances de iode entre la població són impor-tants. Així, per exemple, a les valls dels Pirineus on hi ha hagut programes d’inten-sificació de sal iodada, els nivells de deficiència de iode són molt majors que en pobla-cions costeres”, explica.

A través de la innovació, doncs, però també a través d’una fidelitat constant de presència del producte al mercat, Sal Costa s’ha conver-tit, avui, en un referent dins del mercat de la sal a casa nostra. I, amb una producció

de 30.000 tones de sal l’any i 90.000 paquets diaris, l’em-presa segueix obrint-se mer-cat: “El nostre mercat més fort és Catalunya, que és el mercat històric, ja que el cost del transport incideix molt en el cost final d’un producte com la sal, i això ha fet que les barreres del mercat hagin estat les pròpies del territo-ri”, explica Ignasi Casanova. “Malgrat això, ja fa uns deu anys que vam començar una política d’expansió a altres territoris i, avui dia, tenim presència a tot el mercat espanyol a través de les grans cadenes de distribució”.

Forma que presentaven els primers paquets de Sal Costa. / CEDIDA

El producte que ofereix la marca, en la seva forma actual. / CEDIDA

Un sector com el de la sal també es veu alterat en un context de crisi com l’actual

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA 19MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

“El consumidor ha canviat molt amb la fotografia digital”

ENTREVISTA A CARLES FABREGÀ, DIRECTOR DE FRANQUÍCIES DE FOTOPRIX

Carles Fabregà en un dels establiments de l’empresa. / ARXIU

MÉS QUE PERSONAL

ARTUR ZANÓN

Mucho precio y poco money és el lema de la campanya publicitària de Fotoprix. Éspossible aquesta combinació en fotogra-fia?La primera botiga, pel senyor González a Barcelona, es va muntar veient que els marges que s’aplicaven eren molt alts. D’aquí neix aquest concepte, que va funcionar tan bé que en només tres anys va obrir tres botigues. Els benefi-cis es van orientar per obrir més boti-gues. Ara intentem reduir costos i mi-llorar la tecnologia a les botigues, per exemple amb mostradors digitals, per descarregar de manera senzilla les fo-tos del client.

Presumeix de ser la principal empresa a tot l’Estat. Què els diferencia de la com-petència?A la botiga, tenim un centre de produc-ció per fer tot el que oferim al client. I ho fem només per a les nostres boti-gues, com ara el fotolibro. La foto di-gital ens permet personalitzar la ima-tge en un calendari de taula, la tapa d’una llibreta, la catifa de ratolí per a l’ordinador, una samarreta, una tassa... Ara estem virant cap a la impremta di-gital (targetes de visita, invitacions...).

Aquesta diversificació és bona? No s’allunyen del nucli del negoci?El consumidor ha canviat molt amb la fotografia digital. Molts comparteixen fotos amb els amics en xarxes socials. El 2003, l’any d’explosió del digital, va significar un abans i un després. Qui no es va adaptar el va fer fora el mercat mateix.

Quina part de la facturació cal invertir per mantenir-se en la part alta?En el nostre cas, al voltant del 10%: ma-quinària, innovació i desenvolupament. És un percentatge en anys de transició (als establiments, els laboratoris, també aplicacions informàtiques perquè la in-tervenció humana sigui la menor i ga-rantir la rendibilitat), però creiem que baixarà els propers anys.

Parlàvem abans de marges. De cada euro que ens costa una foto, quan val en realitat?Amb la fotografia digital s’han retallat els marges. El client revela moltes ima-tges (el que ho fa). En podem fer 400 amb una targeta, no 24 o 36 com abans. Nosaltres oferim un escalat: a més fo-tos, més econòmic. Això ens ha produït una retallada del 20% en els marges.

Però la mitjana, en quin percentatge se situa?Una botiga té dues branques principals:

producte (40% de facturació) i labora-tori (60%). L’entrada de grans multina-cionals, com ara Media Markt, ha re-duït els marges en producte, que ara estan al voltant d’un 15%, que no és massa. En laboratori, el cor de les nos-tres botigues, està al voltant del 45%-50%. Els darrers anys ha entrat en joc la venda en línia. A països com Ale-manya, amb més línies d’ADSL a les llars, arriba al 8%, però aquí ens que-dem en el 4%; no és una part molt im-portant. Ara, el 55% del que es revela a Espanya ho fa Fotoprix. Ens visiten 15.000 usuaris al dia a www.fotoprix.es i un miler busquen informació. La força de la marca és molt important a internet. Si posem “revelat on-line” al Google, sortim els primers.

Gamma, qualitat i promoció són les bases del negoci per vostès. Quina és la prioritat?El primer any d’obertura, el senyor González no es va cansar de repartir publicitat. 28 anys després, encara fem molta més publicitat, a través de dife-rents mitjans (gratuïts sobretot) i en-cartaments de fulletons a les campan-yes principals: Setmana Santa, estiu i Nadal.

El màrqueting és tot? És només un mirall?Investiga les necessitats del client. Després ho traduïm tot satisfent-les.

Quantes botigues té Fotoprix i quantes són franquícies?De les 253, 90 són franquícies i la resta, pròpies.

Quina és la via de creixement?El 2008 vam desenvolupar una línia d’expansió, que durarà fins el 2010, per captar i expandir-nos: el Fotoprix es-tabliment associat. Molts laboratoris (Supercolor, Teidecolor...) van tancar. Botigues independents ens van trucar tot interessant-se pels nostres serveis de laboratoris. Mai els hi havíem ofert. Arran del canvi en el sector, ens vam plantejar donar suport a l’establiment independent, de manera que ells conti-nuen i nosaltres ampliem el nostre ne-goci. Certes inversions són impensa-bles per a un establiment independent. A diferència de la franquícia, poden conservar el nom. Només els dema-nem col·locar un rètol de Fotoprix es-tabliment associat en l’aparador. No-saltres els allotgem en la nostra web. Quan un client faci revelat on-line, po-drà triar aquesta botiga i a canvi haurà de pagar una comissió la botiga.

De les 253 botigues, quina part són a Catalunya i quina evolució pensen que hi haurà?Fotoprix va néixer a Barcelona. L’expansió va començar amb molta força a Catalunya, on tenim el 50% de les botigues a territori espanyol. Ens

Conserva la càmera analògica?Conservo l’analògica, però la tinc to-talment aparcada. A la digital li trobo molts més avantatges en postproduc-ció de la imatge. Ara tinc una Nikon D90, rèflex, que es pot usar també com a càmera de vídeo d’alta resolució.

Millor el color o el blanc i ne-gre?M’agrada el blanc i negre; és com si tingués menys caducitat, és més nos-tàlgic... Disparo en color, però les que tenen un encant especial les treballo.

Les càmeres digitals permeten esborrar fotos. Els moments, encara no...En la meva experiència laboral, no me’n penedeixo de res. En 12 anys, he ocupat molts llocs de treball. Ara tinc moltes ganes en un projecte molt en-grescador.

Una cançó que no deixaria d’es-coltar mai.Suspicious minds.

Aficions esportives i culturals.M’agrada molt la música, anar a con-certs no necessàriament multitudina-ris. També el teatre.

Què li falta a Barcelona?Barcelona és una de les ciutats més maques. A diferència de Londres, Ro-ma, Nova York, té pocs pulmons verds. Però és una ciutat molt completa: mar, barris com el Gòtic...

Quants objectes amb bateria usa sovint?La Blackberry, l’ipod, l’ordinador por-tàtil, la càmera digital... Acabes trans-portant un munt de productes tec-nològics i els seus carregadors, per desgràcia, tots diferents.

agradaria a finals d’enguany tenir cent botigues associades, sobretot on no tenim presència (Extremadura) i re-forçar Madrid, on tenim desplegades 25 botigues.

En què destaca Fotoprix i en què ha de millorar?Els punts forts són la marca i l’ampli ventall de productes als clients. El que hem de fer els propers anys és seguir invertint en desenvolupament per ofe-rir encara molt més productes en el camp de la impremta digital.

Amb quin volum de negoci va tancar el 2008? Aquest no serà un bon any...Hem facturat 83,4 milions, davant els 90,6 del 2007, uns números accepta-bles. Enguany temem un descens de la facturació del 10%.

20 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009EMPRESA / Decàleg

RSC EMPRENEDORS TALENT COMUNICACIÓ MÀRQUETING

TONI PINIÉSDIRECTOR VALORS I PERSONES

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Una gran notícia

Estem tant saturats de males notícies, crisis, atur, insol-vències, etc, que quan algú es comunica amb nosaltres mitjançant un missatge o sen-zillament amb un to positiu, ens sorprèn i ens fa fixar en el què diu, i sinó dedica 3 segons a pensar en el motiu que t’ha fet llegir aquesta columna. La resposta és, segurament, el títol. Necessitem rebre bones no-tícies, és a dir, una mica de Màrqueting Positiu. Vols exem-ples? L’anunci de televisió on un avi relata a un nadó que de tot se’n surt o un res-taurant nou que neix sota el nom de “KRISIS” i fa cuina per això... per oblidar-nos de la CRISIS. Aquelles empreses que tinguin clar que ara és el moment d’adreçar-se al mer-cat amb un discurs construc-tiu, ressaltant allò de bo que poden aportar, aconseguiran, un major impacte comunica-tiu i un millor posicionament. Tenim l’oportunitat de liderar el nou Màrqueting Positiu, aprofitem-la.

AGUSTÍ MOLÍASSOCI-DIRECTOR DEL CONTACT

CENTER INSTITUTE

Observar més que preguntar

Quan més aspre està el mercat laboral, major és la demanda de les persones i les empreses per un lideratge humanista; el salari és necessari però no suficient, les garanties d’ocu-pació no poden donar-se en aquests moments (i cada cop menys). Dia a dia confiem més en les persones i menys en les em-preses, per això cada pas que donem estem apostant més pels individus. El talent (la ca-pacitat multiplicada pel com-promís) directiu, és el soft que cada vegada resulta més hard.Aquest talent que transforma persones, inspira l’equip, ge-nera resultats en la comple-xitat és molt important avui però demà serà fonamental. Per sobre dels sistemes les persones marquen la diferèn-cia un cop més. El coaching com intervenció persona a persona desenvo-lupa el lideratge personal de tots aquells compromesos amb fer una aportació signi-ficativa en el seu entorn pro-fessional.

Esperit emprenedor

Potenciar l’esperit emprene-dor és essencial per a l’econo-mia d’un país. Especialment en temps de crisi. Cal saber recollir bé el talent creatiu que hi ha en ell i donar-li les mà-ximes facilitats perquè pugui obrir-se camí en el mercat i generar riquesa i llocs de tre-ball. Molt sovint, les traves bu-rocràtiques i administratives, així com les dificultats econò-miques, fan difícil la creació i la generació d’empreses inno-vadores. L’esperit emprenedor ens salva de la repetició mecà-nica i tot i admetent que com-porta una dimensió de risc, obre noves perspectives que, si reïxen, són, posteriorment, copiades en altres entorns. De la nostra societat civil brota, espontàniament, un esperit emprenedor, però necessitem administracions públiques disposades a fer-lo créixer i a desenvolupar en el màxim grau. No es pot viure indefini-dament de subvencions, però cal apostar per allò que és excel·lent. Si realment ho és, s’obrirà camí amb autonomia.

Què ens agrada fer?

Què és el que et faria més il-lusió?... Amb una pregunta em donava resposta la meva dona, ara fa ja uns anys, a la pregunta sobre si era convenient deixar la feina que aleshores tenia i començar una nova aventura com a emprenedor. Potser algú s’estarà preguntant que té això a veure?, doncs m’explico. Per poder definir una bona estra-tègia de màrqueting cal haver establert abans uns quants con-ceptes, entre els quals quin és el nostre “Avantatge Competitiu” i això ho farem després d’haver donat resposta a tres preguntes: Què ens agrada fer?, Què es el que fem millor?, Què es el que ens valoren els nostres clients? Resulta evident que si totes les respostes ens porten a un punt comú ens trobarem més a prop de poder definir una bona estra-tègia de màrqueting que ens aju-darà a fer passar millor aquests moments de crisi que ens toca patir. No cal dir que tant la defi-nició de la nostra oferta, com la seva comunicació prendran tot el sentit possible i ens sembla-ran fins i tot senzills.

CRISTIAN ROVIRAPRESIDENT D’AIJEC

Persones i empresaris

Les crisis tenen moltes ca-res i la que estem patint ara no n’és una excepció. Una d’aquestes cares és la crisi de valors que hi ha de rerefons. Pensem-hi. Hem arribat a aquest punt per una cobdícia exagerada, perquè ens hem pensat que tot s’ho valia i ara estem pagant les conseqüèn-cies. Aquesta manca de valors però no es solucionarà mai si abans no tenim uns bons professionals i empresaris, que abans han de ser bones persones. Per aquest motiu és molt important reivindicar el paper de tota la societat: la família i les escoles, que són els que ens ensenyen a ser bo-nes persones i ens inculquen valors; i les universitats que ens ensenyaran a ser bons professionals, perquè la suma d’aquests dos factors doni uns empresaris justos i ètics, que valorin la cultura de l’esforç. Així, creant millors persones tindrem més eines per afron-tar les crisis que es produei-xin d’aquí a 20 anys i, per què no, evitar-les.

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

Cal saber recollir bé el talent creatiu que hi ha al país

Creant millors persones tindrem més eines per afrontar la crisi

Cada pas que donem estem apostant més per les persones

Cal adreçar-seal mercat amb un discurs constructiu

Una bona estratègia ens ajudarà a passar millor la situació

Decàleg / EMPRESA 21MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Una de les novetats més im-portants en el nou pla comp-table és el tractament de la provisió de cartera (amb la nova nomenclatura anome-nada “deteriorament de va-lors”). Comptablement, la nova nor-mativa és més restrictiva pel que fa a imputar una pèrdua comptable a la matriu, en cas de pèrdues de la filial. Això implica certa complexitat des de la perspectiva fiscal, però hi ha dues circumstàn-cies principals: (i) quin ha de ser el tractament de les pro-visions de cartera dotades amb l’anterior PGC i que ara s’eliminen comptablement i, (ii) si pot haver-hi algun cas en què es pugui donar un de-teriorament fiscal no regis-trat comptablement. Malgrat la modificació de la Llei de l’Impost de Societats a finals de 2008 i una recent consulta a la Direcció General de Tri-buts encara queden alguns interrogants per resoldre a pocs mesos de presentar la liquidació de l’impost.

El nou pla comptable

MIQUEL RIERA I PAU GALCERAN,KPMG ABOGADOS - GIRONA

LLUÍS PARDODIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

TECNOLOGIA

PERE VILAGUT ABADENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR DE

L’E. U. D’INFORMÀTICA “TOMÀS CERDÀ”

El repte de l’administració

Al juny de 2007 la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciuta-dans als Serveis Públics (LA-ECSP) va fixar les bases sobre les quals s’havia d’iniciar un gran procés de transformació en les administracions públi-ques (AAPP). La LAECSP va dotar d’entitat jurídica la utilit-zació de mitjans electrònics en els procediments administra-tius de les AAPP. La motivació original era el de modernitzar les AAPP i adaptar-les a les necessitats de la societat que els demanda una major efici-ència. Les tecnologies de la informació jugaran un paper fonamental en aquest procés de transformació: la signatu-ra electrònica reconeguda ja té la mateixa validesa que la signatura “de puny i lletra”, la interoperativitat entre AAPP permetrà agilitzar i simplifi-car els tràmits, la creació de portals de tràmits i de seus electròniques aportaran als ciutadans els canals necessaris i la garantia legal per interactu-ar amb les seves administraci-ons sense l’ús del paper.

RECURSOS HUMANS

Incrementar l’eficiència

La nostra productivitat no és de les més altes del nostre entorn. Vol dir això que els nostres professionals s’esca-poleixen de la feina? No crec que aquesta sigui la causa. Si busquem exemples de profes-sionals del nostre país que han treballat a l’estranger, eren aleshores menys productius? No. Aleshores, on cal buscar les causes de la nostra baixa productivitat? Probablement, i en això hi ha un gran consens, hem de buscar-les en la forma que tenim de treballar, les nos-tres maneres de relacionar-nos i en la infrautilització de les tecnologies. És a dir, hauríem de situar diverses d’aquestes causes en la nostra forma de veure i interpretar les nostres realitats professionals. O sigui, la nostra cultura professional ens hauria d’ajudar a identifi-car els valors que guiaran les nostres eleccions i definir les regles de conducta en la presa de decisions pràctiques i crea-tives per abordar les diverses alternatives que ens presenta el mercat.

ALEJANDRO MARTÍNSOCI-DIRECTOR DE TDSSYSTEM

COMPTABILITAT ACTITUD

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO,CONSELLER DELEGAT D’AUGERE

Salvi’s qui pugui

Enmig de les aigües turbu-lentes d’aquest oceà, qui pensi que agafant-se a la taula en solitari aconsegui-rà salvar-se, està equivocat. La crisi no és només econò-mica, sinó també de valors. Arribar amb vida a la platja dependrà de si som capaços de construir una balsa amb espai per a tots, sense luxes però flexible. Dit d’una al-tra forma, dependrà de com creem relacions basades en la voluntat de compartir un espai comú a llarg termini, que permeti optimitzar les relacions i els seus resultats, i no maximitzar-les, perquè tot el món senti que forma part d’un projecte compartit, amb esperança, il·lusió i sen-tit. Quan s’ha estat a les ma-dures, també toca estar a les dures. La consigna del salvi’s qui pugui ens empobreix, ens fa més petits, ens resta. Sal-vem-nos tots. Perquè junts, no només podrem arribar a la platja, sinó que a més po-drem crear una realitat dife-rent, millor que l’existent.

ECONOMIA

No creguin que m’he tornat boig, ni que m’alegri, però és que les crisis sempre porten tant de positiu! I, de fet, és que ho necessitàvem! Go-verns, banques i algunes em-preses han permès tal excés de crèdit, que s’han desen-volupat bombolles immobili-àries i especulació financera fins a límits inimaginables. El resultat, la crisi. Era qüestió de temps. I ara què? Doncs a aprendre i va-lorar el que havíem oblidat. Confiar en la paraula, replan-tejar els models econòmics, ser més prudents i humils al-hora que valents per a afron-tar els reptes. Sortir de la zona de confort per a buscar noves oportunitats, i retornar la cultura de l’esforç i el tre-ball ben fet. I per què no, recordar que tot és passatger, fins i tot la crisi econòmica, i en la nos-tra passió i determinació es dibuixa el futur de cadascun de nosaltres, i per tant de la societat, la política i l’econo-mia del demà.

Beneïda crisi!

Les tecnologies de la informació jugaran un paper fonamental

Els nostres professionals s’escapoleixen de la feina?

Encaraqueden alguns interrrogants a respondre

Junts podrem crear una realitat diferent a l’existent

És moment de replantejar els models econòmics

22 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ECONOMIA / Tecnologia

es limita a la baixa amb la finalitat de reduir els acci-dents i la contaminació.

Disminuir la sinistralitat en les carreteres és objectiu de la Unió Europea des de 2001, llavors es fixà com objectiu pel 2010 reduir a la meitat els accidents a les carreteres que aportaven uns 54.000 morts. L’objectiu establert esta lluny de complir-se si considerem que al 2007 el nombre de morts foren 43.000, un 75% de les quals es van deure, segons la pròpia Comissió Europea, a l’excés de velocitat (30%), a l’alcohol (25%), a no portar cordat el cinturó de segure-tat (17%), i a no respectar els semàfors vermells (4%).

L’anàlisi de les dades d’ac-cidentalitat enquadrades en les sistemàtiques reduccions de la velocitat, en l’augment dels controls i polítiques san-cionadores, o en la proposta de directriu europea d’inter-canvi electrònic d’informació

El passat mes d’abril, coinci-dint amb la Setmana Santa, el Servei Català de Trànsit va estrenar un nou helicòpter de control del trànsit provist d’una sofisticada càmera, la Wescam MX-15, dotada de visió nocturna i que permet llegir la matrícula dels vehi-cles des d’una distància d’un quilòmetre, tot determinant la seva posició exacta i la velocitat a la qual circulen, retransment a la vegada la seva imatge al control cen-tral. Un helicòpter que sens dubte està cridat a ser un ins-trument amb alta capacitat per detectar les infraccions i sancionar-les.

Al llegir la notícia, vaig recor-dar les inversions tecnològi-ques en el control del tràfic, i a la guàrdia urbana de Vic amb el seu sistema de con-trol i vigilància mitjançant tecnologia WiMAX amb víde-ovigilància IP en temps real. Sistemes de vigilància i con-trol, fonamentats en els aven-ços tecnològics, que a priori estan destinats a augmentar la seguretat, encara que es converteixen ràpidament en elements que faciliten la tasca sancionadora especial-ment en àrees on la velocitat

Sancionar o evitar la distracció?LA SEGURETAT EN LA CONDUCCIÓ

“El Servei Català de Trànsit ha estrenat un nou helicòpter de control”

Si el problema és la distracció, caldria actuar seriosament en aquest camp, conseqüent-ment posar la tecnologia més potent no sols a vigilar, con-trolar i sancionar, sovint hom diria a recaptar, sinó en dis-posar de vehicles més segurs -el que no vol dir dotar-los de conducció automàtica-, de tal manera que es minimitzes l’error humà, tot evitant les col·lisions i els accidents de trànsit.

La tecnologia permet escollir les dues vies, de forma alter-nativa o simultània, malau-radament sembla que la via escollida en el dilema con-trol o seguretat, sigui única-ment tecnologia per vigilar i sancionar, tot deixant en segon terme l’ús generalitzat de la tecnologia per poder-nos moure amb rapidesa i seguretat, de tal manera que per reduir el risc la solució emprada és fer-nos moure con si no estiguéssim al segle XXI i més pendents de la senyalització i controls que de la via.

Potenciar els controls per detectar i posar fre a les persones que es salten les normes de circulació i es converteixen en bombes ambulants és una obligació sens dubte indefugible, però també hauria de ser-ho, dotar els vehicles de tots aquells complements tecnològics per garantir una mobilitat ràpida i segura amb la tecnologia més puntera, ja que per costosa que sigui la inversió en segu-retat molt més gran són els costos socials, i econòmics, que es produeixen per no usar la tecnologia que tenim disponible.

per facilitar que les sancions s’apliquin independentment del país on es resideix i en el que es comet la infracció, evi-dencia que aquests tipus d’ac-tuacions no són suficients o, tal vegada, aquesta no sigui la millor via per afrontar la pro-blemàtica, en especial si ens atenem a què la pròpia Comis-sió al 2006, tot explicant que el 93% dels accidents es pro-dueixen per errors humans, demana una aposta decidida per dotar d’intel·ligència al vehicles, és a dir, que el cotxe autoassumeixi el control i eviti l’error del conductor tot activant, si es requerit, meca-nismes de protecció dels ocu-pants per minimitzar els seus danys.

Sistemes com el Predictive Safety System, el Pre Safe, o el Pre-crash Safety, entre altres, són realitats que per-meten des de la frenada auto-màtica i canvi de direcció, a l’observació de les constants fisiològiques del conductor, o a què en situacions críti-ques s’ajustin la posició dels seients, es tensin els cintu-rons, i es controli la deforma-ció de la carrosseria; tampoc es pot oblidar els sistemes de visió nocturna, o l’avís auto-màtic en cas d’emergència, el E-Call, que permet que el propi cotxe en el moment de col·lisió emetí un avís a emer-gències al “112”, enviant les dades de l’accident i la loca-lització.

“Disminuir la sinistralitat és objectiu de la Unió Europea des de 2001”

ANTONI GARRELL I GUIUPRESIDENT CONSELL ASSESSOR

CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“Cal dotar els vehicles de complements que els facin més segurs”

Cal aplicar als vehicles nous mecanismes de seguretat. / ARXIU

Directius / FINANCES 23MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Tenim el millor rati d’eficiència del sistema financer espanyol”

ENTREVISTA A DANIEL MARSOL, DIRECTOR DE LA CAIXA RURAL DE GUISSONAFinances

Antoni Ballabriga durant les jornades “Coresponsables” a Barcelona. / CEDIDA

La Caixa Rural de Guissona és una petita entitat financera la mida i pretensions de la qual la fan més propera, eficient i segurament més humana que moltes altres. Encaren la crisi amb resolució i amb “els peus a terra” però amb la seguretat de la seva solvència i la baixa morositat que registren. El seu director, Daniel Marsol, ens explica la seva estratègia.

“Volem ser una gran caixa no una caixa gran”

“Som una entitat oberta a tothom; la nostra missió és universal”

BEGOÑA GIMÉNEZ

L’any 1963 es va fundar la Caixa Rural de Guissona. Amb quins objectius neix?Caixa de Guissona (CG) va néixer per donar suport i ser-veis financers a les famílies del nostre entorn, principal-ment vinculades amb el món de la pagesia i una incipient activitat ramadera.

S’han assolit aquests objec-tius, en aquests 45 anys? Es continuen mantenint o n’hi ha de nous?Amb humilitat, però també amb orgull, pensem que sí, que la nostra entitat ha con-tribuït durant aquests anys al desenvolupament i benestar de moltes famílies. Respecte als objectius d’avui, són els mateixos malgrat que en el món global en què avui vivim la nostra missió és clarament universal i sense cap tipus d’exclusió o limitació.

La Caixa de Guissona s’adreçava especialment a pagesos i ramaders. En quin moment es va obrir al públic en general i per què?Ja fa molts anys que CG lluita per donar a conèixer que la nostra és una entitat oberta a tothom, en què el que importa és només si podem assolir amb els nostres clients avan-tatges mutus que ens facin sentir satisfets a tots.

Al web diuen que són una de les entitats més eficients de tot el sistema espanyol. A què es refereixen?Les nostres despeses són les més reduïdes del sector en relació al volum de recur-sos que gestionem. Avui que tothom parla de productivitat, i quan el concepte d’eficièn-cia està en boca de totes les entitats, CG pot presumir del millor rati d’eficiència del sis-tema financer espanyol.

Benefici net: 2,84 milions d’euros (creixement del 7,69%

respecte 2007). Com preveuen que serà aquest 2009?Malgrat l’entorn recessiu en què haurem de desenvolu-par la nostra activitat aquest 2009, la nostra aspiració és la mateixa de cada any, millo-rar lleugerament els registres record de l’any anterior. Amb tot, a CG pensem que 2010 serà encara un any més com-plicat que no pas aquest 2009.

Quants clients tenen? De quin perfil són?Sempre és complicat donar aquesta dada, ja que no tothom entén el mateix per la paraula client. Nosaltres asso-ciem el concepte de client a una vinculació i operatives mínimes, que situï CG entre les primeres opcions de la persona a l’hora de cobrir les seves necessitats financeres. Segons els nostres criteris, CG té avui uns 30.000 clients. El seu perfil és del tot divers, des de ramaders fins a funcio-naris, passant per tot tipus de professionals i petites empre-ses, ja hem dit abans que a CG hi cap tothom que tingui

ganes.

No han rebut cap ni una reclamació dels clients. Què feu millor que la resta?Posar-nos a la pell dels nos-tres clients, i oferir productes clars i entenedors, mai no fem servir paraules estranyes ni productes que qualsevol per-sona no pugui ser capaç de comprendre amb una explica-ció d’un parell de minuts. No és gens difícil, ho assegurem.

No cobren comissions, és per moda o ha estat així des del principi?Res de modes, mai no hem aplicat comissions per ser-veis, és una forma d’acon-seguir el que hem explicat abans.

Quina és la relació amb el Grup Alimentari de Guissona?El GAG és el nostre millor client i una mica més. Tots els col·lectius que tenen relació amb les empreses del Grup, com són els grangers, prove-ïdors, clients, treballadors i col·laboradors, són informats

dels atributs de CG i la majo-ria d’ells utilitzen els avan-tatges que ofereix la nostra entitat.

Estan especialitzats en algun tipus de producte en concret?No, mirem de cobrir la gamma bàsica de serveis financers que demanen les famílies i les pimes del nostre entorn.

Quin és el grau de morositat que tenen? Els afecta menys que altres entitats?Sempre hem mirat de tocar de peus a terra, tot i que això hagi suposat renúncies. El nostre rati de morositat no arriba a l’u per cent, quan el sector està ja per sobre del quatre. Pensem que patirem increments en els propers mesos tot i que estem con-vençuts que per les nostres polítiques de màxima prudèn-cia, sempre estarem molt per sota dels nivells de la majoria d’entitats.

Han hagut de recórrer al Fons d’Adquisició d’Actius Financers?No, de cap manera. No sabríem ni com fer-ho.

Un dels grans problemes que tenen ara les caixes són les hipoteques que es van concedir. Van fer moltes vostès? També

tenen borsa de pisos?És clar que en vam fer, i avui en continuem fent. Sempre que l’operació sigui coherent no tenim cap problema. I no, fins ara no tenim borsa de pisos per vendre.

Quan es parla de fusions al sistema financer espanyol, sempre es pensa en l’absorció de les entitats més petites. Com ho veurien vostès? Ho estan estudiant o els ha arribat alguna oferta o l’han fet vostès per inte-grar-se en alguna altra caixa?Ningú no ens ha plantejat res, ni nosaltres hi hem pensat. Estem extraordinàriament còmodes, i mantenim una enorme il·lusió per seguir tre-ballant cada dia.

Com els agradaria posicio-nar-se en el futur?Anirem allà on els nostres clients ens demanin que hi anem, sempre és clar que puguem mantenir-nos fidels els principis i criteris que han orientat la nostra feina tots aquest anys.

Com estan desenvolupant la seva estratègia d’internet? Està donant bons resultats?Internet és el complement ideal per a la nostra aposta. La majoria dels nostres cli-ents no disposen de cap ofi-cina on anar, per això els percentatges d’operativa a través de la banca electrònica no paren de créixer. Si em permet la broma, si Internet no existís potser l’hauríem inventat a CG.

Pensen fer una expan-sió d’oficines per Catalunya o almenys a Barcelona?No en el curt termini.

És còmode ser tan petit?Comodíssim. Més petit, també vol dir més àgil, més proper, en alguns casos potser la mida no és el més important. Volem ser una gran caixa no pas una caixa gran.

“Ningú ens ha plantejat una fusió i nosaltres no hi pensem ”

24 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009FINANCES / Anàlisi de valors

automàtic d’informació. Que-da també per concretar qui-nes sancions s’aplicaran als qui no compleixin els requi-sits de l’OCDE o fins a quin punt els països en vies de desenvolupament es benefici-aran d’aquest procés.Amb tot, l’acord del G-20 so-bre els paradisos fiscals per-tany a l’estricte terreny de la moral ciutadana. Ni els para-disos fiscals van provocar la crisi ni els qui allà tenien di-positat el seu patrimoni hau-ran pogut eludir les pèrdues. Aquesta croada que s’ha mar-cat el G-20 no servirà per sor-tir de la recessió, excepte en la mesura que això permeti augmentar els ingressos per impostos. I potser ni tan sols això. Segons el Banc Mundial, la corrupció i l’evasió fiscal costen al món 1-1,6 bilions de

d’intercanvi d’informació tri-butària però és relativament fàcil pels paradisos fiscals re-butjar-la. Si bé hi ha un efec-te dissuassiu en saber que és possible, el que s’ha aconse-guit està lluny d’un intercanvi

Luxemburg i Suïssa. “El trac-tament d’alguns països és in-comprensible”, deia el primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Junckers. La ministra d’Exteriors suïssa, Micheli-ne Calmy-Rey, desacreditava la llista dient que els criteris adoptats són “polítics”. En la seva defensa, el secre-tari general de l’OCDE, el me-xicà Ángel Gurría, va dir que l’organisme elabora llistes des de fa anys i que sempre s’han aplicat els mateixos criteris, bàsicament el nombre i quali-tat dels acords de cooperació fiscal subscrits per cada país. Gurría va tenir més dificultats per justificar per què EUA, el Regne Unit i Xina estan a la llista blanca quan al seu inte-rior tenen territoris que ac-tuen com a paradisos fiscals, com els estats nordamericans de Delaware o Nevada, l’illa britànica de Jersei, o les xi-neses Macau i Hong Kong. En aquest sentit, la revista The Economist assenyala que els exemples més il·lustres de secretisme bancari i frau fis-cal no es troben a les remotes valls alpines ni a les solejades illes tropicals sinó “al pati de darrera de les principals eco-nomies del món”.El passat 2 d’abril va repre-sentar l’inici d’un llarg procés per acabar amb el secretisme bancari. Els problemes? Que un país pot fer una petició

Cap a la fi del secret bancari?

VALORSDEL MES

6.786,554.531,67

DAX

1,591,29

13.696,608.711,33

1.913,121.353,92

NASDAQ

3.769,892.249,44

EUROSTOXX 50

RETROSPECTIVAAvaluar el passat és un pas neces-sari per preparar el futur. Aquesta retrospectiva de tot l’any fa esgarri-fança, la manera galopant com han baixat tots els valors. Potser prope-rament canviarem de signe.

L’EVASIÓ FISCAL COSTA AL MÓN 1- 1,6 BILIONS DE DÒLARS A L’ANY

-29,23%

20 abril 0820 abril 09

LAIA JARDÍ

Durant els anys precedents a la liberalització dels movi-ments de capital dels vuitan-ta, les grans economies mun-dials van apartar la vista dels paradisos fiscals. Eren una via per permetre a multinaci-onals i rics pagar impostos a preu d’amic i, gràcies a la se-va utilitat pels negocis, cap govern es va voler veure en la disjuntiva d’haver de tancar les seves llacunes jurídiques. Més d’un any i mig després de l’inici de la crisis financera, l’ambient ha canviat. Amb els ingressos tributaris de capa caiguda, els mateixos governs que durant els darrers anys han desviat la mirada, volen ara la seva part del pastís. Els pressupostos sota pressió i les arques buides després dels multimilionaris plans d’estímuls fiscals han portat a les primeres economies mun-dials a situar l’evasió fiscal a l’agenda política.La cimera de líders del G-20, el passat 2 d’abril a Londres, va ser la primera mostra. Els dirigents de les principals po-tències del món van decla-rar “la fi del secret bancari”. Al comunicat final, la parau-la temuda des de Jersei fins a Andorra apareix sense titu-bejos: sancions. “Adoptarem mesures contra els territo-ris no cooperatius, incloent els paradisos fiscals. Estem

La crisi financera ha despertat en les primeres potències mundials la necessitat de destapar els paradisos fiscals i ha obligat a aixecar el secret bancari com a mesura de prevenció.

DÒLAR / EURO

-40,33%

NIKKEI

-36,39% -33,22%

disposats a aplicar sancions per protegir els sistemes fi-nancers”, resa el document. El mateix vespre, l’Organit-zació per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar tres llis-tes: la negra dels països que no han mostrat intenció de modificar el seu comporta-ment (Costa Rica, Malàisia, Filipines i Uruguai); una blan-ca dels 40 que han imple-mentat “de forma substanci-al” els acords per compartir informació tributària; i una gris de 38 països que s’han compromès a fer-ho. L’escas-setat d’integrants a la llista negra s’explica perquè incon-dicionals del secret bancari com Luxemburg, Mònaco o Andorra van adoptar alguns estàndards de l’OCDE a úl-tima hora abans de la cita a Londres.La llista negra només va durar cinc dies, temps que van tri-gar els seus quatre ocupants a comprometre’s a imple-mentar els estàndards inter-nacionals de transparència. Lluny de calmar els ànims, la redempció parcial d’aquests països ha disparat el descon-tent d’alguns Estats europeus poc d’acord amb la decisió de l’OCDE de posar-los al mateix sac que notoris refugis fis-cals com Andorra, Gibraltar, Liechtenstein o les Bahames. És el cas d’Àustria, Bèlgica,

CAC DOW JONESÍBEX

ABRIL 2008

-18,86%

L’última cimera del G-20 ha tractat l’evasió d’impostos com a mesura per combatre la crisi

ABRIL 2009

EL LLISTAT DE L’OCDE:

Llista blanca (jurisdiccions que han implementat els estàndards fiscals acordats):Alemanya, Argentina, Austràlia, Barbados, Canadà, Corea, Dinamar-ca, EUA, Emirats Àrabs, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Guernsey, Hongria, Illa de Man, Illes nord americanes de Virgin, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Jersei, Malta, Mauritius, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Seychelles, Sud-àfrica, Suècia, Turquia, Xina, Xipre

Llista gris (jurisdiccions i centres financers que s’han compromès a complir amb els estàndards però que no els han implementat):Andorra, Anguilla, Antigua i Barbuda, Aruba, Àustria, Bahames, Bahrain, Bèlgica, Belize, Bermuda, Brunei, Dominica, Gibraltar, Grenada, Guatemala, Illes britàniques de Virgin, Illes Caiman, Illes de Cook, Illes Marshall, Illes de Turku i Caicos, Libèria, Liechtenstein, Luxemburg, Mònaco, Montserrat, Nauru, Neth, Niue, Panamà, Samoa, San Marino, Sant Kitts i Nevis, Santa Lucia, Sant Vincent & Grenadines, Singapur, Suïssa, Vanuatu, Xile.Últimes incorporacions (abans a la llista negra): Costa Rica, Filipines, Malàisia i Uruguai.

Llista negra (països sense intenció de colaborar): Buida, actualment.

ABRIL 2008 ABRIL 2009ABRIL 2008 ABRIL 2009

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

bles i un gran valor a l’entorn d’incertesa actual.Técnicas s’ha convertit aquest any en una de les principals apostes del mercat i lidera les companyies del selectiu amb major quantitat de recoma-nacions de compra. Segons Link Securitites, una de les fir-mes que aconsella comprar, a tot això s’ha de sumar la seva atractiva rendibilitat per divi-dend i el potencial de revalo-ració de les seves accions que, a un preu objectiu del consens de 32,09 euros, és del 22% du-rant els pròxims 12 mesos.Deutsche Bank, que també

Técnicas Reunidas lidera el canvi de rumb del sector d’infraestructures

ELS TÍTOLS DE LA FIRMA D’ENGINYERIA S’HAN REVALORAT UN 41,6% EL 2009

ARCELORMITTAL REDUEIX A ESPANYADesprés de reduir la seva producció en un 55% a tot Europa, el primer productor mundial d’acer ha anunciat el tancament temporal de plantes arreu d’Europa. 5 correspondran a Espanya, el que afectarà a 12.500 treballadors. Presentarà un ERO temporal per un any a totes les fàbriques.

TELECINCOLes empreses de televisió s’estan convertint en els únics rivals dels bancs en el rally d’ascensos de les últimes setmanes. Telecinco ha pro-tagonitzat l’escalada més important de l’Ibex-35 de l’últim mes, amb guanys d’un 73% des de mitjans de març. La porta oberta a la TDT de pagament, les expectatives de fusions al sector i l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero sobre l’aplicació d’una dràstica reducció de la pu-blicitat a TVE han accelerat la remuntada borsària del grup presidit per Alejandro Echevarría. Telecinco ha aconseguit esborrar les pèr-dues des de gener, amb un saldo positiu d’un 3% (a 15 d’abril).

LAIA JARDÍ

El grup d’enginyeria presidit per José Lladó capitaneja el canvi de trajectòria d’un sec-tor que torna a figurar entre els preferits dels analistes després de l’excessiu càstig borsari de l’any passat, provocat pels en-deutaments d’algunes firmes i, en el cas de Técnicas, perquè el mercat va simplificar el seu model de negoci i el va asso-ciar única i exclusivament a l’evolució del preu del cru.Després de perdre un 57% el 2008, Técnicas Reunidas s’ha convertit en el que portem d’any en un dels valors estrella de l’Íbex-35. Només per darre-ra de Bankinter, la companyia lidera els guanys del selectiu i acumula una revalorització del 41,6% (a 15 d’abril). Així i tot, els analistes creuen que el valor encara promet alegries, sempre i quan el barril de cru l’acompanyi.Dedicada a la construcció d’instal·lacions industrials principalment per a clients del sector energètic (petroli i gas), Técnicas Reunidas es mou en un àmbit especialment tocat per la crisi. No l’ajuda que la caiguda del preu de les matè-ries primeres hagi limitat la ca-pacitat d’inversió dels seus cli-ents. No obstant, els experts

de Deutsche Bank destaquen la fortalesa del negoci de Téc-nicas. “Juntament amb la res-ta de la indústria, la compa-nyia afronta una nova etapa. Esperem menys inversions, especialment en l’activitat de refinament i en els camps pe-troquímics”, remarca el banc alemany. Afegeix que la forta posició del grup “possiblement li permeti capejar el temporal, com demostren els últims con-tractes que s’ha adjudicat”.De Técnicas Reunidas se’n destaca el ser una companyia que no depèn d’un excessiu apalancament per a continuar creixent, amb balanços capa-ços de resistir un major abati-ment del mercat i un llibre de comandes sòlid i en augment. El grup compta amb el major nombre de comandes de la in-dústria, una cartera que, se-gons els seus càlculs, li garan-tirà com a mínim dos anys de negoci, el que suposa el major rati entre els seus compara-

LA CONSTRUCCIÓ ALS EUA UNEIX FORCESDos pesos pesats de la construcció als EUA han arribat a un acord de fusió. Pulte Homes comprarà Centex en una operació valorada en 3.100 milions de dòlars. L’aliança dels dos grups crearà el primer grup constructor dels EUA de complexes residencials. La facturació combina-da d’ambdós va sumar 11.600 milions de dòlars el 2008.

REANIMAR EL HANDLING D’IBERIAUn dels objectius del nou pla director 2009-11 d’Iberia és treure de pèrdues la seva filial de ser-veis aeroportuaris, el handling. Iberia pretén augmentar els ingressos en 14 milions d’euros i estalviar-se 40 milions. Per fer-ho, acomiada-rà a 1.200 treballadors en els pròxims 2 anys.

recomana comprar, identifi-ca com a principals riscs del valor aquells relacionats amb l’aparició de dificultats en l’execució de projectes, una caiguda del preu del petroli, els riscs derivats dels tipus de canvi i un descens de la de-manda mundial d’energia.El 2008, el grup va tancar amb un benefici net de 137,1 mili-ons d’euros, un 31% més de l’obtingut l’exercici anterior. Impulsada per un comporta-ment positiu a totes les divi-sions del grup, la xifra de ne-gocis va créixer un 23,6%, fins els 2.478,5 milions d’euros.

Un any de càstig, seguit d’un 2009 de treva. La de Técnicas Reunidas és una història semblant a la d’altres grups d’infraestructures espanyols, una nissaga que va començar a mitjans de l’any passat amb la caiguda en picat dels preus del petroli, va seguir fins tancar el 2008 amb pèrdues del sector superiors al 50% i és ara quan torna a recuperar el pols del mercat – i la confiança dels analistes –.

Les adjudicacions el 2008 van ser de 2.207 milions i la carte-ra de comandes a finals de de-sembre es va mantenir en 4.711 amb projectes que s’allarguen fins el 2012.Técnicas té caixa suficient com per mantenir el seu dividend en un futur. Durant la junta d’acci-onistes del 4 de maig, el con-sell d’administració proposarà abonar un dividend comple-mentari de 0,65 euros que, su-mat als 0,64 euros bruts per ac-ció que va pagar el 21 de gener, elevaran el pes de la retribució als accionistes al 50% dels seus beneficis de 2008.

2 MARÇ 15 ABRIL

Els resultats d’aquest sector estan molt lligats a l’evolució del preu del cru. / ARXIU

TécnicasReunidas s’ha convertit durant el 2009 en un dels valors estrella de l’IBEX-35

26 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009FINANCES / Banca i Assegurances

REFLEXIONS SOBRE ELS ACTORS PRINCIPALS DE LA CRISI

No som tots una mica culpables?Els diferents actors que han intervingut en l’esclat de la crisi financera són els que han contribuït a fer un país menys competitiu i han desaprofitat l’anterior conjuntura alcista. Reflexionar sobre el paper que ha tingut cadas-cun d’aquests actors pot ajudar a trobar solucions per sortir de la crisi.

RAFAEL SAMBOLA PUIGPROFESSOR DE FINANCES D’EADA

Després de 15 anys de creixe-ment ininterromput a Espanya, la nostra economia, juntament amb la d’altres països, ha entrat en un període de recessió sense precedents. Des del meu punt de vista i després d’haver viscuts els anys d’expansió més llargs de la història recent, han coincidit un seguit de cir-cumstàncies que han agreujat i que empitjoraran encara més la nostra delicada situació en el futur. Tot i que entenc que ara no és el moment de buscar culpables sinó de trobar soluci-ons, m’ ha semblat oportú refle-xionar sobre els actors prin-cipals que, de manera directa o indirecta, han influït a l’hora de trencar aquesta tendència alcista. Sense dubte hem viscut més d’una dècada de clar de-senvolupament econòmic, però també hem desaprofitat una conjuntura favorable per arri-bar a ser un país més compe-titiu i preparat per aquest perí-ode de crisi que aguaita.

I, què han fet els diferents actors?Les entitats financeres.

Són coautores de la bombo-lla immobiliària, de la crisi financera i de l’empresarial. En primer lloc, les seves inver-sions en productes financers sintètics de qualitat creditícia dubtosa han posat en escac el sistema financer. En segon lloc, la seva política expansiva en la concessió de crèdit hipotecari ha estat marcada per l’objectiu de no perdre quota de mercat i augmentar els seus marges de valor absolut. Aquesta política s’ha vist agreujada en alguns casos, per la mancança de cri-teris rigorosos per a l’anàlisi del risc, i en d’altres, per la manca d’objectivitat en la valoració dels actius que garanteixen l’operació. La seva pèrdua de valor juntament amb l’inici de la recessió econòmica i l’in-crement de la morositat, han portat a les altes instàncies de les entitats de crèdit a ordenar el tancament de la concessió de préstecs. Aquesta mesura

no ha fet més que desincentivar de manera dràstica la compra finançada de béns duradors per part dels consumidors i asfixiar a les empreses davant la impos-sibilitat d’obtenir deute bancari per finançar el seu deteriorat circulant.

Les empreses. Algunes d’elles han desaprofitat una oportuni-tat única per créixer de manera sostenible i invertir en la seva diferenciació i en el desenvo-lupament de nous productes o serveis. Algunes han preferit ser generoses en el repartiment de dividends i unes altres han optat per invertir en operacions o sectors clarament especula-tius, com el sector immobiliari, pensant en el curt termini i els resultats atípics, encara que fos a base d’un apalancament fins a les celles.

Els accionistes. Orientats molts d’ells a la rendibilitat per dividend i a l’augment continu del valor de les seves accions, han desinvertit en aquelles societats les plusvàlues de les quals no estaven a l’alçada de les circumstàncies sense refle-xionar sobre la lògica o l’origen d’aquests guanys.

Els alts executius. D’algunes grans companyies engominats, amb corbata vistosa, qualificats pels que els envolten i selec-

cionen com a líders a tenir en compte i proveïts d’una col-lecció de targetes de crèdit (corporatives, és clar), s’han mogut pel món dels negocis sense reparar en les despeses. No només han estat experts a negociar el seu contracte blin-dat i el seu salari milionari, sinó que a més s’han autoadjudicat bonificacions milionàries quan han complert els objectius i han estat incapaços de pena-litzar els seus ingressos quan ha succeït el contrari. Són els mateixos que han lluït la seva saviesa parlant de responsa-bilitat social corporativa i que ara, en diagnosticar la situació de la seva empresa, recomanen com a única solució acomiadar a gran part dels empleats.

Els polítics. Han estat inca-paços, en el període de crei-xement econòmic, d’apostar per la petita i mitjana empresa i la seva competitivitat. Aquest vertader generador d’ocupació i motor de l’economia ha fretu-rat de comprensió, ajudes i/o incentius per a la seva millora contínua, principalment en aquells sectors i activitats el futur dels quals podria quedar compromès per ser més sensi-ble a la crisi econòmica.Sens dubte, una altra oportuni-tat perduda i que ha tingut com a contrapartida posar tots els ous a la mateixa cistella i apos-

tar pel sector de la construcció i el sector immobiliari. Això va permetre l’Estat incrementar de manera substancial el flux de diners recaptats via impos-tos (tant directes com indi-rectes) i presumir de tenir un creixement del PIB per damunt de la mitjana europea. Ara ens trobem amb la paradoxa i la preocupant tesi d’alguns polí-tics entesos en la matèria que afirmen que a finals de 2009 podem arribar als cinc milions d’aturats. No és d’estranyar que les agèn-cies de rating Moody’s o Stan-dard & Poor’s (aquestes donen per un altre article) avaluïn com a vulnerable la qualifica-ció creditícia del deute públic espanyol com a conseqüència de les perspectives poc falague-res de la seva economia. La raó que argumenten és molt senzi-lla: “Els països que han perdut un motor substancial del crei-xement econòmic (sector de la construcció a Espanya) dependran de la competitivitat externa a l’hora de remuntar”. Precisament és la discutible competitivitat de les nostres empreses la que provocarà que es necessiti més temps per a sortir de la crisi. Novament els polítics perquè han aconseguit situar Espa-nya a la cua d’Europa en la qualitat de l’ensenyament i no han afrontat, una vegada per sempre, una reforma educa-tiva a fons. El sistema educa-tiu espanyol manté una de les mesures més altes de fracàs escolar: un 30 per cent dels alumnes d’ensenyament obli-gatori abandonen els seus estu-dis abans d’acabar-los, amb la qual cosa, el seu futur laboral queda en dubte. La qualitat de la formació, l’aprenentatge d’idiomes i el foment de la innovació a través dels centres d’excel·lència acadèmica són els principals determinants de la productivitat i la competitivi-tat d’avui i del nostre futur.

Les administracions. Per ser incapaces de gestionar el dia a dia sense incrementar de forma sagnant el nombre de funcionaris incorporats en

agències, departaments i fins i tot “ambaixades” de nova crea-ció. Aquest increment ha llastat de forma important l’economia de l’Estat, qui ha obtingut a canvi dubtosos valors esperats de recuperació. Es tracta, sens dubte, d’una altra oportunitat perduda per millorar els pro-cessos administratius i eliminar una part important de la deses-perant burocràcia administra-tiva.

La societat. Faltada de valors i de regeneració moral, s’ha habituat a la política del pelo-tazo i a la cultura del mínim esforç. Disposada a consumir durant aquests darrers anys sense cap limitació, ha utilitzat totes les alternatives financeres al seu abast i ha viscut un cicle d’abundància pensant que el flux de diner augmentaria any rere any, sense tenir cura de l’estalvi i l’equilibri financer de qualsevol economia sanejada. Sens dubte vivim un període caracteritzat per l’oblit d’uns valors essencials, com són l’ho-nestedat, la responsabilitat, el compromís i la humilitat.

L’autor. Qui aquest article signa és també culpable, per no haver tingut l’habilitat o el coratge d’escriure’l quan s’ha-via de fer i denunciar una cosa que era tan evident i perjudicial per a la nostra economia.

Però existeix també un bon nombre de persones i famí-lies innocents a qui no podem culpar de res i que es segueixen preguntant el perquè de la crisi, ja que per a ells el nivell de penúria continua sent exacta-ment el mateix que fa 15 anys.

Els accionistes han desinvertit en les societats així que han deixat d’obtenir guanys. / ARXIU

Les entitats financeres no van establir criteris rigorosos per a l’anàlisi del risc

Els polítics han estat incapaços d’apostar per les pimes i la seva competitivitat

L’administració ha incrementat de forma sagnant el nombre de funcionaris

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

ELS RESULTATS DE LA CIMERA DEL G-20

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Internacional

Font: Eichengreen i O’Rourke, A tale of two depressions, www.voxeu.org (6 d’abril de 2009).

Un G-20 pel segle XXI? Els resultats de la reunió del G-20 de principis d’abril deixen, més enllà dels aspec-tes més publicitats mediàticament, unes bones intencions que no haurien de ser retòriques, uns apunts de seriosos problemes i unes absències reveladores.

Dels resultats de la cimera del G-20 del passat 2 d’abril hem tingut tota mena de comentaris. El reforçament del Fons Mone-tari Internacional, els compro-misos de supervisió i regulació per evitar una altra onada d’ex-cessos financers, i una preocu-pació per reactivar el comerç mundial sense (gaire) més pro-teccionisme són els resultats més comentats i debatuts medi-àticament. Però altres aspectes mereixen atenció amb una pers-pectiva a mig termini per tal d’avaluar si els resultats estan a l’alçada del que cal exigir a una governance de l’economia global del segle XXI.

Comentaris políticament correctes o compromisos seriosos?Caldrà esbrinar si algunes decla-racions són mera retòrica o una seriosa constatació que els pro-blemes globals tenen dimensi-ons que van més enllà dels pro-blemes estrictament financers o econòmics, i que han d’incloure dimensions socials i un tracta-ment assenyat dels problemes

ecològics que reconegui, com ja ha apuntat el Banc Mundial, que el medi ambient és el nou cabdal bé públic comú (global commons) de la nostra era.

Així, els mitjans de comunica-ció han insistit en l’expressió “una crisi global requereix una solució global” però, al meu parer, de fet és més important la declaració “la prosperitat és indivisible”, que es tradueix en què “el creixement, per ser sostingut, ha de ser compartit”. Això, a la vista dels increments de les desigualtats generades en la fase d’expansió i la preo-cupació que puguin ser amplifi-cades en la recessió, té especial significació... que no hauria de quedar en retòrica.

També és significativa la reite-ració en diverses ocasions dels interessos de les generacions futures, i les seves exigències en termes de sostenibilitat. Serà un brindis al sol que s’es-vairà enfront de les urgències històriques de sortir de la crisi, o simple retòrica que serà obli-dada quan arribin els primers indicadors positius, o quedarà pel futur la necessitat de cons-truir una recuperació inclusiva, verda (sic) i sostenible.

Nucli durAl nucli dur dels temes econò-mics és important veure com s’interpretarà el trinomi que qualifica la voluntat d’una eco-nomia mundial oberta basada en: 1) els principis de mercat; 2) una regulació efectiva; i, 3)

institucions globals fortes. És important el reconeixement que els mercats no operen en el buit institucional, sinó que les regu-lacions efectives (reconeixent que fins ara n’hi ha hagut moltes d’inefectives) i un marc institu-cional realment global potent i de qualitat és l’entorn requerit per operar en els mercats.

A més d’això, cal destacar tres aspectes importants. D’una banda, la referència a la neces-sitat d’afrontar els riscos amb perspectiva macroprudencial.Un dels factors més perver-sos en la dinàmica que ens ha portat a la greu crisi financera és com la utilització d’ins-truments (eines d’innovació financera, tècniques de gestió de riscos, models matemàtics d’avaluació de riscos, etc.) que en teoria estaven dissenyats per reduir els riscos de cada entitat han provocat una gegan-tina fragilitat a nivell agregat: cada entitat declarava estar a cobert a nivell micro mentre que a nivell macro, com s’ha vist, la feblesa era cada vegada més gran. En llenguatge més planer, és cert en principi que es gestionen bé els riscos si “no es posen tots els ous al mateix cistell”, però si el que s’està fent és posar diferents cistells de forma cada vegada més perillo-sament acumulada sobre una mateixa taula, estem posant en risc la taula comuna (macro)... que quan caigui arrossegarà tots els cistells.

D’altra banda, la preocupació per mantenir obert el sistema

comercial i facilitar el seu finan-çament. Realment, la situació és preocupant: l’Organització Mundial de Comerç ha estimat en un 9% en termes reals la caiguda del volum de comerç internacional el 2009, i –com es pot veure a la figura 1, extreta d’una interessant comparativa elaborada per Barry Eichen-green i Kevin O’Rourke, dos dels millors especialistes en his-tòria i anàlisi econòmica com-parativa– una dinàmica d’aquest tarannà del comerç mundial ens apropa molt més del desitjable a un dels pitjors vessants de la Gran Depressió. Continuar per aquesta via és un luxe que no ens podem permetre i, per això, han de ser benvinguts tots els esforços per recuperar el paper de generació de riquesa del comerç internacional.

I, en tercer lloc, cal prendre nota que els elogis al paper dels estí-muls fiscals té una cautela impor-tant: la necessitat de comptar amb estratègies de sortida creï-bles per tal d’evitar que els incre-ments de despesa i reduccions d’impostos es converteixin en dèficits i deutes públics de difícil gestió... i digestió.

Absències (per ara)La principal absència es refe-reix al paper dels tipus de canvi. Cal recordar que la cimera de Londres de 1933 va fracassar per la impossibilitat d’arribar a acords sobre els tipus de canvi d’equilibri, i potser ara no s’ha volgut entrar en un terreny tan relliscós, més enllà de la refe-rència de darrera hora a evitar devaluacions competitives, que cadascú interpreta a la seva manera. Però no es pot oblidar que les setmanes anteriors a la cimera es van produir diversos esdeveniments que tenien en comú suggeriments per reduir el paper del dòlar USA com a moneda de referència interna-cional. Xina va signar convenis comercials amb Argentina i altres països que prescindien del tradicional pagament en dòlars, mentre Brasil, Rússia i la pròpia Xina deixaven anar que caldria potenciar el paper dels Drets Especials de Gir de l’FMI com a unitat de compte alterna-tiva. Les economies emergents no han volgut introduir aquest debat, de moment, al G-20, però caldrà seguir l’escalada d’una qüestió que ben segur es gestio-narà amb saviesa... oriental.

110

100

90

80

70

605 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Juny 1929= 100 Abril 2008= 100

Comparació de l’evolució del comerç internacional a la Gran Depressió i a l’actual crisi (períodes en mesos)

28 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Estats Units 7,3

2012(prev.)

7,4

2007

Mèxic 3,5

2012(prev.)

3,1

2007

Canadà 3,3

2012(prev.)

3,9

2007

Regne Unit 1,6

2012(prev.)

1

2007

Noruega 2,5

2012(prev.)

2

2007

Brasil 2,2

2012(prev.)

3,3

2007

Argentina 0,8

2012(prev.)

0,8

2007

Colòmbia 0,5

2012(prev.)

0,6

2007

Equador 0,5

2012(prev.)

0,5

2007

Egipte 0,6

2007

Nigèria 2,3

2012(prev.)

s/d

2007

Veneçuela 2,1

2012(prev.)

s/d

2007

La producció de petroli al món(en milions de barrils al dia)

2007 2008 2012

Amèrica del 25,8 26,1 27,1

Europa 15,4 15,6 15,9

Ex Unió Soviè- 4 4,1 4,5

Xina 7,6 8,1 10

Resta d’Àsia 9,1 9,4 10,4

Llatinoamèria 5,5 5,6 6,2

Orient Mitjà 6,6 6,9 8,2

Àfrica 3,1 3,1 3,6

OCDE 49,6 50,3 52,1

Món 86,1 88,3 95,8

Demanda

Font: Agència Internacional de l’Energia (AIE)

El mapa del món / INTERNACIONAL 29MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Austràlia 0,6

2012(prev.)

0,6

2007

Russia 10

2012(prev.)

10,5

2007

Xina 3,8

2012(prev.)

3,9

2007

Malàisia 0,7

2012(prev.)

0,8

2007

Índia 0,8

2012(prev.)

0,8

2007

Oman 0,7

2012(prev.)

0,8

2007

2012(prev.)

0,7

Sudan 10

2012(prev.)

s/d

2007

Iraq 2,1

2012(prev.)

s/d

2007

La crisi econòmica està fent disminuir la demanda de petroli a nivell mundial, fins al punt que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha revisat a la baixa els seus pronòstics respecte a la demanda mundial per a l’any 2009. Concre-tament, preveu que baixarà un 1,5% respecte a l’any passat. Aquest descens en la demanda de petroli, però, no posa fi al debat sobre l’esgota-ment d’existències de la que és encara avui la principal font energètica. Els experts més pes-simistes calculen que això pugui passar d’aquí aproximadament 12 anys amb una producció d’entre 90 i 100 milions de barrils al dia, mentre que els més optimistes allarguen aquest termini fins al 2030. Tot i que l’Agència Internacional de l’Energia no s’ha pronunciat clarament, es posiciona amb els més optimistes i treballa amb la idea que el 2030 encara es podrà donar res-posta a una demanda de 120 milions de barrils al dia. Independentment d’això, però, ja ningú posa en dubte la necessitat de promoure un nou model energètic, també evidentment per motius ambientals.

Comença el compte enrere

30 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El president de la Repú-blica Txeca, Václav Klaus, ha nomenat Jan Fischer com a nou primer ministre en subs-titució de Mirek Topolá-nek, que es va veure obli-gat a abandonar el càrrec després que prosperés una moció de censura de l’oposició. El nou primer ministre, Jan Fischer, és un esta-dista de 58 anys sense perfil polític. La seva tasca principal serà esgotar la presidència de la Unió Europea, que els txecs tenen durant aquest semestre, i formar un govern que condueixi el país a la celebració d’eleccions anticipades el proper octubre.

Una vegada assumit el càrrec, el nou primer ministre ha assegurat que arriba al govern com “una persona apolítica i especialista, però com algú amb l’experiència suficient a l’Administra-ció Pública”.Pel que fa al nou equip de govern, Fischer ha dit que “no serà un executiu de nous plans, sinó de feina dura” amb la inten-ció de “treballar al servei del país per portar-lo a les eleccions anticipades amb tranquil·litat i amb tots els compromisos complerts”. El primer ministre escollirà com a nous ministres a candi-dats independents pro-posats pels partits polí-tics. Està previst que el

president del país, Václav Klaus, els nomeni durant el mes de maig. Fins que es produeixi la nova investidura, l’ara primer ministre dimissionari, Mirek Topolánek, haurà de mantenir les respon-sabilitats derivades de la presidència de la Unió Europea que, durant tot aquest semestre, recau en la República Txeca.

Eleccions anticipades En les seves primeres declaracions una vegada nomenat primer ministre, Fischer ha fet referència a la presidència europea, però també a l’especial situació que ha d’afrontar per la crisi econòmica: “Aquest govern haurà

d’afrontar la presidència de la UE i demostrar la seva capacitat per miti-gar l’impacte de la crisi econòmica”. Fischer, director del Centre Naci-onal d’Estadística, també ha recordat que el nou Govern haurà de prepa-rar el pressupost per al 2010, una tasca clau ja que, segons les previsi-ons, el dèficit tributari amenaça amb superar el 4% del PIB tant aquest any com durant el 2010. Durant el seu nomena-ment, Fischer també va remarcar que no té ambicions polítiques i que desitja tornar al seu càrrec al Centre Nacional d’Estadística després de les eleccions anticipades.

Jan Fischer és nomenat primer ministre de la República TxecaEl nou primer ministre txec haurà de treballar per celebrar eleccions anticipades i esgotar la presidència europea que ocupen durant aquest semestre.

CANVIS A LA REPÚBLICA TXECA

InternacionalNOTÍCIES DEL MES

JAPÓ ENGEGA UN PLA D’ESTÍMUL DE 154.000 MILIONS DE DÒLARSEl Govern japonès ha presentat un pla d’estímul fiscal de 154.000 milions de dòlars per a l’exercici del 2009, centrat en la creació d’ocupació i ajuda a empreses. La xifra, que equival al 3% del PIB, vol ser un revulsiu per rescatar l’economia d’un país que ha de sortir de la pit-jor recessió dels darrers 50 anys, a través d’inversions i ajudes en eficiència energètica, educació i salut. Aquest pla d’estímul és el tercer que es porta a terme en els dar-rers mesos. El primer ministre, Taro Rosteixo, va explicar que amb les mesures proposades pel seu gabinet pre-tenen crear dos milions d’ocupacions en tres anys i dur la demanda a nivells entorn als 60 bilions d’iens (597.840 milions de dòlars).

XINA OBSERVA ELS PRIMERS SIGNES DE RECUPERACIÓ EN LA SEVA ECONOMIAEl primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha afirmat que l’economia del país ha mostrat signes positius durant el primer trimestre de l’any, com a conseqüència del pla d’estímul econòmic adoptat el mes de novembre. “Xina no pot salvar el món i tampoc pot sobreviure sense el món. Hem de fer tot el possible per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi”, ha dit el primer ministre xinès. El diri-gent considera signes positius que la demanda domès-tica hagi augmentat de forma sostenible i la inversió en actius fixos hagi crescut a bon ritme. Al mateix temps, les importacions i exportacions han registrat un cert augment mensual. D’altra banda, s’ha elevat l’índex de gerents de compres i el de confiança empresarial de la indústria manufacturera.

L’FMI ACONSELLA ALS PAÏSOS DEL CENTRE I L’EST D’EUROPA QUE ADOPTIN L’EUROEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha assegurat en un informe que els estats del centre i l’est de la Unió Europea (UE) haurien de considerar la possibilitat de substituir les seves monedes nacionals per l’euro, tot i que no s’uneixin formalment a l’Eurozona. Segons l’FMI,l’entrada a l’euro “ofereix als països de la UE els majors beneficis en termes de resoldre el deute acumulat amb monedes estrangeres, acabar amb la incertesa i restau-rar la confiança”. Si no entren a formar part de la zona euro, els països que vulguin tancar el seu deute extern hauran de portar a terme una “reducció massiva del creixement domèstic”. Segons un dels diaris econòmics més prestigiosos, Financial Times, l’informe podria reini-ciar el debat sobre les estratègies a adoptar per ajudar a l’Europa central i de l’est.

FRANÇA CONTINUA OPOSANT-SE A L’ENTRADA DE TURQUIA A LA UE MALGRAT LA PETICIÓ D’OBAMAEl president francès, Nicolás Sarkozy, reitera la seva oposició a l’entrada de Turquia a la UE i asse-gura que la “immensa majoria” dels estats membres comparteixen la posició francesa. Amés, destaca que, a qui correspon decidir sobre la candidatura turca és als estats membres. Sarkozy va fer aquestes declaracions a la cimera de Praga, després del sugge-riment del president dels Estats Units, Barack Obama, perquè la Unió Europea accepti l’adhesió de Turquia. “Jo treballo braç a braç amb Barack Obama, però trac-tant-se de la UE, correspon als estats membres decidir”, ha dit Sarkozy. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha afirmat que acull amb “satis-facció” les declaracions d’Obama sobre Turquia.

Obama aixeca les restriccions d’enviament de remeses a Cuba Fidel Castro demana que aquestes decisions siguin el principi de la fi del bloqueig, imposat per John F. Kennedy i vigent des de fa 47 anys.

NOVETATS A LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS UNITS I CUBA

NÚRIA CABRERA

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha ordenat que s’aixe-quin les restriccions als viatges de familiars i a l’enviament de remeses a Cuba. Una vegada entri en vigor aquest canvi, tothom que ho vulgui podrà enviar paquets d’ajuda humanitària i diners als ciutadans de l’illa. Segons fonts de l’administració norda-mericana, l’aixecament de les restriccions pretén “donar suport al desig del poble cubà de deter-minar el seu destí”.L’aixecament de les res-triccions significarà per a les famílies poder viatjar a Cuba sense cap límit temporal o de freqüèn-cia. També es podran fer

enviaments de materials a l’illa, com ara eines per a la pesca o llavors. D’altra banda, surt bene-ficiat el sector de les comunicacions, amb la possibilitat de pagar des de l’exterior els telèfons mòbils dels residents a Cuba. Amb aquesta nova política en relació a Cuba, Obama trenca

amb el pla de George W. Bush, que va endurir les restriccions amb l’objec-tiu d’accelerar els canvis a l’illa, una iniciativa que ha fracassat. El govern dels Estats Units ha demanat a Cuba que no interfereixi en els enviaments. “Ningú ha d’intervenir en les relacions familiars cuba-

nes, ni tan sols el govern cubà”, ha assegurat el portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs.

Posar fi al bloqueigL’expresident cubà, Fidel Castro, ha cele-brat l’aixecament de les restriccions, però també ha recordat que encara existeix el bloqueig: “Del bloqueig, que és la més cruel de les mesures, no s’ha dit ni una paraula. Així se li diu piadosa-ment al que constitueix una mesura genocida. El mal no es determina només pels seus efectes econòmics. Constant-ment costa vides huma-nes i ocasiona patiments dolorosos als nostres ciutadans”.

Mauricio Funes té 49 anys i és periodista. / ARXIU

lització comercial, mitjançant la signatura d’acords comerci-als bilaterals amb la major part dels països amb què manté re-lacions econòmiques. Es tracta del país amb més acords sig-nats a nivell mundial.Actualment, Xile continua les negociacions per formar part de l’Organització per a la Coo-peració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), una posi-ció que depèn del compliment d’una sèrie de requisits en els àmbits econòmic i social, que fan referència a les polítiques d’ocupació. Una de les primeres empreses que ha escollit Xile per desen-volupar els seus projectes en temps de crisi és la multinaci-onal IBM, que ha inaugurat el seu primer Service Desk durant el mes d’abril. D’altra banda, Aguas Andinas, filial d’Aigües de Barcelona (Agbar), ha revi-sat els seus projectes i ha aug-mentat el seu pla d’inversió

Sobre el terreny / INTERNACIONAL 31MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

FÒRUM D’INVERSIONS A XILEA principis del mes d’abril es va celebrar el Fòrum d’Inversions, un espai de trobada entre inversors estrangers, empresaris i emprenedors xilens que volen comercialitzar internacionalment els seus productes i serveis. Va comptar amb la participació de 18 països, interessats en invertir a Xile i fer servir aquest país com a plataforma de negocis per desenvolupar la seva activitat a l’Amèrica Llatina.“Som una plataforma per Llatinoamèrica, amb tractats amb la totalitat dels països de la regió, i també, una porta als països de la zona d’Àsia i el Pacífic, una de les regions més dinàmiques del món, a més de tenir tractats de lliure comerç amb la Xina, el Japó, Corea, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur”, va afirmar el ministre d’Economia xilè, Hugo Lavados, durant la seva intervenció en aquesta trobada. El ministre va convidar a invertir a Xile: “Encara que les condicions internacionals no són favorables, Xile ha presentat rendiments superiors a la mitjana, som una economia sòlida”.

Actualment, Xile continua les negociacions per formar part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). / ARXIU

OPORTUNITATS DE NEGOCI A L’AMÈRICA LLATINA

Són molt nombrosesles empreses espanyolespresents a Xile

Xile és una de les economies més sòlides de l’Amèrica Llatina i s’ha convertit en tot un referent

Xile vol dinamitzar les inversions estrangeres en temps de crisi Sectors com l’energètic, la construcció i les telecomunicacions són els àmbits on es troben les millors oportunitats de negoci en inver-sions i exportacions. A més, Xile ofereix una bona posició com a porta d’entrada a la resta de mercats llatinoamericans.

NÚRIA CABRERA

Xile compta amb una de les economies més sòlides de l’Amèrica Llatina, convertint-se en un referent al seu conti-nent, i en una porta de prestigi per entrar al mercat sudameri-cà. Per aquest motiu, des dels organismes i les institucions de Xile, es té l’objectiu de continu-ar la tendència de creixement de les inversions estrangeres en el país, sobretot en un mo-ment en el qual la crisi colpeja de forma general.De fet, segons la previsió de di-versos experts consultats pel Banc Central de Xile, l’econo-mia del país es contraurà un 0,5% el 2009, xifra molt llunyana de la variació positiva del 0,2% que es preveia el passat mes de març. Es tracta de la setena re-ducció de forma consecutiva de la previsió de creixement per aquest any, segons una enquesta publicada pel Banc Central de Xile. Si es compleix aquesta previsió, 2009 seria el primer any de contracció de l’economia xilena des de 1999, quan per efectes de la crisi asi-àtica, el PIB va caure un 2,6%. Per l’any 2010, els experts man-tenen la previsió d’un creixe-ment del PIB del 3%, i d’un 4% pel 2011.Xile segueix una política d’ober-tura econòmica internacional, també coneguda sota el nom de regionalisme obert, a través d’un procés continu de libera-

a Xile per aquest any, de prop d’uns 170 milions de dòlars. Durant l’any 2008, van iniciar els seus negocis a Xile empre-ses multinacionals com les es-panyoles Saba Aparcamientos i GlobalVia Infraestructuras S.A., i GV Cayman Trust i Mer-rill Lynch.

Oportunitats als sectors tradicionalsLes empreses espanyoles compten amb molt de prestigi en diferents sectors de l’econo-mia, que fan referència a la tra-dició d’inversió de les empreses de capital espanyol a Xile. Així mateix, els sectors bàsics d’in-versió són els sectors habituals de destinació de la inversió es-panyola a Xile, com l’energètic (electricitat, gas i aigua), les te-lecomunicacions, els serveis fi-nancers i la construcció. A més, hi ha d’altres sectors que estan començant a mostrar-

se com a noves oportunitats de negoci, adquirint força interès. En aquest sentit, es troben les energies renovables no conven-cionals, especialment l’energia eòlica, les minicentrals hidràu-liques, l’eficiència energètica i el biodièsel. També, els serveis de salut i benestar, els serveis logístics i de distribució, els serveis personals, els serveis culturals i la indústria agroali-mentària.Pel que fa a l’exportació de productes a Xile, destaquen, pel seu potencial, els béns de capital (material de transport, maquinària i equips agrícoles i industrials, equips per a la construcció, equips elèctrics i de mesurament, electromedici-na) i els béns intermedis (pro-ductes químics, components per a vehicles, equipament mè-dic i hospitalari, materials de construcció, material elèc-tric, suro, pedra calcària), es-pecialment aquells que no es

produeixen a Xile ni són ex-portats per empreses xilenes internacionalitzades.

Espanya, soci prioritariLes empreses espanyoles són unes de les més nombroses al país. Potencien Xile com un lloc clau per a la seva estratè-gia de negocis, i formen part dels sectors estratègics de l’economia xilena. Al sector d’electricitat, aigua i gas, una de les principals empreses és Endesa Xile (la més important, amb el 40% del mercat). També hi estan presents Xile Iberdrola, Rep-sol YPF, Elecnor, Abengoa o Inima.En transports i telecomunica-cions, es poden trobar empre-ses com Telefónica, present en el mercat de telefonia fixa (70%), mòbil, mitjançant la marca Movistar (47%) i banda ampla (43%).Pel que fa a la construcció, són moltes les empreses es-panyoles que estan presents a Xile a través de diverses con-cessions en infraestructures. OHL, ACS, Acciona i Sacyr-Vallehermoso estan desen-volupant diferents projectes d’autopistes al país.Finalment, en el sector de serveis financers, cal desta-car BSCH (22% del negoci es-trictament bancari) a través de diferents empreses parti-cipades i de la marca Banco Santander Santiago, i el BBVA (8% del negoci bancari).

DADES GENERALSPoblació: 16,9 milions

Superfície: 755.838,7 km2

Capital: Santiago de Xile

Sistema polític: República presidencialista

Inflació: 8,7% (2008), 3% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 3,2% (2008), -0,5% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Xina (14,8%), Estats Units (12,5%), Japó

(10,5%), Països Baixos (5,8%), Corea del Sud (5,7%), Itàlia (5,1%), Brasil (5%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Ministerio de Economía de Chile, Instituto Nacional de Estadísticas de Chile, Banco Central de Chile.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 33

ESCENARI GLOBAL

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

CARLES CHACÓN

ACC1Ó, la institució nas-cuda de la unió de CIDEM i COPCA, preveu mobilitzar 460 milions d’euros en pro-jectes per a la internacio-nalització de les empreses catalanes. Del total del pres-supost, 173 milons pretanyen a la institució i la resta s’ar-ticulen mitjançant préstecs i acords amb l’Institut Català de Finances. La iniciativa ha nascut, en bona part, per frenar les con-seqüències del canvi de cicle econòmic actual, que fa que moltes empreses hagin de retallar despeses en àmbits tan fonamentals com la inter-nacionalització i la innova-ció. De fet, ACC1Ó, adscrita al Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, ha augmentat un 20% la partida per a aquest tipus d’acció.

Fons perdutDesprés de diversos plans de recuperació i d’ajut, les empreses catalanes seguei-xen demanant, cada dia, faci-litats per accedir al crèdit. Durant els darrers mesos

moltes d’aquestes empre-ses han desaparegut, vícti-mes d’una sequera de diners insostenible. Les accions d’ACC1Ó van en la línia de la recuperació de les empre-ses, però amb un valor afegit: fer-ho des de la innovació i la internacionalització. Prop de 73 milions d’euros es destinaran a projectes i ajuts a fons perdut, per tal d’afavo-rir un element clau en l’expan-sió de les empreses catalanes: els processos d’internaciona-lització en les diferents fases; iniciació, expansió i conso-lidació. La directora gene-ral d’ACC1Ó, Carme Botifoll, destaca la necessitat de refor-çar els instruments que faci-litin l’accés al crèdit de les empreses catalanes amb l’ob-jectiu d’impulsar la realitza-ció de projectes d’innova-

ció i internacionalització. En aquest sentit, Botifoll explica que “en un moment com l’ac-tual, aquestes línies de prés-tecs amb condicions pre-ferents per a les empreses catalanes representen una injecció de liquiditat que per-metrà seguir apostant per la innovació i la internaciona-lització per tal d’augmentar la competitivitat”. Els ajuts oferts per la institució prete-nen ajudar les empreses per

tal de superar amb èxit la crisi actual amb un model de funcionament millorat, basat en la innovació.

InternacionalitzacióUn dels reptes més difícils de dur a terme en aquest moment és la seva interna-cionalització, exportant pro-ductes o obrint plantes de producció a l’estranger. En aquest sentit, ACC1Ó refor-çarà els programes d’inicia-

ció a l’exportació destinats a petites i mitjanes empreses amb fase d’inici a la interna-cionalització, amb un asses-sorament adaptat a cada empresa per definir estratè-gies concretes. Per a aquest fi, l’entitat disposa de 35 ofici-nes arreu del món, que pres-ten els seus serveis i noves oportunitats a les empreses, sobretot en mercats emer-gents i amb potencial de crei-xement.

La Generalitat intenta donar aire a les empreses catalanes amb un altre pla d’ajudes

Atreure multinacionals, el gran repte

Especial Grans empreses de Catalunya

Són ja moltes les ajudes i inversions que les adminitracions han destinat a la lluita contra la crisi, però el cert és que les empreses es queixen que el líquid no arriba. ACC1Ó destinarà 460 milions per a la internacionalització i innovació de les empreses catalanes, en el que constitueix un intent més de l’Administració per contrarestrar l’actual cicle econòmic advers.

“Els recursos destinatsa innovació i internacionalització han crescut un 20%”

ACC1Ó destinarà 73 milions d’euros a fons perdut per a afavorir l’expansió de les empreses catalanes. / FOTO: CEDIDA

34 ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

DAVANT EL PES ESPECÍFIC DE COMPANYIES COM TELEFÓNICA O EL CORTE INGLÉS, AMB SEU A MADRID, CATALUNYA AMB PROU FEINES ACONSEGUEIX ATREURE L’ATENCIÓ DE LES GRANS CORPORACIONS.El Sector

Només dotze empreses del ‘Top 100’ estatal tenen seu a CatalunyaCatalunya segueix tenint un paper secundari quan es tracta de grans empreses. En el rànquing de les 100 empreses espanyoles que més facturen, només hi apareixen 12 amb seu a Catalunya, i d’aquestes, moltes són en realitat multinacionals propietat de grans grups d’altres països.

Principals empreses a Catalunya, segons treballadors

Font: IBERINFORM

AURELI VÁZQUEZ

Barcelona és una ciutat reconeguda mundial-ment pel seu reclam tu-rístic, pel talent dels seus artistes i pel seu clima, però encara està molt lluny de ser-ho per la po-tència dels seus negocis. Malgrat els avenços fets en aquesta direcció, la realitat constata que Ma-drid segueix sent l’objec-tiu per a les grans corpo-racions, amb un domini aclaparador. La prova és que, si analitzem el ràn-quing de les 100 empre-ses més grans de l’Estat, només n’hi ha 12 que tin-guin seu a Catalunya. De fet, moltes d’aquestes empreses no són catala-nes, sinó filials d’altres empreses multinacio-nals o estatals. Tot i així, si treiem la facturació d’Endesa, les 11 restants no sumen ni la factura-ció de Telefónica.

Automoció: un sector tocatDintre d’aquest grup d’empreses hi figuren dues del sector de l’au-tomoció: Seat-Volkswa-gen i Nissan, ambdues immerses en un procés d’ajustament a les exi-gències de la crisi. Pel que fa a Seat, en el mo-ment de tancar aquesta edició, encara no es-tava clara la decisió fi-nal de fabricar a Seat-Martorell el nou model Q3 d’Audi, tot i que les previsions eren opti-

mistes. En el grup figura també Sony España, que al llarg dels últims mesos ha protagonitzat un fort conflicte amb els sindi-cats, degut a l’aplicació d’un exigent pla de via-bilitat.

Celsa, en creixementDins del ‘Top 100’ esta-tal s’hi han ‘colat’ també Gas Natural, FCC i Celsa. En aquest darrer cas, al contrari que en el de l’automoció, s’ha pro-duït una notícia gairebé insòlita: la companyia –integrada per les firmes Compañía Española de Laminación, Nervacero i Global Steel Wire– ha suscrit un crédit per va-lor de 450 milions d’eu-ros, operació que ha re-querit la participació de vint-i-set bancs. De fet, durant l’any 2008, Celsa ha aconseguit millorar la seva facturació de 2007 en un 16%, arribant als 5.600 milions d’euros.

Spanair: ara sí, empresa catalanaUna altra empresa que ha estat notícia és Spa-nair, que passa de ser empresa balear –tot i que de capital estran-ger– a catalana, des-prés de ser adquirida per un grup d’empresa-ris i institucions locals. Fins ara, l’empresa era propietat de la societat Scandinavian Airlines, però després d’aquesta operació –que ha su-

posat una ampliació de capital de 100 milions d’euros– l’empresa nòr-dica només conservarà un 19,9%. El 80,1% res-tant queda en mans del grup Iniciatives Empre-sarials Aeronàutiques (IEASA), una societat encapçalada per Tu-risme de Barcelona, la societat de capital risc Catalana d’Iniciatives i Fira de Barcelona, en-tre d’altres. El grup vol aprofitar el potencial de la nova terminal de l’ae-roport per impulsar el creixement de Barce-lona com a plataforma turística i de negocis.La llista es completa amb tres empreses del sector de l’alimentació: Lidl Supermercados, Nestlé España i Ca-prabo, aquesta última adquirida recentment pel grup Eroski. El cas de Lidl –de capital ale-many– destaca perquè és una de les poques empreses que poden pressumir d’haver in-crementat la seva factu-ració durant l’any 2008 un 11,9%, fins arribar als 4.500 milions.

0

2000

4000

6000

8000

10000

Gas

Nat

ural

8711

Ende

sa

Seat

Nis

san

Mot

or I.

Crite

riaCa

ixaC

orp

Capr

abo

Nes

tlé Lidl

Cels

a

7858 6250 6150 3421 3410 2426 2309 1952 1900 1350

Volk

s.Au

di

FCC

Cons

.

PRESÈNCIA CATALANA AL ‘TOP 100’ ESTATAL(empreses amb seu a Catalunya, independentment del la procedència del seu capital)

RC Empresa Sector Ciutat Facturació1 Endesa Energia Barcelona 22.836

2 Gas Natural Gas Barcelona 13.544

3 Grup Celsa Metal·lúrgic Castellbisbal 5.600

4 Seat Automoció Martorell 4.816

5 Lidl Alimentació Montcada i Reixac 4.532

6 Nissan Automoció Barcelona 4.060

7 Criteria Caixa Corp Financer Barcelona 3.774

8 FCC Construcción Construcció Barcelona 3.564

9 Caprabo Alimentació L’Hospitalet 2.188

10 Sony España Electrònica Barcelona 2.605

11 Nestlé Alimentació Esplugues 2.053

12 Spanair Aeronàutic Barcelona 1.000

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA, A PARTIR DE DIFERENTS RÀNQUINGS.

Comparativa: Rànquing Estatal vs Rànquing catalàAplicant com a criteri el nombre de treballadors

FONT: IBERINFORM

Catalunya Empresa Espanya

1r. Endesa 10è2n. Seat 15è3r. Volks. 16è4t. Gas N. Com. 33è5è Nissan 40è

Catalunya Empresa Espanya

6è FCC Constr 41è7è Gas Nat. 45è8è Sony 57è9è Criteria C. 59è10è Caprabo 61è

Treient Endesa,les empreses catalanes del ‘Top 100’ no sumen ni la facturació de Telefónica

Les instal·lacions de Seat a Martorell donen feina a prop de 5.000 persones. / FOTO: DAVID. FERNÀNDEZ

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 35

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

A. VÁZQUEZ

“A Barcelona, la di-

mensió és local, men-

tre que a Madrid tot

adquireix una projec-

ció global. Barcelona

és una ciutat que as-

pira a Estat, i Madrid,

en canvi, és l’Estat

que intenta ser ciu-

tat”. Aquesta afirmació no és d’un economista ni tampoc d’un polític, sinó del director del Museu Nacional Cen-tro de Arte Reina Sofía, Manuel Borja-Villel. El cert és que pot servir per resumir el que les estadístiquen ens diuen respecte a la distribució de les grans empreses: el gruix es concentra a Madrid. Barcelona pot lluitar en aquesta bata-lla, però a dia d’avui té les de perdre.L’anàlisi de les dades permet extreure tot ti-pus de conclusions amb matisos ben diferents, però la constant és sempre la mateixa: Bar-celona i Madrid són les ciutats de les grans em-preses per excel·lència, però el domini inqüesti-onable és de Madrid.Així, si examinem les dades de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya (Idescat), veurem que a Espanya hi ha 6.465 empreses amb més de 200 treballadors, de les quals 2.494 –un 38,5%– són a Catalunya. Aquest

percentatge és real-ment molt alt si tenim en compte que, en el còmput del PIB, Cata-lunya aporta prop d’un 18%, mentre que a efec-tes poblacionals repre-senta aproximadament un 16%.

Catalunya concentra un 23%Ara bé, altres dades no resulten tan favorables. Per exemple, si utilit-zem com a referència el rànquing de les 5.000 empreses més grans d’Espanya, trobem que el percentatge de parti-cipació catalana es re-dueix al 23,7%. La co-munitat de Madrid, en canvi, concentra un 32%. Es pot veure el got mig ple o mig buit: d’una banda, la diferència és clara. Madrid supera de gairebé 10 punts Ca-talunya. D’altra banda, però, es pot treure una conclusió positiva gi-

rant el cap enrere: el ter-cer ‘perseguidor’ seria la comunitat d’Andalu-sia, amb només un 8,2%. Aquesta altra visió situa Catalunya com una de les dues grans ciutats de negocis. Això sí: sempre la segona.L’anàlisi de les dades admet encara un nou matís, en aquest cas favorable a la comuni-tat de Madrid. Mentre Barcelona, que repre-senta un 16% de la po-

blació estatal, concen-tra un 23% de les grans empreses, Madrid, que representa un 13,6% de la població, en concen-tra el 32%. En resum: amb menys ‘pes espe-cífic’, el resultat és cla-rament més favorable. En l’extrem contrari se situa Andalusia: amb un 17,8% de població, només aconsegueix atreure l’atenció d’un 8,2% de les grans em-preses.

Contrast amb el ‘Top 10’ espanyolEl contrast de les grans empreses que tenen seu a Catalunya i les que te-nen seu a Madrid –ge-neralment a la mateixa capital– es reflecteix clarament quan s’ana-litzen les dades de tre-balladors i facturació del ‘Top 10’ espanyol. Telefónica, que lidera el rànquing, va ingres-sar gairebé 58.000 mi-lions d’euros l’any pas-sat, amb un benefici net de 7.590 milions d’euros. Cepsa, per la seva banda, factura més de 25.000 milions, l’equivalent a cinc ve-gades els ingressos de la catalana Celsa. Rep-sol, una altra de les grans companyies es-panyoles, va obtenir un benefici net de 2.711 milions d’euros l’any passat.

MÉS DE LA MEITAT DE LES GRANS EMPRESES DE L’ESTAT ESTAN LOCALITZADES A MADRID O A CATALUNYA. LA MAJORIA D’ELLES, PERÒ, SEGUEIX PREFERINT LA CAPITAL, TAL COM REFLECTEIXEN LES ESTADÍSTIQUES.El Sector

Madrid i Catalunya concentren un 55% del potencial empresarial de l’Estat

Evolució de les empreses de més de 200 empleats a Catalunya

FONT: IDESCAT

Evolució de les empreses de més de 200 empleatsa Espanya

FONT: IDESCAT

Madrid i Catalunya reuneixen les principals empreses del conjunt d’Espanya. Totes dues representen, en conjunt, un 55% del potencial econòmic de l’Estat. Això sí: les forces no estan equilibrades; mentre Madrid atreu un 32% de les grans corporacions, Catalunya ‘només’ n’aconsegueix un 23%.

0

500

1000

1500

2000

2500

2239

2006

2340 2494

2007 20080

10002000300040005000600070008000

5658

2006

6073 6465

2007 2008

A Espanya hi ha unes 6.500 empresesamb més de 200 empleats, de les quals 2.500 -un 38%- estan localitzadesa Catalunya

Antoni Brufau, president de Repsol, una de les empreses del ‘Top 5’ espanyol. / FOTO: CEDIDA

MERCADONA, LA GRAN EXCEPCIÓ

Dins del ‘Top 100’ de les grans corporacions espanyoles, Mercadona és una de les excepcions. Resulta difícil trobar empreses fora de Madrid o Barcelona, i molt menys entre les 10 primeres. L’empresa -que ha protagonitzat una ascensió meteòrica als últims anys- té seu a Tavernes Blanques (València) i suma més de 13.000 treballadors. L’any 2008 va facturar 15.379 milions d’euros, un 10% més que al 2007. El benefici net, en canvi, es va reduir un 5%, però tot i així va superar els 300 milions d’euros. La companyia va tancar 2008 amb 1.210 centres, 73 més que l’any anterior. De fet, la companyia té plans optimistes per a 2009, ja que preveu crear 500 nous llocs de treball.

36 ESPECIAL: Grans empreses de Catalunya / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

FORTALESES

DEBILITATS

La nova indústria ja genera el 66% del valor afegit i representa el 55,8% del total d’ocupació a Catalunya

Les grans empreses catala-nes han mostrat les primeres grans evidències de l’actual crisi econòmica i això s’ha vist reflectit als comptes de l’exercici 2008. Si bé és cert que les grans empreses dis-posen d’un marge més gran de liquiditat que la petita empresa, situacions conjun-turals com l’actual posen de rellevància alhora un escàs marge de flexibilitat i agilitat davant possibles imprevistos. Moments de recessió preci-pitats com l’actual es veuen accentuats per un excés de la màquina burocràtica inherent a la seva dimensió. Un altre factor que ha debilitat molt les grans empreses és l’endu-riment de les condicions per tal d’accedir al finançament, especialment necessari quan es vol sobreviure pensant en el creixement futur. Tot i que ha sigut el segment de les pimes on més s’han accen-

tuat aquestes restriccions, les grans empreses també han patit el fre creditici.

Descens pronunciat de l’ampliació de capitalD’altra banda, cal destacar que l’ajustament dels pressu-postos ha impactat negativa-ment en la inversió d’aques-tes en innovació i recerca. El teixit català empresarial català està dominat per la petita empresa, amb una baixa capacitat per a invertir en innovació. Les darreres dades de l’IDESCAT cons-taten que, segons el contin-

gut tecnològic (R+D), en el darrer trimestre de l’any les vendes a l’estranger de pro-ductes del nivell tecnològic baix presenten una taxa de variació positiva. En canvi, els nivells tecnològics alt, mitjà-alt i mitjà-baix registren decrements. En concret, les vendes de productes de nivell tecnològic alt van disminuir un 7,6% interanual. El risc de perdre valor afegit podria debilitar aquestes empreses, exposant-se encara més a un risc de deslocalització. Per

últim, cal destacar que l’am-pliació de capital de socie-tats mercantils a Catalunya durant el febrer del 2009 ha disminuït un 25,9%, així com el nombre de societats que l’han ampliat, que s’ha reduït un 18,6%, si es compara amb els valors d’un any enrere.

Connexions pendentsSegons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en els dos primers mesos de l’any, i en relació al mateix període del 2008, l’ampliació

de capital de societats mer-cantils decreix tant a Catalu-nya (-13,7%), com al conjunt de l’Estat (-21,5%). No podem oblidar tampoc les assignatures pendents en l’àmbit de les infraes-tructures: el quart cinturó, l’escassa disponibilitat de vols transoceànics o l’adap-tació dels trens catalans amb la xarxa ferroviària euro-pea són alguns dels reptes més importants que afecten directament al transport de mercaderies.

L’escassa inversió en innovació pot fer perdre posicions davant la competència dels països emergents

L’esgotament del model pro-ductiu català i espanyol, acce-lerat per la crisi financera, ha donat pas al torn d’un nou sector central de l’economia catalana: la nova indústria. Així ho posava de manifest el secretari d’Indústria, Antoni Soy, durant la presentació d’un estudi encarregat per l’Observatori de Prospectiva Industrial. Les estructures econòmiques de les últimes tres dècades han canviat, donant protagonisme a un sector format per empreses del sector terciari que ofe-reixen serveis de producció, de comercialització, de sub-ministraments energètics, de transports, de comunicacions i financers, i entre els quals també s’ha de considerar el que tradicionalment s’ha entès per indústria. Segons l’estudi encarregat per l’Observatori de Prospectiva Industrial, la nova indústria genera el

66% del valor afegit del país i representa el 55,8% del total d’ocupació a Catalunya.

Economia catalana obertaRecentment, el president de la Generalitat posava de relleu en un discurs les forta-leses de l’economia catalana. “La nostra és una economia molt oberta (71% respecte el 56% d’Espanya) i amb capaci-tat per competir a l’exterior “el 30% de les exportacions espanyoles són catalanes; un 40% si parlem de les exporta-cions amb més valor afegit”, explicava Montilla el passat

mes de març al discurs ‘Cata-lunya, política i economia avui’ al Cercle Financer. El president va posar èmfasi en el lideratge de Catalunya en dos àmbits: d’una banda, Catalunya és el primer clús-ter agroalimentari d’Europa en volum de facturació. I en segon lloc, està esdevenint el clúster logístic més impor-tant de la Mediterrània, grà-

cies als Ports de Barcelona i Tarragona.L’expansió internacional pot actuar com a punt d’equilibri davant el risc de deslocalitza-ció empresarial. Així, el presi-dent feia esment de l’entrada de la companyia tèxtil Javier Simorra al mercat xinès o les negociacions de la farma-cèutica Grífols per entrar al Japó. A més, la multinacional

Alstom ha decidit instal·lar a Barcelona la seu mundial del seu negoci d’energies reno-vables, després de l’adquisi-ció d’Ecotecnia. Cal destacar també que el departament d’Economia acaba d’anunciar ajuts de 150 milions d’euros per adquisicions de noves empreses i fusions, dirigides a empreses que facturin més de 30 milions l’any.

L’expansió internacionalpot actuar com a punt d’equilibri davant el risc de deslocalitzacióempresarial

Les infraestructures portuàries són un dels punts forts de Barcelona i Tarragona / FOTO: CEDIDA

AMPLIACIONS DE CAPITAL DE SOCIETATS MERCANTILS (Febrer 2009)

Valor Absoluta % mes % acumulatCapital (en milions d’euros) 873,1 -305,1 -25,9 -13,7

Nombre de societats mercantils 1105 -253 -18,6 -13,6

FONT: IDESCAT

Les vendes de productes de nivell tecnològic alt van disminuir un 7,6% interanual

ESPECIAL: Grans empreses de Catalunya / EL DAFO 37MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Catalunya ha potenciat la vin-culació dels equips de recerca universitaris i dels parcs cien-tífics amb el món empresari-al. Les sinèrgies que es poden crear, juntament amb un crei-xent augment dels pressu-postos públics per inversió, poden compensar l’escassa inversió que les empreses po-den dedicar a R+D i reforçar així la seva competitivitat en un entorn de crisi. A més de la innovació, la internacio-nalització es perfila com un punt de recolzament cabdal per aquestes empreses. En resposta a aquesta necessitat, des de la Generalitat, els ins-truments financers d’ACC1Ó preveuen mobilitzar 460 mi-lions d’euros per tal d’enfor-tir l’empresa catalana davant l’actual context econòmic.

Imant d’inversióD’altra banda, Catalunya i Barcelona es mantenen en

una posició privilegiada com a punt de destinació d’inver-sió estrangera. Sens dubte, la seva situació geogràfica és una de les principals motiva-cions de les grans empreses a l’hora de decidir instal·lar-se aquí. Motor important de l’eco-nomia espanyola, Catalunya és una regió amb una gran tradició d’inversió estrange-ra i l’àrea de Barcelona con-centra un base empresarial estrangera molt arrelada i re-llevant que ara més que mai cal cuidar. Madrid és la capital, però Ca-talunya actua com a enllaç entre el mercat peninsular i la resta del continent, i aquest és un punt de gran interès per a les grans multinacionals.

Per treballar i per viureSegons l’European Cities Monitor (Cushman & Wakefi-eld), Barcelona era al 2008 la

primera ciutat d’Europa que més progressava, la primera ciutat d’Europa en qualitat de vida per als treballadors i la cinquena preferida per ubicar-s’hi, fet que no només atrau a les grans empreses sinó també als treballadors altament qualificats. Cal que les grans empreses estiguin atentes per atreure inversions d’empreses d’altres països.

Portes enforaEn sentit contrari, cal estar atents també a les possibi-litats de creixement portes enfora. Així ho ha constatat l’Observatori de Mercats Ex-teriors d’ACC1Ó a l’estudi ‘Tendències de futur i opor-tunitats d’internacionalitza-ció en sectors estratègics de la Xina i la Índia”. Per a les empreses farmacèutiques ca-talanes, per exemple, la Xina representa un gran mercat bi-otecnològic.

AMENACES

OPORTUNITATS

La pressió dels sindicats s’afegeix com a nou cavall de batalla per a les grans empreses catalanes

Innovació i internacionalització, claus per enfortir la gran empresa i evitar la deslocalització davant la crisi

Entre les deu primeres grans empreses radicades a Cata-lunya figuren Seat, Nissan España i Sony. Són empre-ses que, més enllà dels seus resultats, han destacat pels seus sonadíssims EROs. Acomiadaments temporals, congelacions salarials i pre-jubilacions més que anti-cipades han afegit un nou punt de conflicte empresa-rial que accentua la seva debilitat: la pressió sindical. Davant d’aquest context, els sindicats han passat a jugar un paper actiu durant els processos de negociació amb la direcció. Enmig de la crisi, l’excessiva pressió sindical pot desencadenar situacions límit com les que s’estan produint a França, on no han deixat de mul-tiplicar-se accions com el segrest d’empresaris per part dels treballadors afec-tats per processos d’acomia-

daments massius. Fins i tot, el cap del principal sindicat francès, la Confederació General del Treball (CGT), Bernard Thibault, defensava com a legítimes aquest tipus d’accions.

Madrid, la capital alegreMadrid i Catalunya con-centren més del 55% de les empreses a Espanya i només el 30% de la població, cons-tatant la seva forta influèn-cia com a pols d’atracció a les grans empreses. Segons les darreres dades de l’anà-lisi corresponent al rànquing de les 5000 empreses més grans elaborat per Iberin-form, Madrid té més empre-ses entre les 1.000 primeres, moltes d’elles multinacio-nals que tenen la seu social en la capital o voltants, i amb predomini de sectors relacionats amb serveis. Al contrari, Catalunya té

moltes més empreses que Madrid entre les empreses de 1.000-5.000, predominant sectors més relacionats amb la indústria i afins. Poc des-prés de constituir-se l’Asso-ciació Madrilenya d’Empre-saris i Directius Catalans (AMECAT), la seva presi-denta, Carolina Pitarch, explicava que “no hi ha

dificultats afegides” a crear negoci a Madrid o Cata-lunya, però sí assegurava que es perceb que “un gran flux d’empreses catalanes estan traslladant la seva seu comercial o estan migrant a Madrid”. Davant la crisi eco-nòmica, doncs, existeix una “diferència” entre Madrid i Barcelona. “Hi ha una alegria

més gran a nivell financer a Madrid”, tant en l’estudi de projectes empresarials com en les ajudes a emprenedors. A la consegüent fugida de talents, s’afegeix l’escassetat de projectes empresarials amb elevat valor afegit i que suposen un risc de perdre el tren tecnològic en compara-ció amb altres territoris.

La pressió sindical ha sigut especialment intensa al sector de l’automoció / FOTO: ARXIU

La Xina és al punt de mira de les grans farmacèutiques. / FOTO: ARXIU

38 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

ÀGORA

1. El principal repte és aconseguir que les empreses catalanes siguin capda-vanteres en el sectors estratègics de la indústria i el serveis, que tinguin capacitat d’internacionalitzar-se per obrir nous mercats, i no per desloca-litzar-se.Cal un model de gran empresa, que la seva competitivitat sigui per l’excel·-lència de la seva producció, per la qualitat de l’ocupació i per tenir cen-

tres de recerca capdavanters.I també calen més grans empreses catalanes i que apostin per la coo-peració empresarial. Un dels proble-mes de les empreses catalanes és que l’atomització les fa menys competi-tives, per tant sumant empreses de petites dimensions es poden crear grans empreses.

2. Les empreses grans poden estar més preparades perquè tenen millor accés al finançament o perquè moltes d’elles són tractores dels seus sec-tors. Però les empreses més ben pre-parades són aquelles que han fet els deures en crear un model productiu basat en la competitivitat, no en els costos baixos, sinó en la qualitat de productes i en la qualitat de l’ocupa-ció. També estaran més ben prepara-des per afrontar la crisi sempre i quan no s’hagin sobredimensionat i, sobre-tot, que aquelles de sectors industri-als que no s’hagin descapitalitzat amb operacions d’especulació immobilià-ria i financera, en comptes d’invertir en la pròpia activitat.

3. Cal prioritzar primer la creació de grans empreses catalanes, ja sigui per creixement o per la cooperació, i la creació de grups d’empreses d’un mateix sector. En processos de crisi com l’actual es demostra que les rees-tructuracions en el darrer lloc on es produeixen és en el país d’origen; l’exemple del sector de l’automoció és clar. Tampoc ens podem tancar a la presència d’empreses de l’exterior, però cal prioritzar aquells que apor-ten un valor afegit, és a dir que són creadores d’ocupació de qualitat i que al mateix temps situen la innova-ció també a Catalunya.

4. Els ajuts públics, ja siguin de sub-venció o de finançament públic, s’han de prioritzar cap a empreses excel-lents: aquelles que inverteixen en formació dels treballadors, que creen estabilitat en l’ocupació, que inver-teixen en R+D+i,... és a dir, aquelles que apliquin la responsabilitat social a l’empresa, així com les que estiguin en sectors estratègics per a l’econo-mia catalana.

Les empreses més preparades són les que aposten per la competitivitat, no pels costos baixos

RESPON CAMIL ROS, SECRETARI DE COORDINACIÓ SECTORIAL DE LA UGT CATALUNYA

Quines són les principals variables per a la bona salut del teixit empre-sarial català? Món Empresarial ha recollit l’opinió de cinc experts, per tal d’identificar les necesssitats actu-als de les empreses. La majoria indi-quen les inversions en investigació i desenvolupament, la competitivitat i un major pes de l’empresariat català en els centres de decisió polítics.

Les preguntes:1. Quins són, ara per ara, els princi-pals reptes de les grans empreses catalanes?

2. Estan les empreses grans més pre-parades per afrontar la crisi que les pimes?

3. Catalunya necessita la presència de més empreses grans vingudes de l’exterior?

4. Quins incentius (i de quin tipus) cal aplicar per aconseguir la presència de grans empreses a Catalunya?

Claus per a les empreses catalanes

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 39MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA

1. Cal consolidar la seva presència a l’exterior, en mercats internacionals on ja estiguin presents i obrir-ne de nous, sense disminuir la despesa en Recerca, Desenvolupament i Inno-vació. I donada la conjuntura del moment actual, el no caure en un pessimisme fàcil i saber enfrontar aquests temps complicats buscant, perquè n’hi ha, les oportunitats que les convulsions generen. Finalment,

crec que les grans empreses catala-nes haurien de saber incidir en els nuclis de decisió central per acon-seguir millores reals en camps com inversions en infreastructures a Cata-lunya i reforma de la legislació labo-ral, aspectes que acaben incidint en la productivitat i competitivitat de l’empresa.

2. No necessàriament. Jo diria que en funció del sector que es tracti. Cer-tament, les grans empreses poden tenir un millor accés al finançament, tant públic com privat en la majoria dels casos. però aquelles PIMES inno-

vadores i que en els darrers anys de fort creixement econòmic han sabut obrir una presència a l’exterior estan en bones condicions per saber afron-tar la crisi actual. El sector financer espanyol ha de saber detectar les PIMES amb possibilitats reals i recol-zar-les, fugint del pessimisme i d’una excessiva prudència creditícia. Al cap i a la fi, el fer-ho genera beneficis per les dues parts.

3. La presència de multinacionals en qualsevol territori va acompanyada d’importants efectes positius. El prin-cipal és la generació de nous llocs de treball directes i sobretot indirectes. La difusió de coneixement, el anar creant economies d’aglomeració en la mesura que en el territori es van acu-mulant empreses, el estar en possibi-litats de rebre futures noves inversi-ons, el potenciar-se la innovació, etc. Els efectes dinamitzadors són prou importants com per tenir polítiques autonòmiques clares en aquest punt, més enllà d’anar apagant focs puntu-als. Per aquest tipus d’inversió directa

molts territoris, tant nacionals com estrangers, competeixen i les multi-nacionals ho saben i intenten treure’n partit. En aquest sentit l’administra-ció autonòmica hauria de tenir una estratègia clara i un coneixement real de com funciona el món de les multi-nacionals.

4. Hem comentat que són molts els territoris que competeixen per les inversions directes de grans multina-cionals, i aquestes ho saben. Això, en moltes ocasions, acaba sent un procés de negociació. Aspectes com facilitar l’accés a terrenys, més enllà de pica-baralles municipals, un règim fiscal temporal especial sobre els beneficis, col·laborar amb elles en aspectes de R+D+i serien uns mínims. Comptar amb bones infraestructures és un aspecte essencial per incentivar la vinguda de noves empreses i capital estranger, i en aquest punt som defici-taris. Un dels problemes que tenim és que molts d’aquests tipus d’incentius per a aquestes empreses depenen de l’administració central.

“Les grans empreses catalanes haurien d’incidir en els nuclis de decisió central per aconseguir millores reals en infraestructures i legislació laboral”

RESPON DAVID TANGANELLI,PROFESSOR D’ECONOMIA APLICADA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

“Comptar amb bones infraestructuresés essencial per incentivar la vinguda de noves empreses i capital estranger, i en aquest punt som deficitaris”

40 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

ÀGORA

1. Les empreses catalanes han d’as-solir unes estructures en termes de costos i flexibilitat que permetin millorar el seu posicionament com-petitiu i, d’aquesta manera, no només superar aquesta fase de recessió sinó estar en una bona posició de sor-tida per a la fase de recuperació. En aquesta línia la implantació d’estruc-tures empresarials descentralitzades en xarxa que permetin assolir de

manera simultània ambdós objectius és clau, i el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en tot aquest procés és molt important.

2. Considero que ambdós models d’empresa estan preparats sempre i quan afrontin els reptes de la crisi de manera conjunta i complementària. L’optimització dels costos i la flexibi-litat necessaris per consolidar posici-ons competitives són només possibles si els dos models d’empresa treballen conjuntament generant xarxes, por-tant a terme processos d’innovació de manera cooperativa i amb la col-laboració d’altres agents de l’entorn com els centres de recerca.

3. Les grans empreses són, sens dubte, un important motor econòmic, gene-rador d’externalitats. No obstant, per les característiques del nostre teixit empresarial basat en la PIME com a generadora d’activitat, s’ha de donar prioritat als processos d’innovació i millora de competitivitat i produc-tivitat d’aquest tipus d’empresa per

tal de que puguin estar preparades i aprofitar les oportunitats que es poden generar per la implantació de grans empreses a Catalunya. El tre-ball cooperatiu, descentralitzat, basat en l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i amb un clar dinamisme innovador ha de ser la realitat que es trobin les grans empreses.

4. Per una banda, la formació del factor humà, fomentant i potenciant les relacions entre empreses i cen-tres d’ensenyament. Això constitueix un incentiu rellevant per a aquelles empreses que cerquen qualitat al seu principal actiu, que són les persones. En segon lloc, un entorn que faciliti els processos d’innovació i el treball cooperatiu entre empreses, instituci-ons i centres de recerca. Per últim, cal disposar de les infraestructures tant de transport físic com d’infor-mació de qualitat fiables, que donin seguretat a les inversions realitzades i permetin l’establiment de les relaci-ons en xarxa esmentades.

“PIMES i grans empreses han de generar xarxes i cooperar per afrontar l’actual context econòmic”

CARLOS F. CABAÑERO PISA, DIRECTOR DEL POSTGRAU DELS ESTUDIS D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UOC

Les preguntes:

1. Quins són, ara per ara, els princi-pals reptes de les grans empreses catalanes?

2. Estan les empreses grans més pre-parades per afrontar la crisi que les pimes?

3. Catalunya necessita la presència de més empreses grans vingudes de l’exterior?

4. Quins incentius (i de quin tipus) cal aplicar per aconseguir la presència de grans empreses a Catalunya?

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 41MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA

1. Depèn de les empreses. Les que estan relacionades amb el turisme tenen el repte de reformular un futur turístic de major qualitat. Les empre-ses d’activitat industrial tenen com a principal repte superar els problemes de liquiditat. També és important la seva internacionalització i la reorien-tació dels seus processos no pensant en la crisi, sinó en la sortida d’ella en millors condicions.

2. Generalment, les grans empreses estan més preparades per afrontar la crisi que les petites i mitjanes, sobre-tot perquè aquestes tenen una gran dependència de les grans.

3. Catalunya necessita que les empre-ses catalanes siguin més grans; es necessiten fusions i cooperació entre diverses empreses donant més dimensió a l’activitat empresarial. Òbviament també és important que vinguin noves inversions externes, però aquestes no han de basar la seva productivitat en mà d’obra precària i barata, sinó en noves tecnologies i desenvolupar serveis i producte de major valor afegit.

4. Cal posar a punt les infrastructu-res de Catalunya ja que aquest és un factor determinant, i cal, també, mantenir el teixit productiu de la petita i mitjana empresa com a com-plement essencial a les gra,ns empre-ses i l’atracció de noves inversions, i sobretot cal dedicar més recursos a R+D+i.

1. El principal repte de les empreses catalanes en aquest moment és fer front a la crisi econòmica, que obliga a revisar els plans de creixement previstos; fer front a la previsible caiguda de les vendes i els marges; intentar evitar la destrucció de llocs de treball i resituar o revisar els plans d’inversions previstos.

2. Les empreses grans, normalment,

tenen un ventall més ample de recur-sos per fer front a la crisi, ja que la crisi financera no els afecta de la mateixa manera que a les pimes i acostumen a tenir els seus negocis més diversificats.

3. A tot país la inversió estrangera el beneficia. Cal sobretot, però, atreure aquella inversió que suposa un valor afegit per al país, que requereix de mà d’obra qualificada i que afavoreix la creació de nous negocis al seu vol-tant.

4. Un primer element és la simplifi-cació dels processos burocràtics i administratius amb què es troben les empreses. El desenvolupament d’un pla d’infraestructures que garantís una major connectivitat de Barcelona amb la resta del món i una millor cir-culació ferroviària de les mercaderies cap a Europa seria, en aquest sentit, un altre element clau. Finalment, hem de tenir la capacitat d’oferir més estímuls fiscals i una major flexibili-tat laboral.

“Es necessiten inversions en noves tecnologies i desenvolupar serveis”

“La inversió estrangera beneficia qualsevol país”

RESPON SIMÓN ROSADO, SECRETARI D’ACCIÓ SINDICAL, POLÍTICA SECTORIAL I SALUT LABORAL DE CCOO

RESPON RAMON TREMOSA,PROFESSOR D’ECONOMIA (UB) I CANDIDAT EUROPEU PER CIU

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 43MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A FRANCISCO JAVIER LLOVERA, CATEDRÀTIC DEL DEPARTAMENT D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I CODIRECTOR DEL CENTRE ESPECÍFIC DE RECERCA PER ALA MILLORA I INNOVACIÓ DE LES EMPRESES (CERPIE-UPC)

Llovera és un bon coneixedor del sector de la construcció. / ARXIU

Formació directiva

“Tots els sectors econòmics són responsables de la crisi”

REDACCIÓ

La crisi al sector de la cons-trucció és ja un fet. Creu que s’ha tocat fons o encara falta?La situació del sector immobi-liari, amb un reculament de la demanda i un estancament de l’oferta, obliga a unes certes regularitzacions que ha d’impo-sar el sentit comú. Entenc que el sector no està sol enfront a una crisi sinó que està recla-mant models diferents, una solució al problema passa per un gran concert entre totes les institucions amb la complicitat de la ciutadania per arribar a un compromís social sosteni-ble. Per la nostra part hem d’as-sumir la responsabilitat que els professionals de l’edificació tin-guin els coneixements tècnics suficients per respondre a les necessitats tecnològiques que demana el sector immobiliari.

En el nostre país es culpa en gran part al sector immobiliari de la crisi econòmica. Què té a dir?L’economia espanyola va to-car un primer fons el primer trimestre del 2009 i no ha can-viat el model existent basat en el totxo, enlloc de posar en marxa un pla d’estabilització econòmica basat en inversions públiques, reformes laborals i política fiscal. Assentades les bases anteriors s’ha d’asse-nyalar que en el sector turis-me el mateix primer trimestre de l’any, segons les dades del Ministeri d’Indústria i Turis-me, Espanya va rebre un 17% menys de turistes estrangers i observant només el mes de març s’aprecia una caiguda del 20,8% respecte al 2008. El sec-tor de l’automòbil amb molts EROs en marxa haurà d’esco-metre el repte de fer menys cotxes, millors i més econò-mics. El sector banca i assegu-rances no deixa de ser notícia sobre les seves dificultats, etc. La meva resposta és que tots els sectors són responsables i tots han de reaccionar, encara que desconeguin quan acabarà l’actual cicle negatiu.

Per afrontar aquesta crisi, quin paper hauria de jugar l’adminis-

tració? Creu que el Govern està fent tot el que està en les seves mans per minimitzar els efectes d’aquesta crisi i, en concret, al sector immobiliari? Què opina de les mesures que està aplicant?La crisi és general i afecta tots els sectors. L’administració adopta mesures que alleuge-reixen els problemes i adopta també mesures que destensio-nen situacions complexes, però no pot anar més enllà amb l’actual política. La posada en marxa d’inversions públiques adequades, una política fiscal que estimuli les petites i mitja-nes empreses així com els au-tònoms, i una reforma laboral d’acord amb la situació actual, crec que rellançarien l’econo-mia del país.

Des del seu punt de vista creu que és previsible encara una major caiguda dels preus dels pisos?La debilitat de la demanda continua sent un factor deter-minant que limita l’activitat de les empreses. Per altra banda la confiança està sota mínims i en aquesta situació el sector immobiliari en general i el de la construcció en concret es tro-ba en hores baixes. La neces-sitat de vendre i l’oportunitat de comprar poden donar lloc a operacions que signifiquin una

major caiguda dels preus.

Vostè coordina diversos màs-ters i postgraus vinculats a la construcció. Sembla ser que la crisi econòmica està afec-tant negativament la demanda d’aquests tipus de cursos. Correm el perill que hi hagi una manca de professionalització dels profes-sionals vinculats al sector de la construcció?L’atomització en el mercat és gairebé general en tots els sectors. Tradicionalment, els períodes de crisis anteriors es van caracteritzar per un im-puls a la formació; els profes-sionals aprofitaven els temps formant-se. En l’actual crisi, sense precedents en intensitat i interrogants no sabem què passarà, però hem d’esperar que els directius i professionals es preparin per donar resposta a les exigències que planteja un mercat canviant en el qual no només s’adquireixin conei-xements propis del sector sinó que també s’aprengui a ges-tionar la flexibilitat i el canvi davant l’aplicació de noves tec-nologies i nous mercats.

Concretament, quins màsters dirigeix?Des del Centre Específic de Re-cerca per a la Millora i Innova-ció de les Empreses (CERpIE)

de la Universitat Politècnica de Catalunya desenvolupem permanentment activitats de màster a Barcelona, Bilbao i Palma de Mallorca bàsicament en els sectors de perícia, gestió de l’edificació, seguretat i pre-venció.El Màster en Project Manager en Edificació, amb 10 edicions realitzades, dóna formació a la figura del Project manager com a director integral de pro-jectes, les funcions del qual consisteixen en el lideratge de la direcció, la planificació, la coordinació i la gestió dels re-cursos necessaris per mantenir els objectius en el projecte de costos, terminis i qualitat, i tot això bàsicament desenvolupat al terreny o a l’obra.El Màster en Direcció i Ad-ministració d’Empreses de la Construcció, amb 25 edicions realitzades, forma els futurs professionals d’aquest àmbit perquè s’acostumin des de l’inici de la seva preparació a la necessitat de recórrer a l’anàlisi global del problema i a la necessària cooperació interpersonal per satisfer de forma eficient els reptes que se li presenten en el dia a dia de l’exercici de la professió. Així, es pretén transmetre les experiències viscudes pels professionals que imparteixen les classes i contrastar-les amb les experiències dels assistents per d’aquesta forma poder de-terminar el model d’aplicació més eficient en cada cas.Per aconseguir una formació integral de l’alumne s’impartei-xen els coneixements amb una visió crítica que ajudi a exerci-tar les habilitats indispensables per créixer i adaptar-se a les empreses del segle XXI. L’expe-riència aportada per professio-nals, empresaris i professors

universitaris de rellevància permet al Màster abordar les temàtiques més rellevants en la direcció i organització de les empreses del sector.L’objectiu principal d’aquest Màster, dirigit a professionals del sector de la construcció, és formar directius amb una concepció estratègica de la gestió de les empreses pròpies d’aquest sector, permetent-los comptabilitzar la realització del curs amb el desenvolupament de la seva feina. I tot això bà-sicament desenvolupat a l’em-presa o oficines.

A nivell de formació en el sector de la construcció, quins aspectes estan pendents de millo-rar en el nostre país? El sector de la construcció té notables carències en la seva implantació perquè no hem estat capaços d’adaptar la for-mació a les necessitats de les persones, les empreses i el mercat. El sector immobilia-ri no només està enfront una crisi immobiliària sinó també reclamant models diferents. El repte que tenim és adaptar-nos bé, amb sentit comú, al Marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior: una nova forma d’es-tudiar i d’ensenyar, programes que recullin l’essència de les pautes europees, immersió en la realitat professional i en la investigació, intercanvis entre universitats, etc. Les escoles i facultats hauran de sotmetre’s a verificacions que donin lloc a processos de millora i inno-vació constant si es pretén la permanència i la competitivitat en el mercat.

“Hem d’esperar que els professionalses preparin per respondre a les exigències del mercat”

Centre Específic de Recerca per a la millora i Innovació de

les Empreses (CERpIE-UPC)Avda. Doctor Marañón,

44-50, 3a planta08028 Barcelona

Tel. 93 401 62 79javier.llovera@upc.edu

http://cerpie.upc.edu/Seus també a Bilbao i Palma de Mallorca

44 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

INFORME CYD 2008

La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament econòmic i socialLa Fundació CYD ha presentat recentment a Madrid i Barcelona, per cinquè any consecutiu, el seu informe sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament. La Fundació CYD, que va néixer l’any 2003, està presidida per Ana Patricia Botín i compta, entre el seu patronat, amb la participació de destacats membres de la societat i l’empresa espanyola.

A la universitat espanyola hi con-viuen en aquests darrers mesos dues perspectives socialment diferents. Per una banda, se-gons el Baròmetre CYD d’opinió dels experts universitaris, em-presarials i de l’administració pública, s’ha produït una millo-ra en totes les tendències iden-tificades, especialment, les que tenen a veure amb la importàn-cia que té per la universitat la seva relació amb l’empresa; la dotació d’infraestructures per a la recerca i la transferència de tecnologia i la contribució de la universitat com a formado-ra de capital humà. Per l’altra banda, l’adaptació de la univer-sitat espanyola a l’Espai Euro-peu d’Educació Superior s’està produint lentament, amb retard i s’ha topat amb resistències.

Per un cantó, cal destacar que Espanya està fent un esforç substancial per incrementar la despesa en educació superior i la despesa per alumne, que creixen per sobre dels regis-tres de l’OCDE i la UE, tot i que encara està lluny del nivell de l’OCDE (on la despesa en edu-cació superior respecte al PIB és de l’1,5% enfront l’1,1% espa-nyol). A més, també és molt in-ferior relativament a Espanya la despesa pública destinada a aju-des als estudiants: 0,08% del PIB enfront la mitjana del 0,25% de l’OCDE. Per altra banda, la universi-tat espanyola ha continuat do-nant mostres de dinamisme en la seva funció de recerca i trans-ferència. Així, les darreres da-

des mostren que es van produir increments percentuals de dos dígits en la despesa interna en R+D, en finançament empresa-rial de la R+D universitària, en el nombre d’empreses que co-operen en innovació amb la uni-versitat o en els fons contractats per la xarxa OTRI. Mentre que el nombre de publicacions cien-tífiques ja suposen el 3,1% del total mundial, cosa que situa a Espanya en desena posició d’un total de 145 països i en la tretze-na del rànquing mundial de cites per article. Ara bé, quan es tenen en consideració indicadors que aproximen la transferència de tecnologia al sistema productiu impulsada per les pròpies uni-versitats (technology push) i no tant com a resposta a demandes d’aquest sistema (demand pull), els resultats són menys positius. Així, es van produir reduccions en el nombre d’empreses crea-des per les universitats (spin offs) o en el nombre de contrac-tes de llicències i els ingressos provinents de les mateixes.

En tercer lloc, cal posar una ma-jor atenció al comportament de la funció docent universi-tària. Efectivament, per una banda s’observa que la transi-ció des de l’educació secundària obligatòria a la universitària presenta dificultats. El nivelld’abandonament prematur en acabar l’ESO és el doble a Es-panya que a la UE i el percen-tatge de graduats en educació secundària postobligatòria, en general, i en formació profes-sional de grau mitjà, en particu-lar, és clarament molt inferior al nivell del conjunt dels països europeus. Per altra banda, ate-nent a l’educació universitària, s’observa tant un molt elevat percentatge d’abandonament (taxa entre el 30-50%), com un temps efectiu de graduació molt alt: de 6,3 anys en titulacions de cicle llarg i de 4,5 anys en titu-lacions de cicle curt. A més, en comparació amb els països més avançats (G-7), la taxa de gra-duació en estudis universitaris és inferior relativament. Aques-

ta situació es desenvolupa en-mig d’altres tendències de fons: disminució constant del nom-bre de matriculats i graduats en educació universitària a Es-panya, a diferència dels països més avançats; reduït percen-tatge d’estudiants a Espanyaentre els que tenen de 20 a 29 anys (21,8%) en comparació amb l’OCDE i tendència a la disminució, tot just a l’inrevés del conjunt de països avançats; capacitat molt limitada per a atreure alumnes estrangers a cursar estudis de grau a Espanya(1,8% d’estudiants estrangers enfront el 8,5% del conjunt de l’OCDE); reduït nombre de gra-duats en ciències a Espanya per 100.000 ocupats en relació als principals països desenvo-lupats i al conjunt de l’OCDE amb una tendència a disminuir,

quan als països del G7 augmen-ta; i el personal docent i investi-gador continua incrementant-se, en contrast amb el descens de matriculats a primer i segon ci-cle des de fa ja una dècada. En un altre sentit, les caracterís-tiques del procés de formació de titulats a Espanya i, també de l’estructura productiva de l’economia espanyola, condicio-na la inserció laboral dels gra-duats superiors, donant-se una sèrie de particularitats: la taxa d’atur dels titulats universita-ris espanyols era el 2006 la més elevada comparada amb els paï-sos del G7; la diferència retribu-tiva entre un graduat superior i un altre en educació secundària era més reduïda a Espanya que la dels països del G7; els titulats superiors espanyols desenvolu-paven en menor mesura treballs d’alta qualificació en relació al que passa a l’OCDE; i només el 60% dels doctors realitzaven tas-ques específiques del seu nivell.

En definitiva, mentre que la fun-ció de recerca i transferència de tecnologia, particularment la que es produeix com a respos-ta a la demanda empresarial, es pot considerar que té un com-portament brillant, la funció do-cent presenta insuficiències i és probablement aquest comporta-ment tan dispar el que pot estar

darrera de l’aparent paradoxa que assenyalàvem al principi: una valoració notablement posi-tiva de les principals tendències del sistema universitari espa-nyol coexistint amb una situa-ció de conflicte com la que hem vist en aquests darrers mesos. Fer front a aquesta situació re-quereix, des de la perspectiva de la Fundación CYD, augmentar el grau d’autonomia de les uni-versitats i dotar-la d’instruments perquè puguin exercir-la. Per exemple, augmentar la seva ca-pacitat per seleccionar al pro-fessorat i establir les seves condicionals laborals i retribu-tives; més capacitat per a de-terminar els seus preus públics i seleccionar als seus alumnes; o augmentar els recursos vin-culant aquest finançament a la consecució d’objectius. I això ha d’anar acompanyat d’una ma-jor avaluació. Avançar en aques-ta direcció requereixafrontar la reforma de la governança de les universitats públiques. La ten-dència de les reformes que s’han dut a terme a Europa, en aquest sentit, apunten cap a la confi-guració de consells de govern relativament reduïts i amb un presència important de mem-bres externs a la universitat. En-tre les seves funcions estaria la de designar al rector, el qual veuria enfortida la seva posició, amb més autoritat i poder, però també amb més responsabilitat i l’obligació de rendir comptes. El rector escolliria al seu equip de govern i, al mateix torn, de-signaria als degans de facultat i aquests als directors de depar-tament. Mentre que els òrgans col·legiats representatius de la universitat (claustres) veurien modificades les seves funcions, accentuant el seu paper com a òrgan de consulta i opinió. Aquestes reformes, són un exemple de les que es poden adoptar en el nostre sistema uni-versitari, amb el convenciment que, duent-les a terme, facilita-ran que pugui fer front en mi-llors condicions als reptes que té plantejats l’economia i la so-cietat espanyola.

Es constata una disminució constant del nombre de graduats universitaris. / ARXIU

MARTÍ PARELLADAUNIVERSITAT DE BARCELONA

L’abandonament prematur en acabar l’ESO és el doble a Espanya que a la UE

Només el 60% dels doctors realitzaven tasques del seu nivell

46 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

L’economia europea començarà a recuperar-se l’any 2010. Mentres-tant, però, al llarg d’aquest 2009 es contraurà un 2%, i només el consum privat i la despesa pública podran reactivar-la. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’informe CESifo sobre l’econo-mia europea que cada any realitza el Grup Assessor Econòmic Europeu (EEAG), format per nou experts, entre els quals cal destacar Xavier Vives, professor de l’IESE.

L’estudi posa de manifest que aquest 2009 el PIB a Europa caurà un 1,2% i la taxa d’atur continuarà creixent a un ritme mitjà del 8,1%. Als Estats Units, la situació serà similar, ja que

es calcula que el PIB caurà un 1%, mentre que les exportacions netes esdevindran l’única font d’ingressos que contribuirà positivament al crei-xement econòmic del país.A part d’analitzar les perspectives macroeconòmiques de l’Europa dels 27, l’informe ofereix algunes re-comanacions per tal de corregir els errors del sistema, com per exem-ple, assolir acords internacionals de supervisió bancària, crear un estàn-dard de valoració d’actius, aconse-guir transparència en els productes derivats, crear un sistema comú europeu de regulació i supervisió financera, i reconèixer l’especifici-tat del sector bancari respecte a la lliure competència.

Corregir les errades del sistema per encarar la crisi

Avui dia, la rotació a les empre-ses és un fet, i evitar que els tre-balladors més qualificats emigrin cap a d’altres organitzacions no és fàcil. Són moltes les raons que expliquen per què la gent canvia una feina per una altra, però bà-sicament, es resumeixen en els cinc punts següents: salaris o be-neficis inadequats; falta de reco-neixement; insatisfacció amb la direcció; avorriment; i oportuni-tats limitades de progrés. Davant d’aquest patró de com-portament, que es reprodueix a la majoria d’empreses, Mariano Vázquez, Coach Ontològic Pro-fessional, a l’estudi Retener a los

empleados, ¿algo difícil de lo-grar? dóna consells als directors i empresaris per evitar la fuga de talent i per no cometre cons-tantment els mateixos errors. En definitiva, proposa un canvi para-digmàtic en la manera d’observar el món i d’observar-nos a nosal-tres mateixos dins d’ell.Vázquez afirma que cal tenir en compte tres aspectes. En primer lloc, valorar, és a dir, reconèixer, de manera directa, sincera i amb arguments, la feina ben feta. En segon lloc, el Coach destaca que és necessari que els caps de les organitzacions demanin opini-ons sobre què estan fent bé i què

estan fent malament. I és que les estadístiques són clares: el 30% de les persones deixen la feina perquè estan insatisfetes amb els seus caps. Així, és evident que una actitud incorrecta dels directius pot fer trontollar bons programes de remuneració o d’incentius que hagi dut a terme l’empresa per retenir els seus treballadors. I, finalment, Váz-quez comenta que cal permetre que el treballador pugui desen-volupar les seves competències i habilitats dins l’organització, per tal d’evitar que l’avorriment o l’estrès el portin a buscar una altra feina.

Evitar que els millors treballadors marxin de l’empresa

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

La capacitat de treballar en equip és el criteri més valorat pels directors de Recursos Humans a Espanya a l’hora d’escollir un candidat. En un moment de recessió econòmica en el qual moltes persones busquen noves opor-tunitats en l’àmbit laboral, això és el que indica un estudi del Grup Michael Page, que posa de manifest els crite-ris de selecció més importants per a les empreses. D’aquesta manera, el 99% dels directors de RRHH afirmen que la capacitat de treballar en equip es demostra, no només en dinàmi-ques de grup, sinó també transmetent empatia, flexibilitat o un bon nivell d’interlocució durant l’entrevista in-dividual.La personalitat és un altre aspec-te molt valorat pels directors de RRHH. Per superar un procés de selecció amb èxit, cal ser positiu, agradable, proactiu i somrient. Així mateix, un candidat amb capacitat de lideratge, autonomia i amb ganes de créixer sempre sobresurt. D’altra banda, tot i que és bo tenir un currículum reforçat amb cursos de postgrau o màsters, segons l’es-tudi de Michael Page es valora més comptar amb una experiència la-boral sòlida. Tenir una carrera uni-forme, estable i amb canvis lògics garanteix un creixement sosteni-ble i un millor desenvolupament professional.A més, és evident que el coneixe-ment d’idiomes aporta un gran valor afegit al currículum del candidat. De fet, saber anglès és vital en un pro-cés de selecció, tal com afirmen el

66% de les empreses espanyoles.I no ens hem d’oblidar de l’aparença, que continua sent un aspecte fona-mental per al 60% de les organitzaci-ons. Quan s’utilitza aquesta paraula, no solament s’està fent referència a una bona presència física, sinó també a la manera de parlar o d’expressar-se. En una entrevista de treball són crucials aspectes com la puntualitat i mantenir un discurs estructurat. Segons l’estudi de Michael Page, la persona que reuneixi tots els requi-sits mencionats serà un candidat ideal per a les empreses i, malgrat els temps actuals de crisi, no li serà difícil trobar feina o millorar la seva situació laboral.

El candidat ideal per a les organitzacions empresarials

ACTITUDS

Aquest 2009, el PIB a Europa caurà un 1,2%, i als Estats Units, un 1%. / ARXIU

La capacitat de treballar en equip és el criteri més valorat per les empreses. / ARXIU

Avui dia, la rotació a les empreses és un fet. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLES ARIAS, DIRECTOR DE RRHH DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Quanta gent treballa a l’Ajuntament? Aproximadament unes 13.000 persones. Un 60% d’homes i un 40% de dones.

Pot ser eficient l’administració muni-cipal tot i la crisi?Sí, ells tracen l’estratègia política i els projectes prioritaris, l’estructura execu-tiva intenta gestionar-la amb eficiència.

Com es viuen els recursos humans en una entitat tan complexa? Som una organització complexa que ens dediquem a múltiples activitats, i la pressió del ciutadà ens obliga a ser efi-caços. Si a això sumem l’existència d’un projecte i un fort lideratge, la gent fun-ciona millor i més motivada.

Al final que pesa més, els recursos pro-fessionals o les persones?Et mous amb models i les persones els acabem adaptant.

Què feia abans d’entrar a l’Ajunta-ment?Estar en dos altres ajuntaments, a Ba-dalona i Mataró, i a la Generalitat de Catalunya.

Teniu menys crisi que la gent del carrer?Tots la percebem per igual.

Treballar amb molts funcionaris, im-pedeix la motivació?És complicat però és possible quan hi ha un projecte i un lideratge que enganxi. El 92 Barcelona va tenir l’oportunitat de gestionar un projecte extraordinari i motivador, ara estem treballant amb el projecte Barcelona 2.0, que pretén donar un salt en quali-tat i eficiència i és molt motivador.

Realitzeu algun tipus d’avaluació per competències?Ho estem fent a la Guàrdia Urbana i en alguna àrea específica com el Consorci

“Oferim contractes en pràctiques als millors expedients acadèmics”

de Biblioteques. Actualment estem tre-ballant en un nou model, desenvolupant un model de gestió basat en competèn-cies troncal, que abasti el conjunt de l’organització.

Influeixen els polítics en la gestió de recursos humans?En absolut, ells fan la seva feina i nosaltres la nostra, entre tots intentem servir el ciutadà.

Es pot fer alguna cosa des de RRHH perquè s’entengui el treball municipal com un servei als altres?Volem que ens vegin com un soci estra-tègic, que ofereix solucions i orientació per al desenvolupament de les persones i de la pròpia organització.

Què incentiva més als vostres equips humans: el salari, la flexibilitat o la segu-retat?El salari és un poderós incentiu, però també ho és la flexibilitat i l’estabilitat. Respecte al salari som més competitius en les categories professionals baixes i menys en alguns àmbits professionals

d’alta qualificació. Actualment estem oferint contractes en pràctiques als millors expedients acadèmics amb l’objectiu que facin un tast de la funció pública i així atraure’ls cap al sector públic.

Dins de les funcions de RRHH, quina creu que mai s’hauria de subcontractar?Sens dubte, l’aportació estratègica i la visió global que ha de tenir la gent de RRHH.

Quin serà el rol futur dels RRHH?Cal trencar amb la visió especialitzada, la gent de RRHH ha de contribuir a or-ganitzar millor el treball de les persones, perquè els resultats siguin més eficients, ha de preparar-se en altres matèries com producció, finances o comercial.

Algun consell pels qui comencen en RRHH?Que siguin capaços d’obrir focus, que aportin coneixement i sobretot una actitud aliniada amb els interessos del negoci.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Arias té una àmplia experiència dins del sector públic. / DAVID FERNÁNDEZ

Nascut a Barcelona. Casat amb dos fills de 8 i 10 anys. És po-litòleg i sociòleg, va estudiar a la Universitat de Barcelona i és Diplomat en Gestió i Adminis-tració Pública per la Universitat Pompeu Fabra.

La seva principal virtut?M’agrada crear projectes.

I algun defecte? Sóc massa exigent.

Té algu hobby?Tot el que es relacioni amb la muntanya.

Per què t’agrada Barcelona? És el meu hàbitat d’aprenentat-ge constant.

Què pensa del moment que vi-vim?Difícil, però estem millor prepa-rats que en d’altres èpoques. Als 80 els estabilitzadors econòmics no van funcionar segons els cànons establerts, actualment amb una baixa inflació, control de preus i responsabilitat, se sortirà de la crisi. La gran dife-rència respecte a altres crisis és el seu caràcter global, en canvi ara els sistemes de protecció i suport són molt més robustos.

El seu somni encara no realit-zat?Sempre m’havia agradat ser ge-rent de l’ajuntament de la meva ciutat, com ho sóc ara.

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida.El millor, la parella i els meus fills; i res excessivament do-lent.

Què no perdonaria mai en aquesta vida?Tot es pot perdonar. El temps et demostra que tot és relatiu.

48 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

miler dels nou graus. D’altra bada, Pétriz considera que fina ara només s’ha estat parlant “del que no és Bolonya”, i no del que realment suposa el nou pla d’estudis. Per això demana als opositors que no utilitzin “el nom de Bolonya en va”. El director també discrepa que es digui que el finançament d’aquests estudis sigui de cost zero, ja que les comunitats autònomes i el govern central estan aportant diners per poder dur a terme el pla.

UN 53% DELS TREBALLADORS NO CONSIDERA CLAU LA FORMACIÓ PER ASSOLIR L’ASCENSUn 53% dels treballadors no creu que la formació sigui un “factor determinant” per ascendir en la carrera professional, segons una enquesta de Randstad, realitzada a 1.724 persones. El sondeig mostra que un 23% dels treballadors situa en primer lloc el “treball dur” com a factor essencial per triomfar en el món laboral, enfront d’un 15% que apunta a les relacions socials i un altre 15% que es decanta per la sort. Enfront d’aquests resultats, Randstad opina que en un entorn com l’actual les empreses es decanten pels candidats amb millor qualificació.

SEAT

Marçal Farreras, director a

Espanya

Farreras substitueix en el càrrec a Pedro Catena, que assumirà altres funcions dins el Grup Volkswagen. Des del 1990 es va encarregar de les marques Audi i Wolkswagen com a Dealer Operations Man-ger. El 1993 va assumir la fun-

ció de director de Serveis de Màrqueting a Wolkswa-gen i Audi España, SA (Vaesa) essent també nom-brat membre del seu Comitè Executiu. El 1997 va ser nomenat director de la marca Skoda a Vaesa. El 2006 va iniciar la seva internacionalització com a director de Marketing Global de la marca Skoda, a la República Txeca, lloc que ha ocupat fins ara. Farreras és llicenciat en Enginyeria Industrial i compta amb un màster en Business Administration per l’IESE.

SPANAIR

Ferran Soriano, president L’exvicepresident del Futbol Club Barcelona i soci de la companyia Nauta Capital ha estat elegit president del con-sell d’administració d’Spanair, després que el 31 de gener un grup d’inversors catalans i espanyols comprés el 80,1% al grup Scandinavian Airli-

nes (SAS). Soriano, nascut a Barcelona, és BBA i MBA per ESADE i ha treballat en més de deu països d’Europa i Amèrica. Es va formar com consultor en The Mac Group i com executiu de màrqueting a Reckitt Benckiser, per fundar després amb altres socis Clúster Consulting. Del 2003 al 2008 ha estat vicepresident del Futbol Club Barcelona i, actual-ment, és soci de l’empresa de capital risc Nauta Capital, especialitzada en tecnologia i telecomuni-cacions, i de la companyia de serveis d’innovació The Node Company.

Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la figura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat,de la crisi.

AJUDES PER FOMENTAR LES MESURES D’IGUALTAT A LES EMPRESESUn de cada tres recent llicenciats va trobar la seva actual ocupació a través d’Internet, convertint-se aquesta via en la forma predominant d’accés al treball d’aquest col·lectiu, desbancant als contactes de familiars o amics (20,2%) i a l’enviament de currículums a empreses seleccionades (19,9%), segons un estudi sobre inserció laboral realitzat sobre una mostra de 1.500 titulats per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Les titulacions d’aquesta institució, que compten amb un percentatge superior al 90% de llicenciats treballant, coincideixen amb les que proporcionen llocs de treball relacionats amb la pròpia especialitat: Investigació i Tècniques de Mercat (100%), Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (100%), Psicopedagogia (91,7%), Mestre en Llengua Estrangera (92,9%), Medicina (93,6%), Infermeria (92,2%) i Economia (91,5%).

TRES DE CADA QUATRE TREBALLADORS NO HAN AGAFAT LA BAIXA ELS DOS ÚLTIMS ANYS

La gran majoria de treballadors a Catalunya, en concret el 76%, no van agafar cap baixa per malaltia al llarg del 2007 i el 2008. El nombre de dies de baixa també s’ha reduït, segons les dades d’un informe presentat conjuntament per les conseller de Treball i Salut, Mar Serna i Marina Geli, respectivament. Així, mentre que el 2007 el nombre de dies va ser de 12, el 2008 ha estat d’11. També s’ha escurçat la durada de la baixa, que ha passat de 36 dies de mitjana fa dos anys a 34 l’any passat. Pel que fa a la franja d’edat, sorprèn que el col·lectiu amb més baixes per malaltia sigui els joves d’entre 16 i 24 anys. Segons les mateixes dades, les baixes donades pels metges de família van disminuir un 7%, cosa que ha significat que en dos anys la Seguretat Social s’hagi estalviat 234 milions d’euros.

BOLONYA PERMETRÀ OFERIR 2.300 TITULACIONS EL CURS 2010-2011Les universitats espanyoles oferiran al voltant de 2.300 titulacions un cop s’hagi desplegat totalment l’anomenat Pla Bolonya el curs 2010-2011, segons el director general d’Universitats, Felipe Pétriz. El proper mes de setembre ja s’hauran aplicat un

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

EL PRESIDENT DIU QUE LA INVERSIÓ EN RECERCA ÉS “LA VITAMINA” QUE PERMETRÀ SORTIR DE LA CRISI En una visita al laboratori de llum de sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, el president de la Generalitat, José Montilla, va dir que “en moments com els que estem vivint, de crisi econòmica, l’esforç en recerca, en desenvolupament i innovació és fonamental per al nostre teixit productiu”. I va afegir: “Podríem dir que la inversió en recerca és la vitamina que necessita la nostra economia, les nostres empreses; en definitiva, una garantia per sortir de la crisi en les millors condicions possibles per poder afrontar el futur”. El president també es va referir al sincrotró Alba com “la instal·lació científica més important que mai s’ha fet a Catalunya i Espanya, i que alhora serà la més important de tota l’Europa del sud-oest”.

EL 95% DE LES EMPRESES CONSIDEREN FONAMENTALS LES PRÀCTIQUES A LA UNIVERSITATEl 95% de les empreses opinen que el paper de les pràctiques en la formació universitària és fonamental. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi UE-Converge, portat a terme per la Cambra de Comerç de Madrid i la Fundació Universitat-empresa. El projecte, que porta per títol “Formació Universitària versus Necessitats Empresarials” recull l’opinió de 220 empreses i institucions sobre els perfils i competències més demandats pel mercat, així com les necessitats formatives perquè els universitaris aconsegueixin la primera ocupació i per a un adequat acompliment de l’activitat professional.

AJUDES PER FOMENTAR LES MESURES D’IGUALTAT A LES EMPRESES

El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera significativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.

Font: Departament de Treball

2005 2006 2007 2008 Total

Agents per a la igualtat 4 7 20 24 55

Plans per a la igualtat 11 22 54 73 160

Evolució agents i plans per a la igualtat

NOMENAMENTS

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Rafa Nadal em fa molta il·lusió i estic molt agraït. La recapta-ció del llibre hi anirà destina-da. Tant la meva mare com la Claudia viatgen per tot el món valorant diferents programes sempre als joves. És un projec-te que poc a poc es va fent gran i encara que de moment tinc molt poc temps, en el futur, que espero no sigui molt proper, em podré dedicar molt més hores. És un projecte en què podré col·laborar i sempre que pugui ho faré encara que sigui només amb la meva imatge. J.S.: Des que segueixo Nadal, amb els seus partits tant inten-sos i extensos, traballo molt menys (riuen tots dos).

Rafa, quin és el secret del teu èxit immens, tot ple de triomfs?R.N.: No, no hi ha cap secret. Al cap i a la fi, l’important és la il·lusió per la competició i la il·lusió per millorar sempre. Un no ha d’estar del tot satisfet amb allò que fa; jo estic content però sempre estic amb la mira-da cap endavant intentant mi-llorar. Només tinc 22 anys, sóc molt jove, així que el dia que perdi la il·lusió per millorar me n’aniré a casa meva i em dedi-

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I RAFA NADAL, AUTOR I PADRÍ DEL LLIBRE “JUEGO, SET Y PARTIDO”Estils de Vida

Jordi Sierra (autor) i Rafa Nadal (padrí del projecte) a la presentació del llibre a Barcelona. / M. A. CHAZO

Rafa Nadal no és un per-sonatge de novel·la, tot i que les seves gestes ens ho poden fer pensar. La seva trajectòria, i espe-cialment la gran decisió que va haver de prendre amb només 12 anys (ha-via de triar entre dedi-car-se professionalment al futbol o al tennis) han inspirat l’última novel·la del més important es-criptor català de litera-tura juvenil, Jordi Sierra. L’autor ha escrit un llibre “d’amor al tennis” els beneficis del qual aniran destinats a la Fundació Rafa Nadal.

REDACCIÓ

Com va néixer aquest projecte editorial?Jordi Sierra.- La persona que me’l va proposar és Marta Vila-gut, directora de l’editorial Des-tino. El dia 1 de juliol, data en què va néixer la meva neta, vaig arribar a casa i el primer mail que em trobo és el de Marta Vi-lagut preguntant-me “T’agrada el tennis?” I res més. Li vaig res-pondre que sí, que l’havia jugat i que fins i tot fa 19 anys vaig es-criure un llibre basat en Aran-txa Sánchez Vicario i pel qual vaig guanyar un premi litera-ri. El segon missatge de Marta va ser “la Fundació Rafa Nadal vol un llibre d’amor al tennis” i la paraula amor va ser el que més em va seduir. Perquè “Jue-go, set y partido” és sobretot un llibre d’amor al tennis.

Com va ser el procés crea-tiu, tenint en compte el repte que suposa l’encàrrec?J.S.:Aquella primera setmana de juliol Rafa Nadal estava ju-gant a Wimblendon. De segui-da ja vaig començar a intuir quin tipus d’història volia expli-car. El guió el vaig anar escri-vint mentre Rafa s’anava polint contrincants a Wimblendon i el vaig acabar aquella famosa tar-da del 6 de juliol en què Rafa ens va tenir cinc o sis hores en-ganxats al televisor; jo estava a casa veient el partit, escrivint, plorant a estones, cridant, va ser una cosa èpica... El llibre re-cull aquesta cosa èpica i defen-sa el lluitar per allò que un vol. Quan vaig acabar el llibre ja era ple estiu i el setembre em van dir que els havia agradat ei res,

fins ara que l’estem presentant.

És la biografia de Rafa Nadal?J.S.: No, no és la història de Rafa Nadal ni està basada en res en concret. Sí és cert que el meu protagonista amb 12 anys, tria entre el futbol i el tennis, tal com va haver de fer Rafa, però també jo mateix amb 12 anys vaig haver de triar entre ser es-criptor o no ser ningú. Crec que és una edat preciosa i d’aquí sorgeix una mica la idea de fer aquest llibre.

De què parla aquest “Juego, set y partido”?Rafa Nadal: És un llibre que transmet els valors de l’esport:superació, sacrifici i esforç. Això per als nens és molt im-portant.

Què us aporta el llibre?R.N.: A mi personalment, que hagin comptat amb la Fundació

caré a una altra cosa. La il·lusió és el que fa que et llevis cada dia amb ganes de competir i millorar.

T’estan comparant amb el Barça per ser invencible. T’agrada que ho facin, tot i ser madridista?R.N.: És un elogi que em com-parin amb el Barça, perquè està fent una temporada ex-cepcional i estan posant sobre el terreny un valors que són d’admirar i que són molt posi-tius per als nens, com l’ambició que tenen i sobretot la manera de jugar i de pressionar.

Et pressiona molt ser el gran ídol dels nens?R.N.: Realment no, perquè no m’ho plantejo. Clar que sempre he mirat de ser natural i procu-rant de fer el correcte. Des del meu punt de vista actuo segons el que crec que s’ha de fer. Ara, és veritat que de petit si hagués anat al camp de futbol i hagués esperat perquè em signessin uns autògrafs m’hagués encan-tat que ho fessin o fer-me una foto. Per això, sempre que m’és possible, intento fer el mateix que a mi m’hagués agradat

Quina és la clau de superació en un esportista d’elit? R.N.: Tot és basa en la il·lusió, com ja he dit abans. Si un no té il·lusió per millorar, no pots su-perar-te.

Quin és el rival que més por et fa?

R.N.: No es tracta de qui em fa més por. He començat l’any mi-llor impossible, dins l’esperat i a partir d’aquí, no em preocupa la resta, no estic tot el dia pen-dent a veure qui guanya o juga millor. Jo em preocupo per mi mateix, i entreno i faig les co-ses per aconseguir el millor re-sultat per a mi i si després algú ho fa millor que jo, doncs en-horabona...

Segueixes somniant, com quan tenies 12 anys ?R.N.: És clar que sí. El somni és sempre voler més. Només tinc 22 anys, si amb aquesta edat no tinc somnis o la motivació ne-cessària com per voler més, és que vaig a la direcció totalment errònia.

On et guanyes el respecte dels companys, a la pista o fora d’ella?R.N.: No són la mateixa cosa... El respecte a la pis-ta s’aconsegueix guanyant els partits. Però el circuit no és no-més allò que es veu a la pista, és també la relació que hi ha entre tots els jugadors que hem d’estar mil hores cada setmana al vestuari. Jo sóc un afortunat perquè he tingut sempre una molt bona relació amb pràcti-cament tothom i això fa que la nostra feina sigui molt menys dura. El bon comportament és vital a la pista i fora d’ella. Al cap de la fi, el tennis no és més que un joc, hi ha coses a la vida molt més importants.

“La il·lusió és el que fa que cada

dia em llevi amb ganes de

millorar”

“El llibre ‘Juego, set y partido’ és un llibre d’amor al tennis” explica l’autor

50 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CRISTINA SAN JOSÉ

La cultura ibera és una de les més enigmàtiques del nostre passat i ben aviat gràcies al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en podrem fer una aproximació visitant l’expo-sició “Els ibers: cultura i moneda”. La inauguració serà el 21 de maig i es podrà veure fins el maig del 2010. Aquesta mostra estarà comissariada per Marta Campo, Cap del Gabinet de Numismàtica de Catalunya.

Els ibers, de propLa mostra “Els ibers: cultura i moneda” donarà la possibilitat al visitant de fer un recorregut crono-lògic en el temps per poder conèixer i entendre com van prendre con-tacte els ibers amb la moneda que van portar els pobles forans, princi-palment per la colonització grega i pels contactes comercials. Primera-ment, els ibers van utilitzar aquestes monedes com a objectes exòtics que consideraven de luxe i les guardaven pel valor que les hi atorgaven i el pes pròpiament de la plata. D’altra banda, l’exposició mos-trarà com els ibers i els celtibers van adoptar i fer ús de la moneda, concretament durant la Segona Guerra Púnica. A més a més, oferirà una mostra de la variada pluralitat d’emissions en plata i en bronze que van encunyar aquests pobles al llarg del seu camí per conquerir Roma.

La moneda com a clauLa moneda és el principal element per conèixer la cultura ibera la qual, entre els segles VI i I aC, va constituir una de les cultures més importants de la nostra historia. A través de les

monedes es vol desxifrar alguns dels enigmes que actualment encara exis-teixen al voltant dels ibers. Les seves imatges evidencien la importància de la figura del cavall, de l’armament de la seva societat i també de tot el que representaven les creences, les divinitats i els animals mitològics per a ells. A més, les seves inscripcions són una important font d’informació per poder fer una aproximació a les desaparegudes llengües ibèriques.Aquestes monedes, però, no es mos-traran soles en aquesta exposició sinó que estaran acompanyades de tota una sèrie d’objectes, majorità-riament fabricats pel propis ibers, amb l’objectiu de donar a conèixer el context tant històric com arqueo-lògic de la cultura ibera.Un cop finalitzades les lluites, quan Roma va decidir portar a terme la

conquesta de la península ibèrica i establir les províncies d’Hispania Citerior i Ulterior, es van obrir molts tallers per encunyar monedes de plata i de bronze amb inscripcions que aportaven informació de la socie-tat i també signes ibers amb perso-natges, animals i objectes. Durant part dels segles II i I aC els celtibers també van fabricar moneda a banda de la dels ibers. Sobre aquest tema encara no s’ha pogut determinar si el fet de tenir 2 tipus de monedes va ser una qüestió d’iniciativa indígena o bé si Roma va voler tenir una moneda local per poder cobrar i poder dispo-sar de moneda pròpia a la Península. A banda d’aquesta qüestió el que sí que és cert és que l’ús de la moneda va acabar convertint-se en un fet quotidià totalment normal per a la població.

CULTURACITA CRÍTICA: : “El primer pas de la ignorància és presumir de saber” Baltasar Gracián, escriptor espanyol.

Una aproximació a l’enigmàtica cultura iberaA finals d’aquest mes de maig el MNAC inaugura l’exposició “Els ibers: cultura i moneda”. Aquesta mostra endinsarà el visitant a conèixer els encants d’una cultura com la ibera, a través dels seus objectes quotidians i la seva moneda.

Rudy Ventura (1926-2009), trompetista del BarçaJaume Ventura Serra, conegut com a Rudy Ventura, ens ha deixat recentment a l’edat de 82 anys. El músic barceloní, que arrossegava un delicat estat de salut, va ser intervingut al mes de març per extirpar-li un tu-mor que li afectava part del pulmó. Ventura va tenir una important trajectòria com a music però sobretot se’l recordarà per ser el trompetista per excel·lència del FC Barcelona, club del qual n’era soci des de 1981. Precisament per aquest club va arribar a compondre fins a 5 himnes: “El Cant del Barça”, “Himne del FC Barcelona”, “Blaugrana”, “Endavant Barça” i “Som del Barça”, dedicat a les penyes. Va ser present en molts dels grans esdeveniments esportius on va par-ticipar el Barça i hi va fer sonar la seva trompeta. Amés, als anys 50 i 60 va ser un dels músics i vocalis-tes més populars i reconeguts dels envelats quan les orquestres eren el plat fort de les festes majors i en a-quells anys va crear la seva pròpia orquestra. La seva proximitat amb la gent el va convertir en una persona molt estimada pel públic. Les seves millors composicions van ser enregistrades en EP per Columbia (1960-1962). L’any 2001, l’Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya li van retre home-natge juntament amb d’altres grans artistes de l’època.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

Teatre “El rei lear”El Rei Lear vol dividir el seu regne entre les seves 3 filles en funció de l’estima que els té. La decisió comportarà una gran polèmica. A la Biblioteca de Catalunya, del 18/04 al 15/05.

Concert de Sergio Dalma Després d’una llarga trajectòria Sergio Dalma pre-senta enguany el seu darrer treball “A buena hora” davant del públic català.Al teatre Joventut del L’Hospitalet el 15/05.

Monòlegs “Comedy Zoo”Cicle de monòlegs que compta amb la participació de grans humoristes prou coneguts pel gran públic que faran passar una estona molt divertida.Al Club Capitol, fins el 31/05.

Exposició d’Abigail Lazkoz “Shuffle”Selecció d’esbossos, dibuixos i obres que mostren l’evolució artística d’Abigail Lazkoz al llarg de 9 anys de feina. Fins el 17 de maig a la Fundació Joan Miró.

Teatre “La Silbararera”Aquest és un espectacle ben peculiar que els propis actors consideren insòlit i diferent perquè s’hi tracten temes, diuen, sense interès. Al Teatre Gaudí, del 16/04 al 7/06.

Concert de BeyoncéBeyoncé, una de les actuals reines de la música ac-tuarà a Barcelona per presentar als seus seguidors el seu darrer àlbum “I am... Sasha Fierce”. Al Palau Sant Jordi, el 20/05.

JUN

Y

©MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2007. Foto: Calveras/Mèrida/Sagristà. Corín Tellado (1926-2009), escriptora prolíficaMaria del Socorro Tellado López, coneguda popular-ment com a Corín Tellado, ha mort recentment en no poder superar els problemes renals que afectaven la seva salut. Tot i el seu estat tant delicat, l’escriptora va seguir en actiu elaborant relats breus per a una revista dels Estats Units. Corín Tellado va arribar a pu-blicar més de 4.000 novel·les de gènere romàntic en tota la seva trajectòria que han esdevingut un èxit en vendes, superant els 400 milions d’exemplars. L’any 1945, amb menys de 20 anys, Tellado va iniciar una prolífica trajectòria amb la novel·la “Atrevida apues-ta”. El seu èxit va arribar aviat i el va aconseguir a tots dos costats de l’Atlàntic. Ja als anys 60 va rebre el nomenament de ser la primera autora viva més llegi-da en llengua castellana per part de la UNESCO. Tellado va néixer a Astúries però va viure la seva ado-lescència a Càdiz, juntament amb la seva família. Anys més tard, a la dècada dels 50, va tornar i va establir-se a Gijón amb el seu marit, del qual anys més tard es separaria. Fruit dels anys feliços de matrimoni van néixer dos fills. L’estil de l’escriptora s’ha considerat molt modern tenint en compte els relats que explicava i la manera que tenia de narrar-los.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “L’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se” Winston Churchill, polític britànic.

MIS ECONOMISTAS Y SU TRASTIENDAAutor: Fabià EstapéEditorial: PlanetaPàgines: 495Fabià Estapé ens presenta un manual molt complet sobre el món de l’economia apropant-nos la vessant més personal d’aquelles persones que van contribuir al des-envolupament de la Teoria Econò-mica. L’autor ha elaborat aquest llibre amb l’objectiu que sigui apte per a tots els públics i aporti coneixements interessants i útils. Està dividit en cinc blocs, entre els quals en destaca el que tracta sobre anècdotes personals dels econo-mistes més coneguts; també el que repassa els moments compartits en trobades amb diversos Premis Nobel; i aquell que parla exclusi-vament de les dones economistes, generalment oblidades. No podia faltar una selecció dels textos més importants dels autors als quals es fa referència al llibre.

REGÁLATE LIDERAZGOAutor: Juan Carlos MaestroEditorial: ProfitPàgines: 168Aquest és principalment un llibre pràctic que té per objectiu apor-tar al lector les claus necessàries perquè qualsevol persona pugui aprendre i posar en pràctica les tècniques de lideratge. L’autor es refereix al lideratge en qual-sevol àmbit, ja sigui a la feina, a casa, a la comunitat de veïns o on es consideri oportú. Juan Carlos Maestro planteja múlti-ples exemples i proposa tota una sèrie d’esquemes per aconseguir motivar i encoratjar els lectors a poder millorar, en la mesura que calgui, la seva posició de lideratge. “Regálate liderazgo” vol fer entendre que el lideratge està a l’abast de tots i es dirigeix especialment a aquelles persones que tenen un esperit de supera-ció continu.

SEIS RECETAS PARA SUPERAR LACRISISAutor: Enrique AlcatEditorial: AlientaPàgines: 122Plantejat en forma de llibre de receptes, aquest llibre tracta sobre com fer front a la crisi que està afec-tant tota la societat, tant a nivell personal, professional com emocio-nal. A través d’aquestes pàgines, els lectors trobaran consells per saber estar preparats i prevenir aquelles situacions adverses que de tant en tant es plantegen a la vida. La visió d’Enrique Alcat és totalment optimista i proactiva, a diferència d’altres llibres on principalment es fan enfocaments centrats en la recerca de culpabilitats. Les sis receptes que recomana l’autor són: confiança, responsabilitat, inicia-tiva, seguretat, intel·ligència i sere-nitat. Alcat aposta per transformar les debilitats en fortaleses en els temps actuals de crisi.

Àgora, a les 22h, al 33Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.30h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a CatalunyaInformació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTS

Valor afegit, a les 22.30h, al 33Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i tam-bé de tots els temes d’interès social.

DIJOUS

Economía a fondo, a CNN+ a les 18.30hM. Sanz i E. Ontiveros analitzen l’economia.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepàs dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre l’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.45h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Eduard Sanjuán.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de ma-nera ininterrompuda, al canal de notícies de Te-levisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Estem d’enhorabona i el motiu és que arriben nous pro-grames a les graelles. Però, sobretot, ens alegrem perquè alguns d’ells són una mica diferents d’aquells que s’han estat emetent fins ara, encara que sigui lleugerament, en el seu resultat final. Per exemple, ens estem referint al nou programa “Casal Rock” que emet TV3 de fa ben pocs dies. L’objectiu és formar un cor amb 25 persones d’entre 70 i 89 anys. Segons Eli Pons, directora del programa, “no es tracta ni d’un concurs ni d’un reality”, per evitar com-paracions amb un Operación Triunfo amb persones grans. L’objectiu és fomentar la superació personal formant una coral que canti cançons del gènere rock i així fer realitat al final un concert a una coneguda sala de Barcelona. Tots els participants estan dirigits pel music i productor Marc Parrot. És satisfactori que de tant en tant s’ofereixin pro-grames on es doni veu a la gent gran i que l’objectiu final no sigui lucratiu sinó de repte personal i, és clar, de diver-sió. Si més no, per poder desconnectar de la realitat. Un altre programa nou i que de ben segur tindrà una bo-na acollida és “Espai Terra”, també a TV3 i que dirigeix Tomàs Molina. L’emissió, que és diària, fa ús de les no-ves tecnologies i de la col·laboració dels telespectadors per poder mostrar i explicar la relació que hi ha entre les persones i l’entorn. De fotografies i de col·laboració segur que no en falta perquè l’espai de la previsió del temps és un dels que té més audiència i sempre els meteoròlegs han d’agrair l’allau d’imatges que reben diàriament. D’al-tra banda, és molt destacable el retorn d’en Josep Maria Bachs, ara però a Barcelona Televisió, al capdavant del magazine matinal “Connexió Barcelona”. El veterà Bachs, que va conduir programes com “Tres i l’astròleg” o “Fi-liprim” enceta una nova etapa amb un espai d’emissió diària de més de dues hores de durada per apropar-se a l’actualitat dels barris de la ciutat, sense oblidar-se d’altres seccions d’interès pel públic com salut, tendèn-cies o internet, entre d’altres. No podem acabar aquesta columna sense fer menció a l’estrena del programa d’en Xavier Sardà, “La Tribu” a Tele5. Després de la polèmica dels mesos anteriors sobre les desavinences entre la ca-dena i la productora Gestmusic semblava que tot anava pel bon camí, i més, comptant amb professionals de la mida de Sardà, Mercedes Milà, Boris Izaguirre o Carlos Latre. L’estrena prometia molt i es tractava de veure com improvisaven donant forma a un esperat bon programa d’entreteniment. La realitat és que la impressió va ser de descontrol i de buidor. Ho seguirem de prop a veure si hi ha remuntada.

Aire fresc amb nous programes

52 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

La Balsa està situat en un bell i original edifici de fusta amb amplis finestrals, situat a la faldilla del Tibidabo, envoltat de magnífiques terrasses, flors i variada vegetació. El mèrit és dels arquitectes Oscar Tus-quets i Luis Clotet, pel qual van guanyar el premi FAD d’arquitectura el 1979. Està construït sobre una antiga bassa de regadiu, conser-vant la seva estructura. El restaurant va ser promo-gut per les famílies Güell i López de Lamadrid i des de la seva inauguració ha estat un dels més emblemàtics de la ciutat, punt de trobada de personalitats del món de la cultura, la política, l’esport, etc.D’aquest impressionant restaurant cal destacar les seves dues magnífiques terrasses que envolten el restaurant. Una, coberta per una parra, té un jardí amb arbres fruiters; l’altra, coberta per un envelat té una gran varietat de plan-tes. És sens dubte la prima-vera la millor temporada per gaudir d’aquest entorn. A l’interior, disposa també d’un saló privat amb capa-citat per a 10-14 persones. En conjunt, La Balsa es dis-tingeix pel seu estil elegant i clàssic, un lloc ideal per a reunions de negocis i cele-bracions privades.

La cuinaLa cuina de La Balsa és de base tradicional i mediterrà-nia, d’estil més aviat inter-nacional. El xef de la casa, Calixto Sánchez – deixeble avantatjat del seu anteces-

sor Lluís Miralpeix –, ha anat introduint certes inno-vacions al receptari, mante-nint sempre com a gran pro-tagonista de la seva cuina la pròpia matèria primera. Els plats més moderns s’erigeixen com uns magní-fics complements dels plats tradicionals, molt més con-tundents. El comensal no ha de perdre l’oportunitat de tastar els espinacs a la cata-lana amb formatge de brie i melmelada de tomàquet, el lluç arrebossat amb salsa de calamarsets i el filet de vedella a la graella. Plats tan senzills com exquisits.Les postres són un altre punt fort de l’oferta gastronòmica de La Balsa. Inoblidable és el carret de pastissos caso-lans a què difícilment un pot negar-se. N’hi ha uns quants per triar però destacarem, sens cap mena de dubte el seu “tocinillo de cielo”. No cal dir que és del tot imprescindible reservar per gaudir d’una taula, especial-ment si es vol estar a una de les dues terrasses. L’horari és força ampli i romanen oberts de dilluns nit a diu-menge migdia. La bona notí-cia és que La Balsa no tanca

per fer vacances i a l’agost, també està obert a la nit, de 21 a 24 hores amb un esplèn-did servei de buffet. Mentre el servei habitual es pren un merescut descans, una cuinera amb molta expe-riència i gran col·laboradora de la casa fa els honors oferint més de 40 plats que els clients poden servir-se ells mateixos i degustar del

sopar al son de la música ambiental i bressats per la lleugera brisa estiuenca. La carta és força àmplia i variada però durant la temporada d’hivern i pri-mavera 2009, els dies labo-rables La Balsa ofereix un menú de migdia a 26 euros i un altre de nit a 36 euros. Tenint en compte la qualitat del menjar i el seu magnífic entorn, cal reconèixer que presenten uns preus molt competitius. Ningú es pot negar a gaudir de certes delícies.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià.Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Ara que arriba el bon temps, fer un bon àpat envoltat de verd i si-lenci, a la faldilla de la muntanya barcelonina per excel·lència, és un regal que un no ha de negar-se. La crisi no pot ennuvolar-lo tot, i donar-se un caprici o tancar un bon negoci no és tant difícil amb uns preus força com-petitius.

RESTAURANT LA BALSA

“Destaquenles seves dues magnífiquesterrassesajardinadesque envolten el restaurant”

Els ingredients són els protagonistes de la cuina de La Balsa. / CEDIDA

EL TAST

Vi d’agulla de lleugera efervescència i aroma a fruita fresca. Amb un carbònic natural, expressa una delicada i integrada bombolla. Varietat: Syrah (67%) i Merlot (34%).Elaboració: Després d’un suau premsat, previ procés de desrapat i espremut dels raïms, es realitza una delicada maceració de les pells per treure el màxim partit aromàtic i un color grosella intens.Maridatge: Saborós com aperitiu, bon com-pany de les amanides, mariscos i peixos suaus, arrossos i pastes, idonis també per completar postres amb fruites o xocolates.Servei: Entre 6º i 8º C. Es recomana el consum l’any mateix de l’embotellat.

MOUSTILLANT ROSADA

Delíciesculinàries al

Tibidabo

Infanta Isabel, 4Barcelona 08022Tel. 932 115 048info@labalsarestaurant.com

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

Una terra envoltada de mar

La història que amaga cadascuna de les pobla-cions de la península de Bretanya la fan d’allò més atractiva per qual-sevol visitant, alhora que la seva costa, amb més de 2.700 quilòmetres de perímetre, convida a fer tot tipus d’excursions, ja sigui a peu o dalt d’una barca.

LA BRETANYA FRANCESA

A. SERRA

Sens dubte Bretanya és un lloc ideal per aparcar el cotxe i fer excursions a peu. Una de les opcions, en aquest sentit, és seguir l’an-tic Camí dels Duaners, que recorre 1.300 quilòmetres de costa i comença al port de Saint-Nazare i acaba al Mont Saint Michel, un dels punts més turístics de la regió. Es tracta d’un camí ple d’histò-ria traçat entre terra i mar que bordeja penya-segats i travessa dunes, passant per cales insòlites. Va ser creat al segle XVII per vigilar els desembarcaments dels con-trabandistes. El camí és de fàcil accés per als visitants i es troba en tot moment senyalizat. D’altra banda, també val la pena perdre’s passejant pels parcs natu-rals d’Armorique i de Brière, de 172.000 i 40.000 hectà-rees, respectivament. De fet, aquestes zones són perfectes per al turisme ecològic.

Ara bé, Bretanya també se la pot conèixer a través de la xarxa fluvial. En aquest cas la millor opció és llogar una barca. Per pilotar les embar-cacions no cal cap tipus de permís i, a més, la navegació es fa a escassa velocitat. Al llarg del recorregut es poden realitzar parades en punts que ofereixen tot tipus de serveis als visitants. Actualment exis-teixen set empreses de lloguer de vaixells amb seu a Dinan, Hédé, Messac, Redon, Rohan, Pontivy, la Roche-Bernard i Sucé-sur-Erdre.

El golf de MorbihanUna de les zones menys explo-tades turísticament és el golf de Morbihan, on hi ha unes 300 illes de les quals només 30 estan habitades. La més gran és l’Ile aux Moines amb 7 quilòmetres de llarg tot i que el visitant mai es troba a més de 450 metres del mar. Amb tranquil·litat es poden desco-

brir platges, boscos i poblets amb carrers sinuosos, on encara s’hi amaguen antigues cases de pescadors. D’altra banda, la vegetació i la fauna tampoc deixen de sorpren-dre el visitant. I és que s’han arribat a comptabilitzar fins a 150.000 espècies d’ocells. La segona illa més gran del golf de Morbihan és Arz, amb un aire més rústic. Gairebé no hi circulen cotxes i els despla-çaments es fan normalment amb bicicleta tot i que degut a l’extensió de l’illa també és possible recórrer-la a peu. El golf de Morbihan se’l coneix també per l’ostricultura, és a dir, el cultiu de les ostres. Se’n cultiven fins a 10.000 tones a l’any.

Història per tots els raconsEls megalits i els menhirs, amb un antiguitat de més de

ser de les més antigues de França; i Nantes, on conviu a la perfecció el passat amb el modern, són tres ciutats de visita obligada. Tampoc es pot passar per alt la població costera de Saint-Malo apartada de la penín-sula, que a l’edat mitjana va adquirir llibertats i privilegis. El passeig per la cornisa al voltant de la ciutat permet contemplar les vistes més boniques de la ciutat i de la badia de Saint-Malo. Aquí és requisit indispensable gaudir d’una mariscada en un dels molts restaurants del nucli antic. De fet, la gastronomia és un altre dels atractius de Bretanya. El millor marisc coexisteix amb les famoses galettes –creps dolces i sala-des– i especialitats de pas-tisseria, com el far bretó, un exquisit flam fet a base d’ous i de llet.

4.000 anys, es troben repar-tits per diversos punts de la península. Són tan sols una petita mostra de la història que amaga Bretanya, ja que es tracta també d’una regió amb una gran tradició urbana que es remunta al segle XI. Encara avui, el visitant pot recórrer localitats construïdes al vol-tant de catedrals, monestirs i residències feudals. Rennes, amb edificacions medievals de fusta; Dinan, rodejada d’unes muralles, que presumeixen

El golf de Morbihan se’l coneix sobretot per l’ostricultura. S’hi arriben a cultivar fins a 10.000 tones d’ostres a l’any.

Vista de l’emblemàtic Mont Saint Michel. / ARXIU

GALÍCIA, PROTAGONISTA AL FESTIVAL INTERCÈLTIC DE LORIENT

Del 31 de juliol al 9 d’agost la localitat de Lorient acollirà un cop més el Festival Intercèltic amb uns 4.500 músics, cantants, balla-rins i escriptors, procedents de regions amb una forta influència celta. Precisament, aquest any Galícia n’és la convidada, per la qual cosa tindrà l’honor de disposar d’un gran pavelló al centre de la ciutat. A Bretanya, el passat celta es nota sobretot en la seva llengua, molt similar a la que es parla a Irlanda, però també en la cultura en general.

54 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

AURELI VÁZQUEZ

A la pàgina web de Fernando Alonso es poden adquirir ampolles de vi en edició limi-tada amb l’etiqueta persona-litzada del famós pilot. És un dels negocis més insigni-ficants creats al voltant del circ mediàtic de la F-1, i per descomptat no té res a veure amb els patrocinis multimili-onaris ni amb els ingressos per venda d’entrades dels grans circuits, però resulta il-lustratiu de l’enorme poten-cial d’aquest esport.Ara, però, les vaques flaques han començat a fer acte de pre-sència a l’espectacle de la F-1. Ho han fet d’una manera dis-creta, sense grans escarafalls, però de fet ja hi ha una pri-mera víctima: l’equip Honda, que aquest any ha desaparegut per la pressió dels accionistes, que no veien amb bons ulls un gran dispendi en moments d’incertesa.La marxa de l’escuderia Honda representarà per a la marca la pèrdua de rèdits en forma d’imatge i prestigi, però li permetrà estalviar-se la gens menyspreble xifra de 390 milions d’euros, que és, segons diverses informaci-

Fins a 25 mecànics treballen alhora sobre un monoplaça durant cada competició. / FOTO: CEDIDA

Mantenir un equip de Fórmula 1 requereix un pressupost d’entre 200 i 300 milions d’euros que serveixen, entre altres coses, per pagar una plantilla de fins a 1.000 empleats. Amb l’arribada de la crisi, la nova reglamentació de la FIA preveu mesures per limitar la despesa i assegurar així l’estabilitat del negoci. La F-1 segueix sent negoci, però una mica menys...

La F-1 es reformula

ons, el pressupost que desti-nava a aquesta competició.Les escuderies que sí han aguantat el tipus ho han fet, però, amb una dràstica reta-llada pressupostària. Recent-ment, el diari El País quanti-ficava aquestes disminucions de la següent manera: Toyota baixaria de 390 a 250 milions d’euros; Ferrari, de 365 a 230; BMW, de 290 a 240; Renault, de 280 a 170; Red Bull, de 200 a 160, i Williams, de 175 a 150 milions d’euros. En canvi,

Force India i Toro Rosso hau-rien incrementat la seva dota-ció pressupostària, situant-la al voltant dels 130 milions.

Pressupost màximA més de les restriccions autoimposades per les escu-deries, la nova reglamentació estableix que cada motor tin-gui una vida de, almenys, tres grans premis –i no dos, com fins ara–. A més, els cons-tructors tenen l’obligació de vendre a meitat de preu els motors als equips indepen-dents. De cara al 2010, es preveu incorporar un límit màxim per al pressupost dels equips, que podria estar situat en 30 milions de lliures esterlines –uns 32 milions d’euros–. D’aquesta manera, els equips podran gaudir d’una més gran flexibilitat pel que fa a les normes tècniques, però amb el límit d’aquesta quanti-tat. Com deia el president de la FIA, Max Mosley, “es tracta d’evitar que els equips gastin 1.200 euros en una rosca que s’utilitzarà una sola vegada”. “A més –va afegir– cal recor-dar que 30 milions de lliures són molts diners en la vida real”.

Montmeló, a l’expectativaAquesta reducció no només afecta les grans firmes patro-cinadores, sinó també el con-junt del negoci. Fa algunes setmanes, l’agència Bloom-berg informava que la contra-ctació de llotges VIP al Circuit de Montemló podia caure fins un 80% –el preu d’aquesta exclusiva entrada pot asso-lir els 3.000 euros–. Malgrat tot, Montmeló pot conside-rar-se un circuit privilegiat en aquest moment, degut a la fortíssima tirada mediàtica de Fernando Alonso, que va

ALONSO, EL ‘REI MIDES’ DE LA FÓRMULA 1

La Fórmula 1 espanyola –i no no-més l’espanyola– té un deute pendent amb Fernando Alonso. El pilot asturià ha demostrat tenir un potencial insòlit per arrossegar les masses, i amb els seus dos campi-onats del Món va aconseguir posar de moda un esport relativament minoritari fins no fa gaire. Algunes fonts valoren en 720 milions d’euros l’impacte que genera el pilot entre patrocinis, publicitat, audiències i venda d’entrades. Tant és així que el director del Circuit de Catalunya, Ramón Praderas, va declarar l’any passat que “Alonso és el 45% del nostre negoci”.

Montmeló va batre el rècord d’assistència l’any 2007, amb 142.000 espectadors que volien veure Fernando Alonso

aconseguir atreure 142.000 persones l’any 2007, quan pocs anys enrere difícilment superava la xifra de 70.000. De cara a la pròxima edició, que tindrà lloc el 10 de maig, les previsions més optimis-tes apunten a una xifra de 130.000 espectadors, tot i que sembla més realista esperar una davallada significativa, atès el context de crisi. Els preus per al Gran Premi d’Es-panya oscil·len entre els 115 euros de l’entrada més barata –a la zona de Pelouse– i els 533 euros de la Tribuna en Principal Coberta.

Salut / ESTILS DE VIDA 55MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Les dones i els nens són els més afectats als països en vies de desenvolupament”

ENTREVISTA A CARME COLL, GINECÒLOGA I PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ SALUT I SOCIETAT SENSE FRONTERES

REDACCIÓ

Quina és la finalitat del tor-neig de golf que la Fundació Salut i Societat Sense Fronte-res ha organitzat aquest abril a Santa Cristina d’Aro?Aquest és el tercer any que fem el torneig de golf de Santa Cris-tina d’Aro. Vam començar el 2007 per iniciativa de la doctora Isabel Roca Bielsa que, sensi-ble amb els problemes al Txad, va proposar al Club de Golf fer un torneig amb la finalitat d’ob-tenir ajuda per la nostra funda-ció. Enguany, el torneig ja s’ha inclòs dins del programa oficial de competicions del Club de Golf gràcies a la col·laboració del seu president i de la direc-tiva del Club.

Després d’11 anys de la creació de la Fundació, quin balanç en fa?El balanç és positiu. La Funda-ció fou creada amb el nom de Fundació pro Salut Reproduc-tiva (FPSR) l’any 1998 per un grup de persones voluntàries (metges, realitzadors i pro-ductors de TV, arquitectes i advocats) sensibilitzats amb la feblesa de la salut als països en vies desenvolupament i concre-tament amb els temes relacio-nats amb la salut reproductiva i la diferència de gènere. L’any 2005 es va canviar el nom pel de Salut i Societat Sense Fron-teres (FSSF), ja que els patrons enteníem que s’ajustava millor als nostres objectius de treball.Durant aquests anys hem anat treballant per donar suport a l’Hospital de Goundi (Txad),

buscant formes de finança-ment que han arribat progressi-vament. Actualment, disposem de programes ben instaurats en el terreny i amb continuïtat en el temps.

Quin és l’objectiu bàsic de la Fundació?Els nostres objectius principals són: treballar per la millora de la salut reproductiva en espe-cial, i per la salut en general, als països en vies de desen-volupament; donar suport a la formació per contribuir a l’eradicació de l’analfabetisme; impulsar i recaptar fons per finançar projectes de millora de les condicions de vida als països en vies de desenvolu-pament; col·laborar amb altres ONG’s per determinats projec-tes de salut; impulsar la forma-ció en salut tant des del punt de vista assistencial com del camp de la prevenció de malalties, i donar suport a organitzacions i entitats locals per projectes de millora de la salut.

Quin treball desenvolupen des de la Fundació?El primer projecte de la FSSF va ser la realització del Primer Congrés de Salut Reproductiva i el Fòrum de Salut i Societat. Al Congrés es va aprofundir sobre el concepte de salut, i el Fòrum de Salut i Societat va aconseguir la participació de professionals d’alt nivell en temes tan diversos com arqui-tectura, agricultura, farmàcia i nutrició, periodisme i imatge, i cooperació internacional.

Les activitats de cooperació directa s’han dut a terme en dos països: Costa Rica, on es col·labora amb una ONG que treballa en conreus de terres adquirides per la FSSF, i el Txad, on s’han concentrat pràc-ticament tots els esforços.

Quina és la situació en matèria de salut al Txad?El Txad és un dels quatre països més pobres del pla-neta. La regió forma part de l’anomenat cinturó de la gana. L’esperança de vida dels seus habitants és de 43 anys pels homes i de 45 anys per les dones. Les principals causes de mort són, a part de la malnutrició, les derivades de malalties infeccioses com el paludisme, la meningitis, el tètanus... La mortalitat materno-infantil arriba al 50%. La cobertura sanitària és molt baixa, amb un total de 47.640 persones per metge, tenint en compte que el 80% dels recur-sos sanitaris es concentren a la capital, N’Djamena, que representa només el 24% de la població total.

Les dones i els nens són els que viuen més precàriament als països

tre la sida a l’àrea de Goundi, amb els objectius següents: conèixer la prevalença de la infecció per VIH en la pobla-ció de referència de l’hospital de Goundi (250.000 persones); identificació i tractament dels casos positius; formació del personal autòcton en el diag-nòstic i tractament de la sida; i organització de programes de prevenció per la població sana.

Amb quins projectes estan treballant actualment?A c t u a l m e n t c o n t i n u e m donant suport al programa sida i hem iniciat un projecte de prevenció de la trans-missió materno-infantil del VIH/SIDA. La Fundació dóna suport també a la formació del personal local i subven-ciona una escola de nens i nenes a Goundi. Aquest 2009 volem ajudar a finançar una escola-internat per nenes d’educació secundària.

Quines activitats duen a terme per aconseguir fons per desenvo-lupar els seus projectes?Els fons provenen de socis col·laboradors, que fan apor-tacions mensuals. També duem a terme activitats de promoció, com el Campi-onat de Golf Costa Brava o sopars solidaris. D’altra banda, les aportacions ofi-cials a projectes finançats (Diputació d’Àlava, Ajunta-ment de Vilanova i la Geltrú) també són importants, així com altres aportacions d’em-preses solidàries: laboratori General Lab de Barcelona, que dóna suport al Laboratori de Goundi; laboratori ICH-Dallari, que realitza estudis histològics a pacients diag-nosticats a l’hospital; Medi-cal Inverness S.A., que aporta subvenció per la compra dels tests Determine de VIH, etc.

Carme Coll és la presidenta de la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres. / ARXIU

en vies de desenvolupament?Sí, sobretot en els àmbits de l’educació i la salut, que són els pilars de qualsevol societat. Sense educació no hi ha equi-tat de gènere i sense salut és difícil treballar en la promoció d’una societat. Al Txad es cal-cula que el 80% de la població és analfabeta. D’altra banda, la mortalitat materna és un dels principals problemes que afec-ten les dones del país. A més, també pateixen una forta dis-criminació, ja que el seu accés al món laboral és simbòlic. La dona treballa al camp, ha de proveir aigua a la família i tenir cura dels fills. Durant la infància pateixen la mutilació genital femenina, que no sols atempta contra la seva vida, ja que moltes nenes moren com a conseqüència d’infeccions per les males condicions higiè-niques en què es practica, sinó que també afegeix diversos problemes durant el part.

Quina és la incidència del VIH-SIDA en aquests països?A nivell mundial, l’Àfrica Subsahariana és la més afec-tada per la sida. Segons el darrer informe 2008 de la OMS i UNAIDS, 33 milions de perso-nes tenen la infecció per VIH a la regió. D’aquestes, 15,5 mili-ons són dones i 2,0 milions són nens menors de 15 anys.

Què fa la Fundació per com-batre aquesta malaltia? Durant l’any 2007 vam iniciar un projecte, finançat per la Diputació d’Àlava, per comba-

“Al Txad, un dels països més pobres del planeta, s’han concentrat els esforços de la Fundació”

Ja fa més de 10 anys que va néixer la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres, i els resultats obtinguts des d’alesho-res són positius. Tot i que encara queda molt camí per recórrer als països en vies de de-senvolupament, com el Txad, la Fundació dis-posa de programes ben instaurats en el terreny i amb continuïtat en el temps.