Tema 2

Click here to load reader

  • date post

    03-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    12
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Tema 2

Actors i Institucions Poltiques. TEMA 2. Curs 2012-13 Grau en Cincies Poltiques i de lAdministraci (UPF)

TEMA 2. EL CONTEXT CULTURAL I SOCIAL DE LES DEMOCRCIES CONTEMPORNIESEn aquest tema veurem el context cultural i social en el qual es produeixen els processos poltics de les democrcies representatives. Ho analitzem a partir del segents aspectes: 2.1. Les cultures poltiques i les actituds 2.2. Els valors i les ideologies 2.3. La socialitzaci poltica 2.4. Conflicte social i cleavages (clivelles) Les democrcies sn alguna cosa ms que un conjunt dinstitucions. Estan integrades per la ciutadania i uns actors collectius que tenen uns valors, unes creences, unes idees i unes determinades percepcions de la poltica i del funcionament de la societat. Aquests elements sn ms subjectius per igual dimportants que els aspectes institucionals de la democrcia.

2. 1. LES CULTURES POLTIQUES I LES ACTITUDS La cultura poltica La CCPP contempornia ha utilitzat el concepte de cultura poltica per designar aquest conjunt delements subjectius relatius a la poltica. Podem definir la cultura poltica com el conjunt de creences, actituds, valors, ideals, sentiments i avaluacions que predominen entre els ciutadans pel que fa al sistema poltic del seu pas i al paper que aquests tenen dintre daquest sistema . Les primeres investigacions empriques de la cultura poltica, que van ser publicades als anys 60, estaven interessades en posar mfasi en el paper que tenia la cultura poltica en el desenvolupament i en el manteniment de la democrcia en un Estat. La relaci seria la segent: Cultura poltica (transmesa per individus a travs de la Socialitzaci poltica) afecta el comportament poltic (afecta lestabilitat d)el sistema poltic Cal situar aquest inters en un context histric i intellectual determinat: (1) la conjuntura poltica del moment: postguerra europea i preocupaci perqu lexperincia alemanya amb el nazisme no es torns a repetir; el procs de descolonitzaci i naixement de nous pasos a frica i sia; i linters per saber quines condicions faciliten una democrcia estable. Per aix, la preocupaci per lestabilitat de la democrcia. (2) el context intellectual en les cincies socials: crisi de lescola formalista-legal, revoluci behaviorista o conductista que va comportar un gir copernic en lestudi de la poltica. Nou inters, no pels components normatius i institucionals, sin per lanlisi de les actituds i el comportament dels actors. Tamb es produeix una renovaci metodolgica: ls de tcniques estadstiques i de lenquesta per recollir informaci de collectivitats.

1

Actors i Institucions Poltiques. TEMA 2. Curs 2012-13 Grau en Cincies Poltiques i de lAdministraci (UPF)

El primer gran estudi de cultura poltica sorgeix amb la publicaci del llibre La cultura cvica dAlmond i Verba, en el 1963. Aquesta obra un estudi de cultura poltica que es va realitzar en el 1959 (el treball de camp) i es va duu a terme en els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Itlia i Mxic. Lestudi, a travs denquesta, investigava les actituds que tenien els entrevistats de cada pas respecte a diferent caracterstiques del sistema poltic. Aqu introdueixen la comparaci de diferents contextos, que pot implicar diferents pautes actitudinals o de comportament entre la ciutadania. A lenquesta de La Cultura Cvica, Almond i Verba van realitzar diversos tipus de preguntes: 1. Preguntes cognitives: per verificar el coneixement sobre el sistema poltic. 2. Preguntes afectives: per recollir les percepcions i actituds cap a les institucions poltiques. 3. Preguntes avaluatives: per recollir opinions i valoracions poltiques sobre les institucions poltiques. Una de les seves tesis principals s que la cultura poltica dun pas contribueix decisivament a lestabilitat dun sistema poltic sempre que hi hagi una congruncia o una concordana entre les caracterstiques de la cultura poltica daquest pas (la poblaci) i les seves institucions poltiques o, en paraules dels autors, de lestructura poltica. I a linrevs, una manca de congruncia entre la cultura i lestructura poltica comporta un factor dinestabilitat important.Diagrama dels efectes de la incongruncia en lestabilitat dun sistema poltic, segons Almond i Verba (1963)

Tanmateix, el propsit principal dAlmond i Verba era analitzar en quina mesura les cultures poltiques dels 5 pasos analitzats encaixaven amb el tipus de cultura poltica ms apropiada, segons aquests investigadors, per una democrcia estable. Per ells, seria la cultura cvica. En el seu estudi, Almond i Verba, a partir dels resultats amb les dades denquesta, afirmen que existeixen tres tipus ideals de cultura poltica: -una cultura localista o parroquial, caracterstica per aquells grups dindividus que tenen un vaga referncia sobre el sistema poltic o que fins i tot ignoren la seva existncia. Sn ciutadans indiferents, aptics respecte la poltica. -una cultura de sbdit, compartida per individus atents a les decisions de les institucions que afecten positivament o negativament a la seva situaci o als seus interessos, per poc conscients de la seva capacitat dinfluir, sn espectadors de la poltica.

2

Actors i Institucions Poltiques. TEMA 2. Curs 2012-13 Grau en Cincies Poltiques i de lAdministraci (UPF)

-una cultura participant: compartida per individus amb inclinaci a introduir les seves demandes en el procs poltic, a intervenir i a influir en el govern i sobre les seves decisions. s a dir, individus que participen activament, encara que pot variar el grau dintensitat daquesta participaci. A la prctica, en cada societat coexisteixen els tres tipus de cultura poltica, configurant un hbrid en cada lloc. Per Almond i Verba, el millor tipus de cultura poltica per lestabilitat de les democrcies s una combinaci dels elements de les tres cultures. Aquesta combinaci s la cultura cvica. En una cultura cvica, els ciutadans estan informats i saben de poltica, tenen un alt sentiment deficcia poltica interna, per, reconeixen el paper de les elits per prendre les decisions diries. Les activitats poltiques dels ciutadans existeixen per compensades per la passivitat, el tradicionalisme, i els valors parroquials. Al mateix temps, diuen, les elits serien receptives a la ciutadania. En les seves conclusions, Almond i Verba consideren que els USA i, en particular, la Gran Bretanya, sn els pasos amb una cultura poltica que ms saproxima a la cultura cvica. I, per tant, les que afavoreixen a lestabilitat de les democrcies representatives lliberals. La publicaci daquest llibre adquireix una importncia notable, per al mateix temps, crea un debat intellectual important sorgint diferents escoles i crtiques. Sovint, el concepte de cultura poltica sutilitza com un concepte paraigua: s cultura poltica, qualsevol aspecte no institucional de la poltica, i no sempre t a veure amb el significat precs de la formulaci inicial. Aquesta noci de cultura cvica ha estat objecte de crtiques diverses. Entre altres: 1. Visi elitista de la democrcia. Per ells, el ciutad cvic no s aquell que participa en la vida pblica sin un personatge potencialment actiu, pel qual cal receptar una certa passivitat. 1. El mes obvi, el biaix anglosax dels resultats. El seu model es defineix partint de la base duna suposada superioritat de les democrcies angloamericanes. Per ells, en els altres tres pasos (Alemanya, Itlia, Mxic) no existien les bases culturals per lestabilitat democrtica (degut al perode del nazisme i feixista als dos primers estats, i a lexistncia de societats tnicament dividides i autoritarisme a Mxic). Per la realitat posterior, particularment, a Alemanya o Itlia, ha demostrat el contrari. Tamb sn democrcies representatives, amb els seus lmits, per com la resta. 2. Model unidireccional de causalitat. La cultura poltica afecta les estructures poltiques, quan pot ser al revs. Les institucions i els seus resultats poden influir en les actituds i cultures poltiques dels ciutadans. 3. Critica metodolgica: sn mostres suficients les de 1000 individus per construir teories de cultures poltiques? Mostres molt petites dels subgrups de cada pas. A ms, la mostra de la Gran Bretanya estava formada per individus que vivien a Anglaterra, blancs, protestants i residents drees urbans. No era representativa de la societat. 4. No mencionen lexistncia de SUBCULTURES: regionals, generacionals, de classe social, de les elits enfront la ciutadania. 5. Haguessin tingut que mesurar la cultura poltica utilitzant altres fonts addicionals i no noms enquestes (ells fan el qestionari i pregunten el que volen saber). Perill que els entrevistats responguin sense tenir una idea realment clara del que estan responent. Podia haver tamb un problema de comparaci i equivalncia, vol dir sempre ho mateix el que es pregunta en cada societat? Ho ideal hagus estat combinar-ho amb altres mtodes (qualitatius i estudis dels pasos en perspectiva histrica).3

Actors i Institucions Poltiques. TEMA 2. Curs 2012-13 Grau en Cincies Poltiques i de lAdministraci (UPF)

6. Les cultures poltiques varien, i qualsevol intent de mesurar-les es parcial, respon a aquell moment i lloc determinant. Aix s ms aviat un crtica ms general als enfocaments culturalistes que al treball dAlmond i Verba. En qualsevol cas, independentment de les crtiques, la gran aportaci del paradigma de la cultura poltica, i de lestudi de la Cultura Cvica, s que relacionen els aspectes estructurals de la poltica (institucions) amb els aspectes funcionals o de procs (les actituds i els comportaments). Com? la cultura poltica condiciona les decisions i comportaments dels actors poltics lestabilitat del sistema institucional es veu afavorida per una cultura poltica congruent (democrcia) s especialment important la cultura poltica de les lites poltiques (cas, per exemple, de la transici espanyola)

Subcultures poltiques: Quan dintre duna societat certs collectius dindividus presenten unes pautes culturals prpies (costums, tradicions i valors caracters