Ulcera Péptica en Pediatria

download Ulcera Péptica en Pediatria

of 6

Transcript of Ulcera Péptica en Pediatria

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    1/6

    R e v l s t a C h l l e n a

    de Pedla tn 'a

    V o l .

    5 6

    N O 6

    R e v .

    Chil.

    Pediatr.56 6):435-440 1985

    Ulcera Peptica

    en Pediatria:

    Experiencia

    de 10 nos

    D r. John

    Weng e rK.^Dr. E d u a r d o

    Hebe l

    W .

    2

    ; Dra . Ca rmen Gut ie r r ez

    T.

    1

    Dr . Ernes to Gu ir a ldes

    C.

    1

    Peptic Ulcer Disease

    in

    Children

    The is a re t rospec t ive

    rev iew

    of peptic ulcer d isease in children from am et ropol itan

    hospi tal

    at Santiago, Chile, ,

    over

    a t en yea r s per iod ( June 1974 - June

    1

    984) . T he diagnosis w a s ma d e e i th e rb y

    endoscopy

    orb a ri u m m e a lo r

    bo th

    in 31

    pa t i en t s

    and at

    su rgery

    in

    one.

    In

    coincidence

    w i th

    th e

    regular

    use of

    u p p e r digest iveend osc opy , f rom

    1978 , a def inite increase in the d iag nosis of

    pep t i c

    u lc er w as observed . C hronic u l cers w ere seen in tw ent y five

    children

    a nd

    seven

    had the

    a c u t e f o r m ,

    the

    l a t t e r b e ing comm one r

    in

    c h i ld re n less than

    6

    y ea r s

    o f

    age .

    T he

    ma jo r i t y

    of cases with acute u lce r s were seen in pa t ien ts ope ra ted on for coa r tac t ion of the aor ta . Duode na l u l cer s

    predom ina ted over ga s t r i c u l cer s fo r bo th a cut e and chronic les ions. The overa l l m ale to fema le ra t io w as 1 .8: 1 .0 . A

    posit ive fam ily his tor y of pe ptic ulcer was pre sent in 74% of cases . Most of the pa tie nts w ith chronic u l ce rs

    presen ted w i th abd omina l pa in , o r ga s t ro in tes t ina l b l eed ing . S tud ies of ga s t r ic a c id i ty showed h ighe r mea n va lues of

    basa l and ma x ima l acid

    output

    in

    11

    patients w i th

    chronic ulcers

    when compared to 12

    control

    children w ith

    r e c u r r e n t abdomina l pa in in whom peptic ulcer d isease

    w as

    ruled out by endoscopy . Twenty seven pa t ien ts r ece ived

    med ic a l t h e r ap y w i t h c ime t id ine or antiacids . Five children required surgica l trea tment for complica tions such as

    massive

    r ecu r r en t hemor rhage , per fora t ion or py lor ic obs t ruc t ion .

    (Key words: Endoscop y . Pept ic Ulcer . Pos t Op era t iv e

    St iess U lce r s ) .

    Se ha s u p u e s t o h a b i t u a l m e n t e que la u l c e r a

    peptica es u na

    en t idad

    de baja

    prevalencia

    en

    ninos

    1

    3

    .

    S in e m b a r g o en c o i nc i d enc i a con la

    apl icac ion de la endoscop ia d igest iva , es te d iag-

    nostico se es t a hac i cndo con f recuencia crec ien-

    te

    4

    ~

    5

    . No ha

    s ido b i en prec i sado

    si

    ello

    se

    debe

    a

    un au m ento r ea l de l a inc idenc ia , o a mayor

    ef ic iencia

    de la

    tecnica menc i onad a , en c o m p a -

    racion con los ex am enes radiologicos convencio-

    nales . For o t r a pa r t e , es sabido que la incidencia

    de l a u lce ra pep t i c a puede va r i a r de un cen t r e a

    otro d e p e n d i e n d o

    d e l

    en t u s i a smo

    con que los

    ch'nicos,

    r ad io logos

    y

    end osc op i s ta s

    la

    b u s c a n .

    E n esta

    comun i c ac ion

    se presenta una expe-

    r i enc ia de 10 anos en enfe rmos con u lce ra

    pept ica y se anal izan sus carac ten ' s ti cas cli'nicas,

    radiologicas y evolmivas .

    PACIENTES

    y M E TO D O S

    L a in formac ion

    ch'nica

    p r e cede

    de 32

    pac i en -

    tes en quienes se d iagnost ico ulcera gast r ica o

    1 . Unidad de

    Gas t roen tero log i ' a

    Infanti l , Hospita l Luis

    CalvoM a c k e n na ,Santiago.

    2 . D e p a r t ame n t o de

    Ped i a t r i a , Hospita l Regional

    de

    T e m u c o

    y Univer s idad de la F r on t e r a .

    duodena l en e l H ospi t a l Lu is Ca lv o M acke nna de

    Santiago

    entre

    Jun io

    de

    1974

    y Junio de

    1984.

    El d i agnos t i co

    se

    h izo

    con endoscopi 'a d iges t iva o

    estudio radiologico o

    amb os .

    En un pac i ent e con

    abd omen ag u d o se enc on t ro una u lce ra pep t i c a

    en lal a p a r o t o m i a .

    L as

    u l c e r a s fue ron ca t a logadas como ag u d a s

    o

    c ron ica s .

    S e

    d e f i n io

    como u l c e r a ag u d a (o

    s ecun-

    dai ia )

    la que se

    p r e s en t o

    d u r a n t e la evolu cion de

    una

    en f e r medad s is temica

    grave,

    q u e a c tuo

    com o

    fac tor inicial ( s ep t i c emi a ,

    anoxia , desh idra tac ion

    gr ave ,

    e t c . ) . Cuan do no se encont ro una causa

    s ub yaccn t e ,

    la

    u l c e r a

    fue

    ro tu lada como c ronica

    (o p r im a r i a ) .

    L as endos cop i a s fue ron rea l i z ada s con un

    f ib roscopio GIF - P2 u s and o la t ecnica desc r i t a

    en una pub l i cac ion a n t e r i o r

    7

    .

    En 11 pac ientes con ulcera c ronica se hizo

    sondeo gast r ico para m e d i r la ac idez basal y

    m a x i m a . L os

    re su l t ados

    f u e ron c ompa rad os con

    los de un g ru po c on t ro l de 12 ninos con dolor

    abd om i na l r e c u r r en t e en q u i ene s no s e enc o n t r a -

    ron l e s iones m ed ia nte la endoscopia . La medi -

    cion dc ac idez b asal y m axim a se real ize con el

    pac i ent e

    en

    ay u na s :

    E l

    p roced im ien to

    se inicio

    a s p i r a n do e l

    contenido gast r ico,

    e l que

    d e s p u e s

    de

    med i r

    su vo lume n , se

    e limino (re s iduo) . Luego

    se

    recolecto el

    c on t en id o d u r an t e

    4 pen'odos de

    436

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    2/6

    R e v i s t a Ch i l f fna

    de

    Pedlatria

    V o l . 56

    NO 6

    15

    minutos cada uno , cons t i tuyendo con la

    suma , e t deb i to basa l

    ( BA O) .

    AI t e rm ino de la

    segunda recoleccion se adminis t ro Clorpr ime ton

    (0 ,5 mg x k g, i .m . ) y , despues de la cuar t a ,

    c lorhidrato

    d e

    his tamina (0,024

    m g x

    kg ,

    con un

    m a x i m o de 1 mg de

    dos is

    to ta l ) .

    Luego

    se

    conti-

    nu e

    asp i r ando en t a fo rma menc ionada duran te

    u na

    hora, pa ra obtener e ldeb i tomaximo ( M A O) .

    La ac idez de l jugo gastr ico se

    m id io

    por t i tula-

    cion

    y seexpreso enmEqx hora x kg peso.

    R E S U L T A D O S

    Se inc luyeron

    32

    pac ien tes

    con

    u l c e r a p ep t i c a ,

    20 de s exo mascul ine , con un r ango de edad ,en

    el m o m e n t o

    de l

    diagnost ico. entre

    5

    m e s e s

    y 15

    anos y un p romedio de 1 ,9 a n o s ( T a b l a 1 ) .

    Solo

    5 pac i en t e s ( 1 6 % ) fueron d iagnos t i cados

    an t e s

    de

    1978, a no

    en que se

    incorporo

    la

    endoscopia diges t iva alta

    a las

    invest igaciones

    de

    nucs t r a U n i d a d . Los 27 r es t an tes (84% fue r on

    diagnos t i cados en t r e 1978 y 1984. En 20

    enfe r -

    m os

    se

    p rac t i ce endoscop ia d iges t iva como p r i -

    mera e t apa de su es tud io . La tecnica

    p e r m i t i o

    demos t r a r una o mas

    u l c e r a s

    en 19 de ellos. En

    un

    caso la endos cop i a no fue c o n c l u y c n t e y se

    cornprobo r ad io log icamente

    u na

    u l c e r a an t r a l

    con s indrome de r e t enc ion gas t r i ca , conf i rmada

    d u r a n t e la intervent ion quirurgica. El es tudio

    rad io log ico

    se

    emp l eo

    en la inves t iga t ion in ic ia l

    de 20

    pac ien tes ,

    enc on t r and ose

    u l c e r a

    en

    18.

    E n

    dos cnfe rmos

    cuyas radiograf i ' as

    fue ron

    conside-

    r ad a s

    normales

    se

    d e m o s t r o ,

    m ed i a n t e endos co-

    pia, una o mas les iones ulce rad as . En 10 nirtos se

    ernp learon ambas

    t ecnicas

    ( endoscop ia y

    rad io lo-

    gi'a)

    en la

    p r ime r a e t apa

    de

    e s t ud io .

    En un

    caso

    e l

    d iagnos t i co se

    hizo

    d u r a n t e la opera t ion de una

    per fora t ion duodenal .

    L as u lceras agudas ocur r i e ron en 7 pacientes ,

    5 hombre s y 2 mu j e r e s ; en cua t ro lalocal izat ion

    fu e duodenal exc lus iva ,

    en uno

    gastrica

    y

    duode -

    nal, en

    otro

    exclus ivamente gas t r ica y , f inalmen-

    te .

    en uno

    esofagica , gas t r i ca

    y

    duodenal .

    E l

    prome dio de eda d de es tos pacientes fue de 1,5

    anos

    y en

    todos hab ia

    una

    afeccion grave sub ya -

    cen te . Cuat ro tem'an coar tacion de la aor ta y la

    ulcera aparec io en e l p e r i odo

    pos t opera tor io

    i nmed i a to

    (entre 24 horas y 11 di'as) en la forma

    de melena . Duran te e l m ism o pe r iodo

    e n

    q ue

    ocurr ieron estos4 casos

    (Oc tub re

    de 1981 a Jul io

    de

    1984 ,

    72 pacientes con coartacion aor t i c a

    f ue ron s ome t i do s

    a la

    ope ra t ion r epa r ado r a ,

    lue-

    go la f recuencia de lacomplication fue 5 ,6%. Los

    otros

    3

    pac ien tes

    con

    u lcera aguda tuv ie ron

    d ia r rea

    a g u d a

    con

    deshid ra tac ion

    y

    acidos is ;

    b roconeumonia

    estafilococica

    con

    sept icemia

    y

    e n f e r m e d a d

    pol iqui 's t ica hepato-renal con h ipe r -

    tension

    ar t e r i a l r espec t ivamente .

    L as

    u lceras

    cronicas

    ocu r r i e r on

    en 25

    pac ien-

    tes . 15 de sexo

    mascul ine .

    La edad p romedio en

    el momento del diagnost ico fue de 9,7 anos . En

    23

    n inos

    las

    les iones

    se

    ub i c a r on

    en e l

    d u o d e n o ,

    en los dos r e s t an t e s en e l

    a n t r o

    gas t r ico (pre-pi-

    lo r i co) .

    En un

    caso

    d e

    u l c e r a duodena l e s t a

    se

    per foro

    hacia

    la

    ve s fcu la

    y el pancreas y en 2

    pac i ent e s con u lcera

    pre-pi lorica

    se p r odu jo un

    s i nd r ome d e re tencion g as t r ica cronica . Solo en

    19 de los 25 pacie ntes con ulcer a cron ica se

    m e n c i o n a r o n an t ec ed en t e s dc u l c e r a p ep t ic a en

    famil ia res . en 14

    (73 ,7% es ta hab ia s ido

    demos-

    t r a da

    en uno o mas pac i ent e s , en 9 set r a t a b a d e l

    pad re

    o la

    m a d r e ,

    e n 5

    algun

    ab u e lo o

    tio.

    En todos los ninos con ulce ra agud a el s in to -

    m a

    in ic ia l fue lahem or rag ia d iges t ivaenau s enc i a

    de

    o t ro s s ignos . En los enfermos con ulcera

    cronica , en c amb io , e l dolor abdominal r ecur r en-

    Tabla 1.

    Distributionde las

    ulceras

    Ed a d

    ( anos)

    M c n o s d e

    1

    1 a2

    2 a 6

    6 a 10

    mas dc

    10

    T O T A L

    Total

    Pa c i en t e s

    3

    3

    3

    11

    12

    32

    Tipo

    de

    A g u d a

    3

    2

    2

    0

    0

    7

    2 2 %

    u lce ra

    Cronica

    0

    1

    1

    11

    12

    25

    7 8 %

    Sexo

    H o m b r e s

    1

    3

    2

    6

    8

    20

    6 2 %

    M u j e r e s

    2

    0

    1

    5

    4

    12

    38%

    G

    1

    1

    0

    0

    1

    3

    1 0 %

    Ub ica c io n

    D

    1

    I

    3

    11

    11

    27

    8 4 %

    M u l t .

    1*

    1

    0

    0

    0

    2

    6 %

    G

    G a s t r i c a ;

    D

    D u o d e na l ;

    *

    Esofago ,

    K s t o m a g o

    y

    D u o d e n o ;

    +

    E s t om a g o

    y D u o d e n o .

    437

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    3/6

    R e v l s t a

    Ch i l ena

    de

    Pe d ia t r fa

    V o l

    5 6

    N O 6

    te fue mas

    f recuente

    que lahemor rag ia d iges t iva .

    (Tabla 2) .

    Tabla

    2.

    Mani f e s t ac ione s

    ch'nicas

    e n p a c i e n t e s

    con u l ce r a s

    a guda s

    y c ron ica s .

    Manifes taciones

    cl inicas

    Tipo d e u l ce ras

    A g u d a

    C r o n i c a

    H e m a t e m e s i sy m e l e n a

    H e m a t e m e s i s

    Melena

    Dolo r ti 'pico

    (con

    r i tmo

    h o ra r i o )

    Do lo r

    a t i p i c o

    (sin r i tm o h o ra r i o )

    Do lo r n o c t u r n o

    V o m i t o

    c r o n i c o

    A b d o m e n

    a g u d o

    ( p e r f o r a t i o n )

    2

    1

    1 7

    4

    11

    11

    1

    El dolor nocturno y los vomi tos r e c u r r e n t e s

    fueron notab les en

    este

    grupo.

    Solo

    en un enfer-

    mo l a p e r fo r ac ion du odena l

    senalo

    el comienzo

    de las

    mani fes t ac iones c l in icas .

    E l mot ivo de la

    priniera

    consul t a

    de los

    en f e r mos

    con

    u lcera

    cronica fue dolor abd om inal en 12 (48%) , hemo-

    rragia dig es t iv a en 9 (36% ). vomito r e c u r r e n t e en

    3 ( 1 2 % ) y per fo rac ionen uno ( 4%) .

    La ac idez gas t r i ca

    fue

    e s t u d i a d a

    en

    11 pac ien-

    tes con

    ulcera cronica

    (10

    duodena les

    y 1 pilo-

    r i co) . Eos r esu l t ados , expre sados en

    rnEq

    x kg x

    hora ,

    aparecen

    en la

    F i gu r a 1.

    E l

    deb i to

    basa l

    (0 , 148 0 . 0 0 3 ) como e l deb i t o max im o

    ( 0 , 417

    0 ,006) fue ron s ign i f ica t ivamente

    supe-

    r iores a los respect ivos valores del grupo control

    (debi to basal 0 ,05

    0,01

    y

    deb i t o max imo

    0,183 0 , 0 3 ) (F ig . I ) ,

    D e

    los 32 pac ien tes , 27 r ec ib ie ron t r a t amien to

    exclus ivamente

    med i co

    que consis t io en reposos

    inicial, res t r ict ion de es t imulantes de secrecion

    gas t r ica (bebidas gaseosas , cafe, condimentos ,

    etc. ) ,

    an t i ac idos (h id rox ido de Mg y Al) , y

    c ime t id ina . Es ta u l t ima droga fue emplead a en 11

    casos

    de

    ulcera cronica

    y en 6 de

    u l c e r a aguda .

    Todos

    los pac ien tes q ue ingresaronc on

    hemor r a -

    gia

    diges t iva ,

    r equi r i e ron a lgunas medidas ad ic io-

    nales

    como

    sonda

    nasogas t r i c a .

    in fus ion de agua

    he l ad a , t r an s fu s iones de sangre, e t c .

    C inco pac ien tes (4 con ulcera cronica y 1 con

    u lce ra

    aguda) r equ i r i e ron a d e m a s t r a t am i en to

    quirurg ico , lo que representa 15% de l total de

    pac ien tes

    de

    nues t ra ser ie .

    Dos intervenciones sc

    hic ieron

    con

    u rgenc ia ,

    por

    p e r fo r ac ion duod ena l ,

    y t r es e lec t ivas , una por hem or rag ias mas iva s

    r e c u r r en t e s

    y dos por

    si'ndrorne

    de

    r e t enc ion

    gas t r ica cronica,

    De los 7 en f e r mos con

    u l c e r a s

    a g u d a s , 6

    evolucionaron sat is

    fa

    c to r i amente

    y

    despues

    de un

    p ro rned i o

    de

    10

    meses de s eguimien to no

    b an

    r epe t ido

    e l ep isodic . E n el nino con en f e r medad

    pol iqu i s t i ca

    hepato- renal

    sedcsar ro l lo insuf ic ien-

    cia

    renal progrcs iva fal lec iendo

    17

    m es e s de s pues

    de la hem orragia diges t iva. El paciente con ulc era

    a g u d a

    opcrado por per fo rac ion

    sigue

    en

    b uenas

    condiciones 16 meses despues de la intervent ion.

    De los 25 enfermos con

    ulcera

    cronica, 19

    t u v i e ron

    una sola cr is is (76% ) s iendo seguidos en

    p r o m e d i o

    por 3

    anos . Seis deser taron

    s in

    cornple-

    tar el per iodo min im o de t r a t am ien to y s in

    endoscop ia

    de

    con t ro l . Diez .

    aim se

    e n c u e n t r a n

    en

    control , es tan

    as in tomat icos y su

    endoscop ia

    de control es normal . Seis enfermos con ulcera

    cronica

    su f r i e ron recu r rcnc i as de l a

    e n f e r m e d a d .

    -C

    C T

    cr

    LU

    E

    0.40

    0.32

    0.24

    16

    8

    i p

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    4/6

    Revis ta

    C h l l e n a

    de

    Pe dlatn a

    Vol . 5 6

    N

    6

    con evidencia c l inica y endoscop ica : uno , a l cabo

    de cua t r o

    episodios de h e m o r r a g i a , fu e

    some t ido

    a vag o tom fa

    s up r a s e l e c t i v a , d e s p ue s de

    lo cua l

    su f r i o

    u n

    n ue v o s a n g r a m ie n to ; a c t ua l m cn t e e s t a

    asrntomatico, habiendo cornpletado tres anos

    de s de la

    operacion

    y un

    total

    de

    cinco

    anos de

    s e gu im ie n to . Otro nino q u e comenzo su en f e r -

    m e d a d a los 2 anos de edad fue ope rado por

    p e r f o r a c io n duo de n a l a la ve s i cu la y a lp a n c r e a s ,

    e f e c t ua n do s e v a go to m ia s up r a s e l e c t i v a

    y

    ga s t r e c -

    tomia tipo B il l roth I I ; 5 anos d espu es su f r io una

    nueva hemorragia digestiva encontrandose en la

    endoscopia

    u na

    u l c e r a

    en la

    b o ca a n a s to m o t i c a .

    Dos n inos tuv ie ron va r ios ep isod ios de do lo r

    a b do m in a l , p r e s e n t a n do , r e cu r r e n c i ade la u l c e r a

    pre-pi lor ica

    que los

    l levo

    a u n s m d r o m e d e

    retention

    gas t r i c a .

    P or

    ta l m o t i v o fue ron

    o p e r a -

    d os (P i l o ro p l a s t i a ) de s pue s de lo cua l evo luc iona -

    ron

    satisfactoriamente. Otros

    2 n inos tuv ie ron

    r e c u r r e nc i a s c l in ica s y e nd os c op i c a s de la cn f e r -

    m e d a d , u no suf r io solo dolor abdominal e iotro

    dolor y

    h e m o r r a g i a d i g e s t i v a .

    E n ambos se r e in i -

    cio el t r a t a rn i e n to m e d i co y e v o l u c io n a ro n b i e n

    d u r a n t e 4

    a n o s .

    P o s t e r i o r m c n t e

    f u e r o n t r a n s f e -

    r idos a un scrvic io de

    a d u l t o s

    por su

    e d a d .

    D I S C U S I O N

    E n

    n ue s t r a e xp e r i e n c i a

    e l

    e rnp l eo

    de la

    e n do s -

    cop ia d ige s t iva al t a s ign i f ied

    u n

    n o t a b l e av an c e

    en la

    id en t i f i cac ion

    de la u l c e r a p e p t i c a . L os

    pac i e n t c s

    de s c r i t o s

    c ons t i t u y e n u n

    g r u p o

    selec-

    c io n a do

    en que la

    h e m o r r a g i a d i ges t i v a a l ta

    y e l

    do l o r

    a b d o m i n a l c a r a c t e r i s t i c o

    fu e ron

    l a s m an i -

    f e s t ac iones r e l e v a n t e s qu e

    m o t i v a r o n s u

    e s t u d i o .

    E n e s ta s condic iones no es p o s ib l e o b t e n e r in-

    f o r ma e i o n ma s

    e xa c t a s o b r e

    la

    v e r d ad e r a p r e v a -

    lencia de la

    u l c e r a p e p t i c a

    e n

    n i n o s ,

    lo que

    solo

    sen'a pos ib l e con un p ro toco lo

    p r o s p e c t i v e

    d e

    m a y o r c o b e r tu r a .

    E a s

    e s t ad i s t i c a sd i s p o n ib le spcr-

    m i t e n s u p o n e r

    que l a

    u l c c r a p e p t i c a

    en

    la in fan-

    c ia ocurre

    con una

    f r e cue n c i a

    de 3 ,4 a 4 ,5 por

    10.000

    pac ien te s hosp i ta l i z ados , s iendo el sexo

    m a s c u l i n o

    el mas afectado

    3

    4

    *

    B

    ~

    9

    E l c a r a c t e r re s t rospec t ivo de e s ta expe r ienc ia ,

    s in

    u n p ro to co l o un i f o rm e p a r a e l a b o r a r e l d iag-

    n o s t i co , tampoco pe r rn i t e conc lus iones

    ca tegor i -

    cas sobre la

    ef ic iencia

    compara t iva de la endos -

    cop ia d ige s t iva

    y los

    examenes r ad io log icos .

    Dive r sa s

    pub l icac iones

    han

    m o s t r a d o

    que la ra-

    diofogi 'a iden t i f ica en t re

    25 % y 5 0% d e l a s u l c e r a s

    gas t r i c as

    y e n t r e 5 0% y 89% de la s u l c e r a s

    duodenales

    confirmadas con endoscopia

    10

    11

    .

    L as d i f e renc ia s son m ayor e s en l a s l e s iones supe r -

    f i c i a l e s , d i f i c i lmente de t e c t a b l e s co n e s t ud io s

    b a r i t a do s

    convenc iona le s .

    E n el mismo pen'odo de

    e s te e s tud io hemos

    vis to a lgunos casos

    con r ad iogr a f i a s

    s u g e r e n t e s

    d e

    u l ce r a

    peptica e n

    qu i e n e s

    la

    inve s t igac ion endos -

    copica s irnul tanea no

    confirmo

    las les iones ,

    hallazgo q u e debe se r tornado en cuen ta por l a

    d i s tor s ion

    q u e

    podria

    p rovoca r d i f e ren te s

    casui's-

    ticasc l in ica s .

    Ea f ibroscopi ' a d ige s t ivaconstituye un va l ioso

    e l e m e n to diagnostico que p ucde s e r u t i l i z a do

    d c s d c

    e l

    pen'odo

    de r e c i e n

    nacido

    12

    .

    E n un a

    p ub l i c a t i o n a n t e r io r

    7

    ,

    hemos

    de s t a c a do s u s indi -

    caciones y

    ven ta ja s .

    En los

    casos

    de

    hemor rag ia

    d iges t i v a a l ta es te

    p r o c e d i m i e n t o

    de b e

    se r

    u t i l i -

    z a d o

    precoz

    y

    p r io r i t a r i a m e n t e p a r a

    b u s c a r l a

    e t i o l og i a d e l

    s a n g r a m ie n to . An t e

    la sospccha d e

    p e r f o r a c i o n

    g a s t r o i n t e s t i n a l

    su

    e m p l e o e s t a

    c o n t r a i n d i c a d o .

    C o n s t i t u y e u n va l ioso comple -

    m e n t o

    a la

    rad io log ia cuan to e s ta

    es

    n o rm a l

    o

    dudosa

    y hay f ue r t e s elemcntosch'nicos de

    sos-

    pecha d e les ion p e p t i c a . A m b o s e x a m e n e s son

    c om p l c m e n t a r i o s y no e x c l u y e n t c s ;l ar a d i o l o g i a

    sue l c

    a p o r t a r

    u na

    va l iosa

    g a m a d c

    in f o rm a t io n

    e n

    r c lac ion no solo a l e s io n e s e s t r u c t u r a l e s sino q u e

    d e la d i n a m i c a d e l os

    o r g anosin v e s t i g a do s .

    En la p a t o g e n i a de la u l c e r a p e p t i c a in t c rv i e -

    nen var ios f ac to re s . S i tuac iones ta l e s como

    h i p o x i a , i s qu e mi a

    y sep t icemia son c a p a ce s d e

    p r o v o ca r , a p a r e n t e m e n t e ,

    u l c e r a s a g u d a s

    ( d e

    t e n s i o n ) , a l t e r an d o la

    b a r r e r a m u c o s a

    q u e

    nor -

    m al r n e n t e i m p i d e la

    d i f u s ion

    r e t r o g r a d a de iones

    hidrogeno

    13

    .

    L os

    n inos

    d e m e n o r

    e d a d

    son pa r -

    t i c u l a r m e n t e v u l n e r a b l e s a lo s f a c to r e s a l u d i d o s ,

    hecho e n q u e nu e s t r o s r c s u l t a do s co in c ide n c on

    lo

    d e s c r i t o

    en la

    Iiteratura

    3

    ~

    4

    -

    14

    ~

    15

    .

    L a m a y o -

    r ia

    d e

    n ue s t r o s p a c i e n t e s

    c on

    u l c e r a s a g u d a s

    t cn i ' an una coa r t ac ion ao r t i ca y en

    to do s ,

    la

    he m or r ag i a

    d iges t iva

    a p a r e c i o en e lpen'odo

    p o s t -

    o p e r a t o r io i n m e d i a t o , H a s t a d o n d e

    s abe m os , e n

    o t r a s

    casui ' s t icas sobre ulce ra pep t ica i n f a n t i l es t a

    no ha

    s ido de sc r i t a

    e n

    o p e r a d o s

    d e

    co a r t a c io n

    d e

    a o r t a .

    Podn'a

    s up o n e r s e

    la

    e x i s t e n c i a

    d e u na

    i s q u e m i a

    ga s t r o duo dcn a l

    c ron ica , q u e

    a c c n t u a d a

    d u r a n t e l a

    ope rac ion podn'a

    in f l u i r en la

    ge n e s i s

    dc la

    u l c e r a . Co m o

    no seh a c e n

    s i s t e m a t i c a m e n t e

    endoscopi 'as

    e n todos los

    pac ien te s

    sometidos

    a r e pa r a c ion

    quinirgica

    dc la

    co a r t a c io n ,

    no nos

    es

    pos ib l e conoce r

    con

    c e r t e z a

    la

    v e r d a d e r a

    inci-

    denc ia d e

    lesiones

    ga s t r o duo de n a l e s e n estos

    pacientes , pero

    la

    h e m o r r a g i a d i g e s t i v a

    macros -

    copica,

    que e s su

    manifestation p r in c ip a l ,

    o c u r r i o

    en 5 ,6% de los ope rados .

    As imismo, so lo l a inve s t igac ion endoscop ica

    sistematica de pacientes de unidades de t r a ta -

    rn ien to

    in t e n s iv e ,

    q u e m a d o s

    y

    rec ien nac idos

    cn'ticamente e n f e r m o s , permitin'a

    conocer

    la

    f r e cuenc i a

    r e a l

    d e

    u l c e r a s p e p t i c a s

    en los

    ninos

    439

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    5/6

    V o l .

    5 6

    O

    con enfermedades

    graves.

    Es razonable suponer

    q u e

    e s t a

    co m p l i c a c io n e s m a s

    f r e cu e n t e

    q u e lo

    a p a r e n t c

    por sus

    smtomas

    (h e m o r r a g i a ,

    pe r fo r a -

    cion)

    e n e s t e g rupo d e p a c i e n t e s ,

    En los

    e s tud ios

    epidemiologicos d e

    u l c e r a

    peptica

    c r o n i c a f r e cu e n t e me n t e

    s e

    descr ibe

    u na

    historia

    f a m i l i a r p o s i t i v a ,

    especialmente en los

    casos d e u l c e r a d u o d e n a l . E n n u e s t r a e xp e r i e n c i a ,

    7 4 %

    de los p a c i e n t e s con u lce r a c ron ica , e n

    qu iene s sc conoci'a e s t e an t ecede n tc , t e n i an fa -

    mi l i a r e s ce r canos con la

    m i s m a

    e n f e r m e d a d . E s t e

    hecho e s conocido y

    a lgunos au to r e s pub l i can

    p r o p o r c i o n e s

    s imi l a r e s

    d e

    co i n c i d e n c i a

    1 6

    a u n q u e

    e n otros e s t a e s i n f e r i o r3 i o -i 7 _

    L

    OS

    f a c t o r e s

    g e ne t i c o s j u e g a n u n papel i m p o r t a n t e en la

    e t io log ia

    de la

    u l c e r a ,

    como ha

    qu e d a d o e s t a b l e -

    cido

    e n

    e s tud ios r e a l i z ados

    e n

    g e me l o s .

    E l

    papel

    de la

    acidez

    gastr ica

    tarnbien

    debe

    ser

    tornado e n c u e n t a . Como los a d u l t o s , los n inos

    con u lce r a pep t i ca t i enden

    a

    p r e s e n t a r v a l o r e s d e

    ac i d e z

    ga s t r i c a s u p e r i o r c s

    a los controles

    1

    .

    N u e s -

    tros pacientes

    t e n i a n hiperacidez ba sa l

    y post-

    e s t im u l o , l o q u e d i f i e r c pa r c i a l m c n t e c on

    los .

    r e s u l t a d o s

    d e

    D a n u s

    5

    q u e

    e n c o n t r o hi p e r a c i d e z

    b a s a l s in

    a u m e n to

    de la

    m a x i m a ,

    y de la e xp e r i cn -

    c i a d c C r i s t i e yAment

    19

    cu yo s p a c i e n t e s mo s t r a -

    ron

    la

    s i t u a c i o n

    o p u e s t a .

    La u l c e r a c r o n i c a e s ma s f r e cu e n t e qu e la

    a gu d a e n n u e s t r a s e r ie d e e n f e r mo s y e n o t r a s

    3

    -

    10

    a u n q u e a l g u n o s la d c s c r i b e n e n

    i g u a l

    p r o p o r -

    cion

    4

    . E l

    s e xo m a s cu l i n o e s e l p r i n c i p a l a f e c t a -

    do

    3

    ~

    4

    ~

    8

    . En es ta y en la mayoria de las se r ies

    p u b l i c a d a s , p r e d o m i n a n l a s u l c e r a s d u o d e n a l e s

    c ron ica s sob r e la s gastricas

    3

    ^

    4

    8

    . Solo N o r d y

    cols

    10

    describicron

    locontrario.

    L as

    u l c e r a s a gu d a s p a r e c e n u b i c a r s e

    con igua l

    f r e c u c n c i a

    e n e l e s t om ad o y e l

    duodeno

    3

    4

    15

    a u n q u e n o s o t r o s , co mo Nu s s y

    cols

    8

    e n c o n t r a -

    mos

    un

    predominio

    de

    localizaciones

    duodenales.

    E l

    t r a t a m i c n t o

    qu e e m p l e a mo s e n n u e s t r o s

    p a c i e n t e s se r e s p a l d a en exp e r i enc i a s s imi l a r e s en

    ninos

    5

    6

    p e r o

    f a l t an

    e s t u d i o s

    co n t ro l a do s de

    doble c i ego que

    v a l i d e n

    e l u so d e c i m e t i d i n a o

    an t i ac idos a e s t a edad , a d i f e r enc i a d e lo que

    o cu r r e e n e l a d u l t o .

    E l t r a t a m i c n t o q u i r u r g i c o e s t a i n d i c a d o en la s

    h e mo r r a g i a s i n co n t r o l a b l c s , p e r f o r a c i o n y

    obs -

    t r u c c i o n

    2

    .

    L a

    e v o l u c i o n

    de los

    pac i en t e s ope r a -

    d o s n o d i f i e r e n d e e xp e r i e n c i a s e n a d u l t o s co n

    u lce r a pep t i ca y sug i e r e que l a evo lu c ion en n inos

    e s t a su j e t a l a s

    m i s m a s

    con t ingenc i a s que en lo s

    adultos.

    La s r e cu r r e n c i a s e n p a c i e n t e s pe d i a t r i c o s o cu -

    r r e n en 20 a 78% de los

    casos

    en los

    s e gu i m i e n t o s

    prolongados

    2

    3

    ^

    20

    21

    y e n

    num erosos ca sos

    los si'ntomas persisten en la

    edad

    adulta. Poresta

    razon el

    control

    de

    estos

    pacientes por

    tiempo

    pro longado

    e s

    impor t an t e pa r a conoce r

    la

    inci -

    d enc i a

    de l a s co m p l i c a c io n e s , y e l momento

    optimo

    pa r a r ea l i za r

    lac i rug i 'a

    electiva

    20

    ^

    23

    R E S U M E N

    S e

    de sc r ibe u na r ev i s ion r e t rospec t iva de 32

    casos

    d e

    u l c e r a p e p t i c a

    en los

    ultimos

    1 0afios d e l

    hosp i t a l Lu i s

    C a l vo Mac k e nna .

    T r e i n t a

    y uno

    c o n f i r m a d o s

    p o r e n do s co p i a o

    e s t u d i o

    r ad io log i -

    c o o

    a m b o s

    y uno

    d u r a n t e

    u na

    i n t e r v e n c i o n

    q u i r u r g i c a p o r

    pe r fo rac ion d uod ena l . Desde

    q u e

    se comenzo a u t i l izar fibroscopia digestiva en

    1978 ,

    s e

    p r o d u j o

    u n

    aumento s igni f ica t ive

    d e l

    n u m e r o d e ca sos d i agnos t i ca dos . Ve in t i c inco

    p a c i e n t e s

    s u f r i an

    u l c e r a s c r o n i c a s

    y

    s i e t e u lce r a s

    agudas .

    Las cronicas se presentaron en 23

    pacien-

    tes- r n a yo r e s d e 6 afios y 2 en

    m e n o r e s

    d e es ta

    e d a d . T o d a s

    l a s

    a g u d a s o cu rr i e r on

    e n

    m e n o r e s

    d e

    6

    afios

    y con m ayo r f r e cuenc i a d u r a n t e e l pos t

    o p e r a t o r i o i n me d i a t o de la

    r e p a r a c i o n

    de una

    coa r t a c ion de l a ao r t a . A m bos t i pos d e l e s iones se

    e n c o n t r a r o n c o n m a y o r f r e c u e n c i a e n el d u o d e n o

    quc en e l e s tom ago , y a f ec t an a l s exo m ascu l ino

    m a s q u e a l

    f c m e n i n o

    e n u na p r opo r c ion d e

    1,8:1.

    En 74% de los

    pac i en t e s

    con

    u lce r a c ron ica

    habi ' an f a m i l i a r e s d i r e c t o s co n a n t e c e d e n t e s d e l a

    m i s m a e n f e r m e d a d .

    Todos los

    p a c i e n t e s

    c on

    u l c e -

    r a

    a gu d a p r e s e n t a r o n h e mo r r a g i a d i g e s t i v a

    a l

    comienzo

    de la enfermedad, en cambio los pa-

    c i en t e s

    c on

    u lce r a c ron ica p r e s en t a r on do lo r

    a b d o m i n a l r e c u r r e n t e c o n m a y o r f r e c u e n c i a q u e

    h e mo r r a g i a d i g e s t i v a . L os e s t u d i o s d e ac id ez

    gastr ica en 11

    pacientes

    con u lcera

    cronica

    mos-

    t r a r o n v a l o r e s

    de

    de bito b a s a l

    y maximo m as

    e l cv a d o q u e lo s

    e n c o n t r a d o s

    en 12

    n inos

    con

    dolor a b d o m i n a l r e c u r r e n t e s i n

    u l c e r a

    co mp r o -

    ba da . DC 25 ca sos con u lce r a c ronica ,

    19

    t u v i e r o n

    solo

    u na cr i s i s ( 7 6 % ) y 6 t u v i e r o n d os o m as

    ( 24% ) . R e c i b i e r o t r a t a m i e n t o m e d i co e x c l u s i v e

    21 p a c i e n t e s y 4 d e b i e r o n s e r o p e r a d o s

    ( 1 6 % ) .

    R E F E R E N C I A S

    1

    Ament, M.E.: Pept ic ulcer

    d isea se

    in ped ia t r ic

    pa t ien t s - E n:

    Diges t ive

    disease in

    c h i l d r e n

    Leben-

    tha l

    E. ed . N . Y .G r u n e & S t r a t t o n 1 9 7 8, P a g . 4 2 1 .

    2. Nord,

    K., Lebenthal,

    E .: Pep t i c

    ulcer

    in ch i ld ren .A

    r e v i e w .

    A m e r . J . Gas t rocntero l . 73 : 75 ,

    1 9 8 0 .

    3.Deckelbaum, R., Roy, C. et al.' Pep t i cu l c e r

    d i se a se :

    a clinical s t u d y in 73

    c h i ld r en . Ca n .

    M e d . Assoc.

    Jou r na l

    111: 2 25 , 197 4.

    4 .

    Tolia,

    V ., Dubois,

    R.

    Peptic

    U l c e r

    disease

    i n

    chil-

    d r e n

    an adoles cents . A ten year

    ex pe r i enc e . Cl in .

    Ped ia t . 22 :

    66 5 , 1 9 8 3 .

    5.

    Danus,

    O .. Ulce ia

    p e p t i c a .

    En :

    P rob l em as f re cuen-

    tes en

    G as t roen te ro log ia .

    Ed i to r ia l Andres

    Bello,

    Santiago,

    1980,pag.45.

    440

  • 7/25/2019 Ulcera Pptica en Pediatria

    6/6

    R e v l s t a

    Ch i l ena

    de Pediatr

    fa

    V o l .

    5 6

    N O

    6

    6 . Christie, D.,Ament,

    M .:

    Diagnosis and t r e a t m e n t of

    duodena l u l cer in infancy and childhood. Pedia tr ic

    Ann .

    5:672, 1976.

    7 . Wenger, J: F ibroscopia d iges t iva alt

    a en

    n inos .

    Exper i enc ia

    de 204 procedimientos. Rev.

    Chil.

    Ped ia t r .

    53 :411, 1982.

    8 .

    Nuss,

    D.,Lynn, H.: Pept ic u l cera t ion

    in

    childhood.

    Surg .Cl in .

    N o r t h

    A m . 5 1 :

    945,1971.

    9 . Roy, C.C.,Silverman,A,,

    Cozzetto,

    F.: ' 'Disorders

    of

    s tomach

    and

    d u o d e n u m .

    E n:

    Tex tbook

    of

    pedia tr ic c l inica l gas t roe ntero logy 2a . ed . S t .

    Louis . C.V. Mosby

    1975: 155.

    10 . Nord ,

    K.,

    Rossi, T . e tal: Pept ic u l cer in ch i ld ren .

    T he p r e d o m i n a n c e of ga s t r ic u l cer s . Am. J.

    G a s t r oen t . 7 5: 153, 1981.

    11 .Ament, M.E., Christie,D.L.: U pp e r g a s t r o in t e s t in a l

    f ibero pt ic endoscopy in ped ia t r ic pa t ie n ts .

    Gas t roen tero l . 72 :

    1 2 4 4 , 1 9 7 7 .

    12. Leibman, W.M., Thaler, M.W.,

    et al.:

    Endoscopic

    eva lua t ion of upper ga s t ro in tes t ina l b l eed ing in

    n e w b o r n .

    A m . J .

    G a s t r oen t e r o l.

    6 9 :

    607, 1978.

    13.henberg,

    J. ,Richardson,

    Ch. e t aL: Pa thogenes i sof

    pept ic u l cer .

    E n:

    Ga s t ro in tes t ina l d isea se .

    Sleisenger, M. & Fo r d t r a n , J Ed i to r e s 2a. ed.

    F i ladel f ia . W.B. Sa u nd e r sCo., 1978.C a p i t u l o

    46 .

    Pag.792.

    14.Johnson,

    D.,

    L Heureux, P. et

    al.:

    Peptic ulcer

    disease in early infa ncy : c l in ica l p rese n ta t ion and

    roentgenogra f ic fea tu re s . Ac ta Ped ia t r . Scand .

    6 9 :

    753,1980.

    15.

    Dunn,

    St.,

    Weber,

    T. et al,: Ac u t e

    peptic

    ulcer in

    chi ldhood .

    E me r g enc y s u r g i c a l t h e r a py in 39 cases.

    Aich.Surg.il8:

    656, 1983.

    16. Purl, P.,

    Boyd,

    '..

    C hi ld ren w i th duode na l u l cer s

    and

    their famil ies . Arch.Dis.Chi ld .

    50 :

    485,1 9 7 5 .

    17. Tudor , R.: C a r t a a ledit or . L ancet 2 :219,1 9 7 4 .

    18 .

    Euler,A.R.,

    Byrne,

    W J. e l

    a .:

    Basa l andp e n t a g a s -

    t r in -s t imula t ed

    ga s t r ic a c id sec re tory r a tes

    in

    no r ma l

    children and in those wi th pep t ic ulcerd isea se . J. of

    Ped i a t r .

    103: 776, 1983.

    19 . Christie.D.L., Ament, M.E .: G a s t r i c a c id hy pe r s e -

    c re t ion in ch i ld ren wi th duod ena l u l cer . Ga s t roen-

    terol .

    7 1 :

    242, 1976.

    20 . Puri,

    P.,

    Boyd,

    E. et al:

    D u od ena l u lc e r in

    chi ldhood : A co nt inu in g d isea se in a du l t life. J.

    P ed i a t r . Surg. 13:

    525, 1978.

    21 . Leix,

    F.,

    Greaney, EM.: Surg ica l exper ience w i th

    pept ic u l cer in

    in f ancy

    and c h i ldhood . Am. J . Su rg .

    1 0 6 : 173, 1963.

    22.

    A fo

    homed , R., Mackay, C .: Pept ic u l cera t ion

    in

    adolescence .

    B r. J .

    Surg .

    6 9 :

    525,1982 .

    23. Maudar,

    K.K.,

    Dutta,

    J. et al:

    D u o d e n a l u l c e r

    disease in ch i ld ren .W orld J. Surg .4 :

    261,

    1980 .

    441