Arquitectura Castella-Lleó

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero CuevesGòtic

Arquitectura Castella-Lleó

Gòtic

Arquitectura Gòtica als Regnes Hispànics

Penetració del Gòtic:

• Edificacions cistercenques.

• Influències culturals entre França i Espanya.

• L’austeritat impedeix l´ornamentació, però afavoreix els avenços tècnics.

Edificacions cistercenques

• La irradiació de l’orde del Císter en els territoris hispànics va començar el 1140.

ETAPES:1.Etapa cistercencaEls monjos del Císter propaguen els elements de l’estil introdueixenla simplicitat en la decoració. La construcció més important d’aquest moment és el Monestirde Poblet.2. Etapa castellana Es dóna una gran activitat constructora afavorida pel poder reial.Domina la influència francesa i destaquen les Catedrals de Lleó, Burgos i Toledo.3. Etapa catalana (gòtic mediterrani) El centre artístic es trasllada al Llevant espanyol, on destaquen les Catedrals de Barcelona, Girona i la de Palma.4. En el segle XV L’activitat torna de nou a Castella, on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC. El gòtic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases senyorials.

Regnes hispànics

S. XIII CLÀSSIC

Castella i Lleó.Relacions amb França.Catedrals de Burgos, Toledo, Lleó.

S. XIVMANIERISTA IMEDITERRANI

Aturada de l’afany reconqueridor. Castella perd la seva vitalitat constructiva. El centre del gòtic es trasllada al Llevant. Gòtic Mediterrani.

Catalunya, València, Aragó, Balears: Imperi comercial del Mediterrani.

Barcelona, Palma, Girona.

S. XVFLAMÍGER IARQUITECTURA CIVIL

Castella recupera la seva vitalitat costructora.Salamanca, Sevilla.

Corona d’Aragó: Destaquen edificis civils: Llotja de la Seda i de Palma.

La particular situació política dels territoris peninsulars en plena Reconquesta determina les àrees d’expansió:

Castella amb influència de França. La Mediterràniaamb influència d’Itàlia.

• Les esglésies gòtiques espanyoles es caracteritzen per una menor tendència a l’altura que les franceses i per tenir el cor en el centre de la nau major.

Monestir Reial de Santa Maria. Conca de Barberà.

Tarragona.

1) Els precedents. Etapa cistercenca Construcció més important és el Monestir de Poblet. Destaca pels seus amplis arcs, les voltes de creueria i l’escassa decoració.

Castella. Fase clàssica (s. XIII)

2) Els inicis. Etapa castellana (segle XIII)   Va ser en els regnes de Castella i Aragó on es van aixecar les primeres estructures gòtiques, en el darrer terç del segle XII, com per exemple les catedrals d’Àvila, Tarragona, Lleida, Tudela i Sigüenza.

Ja en el segle XIII, i seguint el model francès, les construccions són plenament gòtiques. Les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo són les més significatives.

S’ introdueixen al regne de Castella les formes del gòtic francès clàssic, en virtut de les estretes relacions del rei Ferran III amb la cultura francesa.

CATEDRALD’ÀVILA (1172)

Primera catedral gòtica d’Espanya, començada cap el 1157 sota la direcció del mestre Fruchel, i finalitzada en el segle XIV.

És al mateix temps església i fortalesa.

La VOLTA DE CREUER: un esquelet de nervis canalitza les forces cap a un punt concret:

la clau.

Catedral d’Àvila Clau de volta

GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA

TOLEDOLLEÓBURGOS

SEGLE XIII : PERÍODE CLÀSSIC

• Alçat tripartit.

• Tribunes tendència a desaparèixer.

• Capçaleres un gran desenvolupament.

• Nau central s’eleva considerablement.

• Volta de tercelets i les sexpartides.

• Arcbotants gran

desenvolupament.

CARACTERÍSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

• Catedral de Burgos La primera d’estil gòtic francès construïda en Espanya (iniciada s. XIII).

• La façana principal està emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles (ja del s. XV) són obra de Juan de Colonia.

Planta de creu llatina, 3 naus, transsepte sobresurt molt, i girola amb trams trapezoïdals i triangulars i amb capelles radials. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal (ja és obra, també, del segle XV).

• Tres naus, absis poligonal, i girola amb capelles radials.• Transsepte sobresurt. • En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major.

Catedral de Burgos

• Es construeix sobre una església romànica.

• Façana típica gòtic clàssic.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal, tot i que alguns són magnífics exemples del gòtic flamíger.

CATEDRAL DE TOLEDO

• Catedral de Toledo Es va construir de 1227 a 1493 en el emplaçament de l’antiga mesquita. És coetània a la de Burgos.

• Els arquitectes foren Martín i Petrus Petri, Juan Guas i Enrique Egas.

• És la de menor imitació francesa. És la més genuïnament espanyola.

• Té planta de saló (transsepte que no sobresurt en planta) amb 5 naus, d’altura desigual (escalonada exteriorment), i amb capelles laterals, i doble deambulatori. Destaca per les seves esplèndides reixes, que són un magnífic exponent del gòtic castellà.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)Catedral de Toledo

Catedralde Toledo

• L’alçat interior presenta només dos nivells (arcades I finestrals), excepte a la capçalera, on hi ha un trifori cec.

Toledo

• S’inspira en la de París.

• La seva doble girola és molt característica.

•Té major nombre de capelles radials al deambulatori.

• Una torre a la façana.

• 5 naus (fet particular).

Toledo

• Interior de la catedral de Toledo.

• Nau principal i cor.

Toledo

Catedral de Lleócomençada 1255-1302

• Catedral de Lleó Iniciada a mitjan segle XIII és la més francesa de les catedrals peninsulars, ja que incorpora grans finestrals tancats amb vitralls que atorguen a l’interior una lluminositat radiant.

• Té la tipologia gòtica francesa més pura en: planta, alçat, esperit de l’edifici, desmaterialització i vitralls.

• Gran unitat estilística a tot el conjunt.

• La més lluminosa i esvelta de les catedrals espanyoles.

ART GÒTIC: LLEÓ

• La façana occidental i principal consta de tres pòrtics i dues grans torres, acabades en agulles (chapitells).

Catedral de Lleó

Començada1255-1302

• Les dues grans torres, estan unides a la nau central per arcbotants.

• Té rosassa central, i triple pòrtic. Façana relacionada amb la de Chartres.

Les dues torres, rematades amb agulles, donen més verticalitat i ascensionalitat a l’edifici.

Catedral de Lleó

Catedral de Lleó

Planta de la Catedral de Lleó

PLANTA:

• Per la seva planta està basada en la de Reims, la llargada més reduïda (9 trams a Reims, 5 a Lleó).

• Cos longitudinal de 3 naus.

• Ampli transsepte de 3 naus.

• Capçalera (2 trams rectes).

• Girola i sis capelles radials poligonals.

Claristori(més desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alçat de la Catedral de Lleó

ALÇAT INTERIOR:

• Mostra els tres nivells típics del gòtic clàssic: arcades, trifori o tribuna, finestrals o claristori. Trifori, que en el seu fons presenta finestrals.

• Les finestres claristori són molt grans, i el mur s’hi redueix a les traceries que actuen com a suport dels vitralls.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)

Catedral de Lleó

• La lluminositat queda reforçada per grans obertures al mur occidental: la rosassa i una línia de finestrals.

Catedral de Lleó

• Volta de creueria simple, els seus nervis es continuen en fines columnetes adossades als pilars, que baixen fins el terra, remarcant, així, la divisió vertical en trams.• Les torres sobresurten del cos general de l’edifici, i deixen aïllat el cos de la nau central amb la rosassa.

CATEDRAL DE LLEÓ

• Segueix el model de les catedrals franceses de Reims, Amiens i Chartres. És el model més perfecte d’arquitectura gòtica a Castella.

• Les tres portalades, molt atrompetades, i separades per estrets arcs apuntats, contenen un dels millors conjunts escultòrics del gòtic castellà.

• Les tres naus molt altes.

• Importants vitralls decorats (127 finestres i 57 òculs).

• Esplèndida lluminositat.

• De minsa influència posterior per la complexitat de la tècnica constructiva. • La qualitat de la pedra l’ha deteriorada bastant, i algunes peces escultòriques s’han hagut de retirar de la intempèrie per preservar la conservació.

LLEÓ

Segle XIV: PERÍODE MANIERISTA (A GÒTIC MEDITERRANI)

3) El gòtic mediterrani. Etapa catalana En el segle XIV l’impuls constructiu es trasllada de Castella a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya.

• Austeritat.

• Major amplada de la nau central.

• No es sol marcar el creuer en planta.

• El trifori és pràcticament inexistent.

• Façanes simples.

• Predomini del mur sobre el van, cosa per la qual tenen menys il·luminació i, generalment, menys arcbotants.

•Torres poligonals que solen acabar en pla.

• Absis poligonals.

• Rosasses d’influència cistercenca.

• Mediterrani.

Segles XV - XVI :GÒTICO FLAMÍGER

• Edificis grans, senzills i molt ornamentats.

• Es fusionen el fust i el capitell.

• Voltes s’omplen de nervis secundaris.

• Tot tipus d’arcs.

• Típica decoració vegetal entre la que destaquen “la cardina” i les magranes, que es combinen amb figures animals.

• Abunda el treball amb el trepà.

El gòtic final es anomenat gòtic flamíger o florit (de tendència ornamental barroca). Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferències d’altura entre les naus.

En aquest segle l’art gòtic aconsegueix la seva

plenitud, tant en les construccions religioses com en les civils, en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones d’afirmar el seu domini territorial i, sobretot, a partir del darrer terç del segle, quan els Reis Catòlics pretenen crear un estat modern unificat.

Segle XV:

4) La plenitud del gòtic (segle XV). L’activitat torna de nou a Castella, on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC. Mentre que el gòtic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases senyorials. El segle XV marca la maduresa del gòtic i es poden establir 2 PERÍODES:

Segle XV (a Castella):

a) 1ª ½ S. XV (fins època RRCC):

- Predomini de formes clares i poc decorades (sòbries): catedrals Múrcia, Oviedo i Pamplona.

- Gòtic mediterrani es manifesta en edificis civils: Llotges, (eren mercats on es duen a terme operacions relacionades amb el comerç).  

b) 2ª ½ s. XV. Regnat Reis Catòlics:

- Època florescent: la Corona impulsa la construcció de moltes obres.

- Gòtic isabelí:

* Enorme carregament decoratiu, una febre decorativa que oculta l’estructura arquitectònica.

* Cobertes arriben a la seva màxima complicació: habitual utilització de voltes estrellades que es fan, fins i tot, calades i, també, s’utilitzen arcs complicats (conopials, mixtilinis), plens de subtilíssimes nervadures.

* Temes iconogràfics: heràldica (escuts), cadenes, puntes de llança, etc.

* Molts de mestres i constructors estrangers, que es traslladen a la península, a causa de l’esplendor de la Corona, introduiran en Espanya les formes del gòtic florit, és l’estil flamíger. * En aquest context, el francès Juan Guas va aixecar el palau d’El Infantado, a Guadalajara. * Mentrestant, a Burgos treballa Juan de Colonia, autor de l’església de la Cartoixa de Miraflores. Es poden establir dos focus:

A) Focus burgalès S’inicia amb Juan de Colonia.

B) Focus en Toledo S’inicia amb Hanequin de Brussel·les.

4) La plenitud del gòtic (segle XV). L’activitat torna de nou a Castella, on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC.

  Avanços decoratius, no estilístics ni tècnics. A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria. Molt adornat. Voltes estrellades, amb tercelets i arcs conopials en abundància. Ho podem trobar les catedrals de Sevilla, Salamanca i Segòvia.

Segle XV (a Castella):

Volta de creueria que posseeix altres nervis secundaris a més dels arcs que es creuen.

Volta estrellada

CATEDRALS• CATEDRAL DE SEVILLA

• CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontañón

• CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525) Juan Gil Hontañón

• CATEDRAL DE CÒRDOVA

– Hernán Ruiz El Viejo

– A l’interior de la Mesquita de Còrdova.

• CATEDRAL DE SARAGOSSA (1490)

• CATEDRAL DE MÚRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontañón

CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525)

Juan Gil Hontañón

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402.

Conserva part de les estructures musulmanes. Construïda sobre l’antiga mesquita almohade, de la que varen conservar el minaret (“alminar), és a dir, la Giralda, al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes.

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes.

• És d’enormes dimensions.

• La planta és de 5 naus de 9 trams, amb capelles laterals entre els contraforts.

• Les cobertes s’obrin amb voltes de nervadura senzilla, excepte en el creuer.

Catedral de Sevilla(segle XV)

• Les cobertes s’obrin amb voltes de nervadura senzilla, excepte en el creuer.

Catedral gòtica de Sevilla amb ornamentació flamígera

CATEDRAL DE SEVILLALa darrera de les grans catedrals gòtiques i la tercera de la cristiandat per les seves mides, després de Sant Pere del Vaticà i de Sant Pau de Londres.

• A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gòtic molt recarregat (el flamíger), que és la darrera etapa, i que dura fins als inicis del segle XVI, quan es comença a imposar el nou art procedent d’Itàlia: el Renaixement.

Primitiu cimbori catedral de Burgos. Juan de Colonia

Façana “Colegio San Gregorio” de Valladolid

• ESCOLA DE BURGOS

• ESCOLA DE TOLEDO

• Les obres realitzades per aquestes escoles són conegudes com estil “REIS CATÒLICS” o “estil Isabelí”.

• Hi destaquen mestres d’obres flamencs, francesos i alemanys, entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors, per exemple, al francès Juan Guas, a Simón de Colonia, i Gil de Siloé, que practicaren amb preferència aquest estil.

Escoles arquitectòniques (segona meitat segle XV). Es poden establir dos focus:

• És una variant del gòtic flamenc - borgonyó, amb influències de l’art mudèjar.

• En arquitectura, les esglésies tenen tendència a la unificació de l’espai, eliminant la distinció entre les naus i el transsepte; també es caracteritzen per la ubicació del cor en alt, als peus de l’església.

• Les cobertes es compliquen, i abunden les de nervis que es decoren també amb escuts o altres motius, i les estrellades que, fins i tot, presenten una traceria calada.

Estil “Reis Catòlics” o

Estil Isabelí”

• En la decoració escultòrica és on aquest estil s’expressà amb major personalitat i fastuositat. L’ornamentació, que sol ser exuberant i plena de detallisme, s’ estén per totes les parts de l’edifici, però mostra preferència, encara, per les portades i les portes; oculta l’estructura arquitectònica (influència mudèjar).

• Los temes són heràldics, apareix l’escut dels Reis Catòlics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I), que es barreja amb la decoració, el tema del “salvatge”, cobert tot de pèl o vestit completament amb fulles o molsa (musgo), cordons franciscans, cadenes, conxes, mitges boles, rosetes, escriptura…, (influència de l’Alhambra).

JUAN DE COLONIA (padrí) SIMÓN DE COLONIA (pare) FRANCISCO DE COLONIA

(fill)

Escola de Burgos

JUAN DE COLONIA

Focus burgalès S’inicia amb Juan de Colonia, que va construir les TORRES AGULLES (“chapiteles”) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada).

Mestre de la catedral de Burgos

SIMÓN DE COLONIA

Mestre de la catedral de BurgosCAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalès

SIMÓN DE COLONIA

ESGLÉSIA DE “SAN PABLO DE

VALLADOLID”

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”VALLADOLID

És una façana retaule, amb arcs escarsers i conopials, i l’escut de Castellà i Lleó emmarcat

per dues pilastres.

Focus burgalès

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”VALLADOLID

SIMÓN DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoïdal i decoració de magranes.

Focus burgalès COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”

VALLADOLIDSIMÓN DE COLONIA

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”

VALLADOLID

Focus burgalès Timpà de la protada.

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO” VALLADOLID

Focus burgalès La FLOR DE LIS, emblema del fundador del Colegio.

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO” VALLADOLID

Focus burgalès Tema dels homes “salvatges”, coberts tot de pèl o vestit

completament amb fulles o molsa (musgo).

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”

VALLADOLID

SIMÓN DE COLONIAFocus burgalès

FRANCISCO DE COLONIA

• Fill de Simón i nét de Juan.

• Encara que va desenvolupar la seva activitat en el s. XVI, va seguir treballant en l’estil gòtic, i no és va decantar per el nou corrent renaixentista.

• ”PORTADA DE LA PELLEJERÍA”

HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES JUAN GUAS ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un graciós artifici de pinacles.

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de “Don Álvaro de Luna” i “San Ildefonso”.

Iniciador en Espanya de l’estil flamíger.

JUAN GUAS “PALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADO”

“SAN JUAN DE LOS REYES”

Arquitecte i escultor espanyol, mort en Toledo en 1496. És considerat el màxim representant de l’estil gòtic isabelí o estil Reis Catòlics.

Focus en Toledo

“PALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADO”• Petit palau senyorial que té una façana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant, i rematada per una galeria oberta.

•Guadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

• L’obra més important del focus toledà i de l’estil Isabelí és San Juan de los Reyes.

• Planta de saló, d’una sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts, no sobresurt el transsepte en planta.

JUAN GUAS

• Notable és la llanterna i, especialment, l’abundant decoració del creuer, atapeït materialment d’ornamentació.

• Encàrrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476).

Focus en Toledo

“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

JUAN GUAS

“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

JUAN GUAS • Relleus amb els escuts dels Reis Catòlics.

JUAN GUAS

“SAN JUAN DE LOS REYES”,

Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit, uns anys després, per Simón de Colonia, fill de Juan de Colonia. El claustre tenia dos pisos: l’inferior amb doble arc i acabava amb traceria calada, i el superior amb arcs mixtilinis. La coberta era de fusta, igual a l’estil mudèjar.

Focus en Toledo

La coberta era de fusta, igual a l’estil mudèjar.

“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

ENRIQUE EGAS

• Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534).

• Representant de la darrera etapa del gòtic castellà, al mateix temps que altres arquitectes treballaven ja en l’estil renaixentista.

• Mestre major de la catedral de Toledo.

• HOSPITALS.

• Catedral de Plasència (1498).

• Projecte per a una nova catedral de Granada.

Focus en Toledo

HOSPITALS• Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb l’antiga planta basilical), amb l’església en el centre i dos patis o claustres als costats.

• “Santiago de Compostela” (1501-1511).

• “Santa Cruz de Toledo” (1504-1515).

• “Granada” (1511- finals del segle XVI).

ENRIQUE EGASFocus en Toledo

“CAPILLA DE LOS VÉLEZ”

CAPELLA

• És una fundació privada ordenada construir en aquest període, per Don Juan de Chacón, majordom de la reina, i es va acabar de construir en temps del seu fill que és el primer marquès dels “Vélez”.

• Ocupa l’espai de dues capelles en la girola, a més d’una sèrie de cases que n’hi havia adossades a la catedral, la qual cosa fa que sobresurti bastant de l’estructura del temple.

• L’obra és atribuïda a Pérez López, encara que el mestre major de la catedral era Juan León.

PÉREZ LÓPEZ

CATEDRALDE MÚRCIA

“CAPILLA DE LOS VÉLEZ”

• Es distribueix en tres pisos, separada per nínxols, entre els que destaca aquell on apareix un crucificat (darreres), sota un arc trevolat, decorat amb un fons de conxes marines.

• El darrer cos o pis té finestrals.

PÉREZ LÓPEZ

• La decoració desfigura les línies arquitectòniques:

- Motius vegetals: soques d’arbre, cardines, motius florals, magranes, etc.

- Elements heràldics, arcs llombards, conxes marines.

- Animals fantàstics: dragons, sirenes, etc.

- Mènsules amb els seus respectius dosserets per a col·locar figures que avui no hi són.

- “Putti” o Amorets (figures de nins entremaliats (traviesos), grassonets, amb ales, barrejats amb tota la decoració.

- Inscripcions amb lletra de caràcters gòtics.

“CAPILLA DE LOS VÉLEZ”

PÉREZ LÓPEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VÉLEZ

• Dividida en tres cossos que s’aixequen sobre un sòcol llis.

• El primer té tres arcs de mig punt amb l’escut dels Vélez i dos éssers el sustenten, coberts de vestimenta vegetal l’aguanten (“salvatges”).

• El segon està separat del primer per una cadena que ressalta del parament, hi apareixen aquí escuts i elms (yelmos) de la família.

• El tercer pis és un cos de llums on s’obrin finestres bessones.

PÉREZ LÓPEZ

En acabar el gòtic peninsular, PODEM DIR... ... que una catedral gòtica és:

UNA MERAVELLA D’ESVELTESA,

DE MATEMÀTICA CONSTRUCTIVA (calcular totes les forces, per poder contrarestar-les,

era fonamental) i...

... DE LLUM HÀBILMENT MATISADA pels colors de les vidrieres.

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

Punt i final

ARQUITECTURAeuropea i

castellana ACABADA…!!!

El gòtic perdura a la península Ibèrica fins al primer quart del segle XVI, amb la construcció de les catedrals de Salamanca i Segòvia, encara que ja s’hi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el sentit espacial i decoratiu.

Mentre Itàlia ja viu en ple Renaixement.

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525 )

JUAN GIL HONTAÑÓN

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontañón

CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525)

Juan Gil Hontañón

Fi de l’edat mitjana

• Caiguda de Constantinoble, 1453.

• Renaixement italià.

Gòtic Arquitectura Castella-Lleó

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero Cueves