Tema 2: Successions i dinàmica de poblacions

1

Tema 2: Successions i dinàmica de poblacions

1. Què menjar?2. Preferències alimentàries3. El nínxol ecològic4. Les relacions intraespecífiques5. Les relacions interespecífiques6. La successió ecològica7. Comunitat clímax8. Dinàmica de poblacions

2

2.1 Què menjar?1. Herbívor o fitòfag: menjar vegetals2. Carnívor o zoòfag: menjen animals3. Omnívors: mengen de tot4. Carronyers o necròfags: mengen animals ja morts5. Copròfags: mengen excrements

La quantitat d’individus d’una espècie en un moment determinat ve donat per la quantitat de menjar disponible

3

2.2 Preferències alimentàriesLes preferències solen ser bastant o molt estrictes i depenen de:1.Necessitats biològiques2.Aliments disponibles3.EdatÉs molt important conèixer quines són, per què en pocs dies poden morir

Els animals poden ser entre altres:1.Nectarívors2.Granívors3.Xilòfags4.Insectívors5.Piscívors

4

2.3 El nínxol ecològicPosició que ocupa una espècie en un ecosistema des d’un punt de vista alimentari.Respon a: “quina és la seva funció en l’ecosistema?”Lleis: “En un ecosistema madur tots els nínxols estan ocupats i cada nínxol està ocupat per una sola espècie”

Si dos espècies vicàries es troben passen a ser competidores i només una d’elles s’imposarà

Espècies vicariants: aquelles espècies molt semblants que ocupen nínxols iguals en indrets diferents.

5

2.4 Les relacions intraespecífiquesSón les que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i dins d’una mateixa població.

Poden ser:• negatives o (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment, l’espai, la llum, la femella. • positives (efecte de grup o d’ajuda, cooperació en la recerca d’aliment, de defensa, etc.)

Poden ser temporals o perennes (romanen tota la vida)

La competència intraespecífica és negativa per a l’individu però és positiva per l’espècie

6

7

Matriarcal: la femella es queda amb les cries, a vegades, per poder donar de menjar es menja el mascle després d’aparellar-se

Parental: estan formades pels progenitors i la prole, moltes vegades és polígama

Associacions familiars: impliquen una sèrie de relacions: aparellament, nidificació, alimentació i cura des descendents

2.4 Les relacions intraespecífiques

8

Patriarcal: estan compostes pels mascles i les cries.

Filial: Els progenitors abandonen els ous i quan les cries neixen es reuneixen en grups per defensar-se millor

2.4 Les relacions intraespecífiques

9

Coral és una associació entre un protozou (pòlip que captura matèria orgànica) i una alga que pot incorporar carbonat càlcic en la seva estructura

Colònia: quan els individus que s’obtenen per reproducció asexual romanen junts en una mateixa estructura però independents.

Volvox és una alga d’unes 500 cèl·lules com a màxim. Necessitaria especialització

2.4 Les relacions intraespecífiques

10

Gregàries: constituïdes per conjunts d’individus que viuen junts durant un període de temps més o menys llarg amb la finalitat d’ajudar-se

Emigrar, recerca d’aliment

Caçar o aparellar-se Defensa

2.4 Les relacions intraespecífiques

11

Socials: Formada per individus jerarquitzats, solen ser diferents anatòmica i fisiològicament pel que no poden viure fora de la població

2.4 Les relacions intraespecífiques

2.5 Les relacions interespecífiquesSón el conjunt de relacions que s’estableixen entre espècies diferents que poden ser positives o negatives.La raó és la necessitat d’un indret (reproducció, desenvolupament, etc.) o un recurs (alimentació).

El més comú es la competència, però les espècies intenten evitar-ho canviant l’alimentació o d’indret

Competència interespecífica 12

2.5 Les relacions interespecífiques 1. Predació

Els predadors o depredadors són aquells que cacen o s’alimenten d’altres anomenats preses.

És important entendre el diagrama de predador presa: en el que el depredador depèn de la presa però no al contrari

13

2.5 Les relacions interespecífiques 2. Comensalisme

Un comensal s’alimenta de les restes de menjar d’altre (mudes, escates, restes de menjar i altres restes corporals). L’altre s’anomena patró i pot sortir lleugerament beneficiat o no treure cap benefici

Els àcars amb l’home 14

2.5 Les relacions interespecífiques 3. Mutualisme

Quan les dues espècies que entren en relació es beneficien

Rèmora o peix netejador Esplugabous: s’alimenta de paràsits, elimina restes de menjar, avisa de predadors i elimina restes de teixits morts

15

2.5 Les relacions interespecífiques 4. Simbiosi

Quan dues espècies diferents s’acoblen, fent-se necessaris entre ells, i tenen una relació positiva:1.Digestió de la cel·lulosa i aixopluc2.Coralls i algues3.Líquens: relació entre alga i fong (miceli)4.Plantes lleguminoses i bacteris fixadors de nitrogen rizobis o fongs micorizes

16

2.5 Les relacions interespecífiques 5. Forèsia

Una espècie (patró) transporta a una altre donant-li un benefici.

Els insectes busquen el nèctar, però també se’n porten pol·len

17

2.5 Les relacions interespecífiques 6. Epibiosi

Quan una espècie (epífita) viu sobre una altre.

18

2.5 Les relacions interespecífiques 7. Tanatocresi

Quan una espècie aprofita les restes d’una altre per un benefici diferent de l’alimentari

19

2.5 Les relacions interespecífiques 8. Parasitisme

Quan una espècie s’alimenta a costa d’una altre.La que es beneficia es diu paràsit (patogen o no) i la que pateix hoste o hospedadorDepenen de com parasiten:a) Ectoparàsits i b) Endoparàsits (gran capacitat reproductora i regressió anatòmica)

20

2.5 Les relacions interespecífiques 9. Antibiosi

Capacitat d’eliminar competidors amb substàncies (antibiòtic) o d’altres maneres.

Penicillium notatum 21

2.6. La successió ecològicaSuccessió és el conjunt de canvis en les poblacions que hi ha en un ecosistema al llarg del temps.

Tipus:Primària: quan abans no hi havia res (illa)Secundària: quan hi ha una regressió (incendi)

22

2.6. La successió ecològica

23

2.7. Comunitat ClímaxÉs l’etapa final d’un ecosistema, quan un ecosistema arriba a ser madur, també anomenats biomes o dominis bioclimàtics:•Màxima diversitat (riquesa relativa d’espècies)•Tots el nínxols ocupats (alta complexitat en xarxes ecològiques)•Màxima biomassa•Baixa producció (no útil per l’home que busca beneficis ràpids)

24

25

Paràmetres poblacionals: (N:nombre total d’individus)

1. Densitat (d): nombre d’individus per unitat de superfície o de volumd = N / S o V

2. Taxa de natalitat (P): nombre d’individus que neixen en un temps determinatP = p · N p = probabilitat d’un nou naixament

3. Taxa de mortalitat (M): nombre d’individus que moren en un temps determinatM = m · N m = probabilitat de mor d’un individuCorbes de

supervivència: aquelles que mostren què és el que passa amb la mortalitat dins d’una mateixa generació d’individus d’una mateixa espècie

2.8 Dinàmica de poblacions

26

4. Taxa d’immigració (I): nombre d’individus que ingressen des d’un altre llocI= i · N i = probabilitat d’un nou ingrés

5. Taxa d’emigració (E): nombre d’individus que deixen la seva poblacióE = e · N e = probabilitat d’una nova sortida

6. Taxa de creixement (r): increment d’individus en un cert temps r = P – M + I - E

Per estudiar els canvis poblacionals es realitzen diferents mètodes com el de les gràfiques poblacionals.

Depenen de les formes que agafen aquestes poden extraure una sèrie de conclusions, però sempre l’augment es deu a la disposició de recursos alimentaris.

2.8 Dinàmica de poblacions

27

Quins factors cal tenir en compte per avaluar el creixement d’una població?

Hi ha dues forces oposades:

2.8 Dinàmica de poblacions

Estratègia r (taxa de reproducció): alta capacitat reproductiva dedicant poc esforç. Espècies oportunistes o pioneres

2.8 Dinàmica de poblacions

28

Estratègia k (Capacitat de càrrega): manté el nombre constant de descendents tenint cura d’ells per mantenir un valor elevat d’individus. Espècies especialistes.

2.8 Dinàmica de poblacions

29