UNITAT 12: EL FRANQUISME: LES TRANSFORMACIONS DELS ANYS TRANSFORMACIONS DELS ANYS

SEIXANTA

Què estudiarem?

- La política econòmica i les seves conseqüències- La política del règim- La nova oposició

Per saber més:

www.elpais.com/especiales/2000/franco/rodrig.htm

A li d i b l di d f iAmpli dossier sobre la dictadura franquista.Inclou un

b b d' ti l d' i li t lbon nombre d'articles d'especialistes en elperíode,

entrevistes a protagonistes gràfics en flash ientrevistes a protagonistes, gràfics en flash iuna anàlisi

de les novetats literàriesde les novetats literàries.

LA CRONOLOGIALA CRONOLOGIALA CRONOLOGIALA CRONOLOGIA

L'element vertebrador de la segona etapa del franquisme fou el “miracle”econòmic, que va portar Espanya al grup d’estats industrialitzats, tot i quelimitat per la dependència exterior.

Aquest reformisme tècnic –correcció sota criteris de racionalitat i eficàciaò i ü ti l è ieconòmica- no qüestionava el règim.

1.- LA POLÍTICA ECONÒMICA I LES SEVESCONSEQÜÈNCIES

Recuperació del continent molt ràpida gràcies al Pla Marshall Recuperació del continent molt ràpida gràcies al Pla Marshall Espanya no va poder rebre cap ajuda exterior degut al aïllament

pel règim políticAutarquia va suposar un vertader col·lapse econòmicConseqüències: moviments vaguístics com el d’Astúries al 1956 o

la vaga dels tramvies a Barna 1957 reclamaven un la vaga dels tramvies a Barna 1957, reclamaven un manteniment del poder adquisitiu

El govern ha haver de donar pas a una liberalització econòmica:- inversió d’empreses estrangeres- irrupció dels tecnòcrates, van convencer a Franco

1.1.- El Pla d’estabilitzacióEl Pla d'Estabilització de 1959 (Doc 1) va liberalitzar l'economia per poderrebre crèdits exteriors i incorporar el país als mercats internacionals.

• Els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social (tres entre 1964 i1975) mantenien cert grau d'intervencionisme estatal, amb accionsestructurals per pal·liar deficiències de les empreses tradicionals, i la creacióest uctu a s pe pa a de c è c es de es e p eses t ad c o a s, a c eac óde pols de desenvolupament (promoció de noves indústries a zones pocindustrialitzades). La seva eficàcia va ser escassa.

Objectius:- obrir l’economia per a participar el cicle expansiu que es vivia a Europa

Necessitat d’una economia més oberta amb un começ internacional regularitzat i entrada d’inversions

testrangeres.Necessitat d’ordenar l’economia espanyola fent:

d ió d l d d l’- reducció de la despesa de l’estat- incrementar els impostos- congelar salaris- devaluar la pesseta

Resultats: empitjorament de les condicions de vida fins al 1961

El canvi d’orientació de l’economia

1.2.- La modernització de l’agricultura- Canvis en la política econòmica comportaren una gran

transformació de l’agricultura:i ió A d l di- mecanització Augment del rendiment

- ús d’adobs químics. (Doc. 2)L’ ió ò i d i l bl ió d l- L’expansió econòmica va reduir la població ocupada alsector primari (èxode rural), i el pes de l’agricultura en elPIB (tot i diversificar-se i augmentar-ne la productivitat).( g p )

- Conseqüència:- Èxode rural cap a les ciutats: estimulació per a ladiversificació de conreus- Necessitats d’ocupació en altres sectors productius:

t ió i dú t i, construcció o indústria- Migració a altres països, d’Europa o d’Amèrica.

1.3.- La industrialització1.3. La industrialització

- Canvi més espectacular en l’economia (Doc 3)- Fins als 60, indústria endarrerida, excepte Catalunya i País Basc- La producció nacional es va multiplicar per 4 entre 1960 i 1975- Sectors destacats: siderúrgia, automòbil, tèxtil i químic- La indústria catalana va recobrar iniciativa (25% del total

espanyol) amb predomini de la petita i mitjana empresa i moltespanyol), amb predomini de la petita i mitjana empresa i moltconcentrada als voltants de Barcelona. El primer sector industrialcatalà a mitjans dels seixanta va ser el metal·lúrgic.T t l t éi i l t l í i l’ èti l- Tots els sectors van créixer, especialment el químic, l’energètic, elsiderúrgic, el naval i la construcció. També es van desenvoluparnoves zones industrials a més de les tradicionals.

- Producció de ferro augmenta un 370%, automòbil el 1753 %,vaixells 1053% i fibres artificials i sintètiques 289%

- Necessitat de capital estranger, aportació del 20%, i l t ió d’ i t i limplantació d’empreses internacionals.

- increment del comerç exterior entre 1960 i 1975, resultats:exportacions per 10 Balança equilibri gràcies exportacions per 10 Balança equilibri gràcies

alimportacions per 21 deficitària TURISMEimportacions per 21 deficitària TURISME

El problema energètic- Espanya era deficitària amb energia, no resolt amb la

producció d’energia elèctrica- Un element negatiu va ser la dependència del petroli- Van pensar en energia nuclear, però Espanya estava

molt endarrerida tecnològicament, al 1968, la 1ª, Zorita (doc 4)Zorita (doc. 4)

- A Catalunya, Vandellòs al 1972.Al 1973 i i di l d l t li E lt - Al 1973 crisi mundial del petroli, Espanya, molt afectada (Doc 8)

1.4.- El turisme

- Apareix als 60 com un nou sector econòmic- El boom turístic degut a la generalització de les vacances

pagades als treballadors europeus, els quals cercaren aE li àlid b l t i b tEspanya un clima càlid, amb platges i preus barats.

- El comerç internacional es va beneficiar de les exportacionsde productes industrials (es va superar la tradicionalde productes industrials (es va superar la tradicionalsupremacia de venda de productes agraris).

- De fora venia petroli, primeres matèries i béns d’equip per ala indústria. Tot plegat feia que la balança comercial fosnegativa. Doc. 10

Afl è i i d t i t- Afluència massiva de turistes- Construcció d’infraestructures

P i i l t ti l l i l l tj t f ió d l - Principal atractiu era el sol i la platja, transformació dels territoris (Doc 9)

- Un dels principals sectors substituint a l’agriculturaUn dels principals sectors, substituint a l agricultura- Aquest creixement desmesurat va degenerar en una

explotació excesiva, destrucció dels paisatge- Conseqüències econòmiques: augment de divises,

equilibrant el dèficit de la balança de pagaments.- Conseqüències socials: canvis en les modes i els costums,

manera de viude més permissiva enfront del moralisme catòliccatòlic.

- El nivell de vida dels habitants espanyols no va assolir el d’altres europeus (tot i créixer un 40% entre 1960 i 1975).• L’Estat no va

d di ib i l i b l fi li i b l ser capaç de redistribuir la riquesa amb la fiscalitat ni amb la inversió en infraestructures perdurables a llarg termini.

(Doc. 8)(Doc. 8)

1 5 Les conseqüències socials1.5.- Les conseqüències socials- Industrialització la urbanització definitiva de la societat

espanyola èxode rural (Doc 12)- Principals zones de desenvolupament industrial: Catalunya, País

Basc, Madrid i País ValenciàF ió d’à t lit b i d it i t b ll d - Formació d’àrees metropolitanes, barris dormitori, treballadors a polígons industrials Despoblació del camp (Doc 13)

- La millora de l’economia va contribuir a un augment demogràfic,reducció de la mortalitat (sobretot infantil, del 6’3 ‰ a l’1’9 entre1950 i 1970) natalitat elevada (polítiques natalistes, el 1975 lataxa de fecunditat era de 2’8 fills per dona). L’esperança de vidataxa de fecunditat era de 2 8 fills per dona). L esperança de vidaentre 70 i 76 anys, respectivament per homes i dones, el 1975.

- A Catalunya el creixement encara fou més gran, gràcies eni l l’ d i i tò i El 1975 ’ ibà l 5’5 iliespecial a l’onada immigratòria. El 1975 s’arribà als 5’5 milions

d’habitants.

-

Els processos migratorisEls processos migratoris- A Catalunya hi hagué una allau immigratòria sense precedents

(1’8 milions entre el 1940 i el 1975). Hi participaren tambécatalans de l’interior. La destinació era el cinturó industrial deBarcelona fonamentalment.

- Aquests moviments es van fer sense cap mena de planificacióAquests moviments es van fer sense cap mena de planificació,donant lloc a fortes conseqüències com el barraquisme o laproliferació de barris sense serveis.

Aquestes migracions (Doc 18) van tenir efectes negatius - Aquestes migracions (Doc 18) van tenir efectes negatius com:

- - Separació de famíliesp- - Desenvolupaments de les pitjors feines

- Efectes beneficiosos:- - Disminució de persones sense feina- - Enviament de divises, millora de les famíles a

Espanya

- Catalunya no tenia institucions pròpies, per aixó era molt difícil l’adaptació de les persones nouvingudes “altres catalans”

- Massa excedent de mà d’obra del camp, difícil d’absorvir, emigració exterior sobretot cap a països rics d’Europa afegits emigració exterior, sobretot cap a països rics d Europa, afegits també als motivats per causes polítiques.

El nivell de vida i la classe mitjanaDi ib ió i l d l bl ió i- Distribució sectorial de la població activa:

1950: 50% primari, 24% secundari. 25% terciari. 1975: 21%, 38%, 41%.Conseqüència va ser una tranformació social notable- Conseqüència va ser una tranformació social notable

- Conformació d’una nova classe mitjana- Doblament de la renta per capita entre 1960 i 1973, es pot parlar p p , p p

d’una societat de consum (Doc 19)- Millora del nivell d’instrucció (Doc. 17)- Clara mostra d’una societat en plena transformació.

2.1.- LA POLÍTICA DEL RÈGIMEl Pla d’estabilització va significar un avenç en l’evolució

socioeconòmica a Espanya, no del règim.El Pla d’estabilització va ser impulsat per un grup de

dirigents franquistes, anomenats tecnòcratesMolts eren membres de l’Opus Dei org CatòlicaMolts eren membres de l Opus Dei, org. CatòlicaRecel d’alguns polítics falangistes i militarsDestacat va ser Laureano López Rodó presentat a Franco perDestacat va ser Laureano López Rodó, presentat a Franco per

Carrero Blanco, persona de confiança del caudillo, al 1967va ser nomenat vicepresident del govern.

Laureano López Rodó Luis Carrero Blanco

2.1.- Dels “25 años de paz” a la Ley Orgànica del Estado- Anys de pau per als vencedors de la guerra (Doc 25),

també 25 anys de repressió per als derrotats- Manteniment de la violència però monopolitzada per

l’estat.- Lema que tractava de mostrar al país com un lloc

idil·lica, envers la resta del món, els tecnòcrates ja amb poder van introduir canvis a les institucions:amb poder van introduir canvis a les institucions:

* Ley de prensa e Imprenta, 1966. (Doc 21) obra del ministre Manuel Fraga Iribarneg* Ley Orgànica del Estado, 1967. (Doc 22)* Llei de Llibertat religiosa(1967).Igualtat de totes les religions i llibertat de culte.

Els procuradors familiars- Amb la nova llei s’organitza d’un altra manera el poder

legislatiu- Un terç de les famílies tenian la missió de representar les

famílies de cada província.La dictadura continuava controlant totes les institucions i - La dictadura continuava controlant totes les institucions i ressorts de poder.

- Per a donar-li més legitimitat democràtica el règim va Per a donar li més legitimitat democràtica el règim va organitzar un referèndum, resultat 95% del 88% que hi van votar.

- La participació es restringia als caps de família escollits pel règim molt difícil si no encara que exemple: Eduard

2 2 L lí i f i C l2.2.- La política franquista a Catalunya- A Barcelona, des de 1957 fins a 1973 Jose María de

P i l l ldPorcioles, alcalde- Va fer molts negocis amb el boom de la contrucció i va

intentar una major presència de catalans al règim va intentar una major presència de catalans al règim, va presentar:

* compilació del dret civil català compilació del dret civil català* Cessió a Barcelona del castell de Monjuïc* Promulgació de la Carta municipal de Barcelona

2 3 El camí cap a la successió2.3.- El camí cap a la successió

E i d d 1947 i l - Espanya era un regne sense rei, desde 1947 i la promulgació de la Ley de Sucesión del EstadoSistema que no els substituiria sino que el succeiria - Sistema que no els substituiria sino que el succeiria, Franco no desvetllava les seves intencions, candidats:

*Don Juan de Borbó Don Juan de Borbó *Joan Carles de Borbó* Alfons de Borbó Dampierre Alfons de Borbó Dampierre * Carles Hug de Borbó

Franco va escollir com a succesor a Joan Carles - Franco va escollir com a succesor a Joan Carles, suposava una monarquia nova. (Doc 24 i 25)

2.4.- Tecnòcrates i falangistesg- Franco era gran, no se sabia que passaria després de la

seva mort. Era un període de gran incertesa- Conflicte entre les “famílies” del règim, els polítics

franquistes es preparaven per un futur sense Franco.- 1969: Cas MATESA, descobert un frau, enfrontament

entre tecnòcrates i falangistes.- Malgrat aquesta situació Franco va donar suport als

tecnòcrates, figura destacada; Carrero Blanco i L Ló R dóLaureano López Rodó.

- La seva tasca va anar orientada al desenvolupament econòmic amb els plans de desenvolupamenteconòmic amb els plans de desenvolupament.

- Veien la necessitat d’entrar a la CEE, però Espanya no era un règim democràticera un règim democràtic.

2 5 La discussió sobre el futur del règim2.5.- La discussió sobre el futur del règim- Després de Franco alguns polítics franquistes es

mantenien èr continuar la Dictaduramantenien èr continuar la Dictadura- Apareix la discussió sobre les associacions polítiques

La Ley Orgànica del Movimiento al 1969 reforça el- La Ley Orgànica del Movimiento al 1969 reforça elpaper del Movimiento com a organització oficial, peròsense variar l’essencia del règim.g

- Existia un grup anomenat “Bunquer” i dirigit pelfalangista José Antonio Girón de Velasco (Doc 27),pensaven que l’existència de associacionsdesembocaria en la formació de partits, Espanyat i i bltornaria a ser ingovernable.

- Els sectors més immobilistes veien en qualsevol petit canvi un reconeixement de la força de l’oposició.

- Aïllament internacional, després del procés de Burgos al 1970, va afavorir les tesis més involucionistes.

3.- LA NOVA OPOSICIÓ

Escasa oposició, els partits republicans van desapareixer, es va mantenir el partit comunista, al p , p ,exili.

Distanciament d’alguns grups afins a la dictadura, “renovación generacional” gent que no havia viscut la guerra.

Alguns grups d’oposició:- Partits d’esquerres Sol·lució: repressió del - sectors catòlics règim: TOP (Doc 29) - estudiants universitaris- nous sindicalistes- moviments ciutadans- Nacionalismes català i basc

3 1 Monàrquics i republicans a Munic3.1.- Monàrquics i republicans a Munic

Una de les accions més importants de l’oposició va ser al Una de les accions més importants de l oposició, va ser al IV Congrès del Moviment Europeu a Munic 1962

Aprovació d’una resolució a favor de la democràcia a Aprovació d una resolució a favor de la democràcia a Espanya

Destacar la heterogeneïtat de la delegació espanyolaDestacar la heterogeneïtat de la delegació espanyolaUn dels temes a tractar va ser l’entrada d’Espanya a la

CEE, però tenia que ser una democràcia, p qPreocupació de la dictadura per aquesta manifestació, la

va criticar públicament i la tractar despectivament com el “contubernio de Munic” Doc 28.

3.2- El canvi d’actitud en el món catòlic- Anys 50 manifestacions contra el règim, es concentren en:

Hermandad Obrera de Acción Catòlica o la Juventud Obrera CatòlicaObrera Catòlica.

- Als anys 60 major influència d’aquests moviments: Concili Vaticà II, (1962-1965), hi havia que posar l’església al costat Vaticà II, (1962 1965), hi havia que posar l església al costat del poble no del poder.

Església catalanaRenovació al Pais Basc i a Catalunya, destaca al 1963 de

Monsenyor Escarré (Doc 30)Al d i if ió d ll L Al 1966 es va produir una manifestació de capellans: La

Caputxinada, per la tortura de la policia a un estudiantEs demostrava que alguns nuclis ja no donaven suport al Es demostrava que alguns nuclis ja no donaven suport al

règim

3 3 - La protesta universitària3.3.- La protesta universitàriaFins als anys 40 grups de protesta reduïtsAls 60 major protagonisme protestes massives i amb Als 60 major protagonisme, protestes massives i amb

èxit.Es qüestionava el sindicat oficial del règim SEUEs qüestionava el sindicat oficial del règim SEUConstitució a Barcelona del SDEUB, fundat

clandestinament al 1966, amb suport d’intel·lectuals, a , p ,Sarria

La protesta es va expandir a tot arreu, p.e. Madrid( Doc 31)

Important moviment jove a Paris, Maig del 68

3.4.- El moviment obrer- Els Plans de Desenvolupament van modificar les

estructures socials espanyoles- Les associacions obreres no estaven vinculades tant als

dos gran sindicats durant la guerra CNT i UGT, sorgiment de CCOO amb militants comunistes i sorgiment de CCOO amb militants comunistes i catòlics (1964)

MarcelinoCamacho

Tàctica: Treure càrrecs dintre dels elegits pels - Tàctica: Treure càrrecs dintre dels elegits pels treballadors d’entre el sindicat oficial Central Nacional Sindicalista

Així aconseguir millores enles condicions de vida dels - Així aconseguir millores enles condicions de vida dels assalariats

- Al 66 i amb els bons resultats obtinguts el sindicat es Al 66 i amb els bons resultats obtinguts el sindicat es consolida, el TOP el va declarar il·legal el 1967

- Aquesta política repressiva va continar fins al 1972 q p pamb la detenció dels dirigents entre ells, Marcelino Camacho.

3.5.- La qüestió BascaEl franquisme va voler acabar amb els nacionalismes,

però aquests no van desaparèixer, als 60 de nou, van iemergir.

Al 1959 apareix l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA)Askatasuna (ETA)

Primer atemptat el 1968, el govern va declarar l’estat d’excepció al Pais Bascd excepció al Pais Basc.

1970 Procés de Burgos, 16 membres d’ETA van ser comdemnats, les protestes internacionals van fer que comdemnats, les protestes internacionals van fer que es revocassin les penes, van ser commutades per penes de presó.

La presència d’ETA va condicionar l’evolució del nacionalisme basc i les respostes del govern

3.6.- L’oposició al règim a Catalunya i el catalanismeAl f i ió l è i d à - Als 60 forta oposició al règim, protestes de caràcter cívic i culturalC t d l i d 1960 hibid l - Cant de la senyera, maig de 1960, prohibida per la dictadura, Fets del Palau*Un nomenament d’un bisbe català també va provocar - Un nomenament d un bisbe català també va provocar protestes, campanya “volem bisbes catalans”Campanyes a favor del català a l’escola 1969 serviria - Campanyes a favor del català a l escola 1969, serviria per a mobilitzar a la gent, amb recolzament i solidaritat del nacionalisme Basc.

- 1966, pas important Taula Rodona, plataforma pluripartidista antifranquista

- Creació de l’Assemblea de Catalunya(Doc 37-38) 1971, va recollir un espectre polític molt ample, peró era l d i clandestina

•- A Catalunya es visqué una represa de la produccióy q p pcultural, i de les seves formes i continguts, a partir demoviments cívics catalanistes: revistes, entitats,editorials, Nova Cançó (enorme projecció pública imediàtica), premsa independent, excursionisme,

d i d i b l i tsardanisme, pedagogia, barcelonisme, etc.

El d l t ò t2.- La política del règim

El govern dels tecnòcrates• Les reformes polítiques del moment pretenien legitimar la di t d t t d i i l El “d lli ” dictadura en un context de canvi social. El “desarrollismo” implicava una renovació política reforçant l’ascens de tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei.Les reformes legislatives• Els falangistes van voler impulsar les institucions del règim

p

sense introduir canvis de fons:- Revitalització del sindicat vertical amb la Llei de convenis col·lectius del 1958col lectius del 1958.- Tribunal d’Ordre Públic (TOP) creat el 1963 per jutjar els delictes polítics.- Llei de Premsa de 1966, de Manuel Fraga, que abolia la censura prèvia però no el control d’allò publicat.- Lleis de Llibertat religiosa i de Representació Familiar (elecció Lleis de Llibertat religiosa i de Representació Familiar (elecció de procuradors pels dels caps de família) el 1967.

Reformisme franquista i immobilisme

• El 1967 també es van aprovar la Llei de la Seguretat Social i la Llei Les reformes legislatives

Orgànica de l’Estat, la qual, aprovada en referèndum, va precisar les funcions dels òrgans de l’Estat.• El 1969, Franco va designar Joan Carles de Borbó com a successor, El 1969, Franco va designar Joan Carles de Borbó com a successor, amb el títol de Príncep d’Espanya.

L l i i t i lLes relacions internacionals• L’any 1970 Espanya va signar un acord comercial “preferencial” amb la Comunitat Econòmica Europea. No podia ser-hi admesa perquè erala Comunitat Econòmica Europea. No podia ser hi admesa perquè era un règim dictatorial.• El procés de descolonització africà va afectar la presència espanyola l t t t d l M (1956) G i E t i l (1968) If i (1969) ial protectorat del Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968), Ifni (1969), i

Sàhara Occidental (1975).

Reformisme franquista i immobilisme

• Els tecnòcrates havien anat desplaçant els falangistes del govern

El triomf de l’immobilisme

• Els tecnòcrates havien anat desplaçant els falangistes del govern, però no sense grans dissensions internes.• El cas Matesa, un escàndol financer del 1969 que afectava l’Opus Dei, va repercutir en un enduriment polític del règim.• S’endurí la repressió: estat d’excepció el 1969, nous consells de guerra (Procés de Burgos del 1970) etcguerra (Procés de Burgos del 1970), etc.• El 1973, Carrero Blanco, president del govern, semblava decidit a mantenir l'immobilisme.

Conflictivitat social i oposició política

• Els conflictes laborals dels seixanta van ser més generalitzats i

Els moviments socials d’oposicióg

organitzats. Al darrera hi hagué CCOO, protagonista d’accions il·legals mentre aprofitava l’entrisme per impulsar els seus postulats des depostulats des del’estructura del sindicat vertical.• CCOO va néixer el 1964 amb l’impuls del PCE, tot i definir-se com a sindicat independent, democràtic i unitari.El 1967 nasqué Unió Sindical Obrera (USO)..

Conflictivitat social i oposició políticaEls moviments socials d’oposició

• La progressiva massificació universitària va esperonar un moviment estudiantil cada cop més radicalitzat (Sindicat Democràtic d’Estudiants del 1966)d Estudiants del 1966).• Els nous barris, mancats de serveis, van ser un viver de moviments associatius veïnals.• Una part de l’Església va desertar del règim, influenciada pel Concili Vaticà II i una creixent preocupació contra la injustícia entre els capellans joves les comunitats cristianes de base i lesels capellans joves, les comunitats cristianes de base, i les organitzacions catòliques obreristes com la JOC.• Aquests processos afavoriren la reivindicació política.

Conflictivitat social i oposició política

• Al País Basc va néixer ETA el 1959, escissió radical de les

Els grups polítics antifranquistes

joventuts del PNB, independentista i socialitzant. Des del 1968 es va orientar al terrorisme.• L’oposició política connectada amb els moviments populars• L oposició política connectada amb els moviments populars s’organitzà a l’entorn del PSUC i del PCE, postulants de la reivindicació democràtica al costat de la lluita de classe i del reconeixement dels drets nacionals de Catalunya. Ambdós partits foren els motors de la creació de plataformes unitàries antifranquistesantifranquistes.• L’espai socialista estava dividit (PSOE, FOC, MSC, PSAN). Es mantenien testimonialment altres formacions històriques. El

C Ccatalanisme de centre va crear CDC el 1974.

La crisi de la DictaduraLa crisi política del règim

• Començada la dècada dels setanta, el règim estava condemnat a una crisi irreversible per no adaptar-se a les noves demandes socials ni al context internacional. Però no acabarà fins la mort de Franco, tot i coincidir amb un avançat deteriorament de la seva salutsalut.

• Carlos Arias Navarro, substitut de l’únic personatge capaç de mantenir unides les diferents famílies franquistes, Carrero Blanco, assassinat per ETA el 1973, anuncià una línia oberturista que va ser impossibilitada pels immobilistes (el “búnker”)ser impossibilitada pels immobilistes (el búnker ).

La crisi de la Dictadura OPERACIÓ OGROLa crisi política del règim

OPERACIÓ OGRO

La crisi de la Dictadura

L fli ti it t i l i ti i t ifi d l’ i ió d

L’auge de l’antifranquisme

• La conflictivitat social va persistir, intensificada per l’aparició de nous sectors reivindicatius com la Unió de Pagesos, grups d’extrema esquerra (OCE-Bandera Roja, MCE, LCR, etc.), i q ( j , , , ),organitzacions terroristes com el FRAP i el GRAPO.• Paral·lelament, els processos unitaris de l’oposició política van convergir en la creació de l’Assemblea de Catalunya el 1971 queconvergir en la creació de l’Assemblea de Catalunya el 1971, que incorporà també entitats legals i personalitats. El seu programa bàsic es definia en l’eslògan “llibertat, amnistia i estatut gd’autonomia”. A la resta de l’Estat, el PCE impulsà la Junta Democràtica (1974), i el PSOE la Plataforma de Convergència Democràtica fusionades el 1976 en la PlatajuntaDemocràtica, fusionades el 1976 en la Platajunta.• Al carrer s’incrementà la repressió policial, amb condemnes de mort el 1974 (Salvador Puig i Antich) i 1975 (militants d’ETA i FRAP), amplament condemnades internacionalment.

La crisi de la DictaduraLa mort del dictador

• Franco va veure com la seva salut minvava a marxes forçades entre 1974 i 1975.entre 1974 i 1975.• En aquest context, l’octubre del 1975, el Marroc impulsà la “Marxa Verda”, una invasió pacífica de la colònia espanyola del Sàh id t l ( i l’ t d t i ió d l à d l Sàhara occidental (que aspirava a l’autodeterminació de la mà del Front Polisario). El règim franquista cedí i es desestabilitzà encara més.• Franco morí el 20 de novembre del 1975. El règim patia una crisi tan profunda que no es va poder mantenir després de la desaparició de la seva figuradesaparició de la seva figura.

La crisi de la DictaduraLa mort del dictador

La crisi de la DictaduraLa mort del dictador