de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

99Any 10

15 de maig de 2016

Sumari2 Dones dels 60. Ignasi Riera

3 Tresors. Patrícia Aliu

4 Aquest any Sant Jordi va caure en dissabte. Josep Mumany

5 L’educació segons Carles Capdevila. Rosa Roura

6 El caso Inipro llega a Viladecans. Carol Torres

7 Tolerància zero amb la corrupció. Bàrbara Lligadas

8 “London Blogguin Night”, una història a quatre mans. Patrícia Aliu

9 El Mamut amb la mainada. Montse Pastor

10 El racó de la llengua: Llombrígol, pipa, escombraries, pedalar, ratapinyada. Josep Lligadas

10 Cultivar l’enfrontament. Mercè Solé

12 L’ull i la ploma: Sants, fruits i camps. Jaume Muns i José Luis Atienza

13 La mirada aguda: Territ cuablanc. Eio Ramon

14 Recerca històrica: 20 de gener de 1917. Notícia del primer esdeveniment esportiu a Viladecans. Xavier Calderé.

16 La memòria en imatges: 1980: X Fira de Sant Isidre. Jaume Muns

Posar-se d’acordCadascú de nosaltres tenim una opinió més o menys precisa sobre què ens hauria agra-dat que hagués passat en el procés d’investidura en el parlament sorgit de les eleccions espanyoles del passat 20 de desembre. I també tenim uns opinió més o menys formada dels motius pels quals no s’ha aconseguit investir un president del govern i de quins partits han actuat de manera més correcta i quins menys. Igualment, en el rerefons, tots recordem també les dificultats, en aquest cas resoltes a l’últim minut, per elegir president de la Generalitat de Catalunya.No és un bon senyal, certament, tot això que ha passat. I no ens fa cap gràcia veure com ara caldrà tornar a votar el proper 26 de juny, sense garanties, d’altra banda, que aquest nou vot sí que permeti aquest cop elegir president del govern. Encara que, en el fons, tots estiguem força convençuts que ara els partits se sentiran molt més obligats a aconseguir desbloquejar la situació, de la manera que sigui.No és un bon senyal. I és que sembla que, com més va, més es radicalitzen les qüestions que ens diferencien i més costa buscar formes d’acostament, de pacte. I més forts es fan també els interessos i les ambicions personals o de grup, revestides, això sí, de defensa dels interessos col·lectius.Pot semblar inútil i ingenu, però des d’aquesta revista ens agradaria demanar a tots els responsables polítics un esforç per aturar-se a pensar què pot ser realment millor per a la gent, i teixir acords en què, amb mirada honesta, des dels diversos anàlisis i punts de vista, i segons la voluntat dels ciutadans manifestada a les urnes, s’intenti buscar allò que més felicitat i benestar pot portar al conjunt de la població. I és que, de fet, la funció de la política i dels polítics és precisament aquesta.

Dones dels 60

Fa pocs anys, l’Empar Fernández i la Júlia Tardà publicaven un llibre sobre Les dones dels 60, a Cornellà. Me’l vaig llegir amb molta atenció –amb boli a la mà– perquè

volia ser present a la presentació de l’obra al Cas-tell de Cornellà. Era un llibre tan senzill i tan com-plex com això: entrevistes a dones que els anys 60 havien arribat a la dita “Catalunya metropolitana” i/o a l’entorn barceloní... i que, en la majoria dels casos, havien viscut (i hi vivien encara) a Cornellà. Quan es posaven en marxa, la majoria des de pobles andalusos, cap a Barcelona o voltants, eren jovenís-simes. Algunes venien amb tota la família. Moltes, però, amb un germà o un cosí. I totes elles s’ho van haver de fer, amb un esforç i amb un coratge de qui es nega a morir ofegat/ofegada en un mar inhòspit. Com moltes altres noies de la seva edat. Per tant, no es consideraven ‘heroïnes’ de concurs televisiu ni persones especials. Venien amb ben poca cosa al damunt: potser algunes amb uns quants anys d’escola primària, d’altres amb ‘paisanos’ o parents que les podien aixoplugar, sense recursos econò-mics per sobreviure, passades les primeres setma-nes, amb referències personals també poc segures i amb la necessitat urgent de posar-se a treballar... en un país –en una societat– on tot els resultava nou, desconegut, així com en un marc polític i social que ajudava ben poc a qui gosés exigir re de re: és a dir, justícia, dret a l’habitatge, marcs associatius, asses-sorament públic, garanties socials. Ni des del lloc d’origen ni des del punt d’arribada.Tot i que per raons d’ofici m’he passat la vida lle-gint, m’adono, quan reviso el meu quadern de no-tes d’aleshores, que havia d’interrompre la lectura d’un text pla, fàcil, sense entrebancs sintàctics, sen-se giragonses de pensament entremaliat perquè no suportava l’angúnia que m’omplia el cor i els ulls i el cervell de basardes encadenades. I això que no hi havia aventures cridaneres, dignes de reportatges periodístics i/o radiofònics. Però no podia deixar de pensar: “¿Com s’ho van fer per sortir-se’n? ¿De-uen tenir bosses de ràbia al cor per les injustícies, potser ‘en lletra petita’, que van haver de suportar?” No, no era així. Ben al contrari: tal com havien dit a qui les entrevistava, per muntar el llibre, com pels comentaris en veu alta, entre ironies i nostàlgies i picardies i dosis insignificants de mala llet, el dia

de la presentació... et treies el barret (ep!, expressió metafòrica, que mai no n’he portat de barret) da-vant el valor humà esmerçat, en jornades de feina i feina i feina amb poques hores de lleure i amb més poques encara per poder apuntar-se, per exemple, a una escola d’adults, abans d’aconseguir una certa estabilitat.Recomano a qui m’escolti que multipliqui aquests treballs: contra la glacialitat de les estadístiques ofi-cials, la lletra petita de tanta despesa humana ens ajudarà a valorar més el nostre entorn social. I ens permetrà llençar al foc purificador els menysteni-ments de qui elabora dogmes sagrats sobre la soci-etat catalana, amb paraules grosses, dogmàtiques, carregades de consignes a l’hora de dir qui és qui en aquesta ‘Catalunya triomfant’ –no n’estic segur que ho sigui, però ho diu l’himne– que aspira, legítima-ment, a tenir un futur col·lectiu més digne, d’acord amb les aspiracions que d’altres consideren forasse-nyades. I que jo no voldria utòpiques perquè ‘Uto-pia’ és un neologisme grec que vol dir ‘Enlloc’. I el premi que es mereixen, si més no les dones del 60 de la nostra comarca baixllobregatina, per estricta justícia, és que el nostre arribi a ser un país com cal, on la ciutadania tingui el dret a viure amb decència i a decidir el seu futur, amb garanties de Justícia, a l’engròs i a la menuda, garanties que tant enyorem i que tan orfes ens fan sentir.

Ignasi Riera

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 2

La música de les seves veus inun-da l’espai. La mare i el fill canten mentre el seu passeig des del gran arbre centenari conegut els va conduint al seu destí. Junts no tenen por, i ella està segura d’arribar on desitja. L’arbre de les pomes els acomiada amb la seva olor dolça i s’alegra d’haver pogut comptar uns instants amb uns acompanyants tan ben avin-guts.Durant el seu camí, cap dels dos no s’apressa, no s’angoixa o no gaudeix del recorregut. Al con-trari: ella és feliç de tenir el seu petit al seu costat, i ell se sent junt a la millor representant de la seva protecció quotidiana. El món no té zones fosques i el color, qualse-vol color, els envolta amb la seva bellesa, amb la seva harmonia. Els ocells piulen, volen ràpid, i els núvols juganers pinten el cel de blau i blanc.El trajecte cap a la casa de teulada vermella ja s’acaba. La veuen just

davant d’ells. El fum de la xeme-neia fa flaire de fruites al forn, de rostit de carn amb saborosa salsa, de brou deliciós de verdures, de cafè acabat de moldre i de pa tor-rat. El fum fa olor de llar.El nen no sap si mai n’han tingut, d’això… una llar? - Què és una llar? -pregunta l’infant a la seva mare-. Una llar -respon ella- és qualsevol lloc on som tu i jo, estimat.- Llavors, per què anem a viure ara en aquesta casa de portes i fines-tres verdes? - Perquè m’han ex-plicat que els qui han habitat entre les seves parets mai de la vida no se sepa-ren. Encara que estiguin a quilò-metres de distància, segueixen units. Malgrat que mai no es ve-gin, sempre es recorden. No po-den oblidar-se els uns dels altres.

El petit s’estranya:- Mama, si tu i jo hem estat cada dia junts des que vaig néixer. Això m’havies dit tu…- Algun dia, amoret meu, comen-çaràs a separar-te de mi -li diu sa mare.El fill no la creu, nega amb el cap,

amb els ulls, amb les mans.-No em cal viure en aquesta

casa embruixada amb tu. En-cara que, com tu creus, algun

dia me’n vagi, seré al teu costat fins al final.Ella somriu escoltant la se-guretat del nen. Sap que

tresoreja des del principi, des d’ara mateix, en cada mo-

ment, cada paraula del seu fill, cada gest, cada mirada. Com la formiga que treballa tot l’alegre estiu per comptar amb prou pro-visions per a tot l’hivern dur que vindrà.

Patrícia Aliupatri.aliu@gmail.com

El tresor

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 3

Aquest any Sant Jordi va caure en dissab-te. Ho comento perquè hi ha gent que diu que si aquest dia fos festiu, seria una d’aquelles festes multitudinàries que la

gent es llença al carrer i es podria viure en plenitud. D’altres diuen que desapareixeria perquè perdria encant. Jo penso que tant si es festiu com si no la gent surt, igual, al carrer.Enguany, Sant Jordi era dissabte, ja ho he dit, i molta gent de Viladecans va aprofitar per viure la festa a Barcelona, esmunyir-se entre la multitud que passeja per la rambla o que fa cua en alguna paradeta del Passeig de Gràcia on algun famós rubrica els seus escrits amb un somriure.Mentrestant a Viladecans, com cada any, la ciutat era plena de paradetes de roses, algunes de dubtosa le-galitat, però que indiscutiblement recordava que era Sant Jordi i donaven color a la ciutat. Personalment aquest ambient d’entitats, comerciants i gent que es busca la vida venent roses m’agrada, no sé per què, ni m’ho pregunto, però m’agrada. Tinc la resposta, m’és igual la pregunta.Però on hi havia animació de debò i es respirava l’ambient de festa era al carrer de Sant Joan, davant la llibreria “Els Nous Rals” que, com cada any, van desplegar un seguit d’activitats per animar la venda de llibres, i de passada, crear un espai perquè les en-titats es trobin i es facin veure a la ciutat. De vegades penso que el fet que un negoci privat, com és la llibreria, organitzi tot aquest guirigall per

Aquest any Sant Jordi va caure en dissabte

una festa tan assenyalada és ser molt valent. Tothom sap que per Sant Jordi es vendran llibres, de la matei-xa manera que per Reis es vendran tortells, per tant no hi ha necessitat de cridar l’atenció per atreure més clients. Jo crec que la llibreria posa en pràctica la seva particular RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i reinverteixen part dels guanys del dia en oferir un servei a la ciutat i dotar-la d’aquest ambient festiu que es respira per Sant Jordi a base de contacontes, presentació de llibres o actuacions musicals.Enguany, també cal felicitar la iniciativa de l’agrupa-ment Sant Joan, que aprofitant la celebració del seu 60è aniversari, va engrescar algunes entitats, diables, agrupaments Garbí i l’Espiga, colla del Mamut, cas-tellers... (perdoneu si me’n deixo alguna) per fer ta-llers durant el dissabte matí i acabar amb un vermu-tet per a tothom.Aquest Sant Jordi, que va caure en dissabte, i que l’any vinent serà en diumenge, també ens va fer viu-re les quatre estacions de l’any en un dia, i així hi va haver sol al mati, fred a la tarda, ennuvolat al vespre i pluja a la nit. Tot en un i per a tots els gustos.Hi ha una cosa també que, personalment, m’agrada molt. Que és passejar l’endemà de Sant Jordi pel car-rer de Sant Joan i comprovar que la vida ha tornat a la rutina i saber que ahir hi va haver festa, i que ho recordes, i que ho has viscut, i que ho guardes a la memòria per si algun dia cal recordar coses boni-ques i divertides.

Josep Mumany

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 4

El passat 14 d’abril, dins del Cicle de Primave-ra d’Òmnium Cultural, vam tenir el plaer d’es-

coltar, a la nostra ciutat, el perio-dista i director-fundador del diari Ara, Carles Capdevila. Un gran comunicador que, en parlar, sem-bla que et conegui amb els fills a casa.En Carles ens vingué a parlar d’educació, tot i així, va reconèixer que no és pas un expert en la ma-tèria, però té el valor de parlar-ne, gràcies a la seva experiència com a pare. Amb el seu estil planer i amb humor, ens va fer reflexionar a tots sobre el nostre paper com a pares i educadors.Va citar autors com Jaume Cela, Carme Thió, J.A.Marina... entre-vistats en el seu llibre Educar mi-llor. També va fer referència a Um-berto Eco dient que “l’educació és allò que aprenen els fills quan no els estem ensenyant”. És molt im-portant donar els missatges clars, coherents i amb criteri. Utilitzar el sentit comú.Deia clarament que per educar criatures han de passar coses, hi ha d’haver conflicte. Posà la metàfora d’anar en bicicleta: per aprendre’n, s’ha de córrer riscos

com caure. Quan ja se’n sap, les dificultats desapareixen. No es pot ser pare ”helicòpter” sobre-protegint els fills, “educar no és estar a sobre, és estar al costat”.També va fer comentaris clars dels nens més petits i l’Escola Bressol. Considerà que les mestres d’in-fantil eren unes heroïnes. Reflexi-onà irònicament sobre els adults que volem inculcar “utopies ingè-nues” als infants amb expressions com “has de ser amic de tots”. Per altra banda no tot pot estar regu-lat, i en Carles Capdevila té molt clar que s’ha de potenciar la crea-tivitat. Els nens han d’experimen-tar, s’han d’embrutar... han de fer activitats físiques espontànies.Va destacar que, sense voler, els adults busquem la immediate-sa de les accions dels nens, i els apuntem a moltes activitats ex-traescolars. Va fer referència a La ciutat dels infants de F. Tonucci, on es potencia l’autonomia i la res-ponsabilitat del nen. És important crear un teixit social on s’escolti als infants, ja que aquests tenen idees increïbles.La referència als adolescents va ser també molt clara. Ells pro-voquen, es rebel·len i porten la contrària. Ens recordà que, com a

pares, sempre haurem d’acompa-nyar als fills, fent-los entendre que mai s’aconsegueix tot. En aquesta etapa han de saber que els contro-les i “ho han d’acceptar”, però per exemple, que diguin mentides, forma part del procés evolutiu.El que és clar, és que tenir fills et canvia la vida, però no cal que ens angoixem més del compte. Cal que potenciem l’autoestima i la seguretat. És molt important l’educació en valors i aquesta s’encomana, no amb paraules, sinó amb fets. Aquí donà molta importància al teixit associatiu de Catalunya creat pels nostres joves. Als esplais, caus, diables, castellers... aprenen a ser més res-ponsables i adquireixen valors amb els companys.En Carles Capdevila ens va con-tagiar a pares i a educadors, opti-misme, empenta, bon humor i ga-nes de millorar aquest món amb l’educació. Ho va dir clar: “Edu-car és obligatori i necessari”.Tots vam marxar amb un somriu-re, comentant anècdotes, després d’una llarga jornada de treball. Gràcies, Carles!

Rosa Roura

L’educació segons Carles Capdevila

Fotografia: Jaume Mungs

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 5

En el marco de la investigación sobre un supuesto amaño de adjudicaciones en Tarragona a la empresa Inipro, varios ayuntamientos fueron registrados por la Guardia Civil, entre ellos, el de Viladecans. Fruto de esta investigación, el pa-sado miércoles 4 de mayo tuvo lugar la detención de Joaquín Guerrero, primer

teniente de alcalde de Viladecans y miembro del PSC, por presunta alteración de subasta en concurso y tráfico de influencias, siendo puesto en libertad con cargos horas después. Nuestra portavoz en el consistorio, Carol Torres, desde el respeto a la pre-sunción de inocencia, solicitó desde el primer momento que el concejal detenido fuera apartado de sus car-gos públicos hasta  el esclarecimiento de  los hechos investigados, en aras a la transparencia y a la regenera-ción democrática. Además, junto a otros grupos políticos, solicitamos la celebración de un pleno extraordi-nario para que el alcalde y el equipo de gobierno diesen las explicaciones necesarias para dar respuesta a la in-quietud y alarma despertada entre los ciudadanos de Viladecans.

Desde Ciudadanos Viladecans consideramos acertada e imprescindible la decisión del Sr. Guerrero de presentar la dimisión de todos sus cargos de responsabilidad pública en el ayuntamiento.Asimismo, desde nuestro grupo municipal estaremos vigilantes al desarrollo de las in-vestigaciones, que deseamos que tengan lugar con celeridad y que lleguen hasta donde sea necesario para depurar todas las responsabilidades que puedan existir, desde el más profundo respeto a los procedimientos judiciales. El buen nombre de la ciudad de Vilade-cans no puede estar en entredicho.

Carol Torres

El caso Inipro llega a Viladecans

Aprendre idiomes a l’estiuL’Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans us convida a passar un estiu intens en anglès, francès, alemany i italià. Per anar a fer el guiri per aquests mons, per trobar una feina millor (o, senzillament, una feina!), per gaudir de la lectura i del cinema en versió original, per entendre aquella bi-bliografia de la facultat que se’t resisteix, per passar-t’ho bé, o senzillament pel gust de conèixer una altra llengua i una altra cultura. Són cursos de l’1 al 26 de juliol, de diferents nivells, que es fan de les 9,30 a les 13,30 h. Si llegiu el codi QR, hi troba-reu més informació

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 6

Quan vaig decidir estudiar Ciències Po-lítiques n’hi va haver més d’un que em va rebre amb comentaris com “una altra que ens vol robar”. N’hi havia que ho

deien mig en broma, d’altres mig de veritat. En cap cas em feia gràcia, perquè era gent que em coneixia i em feria profundament el sol fet que els passés pel cap aquella possibilitat. El més greu de tot és que fa més de quinze anys la gent ja tenia aquesta percep-ció de la política. No em vull ni imaginar què diuen ara al jovent que decideix estudiar aquesta carrera quan els casos de corrupció són una constant als te-lenotícies. I ves per on resulta que en aquest degoteig perma-nent ha aparegut en aquestes últimes setmanes la nostra ciutat, Viladecans. El primer dimecres de maig vam iniciar la jornada amb escorcolls polici-als al nostre consistori. Alguna cosa no pintava bé. Després vam saber que havien detingut el primer tinent d’alcalde i primer secretari del PSC de Vila-decans i que l’havien traslladat a Tarragona, on va ser alliberat l’endemà amb càrrecs acusat per tràfic d’influències. A Esquerra Republicana, però, no ens va agafar massa per sorpresa tota l’operació, perquè sabíem que l’afer s’estava investigant. Fa dos anys vàrem denunciar a la Fiscalia Anticorrupció que a l’Ajun-tament de Viladecans hi havia coses que no s’esta-ven gestionant bé i calia veure si, a més, s’estava sobrepassant la legalitat. Enteníem que per respon-

sabilitat política havíem de fer tot el possible per treure’n l’aigua clara. Per això, malgrat que Fiscalia va considerar que no hi havia prou indicis, ho và-rem traslladar a l’Oficina Antifrau, que ho va ac-ceptar a tràmit i actualment encara està investigant. Si fins ara hem estat discrets, és perquè creiem en la presumpció d’innocència, i perquè amb un as-sumpte tan seriós cal ser prudent i responsable, no s’hi val a fer broma. Com deia al principi, ja prou malmesa està la imatge de la política com perquè a sobre deixem que hi sobrevoli qualsevol ombra de dubtes sense estar fonamentada. Ara bé, un cop la pròpia justícia considera que hi ha elements su-ficients com per retirar el passaport a algú i fer-lo comparèixer un cop al mes al jutjat, entenem que cal prendre mesures. Per això agraïm que el PSC finalment hagi decidit fer algun pas en ferm i hagi apartat el primer tinent d’alcalde de les seves funci-ons a l’Ajuntament i al partit malgrat que ho vulgui vestir com una “decisió personal”. Potser, finalment, resulta que tot plegat és un cú-mul de casualitats desafortunades i que ha hagut de plegar una persona innocent. Però amb la cor-rupció, malgrat que només sigui presumpta, cal ser inflexible i hem de demostrar cada dia una actitud de tolerància zero. És una exigència de la societat als poders públics i als representants de la sobirania popular que hem d’assumir des del minut 1 des-prés de prometre el càrrec.

Bàrbara Lligadas

Tolerància zero amb la corrupció

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 7

London Blogguin Night” és la història d’una amistat entre dues dones molt di-ferents entre elles. Després d’un viatge de negocis se separen i perden el contac-

te involuntàriament durant anys. El relat pretén explicar com la força d’una relació, el vincle entre dues amigues, és capaç de superar tota mena de dificultats, fins i tot de vexaci-ons, per aconseguir retrobar-se. L’obra s’ha anat escrivint a qua-tre mans en un bloc d’Internet, alternant les plomes de dues companyes de feina i amigues que comparteixen la passió per l’escriptura, la Isabel Borràs i jo mateixa. Tot va començar amb la il·lusió d’un projecte que comptava amb dues amigues més que hi aportaven el seu ta-lent, la Sandra Villa i la Rut Pé-rez. Les il·lustracions -inclosa la de la portada de la novel·la- i la preparació del bloc va ser obra d’elles, respectivament. Des d’aquestes línies, gràcies a to-tes!Al principi, vam voler fer una obra col·laborativa i obrir-la a la participació popular, cosa que no vam aconseguir. Però que no ens va aturar. Els 47 capítols que la formen s’han anat penjant periòdi-cament al bloc i, tot aprofitant els avantatges del

medi, es van anar realitzat enllaços externs per completar la informació de fragments de la his-tòria.No ha estat fàcil. Hem necessitat dos anys, des del 2013, per poder donar forma a aquesta obra sen-zilla que ara trobeu a Amazon. No obstant això,

sentim que hem crescut com a aspirants d’escriptores. Estem satisfetes del camí recorregut, en què persones properes i no tan properes ens han animat a seguir amb els seus comenta-ris afectuosos. Sense elles, el trajecte hauria estat molt més solitari.Si us ve de gust fer-hi una ulla-da, aquest és l’enllaç escurçat on la podeu aconseguir: http://amzn.to/1r25g8A. Necessitem els vostres comentaris... Ani-meu-vos! I com vam dir la Isabel i jo, en acabar el relat:“El camí ha estat bonic, però aquest no és un final, només un principi”.

Gràcies per ser a l’altra banda i llegir-nos!

Patrícia Aliupatri.aliu@gmail.com

“London Blogguin Night”, una història a quatre mans

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 8

Vols participar en la preparació de les catifes de

flors de Corpus?Doncs reserva’t el divendres 27 de maig al vespre, per fer les catifes, i el dissabte

per gaudir-ne en un sopar. Si t’animes, posa’t en contacte amb l’Anna Besora: annabesora40@gmail.com

Seràs benvinguda, seràs benvingut!

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 9

El Mamut amb la mainada

El dimarts 3 de maig el Mamut va tenir una visita molt grata. Ma-tiners, puntuals, 51 nenes i nens de l’escola Sant Gabriel arriba-ven a la Torre del Baró per passar un matí diferent, alegre, però sobretot per gaudir del nostre entranyable Mamut.

Ben aplicats varen pintar el dibuix de la gran bèstia, acolorint-lo cadascú com li va sembla millor. Els resultats van ser força originals, de manera que el llanut es va veure amb vestits nous i ben moderns.Acabats els dibuixos començàrem la segona part de l’activitat. A la plaça ja ens esperava pacient, calmós, preparat per començar a observar com la mainada dansaria. La música sonava convidant-los a ballar.El ball no és difícil però amb la paciència dels mamutaires i la complicitat del professorat que acompanyava als alumnes, es va transformar en una dansa fàcil, lleugera, fent que tot plegat formés part d`aquesta trobada que ha d`ajudar a conèixer una mica més el nostre estimat Mamut que ja forma part de la nostra ciutat i de les nostres tradicions.

Montse Pastor

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 10

El racó de la llengua

Llombrígol, pipa, escombraries, pedalar, ratapinyada

Pregunta per a un concurs de cultura lingüística que podrien fer a la tele: ¿Què uneix les cinc paraules que formen el títol d’aquest article? ¿No ho sabeu? Vinga, penseu-hi una miqueta...Com a pista, aquí us poso cinc paraules més: melic, xumet, brossa, pedalejar, ratpenat. I fi-xem-nos.hi: aquestes cinc paraules que acabo de posar,

volen dir exactament el mateix que les cinc paraules del títol. I llavors què passa? Quina de les dues és la forma correcta en català? Doncs la resposta és molt senzilla: totes dues formes són igualment correctes. Ratapinyada i ratpenat volen dir el mateix, pedalar i pedalejar volen dir el mateix, escombraries i brossa vo-len dir el mateix, pipa i xumet volen dir el mateix, i llombrígol (que es pronuncia llombrigo, amb la ela final muda) i melic volen dir el mateix.Doncs aleshores, per què en parlem aquí? Doncs perquè les pa-raules del títol són les que habitualment s’han utilitzat a Vilade-cans des d’antic, i ara les estem substituint sense adonar-nos-en per les paraules de la segona llista, perquè aquestes paraules de la segona llista són les que s’acostumen a fer servir en el català estàndard que sentim en els mitjans de comunicació. O sigui que ja ho sabeu: cal que a Viladecans reivindiquem la nostra manera pròpia de parlar i diguem llombrígol, pipa, escombraries, pedalar i ratapinyada.

Josep Lligadas Vendrell

Fa pocs dies vaig tenir ocasió de prendre part en un seminari d’un cap de setmana sobre Ramon Llull (un personatge fantàstic!) i hi vaig conèixer un metge i biòleg especialitzat

en homeopatia. Em va semblar una persona ben inte-ressant, raonable i cultíssima, apassionat de l’home-opatia però lluny de fanatismes. La figura de Ramon Llull (un laic que es va haver de buscar la vida en la seva formació perquè com a tal no podia tenir accés als estudis universitaris de l’època, reservats per a eclesiàstics) i la manera com és contemplada l’home-opatia en el currículum mèdic ens va portar al debat sobre la preeminència de la ciència sobre les huma-nitats en el món universitari, fonamentada més en els prejudicis que en la pròpia ciència. Hi havia uns quants professors universitaris amb parers diversos, però el diàleg va ser molt i molt interessant, ric i par-ticipat.El mateix metge va prendre part l’endemà en un debat a 8TV, en el programa de Josep Cuní i Pilar Rahola. El que hagués pogut ser una anàlisi enrao-

nada sobre els beneficis o no de l’homeopatia es va convertir en un debat ferotge entre el meu conegut i un biòleg que considerava que l’homeopatia era un engany. Dues posicions legítimament enfronta-des, però que van arribar a la crispació sobretot pel format d’un debat en què no es deixava temps per explicar-se als protagonistes, en què totes les posi-cions es portaven a l’extrem per part de Josep Cuní, en què es feien afirmacions demagògiques per part de Pilar Rahola, i on al final el tema va ser tractat des de la més absoluta superficialitat i arrogància. En lloc de contribuir a posar damunt la taula raons i arguments, els organitzadors del debat buscaven la mútua desqualificació. Reconec que ja fa temps que he deixat d’escoltar aquesta mena de debats, que em semblen penosos i tòxics. Però francament crec que no ens en sortirem si aquest és el model que es propugna des dels mitjans de comunicació, i que deu obtenir bones audiències, que busquen l’enfrontament en lloc del diàleg. Una llàstima.

Mercè Solé

Cultivar l’enfrontament

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 11

viladecans, 100 anys d’esport

Ca n’amat, museu de ViladeCans Carrer de les sitges, 1-3

Xerrades col·loquis a l’entorn de la memòria

Viladecans, 100 anys d’esports i esportistes• Divendres, 27 de maig

Ciutadania i esports a Catalunya, 1890-1992A càrrec de Xavier Pujadas i Martí, historiador

• Divendres, 3 de juny

L’esport: pràctica i espectacle des de la mirada dels periodistesA càrrec d’Enric Marín i Otto, doctor en Ciències de la Informació

• Divendres, 10 de juny

Esports singulars a Gavà, Sant Boi i Badalona: el futbol, el rugbi i el bàsquetA càrrec de Josep Campmany, Carles Serret i Carles Sagués, estudiosos de l’esport local

• Divendres, 17 de juny

Un segle d’esports a Viladecans: l’atletisme, el beisbol, el futbol i el bàsquet A càrrec de Marcos Flores, Jordi Amat i Xavier Calderé

Les xerrades seran a les 8 del vespre.

capvespres de ca n’amat exposició a ca n’amat

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 12

L’ull i la ploma

Sants, fruits i camps

És l’exposició de fruits del camp de la Fira de Sant Isidre. La presi-deix un espantaocells

amb una ambició molt humana: jo també vull sortir a l’APM. Als seus peus la santíssima trinitat de les collites: la terra, l’aigua i les hortalisses, lluint tots els co-lors del verd, el roig dels tomà-quets i els pebrots, el carbassa de la pastanaga i el blanc de la ceba tendra. Les capses de plàs-tic han substituït   la fusta i el vímet. Al fons, tocant   la paret, exuberants   fruits del camp or-denats amb la geometria d’un jardí o d’una vista aèria de Goo-gle. En un quadre, la Betty Boop probablement feta amb llavors acolorides, més enllà s’intueix un monestir i a la dreta un Micky Mouse, l’alegria dels colors, les olors i els sabors de la natura i

encara més enllà un mapa de Catalunya dibuixat en groc i ver-mell, sobre el suport d’un calaix de color lila que li dóna al mapa un perfum republicà.Tot i així Sant Isidre Llaurador és un sant madrileny, madri-leny.   D’origen mossàrab va ser un sant reclamat pels estaments populars del poble de Madrid, potser per això van passar cinc-cents anys en incorporar-se al santoral i vuit-cents per ser patró dels agricultors. Relacionat més amb l’aigua que amb la terra, se-gons l’ABC va ser saurí, pouaire i creador de pluges. Ja se sap que els sants patrons són sants espe-cialitzats als quals es pot acudir a la recerca de favors i guariments miraculosos del seu gremi, i Sant Isidre és un sant per treure a pas-sejar en temps de sequera, encara que al conseller de Medi Ambi-

ent del tripartit li va donar més resultat la Moreneta.Sant Isidre és un sant a qui se li han comptabilitzat més de qua-tre-cents miracles, entre ells l’Olla de Sant Isidre, una olla d’escude-lla per als pobres, que per més cassons que traguessin no es bui-dava. També alguns altres de ti-pus laboral, ja que se li atribueix l’ajut de dos àngels que   llaura-ven gratuïtament els seus camps amb els bous mentre ell es dedi-cava a l’oració. Aniria bé avui per tasques més laiques, com ajudar a la supervivència del parc agra-ri,   trobar nous pagesos per cul-tivar la part de terres ermes dels nostres camps i preservar-los del perill dels plans urbanístics que amenacen amb emportar-se bous i esquelles. 

Fotografia: Jaume Muns Text: José Luis Atienza

Territ cuablanc - Calidris fuscicollisRemolar-Filipines 08/05/2016

És la primera cita d’aquesta espècie al Delta del Llobregat

Ocell de la família dels escolopàcids que habita la tundra del nord d’Alaska, extrem nord de Canadà continental i les illes del voltant .A l’hivern habita aiguamolls i estanys al llarg de la costa atlàntica sud-americana.

Molts divagants americans que arriben a Europa durant la tardor, són migradors de llarga distància que s’han desviat milers de quilòmetres de la seva ruta habitual en veure’s sorpresos per vents huracanats mentre sobrevolaven l’Atlàntic en direcció a Amèrica Central. En d’altres casos, però, els divagants no ens arriben fruit d’un error d’orientació o d’episodis meteorològics més o menys excepcionals, sinó que són conseqüència de l’establiment de nous patrons migratoris.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 13

la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

20 de gener de 1917Notícia del primer esdeveniment esportiu a Viladecans

Per la Festa Major d’Hivern de 1917, el poble es preparava per assistir al primer acte es-portiu organitzat pels seus veïns. S’hi feia, per primer cop, una activitat nova que ha-

via d’aplegar a joves afeccionats i, segurament, gran part del veïnat. L’acte esportiu que es muntà no va ser, però, un partit de futbol, tot i que ja feia alguns anys que se’n parlava d’aquell joc en què onze juga-dors s’aplegaven en un terreny de joc rectangular i corrien darrera d’una pilota per fer el goal1. Tampoc era encara una cursa atlètica –anomenada, alesho-res cursa pedestre– o un partit de bàsquet, cosa que només es veuria a Viladecans d’ençà els anys 30 del segle passat. De la mateixa forma encara quedaven gairebé trenta anys perquè nasqués el Club Beisbol Viladecans. No, el matí del dissabte 20 de gener de 1917, els veïns encuriosits s’aplegaven a banda i ban-da de la carretera de Barcelona, molts segurament davant de la plaça de la Vila i del cafè de Cal Xaus, per presenciar l’inici d’una cursa ciclista.Fou, concretament, una cursa contrarellotge. El diari La Vanguardia o el llavors setmanari El Mundo Depor-tivo se’n feien ressò en sengles notícies aparegudes simultàniament el 23 de gener2. Transcrivim el que deia l’article d’aquest darrer rotatiu barceloní, atès el seu interès pel que ens ocupa: “(...) El pueblo en masa presenció la carrera local que organizada por un grupo de entusiastas del ciclismo, con el amigo Rodríguez al frente, tuvo lugar en Viladecans, el pasado sábado, en el trayecto de ida y vuelta comprendido entre los kilómetros 12 y 19 de la carretera de Santa Cruz de Calafell. Tomaron parte L. Mas, R Canillo, J. Vilá, D. Badell, J. Pugés, M. Pascu-al, N. Viñals, J. Marsans y A. Mas. La carrera fue cara al viento, lo más legal que existe, dándose la salida a los corredores de dos en dos minutos y la clasificación obteni-da fue: 1º Joan Vilá –ciclos Sanromá, pneus Dunlop– en 28 m. y 7 s. 2º Rafael Canillo en 28 m. y 35 s. 3º Dionisio Badell en 29 m. y 16 s. 4º Juan Pugés en 30 m. y 56 s. 5º Miguel Viñals en 31 m. y 25 s. y 6º en 34 m. y 23 s. Parece ser que a consecuencia del éxito logrado en esta carrera, se trata de organizar en Viladecans para la próxima primave-ra otra carrera de mayor importancia”(...).

1 El primer club de futbol viladecanenc es va crear el 1922, amb el nom d’Esbart Viladecans Futbol Club. Un any abans s’havia creat el primer club de futbol a Gavà. Ara bé, els primers clubs al Baix Llobregat van aparèixer a partir del 1908; el degà: el Foot-ball Club Santboià.2 www.lavanguardia.com/hemeroteca i www.elmundode-portivo.com/hemeroteca

Aquella cursa ciclista, ens indica l’inici del que hau-ria de ser un important arrelament viladecanenc d’aquell esport que combinava i encara combina l’individualisme, la competitivitat i l’avenç tecnolò-gic. L’afecció local, malgrat tot, ja devia venir d’anys enrere, moments en què els nostres veïns havien començat a veure passar ciclistes per la carretera, sobretot des de Barcelona en direcció a Sitges. La

Imatge d’una cursa ciclista, realitzada en el tram local de la carretera, a mitjans de la dècada dels anys 1920. Autoria fotogràfica desconeguda. AMVA, Fons Ajunta-ment de Viladecans.

primera cursa que tenim constància que va passar per la nostra vila, va ser la celebració del Campio-nat d’Espanya de fons en carretera, el 22 de maig de 19103, així com la de la primera etapa corresponent a la primera edició de la Volta a Catalunya, que passà per Viladecans el 6 de gener de 1911. De fet, aquests esdeveniments només van ser el començament del desenvolupament del ciclisme en la nostra contrada seguit, al llarg de la segona i tercera dècada del segle XX, per curses organitzades per les entitats anome-nades Unión Velocípeda Española, el Club Ciclista de Sants o l’Sport Ciclista Català.L’engegada del ciclisme viladecanenc, a partir de 1917, no va ser però incentiu suficient per formar aleshores cap club ciclista local, cosa que sí que va ocórrer a Gavà on nasqué el Club Ciclista Gavanenc afavorit per la construcció d’un velòdrom a tocar de la rambla de Casas, l’any 1919, i la celebració de la VIII i IX Festa del Pedal, els anys 1920 i 1921. Malgrat tot, el que sí que va aportar Viladecans van ser ciclis-tes de cert renom on cal destacar –entre les dècades dels anys 1920 i 1930– els germans de cal Delaida: Baldriri, Jaume, Eduard i Isidre Vilà; Joan Bonich de

3 El Mundo Deportivo, 26 de maig de 1910 i 12 de gener de 1911.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 14

Recerca històrica

ca n’Engades o Pau Arnau. Tots ells afavorits amb l’existència, a mitjans de la dècada dels anys vint, de la primera botiga local de venda i reparació de bici-cletes: la que duia Francesc Gràcia, a la carretera de Sant Climent; un veí que a més feia d’àrbitre i crono-metrador en algunes de les curses que passaven pel poble. Deixant de banda l’esport del ciclisme, ens podríem preguntar si va ser realment aquest el primer esport que van poder presenciar els nostres veïns, al poble. A la llum de les notícies de la premsa barcelonina sembla que, altrament, va ser l’automobilisme el pri-mer esport. En efecte, el mateix El Mundo Deportivo ens informa abastament de la passió pel motor a Ca-talunya des de començaments de segle. En aquest sentit, també cal esmentar l’atractiu de passar per les Costes del Garraf dels automòbils participants en les curses que es començaven a organitzar des de Bar-

van començar a arribar, a instàncies del ministeri de Foment, a partir dels inicis de l’any 19085, cosa que va ser complementada amb una sol·licitud del Ple de l’ajuntament de Viladecans, al mateix ministeri, de 23 d’abril de 1908, reclamant construcció d’un pont6 sobre la riera del Mas Font.7

L’arranjament del ferm de la carretera va permetre, al mes de maig del 1908, l’organització de la I Copa Cataluña de Voiturettes, que es va fer en circuit que hauria de transcórrer per terres del Baix Penedès i El Garraf. El 28 de maig de 1908 es va donar el pròleg, no cronometrat, dels cotxes participants que des de Barcelona van passar per la carretera en direcció a Sitges. Transcrivim el que deia la notícia, apareguda el 4 de juny d’aquell any, en el nostre diari esportiu de referència: “(...) El aspecto que ofrecía la carretera era verdaderamente satisfactorio. Des de Pedralbes se veían por todas partes brigadas encargadas de la limpieza y rie-go; el trozo de Cornellá que siempre había sido infernal estaba completamente desconocido (...) En San Boy de Llo-bregat, un grupo de payeses nos tributó una ovación al ver llegar nuestra caravana, precedida del cochecito de carre-ras. Por todas partes recibimos muestras de simpatía: los carreteros, a la menor señal, toman su derecha... ¿A qué se debe este cambio? Nos preguntábamos mutuamente. La explicación es bien sencilla, los pobres habitantes del Llo-bregat, habían tenido durante siete años la carretera com-pletamente intransitable8 y Dios sabe el tiempo que hubie-ra continuado así, si no hubiera sido por la gran prueba del Bajo Panadés, por lo que se comprende las muestras de agradecimiento a los automovilistas, los autores de tan portentoso milagro, hasta el extremo que en Viladecans se levantó un arco del triunfo para festejar su paso. Las Costas estaban espléndidas, sin una miajita de polvo, ni el más mínimo engravado, lo que demuestra que en España también sabemos arreglar las carreteras (...)”.Així doncs, data del 1908 el primer cop que un esde-veniment esportiu condicionà les millores urbanís-tiques de Viladecans. Tot un símbol que els temps moderns estaven arribant.

Xavier Calderé Bel

5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondèn-cia General d’Entrada. Ofici de la comissió organitzadora de la Copa Catalunya de Voiturettes a l’ajuntament de Viladecans, informant dels ajuts per la reforma de la carretera, 12 d’abril de 1908.6 Per a més informació sobre la construcció d’aquests i altres ponts a Viladecans,, consulteu l’article de X. Calderé “Vilade-cans als anys 20. Autos i ponts cap a la modernitat” a Viladecans. Punt de Trobada, juny 2013.7 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Actes del Ple de l’Ajuntament, de 23 d‘abril de 1908. El 22 d’agost del mateix any, el ministeri va atendre a la sol·licitud aprovant la construcció de l’esmentat pont.8 Molt probablement, l’article parla de set anys tot recordant als estralls produïts pels aiguats generals i molt intensos pro-duïts el mes de novembre de 1901; uns estralls que cap al 1908 encara es podien veure sobre no pocs trams de la carretera de Barcelona.

Instantània d’un dels pilots participants en la Copa Cata-lunya d’automobilisme. Autoria fotogràfica desconegu-da. Google / images.

celona, un fet que feia necessari el seu pas pel nostre tram de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Ca-lafell. Això no obstant, durant la primera dècada del segle XX, el mal estat de la carretera mateixa –com sabem, urbanitzada el 1873– impedia poder donar sortida al correcte desenvolupament d’aquest es-port. Aquest fet explica, per exemple, la notícia apa-reguda el 5 de setembre de 1907 en què el president del Real Club Automóvil de Cataluña anunciava el telegrama que havia enviat davant del rei Alfons XIII tot cercant suport econòmic “(...) para lograr el arreglo de las carreteras inmediatas de Barcelona, imposibles para los automóviles perjudicando el tránsito rodado entre los pueblos y Barcelona (...)”.4 El telegrama va donar el fruit esperat, perquè les subvencions per a la reforma dels trams malmesos

4 El RACC era ben coneixedor de la passió pels cotxes del mateix monarca. De fet, l’any 1906, Alfons XIII havia acceptat ser president d’nonor de l’entitat qua havia nascut l’any 1903 amb el nom de Real Club Automóvil de Barcelona.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 15

1980: X Fira de Sant Isidre

Enguany la Fira de Sant Isidre arriba a la seva la 46a. edició. Al llarg de tots aquests anys han estat molts els llocs on, per celebrar la Diada de la festa dels pagesos, aquests exposen els fruits del seu treball en els camps de Viladecans. L’escola Àngela Roca, la Rambla, el parc de la Torre Roja i els darrers anys el Cúbic han estat els escenaris de les paneres plenes d’hortalisses, verdures i fruites i del concurs per triar entre els productes de més qualitat i les més artístiques.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 99 - Maig 2016 16

la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns