EEscultura scultura gòtica gòtica

Catedral de BurgosPortalada del Sarmental

EsculturaEscultura gòticagòtica

Toledo

ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA

CaracterístiCaracterístiquequess• Funció essencialment decorativa, sense

abandonar la d’instrucció dels fidels.

• Temàtica religiosa: Crist a la creu, la Verge, la Pietat(nou), sepulcres,…

• Llocs: Portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exemptes (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement).

• Materials: mateixa pedra parament,

marbre, alabastre;

materials més cars

en talles petites.

• Realista (Sant Francesc, representar

a Déu i el món tal com és),

naturalista (paisatge

obra de Déu): roba, rostres, etc.

• Caràcter més humà: proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.

CaracterístiquesCaracterístiques

CaracterístiCaracterístiquequess

• Volum: amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic).

• Moviment: cerca el moviment en les representacions.

L’àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana.

• Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.

Escultura Escultura gòticagòtica

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITOS)

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:- Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte.- Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba.- Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena.- Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets.- Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals).

Pòrtic gòtic iPòrtic gòtic i

el gabletel gablet::Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).

Dosseret:Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret.

Peanya o pedestal:

Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.

Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila).

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

Catedral de Burgos

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Catedral de Burgos

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures, i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITOS)

Retaules

RETAULES

• La zona baixa més propera al terra: «bancal» o «predel·la»;

• «Pisos»o cossos, parts en què es divideixen horitzontalment els carrers (el central més ample).

– El cos central: tema principal de l’obra.• Les zones verticals:

«carrers», que es subdivideizen:"cases” o “encassetament” compartiments “caixeta”, on estan els relleus.

– Escenas separades per «entrecarrers».

• Posera o guardapols (“Àtico”): part superior, mena de dosseret).

•La zona baja: «banco» o «predela»; “Ático”: parte superior (polsera o guardapolvo).

• El cuerpo central: tema principal de la obra.

• Las zonas verticales: «calles», que se subdividen en:"casas” o “encasamientos” o “encajamientos”.

• Escenas separadas por «entrecalles».

• «Pisos»o cuerpos, partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.).

•Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de níxols o bé exempts, amb estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcsoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants.• Gran naturalisme: retrats.

Gil de Siloé: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

TemTemees preferis preferittss

NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passió i mort de Crist.- Representació del difunt damunt del llit.- Individualisme: l’home enfrentant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.- Seguici de monjos portant el sarcòfag.

Giovanni Pisano: Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.

IconografiaIconografia•S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE

• Apareixen

• EL RETRAT I EL PAISATGE

• AMPLIACIÓ DE TEMAS

• FONTS ICONOGRÀFIQUES

AMPLIACIÓ AMPLIACIÓ DE TEMESDE TEMES

• TEMES PROFANS

• BESTIARIS (gàrgoles)

• ESCENES DE GÈNERE

• PAISATGES

• RETRATS

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Catedral de Burgos

– CRIST-JUTGE

– INTERCESSORS

– LA VERGE

– PIETÀ

AMPLIACIÓ DE AMPLIACIÓ DE TEMESTEMES

•TEMES RELIGIOSOS

HUMANITZACIÓ HUMANITZACIÓ DELS TEMESDELS TEMES• LA VERGE• EL CRUCIFICAT• SANTS (Hagiografies)

Toledo (XVI)Lleó

TemTemees preferis preferittss

3 claus

Els Crists gòtics pateixen, mouen a la

compassió.

En lloc de la Sedes Christi bizantina,

apareix amb sentiment humà, la Verge es

comunica amb el Nin.

Catedral de Lleó. Situada al trencallums de la portalada central.

Maria, com a figura amable i pròxima, ha substituït el

pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb

un fort naturalisme.

FONTS FONTS ICONOGRÀFIQUESICONOGRÀFIQUES

• HAGIOGRAFIES.

• EVANGELIS APÒCRIFS.

• La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII).

•TEATRE LITÚRGIC (finals del segle XV).

•BÍBLIA PAUPERUM.

EVOLUCIÓ DE L’ESTILEVOLUCIÓ DE L’ESTIL•1ª ETAPA: SEGLE XIII "GÒTICO CLÀSSIC“

•2ª ETAPA: SEGLE XIV: "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

•3ª ETAPA: CLAUS SLUTER

1ª ETAPA, 1ª ETAPA, SEGLE XIII:SEGLE XIII:

• Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES– CHARTRES– PARÍS– AMIENS

• En ESPANYA s’esculpeixen les portadas de Lleó i Burgos

"GÒTIC CLÀSSIC"

PORTADES PORTADES FRANCESESFRANCESES

• CHARTRES

• PARÍS

• AMIENS

• REIMS

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).

ESPANYESPANYAA

LLEÓ

BURGOS

• Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartes i Amiens.

PORTA DEL SARMENTAL

1240, talla, pedra, autor desconegut

d’origen francès, probablement.

Crist acompanyat de Tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila), i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans.

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

• Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre.

• Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis.

• A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials.

• A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols.

• La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?).

• Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).

La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.

Catedral de Burgos

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Catedral de Burgos

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

• L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels Àpostols de la llinda i dels Evangelistes.

• És possible que alguns dels mestres de la Porta del Sarmental de Burgos es formés en el taller de la Catedral d’Amiens perquè guarda una certa relació.

La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU.

2ª ETAPA (S. XIV):2ª ETAPA (S. XIV):"MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

• L’escultura arquitectònica perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’escultura exempta amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants.

• La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa "real": Apareix el RETRAT.

• Es multipliquen els plegats.

• S’allarguen i s’encorben les figures.

3ª ETAPA3ª ETAPA• Es desenvolupen el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES.

• CLAUS SLUTER, influirà en tot l’Occident durant el segle XV (en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-).

• Obra: Sepulcre de “Felipe el atrevido”, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat.

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

ESPANYAESPANYA• JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil

• Tres focus

• Burgos:

– GIL DE SILOÉ: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

• Toledo:

– EGAS CUEMAN

– RODRIGO ALEMAN

– SEBASTIAN ALMONACID

• Sevilla:

– LORENZO MERCADANTE