L’ECONOMIA D’ESPANYA I CATALUNYA

Ciències Socials3er ESO

Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”

• El sector primari a Espanya és minoritari: dóna feina a només un 4,2% de la població.

• L’agricultura espanyola té com a conreus principals:- Olivera i vinya: (secà). L’olivera té importància a Andalusia,

Extremadura, Castella-La Manxa i Catalunya. La vinya predomina a Castella-La Manxa, La Rioja, Múrcia, Catalunya, País Basc, etc.

- Els fruiters tenen una gran importància, especialment els cítrics (taronges, llimones, mandarines) a la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia. Altres arbres fruiters (pomes, cireres, préssecs, ametlles...) destaquen a Catalunya, Aragó o Múrcia.

Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”

- Les hortalisses d’hivernacle (tomàquets, enciam, pebrot, ceba, alls, cogombre, carxofa, maduixa) són predominants a Andalusia i Múrcia.

- Cereals (ordi, blat i blat de moro). Predominen a les zones planes com Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Aragó.

- Les flors ornamentals en hivernacle tenen importància a Catalunya, Andalusia o Galícia.

- Podem destacar també els plàtans a Canàries; l’arròs a Andalusia, Extremadura, València o Catalunya; o la patata al nord (Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria).

Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”

• La ramaderia predominant a Espanya és intensiva (el bestiar viu en estables i menja pinso). Destaquem:

- Ramat porcí a Catalunya, Aragó, Múrcia, Navarra, Andalusia, Extremadura, Balears, etc.

- Ramat oví (ovelles de llet i carn) a Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura...

- Ramat boví (vaques de carn i de llet) a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i Catalunya.

- Ramat aviar (gallines de carn i ous) a Catalunya, les dues Castella...

- Ramat caprí (Canàries, Andalusia), equí i conills, completen la ramaderia espanyola.

Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a Catalunya”

• A Catalunya, el sector primari és encara més minoritari que a la resta d’Espanya: ocupa a només un 1,8% de la població.

• Les diferències de l’agricultura catalana respecte a l’espanyola són:

- La propietat de la terra és més petita (explotacions familiars).

- Alt nivell de mecanització i tècniques de conreu molt avançades (llavors seleccionades, adobs, pesticides).

- Diversitat de conreus.

Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a Catalunya”

• Els conreus més importants a Catalunya són:- Fruiters: peres i préssecs a la plana de Lleida,

ametlles i avellanes a Tarragona, cítrics a les terres de l’Ebre...

- Vinya: Penedès, Empordà, Maresme...- Olivera: Lleida i Tarragona.- Cereals (ordi, farratges i blat de moro): plana de

Lleida, Catalunya central, Prepirineu.- Flor ornamental: Maresme.

Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a Catalunya”

• La ramaderia a Catalunya és més important que l’agricultura (60% de la producció).

- Predomina la ramaderia intensiva, especialment la porcina a la Catalunya central i Girona.

- Aviram de carn i ous a prop de Barcelona.- També té importància la ramaderia bovina als

Pirineus, tant intensiva com extensiva.

Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”

• Podem distingir quatre paisatges agraris a Espanya:

• Continental o d’interior: és el predominant. - El trobem a Castella i Lleó, Castella-La Manxa,

Madrid, Extremadura, Aragó, La Rioja, sud de Navarra, interior de Catalunya i nord d’Andalusia.

- Predomina l’agricultura de secà (cereal, vinya i olivera) i la ramaderia ovina. A les ribes dels rius es practica el regadiu (fruiters, arròs).

Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”

• Atlàntic: el trobem al nord (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i nord de Navarra).

- Predomina la ramaderia bovina i equina. - Agricultura poc important: blat de moro, patates, pomes...

També s’exploten els boscos.• Mediterrani: litoral de Catalunya, Comunitat Valenciana,

Múrcia, Balears, sud d’Andalusia, Ceuta i Melilla.- Agricultura de regadiu basada en la vinya, els cítrics i

altres fruiters, hortalisses i flors ornamentals amb hivernacles.

- Ramaderia intensiva porcina i avícola.

Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”

• Illes Canàries:- Conreus tropicals, especialment plàtans i

tabac.- Hortalisses, amb o sense hivernacles: sobretot

tomàquets.- Vinya. - Ramaderia caprina.

Apartat 4: “La pesca a Espanya”

• Espanya és un dels països del món amb més captures de peix. La pesca espanyola és molt competitiva (vaixells d’abastament, indústries conserveres).

• Avui dia, la pesca a Espanya afronta dos greus problemes:- La sobreexplotació.- La PPC (Política Pesquera Comunitària), que limita la capacitat

productiva dels pescadors espanyols.• Les comunitats de pescadors més actives es troben a Galícia

(port de Vigo), Mar Cantàbric (Gijón, Passaia, Bermeo), Andalusia (Cadis, Huelva, Algesires) i les Canàries (Las Palmas i Arrecife).

• El Mediterrani no té flotes pesqueres importants.

Apartat 4: “La pesca a Espanya”

• Els caladors on pesquen els vaixells espanyols són:- Oceà Atlàntic Nord (Terranova, Galícia, Mar Cantàbric): bacallà, lluç, anxova, marisc, areng, sardina, tonyina... - Costes d’Àfrica (Marroc i Sàhara, Somàlia,

Moçambic...): tonyina, lluç.- Golf de Cadis: gambes, cloïsses, calamars, sardina,

verat...- Illes Canàries: bacallà, lluç, gamba... • L’aqüicultura va cobrant importància a tota Espanya,

vinculada als mol·luscs, les orades i altres.

Apartat 5: “Energia i mineria a Espanya”

• Espanya no és un estat gaire gran i, per tant, és deficitari en recursos minerals i energètics. Espanya necessita importar petroli i gas natural, entre d’altres minerals. Això sí, Espanya produeix tota l’electricitat que consumeix.

• Els problemes energètics són dos:- Escassetat de recursos.- Augment del consum.• Les solucions:- Invertir en fonts d’energia alternatives: eòlica, solar,

mareomotriu, biomassa...- Ser energèticament més eficients: baix consum, vehicles

elèctrics...

Apartat 5: “Energia i mineria a Espanya”

• Els recursos energètics que utilitza Espanya a l’actualitat són:

- Carbó a les centrals tèrmiques (40%). La major part de la matèria prima prové de l’estranger (el carbó espanyol d’Astúries o Lleó és car d’extreure i de mala qualitat).

- Energia hidràulica (30%), gràcies a les turbines situades als pantans repartits per tota Espanya.

- Energia nuclear (20%). La matèria prima utilitzada és l’urani (d’importació).

- Energies alternatives (10%). Principalment l’energia eòlica, encara que també cobra importància l’energia solar.

Apartat 5: “Energia i mineria a Espanya”

• La majoria dels jaciments minerals espanyols estan esgotats. Els jaciments actuals més importants són:

- Carbó: a Astúries i Lleó, però també a Còrdova o Ciutat Reial.- Roques industrials (granit, marbre, pissarra) i ciment.- Mercuri: a Almadén (Ciutat Reial).- Plom: Jaén, Cantàbria, Huelva. - Zinc: Huelva.- Estany: Ourense, Corunya i Salamanca.- Ferro: Màlaga i Cantàbria.- Altres: coure, wolframi, sals potàssiques, sofre, etc.

Apartat 6: “La indústria a Espanya”

• Espanya és un estat poc industrialitzat en comparació amb la resta d’Europa occidental.

• La indústria es concentra en poques regions i va arribar molt tard:

- Al segle XIX neix la indústria tèxtil a Catalunya- A finals del XIX neix la metal·lúrgia al País Basc- És a la segona meitat del segle XX quan l’activitat

industrial cobra importància en moltes zones d’Espanya. - Però a finals del segle XX també comença la crisi naval i

del tèxtil i les deslocalitzacions de moltes grans indústries.

Apartat 6: “La indústria a Espanya”

• Les principals indústries espanyoles en l’actualitat són:- Alimentació, begudes i tabac: per tot el territori. Destaca

especialment la vitivinícola (vins i cava), pernils i embotits, oli d’oliva, les conserveres, refrescos, begudes alcohòliques, pinsos animals, tabac, etc.

- Metal·lúrgica i automobilística: producció d’automòbils a prop de les grans ciutats, maquinària, electrodomèstics, aparells de precisió...

- Energia i aigua: relacionades amb les fonts d’energia alternatives (eòlica, solar), conductes d’aigua i de gas, extracció de petroli, energia nuclear...

Apartat 6: “La indústria a Espanya”

- Siderúrgica: concentrada al País Basc.- Tèxtil, cuir i calçat: centrada a la Comunitat

Valenciana i Galícia.- Química: petroquímica (refinament del petroli),

pintures, plàstics, medicaments, etc.- Paperera i editorial.- Altres indústries: naval, joguina (Comunitat

Valenciana), mecànica, òptica, noves tecnologies, etc.

Apartat 6: “La indústria a Espanya”

• Els problemes de la indústria a Espanya són:- La situació geogràfica marginal del territori (la

Península Ibérica és a un extrem d’Europa).- Aïllament de la xarxa ferroviària europea.- Preferència dels inversors per la economia

especulativa, en front de la inversió en economia productiva.

- Deslocalitzacions d’empreses a regions amb mà d’obra encara més barata.

Apartat 7: “La indústria a Catalunya”

• Catalunya és la comunitat autònoma més industrialitzada d’Espanya. La indústria es concentra en torn a Barcelona (Vallès, Baix Llobregat, Bages), però també a Tarragona, Girona i altres zones.

• Les indústries més importants del territori són:- Automòbil: la Seat a Martorell i la Nissan a Barcelona. També

es fabriquen motocicletes i automòbils industrials.- Química (medicaments, pintures, plàstics, àcids) i petroquímica

a Tarragona.- Alimentació: vins i caves al Penedès, pastes, conserves,

begudes, etc.- Noves tecnologies: òptica, enllumenat, informàtica, etc.

Apartat 8: “El turisme a Espanya”

• Els dos pilars de l’economia espanyola a les últimes dècades han estat el turisme i la construcció. Amb la “crisi del maó”, només ens queda el turisme.

• Espanya va ser, al 2011, el país del món que va rebre més turistes.

• El turisme estranger prové de la Unió Europea (Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos), però també de Rússia, Àsia (Xina i Japó) o els Estats Units.

Apartat 8: “El turisme a Espanya”• Els turistes estrangers troben al nostre país:- Sol i platja. També festa, diversió i alcohol a baix preu. Genera

problemes d’incivisme. Té importància per la quantitat, no per la qualitat (els turistes gasten pocs diners i només venen a l’estiu).

- Turisme cultural: visita de les grans ciutats (Barcelona i Madrid). És un turisme que sol gastar més diners.

- Turisme d’interior: visita de pobles i ciutats, rutes culturals i gastronòmiques, activitats relacionades amb la natura, esports d’aventura, etc.

- Turisme de neu. • També té una gran importància el turisme interior (els espanyols

quan fan turisme surten poc a l’estranger).

Apartat 8: “El turisme a Espanya”• Les zones més turístiques d’Espanya són:- Els dos arxipèlags: Balears i Canàries. Sol i platja.- Catalunya: sol i platja a la Costa Brava (Girona) i la Costa Daurada

(Tarragona). Visites més o menys culturals a Barcelona.- Andalusia: turisme de sol i platja a les costes, especialment la

Costa del Sol (Màlaga). Visites culturals a Granada, Sevilla o Còrdova.

- Turisme cultural a Madrid.- Comunitats Valenciana: sol i platja per tot el litoral, especialment

el d’Alacant. - Altres zones: Camí de Santiago (Castella i Lleó, Galícia, etc.), costa

cantàbrica, ciutats de la Meseta, etc.

Apartat 8: “El turisme a Espanya”

• Els beneficis econòmics del turisme són:- Llocs de treball. - Beneficis en matèria de hostaleria (hotels i

restaurants), oci i augments del consum energètic i alimentari.

• Els problemes del turisme són:- Llocs de treball estacionals i mal remunerats.- Degradació del paisatge i el medi ambient.

Apartat 9: “Altres sectors econòmics a Espanya i Catalunya”

• La construcció ha estat el gran negoci dels últims 20 anys. Ha donat feina a prop d’un 20% de la població, amb el 20% del Producte Interior Brut (PIB).

• La crisi de la construcció ha contribuït a que la taxa d’atur actual estigui en torn al 25%.

• La construcció és un model d’economia especulativa (no genera riquesa).

Apartat 9: “Altres sectors econòmics a Espanya i Catalunya”

• Espanya ha invertit molts diners els últims anys en la construcció d’infraestructures: aeroports, ports marítims, carreteres i tren d’alta velocitat.

• El problema és que s’han gastat molts diners públics en infraestructures moltes vegades innecessàries.

Apartat 9: “Altres sectors econòmics a Espanya i Catalunya”

• La balança comercial espanyola és deficitària: Espanya importa més béns dels que exporta. La causa principal és la manca de petroli i gas natural.

• En canvi, la balança de pagaments espanyola és positiva, gràcies a les divises que arriben mitjançant el turisme.

• Per últim, destacar la importància de la banca espanyola. Els bancs espanyols han fet un gran negoci amb la “bombolla immobiliària”. La crisi està posant en perill el sector financer espanyol.