PLA DE MILLORA URBANA DE LA UA 8²ria/MEMORIA REFOSA … · 1.1.1 Objecte del pla de millora urbana...
64
MONT – RAS PLA DE MILLORA URBANA DE LA UA‐8 MONT‐RAS (Document per a l’aprovació inicial) Joaquim Obon i Dosdad, arquitecte Albert Abulí Núñez, advocat Almudena García Cebrián, advocat octubre 2014
Transcript of PLA DE MILLORA URBANA DE LA UA 8²ria/MEMORIA REFOSA … · 1.1.1 Objecte del pla de millora urbana...
MONT – RAS
PLA DE MILLORA URBANA DE LA UA‐8
MONT‐RAS
(Document per a l’aprovació inicial)
Joaquim Obon i Dosdad, arquitecte Albert Abulí Núñez, advocat
Almudena García Cebrián, advocat
octubre 2014
ÍNDEX DE LA DOCUMENTACIÓ
1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA
1.1 MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1.1.1 Objecte del pla de millora urbana
1.1.2 Iniciativa
1.1.3 Situació i àmbit del sector. Característiques físiques
1.1.4 Planejament vigent i antecedents urbanístics
1.1.5 Marc legal
1.1.6 Estructura de la propietat
1.1.7 Serveis urbanístics existents
1.2 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ
1.2.1 Objectius de l’ordenació proposada. Oportunitat i conveniència en rela
ció amb els interessos públics i privats. Compliment del Pla Territorial
Parcial de les Comarques Gironines
1.2.2 Justificació i descripció de la proposta
1.2.3 Adequació a les determinacions legals i normatives. Reserves i cessions
de sòl
1.2.4 Quadres de superfícies de zones i comparatius de paràmetres
1.2.5 Descripció de les obres d’urbanització
2 GESTIÓ URBANÍSTICA I AGENDA
3 AVALUACIÓ ECONÒMICA
3.2 AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ
3.3 ESTUDI I JUSTIFICACIÓ DE LA VIABILITAT DEL PLA
3.4 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
4 MOBILITAT
5 NORMES REGULADORES
6 PLÀNOLS
D’INFORMACIÓ:
I.01 Situació i emplaçament
I.02 Topogràfic. Àmbit del sector
I.03 Fotografia aèria
I.04 Reportatge fotogràfic
I.05 Estructura de la propietat
I.06 Informació cadastral
I.07a Planejament urbanístic vigent. Text refós de les normes subsidiàries de
planejament
I.07b Planejament urbanístic vigent. Pla parcial d’ordenació “Mas Mortera”.
Qualificació del sòl
I.07c Planejament urbanístic vigent. Pla territorial parcial de les Comarques
Gironines
I.08 Serveis urbanístics existents
D’ORDENACIÓ:
O.01 Zonificació (plànol normatiu)
O.02 Ordenació (plànol normatiu)
O.03 Servituds i proteccions (plànol normatiu)
O.04 Alineacions i rasants (plànol normatiu)
O.05a Perfils longitudinals (tram A)
O.05b Perfils longitudinals (tram B)
O.05c Seccions i talussos
O.06 Imatge de la proposta
O.07a Xarxa de clavegueram. Aigües pluvials
O.07b Xarxa de clavegueram. Aigües residuals
O.07c Xarxa d’abastament d’aigua
O.07d Xarxa elèctrica de BT
O.07e Xarxa d’enllumenat
O.07f Xarxa de telecomunicacions
O.07g Xarxa de gas
O.08 Connexions externes i reposició de serveis afectats
O.09 Seccions viàries i detalls d’urbanització
DE GESTIÓ:
G.01 DIVISIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ
DOCUMENT ANNEX
Contingut documental establert a l’article 102 del Text refós de la Llei
d’urbanisme. Document de compromisos i garanties
INFORME AMBIENTAL
1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA
1.1 MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1.1.1 Objecte del pla de millora urbana
El present pla de millora urbana desenvolupa la Unitat d’Actuació núm. 8 (UA 8),
en sòl urbà no consolidat, definida a les Normes Subsidiàries de Planejament del
municipi de Mont‐ras, aprovades definitivament en data 9 de maig de 1990.
1.1.2 Iniciativa
El pla de millora urbana es formula d’acord amb l’establert a l’article 101 del
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme de Catalunya, essent la seva promoció d’iniciativa privada, la
mercantil INMOBILIARIA FRANCOLÍ, S.A., propietària majoritària del sòl que forma
part de la Unitat d’Actuació núm. 8 que és objecte del present pla de millora
urbana, a excepció d’una superfície de 2.836 m2 que pertany a la Generalitat de
Catalunya.
1.1.3 Situació i àmbit del sector. Característiques físiques
En el plànol d’informació I.01 “Situació i emplaçament” es reflecteix la situació del
sector en el context del municipi de Mont‐ras i l’emplaçament, més precís, en
relació al seu entorn immediat.
El sector, objecte del present pla de millora urbana, es troba situat junt al límit del
terme municipal de Mont‐ras amb el de Vall‐llobrega, confrontant amb l’autovia C‐
31, en el tram que connecta Palamós amb Palafrugell.
L’àmbit del sector ve determinat pel planejament general (normes subsidiàries) de
Mont‐ras. La superfície consignada en la documentació de les normes subsidiàries
(article 4.2.3 de la normativa urbanística) és de 62.000 m2, però de l’amidament
sobre el plànol topogràfic restituït específicament per a l’elaboració del present
document, amb la precisió pròpia de l’escala 1/500, en resulta una superfície real
de la unitat d’actuació de 57.790 m2. Aquesta diferència de superfícies (un 7 %) es
justifica per l’escala del plànol de les normes subsidiàries en el que es determina
l’àmbit de la UA‐8: 1/5.000 (veure plànol I.07a “Classificació del sòl i Àrees de
Desenvolupament”); l’aixecament topogràfic específic esdevé deu vegades més
precís.
Com a incidència urbanística en l’àmbit de la UA 8, cal fer esment a que en data 16
de desembre de 2008, en base a l’expedient d’expropiació per a l’ execució del
Projecte “ Millora general. Desdoblament de la carretera C‐31, clau DG99060M1”,
la Generalitat de Catalunya va procedir a l’expropiació de la superfície de 2.836 m2
per la construcció del desdoblament de la carretera C‐31 al tram Palamós‐
Palafrugell.
L’esmentada carretera i vial lateral, per la seva pròpia finalitat i funcionalitat, cal
ser considerats a efectes de planejament i gestió com a sistema general de
comunicacions, que no només dona servei a l’àmbit del present Pla de Millora
Urbana, sinó que té un abast territorial. A tal efecte, atenent l’esmentada
consideració, cal tenir en compte els efectes de l’esmentada superfície, titularitat
de la Generalitat d e Catalunya, tant en la qualificació urbanística del sòl com en
l’execució del planejament.
Les característiques topogràfiques en reflecteixen en el plànol I.02 “Topogràfic.
Àmbit del sector”. El relleu, en pendent decreixent des del punt de major alçada
(80,42 m) situat al sud ,en el límit amb el terme municipal de Vall‐llobrega, s’estén
com un vano cap a l’est, nord i nord‐oest; el punt de menor alçada topogràfica es
troba en el vèrtex nord‐est del sector (39,60 m). El pendent mitjà és del 19,43 %.
La coberta vegetal és formada per pins, alzines i matolls de sota‐bosc. S’observen
traces de camins, que són la permanència dels moviments de terres vinculats a
l’obertura de vials en el marc del procés d’execució del pla parcial d’ordenació
“Mas Mortera”, aprovat definitivament en data 30 d’abril de 1968 i que no va
reeixir.
1.1.4 Planejament vigent i antecedents urbanístics
A) LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE MONT‐RAS
El planejament vigent en l’àmbit de la Unitat d’Actuació 8, que és objecte del
present pla de millora urbana, són les Normes Subsidiàries de Planejament del
municipi de Mont‐ras, les quals van ser van ser aprovades definitivament per
la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessió de data 9 de maig de 1990.
Aquest acord va ser publicat al DOGC núm. 1341 de 10 de setembre de 1990.
Posteriorment, i en compliment de la Disposició Transitòria quarta de la Llei
10/2004 de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002 de 14 de març,
d’urbanisme de Catalunya, per al foment de l’habitatge assequible, de la
sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, va ser aprovat en sessió de data
2 de maig de 2005, pel Ple de l’Ajuntament de Mont‐ras, el Text refós de les
Normes Subsidiàries de Planejament de Mont‐ras, al qual va donar
conformitat la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de data
29 de juny de 2005.
Les Normes Subsidiàries de Planejament del terme municipal de Mont‐ras
classifiquen els terrenys objecte del present pla de millora urbana com a sòl
urbà i l’inclouen en la Unitat d’Actuació 8, per a la qual s’estableixen les
següents determinacions:
Superfície UA 8 62.000 m2
Parcel∙la mínima 800 m2
Coeficient d’edificabilitat segons NS (inclòs edificació secundària adossada) 0,35 m2sostre/m2sòl
Sostre edificable 21.700 m2st.
Màxima ocupació 25 %
Alçada màxima edificació 6,50 m (PB + 1PP)
Separació a termeners 5 m, a tots
Usos habitatge unifamiliar, habitatge plurifamiliar (2) i habitatges aparellats
Les Normes Subsidiàries estableixen que les unitats d’actuació delimitades
seran executades i ordenades urbanísticament mitjançant l’aprovació de plans
especials de millora urbana, els quals concretaran els espais lliures, vials i
zones d’equipaments, i mitjançant l’aprovació dels corresponents projectes
d’urbanització i, en el seu cas, estudis de detall.
Cal assenyalar, als efectes de justificació de compliment de estàndards
urbanístics i prescripcions varies de la normativa urbanística en els següents
apartats de la memòria, que l’esmentat planejament general vigent al
municipi de Mont‐ras no es troba adaptat a les determinacions del Text refós
de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.
B) EL PROJECTE DE DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C‐31 DEL PK 326,100 AL
PK 333,700. TRAM PALAMÓS‐PALAFRUGELL
En execució del Projecte de desdoblament de la carretera C‐31 del pk 326,100
al pk 333,700 tram Palamós‐Palafrugell es va expropiar a la societat
INMOBILIARIA FRANCOLI, S.A. per part de la Generalitat de Catalunya una
superfície de 2.836 m2 inclosa en l’àmbit de la Unitat d’Actuació núm. 8,
superfície que actualment es troba vinculada a l’esmentat desdoblament de la
C‐31, i quin destí es manté invariable en el planejament i posterior execució
del present pla de millora urbana.
C) EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES
El Govern de la Generalitat de Catalunya, en data 14 de setembre de 2010, va
aprovar definitivament el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines,
acord que va ser publicat al DOGC núm. 5735 de 15 d'octubre de 2010.
Concretament, el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines inclou la
UA núm. 8 del municipi de Mont‐ras dins una “Àrea Especialitzada de
Reducció o Extinció”, en la que el Pla Territorial expressa la conveniència de
reorientar el seu desenvolupament per tal que sigui més coherent amb els
seus objectius d’ordenació territorial, mitjançant l’assenyalament de la seva
reducció o extinció (article 3.12 “Estratègies per a les àrees especialitzades”
de les Normes d’ordenació Territorial).
Aquestes estratègies, fixades per a les diferents àrees especialitzades que es
delimiten en el Pla Territorial, de conformitat amb la normativa continguda en
aquest, han de ser tingudes en compte com a referències vinculants en les
figures de planejament derivat que desenvolupin àmbits inclosos en les
diverses Àrees especialitzades, les quals hauran de complir amb les
especificacions de l’estratègia que els hi sigui assignada.
El Pla Territorial de referència així mateix disposa que, sens perjudici de
l’obligació de tenir en compte en l’ordenació urbanística proposada les
estratègies definides per a les diverses àrees especialitzades que es delimiten,
la seva aprovació definitiva no afecta al planejament urbanístic vigent ni a les
expectatives del planejament vigent pel que fa al sòl urbà, llevat dels casos en
què s’assenyali de manera expressa l’objectiu de desclassificació total o
parcial com a sòl urbanitzable de determinades peces de sòl, supòsit que no
és el que té per objecte aquest pla de millora urbana.
Per altra banda, el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines inclou el
municipi de Mont‐ras en el denominat “Àmbit del sistema urbà de Palafrugell”
i opta per fomentar l’estructuració de l’àrea urbana de Palafrugell i Mont‐ras,
de manera que tingui capacitat per polaritzar una part significativa dels
creixements demogràfics previstos per l’escenari 2026. Als efectes, es preveu
el municipi de Mont‐ras amb un paper preponderant en el creixement i
vertebració urbana de l’Eix Palafrugell, atès que es considera com un àrea que
ha d’augmentar el seu rang com a node territorial per la seva significació
urbana i les bones condicions de connectivitat, i als efectes, es fixa per a
aquest municipi una estratègia de creixement potenciat, estratègia establerta
quan es considera que, en funció dels objectius d’ordenació territorial, és
adequat que es produeixi un creixement per extensió.
De conformitat amb l’exposat, totes aquestes determinacions i estratègies
fixades en el Pla territorial de les Comarques Gironines per al municipi de
Mont‐ras i en concret per l’àmbit de la Unitat d’Actuació 8 han estat tingudes
en compte en la redacció d’aquest pla de millora urbana i en l’ordenació
urbanística que en aquest es conté, tal i com es justifica en l’apartat 1.2.1 de
la present memòria.
1.1.5 Marc legal
El present pla de millora urbana s’adequa a tot allò establert pel Text refós de la
Llei d’Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost;
al Reglament de la llei d’Urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol;
al Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de
la Llei del sòl; a la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis
forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les
instal∙lacions situades en terrenys forestals; a la Llei 25/1998, de 29 de juliol, de
Carreteres, i demés normativa aplicable.
1.1.6 Estructura de la propietat
La major part dels terrenys inclosos en l’àmbit de la Unitat d’Actuació núm. 8 del
municipi de Mont‐ras pertany a la mercantil i promotora d’aquest planejament,
INMOBILIARIA FRANCOLÍ, S.A. i es correspon amb la parcel∙la núm. 9012 del
Polígon 3 de Mont‐ras i amb la finca registral 1278 del Registre de la Propietat de
Palafrugell, inscrita en el tom 3.010, llibre 52 de Mont‐ras, foli 86. La superfície de
la part de la finca d’ INMOBILIARIA FRANCOLÍ, S.A. que es troba a l’intern de la UA
núm. 8 és de 54.954 m2.
Així mateix, pertany a la Generalitat de Catalunya una superfície de 2.836 m2, la
qual li va ser expropiada a la societat INMOBILIARIA FRANCOLI, S.A. en execució
del Projecte de desdoblament de la carretera C‐31 del pk 326,100 al pk 333,700
tram Palamós‐Palafrugell. Aquesta superfície formarà part de l’àmbit de
planejament, ja que aquest no varia, però no ha de formar part de l’àmbit de
gestió atès que les finalitats de l’expropiació ja s’han dut a terme i el pla de millora
urbana no altera la vinculació amb el sistema general viari que tenen els terrenys
que van ser objecte de l’esmentada expropiació.
1.1.7 Serveis urbanístics existents
Actualment, a la finca, no hi ha serveis urbanístics susceptibles de possibilitar
l’establiment de les xarxes de distribució interna que requereix el
desenvolupament urbanístic previst pel planejament general.
Una línia aèria de mitja tensió (25 kv) travessa el sector, en la directriu nord‐sud,
en una longitud de 195 m. L’actual traçat i característiques d’aquesta
infraestructura és totalment incompatible amb les previsions del planejament
essent, a més, en l’actualitat un factor de risc d’incendis. Per tant, el tram
d’aquesta línia que transcorre pel sector s’ha de considerar com a “servei afectat”
i, en el marc de les obres d’urbanització que s’hauran de dur a terme, es preveurà
la seva conversió en soterrat redefinint el seu recorregut pel perímetre sectorial,
vora el vial de servei (carrer de Vall‐llobrega).
Molt a prop del límit sud del sector hi ha un centre de transformació (ENHER
ENDESA núm. 30725); a partir d’aquest centre s’estén una estesa elèctrica ‐aèria‐
en baixa tensió que, recolzada en pals de fusta creosotats, travessa el sector en
una longitud de 300 metres per donar aquest servei a diverses finques d’altres
indrets. Així, doncs, complementàriament a l’adequació del traçat i soterrament
de la línia en alta tensió, caldrà preveure una actuació similar per a aquesta línia
en baixa tensió, preveient el nou traçat soterrani pel vial que es preveu proper a
l’actual estesa. En base a la potència i capacitat de l’actual centre de
transformació, tenint en compte, a més, les característiques i obsolescència de la
construcció que allotja el sistema de transformació de voltatge, s’haurà de
preveure la seva substitució per un nou centre que pugui donar el
subministrament adequat a les exigències actuals i les derivades del
desenvolupament urbanístic del propi sector
A prop del sector, tant al propi municipi de Mont‐ras com al confrontant de Vall‐
llobrega, hi ha implantades xarxes dels diferents serveis urbanístics a les que
s’hauran de connectar les que es prevegin a l’intern del sector.
La xarxa de subministrament d’aigua potable es troba a uns 80 metres del sector,
en sentit nord, vora el vial de servei de l’autovia C‐31 (carrer de Vall‐llobrega); és
una canonada de 125 mm de diàmetre.
La xarxa de clavegueram d’aigües residuals existent, apta per poder recollir les que
es generin en el sector, arriba just fins al seu límit nord‐est, on hi ha un pou de
registre en la confluència del carrer de Vall‐llobrega amb el camí que limita el
sector pel nord. Aquesta xarxa condueix les aigües residuals fins l’estació
depuradora d’aigües residuals (EDAR).
Quant a la xarxa de clavegueram d’aigües pluvials, també hi ha implantada una
conducció al llarg del carrer de Vall‐llobrega, des del front dels edificis comercials,
a uns 30 metres del límit nord‐est del sector; hi ha una sèrie d’embornals, reixes i
pous de registre que condueixen les aigües fins el Torrent Bo que creua l’autovia
C‐31 a una distància d’uns 250 metres del sector.
Quant a la xarxa soterrada de telefonia, segons la informació que es disposa, es
troba situada a uns 170 metres al nord del sector i, per tant, complementàriament
a la xarxa de distribució interna, s’haurà de preveure la connexió externa fins a
aquest punt, també seguint la traça del carrer de Vall‐llobrega.
En el terme municipal de Vall‐llobrega, prop del sector, hi arriba una canonada de
gas natural.
En el plànol d’informació I.08 s’ha reflectit, gràficament, la posició i
característiques bàsiques dels serveis urbanístics existents.
1.2 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ
1.2.1 Objectius de l’ordenació proposada. Oportunitat i conveniència en relació
amb els interessos públics i privats. Compliment del Pla Territorial Parcial
de les Comarques Gironines
L’objectiu principal del present pla de millora urbana és el d’ordenar
urbanísticament i completar el teixit urbà en l’àmbit de la Unitat d’Actuació núm.
8 del municipi de Mont‐ras.
Recordem que aquests terrenys es corresponen amb el denominat àmbit “Mas
Mortera” el qual respon a les diverses urbanitzacions de primera i segona
residència que varen sorgir en l’època dels anys 60. En aquest sentit, tanmateix es
va fer un intent per tal d’ordenar urbanísticament aquest àmbit aprovant el “Pla
Parcial Mas Mortera” en data 30 d’abril de 1968, les determinacions d’aquest
planejament mai no varen ser executades, només es va dur a terme el moviment
de terres per a l’obertura dels vials i la implantació del centre de transformació,
havent‐se quedat aquests terrenys com la continuïtat d’una urbanització més
àmplia que s’estén pel municipi de Vall‐llobrega.
Atesa aquesta situació, en les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de
Mont‐ras, amb l’objectiu de preveure el desenvolupament d’aquests terrenys i
solucionar la manca d’execució de les determinacions previstes en l’esmentat Pla
Parcial Mas Mortera, es van incloure en la Unitat d’Actuació núm. 8, establint per
a aquesta les determinacions urbanístiques transcrites en l’apartat 1.1.4 a) de la
memòria del present planejament.
Cal afegir però que, posteriorment, en data 14 de setembre de 2010, va ser
aprovat definitivament el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, el
qual inclou la UA 8 del municipi de Mont‐ras dins una “Àrea Especialitzada de
Reducció o Extinció”, en la que el Pla Territorial expressa la conveniència de
reorientar el seu desenvolupament mitjançant l’assenyalament de la seva reducció
o extinció. I aquesta estratègia fixada, tal i com s’ha assenyalat en l’apartat 1.1.4 b)
d’aquesta memòria, ha de ser tinguda en compte com a referència vinculant en la
redacció d’aquest pla de millora urbana, tot posant‐la en relació, però, amb allò
establert en les Normes Subsidiàries de Planejament d’aquest municipi per al
desenvolupament de la UA 8 i amb el fet de que el propi Pla Territorial Parcial de
les Comarques Gironines inclou el municipi de Mont‐ras en el denominat “Àmbit
del sistema urbà de Palafrugell” i li assigna un paper preponderant en el
creixement i vertebració urbana de l’Eix Palafrugell, fixant per a aquest municipi
una estratègia de creixement potenciat.
Així mateix cal tenir present que el Pla Territorial Parcial de les Comarques
Gironines, malgrat preveu una estratègia de reducció/extinció per aquesta Unitat
d’Actuació 8, no preveu cap tipus de protecció especial ni règim de protecció per
als terrenys integrants d’aquesta, fet que evidencia la possibilitat de preveure, en
detriment de l’extinció d’aquest àmbit, l’execució de les determinacions
contingudes en les Normes Subsidiàries de Planejament de Mont‐ras i, per tant, de
preveure el desenvolupament urbanístic d’aquest àmbit, proposant‐se però,
mitjançant el present pla de millora urbana, una important reducció tant del
sostre com de la densitat d’habitatges prevista en les referides normes
subsidiàries, de conformitat amb l’estratègia de desenvolupament fixada en el Pla
Territorial Parcial de les Comarques Gironines.
Aquesta disminució del sostre edificable respon a les necessitats de dur a terme
un desenvolupament urbanístic sostenible, utilitzant racionalment el territori i el
medi ambient, conjuminant les necessitats de creixement amb la preservació dels
recursos naturals d’aquest àmbit.
Per tant, en garantia dels interessos públics i privats concurrents, aquest pla de
millora urbana té per objectiu el d’orientar l’ordenació urbanística i
determinacions previstes en les Normes Subsidiàries de Planejament de Mont‐ras
cap al compliment de les “Estratègies” previstes en el Pla Territorial Parcial de les
Comarques Gironines, no preveient‐se l’extinció de la Unitat d’Actuació, sinó la
reducció de l’aprofitament urbanístic d’aquesta i de la intensitat dels usos a
desenvolupar.
De conformitat amb l’exposat, es fa necessari i és objectiu principal d’aquest pla
de millora urbana, preveure una ordenació urbanística per a l’àmbit de la Unitat
d’Actuació núm. 8 del municipi de Mont‐ras que desenvolupi les determinacions
de les Normes Subsidiàries de Planejament previstes per a aquest àmbit però que
a la vegada respongui a una ordenació que faci efectiva i concreti l’estratègia de
reducció/extinció prevista en el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines
per aquest àmbit de la UA 8, tot amb la finalitat de donar una solució definitiva en
el desenvolupament urbanístic d’aquests terrenys. Aquesta estratègia de reducció
es fa palesa en el present pla de millora urbana en diferents aspectes:
‐ Pel que fa a l’edificabilitat. Cal assenyalar que les Normes Subsidiàries
preveuen un coeficient d’edificabilitat bruta de 0,35 m2st/m2sòl per al total
àmbit de la UA 8 de 62.000 m2, el que fa un total de 21.700 m2 de sostre per a
aquest àmbit. Doncs bé, en coherència amb l’estratègia de reducció fixada pel
Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, en el present pla de millora
urbana es preveu la reducció dràstica d’aquesta edificabilitat permesa en el
planejament vigent la qual passa dels esmentats 21.700 m2 a la de 8.125 m2st,
reduint‐se per tant l’edificabilitat prevista en un 62,56 %.
‐ Pel que fa a la densitat d’habitatges. També cal remarcar que les Normes
Subsidiàries de Planejament preveuen la possibilitat d’implantar en cada
parcel∙la habitatges apariats (2) el que comportava que, aproximadament, en
aquest àmbit es permetés l’edificació d’uns 100 habitatges. Doncs bé, en
ordre a la consecució d’aquesta estratègia de reducció prevista en el Pla
Territorial Parcial de les Comarques Gironines per a la UA 8, aquest pla de
millora urbana preveu la reducció de la intensitat dels usos i de l’ocupació del
sòl, establint‐se únicament la possibilitat d’implantar un sol habitatge
unifamiliar en cadascuna de les parcel∙les amb aprofitament privat que
resultin del procés reparcel∙latori. Així, doncs, el pla de millora urbana preveu
la reducció de la densitat d’habitatges permesa per les Normes Subsidiàries, ja
que es passa d’un potencial aproximat de 100 habitatges a 13 habitatges per
tot l’àmbit de la UA 8.
‐ Pel que fa a l’ocupació del sòl per usos privatius: Per altra banda, i amb
l’objectiu de reduir l’ocupació del sòl inclòs en l’àmbit de la Unitat d’Actuació
8 i fer efectiva l’estratègia de reducció fixada pel Pla Territorial Parcial de les
Comarques Gironines, el present pla de millora urbana preveu una superfície
destinada a sistemes urbanístics de zones verdes, que està molt per sobre dels
estàndards mínims requerits pel TRLUC. En aquest sentit, com a referència,
recordar que de conformitat amb l’article 58 del Text refós de la Llei
d’urbanisme, en sòls urbans, per a ús residencial no inclòs en cap sector de
planejament urbanístic, el sistema d’espais lliures públics ha de respondre
com a mínim a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial
admès pel planejament, afegint però que aquests estàndards mínims no són
aplicables als municipis que tinguin una població inferior a 3.000 habitants i
d’escassa complexitat urbanística, com és el cas del municipi de Mont‐ras,
essent necessari en aquests supòsits preveure una reserva de sòl adequada a
les finalitats de cada municipi.
Així, tot i que estem davant d’un municipi amb una població inferior als 3.000
habitants (1.751 segons les dades del darrer padró) i d’escassa complexitat
urbanística, el que comporta que només s’hagi de preveure una reserva de sòl
adequada a les finalitats del municipi, el fet és que en l’ordenació urbanística
proposada a la UA 8 per aquest pla de millora urbana es preveu una superfície
qualificada de zones verdes d’11.783 m2, el que supera amb escreix els
estàndards mínims que resultarien d’aplicar la ràtio esmentada continguda en
l’article 58 del TRLUC, equivalents a 1.625 m2 de superfície destinada a zones
verdes en atenció als 8.125 m2 de sostre residencial que es preveu; i tot amb
la finalitat de garantir una mínima ocupació del sòl pels usos privats i conduir
l’ordenació urbanística prevista en les Normes Subsidiàries de Planejament de
Mont‐ras al compliment efectiu de l’estratègia de reducció fixada per a la
unitat d’actuació de referència en el Pla Territorial Parcial de les Comarques
Gironines.
De conformitat amb tot l’exposat, les determinacions de la UA 8, en compliment
de les previsions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, són:
Paràmetres Normes Subsidiàries Pla de Millora Urbana
Superfície UA-8 62.000 m2 57.790 m2
Núm. parcel·les (Aprox.) 50 parcel·les 13 parcel·les
Coef. d’edificab. 0,35 m2st/m2s 21.700 m2st 0,14 m2st/ m2s 8.125 m2st
Núm. màx. hab. 100 habitatges 13 habitatges
D’altra banda, l’execució d’aquesta unitat d’actuació també permetrà, en interès
públic del municipi de Mont‐ras, entre d’altres cessions, l’obtenció per part del
municipi dels sistemes urbanístics previstos en el present pla de millora que
consisteixen en l’obtenció d’una significativa superfície de zones verdes, de 11.783
m2, i una peça d’equipaments de 3.120 m2, els quals podran ser efectivament
destinats al gaudi de la població.
A banda de tot l’exposat, altres objectius que es pretenen assolir mitjançant la
formulació del present PMU són:
a) Qualificar sòl destinat als diferents sistemes urbanístics: viari, espais lliures
públics, equipaments, protecció de sistemes i serveis tècnics de les
instal∙lacions; en el cas dels espais lliures públics, en un percentatge superior
al 20 % de la superfície del sector i, en el cas dels equipaments comunitaris,
superior al 5 % de l’àmbit sectorial.
b) Articular l’estructura viaria i definir les alineacions i rasants.
c) Concretar l’ordenació de la parcel∙lació i l’edificació de manera coherent amb
l’estructura urbana i morfològica de l’entorn, tractant de posar en valor els
elements ambientals i la integració paisatgística.
d) Definir les obres d’urbanització necessàries per dotar dels diferents serveis
urbanístics al sector, les corresponents connexions amb les xarxes externes,
així com les obres que comporta el trasllat de serveis afectats.
e) Concretar i implementar tots els instruments propis de la gestió urbanística
per dur a terme l’efectiu i total desenvolupament urbanístic del sector.
1.2.2 Justificació i descripció de la proposta
El present pla de millora urbana desenvolupa les previsions establertes en les
normes subsidiàries de planejament del municipi de Mont‐ras i les determinacions
del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Esdevé imprescindible la
formulació d’aquest instrument de planejament derivat, entre d’altres
circumstàncies, per:
a) L’exigència de formulació d’un pla de millora urbana pel desenvolupament de
les unitats d’actuació, que estableixen les Normes Subsidiàries de Planejament
de Mont‐ras.
b) La vinculació per la construcció de l’autovia C‐31 al sistema de comunicacions
viàries. Al tractar‐se d’una execució directa d’infraestructura actualment no hi
ha planejament urbanístic que determini les qualificacions urbanístiques
corresponents de manera pormenoritzada.
c) La inclusió de la UA 8 dins una “Àrea Especialitzada de Reducció o Extinció”,
que comporta una significativa alteració a la baixa dels potencials urbanístics
que possibiliten les Normes Subsidiàries de Planejament, reducció de
l’aprofitament urbanístic del sector i, per tant, necessitat d’un instrument que
adeqüi l’ordenació i estableixi els mitjans adients per a la seva execució.
L’ordenació proposada s’estructura
mitjançant l’articulació dels
diferents elements que configuren
els “sistemes” i la “zona” en la que
es concentra l’aprofitament
urbanístic del sector.
L’accés es configura per mitjà d’un
únic vial que enllaça amb el carrer
de Vall‐llobrega i arriba fins el límit
del terme municipal; en aquest
punt connecta amb un camí
existent que, a uns 100 metres, es
torna a unir amb l’esmentat carrer. Aquest únic vial que estructura el sector, d’una
amplària prevista de 10 metres, es planteja de prioritat funcional invertida, amb
una plataforma única que compatibilitza la circulació peatonal i la rodada, i
permetrà l’accés a les futures edificacions, l’equipament i els espais lliures públics.
De la superfície total del sector, que és de 57.790 m2, la superfície de sòl destinada
al sistema viari assoleix 7.802 m2, que representa el 13,50 % de la superfície de
l’àmbit de planejament.
El sòl destinat a “espais lliures públics” s’articula a l’entorn del sector pel nord,
llevant i ponent mitjançant la previsió de dues unitats de zona que ultrapassen en
conjunt 1 hectàrea de superfície, i altres dues de menor entitat situades al sud‐est.
D’aquesta manera s’aconsegueix envoltar l’àrea edificable d’uns espais que es
preveuen naturalitzats, en la seva major part, limitant considerablement els
possibles impactes visuals que puguin generar els edificis que es construeixin. La
superfície prevista per a “zona verda” és d’11.783 m2, que equival al 20,39 % de la
superfície sectorial.
S’ha previst una unitat de zona destinada al sistema urbanístic d’equipaments
comunitaris; es troba situada junt a l’accés i disposa de dues façanes front al vial i,
d’acord amb el previst en l’article 34.5 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme,
es podrien implantar dotacions “de caràcter cultural, docent, esportiu,sanitari,
assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin
d’interés públic o d’interés social”. El pla de millora urbana no determina un ús
específic per a aquest sòl, doncs seria mitjançant la formulació d’un pla especial
urbanístic que es concretaria l’ús de l’equipament, segons es contempla a l’apartat
1.d) de l’article 67 de l’esmentat text legal. La superfície de la zona destinada a
“equipament comunitari” és de 3.120 m2, que representa el 5,40 % de la superfície
del sector.
Complementàriament a la zona d’equipaments se n’ha previst una de més acotada
i específica destinada a “serveis tècnics”. Aquesta peça de sòl es localitza tot just
on es troba situat l’actual centre de transformació (ENHER 30725); te una
superfície de 60 m2 (0,10 % del sector) i constitueix reserva per a una futura
substitució de la caseta i el transformador, a més de la possibilitat d’ubicar‐hi
algun element específic que puguin requerir les infraestructures de serveis que
s’han d’implantar al servei del sector.
També s’ha estimat oportú preveure vàries unitats de zona destinades a
“protecció de sistemes”; una vinculada a la vora del camí que delimita el sector pel
cantó nord, de manera que permeti possibles regularitzacions de la seva traça,
acomodació i modelat dels talussos, amb un tractament adient ‐de caràcter
paisatjístic‐ que posi en valor l’espai lliure confrontant; la connexió amb el vial
interior permetrà el pas soterrat d’alguna infraestructura de serveis, com ara el de
l’estesa aèria de baixa tensió que, a partir del centre de transformació, dóna servei
a d’altres sectors. La segona unitat de zona, de cinc metres d’amplària, junt al límit
del sector i del terme municipal, es destina al pas de les diferents infraestructures
de serveis urbanístics (clavegueram, energia elèctrica, abastament d’aigua, etc.)
que requereix el sector, possibilitant la connexió del vial intern amb el carrer de
Vall‐llobrega. Així també s’han qualificat els terrenys en el seu dia expropiats per la
Generalitat de Catalunya per a la construcció de l’autovia C‐31 que no s’han
destinat a les calçades viàries. La superfície total de sòl adscrit a aquest sistema és
de 2.525 m2, equivalent al 4,37 % de la superfície sectorial.
Finalment, la zona destinada a concretar l’aprofitament urbanístic del sector s’ha
qualificat com a “zona d’edificació aïllada”; són dues unitats de zona situades a
l’àrea central i sud. Assoleixen una superfície total de 32.500 m2, que representa el
56,24 % del sector. Es configura com a una zona de molt baixa densitat, amb un
màxim de 13 habitatges unifamiliars aïllats ‐sense que es puguin aparellar‐, amb
l’objectiu de que es puguin preservar, el màxim possible, els valors naturals i
paisatjístics de l’indret.
Amb les dades consignades es pot avaluar l’abast de la “reducció” del sector
propugnada pel PTPCG, posant en relació les determinacions i potencials
establerts per les normes subsidiàries de planejament i les que es deriven de les
propostes del present pla de millora uirbana; els aspectes més rellevants d’aquests
canvis proposats són:
a) La superfície total de sòl per a “sistemes” és de 25.290 m2, el que representa
un 43,76 % de la superfície del sector. Les Normes Subsidiàries no estableixen
un percentatge mínim global per a aquest concepte, però si prenem com a
referència la part del Pla Parcial “Mas Mortera” situat en el terme municipal
de Mont‐ras, és a dir, l’àmbit corresponent a la UA 8, la superfície que es
destinava en aquest planejament era de 12.153 m2, que representava el 21,03
%; és a dir, amb el present Pla es dobla el sòl de cessió per a aquest concepte.
Complementàriament, la superfície de sòl privatiu es redueix en més d’un 25
%.
b) El número de parcel∙les passa de 50 unitats a 13 unitats, amb el que la
reducció quasi arriba a les tres quartes parts.
c) El número d’habitatges passa d’un potencial màxim de 100 ‐ja que les Normes
Subsidiàries permeten dos habitatges per parcel∙la‐ a un màxim de 13
habitatges; en aquest aspecte la reducció és més que significativa, ja que
representa unes vuit vegades de decrement i la densitat del sector passa de
17,30 hab/ha a 2,25 hab/ha.
d) L’índex d’edificabilitat bruta, sectorial, es redueix significativament i passa de
0,35 m2st/m2s a 0,14 m2st/m2s, preveient‐se 13 habitatges unifamiliars amb
una edificabilitat màxima de 625 m2 de sostre per parcel∙la; en total 8.125
m2st, en lloc dels 20.226,50 m2st que possibiliten les Normes Subsidiàries,
aplicant l’índex a la superfície real del sector.
1.2.3 Adequació a les determinacions legals i normatives. Reserves i cessions
de sòl.
Tal i com s’ha exposat en l’anterior apartat 1.2.1 de la memòria l’objectiu principal
del present pla de millora urbana és desenvolupar urbanísticament i completar el
teixit urbà de la Unitat d’Actuació número 8 definida en les Normes Subsidiàries
de Planejament del municipi de Mont‐ras, integrada per terrenys que es troben
classificats com a sòl urbà no consolidat.
De conformitat amb l’exposat, la figura idònia per a la seva consecució dels
objectius esmentats tot tenint en compte la classificació del sòl com a urbà no
consolidat, és la redacció i tramitació d’un pla de millora urbana de conformitat
amb allò disposat en l’article 70.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat
per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
En aquest sentit, es justifica a continuació el compliment de les prescripcions
normatives en relació amb els estàndards urbanístics mínims i reserves de sòl per
a habitatges de protecció.
A) COMPLIMENT D’ESTÀNDARDS URBANÍSTICS
Les Normes Subsidiàries de Planejament de Mont‐ras, en l’article 4.2.2
corresponent al “Desenvolupament de les unitats d’actuació”, determinen que
el planejament que desenvolupi les corresponents Unitats d’Actuació haurà de
concretar el espais lliures, vials i zones d’equipament, atès que en aquestes
normes no es determinen els estàndards als que s’ha de subjectar cada unitat
d’actuació, i en concret la UA 8; només fan referència a la superfície mínima de
parcel∙la, l’índex d’edificabilitat, les condicions de l’edificació i usos i, finalment,
que s’accepten els habitatges apariats i els plurifamiliars, amb un màxim de 2
habitatges.
Així mateix, i de conformitat amb l’article 70.8 del Text refós de la Llei
d’urbanisme, els plans de millora urbana han de concretar les reserves
necessàries per als sistemes urbanístics locals, si no ho ha fet el planejament
general, supòsit que concorre en el present cas per quant, tal i com s’ha
assenyalat, les normes subsidiàries del municipi de Mont‐ras no concreten, per
a la Unitat d’Actuació 8, la superfície mínima que necessàriament ha de ser
destinada a sistemes urbanístics.
En conseqüència, ha de ser per mitjà del present pla de millora urbana que
s’han de determinar i concretar numèricament les superfícies destinades a
sistemes urbanístics, prenent com a referència els estàndards mínims que la
normativa urbanística vigent fixa per als sòls urbans que siguin regulats per les
figures de planejament general.
Així, l’article 58 del Text refós de la Llei d’urbanisme, estableix que el sistema
d’espais lliures públics ha de respondre com a mínim a la proporció de 20m2
per cada 100 m2 de sostre residencial admès pel planejament. Tanmateix,
afegeix que aquests estàndards mínims no són aplicables als municipis que
tinguin una població inferior a 3.000 habitants i d’escassa complexitat
urbanística, com és el cas del municipi de Mont‐ras, essent necessari en aquests
supòsits preveure una reserva de sòl adequada a les finalitats de cada municipi.
Doncs bé, de conformitat amb l’esmentat article 58 del TRLUC, el present pla
de millora urbana no ha de preveure una reserva de sòl destinada a sistemes
urbanístics que respongui a la ratio de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre, atès
que estem davant d’un municipi amb una població inferior als 3.000 habitants i
d’escassa complexitat urbanística; però sens perjudici d’això, el fet és que en
l’ordenació urbanística proposada per a la UA 8, per aquest pla de millora
urbana, es superen amb escreix els estàndards mínims que resultarien d’aplicar
la ràtio esmentada continguda en l’article 58 del TRLUC, equivalents a 1.625 m2
de superfície destinada a zones verdes en atenció als 8.125 m2 de sostre
residencial que, com a màxim, es preveu. En aquest sentit, el pla de millora
urbana preveu una superfície de 11.783 m2 destinada a zones verdes i una
superfície de 3.120 m2 destinada al sistema d’equipaments, amb el que es
dona compliment amb escreix a les determinacions d’estàndards mínims
previstes per la normativa en el referit article 58 del TRLUC.
Zones verdes:
Ratio planejament general (art.58 TRLUC): 20 m2s/100 m2st
0,20 m2s/m2st x 8.125 m2st = 1.625 m2s.
Així mateix, inclús podem assenyalar a títol merament orientatiu, atès que de
conformitat amb l’article 70 del TRLUC no seria aplicable, i a efectes de
justificar que es compleixen sobradament els estàndards mínims requerits per
la normativa, que el present pla de millora urbana també preveu per a
estàndards urbanístics una superfície superior a la que resultaria de les
determinacions establertes en l’article 65.3 del TRLUC, el qual estableix les
cessions de sòl mínimes per a sistemes que cal preveure en els sectors de
planejament parcial. Així, en aquest articles s’estableixen les següents ràtios:
a) Per a zones verdes i espais lliures públics, 20 m2 de sol per cada 100
m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10 % de la superfície de
l’àmbit d’actuació urbanística.
b) Per a equipaments de titularitat pública, el valor inferior resultant
de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre
o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos,
del 5 % de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística.
Així, tenint en compte que en l’àmbit de la UA 8 es preveu un sostre de 8.125
m2, de l’aplicació de l’esmentat article 65.3 en resultarien les següents cessions
per a sistemes urbanístics mínimes:
Zones verdes:
Ratio pla parcial (art.65 TRLUC): 20 m2s/100 m2st i mínim 10 % sector
0,20 m2s/m2st x 8.125 m2st = 1.625 m2s i
mínim 10 % sector: 0,10 x 57.790 m2 = 5.779 m2s
Equipaments:
Ratio pla parcial (art.65 TRLUC): el valor inferior resultant: 20 m2s/100
m2st (o 20 m2s/hab.), o 5 % sector
0,20 m2s/m2st x 8.125 m2st = 1.625 m2s
20 m2s x 13 hab. = 260 m2s
0,05 x 57.790 m2 = 2.889,50 m2s
De conformitat amb l’exposat, les reserves de sòl destinades a zones verdes i
equipaments previstes en el pla de millora urbana, consistents en una
superfície d’11.783 m2 destinada a zones verdes i una superfície de 3.120 m2
destinada a sistema d’equipaments, superen àmpliament les que serien
d’aplicació en el cas que es tractés d’un pla parcial urbanístic (article 65.3 del
TRLUC) o a les ràtios establertes per al sòl urbà previst pel planejament general
no inclòs en sectors de millora urbana (article 58 TRLUC).
Pel que fa a la cessió de sòl destinat a sistemes urbanístics, cal tenir en compte
que, d’acord amb el que es determina al vigent article 44 del TRLUC, els
propietaris de sòl urbà no consolidat tenen el següent deure urbanístic:
“Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera
obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic
per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació
urbanística en que siguin compresos els terrenys”
Per tant, la propietat dels terrenys inclosos en el polígon d’actuació que es
delimiti a la UA 8 haurà de cedir a l’Ajuntament de Mont‐ras els sòls que el
present pla de millora urbana destina a “sistemes”; és a dir, els qualificats com
a “vialitat”, “espais lliures públics” (zones verdes), “equipament comunitari”,
“serveis tècnics” i “protecció de sistemes”.
B) RESERVES DE SÒL PER A HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA
Pel que fa a les reserves de sòl per a habitatges de protecció, recordar que les
Normes Subsidiàries del municipi de Mont‐ras és un planejament general que
no es troba adaptat a les determinacions del Text refós de la Llei d’urbanisme,
supòsit en el qual la Disposició Transitòria Tercera del TRLUC regula quan s’han
de preveure reserves de sòl per a habitatges de protecció pública de manera
preceptiva. En aquest sentit, l’esmentat article determina que:
“3. Si no hi ha un pla d'ordenació urbanística municipal o un
programa d'actuació urbanística municipal adaptats a les
determinacions d'aquesta Llei, les modificacions dels instruments
de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic
derivat i llurs modificacions poden establir reserves de sòl per a
habitatges de protecció pública, mitjançant la qualificació de sòl,
d'acord amb el que estableix l'article 57.7. Les reserves mínimes
que estableix l'article 57.3 s'han d'aplicar preceptivament i
immediatament:
a) En els municipis de més de deu mil habitants i les capitals de
comarca, als sectors subjectes a un pla de millora urbana en
sòl urbà no consolidat que prevegin usos residencials de nova
implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús
residencial, llevat que tinguin un planejament derivat aprovat
inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, del
24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002,
d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, la
sostenibilitat territorial i l'autonomia local. L’òrgan de la
Generalitat competent en la matèria pot autoritzar
excepcionalment la disminució de les reserves de sòl en els
sectors per als quals s’estableix una densitat inferior a vint‐i‐
cinc habitatges per hectàrea i una tipologia d’edificació
incompatible amb la construcció d’habitatges protegits.
b) En tots els municipis sense excepció, a les modificacions del
planejament general que impliquin un canvi de la classificació
del sòl no urbanitzable amb la finalitat d'incloure‐hi nous usos
residencials, sempre que la modificació no estigui aprovada
inicialment en el moment de l'entrada en vigor de la Llei
10/2004.
4. Els plans d'ordenació urbanística municipal i les modificacions i
revisions d'aquests que no hagin estat resolts definitivament a
l'entrada en vigor d'aquesta Llei han d'incorporar les reserves per
a la construcció d'habitatges de protecció pública que resulten de
l'article 57.3 i de l'apartat 3 d'aquesta disposició transitòria, en
els supòsits que aquests preceptes estableixen.”
De conformitat amb l’article transcrit, aquest pla de millora urbana no ha de
preveure obligatòriament reserva per a habitatge de protecció pública atès
que no s’està tramitant cap modificació o revisió del planejament general del
municipi de Mont‐ras, sinó que s’estan executant les determinacions de les
Normes Subsidiàries de Planejament en la Unitat d’Actuació núm. 8 i en cap cas
ens trobem davant d’un municipi de més de deu mil habitants ni capital de
comarca, sinó que Mont‐ras és un municipi de la comarca del Baix Empordà
amb 1.751 habitants.
Així mateix, i només a títol informatiu i encara que no resulten aplicables les
exempcions a l’obligació de preveure habitatge de protecció pública previstes
en l’article 57.3 del DL 1/2010 pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei
d’urbanisme, de conformitat amb la redacció de la modificació de la Llei
3/2012, de 22 de febrer, per ser d’aplicació l’anterior Disposició Transitòria
esmentada, cal assenyalar que entre l’1 de gener de 2011 i el 14 d’agost de
2014, només s’han atorgat 2 llicències d’obres per a la construcció de dos nous
habitatges en el municipi de Mont‐ras, i en conseqüència resulta evident, tal i
com estableix l’apartat a) de l’esmentat article 57.3 del TRLUC que en el
municipi de Mont‐ras en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del present
PMU s’ha atorgat un número de llicencies inferior a 5 habitatges, el que
determinaria l’exempció de l’obligació de preveure un 30 % d’aquest nou sostre
residencial amb destí a habitatges de protecció pública.
De conformitat amb l’exposat, el pla de millora urbana estima inadequat i
innecessari l’establiment de reserves de sòl, en aquest sector i per a aquesta
finalitat, en base a les següents consideracions:
a) El model urbanístic, tipològic i edificatori resultant del procés de
“reducció”, induït pel PTPCG, no esdevé coherent amb les
característiques pròpies dels habitatges de protecció pública.
b) D’acord amb el que estableix la vigent disposició transitòria tercera 3.a)
del TRLU, no és preceptiva la reserva de sòl per a habitatges de
protecció pública en el marc del present pla de millora urbana atès que
el planejament municipal no està adaptat a les determinacions de la
vigent Llei d’urbanisme i es tracta d’un municipi de menys de deu mil
habitants i no és capital de comarca.
C) CESSIÓ DE SÒL AMB APROFITAMENT URBANÍSTIC
El present pla de millora urbana té per objecte l’ordenació de terrenys
classificats com a sòl urbà no consolidat amb la finalitat de completar el teixit
urbà. En conseqüència, i de conformitat amb l’ article 43 del Decret Legislatiu
1/2010, de 3 d’agost de 2010, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei
d’urbanisme de Catalunya, s’estableix, als propietaris dels terrenys inclosos en
el polígon d’actuació delimitat en el pla de millora urbana, l’obligació de cedir
gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10 % de
l’aprofitament urbanístic, que es concretarà en el corresponent projecte de
reparcel∙lació.
De conformitat amb el que s’ha exposat en els anteriors apartats 1.2.1
“Objectius de l’ordenació proposada. Oportunitat i conveniència en relació
amb els interessos públics i privats. Compliment del Pla Territorial Parcial de les
Comarques Gironines” i 1.2.2 “Justificació i descripció de la proposta” de la
memòria, si bé és cert que mitjançant aquest Pla de Millora Urbana es preveu
una reducció de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit vers al previst en el
planejament vigent; també cal assenyalar que aquesta reducció de
l’aprofitament no es tradueix en una reducció del valor de l’aprofitament
urbanístic, i per tant, del valor de la cessió del 10% a favor de l’administració
actuant, atès que tal i com estava concebut l’aprofitament urbanístic en el
planejament vigent, aquest era d’impossible execució i de dubtosa sortida
comercial, per quan preveia parcel∙les d’un mínim de 800 m2 amb una alta
edificabilitat i densitat assignades, el que a dia d’avui era de molt difícil
comercialització i per altra banda, la seva materialització entrava en plena
contradicció amb els principis i determinacions contingudes en el Pla Territorial
Parcial de les Comarques Gironines, el qual és d’obligat compliment, i en el que
s’estableix una estratègia de reducció per aquests terrenys.
D) BÉNS DE DOMINI PÚBLIC
Tal i com s’ha fet esment, a l’intern de l’àmbit de la Unitat d’Actuació núm. 8 es
troba una superfície de 2.836 m2 pertanyent a la Generalitat de Catalunya, que
va ser expropiada en execució del Projecte de desdoblament de la carretera C‐
31 del pk 326,100 al pk 333,700 tram Palamós‐Palafrugell.
Aquesta superfície manté el seu destí invariable en execució del present pla de
millora urbana, no experimentant ni en superfície ni en els seu destí cap
variació, mantenint‐se la seva afectació al domini públic sectorial, motiu pel
qual, i tanmateix aquesta superfície de terreny va ser expropiada, de
conformitat amb allò disposat en l’article 126.4 del Text Refós de la Llei
d’Urbanisme, no participen del repartiment dels beneficis i càrregues del
planejament.
1.2.4 Quadres de superfícies de zones i comparatiu de paràmetres
QUADRE‐RESUM DE SUPERFÍCIES DE ZONES I SISTEMES
ZONIFICACIÓ SUP (m²) %
ZONA EA EDIFICACIÓ AÏLLADA UNIFAMILIAR 32.500,00 56,24
SUBTOTAL ZONA 32.500,00 56,24
SISTEMES V VIALITAT 7.802,00 13,50
PS PROTECCIÓ DE SISTEMES 2.525,00 4,37
ZV ESPAIS LLIURES PÚBLICS (ZONES VERDES) 11.783,00 20,39
ST SERVEIS TÈCNICS 60,00 0,10
E EQUIPAMENT COMUNITARI 3.120,00 5,40
SUBTOTAL SISTEMES 25.290,00 43,76
TOTAL 57.790,00 100,00
QUADRE COMPARATIU DE PARÀMETRES DE LES NSP I EL PMU
PARÀMETRES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT
PLA DE MILLORA URBANA
SUPERFÍCIE DEL SECTOR 62.000,00 m2 57.790,00 m2
ÍNDEX D'EDIFICABILITAT SECTORIAL 0,35 m2st/m2s 0,14 m2st/m2s
EDIFICABILITAT MÀXIMA 21.700 m2st 8.125 m2st
NÚMERO DE PARCEL∙LES 50 13
NÚMERO MÀXIM D’HABITATGES 100 habitatges 13 habitatges
DENSITAT RESULTANT 16,13 habg/ha 2,37 habg/ha
ÍNDEX D’EDIFICABILITAT NETA 0,47 m2st/m2s 0,25 m2st/m2s
NÚMERO MÀXIM DE PLANTES PB+1 PB+1
ALÇADA REGULADORA MÀXIMA 6,50 m 6,50 m
OCUPACIÓ MÀXIMA PARCEL∙LA 25 % 25 %
USOS PERMESOS Hab. unif. i apariats (2) Habitatge unifamiliar
SEPARACIÓ MÍNIMA A TERMENERS 5 m, a tots 10 m façana i 5 m a la resta
1.2.5 Descripció de les obres d’urbanització
A continuació es precisen el traçat i les característiques de les obres d’urbanització
que és previst s’hagin d’executar en desenvolupament de les determinacions
urbanístiques del pla de millora urbana. Evidentment, la definició de les obres
assoleix l’abast limitat propi d’aquest instrument de planejament, essent el
projecte d’urbanització que s’haurà de formular posteriorment el marc adient per
implementar els diferents continguts i precisions que es determinen en els articles
96, 97 i 98 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
A partir de les propostes d’urbanització que tot seguit es desenvolupen, i que
gràficament s’expressen en els corresponents plànols d’ordenació, tant
l’administració com les diferents companyies de serveis podran avaluar‐les i
plantejar les modificacions i/o precisions que estimin oportunes a fi i efecte que el
projecte d’urbanització les pugui incorporar en la documentació tècnica i
econòmica, que haurà de fer immediatament executables les obres previstes.
Moviment de terres
Abastarà les següents operacions :
Excavació i retirada de la capa de terra vegetal, d’entre 10 i 30 cm de gruix, a tots
els sòls destinats a xarxa viària, incloent la projecció en planta dels talussos de
desmunt o de terraplenat.
Excavació de les zones de desmunt.
Excavació de caixa per a formació de bases i sub‐bases, amb el gruix mínim que
resulti indicat com a conseqüència de l’estudi geotècnic.
Formació i piconatge de l’esplanada amb sòl adequat, a tota l’amplada de la caixa
de paviment.
Excavació de rases per a xarxes de drenatge, evacuació d’aigües residuals i
canalitzacions dels serveis d’aigua, energia elèctrica, enllumenat,
telecomunicacions i, en el seu cas, gas natural.
Reblert i piconat de rases de les xarxes de serveis.
Modelació de superfícies destinades a zones verdes i de protecció de serveis.
Estesa de terra vegetal sobre la superfície modelada de les zones verdes que ho
requereixi.
Tot el sòl destinat a vialitat tindrà una esplanada tipus E‐2.
Pavimentació
Pel que fa a la pavimentació cal remarcar que es preveu que el vial que s’estén per la
part central del sector, i alhora l’estructura, sigui d’una única plataforma i de
funcionalitat invertida, és a dir, prioritzant la circulació de vianants en relació a la de
vehicles. D’aquesta manera es pretén crear un itinerari amable, pacificat, amb la
implantació d’un conjunt d’elements d’urbanització i mobiliari urbà que permetin
assolir la màxima qualificació i integració en l’entorn. En la distribució de materials i
ubicació dels elements complementaris es definiran i discriminaran les diferents àrees
funcionals que s’han de preveure.
Allí on calgui, l’estructura del ferm es determinarà d’acord amb la instrucció de
carreteres 6.1 IC de ferms flexibles, contrastant i matisant la solució adoptada amb les
recomanacions d’altres publicacions no normatives, però més específiques de vials
urbans. Els requeriments funcionals i les determinacions dels gruixos i característiques
dels materials granulars i bituminosos, s’adaptaran en el marc de la redacció del
projecte executiu d’obres d’urbanització, però en principi, els paviments projectats són:
Paviment general format per 15 cm de subbase granular natural, 20 cm de base
granular artificial. lloses tipus Vulcano, de la casa Breinco, o llambordins
prefabricats de formigó, sobre llit de sorra i base de formigó, respectivament.
També es preveuen rectangles confinats d’aglomerat asfàltic o formigó escombrat,
sempre pintats o impregnats amb color caparrós.
Els encintats projectats són :
Vorada rectangular delimitant els paviments de formigó o asfàltics.
Peces prefabricades de formigó per a la canalització, en l’eix central del vial, de les
aigües pluvials.
Escossells formats amb vorada d’acer galvanitzat, de dimensions 80x100 cm,
per a l’arbrat que ha de separar els espais més propers a les tanques de les
parcel∙les de la part central del vial, per on circularan els vehicles.
Els espais lliures públics i proteccions de sistemes tindran un tractament diversificat en
el que predominaran les superfícies naturalitzades, sense tractaments artificialitzats, a
senders i camins.
S’haurà de concretar en el Projecte executiu d’obres d’urbanització.
Sanejament i drenatge
Criteris generals de disseny
Pel disseny de la xarxa s’han seguit criteris de racionalitat i de sostenibilitat,
concordants, per altre part, amb els que maneja l’Ajuntament de Mont‐ras.
El sistema de sanejament del sector serà totalment separatiu, i es preveurà una doble
xarxa: per a aigües residuals i per a aigües pluvials. La primera conduirà tots els
abocaments a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del municipi, a través de la
claveguera existent del carrer de Vall‐llobrega, paral∙lel a l’autovia C‐31. La segona
conduirà els abocaments a la riera de Torrentbò, seguint el mateix traçat indicat
anteriorment.
Totes les parcel∙les disposaran d’escomesa a la xarxa d’aigües residuals, ja que les
pluvials les hauran de recollir i emmagatzemar en dipòsits específics o drenar i infiltrar
al subsòl dins de cada parcel∙la. La xarxa d’aigües pluvials recollirà els embornals del
carrer. Un sistema de pous de registre diferenciats en les tapes permetrà el control i el
manteniment de cada xarxa. Se’n han previst a l’extrem de capçalera de cada vessant, a
distàncies d’entre 30 i 40 metres.
Els tubs seran de polietilè de doble capa (PE), circulars, d’unió amb junt elàstic d’anella
elastomèrica a les xarxes pluvials i residuals i en els desguassos d’embornals i
escomeses de parcel∙les. Els diàmetres mínims seran DN‐400 a la xarxa de pluvials, DN‐
300 a la xarxa de residuals i 250/216 mm en les escomeses i embornals.
En el cas de les aigües pluvials, es te en compte un període de retorn (TR) de 10 anys.
Així mateix, s’estableixen límits màxims i mínims a les velocitats de circulació de les
aigües per les clavegueres, per tal d’aconseguir un millor funcionament del sistema, ja
que una excessiva velocitat de les aigües genera fregament, erosió i esforços anòmals
sobre les conduccions i els seus junts, i contràriament, una velocitat escassa genera
sedimentacions i retencions de sòlids en el seu interior.
S’ha projectat la xarxa perquè el pendent de les clavegueres provoqui unes velocitats
que es situïn entre 0,5 m/seg. i 3 m/seg.
La xarxa d’aigües residuals
La xarxa d’aigües residuals tindrà escomeses a totes les parcel∙les i al sòl destinat a
equipament públic.
Funcionarà per gravetat, les aigües confluiran en la intersecció del carrer de Vall‐
llobrega amb el camí que configura el límit del sector, on a través de la xarxa existent
evacuarà cap a l’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR).
Totes les canonades tindran una secció mínima de diàmetre 300 mm. Els pous de
registre tindran tapes amb la indicació específica d’ “aigües residuals”, i un diàmetre de
tapa de 70 cm.
El traçat complet de la xarxa proposada es pot visualitzar al plànol d’ordenació O.07b
“Xarxa de clavegueram. Aigües residuals”.
La xarxa d’aigües pluvials
La xarxa d’aigües pluvials abocarà en la confluència del carrer de Vall‐llobrega amb el
camí que limita el sector pel cantó nord. Les clavegueres de les dues vessants del vial del
sector s’uniran en un punt del carrer de Vall‐llobrega des d’on es conduiran fins la xarxa
existent. Desguassarà per gravetat cap a la riera de Torrentbò mitjançant la claveguera
existent. Únicament connectarà amb el sistema d’embornals previst en la vialitat ja que,
com s’ha esmentat anteriorment, les parcel∙les hauran de resoldre internament la
recollida i drenatge de les aigües pluvials que hi incideixin.
Totes les canonades tindran una secció mínima de 400 mm. Els pous de registre tindran
tapes de fosa, circulars, amb la indicació “aigües pluvials”, i un diàmetre de tapa de 70
cm.
El traçat complet de la xarxa, amb els pous de registre, embornals i punts d’abocament
a la xarxa existent, es pot observar en el plànol d’ordenació O.07a “Xarxa de
clavegueram. Aigües pluvials”.
Característiques mecàniques i constructives
La determinació del material de les conduccions i de la forma de la secció s’ha pres en
raó d’una sèrie de requeriments als que el tub circular de PE dóna una suficient
resposta:
- Estanquitat: per evitar filtració de les aigües residuals a l’exterior i la contaminació
que això produiria.
- Resistència mecànica: a les càrregues d’aixafament que ha de suportar el conducte,
produïdes pel pes del reblert superior i per els vehicles que circulin per damunt del
paviment.
- Resistència química: que eviti la corrosió que li podrien produir les aigües residuals.
- Llisor interior: per a evitar el fregament, la pèrdua de velocitat, i amb ells, la
sedimentació i l’estancament.
- Resistència a l’abrasió: que li poden produir les partícules sòlides arrastrades per les
aigües residuals o pluvials.
- Flexibilitat del conducte: que eviti trencaments i fuites en cas d’assentament del
terreny.
Les canonades es col∙locaran sobre solera de formigó de 10 cm de gruix i es reblirà
posteriorment la rasa amb formigó fins, al menys, a 1/2 del diàmetre. La resta de la rasa
es recobrirà amb sorra i amb material que no contingui pedra. La distància entre la
generatriu superior del tub i la rasant de la calçada, no serà inferior, en capa cas, a 0,80
metres, altrament s’haurà de protegir amb recobriment de formigó en massa.
Els pous de registre seran de secció circular, d’1,20 metres de diàmetre.
Els pous circulars seran de peces prefabricades de formigó, formant anells sobreposats
sobre base de formigó, con reductor i tapa de fosa.
Els embornals els constituirà una caixa prefabricada de formigó, de mides segons detall,
amb tapa i reixa practicable de fosa.
Càlculs hidràulics
Es calcularà, per a cada tram de claveguera, el cabal total d’aportació segons les
següents fórmules:
- Per a aigües residuals:
D X H
Q1 = ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ , en la que
3.600 x 10
Q1 = cabal d’aigües residuals, en l/seg
D = dotació en l/dia i habitant (200 l/dh)
H = núm. d’habitatges, les aigües dels quals recull el conducte
- Per a aigües pluvials:
S x I x E
Q2 = ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ , en la que
3.600
Q2 = cabal d’aigües pluvials, en l/seg.
I = intensitat de la pluja, en mm/h (l/hm2).
E = coeficient de vessament.
S = superfície a evacuar.
La intensitat de pluja considerada és de 350 l/s ha, que equivalen a 128 l/hm2.
Els coeficients de vessament varien segons la superfície considerada. En aquest cas s’ha
adoptat el següent valor:
E = 0,85 per al vial.
Abastament d’aigua
Descripció
El sistema de distribució d’aigua s’ha previst amb dues xarxes independents: una
d’aigua potable que subministra a parcel∙les i hidrants, i una d’aigua de reg que
subministra al sistema de reg previst al sector.
La xarxa de reg, que es definirà en el projecte d’urbanització, serà mitjançant un sistema
per degoteig als punts d’arbrat previstos al llarg del vial. Els materials a utilitzar seran:
els conductors de polietilè, electrovàlvules, filtres, regulador de pressió, les vàlvules
anti‐sifó i programador electrònic.
La xarxa d’aigua potable serà mallada, amb una conducció al llarg del vial del sector i
que tanca l’anella pel carrer de Vall‐llobrega. El punt de la xarxa existent més proper
(canonada de 125 mm de diàmetre) és situat a uns 80 metres cap el nord, davant de les
naus comercials que donen front al vial lateral de l’autovia C‐31; pel carrer de Vall‐
llobrega es planteja prolongar l’esmentada canonada de 125 mm fins als punts de
connexió amb la xarxa interna del sector.
La xarxa de subministrament d’aigua potable contempla, així mateix, la implantació
d’hidrants, situats estratègicament a una distancia màxima de 200 metres, d’acord amb
les determinacions de la NBE CPI‐96.
Es projecten vàlvules de tall en els punts de bifurcació, de forma que sigui possible aïllar
diferents trams sense necessitat d’interrompre el servei a tot el sector en cas d’avaria.
En la canonada principal, aquestes vàlvules seran de comporta o de papallona amb
l’equip desmultiplicador adient per limitar, de forma raonable, el risc de “cop d’ariet”.
En el punt alt es disposarà d’una vàlvula de ventosa i en el punt baix, una vàlvula de
descàrrega.
Les vàlvules de descàrrega i de ventosa s’ubicaran a l’interior de tronetes registrables,
per a una correcta i còmoda manipulació de funcionament, inspecció i manteniment.
Les vàlvules de comporta disposaran de trampilló registrable, model gran de fosa gris,
per al seu accionament.
Els hidrants seran de model soterrat amb dues boques de 70 mm i ràcords Barcelona i
s’allotjaran en caixes específiques de fosa de 600 x 295 mm i tapa, igualment, de fosa
amb la inscripció “bombers”.
En el plànol d’ordenació O.07c, “Xarxa d’abastament d’aigua”, s’ha definit el traçat de la
xarxa en planta, el seu dimensionat i característiques, i tots els elements que la
composen: vàlvules, hidrants, escomeses, etc.
Tota la xarxa i els seus elements es projectaran segons els criteris i especificacions de la
companyia subministradora d’aquest servei.
Càlcul de dotació necessària
Pel càlcul del cabal d’aigua necessari s’han analitzat els consums previsibles per a
cadascun dels elements del sistema.
Pels habitatges, s’ha considerat un consum de 200 l/h‐dia, segons paràmetre indicat per
l’ACA, i una ocupació mitjana de 5 habitants per habitatge.
Per a l’equipament públic, d’ús encara indefinit, s’ha considerat una equivalència d’1
habitatge cada 100 m2 de sostre.
Pels espais enjardinats públics, una equivalència de 2 habitatges cada 1.000 m2 de zona
verda amb aquest tractament.
Per a les boques d’incendis, una equivalència de 20 habitatges cada una i una
probabilitat de simultaneïtat, atesa la tipologia d’habitatges unifamiliars, de 2 boques
com a màxim.
S’ha utilitzat per a establir aquestes equivalències, la NTE “Abastament d’aigua”,
adaptant‐la en certs aspectes a les característiques dels habitatges previstos. La
resultant de càlcul en m3/dia per a abastament del sector serà:
Consum d’un habitatge/dia: 200 l x 5 h ÷ 1000 = 1 m3/dia
Nombre d’habitatges equivalents:
Habitatges = 13
Equipament 3.120 m2s x 0,25 m2st/m2s x 1 ÷ 100 = 8
Zona verda enjardinada 467 m2 x 2 ÷ 1000 = 1
Hidrants 3 u x 20 = 60
‐‐‐‐‐
Total 82 hab. equiv.
Consum total previsible: 82 hab. equiv. x 1 m3/dia = 82 m3/dia
D’acord amb la NTE esmentada, aquest consum màxim diari suposa un cabal punta de
0,030 l/seg. i habitatge; per tant:
82 hab. x 0,030 l/seg.‐hab. = 2,46 l/seg.
La xarxa tindrà amb caràcter general, els següents dimensionats:
Canonada en alta intersectorial : Ø 125 mm, polietilè d’alta densitat
Anell interior : Ø 100 mm, polietilè d’alta densitat
Derivacions d’escomesa : Ø 1 ½”, polietilè d’alta densitat
Xarxa de reg per degoteig : tub de polietilè especial tipus “techline”
Tanmateix, el projecte d’urbanització haurà de concretar el dimensionat i
característiques tram a tram, el disseny i les solucions, i la companyia subministradora
d’aquest servei d’abastament validar‐ho.
Energia elèctrica
Com ja s’ha assenyalat en l’apartat 1.1.7 (“Serveis urbanístics existents”) de la memòria
de la informació a l’intern del sector hi ha implantat un centre de transformació que en
el seu dia es va construir vinculat a l’inici de les obres d’execució del pla parcial “Mas
Mortera”, que no va acabar de reeixir. A més d’aquest CT hi ha dos elements del
sistema de subministrament d’energia elèctrica que també incideixen directament en el
sector: una línia aèria de mitja tensió (25 Kv), a partir de la qual s’alimenta l’esmentat
centre de transformació, també mitjançant una curta estesa aèria, i una línia de
distribució en baixa tensió que, a partir del CT travessa el sector, amb suports de fusta
creosotada, per garantir el subministrament a d’altres indrets aliens al sector que ens
ocupa. És evident, doncs, que al marge de l’establiment del sistema de distribució
interior d’energia elèctrica caldrà dur a terme una acomodació dels elements existents
que, per obsolescència o incompatibilitat, hauran de ser substituïts o traslladats. El
centre de transformació s’haurà de substituir per un altre que susceptible d’assegurar el
subministrament de la potència addicional requerida pel desenvolupament urbanístic
del sector. La línia elèctrica de mitja tensió s’haurà de traslladar i soterrar per la vora del
carrer de Vall‐llobrega i la connexió amb el CT també s’haurà de soterrar. Finalment,
l’estesa aèria de suports i conductors en baixa tensió s’haurà de soterrar al llarg del nou
vial proposat dins el sector i enllaçar amb la resta de xarxa aèria externa al mateix.
El subministrament d’energia elèctrica s’ha plantejat d’acord amb la reglamentació
vigent i les normes i suggeriments de la companyia subministradora FECSA‐ENDESA i
contempla les xarxes de tensió mitja i baixa.
Xarxa de tensió mitja. La connexió es farà des de la línia existent mitjançant estesa
soterrada de 25 Kv que alimentarà el centre de transformació.
El nou centre de transformació serà prefabricat, de superfície, equipat amb l’aparellatge
necessari per a donar continuïtat a la xarxa de tensió mitja i subministrament en baixa.
Se situaran a la zona de serveis tècnics, amb accés franc des del vial.
Xarxa de tensió baixa. Des del centre de transformació, reduïda la tensió a 380 v, es farà
el subministrament en tensió baixa, mitjançant línies soterrades, que acabaran en
caixes de protecció, col∙locades a la línia de tanca de les parcel∙les.
El circuit d’energia elèctrica a implantar serà soterrat, situant els conductes prop de les
parcel∙les per poder dur a terme les connexions individuals a cadascuna d’elles en el
moment en que es produeixi la contractació del subministrament.
L’esquema de la xarxa es conté en el plànol O.07d “Xarxa elèctrica de BT”. Les
especificacions, pel que fa a les característiques dels conductors i a amplària i fondària
de les rases, així com de les dimensions i recobriment del cablejat a emprar, es
desenvoluparan en el projecte executiu d’obres d’urbanització.
Enllumenat públic
Es projecta la implantació d’enllumenat públic, distribuït a portell, en tota la longitud del
vial del sector.
El nivell mínim d’il∙luminació serà de 20 a 25 lux, amb una uniformitat superior a 0,40.
S’aplicaran, com a criteris mediambientals, mesures d’estalvi energètic i de control de la
contaminació lumínica, mitjançant la selecció de les lluminàries adequades i làmpades
de baix consum.
La totalitat dels circuits seran soterrats, preveient‐hi tronetes de registre en els canvis
de direcció o passos sota calçada. En els passos sota calçada, a més del tub de protecció
habitual, es col∙locarà contra‐tub.
Els diferents circuits d’enllumenat s’estructuraran a partir del corresponent quadre de
comandament, doble flux lluminós, mitjançant reactàncies, i cable de senyal de 2x6
mm2.
Els cables seran de coure, tipus VFV 0,6/1 kV, de 6 mm2 de secció mínima; així mateix es
col∙locarà línia de terra amb cable de coure nu de 35 mm2 de secció, i cada punt de llum
anirà connectat a terra amb piqueta o placa.
Descripció de la instal∙lació
L’enllumenat que es preveu compren la instal∙lació de columnes metàl∙liques tipus
Nikolson de 4,50 metres d’alçària, equipades amb lluminàries tancades, hermètiques,
de baixa contaminació lumínica, i làmpades tipus “LED”.
La distribució espacial dels punts de llum indicats i els altres elements del sistema
d’enllumenat públic resten reflectits en el plànol d’ordenació O‐07e “Xarxa
d’enllumenat”.
Les columnes s’assentaran sobre daus de formigó HM.20, de les dimensions que
s’indicaran als plànols del projecte d’urbanització i en els quals s’hi ancoraran 4 perns
de la longitud i diàmetre a indicar; a les rosques , que sobresortiran, es collarà la placa
d’ancoratge de la columna i s’hi soldarà.
Telecomunicacions
El Pla contempla la implantació de la infraestructura necessària per tal de dotar al sector
d’una xarxa telefònica soterrada, construïda d’acord amb les normes i suggeriments de
la companyia telefònica, valorant‐se únicament l’obra civil (excavacions, reblerts de
rases, cambres, tronetes i pedestals) ja que, en principi, els tubs i tapes seran a càrrec
de Telefònica.
La solució adoptada consisteix bàsicament en la construcció des de la instal∙lació actual,
situada a uns 170 metres cap el nord del sector, en el carrer de Vall‐llobrega, d’una
canalització principal fins el sector; des d’aquest punt partiran les canalitzacions per
donar servei a les diferents parcel∙les i l’equipament.
La canalització principal es farà amb dos tubulars de polietilè de 125 mm de diàmetre,
formigonats i s’hi construiran les corresponents cambres de registre de 140 x 70 cm.
La canalització secundària (xarxa d’accés) partirà d’aquesta cambra i es construiran amb
tubulars de 63 mm de diàmetre, acabant en tronetes de 70 x 70 cm i 40 x 40 cm.
En previsió que, en el futur, es puguin instal∙lar altres operadors, es col∙locaran
paral∙lelament a la xarxa inicialment destinada a Telefònica, un tub addicional de
polietilè de doble capa de 125 mm de diàmetre en la conducció principal , i dos tubs
addicional de 63 mm de diàmetre en la xarxa d’accés.
En el plànol d’ordenació O.07f “Xarxa de telecomunicacions” es reflecteixen,
gràficament, els diferents elements previstos per a l’esmentat servei.
Gas
Pel carrer de Vall‐llobrega no hi ha xarxa de subministrament de gas natural; tanmateix,
a uns 150 metres del sector, ja en el terme municipal de Vall‐llobrega hi ha l’extrem
d’una conducció de gas. Malgrat no és un servei urbanístic d’obligada implantació, en el
marc del present pla de millora urbana s’ha estimat oportú confegir una proposta
d’extensió d’aquesta xarxa fins i per a l’intern del sector: plànol d’ordenació O.07g
“Xarxa de gas”.
Evidentment, l’efectivitat d’aquesta proposta requerirà el vist‐i‐plau de la companyia
subministradora, ja que haurà d’avaluar l’oportunitat i eficiència de la inversió a fer. El
marc en el que es produiria l’actuació seria un conveni en el que la entitat promotora
assumiria els costos de l’obra civil (moviment de terres) i la companyia es faria càrrec
del subministrament i col∙locació dels conductes.
Jardineria, mobiliari urbà i senyalitzacions
En aquest apartat es fa una primera descripció d’aquests elements complementaris
d’urbanització, amb caràcter orientatiu, a fi i efecte de que l’administració pugui avaluar
la idoneïtat d’aquestes propostes i, així, el projecte d’urbanització que s’ha de formular
posteriorment concreti de manera precisa: models, característiques, quantificació,
distribució, etc. dels mateixos.
Jardineria
Es preveuen tres àmbits d’implantació vegetal:
L’arbrat viari.
La faixa verda de protecció viària, junt al límit del terme municipal.
La unitat de “zona verda”, situada també al límit del terme.
La resta d’espais lliures públics, tant les “zones verdes” com la “Protecció de sistemes”
restaran naturalitzats, sense que es prevegi intervencions que alterin el seu caràcter
actual, més enllà de les necessàries actuacions motivades pels efectes dels moviments
de terres i les operacions de neteja i adequació del sota‐bosc
S’ha previst arbrat i arbusts al llarg del vial, a banda i banda. A la “zona verda”
enjardinada també es preveu la plantació d’aquests elements vegetals. En canvi, en la
protecció de sistemes, per on passaran diverses instal∙lacions de serveis, no es plantarà
cap tipus d’element arbori ni arbustiu.
Mobiliari urbà
El mobiliari urbà contemplat al projecte estarà format per:
- Bancs
- Papereres
- Retolació del carrer
- Contenidors selectius per a residus urbans
Bancs:
Al llarg del carrer i a la zona verda enjardinada s’instal∙laran bancs. Aquests bancs
podrien ser del model “Neobarcino” de Fundició Dúctil Benito, o similars, d’1,80 m de
llargària.
Papereres:
En general al costat dels bancs i en els llocs indicats als plànols, s’instal∙laran papereres
del model Dara, sense tapa, de “Fundició Dúctil Benito”, o similar.
Retolació del carrer:
La retolació del nom del carrer es farà amb plaques rectangulars d’alumini, model a
determinar pel municipi, suportades per pals d’alumini estriat de 60 mm de diàmetre i 5
mm de gruix i situades a 2,10 m de terra.
Contenidors selectius per a residus urbans:
En determinats llocs s’instal∙laran contenidors de residus urbans de característiques i
capacitat a determinar pel municipi.
Per a poder realitzar una recollida selectiva es podran col∙locar en grup de cinc, per a
residus orgànics, vidre, paper i cartró, plàstic i metalls, i piles en un emplaçament situat
en un lloc adient per la seva accessibilitat.
Senyalitzacions
La senyalització vertical s’efectuarà amb plaques reflectores d’alumini de 60 cm de
diàmetre les circulars i octogonals, 60 cm de costat les quadrades i 70 cm de costat les
triangulars, suportades amb tubs d’alumini estriat de 60 mm de diàmetre i 5 mm de
gruix i situades a 2,10 m de terra.
Per les característiques del vial, el tipus de funcionalitat i els elements conformadors del
paviment, en principi no es preveu senyalització horitzontal.
2. GESTIÓ URBANÍSTICA I AGENDA
Anteriorment ja s’ha fet esment al fet de que, en execució del Projecte de
desdoblament de la carretera C‐31 del pk 326,100 al pk 333,700 tram Palamós‐
Palafrugell, es va expropiar per part de la Generalitat de Catalunya a la societat
INMOBILIARIA FRANCOLI, S.A. una superfície de 2.836 m2 inclosa en l’àmbit de la
Unitat d’Actuació núm. 8, superfície que actualment es troba vinculada a
l’esmentat desdoblament de la C‐31, i quin destí es manté invariable en el
planejament i posterior execució del present pla de millora urbana. Per tant,
aquesta superfície de sòl ja va ser objecte de gestió urbanística mitjançant una
“actuació aïllada en sòl urbà” i, posteriorment, executada al dur‐se a terme les
obres corresponents.
A l’article 135 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que es va aprovar el
Reglament de la Llei d’urbanisme, es determina que:
“Les superfícies de domini públic, així qualificades per la legislació
sectorial aplicable sobre carreteres, no participen en el repartiment de
beneficis i càrregues si es manté l’afectació i no experimenten variació
en el planejament que calgui executar. S’entén que hi ha variació si
l’actuació prevista comporta que es fa compatible el manteniment de
l’afectació al domini públic amb l’establiment d’usos urbanístics”
Per tant, atesa la qualificació de sistema general, la naturalesa de domini públic
afecta a carretera, el manteniment de l’afectació i el no establiment d’usos
urbanístics en el present planejament, l’esmentada superfície de 2.836 m2,
titularitat de la Generalitat de Catalunya, no ha de participar en el repartiment de
beneficis i càrregues del planejament, per la qual cosa es fa necessari, a efectes
única i exclusivament de la gestió urbanística del pla, la delimitació d’un polígon
d’actuació subjecte al repartiment de beneficis i càrregues, de 54.954 m2 de
superfície, circumscrit a la part no executada del sector, un cop restats els 2.836
m2 vinculats a la infraestructura de comunicació vial.
L’execució del polígon delimitat en el present pla de millora urbana, d’acord amb
l’establert a l’article 121.2.a) del DL 1/2010, es durà a terme mitjançant el sistema de
reparcel∙lació en la modalitat de compensació bàsica. Aquest sistema té per objecte la
gestió i l’execució de la urbanització per part dels propietaris del sòl comprès en el
perímetre del polígon delimitat en el sector objecte del planejament.
Es delimita per a completar l’execució de la Unitat d’Actuació número 8 del municipi de
Mont‐ras, atesa la naturalesa de l’àmbit, les seves dimensions i l’estructura de la
propietat.
Al tractar‐se d’un polígon integrat per terrenys que, els que participen dels repartiment
de beneficis i càrregues del planejament, pertanyen a un únic propietari, és d'aplicació
l'exposat a l'article 130.2 a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprovà
el Text refós de la Llei d'urbanisme, en correspondència amb l'apartat primer de l’article
170.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que estableix que en els casos de propietat
única no és necessària la constitució de la corresponent Junta de compensació. La
innecessarietat de constituir‐se en Junta de Compensació es mantindrà sempre i quan
es doni la circumstància de que els terrenys inclosos en l’àmbit de gestió delimitat
pertanyen a un únic propietari mentre s’executen les obres d’urbanització, essent
necessària per tant, la seva constitució, en cas contrari.
Així mateix, de conformitat amb la disposició final quarta de l’esmentat DL 1/2010, de 3
d’agost, i els articles 201 i següents del Reglament que desenvolupa el TRLUC, el present
pla de millora urbana estableix l’obligació de conservació de les obres i les instal∙lacions
d’urbanització executades pel promotor i propietaris del sòl del polígon, durant el
termini de cinc anys des de la recepció de l‘obra urbanitzadora per part de l’Ajuntament
de Mont‐ras.
Atesa l’estructura de la propietat i la dimensió del polígon delimitat, es determina per a
l’execució i urbanització de la Unitat d’Actuació núm. 8 objecte del present pla de
millora urbana, una sola etapa de sis (6) anys.
3. AVALUACIÓ ECONÒMICA
3.1 AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ
Aquest estudi té per objecte el dimensionat econòmic de la transformació urbanística,
avaluant els costos de les obres d’urbanització i d’implantació dels serveis, tal com es
determina en l’article 70.7 del Text refós de la Llei d’urbanisme, en relació a l’article
66.1.d) i, alhora, l’avaluació econòmica de la resta de despeses associades a l’operació,
per tal que es pugui analitzar i justificar, a la fi, que existeix l’equilibri econòmic suficient
i, per tant, es garanteix la viabilitat de la promoció.
Pressupost de les obres i els serveis d’urbanització
El Pla de millora urbana no conté l’avantprojecte de les obres d’urbanització; per tant
s’ha fet amb una estimació del que poden ser els costos de les obres. En el següent
quadre s’han distribuït els costos d’urbanització, per capítols, i obtingut l’import total
del pressupost previst.
OBRES D’URBANITZACIÓ PEM en euros %
MOVIMENT DE TERRES 274.014,00 19,94
XARXA D’EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS 54.136,00 3,94
XARXA D’EVACUACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS 47.129,00 3,43
XARXA D’AIGUA POTABLE 43.144,00 3,14
XARXA D’ENERGIA ELÈCTRICA 300.804,00 21,89
XARXA D’ENLLUMENAT PÚBLIC 102.089,00 7,43
XARXA DE TELECOMUNICACIONS 39.297,00 2,86
XARXA DE REG 23.496,00 1,71
PAVIMENTS 365.075,00 26,57
MOBILIARI URBÀ 15.664,00 1,14
JARDINERIA 28.020,00 2,04
SENYALITZACIÓ 1.379,00 0,10
ZONES VERDES I PROTECCIÓ DE SISTEMES 48.300,00 3,52
SEGURETAT I SALUT 31.465,00 2,29
TOTAL 1.374.012,00 100,00
Obres d’urbanització (PEM) 1.374.012,00 €
19% de DG + BI 261.062,28 € Total obres d’URBANITZACIÓ (sense IVA) 1.635.074,28 €
Avaluació d’altres despeses imputables
D’acord amb l’article 120 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme, que determina
quines són les despeses a càrrec dels propietaris, s’avaluen a continuació les mateixes,
sens perjudici d’una més precisa concreció en el projecte de reparcel∙lació que s’haurà
de formular, i encara, en la liquidació definitiva que s’haurà d’aprovar un cop realitzada
la transformació urbanística; liquidació definitiva que haurà de permetre la verificació i
acreditació de l’import exacte de cadascuna de les partides i conceptes que
concerneixen.
Redacció de plans i projectes
Treballs previs de topografia .............................................................. 3.500,00 €
Redacció del planejament ..................................................................... 22.000,00 €
Projecte d’obres d’urbanització i DF de les obres ................................ 50.000,00 €
Informe ambiental ................................................................................. 3.000,00 €
Estudi geotècnic .................................................................................... 3.600,00 €
Projecte de reparcel∙lació ...................................................................... 18.000,00 €
Treballs de replanteig topogràfic de la reparcel∙lació .......................... 2.000,00 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
102.100,00 €
Formalització jurídica de la reparcel∙lació, honoraris i gestió
Despeses registrals (certificats i noves inscripcions) ........................... 3.100,00 €
Despeses notarials ............................................................................... 1.700,00 €
Publicacions .......................................................................................... 1.200,00 €
Honoraris jurídics (bases i estatuts, assessorament, etc.) ................. 6.000,00 €
Despeses de gestió, del procés i de les obres a executar ................... 24.000,00 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
36.000,00 €
Total de les altres despeses imputables
Redacció de plans i projectes .............................................................. 102.100,00 €
Despeses jurídiques, registrals, notarials i de gestió .......................... 36.000,00 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
TOTAL D’ALTRES COSTOS IMPUTABLES ..................................... 138.100,00 €
Costos totals de la transformació urbanística
Els costos totals, previsibles, de la transformació urbanística tant del propi polígon com de les obres vinculades amb ell, segons el que s’ha detallat anteriorment, són: Pressupost de les obres d’urbanització .............................. 1.635.074,28 €
Altres despeses imputables ................................................. 138.100,00 € ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ Total (sense IVA) ................................................................... 1.773.174,28 € Import que suposa els següents valors de repercussió mitja:
‐Sobre el metre quadrat de sòl brut:
1.773.174,28 € / 54.954,00 m2s = 32,27 €/m2s
‐Sobre el metre quadrat de sòl net:
1.773.174,28 €/ 32.500,00 m2s = 54,56 €/m2s
‐Sobre el metre quadrat de sostre:
1.773.174,28 € / 8.125,00 m2st = 218,24 €/m2st
‐Sobre habitatge promig:
1.773.174,28 € / 13 hab. = 136.398,02 €/hab.
3.2 ESTUDI I JUSTIFICACIÓ DE LA VIABILITAT DEL PLA
Per acomplir amb el principi d’equilibri entre drets i obligacions que exigeix la legislació
urbanística, és imprescindible assegurar la viabilitat econòmica del planejament que l’ha
de fer possible; de la mateixa manera que el principi de la justa distribució de beneficis i
càrregues s’assegura amb el projecte de reparcel∙lació, en aquest cas, de la modalitat de
compensació bàsica.
Bàsicament, la viabilitat econòmica del planejament que ens ocupa es pot verificar si
posem en relació tots els costos de producció dels bens immobiliaris amb el valor final
del producte immobiliari acabat; és a dir, el valor de mercat dels habitatges, i si d’aquest
procés se’n dedueix un correcte equilibri econòmic.
Feta aquesta introducció, cal tenir en compte dues consideracions prèvies:
a. Calcular tots els costos de producció significa introduir el valor del sòl en el seu estat
previ al procés urbanitzador.
L’estudi econòmic i financer s’estructura, per tant, de forma que al preu de mercat
del sòl urbà, però que ha de ser totalment urbanitzat, cal addicionar‐li els diferents
costos que intervenen en l’elaboració del producte final: urbanització, projectes,
edificació, gestió, interessos financers, benefici del capital immobilitzat, etc.
D’aquesta manera la viabilitat econòmica es podrà avaluar en comparar‐lo amb el
valor de mercat del producte immobiliari; valor de mercat que, encara que no
esdevé una dada inqüestionable, sí que es pot considerar com a raonable i
suficientment contrastat.
b. Tot l’estudi es fa en euros constants, és a dir, amb els preus i valors corresponents a
la data de la formulació del pla de millora urbana.
Càlcul del valor de producció del sòl urbanitzat
El valor unitari del sòl urbà, pendent de planejament derivat i d’urbanització, en l’entorn
pot situar‐se, actualment, al voltant de 100,00 €/m2; això comporta que el valor del sòl
aportat al polígon assoleix la quantitat de :
100,00 €/m2 x 54.954,00 m2 = 5.495.400,00 €
A aquest valor, cal addicionar, els costos específics d’urbanització, així com els altres
costos associats i imputables a la propietat, d’acord amb el que determina l’article 120
del Text refós de la Llei d’urbanisme.
Segons els càlculs anteriorment elaborats, la quantitat a consignar per aquests
conceptes és de :
Costos d’urbanització 1.635.074,28 €
Altres costos imputables 138.100,00 €
Total 1.773.174,28 €
Per tant, el valor del sòl més els costos d’urbanització i assimilables és :
Valor del sòl 5.495.400,00 €
Cost de la urbanització i altres 1.773.174,28 €
Total 7.268.574,28 €
Tota vegada que el termini d’execució de les obres es preveu de 18 mesos i les despeses
es sufragaran linealment en base a les certificacions d’obra i les corresponents factures,
les despeses financeres es poden estimar en un 6 % sobre totes les corresponents a la
urbanització, considerant aquest total immobilitzat durant 9 mesos. Per tant la despesa
financera s’estima en :
0,75 x 7.268.574,28 x 0,06 = 327.085,84 €
Conseqüentment, el valor de producció dels solars urbanitzats és :
valor del sòl + costos de transformació + despeses financeres
5.495.400,00 € + 1.773.174,28 + 327.085,84 € = 7.595.660,12 €
Càlcul del valor de producció de les edificacions
Cost unitari de construcció del sostre d’habitatge unifamiliar: 1.275,‐ €/m2st
Cost de construcció dels habitatges unifamiliars:
8.125,00 m2st x 1.275,‐ €/m2st = 10.359.375,00 €
Les despeses associades a la construcció de les edificacions es quantifiquen com un 15
% de les despeses d’edificació (honoraris tècnics, llicències, certificats, impostos,
legalitzacions, etc.).
Valor de producció de les edificacions :
10.359.375,00 € x 1,15 = 11.913.281,25 €
Càlcul del valor en venda del producte immobiliari
De les prospeccions de mercat fetes en motiu d’aquest estudi, se n’ha després l’adopció
dels següents valors en venda (valors que porten incorporada la repercussió del valor de
la parcel∙la :
€/m2st útil €/m2st construït
Vv de l’habitatge unifamiliar 4.200,00 3.150,00
Total valor en venda dels habitatges unifamiliars:
8.125,00 m2st x 3.150,00 €/m2st = 25.593.750,00 €
Balanç de l’operació
Costos totals de producció : sòl urbanitzat 7.595.660,12 €
Edificació 11.913.281,25 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
Total 19.508.941,37 €
Valor total en venda: 25.593.750,00 €
Balanç inicial : 19.508.941,37 / 25.593.750,00 = 0,7623
Benefici aparent :1 ‐ 0,7623 = 0,2377 ; el 23,77 % del valor total aportat.
Haurà de ponderar‐se aquest resultat aparent, en funció de la cessió obligatòria del 10
% de l’aprofitament urbanístic a l’Ajuntament :
Els propietaris del sector aporten als costos de producció :
100 % del valor del sòl urbanitzat .......................................... 7.595.660,12 €
90 % dels costos d’edificació ................................................. 10.721.953,12 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
18.317.613,24 €
I el valor en venda de l’aprofitament apropiable és el 90 % del total:
Vv apropiable: 25.593.750,00 x 0,9 = 23.034.375,00 €
Balanç real: 18.317.613,24 / 23.034.375,00 = 0,7952
Benefici resultant: 1 ‐ 0,7952 = 0,2048 ; és a dir, el 20,48 % del valor total aportat.
Conseqüentment, resta garantida la viabilitat econòmica derivada del desenvolupament urbanístic del sector en els termes que contempla el present pla de millora urbana.
3.3 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
Aquest informe de sostenibilitat econòmica s’incorpora al present document, d’acord
amb el que es determina en l’article 70.7 del Text refós de la Llei d’urbanisme, en relació
a l’article 66.1.d), per tal de ponderar l’impacte de les actuacions previstes, en
l’execució urbanística corresponent al polígon delimitat en el sector del pla de millora
urbana de la UA 8 en les finances municipals, pel manteniment de les infraestructures i
la implantació i prestació dels serveis necessaris.
El desplegament urbanístic del sector suposarà per a l’ajuntament de Mont‐ras:
Ingressos: per llicències urbanístiques 466.171,88 €
Despeses: obres d’urbanització 0,00 €
implantació de serveis 0,00 €
construcció d’equipaments: 300.000,00 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
Total despeses 300.000,00 €
El balanç anual entre les despeses directes de manteniment de les infraestructures i
serveis del sector, una vegada aquest estigui completament executat, i els ingressos
fixes que generarà, suposarà per a l’Ajuntament de Mont‐ras:
Ingressos: impost sobre béns immobles:
‐ edificabilitat assignada al sector:
8.125,00 m2st x 859,60 x 0,7 x 0,821 % 40.138,48 €
‐ garatges sota rasant:
1.000,00 m2st x 859,60 x 0,60 x 0,70 x 0,821 % 2.964,07 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
Total ingressos 43.102,55 €
Despeses: ‐ manteniment del clavegueram:
1.560 m de canonada x 2,10 €/m any 3.276,00 €
‐ manteniment de l’enllumenat i consum elèctric:
36 punts de llum x 42,80 €/punt any 1.540,80 €
‐ manteniment de les zones verdes:
12,72 Ha x 1.000,00 €/Ha any 12.720,00 €
‐ consum d’aigua per a reg (estimació) 3.000,00 €
‐ neteja viària:
6.554 m2 de vial x 1,15 €/m2 any 7.537,10 €
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
Total despeses 28.073,90 €
Els ingressos per llicències urbanístiques s’han calculat, tenint en compte l’edificabilitat
total del sector, sense soterranis per a garatges.
Els costos per despeses de manteniment s’han calculat en base a les dades disponibles
en els respectius serveis municipals.
Serveis, com el subministrament d’aigua o la recollida de residus urbans, no s’han
considerat perquè els usuaris els paguen mitjançant una taxa que hom suposa que
cobreix el seu cost.
L’ajuntament rebrà, així mateix, el sòl urbanitzat sobre el que es pugui materialitzar el
10 % de l’aprofitament urbanístic total del sector. Aquest patrimoni l’haurà de destinar
a polítiques d’habitatge i, per tant, és un benefici social que rebrà del sector però que
no comptabilitzem en el balanç econòmic que ens ocupa.
El sector generarà altres ingressos més indeterminats que el considerat de l’IBI
(impostos de circulació, de guals, d’increment del valor dels terrenys, etc.), així com
despeses indirectes diverses (més serveis generals a l’ajuntament, més servei de policia
local, més usuaris de platges, etc.) que poden autoequilibrar‐se, però en tot cas, el
balanç positiu aparent entre despeses directes de manteniment i ingressos per IBI,
garanteix la participació del nou sector en les majors despeses generals que pugui
generar per al municipi.
Del conjunt de les dades exposades es dedueix que resta garantida la sostenibilitat
econòmica del nou sector, tant en fase de desplegament com en fase de manteniment,
independentment de que en el temps existeixi solapament de les dues fases.
4. MOBILITAT
L’article 70 del TRLUC determina aplicables, pel que fa als plans de millora urbana, els
articles 65 i 66 del TRLUC que regulen el contingut i documentació requerida per als
plans parcials, dels que s’extreu la obligatorietat de que els plans de millora justifiquin el
compliment de les determinacions del planejament general pel que fa a la mobilitat
sostenible.
La legislació vigent en matèria de mobilitat consisteix en la Llei 9/2003, de 13 de juny de
mobilitat i el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis de
mobilitat generada. Així, l’article 18 de l’esmentada Llei 9/2003 determina que, com a
mínim, els plans territorials d’equipaments o serveis, els plans directors, els plans
d’ordenació urbanística municipal i els projectes de noves instal∙lacions que es
determinin per reglament hauran d’incloure un estudi de la mobilitat generada.
Així mateix, el reglament que determina en quins instruments d’ordenació territorial i
urbanística cal incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generada i quin és el seu
contingut i tramitació, és el Decret 344/2006 de 19 de setembre. En aquest sentit,
l’article 3.1 de l‘esmentat Decret estableix que cal incloure l’estudi d’avaluació de la
mobilitat generada en el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que
tinguin per objectiu la implantació de nous usos i activitats. No obstant, l’apartat segon
del referit article precisa que no és obligatori realitzar un estudi d'avaluació de la
mobilitat generada en les figures de planejament urbanístic derivat dels municipis de
població inferior a 5.000 habitants que prevegin actuacions que suposin la implantació
de nous usos residencials de fins a un màxim de 250 habitatges.
Així doncs, en virtut de l’esmentat article, tenint en compte que el municipi de Mont‐ras
té una població inferior a 5.000 habitants i que el present pla de millora urbana només
preveu la implantació de 13 habitatges (reduint‐se dràsticament en aquest sentit
l’edificabilitat prevista i intensitat dels usos prevista en les Normes Subsidiàries de
Planejament), resta evident que no és necessària la incorporació en el present pla de
millora urbana d’un estudi de mobilitat generada.
5. NORMES REGULADORES
ÍNDEX
CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Art. 1 Àmbit d’aplicació
Art. 2 Vigència del pla de millora urbana
Art. 3 Obligatorietat
Art. 4 Normes de referència
Art. 5 Interpretació dels documents del pla
Art. 6 Documentació continguda en el pla de millora urbana
CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE MILLORA URBANA
Art. 7 Règim general
Art. 8 Projecte d’urbanització complementari
Art. 9 Adequació al planejament de rang superior
CAPÍTOL 3. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
Art. 10 Elements de regulació del règim urbanístic del sòl
Art. 11 Deures i càrregues derivats del pla de millora urbana
Art. 12 Llicències urbanístiques
Art. 13 Llicències de parcel∙lació
Art. 14 Llicències d’edificació
Art. 15 Llicència per a les activitats
CAPÍTOL 4. NORMES RELATIVES A LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL I L’EDIFICACIÓ
Art. 16 Definició de conceptes
Art. 17 Disposicions generals
Art. 18 Sistema de vialitat (clau: V)
Art. 19 Sistema d’equipament comunitari (clau: E)
Art. 20 Sistema d’espais lliures públics ‐zones verdes‐ (clau: ZV)
Art. 21 Protecció de sistemes (clau: PS)
Art. 22 Sistema de serveis tècnics (clau: ST)
Art. 23 Zona d’edificació aïllada unifamiliar (clau: EA)
CAPÍTOL 5. GESTIÓ
Art. 24 Polígon d’actuació
Art. 25 Sistema d’actuació
CAPÍTOL 1 : DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Art. 1. Àmbit d’aplicació
Les presents normes reguladores són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla de Millora Urbana de la UA 8, situat al terme municipal de Mont‐ras.
Art. 2. Vigència del pla de millora urbana
1. Un cop publicat l’acord d’aprovació definitiva, el pla de millora urbana
tindrà vigència indefinida.
2. S’haurà de procedir a la modificació del pla de millora urbana en els següents supòsits :
a) Si degut a una revisió o modificació del planejament general del municipi es determinés la necessària modificació d’aquest planejament derivat.
b) Si així ho establissin les normes legals o planejament de rang superior.
c) Si així ho acordés l’Administració competent.
Art. 3. Obligatorietat
1. L’Administració i els particulars estan obligats a complir les disposicions i determinacions del pla de millora urbana; en particular, el contingut de les presents normes.
En conseqüència, tota actuació o intervenció sobre el sector objecte de planejament, tant si té caràcter provisional com definitiu, sigui d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar‐se a les disposicions indicades, tal i com està previst en l’article 106.2 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
2. Està totalment prohibit, i es considerarà nul∙la de ple dret, qualsevol dispensació que pogués concedir‐se pel compliment del pla de millora urbana, sigui en favor de particulars o de l’Administració Pública, d’acord amb el previst en l’article 11 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art. 4. Normes de referència
Les presents normes reguladores hauran de contemplar‐se com a complement i desenvolupament de les Normes Subsidiàries de Planejament de Mont‐ras i les seves modificacions puntuals, les quals seran d’aplicació universal i obligatòria, sense que en cap cas pugui excusar‐se el seu incompliment per raons de falta o manca de reproducció de l’articulat de referència en el present document.
Art. 5. Interpretació dels documents del pla
1. En cas de dubtes en la interpretació del planejament urbanístic s’estarà al que es disposa en l’article 10 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
2. Quan existeixin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala es considerarà allò que consti als plànols que reflecteixin de forma detallada l’ordenació. En cas de dubte, els serveis tècnics municipals determinaran les solucions que s’estimin correctes. Així, doncs, caldrà emetre un informa específic que, sotmès a l’aprovació del corresponent òrgan de Govern de l’ajuntament, s’incorporarà com annex complementari a la documentació del pla de millora urbana.
Art. 6. Documentació continguda en el pla de millora urbana
1. Les determinacions i documentació del pla de millora urbana s’ajusten a allò que es disposa a l’article 70 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
2. El pla de millora urbana conté els següents documents informatius i normatius :
‐ Memòria de la informació ‐ Memòria de l’ordenació
‐ Gestió urbanística i agenda ‐ Avaluació econòmica ‐ Mobilitat
‐ Normes Reguladores ‐ Plànols : ‐ d’informació :
no normatius: I.01, I.02, I.03, I.04, I.05, I.06, I.07a, I.07b, I.07c i I.08.
‐ d’ordenació :
normatius: O.01, O.02, O.03 i O.04.
no normatius: O.05a, O.05b, O.05c, O.06, O.07a, O07b, O.07c, O.07d, O.07e, O.07f, O.07g, O.08 i O.09.
‐ de gestió :
normatiu: G.01
Document Annex: contingut documental establert a l’article 102 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Document de compromisos i garanties.
Informe ambiental
CAPÍTOL 2 : DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE MILLORA URBANA
Art. 7. Règim general
Amb la finalitat de desenvolupar les determinacions del pla de millora urbana, es formularan els corresponents projectes d’urbanització i reparcel∙lació, definits respectivament en els articles 72 i 124 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art. 8. Projecte d’urbanització complementari
El projecte d’urbanització complementari es formularà, en el seu cas, per definir o concretar, quantificar i valorar les obres d’urbanització no bàsiques, que són les no relacionades en l’apartat 2 de l’article 72 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art. 9. Adequació al planejament de rang superior
1. Els instruments de desenvolupament del pla de millora urbana no podran, en cap cas, alterar les determinacions fonamentals del mateix, ni tampoc les pròpies de les normes subsidiàries de planejament de Mont‐ras i les modificacions puntuals de les mateixes que siguin d’aplicació al sector, sense la total tramitació, amb caràcter previ, del corresponent expedient de modificació del planejament derivat o, en el seu cas, de l’esmentat planejament general.
2. En especial, els projectes d’urbanització no podran contenir determinacions relatives a l’ordenació urbanística del sector atès el seu caràcter de projecte d’obres.
CAPÍTOL 3 : RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
Art. 10. Elements de regulació del règim urbanístic del sòl
La regulació jurídico‐urbanística de les condicions determinants de l’estatut urbanístic del sòl inclòs en el sector objecte del pla de millora urbana, ve establerta pels elements següents :
a) Deures i càrregues derivats del pla de millora urbana, que han de ser assumits pels propietaris del sòl com a condició prèvia per l’exercici de les facultats derivades del dret de propietat, en el marc de l’aprofitament urbanístic assignat pel planejament.
b) Assignació d’usos detallats del sòl mitjançant la qualificació en “zones” i “sistemes” i de les condicions d’edificació i ús que s’estableixen en aquestes normes.
Art. 11. Deures i càrregues derivats del pla de millora urbana
1. Els propietaris cediran gratuïtament en favor de l’Administració municipal, la superfície total dels terrenys destinats a vials, espais lliures públics (“zones verdes”), equipaments comunitaris, protecció de sistemes, i serveis tècnics. Aquests terrenys de cessió disposaran dels serveis urbanístics previstos en el pla de millora urbana i la seva execució serà a càrrec de la propietat del sòl o, en el seu cas, de la Junta de Compensació.
2. Igualment, se cedirà a l’Ajuntament, per part de la propietat, el sòl edificable corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic atribuït al sector o, en el cas de que resti una part sense poder adjudicar, la corresponent contraprestació econòmica.
3. També serà a càrrec de la propietat sufragar les obres d’urbanització, indemnitzacions i d’altres despeses necessàries per a la total i completa urbanització del sector.
Art. 12. Llicències urbanístiques
Estan subjectes a llicència urbanística totes les actuacions que venen relacionades en l’apartat 2 de l’art. 187 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art. 13. Llicències de parcel∙lació
1. El model urbanístic fixat pel pla de millora urbana, que es reflecteix en el plànol d’ordenació O.02, estableix una parcel∙lació de referència a la que es vincularan les finques adjudicades que resultin de la reparcel∙lació que, posteriorment, s’haurà de dur a terme; per tant, només es podran formular projectes de parcel∙lació que comportin agrupació de parcel∙les o modificació de límits entre les mateixes, en el marc previst en les
presents normes i sense que pugui incrementar‐se el número total de les mateixes ni l’aprofitament urbanístic corresponent a les finques originals.
2. És condició imprescindible per la realització de parcel∙lacions urbanístiques en l’àmbit del pla de millora urbana l’obtenció prèvia de llicència de parcel∙lació, que haurà d’ajustar‐se als continguts fixats en els articles 2.3.3 i 2.3.6 de les normes subsidiàries de planejament de Mont‐ras i les regulacions establertes en la present normativa.
3. A més dels requisits establerts en els articles esmentats en el punt anterior, les sol∙licituds de llicència de parcel∙lació aniran acompanyades d’un certificat de domini i estat de càrregues de les finques objecte de parcel∙lació, expedit pel Registre de la Propietat corresponent. S’acompanyarà el títol o títols que acreditin el domini i s’assenyalarà la descripció tècnica amb indicació de la seva naturalesa, situació, límits i extensió.
Art. 14. Llicències d’edificació
Perquè els propietaris de terrenys puguin sol∙licitar llicència d’edificació serà necessari, a més a més del compliment efectiu dels deures i càrregues determinats en el pla de millora urbana, l’adequació de la llicència a les condicions d’edificació i d’ús que estableixen aquestes normes, així com el compliment dels requisits d’urbanització previstos.
Art. 15. Llicència per a les activitats
Les llicències per l'obertura d'activitats susceptibles d’afectar al medi ambient, la seguretat i la salut de les persones s’hauran de sol∙licitar amb tots els documents especificats pel Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, aprovat per Decret 136/1999, de 18 de maig.
CAPÍTOL 4 : NORMES RELATIVES A LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL I L’EDIFICACIÓ
Art. 16. Definició de conceptes
1. Alineació de vial
És la línia que separa el sòl qualificat com a “vialitat”, de titularitat pública, dels sòls amb altra qualificació urbanística, ja siguin “zones” ‐sòls de destí privatiu‐ o “sistemes” ‐sòls de destí públic‐.
2. Alçada reguladora màxima
És una alçada de referència de l’edificació. S’amidarà des de la cota superior del paviment de la planta, o plantes, que en cada punt tinguin la consideració de planta baixa, fins la cara superior del pla del darrer sostre o element estructural horitzontal de coberta. Per sobre de l’alçada reguladora màxima només es permetran els elements de formació dels pendents de les cobertes inclinades, els elements tècnics de les instal∙lacions i espais complementaris als de l’habitatge.
3. Nombre màxim de plantes
És el nombre màxim de plantes d’edificació que, dins l’alçada reguladora màxima, permet la normativa.
4. Planta baixa
Tindrà la consideració de planta baixa aquella que el pla superior del forjat quedi situat, com a màxim, a un (1) metre per damunt de la cota del terreny definitiu, anivellat o no. Quan, degut al pendent, no pugui acomplir‐se aquesta condició en tot el perímetre d’una mateixa planta, aquesta es podrà subdividir en els plans necessaris, a diversa cota, de manera que puguin permetre considerar cada part de planta com a planta baixa. Els moviments de terres vindran condicionats per la regulació que s’estableix a l’apartat 10 de l’article 23 de la present normativa
5. Planta soterrani
És la planta situada per sota de la que tingui la consideració de planta baixa.
6. Planta pis
Tindrà la consideració de planta pis tota planta, o part de la planta, situada per damunt de la planta baixa.
7. Gàlib edificatori en planta
Dins la parcel∙la, és el perímetre màxim dins del qual s’han de situar les edificacions ‐principal i auxiliars‐ i les construccions complementàries; ve definit per la distància de separació a les partions. Es defineix, també, un gàlib per a la planta soterrani.
8. Ocupació màxima
És el percentatge, referit a la superfície de la parcel∙la, que determina la màxima ocupació de l’edificació. En el còmput d’ocupació comptabilitzen la projecció de l’edificació emergent sobre del terreny definitiu, incloent els cossos i elements sortints de l’edifici.
9. Edificacions auxiliars
Es defineixen com a edificacions auxiliars, en referència a l’edifici principal, aquelles complementàries o annexes, aïllades, amb coberta i tancades al menys per un dels laterals, amb vinculació d’ús; com poden ser: garatges, porxos, vestuaris, etc. També les pèrgoles cobertes.
10. Construccions complementàries
Tenen aquesta consideració els elements constructius no coberts, i per tant no tenen el caràcter d’edificacions, situats en l’espai lliure de la parcel∙la, que complementen determinats serveis de la unitat residencial: piscines, pistes esportives, etc.
Art. 17. Disposicions generals
1. El pla de millora urbana de la UA‐8 qualifica el sòl en sistemes i zona, definits en el plànol de “Zonificació” (O‐01).
2. Els sistemes són : “Vialitat” (clau: V), “Equipament comunitari” (clau: E), “Espais lliures públics (zones verdes)” (clau: ZV), “Protecció de sistemes” (clau: PS) i “Serveis tècnics” (clau: ST).
3. La única zona prevista en l’àmbit del pla de millora urbana, que constitueix el sòl en el que es concreta l'aprofitament urbanístic del sector, és: “zona d’Edificació aïllada unifamiliar” (clau: EA).
Art. 18. Sistema de vialitat (clau: V)
1. Compren els espais reservats per a la xarxa viària, l'aparcament de vehicles en superfície i els espais lliures adjacents que garanteixen una adient segregació de trànsits per millorar la funcionalitat i seguretat del sistema.
2. El pla de millora defineix un tipus de via. L'amplada de la mateixa i la secció són les que s'indiquen al plànol d'alineacions i rasants i el de seccions viàries i detalls d’urbanització.
3. El projecte d’obres d'urbanització concretarà el traçat i posició de les infraestructures de serveis, la selecció de materials a emprar, el mobiliari urbà, així com les possibles espècies vegetals a implantar.
Art. 19. Sistema d’equipament comunitari (clau: E)
1. Compren les superfícies destinades a usos públics col∙lectius al servei directe dels ciutadans. El sòl serà de domini públic, si bé s'admet que la gestió sigui confiada al sector privat.
2. Els usos admesos pel sistema d'equipament comunitari són els següents :
‐ Sanitari‐Assistencial ‐ Educatiu ‐ Cultural ‐ Lleure ‐ Esportiu ‐ Administratiu ‐ Proveïment 3. El desenvolupament de l’àmbit d’equipament comunitari s’ajustarà a les
seves necessitats funcionals, al paisatge i a l’organització general del teixit urbà on se situa. En aquest sentit, per a tots els diferents usos d’equipament, l’edificació s’ajustarà a les condicions de la clau de la zona confrontant, és a dir les establertes per a l ”edificació aïllada unifamiliar”, en funció de les condicions tècniques i directrius de la normativa sectorial corresponent a l’ús al que es destini l’equipament. Per tal d’establir condicions d’edificació diferents a les de la zona, caldrà redactar i tramitar una modificació del pla de millora urbana.
Art. 20. Sistema d’espais lliures públics ‐zones verdes‐ (clau: ZV)
1. Compren els espais destinats a parcs i jardins urbans i àrees de lleure i esbarjo. Seran d'ús i domini públic i les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i usos admesos no podran ocupar més d'un 5 % de la seva superfície ni ultrapassar una alçada màxima de 5 m.
2. El Projecte d'urbanització podrà precisar o, en el seu cas, adaptar l'exacta posició i tractament de l'arbrat, les àrees enjardinades o pavimentades, accessos i mobiliari urbà, així com els sistemes d'enllumenat i reg, en relació amb les especificacions establertes als corresponents plànols d'ordenació i apartats de la Memòria.
Art. 21. Protecció de sistemes (clau: PS)
1. Són sòls immediats als sistemes de comunicacions i, per tant, es vinculen al sistema de “vialitat”, que han de preservar‐se de l'edificació i sotmetre's, per exigència de l'ordenació, al règim viari.
2. La seva destinació és constituir reserves de sòl per a la protecció, implantació de serveis urbanístics, o servituds imposades per les normes, lleis i reglaments vigents sobre els sistemes respectius, o limitacions derivades de les pròpies infraestructures de serveis.
3. L'ús d'aquests sòls és el propi d’espais públics no edificables.
Art. 22. Sistema de serveis tècnics (clau: ST)
1. Són aquells sòls destinats a la implantació d’instal∙lacions tècniques pròpies de determinades infraestructures de serveis, necessàries per cobrir les necessitats del sector amb l’adequada funcionalitat, com poden
ser els centres de transformació elèctrica, estacions de bombament d’aigües, reguladors de pressió, etc.
2. El sòl qualificat de “serveis tècnics” serà de cessió obligatòria i gratuïta a l’administració municipal, afecte a l’ús a que va destinat, encara que determinades instal∙lacions siguin transferides a les empreses subministradores del corresponent servei.
Art. 23. Zona d’edificació aïllada unifamiliar (clau: EA)
Comprèn aquells sòls previstos per a ser ocupats per edificis aïllats, separats dels límits de la parcel∙la, amb jardí privat, d’ús residencial. Aquesta zona és destinada a la construcció d’habitatges, per a ús unifamiliar, en règim lliure.
Es regularà mitjançant les següents normes bàsiques :
1. Condicions d'edificabilitat
El sostre màxim edificable es fixa en el coeficient de 0,25 m2 de sostre per m2 de sòl de parcel∙la neta. Computa com a sostre els cossos tancats corresponents a les plantes situades per sobre de la que tingui la consideració de planta soterrani, a més de les edificacions auxiliars.
2. Longitud de façana
La longitud mínima de façana de les parcel∙les serà de 30 m.
3. Ocupació màxima
L’ocupació màxima de l’edificació serà el 25 % de la superfície de la parcel∙la. Comptaran, a efectes d’ocupació, l’edificació principal, les edificacions auxiliars, les construccions complementàries i els cossos sortints.
4. Distàncies mínimes, servituds i proteccions
Les edificacions, piscines, construccions i d’altres elements que s’implantin a les parcel∙les hauran de respectar les limitacions que es reflecteixen en els plànols d’ordenació O.02 i O.03, que tenen caràcter normatiu, en quant a les distàncies mínimes als llindars de parcel∙la, les franges de protecció contra incendis i la zona d’afectació i límit d’edificació vinculades a l’autovia C‐31.
5. Alçada màxima
L’alçada reguladora màxima serà de 6,50 m, equivalents a planta baixa i una planta pis (PB+1PP).
6. Cobertes
Les cobertes seran inclinades, a quatre aigües en el cos principal més elevat de l’edificació, amb un pendent màxim del 30 %; l’acabat serà amb teula àrab de color terrós. Es permet que fins a un 15 % de la superfície de la coberta pugui ser plana, configurant terrats, amb una superfície
màxima de 10 m2, però sempre inserits en el pla inclinat que els ha d’envoltar. Es podrà configurar un espai sota‐coberta, vinculat a l’habitatge, que podrà ocupar un màxim del 33 % de la superfície corresponent a la planta immediata inferior, amb una alçada màxima lliure de 2,80 m. Aquest espai no computarà a efectes d’edificabilitat.
7. Condicions d'ús
Únicament es permet l’habitatge unifamiliar.
8. Soterranis
Es permet la construcció de plantes soterrani, que no computaran a efectes de l’aplicació de l’índex d’edificabilitat neta de parcel∙la ni del percentatge màxim d’ocupació. Hauran de respectar les distàncies mínimes a partions, excepte en el cas dels destinats a garatges que requereixin l’accés soterrat des de la via pública; aquest accés s’haurà de separar, com a mínim, 5 m dels límits de les parcel∙les confrontants.
9. Aparcaments
A l’interior de cada parcel∙la s’hauran de preveure com a mínim tres (3) places d’aparcament.
10. Murs de contenció i moviments de terres
Les parcel∙les, o part de les mateixes, que topogràficament es situïn per sobre del vial a que donin front hauran de construir un mur de façana per a la contenció de les terres. L’alçada d’aquests murs anirà en correlació al corresponent desnivell, però en cap cas superaran els 2,50 metres d’alçada; si han de vèncer alçades superiors es formarà un mur paral∙lel, reculat com a mínim 2,00 metres, a partir de la coronació de l’anterior. Els murs seran de formigó armat, revestits amb pedra natural del lloc, o directament d’aquest darrer material; també es podran emprar gabions.
Els murs interiors que s’hagin de construir a les parcel∙les, per a l’anivellament del terreny, podran tenir una alçada màxima de 2,00 m.
Els murs de contenció laterals, entre parcel∙les confrontants, tindran una alçada mínima de 0,80 m per sobre del nivell natural del terreny, amb una alçada màxima total de 2,50 m. En cas de què la secció de nivell natural del terreny provoqui alçades superiors, caldrà realitzar atalussat de terreny o plataformes paral∙leles d’un (1,00) metre com a mínim, més mur d’1,50 m, com a màxim, repetit les vegades necessàries. Les plataformes s’acabaran amb plantacions vegetals.
Tant els murs interiors com els de contenció laterals es construiran amb pedra, formigó, gabions o blocs prefabricats; en aquest darrer cas amb acabat arrebossat i, també en el cas de formigó, pintats tipus “caparrós”.
11. Integració i acabats de l’edificació
Les edificacions es projectaran cercant la màxima integració amb l’entorn. En especial no s’admetrà l’obra sense revertir, exceptuant la pedra natural. S’utilitzaran colors terrosos o neutres, coherents amb les gammes dominants a l’entorn territorial.
12. Enjardinament
En els espais de la parcel∙la lliure d’edificació, la zona enjardinada no pavimentada no serà inferior al 40% de la superfície total del solar. Els projectes que es presentin per obtenir llicència urbanística hauran d’incorporar el corresponent projecte de l’enjardinament d’aquest espais. S’ha d’evitar la plantació de les següents espècies:
13. Aigües pluvials
Les parcel∙les disposaran de la instal∙lació necessària per recollir les aigües pluvials de les cobertes dels edificis, emmagatzemar‐les en un dipòsit específic i reutilitzar‐la en el reg de la jardineria pròpia. També, mitjançant la construcció dels corresponents drenatges, infiltraran al subsòl les aigües pluvials dels espais lliures de les parcel∙les, evitant conduir‐les a la xarxa general de clavegueram.
CAPÍTOL 5 : GESTIÓ
Art. 24. Polígon d’actuació
A efectes de la gestió urbanística del pla de millora urbana de la UA 8, es delimita un únic polígon d’actuació.
Art. 25. Sistema d’actuació
El sistema d’actuació previst per l’execució del polígon d’actuació del sector és el de REPARCEL∙LACIÓ, modalitat de COMPENSACIÓ BÀSICA, regulat mitjançant les previsions contingudes en els articles del 130 al 134 del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.
Al tractar‐se d’un polígon integrat per terrenys que participen del repartiment de
beneficis i càrregues del planejament, però pertanyen a un únic propietari, és
d'aplicació l'exposat a l'article 130.2 a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost,
pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei d'urbanisme, en correspondència amb
l'apartat primer de l’article 170.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que
estableix que en els casos de propietat única no és necessària la constitució de la
corresponent Junta de compensació, sempre i quan la propietat única dels terrenys
es mantingui mentre s’executin les obres d’urbanització.
Tanmateix, si no es constitueix Junta de Compensació per ser un àmbit de
propietari únic, aquest haurà d’assumir les obligacions establertes per l’article 3 de
la Llei 5/2003 de 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal∙lacions situats en
terrenys forestals.
Així mateix, de conformitat amb la disposició final quarta del DL 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei d’urbanisme, i els articles 201 i
següents del Reglament que la desenvolupa, el present pla de millora urbana
estableix l’obligació de conservació de les obres i les instal∙lacions d’urbanització
executades pel promotor i propietat de la UA 8 durant el termini de cinc (5) anys
des de la recepció de l‘obra urbanitzadora per part de l’Ajuntament de Mont‐ras.
Barcelona, octubre de 2014
Joaquim Obon i Dosdad, arquitecte Albert Abulí Núñez, advocat
Almudena García Cebrián, advocat
